:: wikimiki.org ::
| Gran Bretanya |
Gran BretanyaGran Bretanya és l'illa més important de les Illes Britàniques. Està composta per tres nacions, Anglaterra, País de Gal·les i Escòcia, que conformen, conjuntament amb Irlanda del Nord, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit
En conjunt, Gran Bretanya té 229.335 km2. La capital d'Anglaterra i del Regne Unit és Londres (London), mentre que Cardiff (Caerdydd) i Edimburg (Edinburgh) són les capitals de Gal·les i Escòcia respectivament.
Segons la font oficial, http://www.statistics.gov.uk/glance/default.asp, la població de Gran Bretanya el 2001 era de 57 103 927 persones (Anglaterra, 49.138.831; Escòcia 5.062.011; i País de Gal·les 2.903.085). Completa el Regne Unit Irlanda del Nord, amb 1.685.267 habitants.
El punt més elevat de l'illa és la muntanya escocesa Ben Nevis (1.343 m), i el riu més llarg, el Severn (336 km; en gal·lès, Hafren) neix a Ceredigion a l'oest de Gal·les.
Categoria:Regne Unit
ja:グレートブリテン島
simple:Great Britain
Illes Britàniques
Les illes Britàniques (en anglès the British Isles, en gaèlic na hOileáin Bhriotanacha) és el nom tradicionalment emprat per identificar l’arxipèlag d’illes al nord-oest de la costa europea consistents en la Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors que hi són properes.
Geografia
Les illes Britàniques són separades de l’Europa continental per la mar del Nord a l´est i pel canal de la Mànega al sud, mentre que a l’oest i al nord limiten amb l’oceà Atlàntic. La mar d’Irlanda en separa les dues illes majors. La superfície de l'arxipèlag és de 315.134 km².
Illes que en formen part
- la Gran Bretanya
- Irlanda
- Man
- Wight
- les Òrcades
- les Shetland
- Fair
- les Hèbrides
i moltes altres petites illes que envolten la Gran Bretanya i Irlanda.
Les illes Anglonormandes són a voltes també incloses en l’arxipèlag, si bé les raons per fer-ho són més aviat polítques que no pas estríctament geogràfiques, puix que són molt més a prop de la costa francesa que de l'anglesa.
El terme illes Britàniques
L’ús del terme pateix una certa davallada, sobretot entre els mateixos habitants de les illes, a causa de les seves connotacions polítiques i històriques. Mentre pertanyeren enterament a l’Imperi Britànic el terme restà mancat de polèmica. Amb la independència de la República d'Irlanda, però, alhora que amb una certa revifalla del sentiment diferencial a Gal·les i Escòcia, part dels seus habitants el consideren inacceptable, ja que remet a un subordinament al Regne Unit que actualment és història. Precisament un dels noms alternatius que el gaèlic irlandès dóna a l'arxipèlag és el d'Oileáin Iarthair Eorpa, "illes de l'Europa Occidental".
Categoria:Illes
Categoria:Regne Unit
ja:ブリテン諸島
ko:영국 제도
EscòciaEscòcia (Scotland en anglès, Alba en gaèlic) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Geografia
Escòcia esta situada al nord de l'illa de Gran Bretanya, fent frontera amb Anglaterra al sud. Escòcia se sol subdividir en les terres baixes (Lowlands), el Cinturó Central i les terres altes (Highlands). A més, també hi ha un nombre important d'illes, especialment al nord i a l'oest del país. Al llarg del país hi ha 284 muntanyes de més de 3.000 peus, anomenades munros i aplegades en una llista molt popular entre els excursionistes.
Història
El nom Scotland prové de la tribu dels scoti, que van arribar a Escòcia provinents d'Irlanda. L'antic regne d'Escòcia es va formar principalment per la fusió de dues cultures: la celta, al nord del país, i l'anglosaxona, al sud. El 1707, el parlament escocès va aprovar la fusió dels regnes d'Escòcia i Anglaterra i dels seus parlaments (les corones d'Escòcia i Anglaterra s'havien unit des de 1603). El nou parlament unificat es va establir a Londres, al palau de Wesminter. El 1999 es va aprovar la devolució del parlament escocès a Edimburg. Aquest parlament té una sèrie de competències en afers exclusivament escocesos.
