:: wikimiki.org ::

Guardamar

Guardamar

Guardamar del Segura és un municipi que oficialment forma part de la comarca del Baix Segura, però també se'l considera com a part del Baix Vinalopó per raons històriques i geogràfiques i lingüistiques. Es troba al sud del riu Segura que desemboca al mediterrani en el seu terme municipal. El municipi es valenciano-parlant, però pateix una forta castellanització com la mateixa capital Alacantina, pero un 30% de la població segons l'IEC parla Valencià. Les principals activitats són el turisme i la construcció abans era la agricultura de regadiu. Al seu terme municipal es troba la pineda de Guardamar, la gola del riu Segura que es a on desemboca al Mediterrani i les restes ibèriques on es va trobar la Dama de Guardamar.

Història

Fundada pels grecs masilienses, amb el nom d'Alone. Els àrabs la van fortificar i van construir la seva mesquita en l'any 944. Jaume I la va conquerir en l'any 1264 i encara que va repoblar amb famílies catalanes va passar al Regne de Castella pel tractat d'Almizra. Al costat del primitiu castell, Alfonso X el Savi funda la nova ciutadella a la fi del segle XIII. En 1296 es va incorporar al Regne de València. En 1331 va ser saquejada pels moros granadins en el curs d'una incursió contra Oriola. Durant la Guerra dels Dos Peres, Pere I el Cruel va tractar de conquistar el castell en 1338, el que no va aconseguir fins a un segon intent en 1339. Martí l'Humà li va concedir carta de poblament en 1400. Va formar part del municipi d'Oriola fins a 1602, que va constituir ajuntament amb Rojals; ambdues se separarien en 1770.

Dunes i pineda

Este espai forestal té 800 hectàrees d'extensió i al seu origen va ser un conjunt de dunes d'arena mòbils, que van ser fixades mitjançant la plantació de diverses espècies vegetals com ara pins, palmeres, xipresos, eucaliptus... en un projecte iniciat l'any 1900, dirigit per l'enginyer de monts Francisco Mira i Botella. Les dunes originals de Guardamar i Elx es van formar per les arenes llançades a la platja per les onades del mar que, posteriorment, el vent les introduïa terra endins formant grans monticles d'arena que, a la fi del segle XIX, amenaçaven de sepultar la població. La repoblació començà l'any 1900 i finalitzà en els anys 30, i ha donat lloc a l'actual massa forestal consolidada al costat de la mar. També es conserva un viver i diverses edificacions forestals de l'època.

Les platges

Les platges de Guardamar venen determinades per un extens parc litoral de més de 800 hectàrees de dunes cobertes de pins, eucaliptus i palmeres que impedeixen l'avanç de les sorres que voregen els seus 11 km. de platges d´arena fina.De nord a sud, la costa Guardamarenca comença amb dues platges naturals (els Tossals i els Vivers) separades per la desembocadura –la Gola– del riu Segura, els sediments del qual juntament amb els corrents marins, constitueixen l'origen de les dunes de Guardamar. A la desembocadura se situa també una moderna marina esportiva.

El Nadal

El Nadal comença amb l’arribada a la població del Gegant Menjabollos, un personatge mític de la població, que des de la seua cabanya en la pineda acudeix a visitar als nens, i acaba amb el dia dels Reis Mags de l’Orient, precedit per la cavalcada de la vespra.

Vegeu també

Castell de Guardamar

Enllaços relacionats

- [http://www.Guardamar.net/ El portal de l´Ajuntament de Guardamar].
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. Categoria:Baix Segura

Baix Segura

El Baix Segura (en castellà Vega Baja del Segura) és una comarca marítima del sud del País Valencià amb capital a Oriola. És una comarca de llengua castellana excepte el municipi de Guardamar del Segura, al sud del riu, que conserva el valencià entre la gent d'avançada edat. De tota manera, a l'igual que a Múrcia, hi existeixen nombrosos préstecs del català. Aixó es deu al fet que esta comarca era, al segle XV, completament valencianoparlant, però ciutats com Oriola es van castellanitzar pels repoblaments dels segles XVI, XVII i XVIII. Limita al nord amb el Vinalopó Mitjà i el Baix Vinalopó, a l'est amb la Mar Mediterrània i a l'oest i al sud amb la Regió de Múrcia, en la comarca del Camp de Cartagena. És la comarca alacantina amb un creixement demogràfic més alt als últims anys, sobretot per la ciutat de Torrevella que ha sobrepassat els 75.000 habitants, i Oriola mateixa que arriba als 68.000. La població de la comarca és de 297.251 habitants.

