:: wikimiki.org ::

Grenlàndia

Grenlàndia

Grenlàndia, o Groenlàndia, també anomenada Kalaallit Nunaat (en danès, Grønland, literalment 'terra verda'), és una illa pertanyent a Dinamarca, situada entre l'Atlàntic Nord i l'oceà Glacial Àrtic. Grenlàndia és l'illa més gran del món, amb una longitud màxima des del seu punt més septentrional, el cap Morris Jesup, fins al cap Farvel, a l'extrem sud, d'uns 2.655 km. La distància màxima d'est a oest és d'uns 1.290 km. La longitud de la costa de Grenlàndia, molt accidentada per nombrosos fiords, s'estima en uns 5.800 km. La superfície total de Grenlàndia és d'uns 2.175.600 km², dels quals al voltant del 84%, és dir, aproximadament 1.834.000 km², corresponen a una glacera de tipus Inlandsis. L´Inlandsis, com el seu nom en anglès indica, és un tipus de glacera continental, una capa de gel que cobreix extenses superfícies de terra i que actualment només es poden trobar a Grenlàndia i a l'Antàrtida. La part de terra de Grenlàndia que no queda sepultada sota el gel es troba a la costa.

Cronologia

Segle VIII - Els esquimals són els primers habitants de Groenlàndia.
981 - Eric el Roig trepitja la costa grenlandesa provinent d'Islàndia.
987 - Establiment dels primers colonitzadors escandinaus.
1000 (aprox) - Arribada del cristianisme amb Leif Eriksson.
1261 - Grenlàndia passa a control noruec.
1397 - Grenlàndia esdevé oficialment territori danès per mitjà de la (Unió de Kalmar).
Segle XV - Les colònies vikingues desapareixen per culpa del refredament climàtic (Petita Edat de Gel).
1721 - Començament de la recolonització per part de Dinamarca.
1774-1951 - El comerça amb Grenlàndia és un monopoli estatal.
1951 - Tractat dano-estatunitenc referent a la defensa de l'illa.
1953 - Grenlàndia rep un autogovern limitat dins el marc de la Corona Danesa.
1979 - Grenlàndia rep ple autogovern dins el marc de la Corona Danesa.
1982 - Grenlàndia vota en un referèndum la sortida de la Unió Europea.
1985 - Grenlàndia abandona la condició d'integrant de la UE.

Enllaços externs

- [http://www.travel-images.com/greenland.html Imatges de Grenlàndia] Categoria:Dinamarca Categoria:Illes Categoria:Territoris dependents ja:グリーンランド ko:그린란드 simple:Greenland th:เกาะกรีนแลนด์ zh-min-nan:Chheⁿ-tē

Danès

El danès (dansk) és una llengua escandinava oriental (branca de les llengües germàniques de la família indoeuropea) parlada a Dinamarca (això inclou també les Illes Fèroe i Grenlàndia on és cooficial amb el feroès i el grenlandès respectivament) i a la regió alemanya del Schleswig. S'escriu amb l'alfabet llatí, si bé proveït de 3 lletres addicionals: æ, ø i å (iguals que al noruec, i corresponent a les sueques ä, ö i å). Categoria:Llengües escandinaves ja:デンマーク語 ko:덴마크어

Dinamarca

Dinamarca és un estat del nord d'Europa, el més petit dels països escandinaus. Està format per la península de Jutlàndia i diverses illes (les principals: Sjaelland, Fiònia, Lolland i Bornholm, aquesta darrera al nord de la costa de Polònia). Té una única frontera terrestre (al sud, amb Alemanya), i està envoltada pels mars del Nord (a l'oest) i Bàltic (al sud-est). L´estret de l'Skagerrak, al nord, separa Jutlàndia de Noruega, mentre que, a l'est, el Kattegat, l'Øresund i l'estret de Bornholm separen Dinamarca de Suècia. A més a més, són possessions daneses les illes Fèroe a l'Atlàntic Nord i Grenlàndia al nord-est d'Amèrica, les quals gaudeixen d'una àmplia autonomia. La seva capital és Copenhaguen, i les ciutats principals són Århus, Odense i Ålborg. La llengua majoritària és el danès. El sistema de govern és la monarquia constitucional. Dinamarca pertany a la Unió Europea des de 1973 i utilitza la corona danesa com a unitat monetària. Categoria:Dinamarca Categoria:Unió Europea als:Dänemark fiu-vro:Taani ja:デンマーク ko:덴마크 ms:Denmark simple:Denmark th:ประเทศเดนมาร์ก zh-min-nan:Dan-kok

Illa

:Pel que fa al municipi del Rosselló, seu del vescomtat d'Illa, vegeu Illa (Rosselló). Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, ja sigui de mar, de riu o de llacs. El que distingeix les illes marítimes dels continents és el fet que són d'unes dimensions inferiors. Pàgines que s'hi relacionen:
- Illes del món categoria:Illes categoria:Geografia ja:島 ko:섬 ms:Pulau simple:Island th:เกาะ

Fiord

Un fiord és una vall que ha estat sotmesa a una forta erosió glacial, i que posteriorment ha estat envaïda pel mar, que n'ocupa el fons. El mot és d'origen escandinau, on fjord s'empra, més àmpliament que en català, per a tota entrada estreta costa endins.

Fiords al món

En general estan situats a costes muntanyoses occidentals (obertes cap a ponent) més enllà dels 48° de latitud a l'hemisferi nord i dels 42° al sud. Hom troba fiords a les costes de:
- Noruega
- Islàndia
- Grenlàndia
- oest d'Escòcia (on són anomenats sea lochs)
- sud-oest de l'illa sud de Nova Zelanda
- oest de l'Amèrica del Nord, des del sud de la Colúmbia Britànica fins a Alaska
- oest de Terranova
- sud de Xile Els fiords més llargs del món són: # Scoresby Sund a Grenlàndia, (350 km) # Sognefjord a Noruega (203 km) # Hardangerfjord a Noruega (179 km) Hardangerfjord Les llargues badies semblants als fiords de Nova Angalterra són a vegades anomenades "fiards". La badia de Lim, a Ístria, va ser creada per les forces erosives del riu Pazinčica, no per geleres, de manera que estrictament no hi és aplicable el nom de "Fiord de Lim" que a vegades se li aplica. Categoria:Geografia ja:フィヨルド

Gel

El Gel és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O) el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior als 0ºC (273.15 K, 32 °F), que és el seu punt de congelació. Com que el gel te una densitat menor a la de l'aigua líquida, sura en aquesta.