Llengua
Pràcticament tota la població parla l'anglès, tot i que en la parla quotidiana molts ciutadans utilitzen dialectes escocesos, que difereixen considerablement de l'anglès estàndard i que sovint hom consider una llengua a part, l'escocès. El gaèlic (una llengua celta), el parlen unes 60.000 persones, sobretot a la part nord-occidental del país.
Cultura
Escòcia conserva molts elements culturals que la diferencien de la resta de la Gran Bretanya. La cultura escocesa és producte sobretot de les aportacions celtes i anglosaxones, o fins i tot nòrdiques.
- Gastronomia: haggis, whisky
- Música: gaita
- Indumentària: el kilt s'usa sobretot en casaments.
- Literatura: el poeta]] nacional és Robert Burns (segle XVIII), l'escriptor més important en llengua escocesa.
- Esports: hi són populars sobretot el futbol i el rugbi, però a les Highlands encara s'hi practiquen esports tradicionals.
- Educació: El sistema educatiu és diferent de l'anglès. Escòcia va ser el primer país a implementar un sistema d'educació públic.
- Dret: L'Acta d'Unió de 1707 també va mantenir el sistema legal escocès independent de l'anglès.
- Banca: Hi ha 3 bancs escocesos amb dret d'emetre els propis bitllets, que no son estrictament de curs legal, però que s'utilitzen habitualment.
- Religió: L'església oficial és l'Església d'Escòcia que és presbiteriana, a diferència de l'Església d'Anglaterra que no ho és.
Altres dades
Escòcia estava constituïda antigament per 33 comtats: Aberdeenshire, Angus, Argyllshire, Ayrshire, Banffshire, Berwick, Buteshire, Caithness, Clackmannanshire, Dumbartonshire, Dumfriesshire, East Lothian, Fife, Inverness-shire, Kincardineshire, Kinross-shire, Kirkcudbrightshire, Lanarkshire, Midlothian, Morayshire, Nairnshire, Orkney, Peeblesshire, Perthshire, Renfrewshire, Ross and Cromarty, Roxburghshire, Selkirkshire, Shetland, Stirlingshire, Sutherlandshire, West Lothian, Wigtownshire.
Hi ha 6 ciutats, que són (de major a menor població), Glasgow, Edimburg (la capital), Aberdeen, Dundee, Inverness i Stirling.
Enllaços externs
- [http://www.scotland.gov.uk Executiu escoces (en anglès)]
- [http://www.scotish.parliament.co.uk Parlament escoces (en anglès)]
- [http://www.visitscotland.com/ca Oficina Nacional de Turisme d'Escòcia (en català)]
- [http://casalcatala.blogspot.com/ Centre Català d'Escòcia]
Categoria:Escòcia
als:Schottland
ja:スコットランド
ko:스코틀랜드
ms:Scotland
simple:Scotland
Irlanda del Nord
Categoria:Regne Unit
ja:北アイルランド
ko:북아일랜드
simple:Northern Ireland
Regne Unit
El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica.
Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb l'Anglaterra, que és només la part constituent més gran. Fins l'any 1800 tota l'illa d'Irlanda no formà part del Regne Unit, i fins el 1704 l'Escòcia era un país independent.
Divisió administrativa
El Regne Unit està dividit en tres països:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff
i una provincia:
- Irlanda del Nord, capital: Belfast
Principals àrees metropolitanes
Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents:
#Londres, 13.945.000
#Birmingham, 2.575.768
#Manchester, 2.244.931
#Leeds, 1.499.465
#Glasgow, 1.168.270
#Newcastle, 879.996
#Liverpool, 816.216
#Nottingham, 666.358
#Sheffield, 640.720
#Bristol, 551.066
Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea
Categoria:Regne Unit
Categoria:Unió Europea
ja:イギリス
ko:영국
ms:United Kingdom
simple:United Kingdom
th:สหราชอาณาจักร
zh-min-nan:Liân-ha̍p Ông-kok
Londres
Londres (en anglès London) és la capital d'Anglaterra i del Regne Unit, i és una de les ciutats més grans d'Europa. Es troba al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del pas de Calais, que separa el Regne Unit de França. Al nord es troba la ciutat de Cambridge (notable seu universitària), mentre que al sud hi ha la de Brighton, famosa localitat turística sobre el canal de la Mànega. Cap a l'oest, en canvi, anant per la M4, s'arriba a la petita ciutat de Windsor, la coneguda residència estiuenca de la Corona anglesa, no gaire lluny de l'aeroport de Heathrow.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, neogòtic.
