:: wikimiki.org ::

Gran Muralla Xinesa

Gran Muralla Xinesa

La Gran Muralla Xinesa (en xinès 长城, Pinyin Chángchéng), coneguda a la Xina com la Gran Muralla de 10,000 Li, és una antiga fortificació construïda a partir del segle XIV fins al començament del segle XVI, durant la dinastia Ming, per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Des del segle III aC es van anar construint diferents fortificacions contra els atacs de les poblacions nòmades del nord, que habitaven les planures avui ocupades per Mongòlia i Manxúria. La muralla s'estén al llarg de 6.700 Km, des del congost de Shanhai al golf de Bo Hai (a l'est), fins al congost de Jiayu a la província de Gansu (a l'oest), ja al límit del desert de Gobi i dels oasis de la Ruta de la Seda. Hi ha la creença que és l'única construcció humana que es pot apreciar des de l'espai exterior, però la realitat és que no hi ha cap construcció a la Terra observable a ull nu. Categoria:Xina Categoria:Infraestructures ja:万里の長城 ko:만리장성 th:กำแพงเมืองจีน

Xinès

El xinès o idioma xinès (汉语/漢語, 华语/華語, o 中文; pinyin: hànyǔ, huáyǔ, or zhōngwén) és un membre de la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les Llengües romàniques; l'escriptura xinesa , però, també ha canviat al llarg del temps, encara que molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de Xina (中华人民共和国) i la República de Xina, un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. Categoria:Xinès ja:中国語 ko:중국어 zh-min-nan:Hàn-gí simple:Chinese language th:ภาษาจีน tokipona:toki Sonko zh-cn:汉语 zh-tw:漢語

Pinyin

Pinyin (en xinès 拼音) és un sistema de transcripció fonètica de l'idioma Xinès que utilitza l'alfabet llatí. D'una banda l'escriptura xinesa està basada en caràcters, els quals no han variat gaire els últims 2000 anys. D'altra banda el xinès més que una llengua és una família de llengües, amb una gran variació de pronunciacions. Durant el segle XX es van impulsar diferents mètodes per a homogeneitzar les diferents pronunciacions. Un d'ells és la transcripció fonética en pinyin, que està basada en l'idioma Putonghua (普通话 o mandarí) i en la variant dialectal de Beijing. El pinyin va estar impulsat pel Partit Comunista Xinès. D'altres transcripcions fonètiques pel xinès són:
- el sistema Wade-Giles, obsolet per la seva gran inexactitut
- bopomofo (ㄅㄆㄇㄈ), utilitzat a Taiwan Encara que el sistema pinyin ignora completament l'Alfabet fonètic internacional ha resultat molt efectiu. Avui en dia a ciutats com Beijing o Shanghai es pot trobar escrit en molts llocs públics, al costat del xinès, per a facilitar la lectura als estrangers. El pinyin també es fa anar per a escriure els caràcters xinesos als ordinadors amb teclats occidentals.

Pinyin en Unicode

Aquesta taula mostra l'equivalència Unicode dels caràcters accentuats que fa anar el Pinyin. Categoria:Xinès Categoria:Fonètica ja:ピン音 ko:병음 th:พินอิน

Segle XIV

Esdeveniments:

- Inici de l'Imperi otomà
- Epidèmia de pesta negra i fam a Europa
- Comença la dinastia Ming a la Xina
- Crisi a l'església catòlica: els antipapes
- Imperi de Mali

Personatges importants

- Petrarca, poeta
- Boccaccio, pintor

Invents, descobriments, introduccions

- Rellotge mecànic Vegeu la Taula anual del segle XIV ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XIV ja:14世紀 ko:14세기 th:คริสต์ศตวรรษที่ 14

Segle XVI

Esdeveniments:

Personatges importants

- Miguel de Cervantes, autor del Don Quixot de la Manxa.
- William Shakespeare

Invents, descobriments, introduccions

Vegeu la Taula anual del segle XVI ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XVI ja:16世紀 ko:16세기

Mongòlia

Mongòlia és un país d'Àsia que fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l'est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar).

Enllaços externs

- [http://www.mongoliatourism.gov.mn/indexm.html Mongolian Tourist Board] (en anglès)
- [http://www.altaimongolia.com Mongolian Tourist info] (en anglès)
- [http://www.mongoliaphoto.com Mongolia photo] categoria:Mongòlia ja:モンゴル国 ko:몽골 ms:Mongolia th:ประเทศมองโกเลีย zh-min-nan:Bông-kó·

Turquia

La República de Turquia és un estat del sud-est d'Europa i del nord-oest d'Àsia. Limita al sud amb el Mar Mediterrani, Iraq, i Síria, al nord-oest amb Grècia, a l'est amb Armènia, Azerbaidjan, i Iran.