Alimentació

El gel té una gran importància en la conservació d'aliments. Des de fa uns centenars d'anys s'utilitzaven pous de gel per a l'emmagatzemament d'aquest. Actualment s'utilizen neveres i congeladors per a fabricar el fred necessari.

Geologia

L'acumulació de la neu (una forma de gel) en les glaceres i el seu moviment és un agent erosionant molt potent. erosionant Categoria:Aigua als:Eis ja:氷 simple:Ice

Segle VIII

Esdeveniments:

- 711 - Els àrabs entren a la Península Ibèrica, auge de l'Islam
- Sacre Imperi Romano-Germànic, intent de reconstruir l'Imperi Romà
- Naixement de l'Estat Pontifici (Vaticà), origen del poder polític del Papa
- Auge de les llengües romàniques
- Comença la decadència de l'imperi maia clàssic

Personatges importants

- Carlemany
- Pipí el Breu
- Li Po, poeta xinès

Invents, descobriments, introduccions

- Generalització de l'ús de la ferradura Vegeu la Taula anual del segle VIII ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle VIII ja:8世紀 ko:8세기 th:คริสต์ศตวรรษที่ 8

Esquimal

Els esquimals -terme que vol dir literalment devoradors de carn- viuen a l’Àrtic, coneguts també com a inuïts. Políticament depenen dels governs dels Estats Units, el Canadà i Dinamarca que els han assimilat com a minories ètniques. La vida en aquest indret del planeta és difícil, però malgrat la rigorositat del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d’aquesta regió, els Inuit han desenvolupat sistemes de supervivència des de fa segles. Els esquimals són originaris de les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia on actualment entre els esquimals i altres pobles indígenes es calcula que hi viuen prop de 100.000 persones. Tenen una vida nòmada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els que es troben els caribús, ossos, balenes i foques. D’aquests i altres animals aprofiten totes les parts possibles per menjar, abrigar-se, construir habitatges, eines per caçar... Actualment, però, degut al fort procés d’enculturació, s’està produint un deteriorament de les seves formes de vida originàries. Els esquimals estan organitzats en grups familiars i cada membre té assignada una tasca específica. Categoria:Ètnies

981

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle X ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle X ko:981년

Eric el Roig

Eric el Roig (950–1003; antic islandès Eiríkr Rauði; noruec Eirik Raude), anomenat així arran pel fet de ser pèl-roig, va ser el fundador del primer assentament víking a Groenlàndia i el pare de Leif Ericsson. Nat a Noruega, era el fill de Þorvaldur Ásvaldsson (Torvald Asvaldsson), raó per la qual també se'l coneix com a Erik Torvaldson (Eric fill d'en Torvald). Cap al 970 el seu pare es veié forçat a marxar de Noruega per culpa d'un assassinat. Sa família s'instal.là a Islàndia, però el 982, l'Eric va ser desterrat per un altre assassinat. Decidí anar a la recerca d'una terra a l'oest d'Islàndia que el viatger Gunnbjörn havia descobert tot anomenant-la "Gunnbjarnarsker" (Esculls d'en Gunnbjörn). Segons la Saga d'Eric el Roig (probablement escrita per Jon Thorharson el 1387, després de 4 segles de transmissió oral), Eric passà tres anys desterrat tot explorant al costa de Groenlàndia, per tornar posteriorment a Islàndia amb històries fantàstiques sobre la nova terra. El 985 tornà a Groenlàndia amb un gran nombre de colons, que s'hi establiren en dues colònies a la costa oest: Eystribyggð (Poble de l'Est, prop de la punta sud) i Vestribyggð (Poble de l'Oest, prop de Nuuk). L'aventura de colonització incloïa vint-i-cinc vaixells, dels quals només catorze acabaren el viatge, enfonsant-se o tornant els onze restants. A Eystribyggð Eric s'hi construí la casa de pagès Brattahlíð, prop del que actualment és Narssarssuaq. El seu títol era el de cabdill de Groenlàndia. L'assentament prosperà, creixent fins a tenir més de 3000 habitants, en unir-se al grup original immigrants que fugien del súperpoblament d'Islàndia. Tanmateix, un grup d'immigrants arribat el 1002 portà una epidèmia que delmà la colònia, matant-ne molts dels ciutadans, inclòs Eric l'hivern del 1003. Tot i això, la colònia sobrevisqué, i continuà fins als inicis de la Petita Edat de Gel, poc abans dels viatges de Colom. Es creu que Eric va tenir quatre fills: Leif Ericsson i Torstein amb la seva muller Tjodhild i Torvald i Frøydis Eiriksdotter amb altres dones. A diferència del seu fill Leif Ericson, era pagà. Durant una breu ocupació de part de Groenlàndia per part de Noruega a començaments del segle XX, el territori ocupat fou batejant en honor d'Eric el Roig. Categoria:Noruecs ko:붉은 에이리크

Islàndia

Islàndia és un estat insular de l'Atlàntic Nord.

Geografia

Atlàntic Islàndia és la divuitena illa més grossa del món, situada just sota del Cercle polar àrtic, entre Groenlàndia, les Illes Britàniques i Escandinàvia, al nord-oest de les Illes Fèroe. Localitzada sobre la dorsal atlàntica, al punt de contacte entre les plaques euro-asiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, essent-ne característics els volcans i els gèisers. Islàndia es pot dividir, a grans traços, en dues parts: la costa amb nombrosos fiords i l'interior, un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i glaceres (que ocupen cap a un 10% del país). La major part de la població viu al sud-oest del país, a l'àrea metropolitana de Reykjavík. Una carretera fa la volta a tota l'illa, però l'interior del país només pot ser creuat amb tot-terreny.
- Pic més alt: Hvannadalshnúkur (2119 m)
- Riu més llarg: Thjórsá (237 km)
- Llac més gran: Thingvallavatn El clima islandès és oceànic, marcat per la lluita entre la influència càlida del Corrent del Golf i el flux de fronts polars. La costa sud, sotmesa a l'embat dels vents marins, no té uns hiverns (tèrmicament) gaire rigorosos, tenint en compte la seva latitud: la tempertatura mitjana de gener és de 0°C Reyjavik (11°C al juliol, mitjana anual d'uns 5°C). La precipitació hi és de 775 mm, repartida en uns 150 dies l'any. El nord-est és una zona seca per culpa del fet d'estar a una zona d'ombra pluviomètrica (les muntanyes del centre del país l'arreceren dels aires humits del sud-oest). Categoria:Islàndia Categoria:Illes als:Island fiu-vro:Island' ja:アイスランド ko:아이슬란드 ms:Iceland simple:Iceland th:ประเทศไอซ์แลนด์ zh-min-nan:Peng-tē