Municipis

Situació social al Baix Segura

Des de Múrcia s'ha intentat secesionar aquesta comarca de la província d'Alacant i annexionar-la a la Regió de Múrcia al llarg de la història, encara que va entrar al País Valencià el 1304 junt a comarques com l'Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà i la seua capital, Oriola era capital de governació i segona ciutat en importància darrere de València. Des de 1304 tan sols va pertànyer a Múrcia un any, el 1822, amb una divisió provincial que no va tenir repercussions en les que després es van fer (1833 i 1851), fet pel qual històricament és una comarca valenciana. A més, enquestes fetes a les dècades dels 80 i els 90 mostren l'acceptació que tenen les institucions autonòmiques i provincials a la comarca i reflexen un sentiment valencià, als últims anys reforçat amb la contaminació del riu Segura que procedeix de Múrcia i que tant perjudica aquesta comarca. Encara que l'ensenyament del valencià és optatiu a tota la comarca, exceptuant Guardamar del Segura, hi ha municipis on voluntàriament s'estudia durant la primària i l'ESO, como és el cas d'Algorfa. En línies generals el coneixement d'aquesta llengua ha augmentat molt a la comarca des de 1983, com ho reflexen els estudis sociolingüístics fets per la Generalitat Valenciana.

Comarca històrica

El Baix Segura és una comarca històrica que ja apareixia com a Horta d'Oriola al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. L'única diferència és que ençà no s'hi inclouia el municipi de Guardamar del Segura, que aleshores pertanyia a l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant, motiu pel qual alguns consideren que aquest municipi hauria de pertànyer al Baix Vinalopó. Categoria:Baix Segura Categoria:Comarques històriques del País Valencià

Segura

El Segura és un riu de la Península Ibèrica que naix en el paratge de Fuente Segura, a 5 quilòmetres de Pontón Bajo en el municipi de Santiago-Pontones (Jaén). Les seues aigües brollen d'una cova natural inundada, a 1.413 metres d'altura. Discorre per les províncies de Jaén, Albacete, Múrcia i Alacant; i desemboca en el Mediterrani, a Guardamar del Segura (Alacant). Els romans el van anomenar Thader o Tader i els àrabs War-Alabiat que vol dir "riu blanc". Conca: 19.525 km². Longitud: 325 km. Cabal mitjà:
- Cieza: 26 m³/s
- Oriola: 21,59 m³/s
- Guardamar del Segura: 5 m³/s Afluents:
- Riu Món (que naix a Albacete), és el que li aporta un major cabal.
- Riu Argos.
- Rius Alhárabe i Benamor.
- Riu Quípar.
- Riu Mula.
- Riu Guadalentín, Sangonera o Reguerón (que naix aigües arriba de Llorca, Múrcia).
- Rambla Salada.
- Rambla de Favanella. Règim fluvial: El riu Segura és en capçalera un riu plujo-nival però en la major part de la seua conca és pluvial mediterrani, amb grans crescudes tardorenques. Amb uns 20 embassaments repartits per la seua conca, el seu cabal s'ha vist completament alterat de manera que presenta el màxim a l'estiu i el mínim a la tardor, a càusa de les necessitats del reg a Múrcia i Alacant. El cabal mitjà a la desembocadura és de 5 m³/s, minvat pel seu intens aprofitament hídric. Presenta al llarg del seu recorregut des de Múrcia fins al mar greus problemes de contaminació. Riu famós per les seues furioses crescudes i temudes inundacions, la riuada de Sant Calixt de 1651 va causar 1.500 morts a Múrcia amb un cabal de 1.700 m³/s. El 1879, la cèlebre riuada de Santa Teresa va superar els 1.800 m³/s tant a Múrcia com a Oriola. Les riuades dels anys 1946, 1948, 1973, 1987 i 1989 passaren a la història, ien moltes d'elles se superaren els 1.000 m³/s de cabal màxim instantani. A causa d'això és el riu més controlat d'Europa i va ser canalitzat a finals del segle XX en la seua conca baixa. Poblacions que travessa: Cieza, Abarà, Arxena, Molina de Segura, Alcantarilla, Múrcia i Beniel en la Regió de Múrcia. Oriola, Rojals i Guardamar del Segura en la província d'Alacant. Embassaments: La conca té una capacitat d'embassament de 1.129 Hm³ Els principals embassaments i pantans són:
- En el riu Segura:
- Cenajo: 437 Hm³
- Fuensanta: 210 Hm³
- En els seus afluents:
- La Pedrera, al Baix Segura: 346 Hm³
- Algeciras, al riu Algeciras: 45 Hm³
- Camarillas, al riu Món: 36 Hm³
- Talave, al riu Món: 35 Hm³
- Santomera, a la rambla Salada: 26 Hm³
- Alfons XII, al riu Quipar: 22 Hm³
- Puentes, al riu Guadalentín: 14 Hm³
- Crevillent, a la rambla del Bosch: 13 Hm³
- Valdeinfierno, al riu Alcaide: 13 Hm³
- Argos, al riu Argos: 10 Hm³ Categoria:Rius del País Valencià Categoria:Baix Segura