Història

La moderna República de Turquia va ser fundada en 1923 per Mustafa Kemal (Atatürk) després de l'esfondrament de l'Imperi Otomà al final de la Primera Guerra Mundial. Atatürk es va convertir així en el constructor de Turquia i va liderar un procés de transformacions encaminades a fer d'aquest país un estat modern.

Economia

L'economia dinàmica de Turquia és una barreja complexa d'indústria moderna i agricultura tradicional, conservant aquesta última un 40% d'ocupació cap a l'any 2001. Posseeix un sector privat en estat de creixement ràpid i estable, no obstant això l'estat juga encara un rol bàsic en la indústria, activitats bancàries, transport i comunicacions. La indústria més important de Turquia i el seu principal producte d'exportació són les seves teles i robes, encara majoritàriament en mans privades. En anys recents la situació econòmica de Turquia s'ha caracteritzat per un creixement econòmic erràtic i greus desbalanços. El creixement del seu PIB real ha excedit el 6% durant diversos anys, però la seva forta expansió ha estat interrompuda per aguts declivis els 1994, 1999 i 2001. Mentrestant, el dèficit fiscal del sector privat ha excedit regularment el 10% de PIB - degut en gran mesura a la forta pressió sobre pagaments d'interessos, la qual cosa el 2001 va concentrar més del 50% de la despesa central del govern, mentre que la inflació s'ha mantingut en el rang elevat de dos dígits. Potser a causa d'aquests problemes, les inversions estrangeres directes a Turquia es mantenen relativament baixes (menys de 1 bilió de dòlars nord-americans a l'any). A la fi de l'any 2000 i començaments del 2001, un creixent dèficit comercial i serioses inestabilitats en el sector bancari van enfonsar l'economia en una crisi, la qual va forçar a Ankara a decidir acabar amb el canvi fix de la moneda i el país va entrar a una recessió. Els resultats el 2002 van ser positius, parcialment gràcies al suport econòmic del FMI. El lent creixement global i les fortes tensions polítiques a l'Orient Mitjà enfosqueixen els prospectes de creixement futurs. Turquia és un membre candidat per a ingressar a la Unió Europea, però, hi ha forta oposició d'alguns països membres. Alemanya és el principal soci comercial de Turquia. Categoria:Turquia ja:トルコ ko:터키 ms:Turki simple:Turkey th:ประเทศตุรกี zh-min-nan:Türkiye

Segle III aC

Esdeveniments:

- Guerres Púniques entre Roma i Cartago
- Comença a construir-se la Gran Muralla Xinesa

Personatges importants

- Arquímedes, matemàtic
- Anníbal, militar

Invents, descobriments, introduccions

- Es calcula el diàmetre de la Terra ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle III aC ja:紀元前3世紀 ko:기원전 3세기

Mongòlia

Mongòlia és un país d'Àsia que fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l'est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar).

Enllaços externs

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres. :1 km = 1.000 m = 10³ m Històricament, es defineix com la deumil·lèsima part de la distància entre el pol nord terrestre i l'equador passant pel meridià de París (França). La paraula «kilòmetre» està formada per les paraules gregues χίλια (khilia) = mil i μέτρο (metro) = compte/mesura. Kilo és el prefix per a 1.000, definit en els prefixos del Sistema Internacional d'Unitats. Equivalències: 1 km = 0,621 milles = 0,540 milles nàutiques = 1.094 iardes = 3.821 peus categoria:Unitats de longitud simple:Kilometre

Terra

La Terra és el tercer planeta del Sistema solar, per ordre de proximitat al Sol. La seva òrbita és molt poc excèntrica: és una el·lipse molt semblant a una circumferència, d'un radi d'uns 150 milions de km. Gira al voltant del Sol a una velocitat mitjana de 29,8 km per segon, i la distància mitjana que la separa del Sol és de 149.600.000 km. La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:
- Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol.
- Rotació sobre el seu propi eix, que determina els dies i les nits, amb una duració de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons.
- Precessió i nutació. El seu diàmetre equatorial és de 12.756,270 km. És l'únic planeta conegut on existeix vida. La Terra posseix un únic satèl·lit natural, la Lluna.