987

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle X ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle X ko:987년

1000

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle X ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle X ko:1000년

Leif Eriksson

Leif Eriksson (=fill d'Erik), àlies "L'afortunat". Fill de l'explorador víking Eric el Roig, va continuar la tasca colonitzadora cap a l'oest iniciada per son pare. Al voltant de l'any 1000, guiat pels relats del comerciant Bjarni Herjolfsson, es va dirigir més enllà de Groenlàndia i va passar un hivern en una terra a què va denominar Vinland ja que hi va trobar raïms, i que va descriure com abundant en salmons i pastures. El seu petit campament constitueix el primer assentament europeu a Amèrica, cinc-cents anys abans que hi arribés Cristòfor Colom. El campament, Leifbundir, estava ubicat a l'extrem nort de l'illa de Terranova, al lloc conegut actualment com l'Anse aux Meadows i va durar només unes dècades. Els contactes amb els indígenes van ser cordials en un principi. Eriksson va tornar al seu país per portar més habitants a aquelles terres. Però en arribar es va assabentar que el seu pare havia mort i havia d'ocupar el seu lloc. El campament va ser destruït uns anys després a causa de l'hostilitat dels indígenes. Erikson, Leif Erikson, Leif Erikson, Leif ja:レイフ・エリクソン ko:레이프 에이릭손

Noruega

Noruega és un dels països nòrdics, situat a la peninsula d'Escandinàvia. Té una forma molt allagrada amb una llarga costa amb l'Oceà Atlàntic (que pren el nom de Mar de Noruega al nord i Mar del Nord al sud), on es troben els seus famosos fiords. Limita a l'est amb Suècia i al nordest amb Rússia i Finlàndia. L'Skagerrak la separa de Dinamarca al sud. Les illes pròximes d'Svalbard i Jan Mayen, pertanyen al Regne de Noruega, mentre que l'Illa de Bouvet al sud de l'oceà atlàntic i la de Pere I al sud de l'Oceà Pacífic són àrees dependents de Noruega, però no són considerades part del regne de Noruega. A més Noruega, considera com a pròpia la Terra de la Reina Maud a l'Antàrtida.

Geografia

Noruega és un país allargassat (1752 km de nord a sud, contra entre 430 i 6 d'est a oest) de terreny abrupte i muntanyós, profundament afectat pel modelatge glacial. La seva costa és molt irregular, carregada d'illes i fiords, amb més de 20.000 km en total. Una serralada muntanyosa hi corre paral.lela, coronada per geleres als pics més alts (màxima alçada: 2.469m al Galdhøpiggen). Només al sud-est i punts del nord del país hi ha una unitat geogràfica més a l'est, amb turons i relleus més ondulats. El nord del país està situat per sobre del Cercle Polar Àrtic, de manera que a l'estiu s'hi dóna el sol de mitjanit i a l'hivern hi ha dies de foscor total. El clima de Noruega és oceànic de tendència àrtica al nord. El Corrent del Golf en suavitza les temperatures, fins al punt que malgrat la seva alta latitud no és fins més enllà de les Lofoten que hom troba mitjanes negatives de gener a la costa. A més, el corrent hi porta molt d'aire humit, fent del sud-oest del país una de les regions amb més precipitacions del continent. L'interior coneix un clima de tendència més continental, amb hiverns més freds i estius més càlids, i menys precipitacions. (vegeu també l'article principal sobre el clima de Noruega)

Història

En temps dels víkings, Noruega fou un regne independent a partir del segle IX, amb decidida expansió i colonització de terres a ponent (Illes Fèroe, Islàndia, Illes Britàniques, Grenlàndia). Estroncada però la dinastia reial noruega el 1387, el regne s'acabà associant amb Dinamarca i Suècia en la Unió de Kalmar. En marxar-ne Suècia durant el segle XVI (arran de la tendència uniformadora danesa), noruega restà reduïda a una mena de província perifèrica de Dinamarca, l'aïllament de la qual (respecte la resta d'Europa) s'accentuà amb l'adopció del Protestantisme, que estroncà el flux de pelegrins cap a la tomba de Sant Olaf a Nidaros. Derrotada per Napoleó, Dinamarca cedí Noruega a Suècia el 1814 (si bé no les seves antigues possessions atlàntiques, que seguiren sota control danès). Amb la seva pròpia constitució i el seu propi govern, la relació de Noruega amb Suècia es reduïa a una laxa unió personal (en el sobirà). Malgrat tot, el malestar polític l'acabà abocant a la completa independència el 1905. Noruega romangué neutral durant la Primera Guerra Mundial i provà de repetir-ho a la Segona, però fou envaïda per Alemanya el 1940. Alliberat el 1945, el país, escèptic amb la neutralitat anterior, esdevingué un dels membres fundadors de l'OTAN i l'ONU (a qui forní el primer secretari general, Trygve Lie). Per contra, el país, esdevingut un dels més desenvolupats del món (apareix regularment entre els primers llocs de la llista de desenvolupament humà que elabora l'ONU, encapçalant-lo en les darreres 5 edicions i des dels anys 70 ric en petroli provinent del Mar del Nord, refusà en dues ocasions l'entrada a la Unió Europea (el 1972 i el 1994).