Segura

Rabós

Enllaços externs

- [ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1714320002 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17143 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Alt Empordà

Jaume I

- Jaume el Conqueridor (de Catalunya, València, Mallorca i Aragó)
- Jaume I d'Escòcia
- Jaume I d'Anglaterra (IV d'Escòcia)
- Jaume el Just (Jaume I de Sicília)
- Jaume I de Xipre

1264

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIII ko:1264년

Regne de Castella

El castellà és un idioma originari de la regió de Castella (d'ací el seu nom), també anomenat espanyol, i parlat actualment, a més d'Espanya, en nombrosos països del continent americà per 330 milions de persones, i per 450 milions si s'inclouen els que la parlen com a segona llengua. Pertany al grup de les llengües indoeuropees, prové de l'evolució del llatí vulgar, però evidencia l'ocupació de l'àrab en la gran quantitat d'elements d'aquesta llengua.

Història

La llengua castellana es va desenvolupar a la regió nord-central de la península Ibèrica, a partir del llatí vulgar, amb influència de les llengües cèltiques, del basc i de l'àrab. Algunes característiques del castellà inclouen la lenició (llatí: vita, castellà: vida), la palatalització (llatí: annum, castellà: año), i diftongació de les vocals breus e/o del llatí vulgar (llatí: terra, castellà: tierra; llatí: novo, castellà: nuevo); alguns d'aquests canvis fonològics es troben en altres llengües romàniques. Durant la reconquesta, aquest dialecte del nord es va estendre cap al sud i a altres regions de la península Ibèrica. El primer diccionari Llatí-Castellà (Gramática de la Lengua Castellana), es va publicar a Salamanca el 1492 per Elio Antonio de Nebrija. Després del segle XVI, la llengua es va portar a Amèrica i algunes regions de l'Àsia per la colonització espanyola. El segle XX, es va portar a la Guinea Equatorial i a la Sàhara Occidental.

Distribució Geogràfica

El castellà és una de les llengües oficials de les Nacions Unides, de la Unió Europea i de la Unió Africana. La majoria dels parlants es troben a l'Hemisferi Occidental, Europa i els territoris espanyols de l'Àfrica (Illes Canàries, Ceuta i Melilla). Amb més de 100 milions d'habitants, Mèxic conté la població de parla castellana més gran del món. Les següents quatre poblacions més gran de parla castellana resideixen a Colòmbia (44 milions), Espanya (43 milions), Argentina (39 milions) i els Estats Units (30 milions). El castellà es la llengua oficial de 20 estats: Argentina, Bolívia (co-oficial amb el quítxua i l'aimarà), Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya (co-oficial amb el català, el gallec i el basc), Equador, El Salvador, Guinea Equatorial (co-oficial amb el francès), Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai (co-oficial amb el guaraní), Perú (co-oficial amb el quítxua i l'aimarà), República Dominicana, Uruguai, Veneçuela i Xile. Als Estats Units, el castellà és parlat per 30 milions de persones, i és co-oficial a l'estat de Nou Mèxic i al territori de Puerto Rico.