Entre les seves principals atraccions, cal destacar la Torre de Londres, el London Eye, el Royal Albert Hall i la galeria d'art modern Tate Modern, entre moltíssimes d'altres.
Un altre dels símbols de la ciutat és el Big Ben, que és el rellotge situat a la torre del Palau de Westminster.
Els principals aeroports de Londres són: Heathrow, Gatwick i Stansted. Altres aeroports menors són el Ciutat de Londres i el de Luton.
Història
Luton]
Originàriament ciutat cèltica, fou fortificada pels invasors romans que la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tàmesi. Durant aquest període Londres fou erigida com a capital de la Britània per parte dels romans, que la van abandonar al començament del segle V, quan les legions van deixar tota l'illa.
Durant el segle VII la Londinium romana fou abandonada però molt a prop d'ella s'hi va construir un assentament saxó anomenat Lundenwic, a l'àrea que ara es coneix com a Aldwych. La ciutat romana va ser ocupada de nou cap a finals del segle IX i començaments del X. En el període medieval va créixer la importància de Londres, ratificada també per la catedral de Westminster. En aquesta abadia, des de l'Edat Mitjana, és on es coronen tots els reis d'Anglaterra des del primer rei normand, Guillem el Conqueridor. La residència dels reis anglesos des del període normand fou el castell fortalesa situat a la Torre de Londres, on avui encara es guarden les joies de la Corona. Amb el pas dels anys, damunt la Londres romana es va desenvolupar el que avui dia és el barri financer (la City), que més endavant, al segle XVII, es va veure enriquit per la construcció de la catedral de Saint Paul per part de l'arquitecte Christopher Wren, on avui reposen els herois de la nació britànica. Això fou possible arran d'un incendi l'any 1666, que va destruir quasi completament la ciutat.
Londres es va anar expandint, sobretot durant l'anomenada Era Victoriana que va coincidir amb l'explosió i expansió de la Revolució Industrial i el moment àlgid de la colonització imperialista, i ha englobat camps, boscos, viles i pobles i, des de ja abans del 1940, s'estén en qualsevol direcció. Durant la Segona Guerra Mundial la capital britànica va patir intensos bombardeigs coneguts com el blitz per part de les forces de l'Alemanya Nazi.
Avui en dia, l'àrea administrativa del Gran Londres (Greater London) cobreix 1.579 km2 en 32 districtes, amb una població segons el cens del 2001 de 7.172.000 habitants dins del terme municipal (anomenats londinencs) i més de 12 milions de persones vivint dins de l'àrea metropolitana, amb la qual cosa és una de les ciutats europees més poblades juntament amb Moscou, Istanbul i París. L'expansió externa de Londres es va veure notablement alentida a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'adopció de diversos plans d'ordenació urbanística, duts a terme per salvaguardar un anell verd entorn de la ciutat (Green Belt). Des dels anys vuitanta, l'arquitectura de la ciutat ha estat objecte de polèmica: entre els principals opositors del nou estil arquitectònic es troba Carles, l'actual Príncep de Gales i hereu del tron.
Després d'haver estat centre de l'Imperi britànic, la ciutat contribueix avui amb el 17% del PNB d'un país que és la quarta economia més gran del món.
El dia 6 de juliol de 2005 Londres va ser escollida seu dels Jocs Olimpics del 2012. Només un dia més tard, diverses bombes col·locades a la xarxa de transport públic (metro i autobus) per grups islamistes radicals varen esclatar sembrant el terror a la capital britànica amb un balanç de més de 50 morts i prop de 700 ferits. Dues setmanes després, el dia 21, un altre atac fet per terroristes suïcides va sacsejar la ciutat. Aquests dos incidents terroristes dugueren a la policia i forces de seguretat britàniques, i d'altres països, a incrementar la seguretat estatal. La política de disparar a matar seguida per les forces policials a l'hora d'enfrontar-se amb els pressumptes autors dels atacs provocaren la mort del ciutadà brasiler Jean Charles de Menezes
Museus
- Museu Britànic
- Courtauld Gallery
- National Gallery
- National Portrait Gallery
- Victoria and Albert Museum
- Tate Gallery i Tate Modern
- Madame Tussaud's, museu de cera
Enllaços externs
- [http://www.visitlondon.com/ Pàgina oficial de turisme sobre Londres]
- [http://www.london.gov.uk/ Ajuntament de Londres]
- [http://london.visittown.com London, VisitTown.com]
Categoria:AnglaterraCategoria:Capitals d'estats independents
als:London
fiu-vro:London
ja:ロンドン
ko:런던
ms:London
simple:London
th:ลอนดอน
zh-min-nan:London
CardiffCardiff (en gal·lès Caerdydd) és la capital i la ciutat més important de Gal·les. Es troba a la badia de Bristol, al sud-est de Gal·les i prop de la frontera amb Anglaterra. Es va expandir enormement durant el segle XIX a causa de la indústria minera i el tràfic dels seus ports. Al cens de l'any 2001 la població de Cardiff era de 305.340 habitants (aleshores era la 16a. ciutat més gran del Regne Unit).