Divisió administrativa

Noruega està dividida en 19 comtats (fylker):
- Akershus
- Aust-Agder
- Buskerud
- Finnmark
- Hedmark
- Hordaland
- Møre og Romsdal
- Nordland
- Nord-Trøndelag
- Oppland
- Oslo
- Østfold
- Rogaland
- Sogn og Fjordane
- Sør-Trøndelag
- Telemark
- Troms
- Vest-Agder
- Vestfold A més, per sota seu, el país està també dividit en 433 municipis.

Economia

L'economia noruega és un pròsper bastió de capitalisme social, combinant el lliure mercat amb la intervenció governamental, centrada en àrees clau com ara el vital sector petrolífer (a través de grans empreses estatals). Aquest representa juntament amb el gas el 35% de les exportacions (només Aràbia Saudita i Rússia n'exporten més). Tot i això, Noruega no és membre de l'OPEP. Ultra el petroli, el país disposa d'altres recursos naturals amb abundància: energia hidràulica, pesca, boscs i minerals. Tot i haver optat per romandre fora de la Unió Europea, el país participa en el seu mercat únic a través de l'Àrea Econòmica Europea juntament amb Islàndia i Liechtenstein. Noruega brinda als seus habitants la que és probablment la qualitat de vida més alta del món. Per tal que aquesta envejable situació no es deteriori quan d'aquí dues dècades el petroli i el gas es comencin a esgotar (d'acord amb les previsions d'extracció previstes i càlculs de reserves existents), el govern ha estat estalviant els superàvits pressupostaris, tot invertint-los a l'estranger en un 'Fons de Petroli Governamental'. El tercer trimestre del 2004 estava valorat en 158.000 milions de dòlars nord-americans.

Diaris

- Bergens Tidende

Enllaços externs

- [http://norge.no Norge.no - Pàgina oficial del govern] (en noruec i anglès)
- [http://www.ssb.no/ Statistisk sentralbyrå] (estadístiques, en noruec i anglès)
- [http://www.vikjavev.no Sognefjord] (fotos & webcam, infos en francès) Categoria:Noruega als:Norwegen [[got:

1397

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIV ko:1397년 simple:1397

Petita Edat de Gel

La Petita Edat de Gel va ser un període fred que comprèn des de la meitat del segle XIV a la meitat del segle XIX. Aquest període fred va posar fi a una era extraordinàriament calorosa anomenada Òptim climàtic medieval. Va haver-hi tres màxims, sobre 1650, sobre 1770, i 1850. [http://eobglossary.gsfc.nasa.gov/Library/glossary.php3?xref=Little%20Ice%20Age] Es va pensar inicialment que la PEG era un fenomen global però açò no és així. Bradley i Jones, 1993; Hughes i Díaz, 1994 i Crowley i Lowery, 2000 [http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/070.htm IPCC], descriuen el PEG com una època on l'Hemisferi Nord va tenir un modest refredament de menys de 1°C.

En l'Hemisferi nord

1850 - 1634), Països Baixos. El cru fred de l'hivern de 1608 va inspirar esta escena que encara que es va considerar "típica" del PEG, només es va pintar durant el període 1565-1665.]] La Petita Edat de Gel va portar hiverns molt freds a moltes parts del món, però la documentació més completa està en Europa i Amèrica del Nord. A mitjan segle XVII, l'avanç dels glaceres dels Alps suïssos , va afectar pobles sencers. El Riu Tàmesi, els canals i els rius dels Països Baixos es van gelar sovint durant l'hivern, i les persones van aprofitar per a patinar. En l'hivern de 1780, el Port de Nova York es va gelar, permetent a les persones caminar de Manhattan a la Illa de Staten. El gel del Mar de Nord que rodeja Islàndia es va estendre diversos quilòmetres en totes direccions, produint el tancament dels ports de l'illa. Els hiverns severs van afectar la vida humana. La població d'Islàndia va descendir a la meitat, i les colònies vikingues en Groenlàndia van desaparèixer. A Amèrica del Nord, els natius americans van protestar per l'escassetat de menjar. Durant molts anys, la neu cobria la terra durant molts mesos. Moltes primaveres i estius eren freds i plujosos, encara que hi havia una gran variabilitat entre uns anys i altres. Les collites en tot Europa van haver d'adaptar-se a la curta estació de cultiu i hi havia molts anys de carestia i fam. Les violentes tempestats van causar inundacions massives i la pèrdua de vides fonamentalment va afectar danesos, alemanys, i les costes holandeses. [http://www.cdc.gov/ncidod/eid/vol6no1/reiter.htm] La magnitud de les glaceres de muntanya era molt major. En 1800 els límits de les zones de separacions d'acumulació neta d'aquells d'ablació neta era aproximadament 100 m mes baixes que en 1975. [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=34299]. En Etiòpia i Mauritània, hi hi havia neu permanent en les crestes de les muntanyes en nivells on no ocorre avui . Timbuktu, una ciutat important en la ruta de les caravanes transahariana, es va inundar 13 vegades almenys pel riu Níger; no hi ha cap arxiu que arreplegue inundacions semblants abans o després de la PEG. En Xina, en la Província de Kiangsi, es van abandonar cultius com les taronges, que necessiten un clima càlid, tal cultiu havia existit durant segles. A Amèrica del Nord, els primers colons europeus van informar també d'hiverns severs. Per exemple, en 1607 els gels van persistir en el Llac Superior fins a 8 juny. [http://www.cdc.gov/ncidod/eid/vol6no1/reiter.htm] La Petita Edat de Gel va deixar la seva empremta en l'art del període; per exemple, en quadres del pintor flamenc Pieter Brueghel el Jove, qui va viure de 1564 a 1638 la neu domina molts paisatges de pobles. Burroughs que va estudiar la pintura d'eixe període va observar que la temàtica es dóna quasi completament de 1565 a 1665, i suposa que l'extraordinàriament cru hivern de 1565 va inspirar els grans artistes a pintar imatges molt originals. Hi ha una interrupció del tema entre 1627 i 1640, amb un retorn sobtat després d'açò; açò indica un interludi més plàcid en els 1630. De 1640 a 1660 hi ha una etapa de pintura holandesa bolcada en temes hivernals que encaixa amb la tornada d'hiverns freds. El declivi final del tema en la pintura va ser al voltant de 1660, i no coincideix amb una millora del clima; Burroughs posa les cauteles oportunes respecte a intentar traure moltes conclusions d'estos fets. No obstant observa que eixa pintura de l'hivern es repetix al voltant de 1780 i 1810, en què de nou va haver-hi un període més fred. Una altra persona famosa que va viure durant el PEG va ser Antonio Stradivari, el conegut fabricant de violins. Els climes més freds van causar que la fusta dels arbres fóra més densa; a açò s'atribuïx parcialment l'extraordinari to de les creacions de Stradivari.

