:: wikimiki.org ::

Guerra Civil Dels Estats Units

Guerra civil dels Estats Units

La Guerra civil dels Estats Units, Guerra civil americana o Guerra de Secessió va ser un conflicte bèlic ocorregut entre 1861 i 1865 entre 23 estats del nord dels Estats Units i els Estats Confederats d'Amèrica, una coalició d'11 estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió de la unió. En aquesta guerra van morir més nord-americans que a cap altre conflite armat; més de 560.000 en total.

Causes del conflicte

Regions econòmiques del país

Abans que comencés la guerra civil, els Estats Units eren una nació divida en quatre regions distintes:
- el nord-est, amb una economia industrial i comercial creixent, i amb una densitat de població en augment.
- el nord-oest (o mig-oest), una regió de ràpida expansió de camperols lliures, i dins la qual l'esclavatge havia estat abolit.
- l'alt sud, una regió amb un sistema de plantacions
- el sud-oest, una regió de creixement econòmic basat en l'expansió de la producció de cotó. Amb dos sistemes laborals fonamentalment oposats, llibertat al nord, esclavatge al sud, els canvis econòmics van començar a produir canvis socials a les diferents regions geogràfiques del país. A la meitat del segle XIX havien emergit dues visions diferents de la societat al nord i al sud del país.

Els estats lliures i els estats esclaus

Abans de la guerra civil, la constitució proveïa un mitjà pel debat pacífic sobre el govern futur, i els conflictes causats per la ràpida expansió de la nació s'havien pogut resoldre. Durant dècades, s'havia mantingut un balanç en el nombre d'estats "lliures" (on l'esclavatge era il·legal) i estats "eslcaus" (on l'esclavatge era permès), per a que el Senat tingués un balanç de poder. L'últim estat esclau que va ser acceptat fou Texas el 1845; cinc estats lliures van ser admesos a la unió entre 1846 i 1859. L'admissió de Kansas, com a estat esclau va ser bloquejada, i s'esperava la seva admisió com a estat lliure el 1861. Amb una població creixent (la qual cosa significava més poder de massa democràtica) al nord industrialitzat, amb la ruptura del sistema bi-partidista (amb la creació del Partit Republicà dels Estats Units), i amb la creixent hostilitat d'idiologies, era impossible continuar amb solucions pacífiques als conflictes per tal d'evitar la crisi.

Tensions polítiques i l'elecció d'Abraham Lincoln

Les tensions van canviar de naturalesa i intensitat ràpidament la dècada de 1850. El Partit Republicà dels Estats Units va ser establert el 1854, el qual s'oposava a l'expansió de l'esclavatge als territoris de l'oest. Encara que al començament només un petit percentatge de persones al nord volien abolir l'esclavatge al sud, els republicans van rebre el suport de la majoria dels habitants del nord i de l'oest que no volien competir amb un sistema bastat en l'esclavatge si aquest s'estenia a altres estats. Mentrestant, els enormes guanys de les plantacions de cotó van solidificar la dependència del sistema agrícola en l'esclavatge. La secessió del sud va ser catalitzada amb l'elecció del candidat republicà Abraham Lincoln. Lincoln, al començament, tenia una posició moderada en relació amb l'esclavatge. S'havia compromés a oposar-se a l'expansió de l'esclavatge als territoris (així doncs, prevenint l'admissió de més estats esclaus a la Unió), però, també va admetre que el govern federal no tenia cap poder per a abolir l'esclavatge als estats on existia, i que enfortiria les lleis en contra dels esclaus fugitius. Els estats del sud, però, no confiaven en Lincoln, i estaven conscients de que altres republicans tenien la intenció d'abolir completament l'esclavatge. A més de la victòria de Lincoln en les eleccions presidencials, els estats esclaus havien perdut el balanç del poder en el Senat, convertint-se en una minoria perpetua després d'haver controlat gairebé continuament la presidència i el Congrés, i per tant perdien el control sobre certes lleis i tarifes comercials que els afavorien. La justificació, però, que van utilitzar els estats del sud va ser el drets dels estats a la secessió. Abans de la inauguració presidencial, set estats van declalar la secessió de la Unió, i van crear un govern independent, els Estats Confederats d'Amèrica, el 9 de febrer, 1861. Van prendre el control dels forts i de les propietats federals dins els seus territoris, amb poca resistència.