Història
Cardiff va ésser fortificada pels romans durant l'ocupació de les illes Britàniques. Durant la revolució industrial la majoria del carbó exportat del món surt del port de Cardiff, i la riquesa que genera permet la remodelació del Castell de Cardiff i del Castell Coch o castell Vermell. El 28 d'octubre de 1905, Cardiff obté l'estatut de ciutat per part d'Eduard VII, i el 20 de desembre del 1955 passa a ésser la capital de Gal·les.
Categoria:Regne Unit
ja:カーディフ
simple:Cardiff
Edimburg:Aquest article és sobre la capital escocesa, però Edinburgh (EUA) també és el nom d'una poblacio d'Indiana, als Estats Units d'Amèrica
----
Estats Units d'Amèrica
Edimburg (Edinburgh en anglès, Dùn Éideann en gaèlic), és la capital d'Escòcia, i la segona ciutat en població del país.
Edinburg és situada a l'Est d'Escòcia, a la ribera sud del Forth, al costat dArthur Seat, un antic volcà. Ha estat la capital d'Escòcia des de 1492, i la seu del parlament d'Escòcia des de la devolució, el 1999. El 1996 tenia una població de cap a 447.500 habitants .
El castell d'Edimburg és situat sobre una roca que domina la ciutat, essent una de les vistes mes característiques de la ciutat. La Royal Mile és el carrer que baixa des del castell fins al palau de Holyroodhouse, la residència de la reina a Edimburg. Prop del palau, hi ha el parlament d'Escòcia, dissenyat pel català Enric Miralles. Entre el castell i Prince's Street (la principal avinguda comercial), hi ha una gran zona ajardinada (Prince's Street Gardens), ocupant el lloc d'un antic llac que es va dessecar. Més al Nord, hi ha la New Town, o ciutat nova, que es va desenvolupar a finals del segle XVIII. Calton Hill i Arthur's Seat permeten de gaudir de vistes excel·lents de la ciutat.
Edinburgh també és coneguda pel festival de teatre que té lloc cada agost, i pel Hogmanay, una de les celebracions de cap d'any mes importants del món.
segle XVIII
Enllaços externs
- [http://www.edinburgh.gov.uk Ajuntament d'Edimburg] (en anglès)
- [http://www.edinburgh.org Oficina de turisme d'Edimubrg] (en anglès)
Categoria:Escòcia
ja:エディンバラ
th:เอดินบะระ
Categoria:Regne UnitCategoria:Estats d'Europa
Categoria:Unió Europea
ja:Category:イギリス
ko:분류:영국
simple:Category:United Kingdom
th:Category:สหราชอาณาจักร
zh-min-nan:Category:Liân-ha̍p Ông-kok Wellbutrin xl
Bupropion (amfebutamone) is an antidepressant of the amino ketone class, chemically unrelated to tricyclics or selective serotonin reuptake inhibitors (SSRIs). It is similar in structure to the stimulant cathinone, and to phenethylamines in general. It is a chemical derivative of diethylpropion, an amphetamine-like substance used as an anorectic.
History
Bupropion was first synthesized by Burroughs Research in 1966, and patented by Burroughs-Wellcome (later Glaxo-Wellcome, and, as of 2000, GlaxoSmithKline) in 1974. It was approved by the FDA in 1985 and marketed under the name Wellbutrin as an antidepressant, but clinical trials indicated that incidence of seizure was two to four times greater than other antidepressants and the drug was quickly pulled from the market. Glaxo, realizing that seizure risk was a function of dosage, then developed and marketed a sustained-release (SR) version of Wellbutrin which, when ingested, releases bupropion hydrochloride at a constant, gradual rate into the body. Because of this altered mechanism of delivery, incidence of seizure with Wellbutrin-SR is comparable to, and in some cases, lower than that of other antidepressants.