En l'hemisferi sud

Un nucli de gel des de la part oriental de la Conca Bransfield, la identifica clarament en la Península Antàrtida esdeveniments propis de la Petita Edat de Gel i del Òptim Climàtic Medieval [http://www.ingentaconnect.com/content/ap/qr/2002/00000058/00000003/art02371]. Estos esdeveniments cobreixen aproximadament els últims 300 anys, és a dir de 1700 en avant, i mostren condicions de temps no fredes que es presenten durant gran part del període anomenat "Petita edat de gel". Açò il·lustra la no globalitat de la PEG. Nuclis de gel que van des del Glacera Superior de Fremont a Amèrica del Nord i el casquet de gel Quelccaya en els Andes peruans, (Amèrica del Sud) mostren canvis semblants durant la PEG. [http://wwwbrr.cr.usgs.gov/projects/SW_corrosion/icecore/index.html] Los nuclis de Law Dome mostren nivells mes baixos de CO₂ durant el període 1550 - 1800 d.C., probablement com resultat d'un clima global més fred. [http://cdiac.ornl.gov/trends/co2/lawdome.html] Nuclis sedimentaris (Gebra-1 i Gebra-2) en la Conca de Bransfield, Península Antàrtida, tenen indicadors glacials segons les variacions del gel del mar- durant el període de la PEG. [http://journals.cambridge.org/bin/bladerunner?30REQEVENT=&REQAUTH=0&500000REQSUB=&REQSTR1=S0954102098000364] La història dels corals del Pacífic tropical indica que l'activitat més intensa de El Niño va ocórrer a mitjan segle 17, durant la Petita Edat de Gel. [http://www.pac.ne.jp/IUGG2003/EN/program.asp?session_id=MC12&program_id=022025-1]

Els models del clima

En l'Atlàntic Nord, els sediments acumulats des de la fi de l'última glaciació fa aproximadament 12.000 anys mostra augments regulars en la quantitat de grans del sedimentaris dipositats procedents dels icebergs que s'han fos en l'oceà, indicant una sèrie de períodes freds (1-2ºC) que es repeteixen cada 1.500 anys mes o menys. El més recent d'estos períodes freds va ser la Petita Edat de Gel. Estos mateixos períodes freds s'han descobert en sediments existents en Àfrica, però els períodes freds pareixen ser més grans, oscil·lant entre (3-8ºC). [http://www.usgcrp.gov/usgcrp/seminars/980217DD.html]

Les causes

Els científics han identificat dos causes de la Petita Edat de Gel fora dels sistemes d'interacció oceà- atmosfera, una activitat solar disminuïda i l'activitat volcànica augmentada. Altres persones investiguen influències més ambigües com la variabilitat natural del clima, i la influència humana. Alguns també han especulat que eixa despoblació d'Europa durant la Pesta Negra, i la disminució resultant en el rendiment agrícola, pot haver prolongat la Petita Edat de Gel.

L'activitat solar

Pesta Negra Durant el període 1645-1715, al mig de la Petita Edat de Gel, l'activitat solar reflectida en les taques solars era summament baixa, amb alguns anys que no hi havia cap taca solar. Aquest període de baixa activitat de les taques solar és conegut com el Mínim de Maunder. El mecanisme precís entre la baixa activitat de les taques solars i les fredes temperatures no s'han establert. Però la coincidència del Mínim de Maunder amb el període més profund de la Petita Edat de Gel suggereix que hi ha una connexió. [http://www.aip.org/history/climate/solar.htm] Altres indicadors de la baixa activitat solar durant aquest període són els nivells de carboni-14 i beril·li-10. [http://www-geol.unine.ch/cours/geol/crowleySci270.pdf]

L'activitat volcànica

Al llarg de la Petita Edat de Gel el món va experimentar també una activitat volcànica elevada. Quan un volcà fa erupció, les seves cendres arriben la part alta de l'atmosfera i es poden estendre fins a cobrir la terra sencera. Estos núvols de cendra fan que no arribe la radiació solar entrant, portant a una disminució de la temperatura a nivell mundial. Poden durar fins a dos anys després d'una erupció. També es va emetre durant les erupcions sofre en el forma de gas SO₂. Quan este gas arriba a la estratosfera es converteix en partícules d'àcid sulfúric que reflecteixen els rajos del sol reduint la quantitat de radiació que arriben a la superfície de la terra. En 1815 l'erupció de Tambora en Indonèsia va cobrir l'atmosfera de cendres; l'any següent, 1816, va ser conegut com el Any sense estiu, quan va haver-hi gel i neus al juny i juliol en Nova Anglaterra i el Nord de Europa.