Fonologia

El sistema consonant del castellà va sofrir canvis importants que el van separar de la resta de les llegües ibèriques:
- La /f/ inicial va evolucionar a una /h/ suau, so que es va perdre després, encara que a l'ortografia es conserva ("facer"-->"hacer")
- La consonant /b/ i la /v/ tenen el mateix so bilabial oclusiu, encara que l'ortografia conserva la diferència històrica.
- La consonant sonora alveolar fricativa /z/ (que s'escrivia "s" entre dues vocals com el català actual), es va convertir en alveolar fricativa sorda /s/ (que s'escrivia "ss" entre dues vocals, com el català actual). Avui, en castellà s'escriu només "s", i el so és com la "ss" catalana.
- La africada postalveolar sonora // (que s'escrivia "z" amb el mateix so que la z catalana), és va convertir en sorda (/ts/), (com ho eren la "ç", "ce", "ci" del castellà antic), i aquest so /ts/ es va convertir al nord d'Espanya en la consonant interdental /θ/, (que ara s'escriu "z", "ce", "ci"), però al sud d'Espanya i a Llatinoamèrica es va convertir en el so /s/.
- La fricativa postalveolar sonora // (que s'escrivia "j, "ge", "gi", i que es pronunciava com en el català actual), es va unir amb el la sorda // (que s'escrivia "x", i que es pronunciava com la x en el català actual de la paraula "això"). Posteriorment, va evolucionar a /x/ (so similar a la /h/ però amb més força, inexistent en el català, i que en el castellà actual s'escriu "j", "ge", "gi"). No obstant això, la pronunciació antiga del castellà s'ha preservat en la llengua sefardita, coneguda com a "ladino", que és parlada per els descendents dels jueus sefardites que van ser expulsats d'Espanya el segle XV.

Variacions dialectals

Hi ha importants variacions dialectals a las regions d'Espanya i d'Amèrica. La pronunciació castellana del nord-centre d'Espanya és considerada l'estàndard internacional, encara que hi ha grans diferències amb el castellà de Llatinoamèrica.

s, c, z, x

A la regió nord-central d'Espanya, la c i la z tenen un so interdental vocal fricatiu (θ). Al sud d'Espanya i a Llatinoamèrica, es pronuncien com la s. La x, a Espanya usualment es pronúncia com la s, a Llatinoamèrica manté el seu so ks.

Pronoms personals

El castellà té tres pronoms personals de la segona persona del singular: tú, usted i vos. Tú i vos són informals (encara que a Espanya vos és considerat arcaic i molt formal). Usted és universalment formal. Vos és utilitzat en lloc de tú a l'Argentina, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Equador, Paraguai i Uruguai. El castellà té dos pronoms personals per la a segona persona del plural: vosotros i ustedes. A Espanya, ambdues formes són utilitzades, la primera és informal i la segona és formal. A Llatinoamèrica, només s'utilitza ustedes formal i informalment, (vosotros és considerat molt arcaic). La conjugació de la segona persona del singular difereix força a les diferents regions de parla castellana. Aquestes són algunes formes per a dir "tu parles", utilitzant el pronom que es considera informal a les següents regions o països:
- Espanya i Mèxic: tú hablas
- Argentina i Amèrica Central: vos hablás
- Uruguai: vos hablás, tú hablás
- Xile: tú hablái, vos hablái
- Colòmbia: usted habla, sumercé habla
- Veneçuela (Maracaibo): vos habláis
- Equador: vos hablas, vos hablás, vos habláis Una altra diferència és l'ús del passat pefecte (yo he viajado) a Espanya quan a Llatinoamèrica s'usa el passat simple (yo viajé).

Pàgines relacionades

- Alfabet castellà

Enllaç extern

- [http://www.rae.es/ Real Academia de la lengua Española] - Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Categoria:Castellà ja:スペイン語 simple:Spanish tokipona:toki Epanja zh-cn:西班牙语 zh-tw:西班牙語

1296

Esdeveniments:

- 22 d'abril - Alacant: Jaume II conquereix la ciutat als castellans.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIII ko:1296년

1331

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIV ko:1331년

Oriola

Oriola (en castellà i oficialment Orihuela) és un municipi de la comarca del Baix Segura, confrontant amb la Comunitat Murciana i que comparteix amb esta el riu Segura.