In 1997, bupropion HCl was approved by the FDA for use as a smoking cessation aid. Because the name Wellbutrin was still associated with high seizure risk, Glaxo subsequently marketed the drug under the name Zyban to help people stop smoking tobacco by reducing the severity of withdrawal symptoms. It can be used in combination with nicotine replacement therapies. Bupropion treatment course lasts for seven to twelve weeks, with the patient halting the use of tobacco around ten days into the course.
Mode of action
Bupropion is a selective catecholamine (norepinephrine and dopamine) reuptake inhibitor. It has only a small effect on serotonin reuptake. It does not inhibit MAO. The actual mechanism behind bupropion's action is not known, but it is thought to be due to the effects on dopaminergic and noradrenergic mechanisms.
Pharmacokinetics
Bupropion is metabolised in the liver. It has at least three active metabolites: hydroxybupropion, threohydrobupropion and erythrohydrobupropion. These active metabolites are further metabolised to inactive metabolites and eliminated through excretion into the urine. The half-life of bupropion is 20 hours as is hydroxybupropion's. Threohydrobupropion's half-life is 37 hours and erythrohydrobupropion's 33 hours.
Chronic hepatotoxicity in animals
In rats receiving large doses of bupropion chronically, there was an increase in incidence of hepatic hyperplastic nodules and hepatocellular hypertrophy. In dogs receiving large doses of bupropion chronically, various histologic changes were seen in the liver, and laboratory tests suggesting mild hepatocellular injury were noted.
Indications
- management of depression
- adjunctive in tobacco withdrawal
- attention deficit disorder
Contraindications
- epilepsy and other conditions that lower the seizure-threshold (alcohol withdrawal, active brain tumors etc.)
- concomitant treatment with MAO-Inhibitors
- caution with the concomitant use of sympathomimetic drugs (e.g. Ephedrine)
- active liver damage (e.g. cirrhosis)
- anorexia, bulimia
- severe kidney disease
- severe hypertension
- anxiety disorders (caution), agitated patients
- pediatric patients (see below)
- use considerable caution in treating patients where suicide may be a risk
Side effects
Common side effects include dry mouth, tremors, anxiety, loss of appetite, agitation, dizziness, headache, excessive sweating, increased risk of seizure, and insomnia. Bupropion causes less insomnia if it is taken just before going to bed, or in the morning after arising. Activation of mania and psychosis have both been encountered.
Scattered abnormalities of liver function studies are noted, without evidence of hepatotoxicity. Cases of significant liver damage with or without jaundice (icterus) have been seen rarely. In a German database covering side effects, five cases of pancreatitis with elevations of serum-amylase and lipase as well as clinical symptoms (e.g. abdominal pain, anorexia), reversible after termination of bupropion, have been reported. Currently, it is unclear, whether preexisting alcohol abuse or dependence might predispose patients to develop pancreatitis.
Infrequently, dose dependent hypertension is noted. Single cases of myocardial infarction (heart attack) have been noted, but the causal association to the use of bupropion is currently unknown.
Few cases of the urological emergency priapism (painful erection) have been seen. Immediate treatment is necessary, because the untreated patient may lose his possibility to have erections totally.
Interactions
Quite a great number of drugs show clinically significant interactions with bupropion. Study the packing insert carefully and ask your prescribing physician in any case of doubt.
Abuse liability
In animal studies and small studies with persons having experience with the use of amphetamines or cocaine, bupropion caused drug-seeking behaviour (animal experiments) and was recognized as an amphetamine-like drug by the humans. In a scale ranging from placebo on the lower side to benzedrine, it was given an intermediate score indicating moderate likelihood of abuse. In clinical practise, bupropion has been shown that the dose required for significant abuse would cause seizures in most patients. Abuse has not become a significant problem in clinical usage, but the drug should be given with caution to patients with a history of drug or alcohol abuse or dependence. Bupropion is not a controlled substance.
Additional warnings
Use in pediatric patients
Bupropion has been shown to increase the incidence of suicidal thoughts and attempts in children and adolescents with depression. When treating major depressive disorder in this group of patients, clinical benefits should be weighed carefully against therapeutic hazards. Usually, bupropion is not indicated for pediatric patients under age 18.