La Petita Edat de Gel a la Península Ibèrica

Salas i altres (El nostre Esdevenidor Climàtic, 2001) mencionen que l'Ebre es va gelar set vegades entre 1505 i 1789. En 1788 i de nou en 1789 el riu va romandre gelat durant quinze dies. El llibre també menciona la presència d'una extensa xarxa de pous de neu, que es van construir i van mantenir-se entre els segles XVI i XIX al llarg del Mediterrani oriental, alguns ubicats en àrees on no neva en l'actualitat ni un sol dia a l'any. L'emmagatzemament i distribució de gel eren un negoci viu que involucrava seccions senceres de la població rural. Hi ha també una àmplia evidència que durant eixe període les glaceres es van estendre en els Pirineus, fonent-se des de llavors. És més, els romanents del glacera de Sierra Nevada que finalment va sucumbir al final del segle XX, es van originar en este moment, i no eren, com a vegades es diu, restes de l'última vertadera Edat de Gel. Els últims vertaders glaceres de Sierra Nevada i els Pics d'Europa es van fondre a finals del segle XIX. Es creu que les temperatures en Europa durant l'anomenat Òptim climàtic medieval entre els segles IX al XIII va d'haver sigut entre 1 i 1.5ºC superior a la temperatura actual, suficient perquè estos glaceres, i inclús els dels Pirineus, s'hagueren fos. Els actuals glaceres dels Pirineus es van formar principalment durant aquest període fred i han estat fonent-se lentament des de llavors. L'àrea de la superfície total dels glaceres en la vessant espanyola dels Pirineus ha descendit des de les 1.779 hectàreas en 1894 a 290 hi ha l'any 2000. Martin i Olcina en Clima i Temps assenyalen a Espanya quatre períodes de successos catastròfics (meitat del segle XV, 1570-1610, 1769-1800 i 1820-1860) assenyalats per pluges intenses, nevades i tempestats en el mar. Estos es van mesclar amb els interludis de severes sequeres. Un altre estudi de A. Sousa i P. García-Murillo-García-Murillo en 2003 es fixa en els canvis en l'aiguamolls de Andalusia (específicament, Doñana) al final de la Petita Edat de Gel. Els autors van trobar que la Petita Edat de Gel es va caracteritzar per períodes més plujosos alternant amb altres de sequera. Altres autors creuen que la PEG es va caracteritzar en el sud de la Península Ibèrica per un augment de la pluja, major freqüència de les inundacions i de la sedimentació en l'Europa mediterrània.

La fi de la Petita Edat de Gel

Al voltant de 1850, el clima del món va començar a calfar-se novament i pot dir-se que la Petita Edat de Gel es va acabar en eixe moment. Alguns científics creuen que el clima de la Terra encara s'està recuperant de la Petita Edat de Gel i que esta situació se suma a les preocupacions del canvi del clima causat per l'home.

Vegeu també

- Canvi climàtic
- Calfament global
- Òptim climàtic medieval Categoria:Clima ja:小氷期

1774

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1774년 ms:1774 simple:1774

1951

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1951年 ko:1951년 ms:1951 simple:1951 th:พ.ศ. 2494

1953

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 28 de febrer - Cambridge (Anglaterra): James Watson i Francis Crick anunucien el descobriment de l'estructura química de l'ADN, obtinguda al Cavendish Laboratory.
- 26 de març - Pittsburgh (Pennsilvània, USA): Jonas Salk decobreix la vacuna contra la poliomielitis.
- 2 de maig - Amman (Jordània): Hussein ibn Talal, rei efectiu del país des de l'11 d'agost de l'any anterior, n'ocupa el tron en complir 18 anys.
- 30 de desembre - els Estats Units: s'hi posen a la venda els primers televisors en color.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 25 de febrer - Madrid: José María Aznar, polític espanyol.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de març - Moscou (Rússia): Sergei Prokofiev, compositor rus, d'origen ucraïnès (n. 1891) || Moscou (Rússia): Ioseb Visarionovitx Djugaixvili, conegut com Josif Stalin, polític soviètic d'origen georgià, cap de l'estat des de 1924 (n. 1879).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1953年 ko:1953년 ms:1953 simple:1953 th:พ.ศ. 2496

1979

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 17 d'abril - Barcelona: hi comença les emissions Ona lliure, la primera de les ràdios lliures del país.
- 9 de setembre - Barcelona: Jaume Vallcorba hi funda l'editorial [http://www.quadernscrema.com Quaderns Crema].
- 25 d'octubre - Catalunya: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
- 8 de desembre - Catalunya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.
- 18 de desembre - Madrid: El rei Joan Carles I sancionà com a llei orgànica de l’Estat l’Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre).
- 22 de desembre - Madrid: El Botlletí Oficial de l'Estat publica la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l'Estatut d’Autonomia de Catalunya.
- 31 de desembre - Barcelona: El Diari Oficial de la Generalitat publica la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. :MÓN
- 16 de gener - l'Iran: el xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del país amb la família.
- 1 de febrer - Teheran (l'Iran): l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini hi arriba procedent de París, on vivia exiliat.
- 3 de març - Espanya: s'hi celebren eleccions generals: la UCD, encapçalada per Adolfo Suárez, les guanya per majoria relativa.
- 5 de març - Júpiter: s'esdevé la màxima aproximació al planeta de la sonda Voyager I.
- 1 d'abril - l'Iran: després d'un referèndum, s'hi proclama la república islàmica.
- 3 d'abril - Espanya: s'hi fan les primeres eleccions municipals després de franquisme.
- 4 de maig - Madrid (Espanya): s'hi constitueix del Senat per primera vegada després del franquisme.
- 4 de maig - el Regne Unit: el Parlament nomena Margaret Thatcher cap del govern: serà la primera dona que ocupa el càrrec.
- 2 de juny - Varsòvia (Polònia): el papa Joan Pau II hi arriba per visitar el seu país natal, el primer del bloc comunista que visitarà el pontífex.
- 19 de juliol - Managua (Nicaragua): el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.
- 25 d'octubre - el País Basc: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
- 24 de desembre - l'Afganistan: a petició del govern comunista, tropes de la Unió Soviètica comencen a envair el país.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de gener - Barcelona: Martí Marco, refundador de les JERC i membre de Terra Lliure, mort per la policia espanyola. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1979 ja:1979年 ko:1979년 ms:1979 simple:1979 th:พ.ศ. 2522

Referèndum

Un referèndum (del llatí referendum) és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'estat d'un país amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'una reforma legislativa o constitucional.

Referèndum/Plebiscit

Tot i que sovint hi ha la tendència a usar de forma indistinta els mots referèndum i plebiscit , cal dir que en realitat no són paraules sinònimes. Així, en democràcia, hom prefereix parlar de plebiscit quan la decisió que s'està consultant afecta a qüestions fonamentals per a la sobirania del país, com poden ser decidir la modificació de les fronteres o escollir la forma d'estat que es vol (per exemple, monarquia o república). També s'utilitza la denominació plebiscit quan la consulta es convoca per aprovar o no l'eficàcia d'una mesura legislativa o la gestió d'un governant (com passà a Veneçuela on es consultà si el president, Hugo Chávez, havia de dimitir). Per últim, també s'empra la forma plebiscit quan en una dictadura o país no democràtic se sol·licita l'aprovació de les polítiques generals del govern o bé d'un decret governamental radical. En aquests casos és habitual que el resultat sigui sempre favorable als interessos de l'autoritat, bé perquè el vot sovint està induït per la por -circumstància que n'afavoreix la ratificació per part del poble- o bé perquè es produeix una tupinada o frau electoral pel qual l'autoritat n'altera els resultats.