Demografia

En 2003 era la quarta ciutat de la província i comptava ja amb 67.731 habitants dels quals 29.863 viuen en el nucli històric d'Oriola, 15.566 en la costa (Devesa de Campoamor) i la resta en les nombroses pedanies amb què compta: La Murada (2.930), Sant Bartomeu (2.281), L'Apareguda (1.955), Desamparats (1.769), Arneva (1.586), Hurxillo, Raiguero de Bonança, Barba-roja, Torremendo, Les Nòries, Correnties, etc.

Geografia

És la capital històrica del Baix Segura i és una important zona de regadiu amb més de 50.000 hectàrees. Deu la seua riquesa a les aigües del Segura que fertilitzen l'horta oriolana. La ciutat ha sofert durant molts anys les crescudes devastadores d'este riu (1651, 1879, 1946, 1973, 1987) fet pel qual va haver de ser canalitzat i no es desborda des de 1989. Compta amb un interessant patrimoni històrico-artístic: Catedral, Església de Santes Justa i Rufina, Església de Santiago, etc. La seua zona costera és un important nucli turístic al costat de Torrevella, el Pilar de la Foradada, Rojals i Guardamar del Segura.

Història

Des de 1.304 forma part del País Valencià i va ser la segona ciutat en importància, seu de la governació d'Oriola fins que Alacant va ocupar el seu lloc. Va ser de parla valenciana fins al segle XIX, i el castellà que s'hi parla té una entitat dialectal pròpia amb un indefugible substrat valencià. Està documentat que fins la decada dels 70, un dels seus barris era plenament de parla valenciana, d'ací que existisca un nom tradicional per la població diferent de l'oficial en castellà: Orihuela.

Vegeu també

- Castell d'Oriola

Enllaços relacionats

- [http://www.aytoorihuela.com Ajuntament d'Oriola]
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
- [http://www.convega.com/ El portal de la Vega Baja.] Categoria:Baix Segura

Castell de Guardamar

El castell de Guardamar del Segura es troba a la part alta d'un turó rocós situat al costat de la localitat del mateix nom, al Baix Segura. D'origen àrab, es tracta d'un recinte allargat dividit en dues seccions. La part superior constitueix el castell pròpiament dit, de planta poligonal, datat en la primera meitat del segle XII i del que queden molt poques restes, ja que va ser destruït, igual que el castell d'Oriola, durant el fort terratrèmol de març de 1829. La part inferior és de major grandària i està envoltada per una muralla gòtica que va sofrir importants modificacions en el segle XVI. Els elements més importants són alguns trams dels seus sòlids murs, així com els basaments d'algunes torrasses i construccions auxiliars. La zona de més valor arqueològic és el denominat Baluard de la Pólvora. La vila va romandre dintre d'aquests murs fins al terratrèmol de 1829, quan va ser traslladada al pla proper. Actualment es troba en estat de ruïna consolidada, ha estat parcialment rehabilitat, i se segueixen realitzant excavacions arqueològiques. Categoria:Baix Segura Categoria:Castells del Baix Segura

1338

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIV ko:1338년

1339

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 6 de setembre - mar d'Alborán, davant Ceuta: un estol català manat per Gilabert de Cruïlles hi derrota una força naval marroquina. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIV ko:1339년