Composició i estructura

La composició de la Terra en massa és: La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
- Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
- Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
- Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
- Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
- Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

La hidrosfera

- Vegeu: Hidrosfera. La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents. La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense el efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO₂ i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar. La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·10²¹ kg.

L'atmosfera

- Vegeu: Atmosfera terrestre. La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre.(Efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO₂ en O₂. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés. Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals. La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·10¹⁸ kg.

La Terra en el Sistema solar

La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el Pol Sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts. La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge). El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la Eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.

La Lluna

- Vegeu: Lluna. La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront. L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació siga igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars. La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentres per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans. La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals. L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna. La Terra té també almenys un satèl·lit coorbital, l'asteroide 3753 Cruithne.

La biosfera

- Vegeu: Biosfera. La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·10⁹ anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament. vida vida vida

Pàgines relacionades

- Astronomia
- Sistema Solar
- Història de la Terra en un dia
- Tectònica de Plaques
- Geologia
- Geografia
- Climes de la Terra
- Població humana Categoria:Planetes ja:地球 ko:지구 ms:Bumi simple:Earth th:โลก zh-min-nan:Tē-kiû

Categoria:Infraestructures

→ Llegiu l'article principal sobre infraestructures... categoria:economia categoria:política categoria:edificis

Ramlah bint Abu Sufyan

Ramlah bint Abu Sufyan aka Umm Habiba, the daughter of Abu Sufyan. She was married to prophet Muhammad one year after the Hijra. Though she didn't live with him until six years latter when Muhammad was sixty years old and she was thirty-five. She was the daughter of Abu Sufyan, the leader of Quraish and the most powerful enemy of Muhammad for most of his life. Her first husband, Ubayd-Allah ibn Jahsh, the brother of Zaynab bint Jahsh, were among the first people to accept Islam. Both emigrated to Abyssinia (Ethiopia) in order to be safe. There she gave birth to her daughter, Habibah bint Ubayd-Allah. There her husband converted back to his previous religion, Christianity, the religion of the Abyssinians. He tried to persuade her to do the same, but she held on to Islam on top of all the suffering which as an exile she had to bear. Her husband gave up the Muslim rules, including drinking wine, which led to their divorce. She decided to live alone after her husband turned back from Islam. She continued to live in Abyssinia with her daughter. Eventualy, Ubayd-Allah ibn Jahsh died. Muhammad had learned about what had happened to her and was scared she might turn back from her faith like her husband did, decided to propose to her and sent the Negus telling him about his proposal. So Negus sent one of his maids called Abraha to her telling her about Muhammads proposal. She became extremely happy and pleased to hear the message. She at once took off her silver bangles and rings, and gave them as a gift to Abraha. Muhammad married her and afforded protection to her although the hope of any change in Abu Sufyan's attitude did not materialize. The marriage ceremony took place in Abyssinia even though Muhammad was not present. Khalid ibn Said was chosen by her to act as her legal guardian at the ceremony. The Negus read out the Khutba himself, and Khalid ibn Said also made a speech in reply. On behalf of the Muhammad, the Negus offered a dowry of four hundred Dinars to Khalid. The Negus also gave a huge wedding feast on behalf of Mohamed. He send musk and ambergris to the bride through Abraha. Later, he made arrangements to send her to Medina by boat. Shurahil ibn Hasana accompanied Umm Habibah in her journey. She was able to return to Medina six years latter. It is said that she was a very charitable and virtuous woman and that she was of great courage. She was very attached to Mohamed. Muhammad gave no other wife a higher dowry than her. There is about sixty-five Hadith narrated by her in the book Hadith. The Bukhari and Muslim agreed on two of them, and Muslim took two of them alone. She died in the year 40 or 44 A.H, during the Caliphate of her brother, Muawiyah ibn Abu Sufyan and was buried in the Jannat al-Baqi cemetery next to all the wives of Mohamed.

External links

- http://www.islamonline.com/cgi-bin/news_service/profile_story.asp?service_id=933 Category:Muslim women

finanse london cheap hotel elitarne.info Hotele w Rzym media

:: RELATED NEWS ::

NGC 4500
NGC 4500 é uma galáxia espiral localizada a cerca de cento e oitenta milhões de anos-luz (aproximadamente 55,18 megaparsecs) de distância na direção da constelação de Ursa Maior. Possui uma magnitude aparente de 12,3, uma declinação de +57º 57' 52" e uma