Risks in the treatment of tobacco withdrawal
In the UK, more than 5,000 reports of potentially hazardous side effects have been collected, among them more than 40 cases of death attributable to bupropion treatment. This study is questioning the benefit-risk-ratio in assisted tobacco withdrawal with bupropion. Also, 107 cases of serious side effects have been reported in Germany.
Dosage
- depression : usual dose is 300mg daily, starting with 200mg in the first few days
- tobacco withdrawal : 150mg initially, may be increased to 300mg if indicated and directed by physician. In patients also receiving Insulin, sympathomimetic anorectical drugs, or antimalaria agents, the daily dose of bupropion should not exceed 150mg.
Remarks
Limitation to tobacco withdrawal
In some countries bupropion is approved only as a smoking cessation aid and not for treatment of depression.
Influence on sexual function/libido
An advantage of bupropion over most conventional antidepressants is that it causes no sexual dysfunction in men and may even increase libido. According to a recent study, bupropion does also increase libido in women with "hypoactive sexual desire disorder" but without signs of depression. It is too early to come to conclusive evidence whether to treat these women or not. Further controlled studies are required.
Potential indications of bipolar and schizoaffective disorder
The effects of bupropion HCl in treating eleven patients with bipolar or schizoaffective disorder were examined in an open trial. Most patients had been intolerant of or showed minimal to moderate improvement on lithium, neuroleptics, antidepressants, or a combination of these drugs. All patients were maintained on bupropion alone or bupropion in combination with low-dose neuroleptics or anxiolytics for one year or more, with little or no relapse and few side effects. Although these results are encouraging, additional larger studies need to be conducted to confirm this indication (study conducted by G. Wright et al., 1985, published in : J Clin Psychiatry, 1985 Jan;46(1):22–5).
Availability in the United Kingdom
If it is to be used to as a aid in quitting smoking, it can be obtained one time only, and cannot be legally prescribed afterwards.
Dose forms
Wellbutrin pills are available in three forms: immediate release, sustained release (SR), and extended release (XL). Generic forms of immediate and sustained release are available.
External links
- [http://www.rxlist.com/cgi/generic/buprop_cp.htm Wellbutrin Pharmacology, Pharmacokinetics, Studies, Metabolism - Bupropion - RxList Monographs]
- [http://www.nami.org/Template.cfm?Section=About_Medications&template=/ContentManagement/ContentDisplay.cfm&ContentID=7388 NAMI Wellbutrin]
- [http://www.preskorn.com/columns/0001.html Bupropion: What Mechanism of Action?]
- [http://health.discovery.com/encyclopedias/reference/drug.jsp?drug=47395 Discovery Health Channel: Drug Reference Center: bupropion (oral)]
- [http://www.mentalhealth.com/drug/p30-b04.html Bupropion article from mentalhealth.com]
Category:Antidepressants
Category:Dopamine reuptake inhibitors
Category:Phenethylamines
wynajem autokarw WARSAW drugi wagi spalacze tuszczu
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
|
Madole
James Hartung Madole (July 7, 1927-May 6, 1979) was the leader of the National Renaissance Party in the United States. He is now recognised as a pivotal figure in the development of post-war occult-fascism.
See also
Esoteric Hitlerism, 1950 – 2004) was a prominent American computer scientist. He was a pioneer in computational complexity and learning theory.
Smith was program manager of the National Science Foundation's Gela Jacobson) is a book by Miguel Serrano. The author states in the introduction: "it is neither a poem, nor a novel, nor a philosophical essay, although it contains a little of each of these."
In it Lucifer is defined as he "whom others have called" Apollo,
|
Peace Tower
]
]
The Peace Tower is a tower in the Canadian Parliament Buildings in Ottawa, Ontario. It stands immediately in fr
|
Trapdoor
A trapdoor is a door set into a floor or ceiling (depending on what side of the door one is on). A trapdoor could also be called a hatch. Hidden trapdoors occasionally appear in fiction, either as entrances to secret passageways, or as literal traps into which a hapless pedestrian may fall if he or she happens to stand on one.
Other uses
- In computing, a trapdoor is a hidden capability that allows access to a program or computer system. It is also known as a backdoor.
- June 10, 1978 in LaGrange, Georgia) is an American soccer midfielder, who currently plays for Fredrikstad FK of the Norwegian Premier League.
West played two years of <
|
|