Martí l'Humà

, la residència dels comtes de Barcelona des del segle XIII. Aquesta torre s'anomena de Marti I, el darrer rei abans de l'entrada de la dinastia castellana dels Trastàmara]] Martí I l'Humà, dit també l'Eclesiàstic (Perpinyà 1356 - Barcelona 1410), comte de Barcelona i Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, Sardenya (1396-1410), Sicília (1409-1410) i comte d'Empúries (1402) i (1407-1410). Fou successor al tron de la corona d'Aragó després del seu germà Joan el Caçador. Era el fill segon de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília. Dels seus quatre fills amb Maria de Luna, filla i hereva del Comte de Luna, la primera muller, només el primer, Martí el Jove, superà la infantesa. Després de diversos intents, recuperà Sicília per al seu fill Martí, al que casà mab Maria, filla i hereva del Frederic Rei de Sicilia. Rebutjà la invasió de les tropes del comte Mateu I de Foix, casat amb Joana, filla de son germà Joan, que pretenia de succeir-lo. Hagué de sufocar una altra rebel·lió dels Arborea a Sardenya (1400), els quals, ajudats per Gènova, l'arribaren a ocupar gairebé tota, excepte la zona de l'Alguer. En la campanya per recuperar l'illa, morí el seu fill Martí el Jove, rei de Sicília (1409), que només tenia dos fills naturals: aleshores Martí l'Humà passà a ser rei d'aquesta illa. Aleshores nomenà Jaume d'Urgell el Dissortat lloctinent i governador general dels regnes, càrrecs propis dels hereus de la corona. Tanmateix, el rei, que ja era vidu, es casà amb Margarida de Prades, filla d'en Jaume, Comte de Prades, amb l’esperança frustrada d’aconseguir descendència. En morir al Monestir de Valdoncelles el 31 de maig de 1410 començà l'interregne que es tancaria amb el Compromís de Casp (1412), en el qual es trià per succeïr-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera. És el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Fou enterrat al Monestir de Poblet.

Comtat d'Empúries

El 1401 a la mort de Pere III d'Empúries sense descendència, la seva muller Joana de Rocabertí fou nomenada hereva del comtat d'Empúries. El rei Martí, però, ni tant sols havia reconegut el seu nebot, Pere III, com a titular del comtat. Així doncs, invocà les dispossicions de 1325 i 1341 que estipulaven que en cas d’extinció de la línea directa, el comtat retornava a la corona com a tronc comú de la rama dinàstica. El 1402 el rei Martí cedí el comtat a la seva muller, Maria de Luna. A la mort d'aquesta el 1407, el comtat retornà al seu poder.

Enllaços externs

[http://www.bnf.fr/enluminures/texte/atx2_11.htm Breviari de Martí l'Humà] a la [http://www.bnf.fr/ Biblioteca Nacional de França]

Pàgines que s'hi relacionen

- Història de Catalunya Categoria:comtes de Barcelona Categoria:Reis d'Aragó Categoria:Reis de València Categoria:Reis de Mallorca Categoria:Reis de Sicília Categoria:Comtes d'Empúries

Oriola

Oriola (en castellà i oficialment Orihuela) és un municipi de la comarca del Baix Segura, confrontant amb la Comunitat Murciana i que comparteix amb esta el riu Segura.

Demografia

Geografia

Història

Vegeu també

- Castell d'Oriola

Enllaços relacionats

Ajuntament

Un ajuntament, batllia o batlia és l'organització de govern i administrativa d'un municipi. Està compost per l'alcalde o batlle, que ha de ser un regidor, la resta de regidors, i els funcionaris que treballen subordinats a aquesta estructura política. El conjunt de regidors (inclòs l'alcalde) forma el ple de l'ajuntament, que n'és el màxim òrgan de poder, amb la capacitat de nomenar i destituir l'alcalde. Categoria:Política ja:政令指定都市 ko:정령지정도시

1770

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

- 27 de març - Madrid (Espanya): Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià (n. 1696).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1770년 ms:1770