Tipus de referèndums

D'acord amb el cas que el govern fa dels resultats del referèndum podem parlar de dos tipus:
- Referèndum vinculant: obliga el govern a acceptar-ne el resultat i fer allò que els ciutadans i les ciutadanes han expressat a les urnes. Naturalment, només se celebren en països de tradició democràtica i sovint es disposen alguns requisits per a què siguin acceptats per l'autoritat com, per exemple: :- Que la participació total de l'electorat sigui prou representativa (del 30%, 50%, o més). :- Que no sigui suficient una majoria simple -la meitat més un dels vots totals-, sinó que aquesta majoria sigui superior, com ara del 60% o dels dos terços de vots emesos.
- Referèndum consultiu: no obliga el govern a acatar-ne el resultat, i en darrera instància li correspon a ell o al parlament corresponent prendre l'última decisió. D'acord amb el nombre d'opcions que el votant té per a escollir podem distingir:
- Referèndum de dues opcions: són els més habituals, atès que generalment una consulta ofereix a l'electorat només dues opcions, per a acceptar o rebutjar una proposta. D'acord amb la naturalesa de la consulta, les opcions poden ser un "sí/no", o una "opció 1/opció 2".
- Referèndum de múltiples opcions: tot i que són més desconeguts cal dir que són habituals, per exemple, a Suïssa. També a Suècia es van convocar sengles referèndums els anys 1957 i 1980 en què l'electorat havia d'escollir entre tres opcions; i l'any 1977 a Austràlia es féu igualment una consulta per escollir l'himne nacional entre quatre opcions.

Crítiques

Tot i que se suposa que un referèndum o un plebiscit és l'expressió màxima de sobirania popular hi ha detractors que en critiquen la seva convocatòria per diverses raons:
- D'una banda perquè, com ja s'ha dit, s'ha fet servir (i es continua utilitzant) en països amb dictadures, com per exemple l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista, l'Espanya franquista o la URSS per intentar donar legitimitat a les polítiques opressives d'aquests règims polítics. De fet, l'ús pervers que féu Hitler dels plebiscits, fa que encara avui a Alemanya estiguin expressament prohibits per la constitució federal.
- Altres critiquen -com també hem assenyalat- que per norma general només es doni a escollir a l'electorat dues opcions (aprovar o rebutjar), eliminant així possibles matissos o aportacions.
- Una tercera crítica prové dels que pensen que el referèndum serveix als polítics per inhibir-se a l'hora de prendre alguna decisió difícil, polèmica o incòmode. D'aquesta manera, convocant un referèndum es trasllada la responsabilitat al conjunt de la població.
- També es discuteix que els votants en un referèndum poden no ser suficientment informats (o fins i tot, desinformats) a l'hora de prendre decisions sobre qüestions tècniques o massa sofisticades.
- Igualment s'avisa de la possibilitat que els votants puguin ser excessivament influenciats per personalitats de renom o manipulats per campanyes publicitàries parcials i no objectives que indueixen el vot, sobretot quan l'autoritat convocant es posiciona cap a una de les opcions a refrendar, com succeí en el referèndum sobre la Constitució Europea celebrat a l'estat espanyol el 20 de febrer de 2005. [http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20050128144045&tabID=1&ch=66]
- Per acabar, hom assenyala que eines democràtiques com el referèndum poden conduir a "la tirania de la majoria" i a la consegüent erosió dels drets individuals o de les minories.

Referèndums celebrats a l'estat espanyol

Des de la mort del dictador Francisco Franco, a l'estat espanyol s'han celebrat un total de 4 referèndums a nivell estatal (Llei de la reforma política de 1976, Aprovació de la Constitució espanyola de 1978, Permanència a l'OTAN de 1986 i Constitució Europea de 2005); i 4 més a nivell autonòmic (per a l'aprovació dels estatuts d'autonomia de Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia).

Llei de la reforma política (15 de desembre de 1976)

El referèndum per a la Llei de la reforma política, convocat pel president del govern Adolfo Suárez per al 15 de desembre de 1976, instava l'electorat a aprovar o no les reformes iniciades pel seu govern a fi i efecte de liquidar les corts franquistes i iniciar la democratització de l'estat. La pregunta formulada va ser: ¿Aprueba el Proyecto de Ley para la Reforma Política? Les dades resultants del referèndum són les que teniu a continuació.

Font: [http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/index.htm Ministeri de l'interior ]

Aprovació de la Constitució espanyola (6 de desembre de 1978)

Aquest referèndum va ser convocat per les corts espanyoles per al 6 de desembre de 1976 i instava la ciutadania a aprovar o no l'avantprojecte de constitució espanyola que havia redactat una ponència de set diputats sortints de les primeres eleccions generals celebrades el 15 de juny de 1977. La pregunta que es feia era: ¿Aprueba el Proyecto de Constitución? El resultat del referèndum va ser el següent:

Font: [http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/index.htm Ministeri de l'interior ]

Permanència a l'OTAN (12 de març de 1986)

L'estat espanyol havia ingressat a l'Aliança atlàntica l'any 1982, sota el govern de Leopoldo Calvo Sotelo (de la UCD). El referèndum sobre la permanència de l'estat espanyol a l'OTAN es va celebrar el dia 12 de març de 1986 a instàncies del govern del PSOE, que gaudia llavors de la seva primera majoria absoluta a les corts. La convocatòria i la campanya del referèndum no van estar exemptes de polèmica atès que el PSOE, que sempre n'havia criticat l'ingrés, canvià de parer i en defensà la permanència [http://www.monografias.com/trabajos10/otan/otan.shtml#ad]. La pregunta que es va formular a la ciutadania era: ¿Considera conveniente para España permanecer en la Alianza Atlántica en los términos acordados por el Gobierno de la Nación? Tot i que el resultat final fou favorable a la permanència, cal dir que va ser el referèndum en el qual la diferència entre el "SÍ" i el "NO" va ser més ajustat (de 12'79 punts); i que el "NO" guanyà en 4 comunitats: Catalunya, Canàries, Navarra i Euskadi. Els resultats d'aquella consulta foren:

Font: [http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/index.htm Ministeri de l'interior ]

Constitució Europea (20 de febrer de 2005)

El dia 20 de febrer de 2005 es convocava per quarta vegada l'electorat de l'estat en un referèndum amb l'objectiu d'aprovar o rebutjar el projecte de Constitució Europea. La pregunta emesa en aquesta ocasió fou: Aprova vostè el Tractat per el qual s’estableix una Constitució Europea? / ¿Aprueba usted el proyecto de Tratado por el que se establece una Constitución Europea? A Catalunya, CiU, PP i PSC van fer campanya pel "SÍ", mentre que ERC i ICV van fer campanya a favor del "NO". Com a tret rellevant cal destacar l'escàs ressò que tingué entre l'electorat, atès que, per primera vegada, una consulta electoral quedava molt per sota del 50% de participació (concretament el 41,77%).

Font: [http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/index.htm Ministeri de l'interior ]

Referèndum per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (25 d'octubre de 1979)

Deixant de banda les consultes efectuades a nivell estatal, cal no oblidar que algunes comunitats ratificaren en el seu dia els seus respectius estatuts d'autonomia per mitjà d'un referèndum. Catalunya i Euskadi celebraren la consulta el dia 25 d'octubre de 1979, mentre que Galícia ho féu el 21 de desembre de 1980 i Andalusia el 28 de febrer del mateix any, per bé que s'hagué de repetir el dia 20 d'octubre de 1981 perquè no s'havia arribat al mínim exigible de participació a la província d'Almeria. La resta de comunitats autònomes accediren a llurs estatuts per via parlamentària, per la qual cosa no necessitaren d'un referèndum de ratificació. Els resultats del referèndum per l'estatut celebrat a Catalunya foren aquests:

Font: [http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/inf/ele/ele10/r22.htm Ajuntament de Barcelona]

Enllaços

- [http://www.gencat.net/parlam/estatut.htm Estatut d'Autonomia de Catalunya]
- [http://www.historiasiglo20.org/2BACH/texto-reformapolitica.htm Referèndum sobre la Llei de la reforma política (en castellà)]
- [http://www.monografias.com/trabajos10/otan/otan.shtml#ad Referèndum sobre la permanència a l'OTAN (en castellà)] Categoria:Política ja:住民投票 zh-min-nan:Kong-bîn tâu-phiò

John Atkinson Hobson

John Atkinson Hobson, (1858–1940) was an English economist and imperial critic, widely popular as a lecturer and writer.

Life

John Atkinson Hobson, was born the son of William Hobson and Josephine Atkinson on 6th July 1858. He studied at Lincoln College, Oxford, afterwards teaching classics and English literature at schools in Faversham and Exeter. Hobson joined the Fabian Society on an invitation from the journalist William Clarke in London, 1887. During the very late 19th-century his notable works included Problems of Poverty (1891), Evolution of Modern Capitalism (1894), Problem of the Unemployed (1896) and John Ruskin: Social Reformer (1898). Soon after this period Hobson was recruited by the editor of the Manchester Guardian to be their South-African correspondent. During his coverage of the Boer War, Hobson began to form the idea that imperialism was the direct result of the expanding forces of modern capitalism. His return to England was marked by his strong codemnation of the conflict. His publications in the next few years demonstrated an exploration of the links between imperialism and international conflict. These works included War in South Africa (1900) and Psychology of Jingoism (1901). In what is arguably his magnum opus, Imperialism (1902), he espoused the opinion that imperial expansion is driven by a search for new markets and invenstment opportunities overseas. Imperialism most certainly gained Hobson and international reputation and influenced such notable thinkers as Lenin and Trotsky. Hobson wrote for several other journals before writing his next notable work, The Industrial System (1909). In this tract he argued that maldistribution of income led, through oversaving and underconsumption, to unemployment and that the remedy lay in eradicating the "surplus" by the redistribution of income through taxation and the nationalization of monopolies. Hobson's opposition to the First World War led him to join the Union of Democratic Control. His advocacy for the formation of a world political body to prevent wars can be found clearly in his piece Towards International Government (1914). However, he was staunchly opposed to the League of Nations. The year 1919 saw Hobson joining the Independent Labour Party. This was shortly followed by writings for socialist publications such as the New Leader, the Socialist Review and the New Statesman. During this period it became clear that Hobson favoured capitalist reformation over communist revolution. He was a notable critic of the Labour Government of 1929. In the later years of his life, Hobson published his autobiography, Confessions of an Economic Heretic (1938), and expressed hope that America would join World War Two. Before the German air force could attack British skies, John Hobson died on April 1st, 1940.

General Ideology

Criticizing classical economics, which centered on inflexible, mathematical laws, he held that economic theory was bound up with the ethical problems of social welfare and should be a guide to reform. The economic measures he supported prefigured the more fully developed ideas of John Maynard Keynes.

Bibliography

- Problems of Poverty (1891).
- Evolution of Modern Capitalism (1894).
- Problem of the Unemployed (1896).
- John Ruskin: Social Reformer (1898).
- War in South Africa (1900).
- The Economics of Distribution (1900).
- Psychology of Jingoism (1901).
- Imperialism (1902).
- The Industrial System (1909).
- Towards International Government (1914).
- The Economics of Unemployment (1922).
- Confessions of an Economic Heretic (1938).

Reference

Simkin, John. "J.A. Hobson". [http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/TUhobson.htm http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/TUhobson.htm].

External links

- Hobson, John A. Hobson, John A. Hobson, John A. Hobson, John A. ja:ジョン・アトキンソン・ホブソン

tekst aminokwasy aliasy milan italy hotels apartments in Nice

:: RELATED NEWS ::

Wikipedia:Articles for deletion/7 Colored Fish

This page is an archive of the proposed deletion of the article below. Further comments should be made on the appropriate discussion page (such as the article's talk page or on a Votes for Undeletion nomination). No further edits should be made to this page.