Castell de Guardamar

Categoria:Baix Segura

Categoria:Comarques del País Valencià

Bbcb

BBC BASIC was developed in 1981 as a native programming language for the MOS Technology 6502 based Acorn BBC Micro home/personal computer, mainly by Roger Wilson. It was a version of the BASIC programming language adapted for a U.K. computer literacy project of the BBC. BBC BASIC, based on the older Atom BASIC (for the Acorn Atom), extended traditional BASIC with named procedures and functions, REPEAT-UNTIL loops, and IF-THEN-ELSE structures. The interpreter also included powerful statements for controlling the BBC Micro's four-channel sound output and its high-resolution graphics display. One of the unique features of BBC BASIC was the presence of an inline assembler allowing users to write 6502 assembly language programs. The assembler was fully integrated into the BASIC interpreter and shared variables with it. This allowed developers to write not just assembly language code, but also BASIC code to emit assembly language, making it possible to use code generation techniques and even write simple compilers in BASIC. BASIC I, the original version, available on BBC A and BBC B, was superseded by BASIC II which added OPENUP and OSCLI keywords, along with offset assembly and bug fixes. BASIC III, the release supplied with the BBC B+, was produced in both a UK version and a U.S. market version for Acorn's abortive attempt to enter the cross Atlantic computer market. Apart from a few bug fixes the only change from BASIC II was that the COLOUR command could also be spelled COLOR: regardless of which was input, the UK version always listed it as COLOUR, the US version as COLOR. This was the only difference between the two versions. BASIC IV, also known as CMOS BASIC, available on the BBC Master and BBC Master Compact machines, was changed to use the new intructions available in the 65C12 processor, reducing the size of the code and therefore allowing the inclusion of LIST IF, EXT# as a statement, EDIT, TIME$, ON PROC, | in VDU statements and faster floating point. Bug fixes were again included. With the move to the 32 bit ARM CPU and the removal of the 16kB limit on the BASIC code size many new features were added. BASIC V version 1.04 was 61kB long and included many new commands such as WHILE-ENDWHILE, IF-THEN-ELSE-ENDIF, CASE-OF-WHEN-OTHERWISE-ENDCASE, RETURN parameters in proceduces, local arrays, procedure libraries (LIBRARY, INSTALL and OVERLAY), LOCAL DATA and LOCAL ERROR handlers, a relative RESTORE, array operations, new operators, TRACE STEP, along with commands for the new sound system, mouse, graphics. The graphics commands were entirely backwards compatible, the sound less so (for example, the ENVELOPE keyword from BASIC V onwards is a command which takes fourteen numeric parameters and does nothing.) The in-line in 6502 assembler was replaced by an ARM assembler. BASIC V was said, by Acorn, to be "certainly the fastest interpreted BASIC in the world" and "probably the most powerful BASIC found on any computer". BASIC VI is a version of BASIC V that supports 8 byte format real numbers (according to IEEE standard 754) as opposed to the standard 5 byte format introduced in BASIC I. BBC BASIC V and VI were delivered as standard on the Acorn Archimedes and the Risc PC. Current versions of RISC OS still contain a BBC BASIC interpreter. A Zilog Z80-version of BBC BASIC was later used on the Tiki 100 desktop computer, Cambridge Z88 portable and the Amstrad NC100 Notepad and Amstrad NC200 Notebook computers. It was also implemented on the PC for DOS as BBCBASIC (86) (which aimed for maximum compatibility with the BBC Micro) and BBasic (which concentrated on the BASIC language itself, with its own enhancements based on BASIC II). In January 2002 it was also ported to the ZX Spectrum. A version integrated with the Microsoft Windows graphical user interface, [http://www.rtrussell.co.uk/products/bbcwin/bbcwin.html BBC BASIC for Windows], was released in 2001. BBC BASIC has been ported to many other platforms [http://www.mdfs.net/Software/BBCBasic/]. A GPL clone of BBC BASIC named [http://users.argonet.co.uk/users/dave_daniels/ Brandy] written in portable C is also available.

External links

- http://www.bbcbasic.org/
- http://www.rtrussell.co.uk/
- http://www.mdfs.net/Software/BBCBasic/
- [http://www.ncus.org.uk/ The Amstrad NC Users' Site]
- [http://www.pawbooks.co.uk Ebook programming guide with interfacing methods] Category:BASIC dialects Category:Acorn Computers

zak�ady bukmacherskie Pozycjonowanie apartments in Nice luxury hotel prague xsongs.info

:: RELATED NEWS ::

Katarína Koščová
Katarína Koščová (born 11 February 1982 in Prešov, Slovakia) is a Slovak singer who rose to popularity after winning Slovensko Hľadá SuperStar, the Slovak version of Pop I

Read More...

Feedback edge set
In graph theory, a directed graph may contain directed cycles, a one-way loop of edges. In some applications, such cycles are undesirable, and we wish to eliminate them and obtain a directed acyclic graph (DAG). One way to do this is simply to drop edges from the graph to break the cycles. A feedback arc set (FAS) is a set of edges which, when removed from the graph, leave a DAG. Put

Synopsis

The discovery of an apparent suicide of a young teenage girl leads DI Galloway to a sting operation of a dodgy porn movie company, who had exploited the girl and led her to taking her life. Meanwhile, suffering from the unwarranted abuse of the DI, WPC Ackland briefly considers resigning, until Sergeant Cryer talks her out of