Desenvolupament de la guerra

Oficialment la guerra civil va començar quan el general dels confederats P.G.T. Beauregard va obrir foc sobre el Fort Sumter, a Charleston, Carolina del Sud, el 12 d'abril, 1861, i no acabaria fins al 28 de juny, 1865. El desembre de 1860, Carolina del Sud va ser el primer estat en sortir de la Unió després la van acompanyar altres cinc estats Alabama, Florida, Geòrgia, Louisiana i Mississippi. Aquests estats van elegir a Jefferson Davis, de Mississippi, com president del nou pais. Després de l'atac a Fort Sumter, Abraham Lincoln va juntar tropes per recuperar-lo i això va ser vist per la Confederació com una declaració de guerra. Cinc estats més s'uniren al Sud: Arkansas, Carolina del Nord, Tennessee, Virgínia i Texas. Richmond, la capital de Virgínia, va ser escollida com a capital dels Estats Confederats d'Amèrica. El reclutament d'homes en ambdòs bàndols va ser al principi voluntari però davant els esdeveniments va passar a ser forçós, el 1862 al Sud i el 1863, al Nord. En els dos bàndols es podia pagar una elevada quantitat per evitar anar a la guerra i això provocà una revolta de les classes populars a Nova York el 1863 que va ser reprimida per l'exèrcit. Com a liders en la Unió destacaren el propi Abraham Lincoln comandant en cap de les forces armades i el General Ulysses S. Grant, General William Tecumseh Sherman, General George Henry Thomas, General Philip Henry Sheridan i General Winfield Scott. Per part de la confederació tenien a Jefferson Davis, president de la confederació i comandant en cap de les forces armades i al General Robert Edward Lee. Van participar uns 180.000 afro-americans en les tropes de la Unió, molts d'ells fugitus del Sud. A més, Abraham Lincoln va proclamar la Declaració de l'Emancipació, la qual declarava lliures a tots els esclaus dels territoris del sud guanyats en la guerra. En canvi els confederats no van permetre que lluitessin els afro-americans fins poques setmanes abans de la fi de la guerra. La discriminació persistia ja que els afro-americans tenien les pitjors tasques i cobraven la meitat que els blancs. El "Pla Anaconda" va ser ideat per part del general Winfield Scott de la Unió per bloquejar per terra i per mar la Confederació i va tenir molt d'èxit. Els nordistes en principi pensaven que la guerra duraria només tres mesos però els avanços fins a pocs quilòmetres de Washington dels sudistes van preparar-los per a una guerra llarga i alhora aquest esdevinment va mantenir elevada la moral dels confederats. Al final de maig de 1862, el general nordista McClellan estava a només 10 km de la capital confederada Richmond però els confederats contratacaren en la batalla de Fair Oak. La batalla més sagnant va ser la de Gettysburg iniciada l'1 de juliol, 1863 i que va enfrontar 85.000 nordistes contra 65.000 sudistes en la major batalla en terra nordamericana. El resultat va ser una derrota decisiva dels confederats. El 1864 ja estava clar que la Confederació havia perdut la guerra ja que el seu sistema de comunicacions i suministres havia estat destruit, però malgrat tot van continuar resistint. Les forces nordistes capturaren Richmond el 10 d'abril, 1865, i Grant va perseguir les forces en retirada de Lee i aquest veient que res podrien fer els seus 50.000 soldats contra els 120.000 del general enemic, va demanar la rendició. Un total de 558.052 soldats van morir durant la guerra; sumant els desapareguts són 620.000. Tres cinquenes parts de les morts van ser per malaties, una cinquena per ferides i només una cinquena directament en combat. Aquest va ser un conflicte bèlic modern tant en el sentit de l'ús de tot tipus de material innovador com en la gran destrucció ocasionada.

Cronologia del Conflicte

1861 (12 abril) el general Beauregard atacà Fort Sumter, i l’endemà el major Robert Anderson es rendeix. Lincoln mobilitza 75.000 soldats i bloqueja els ports del sud. (15 juliol) el general del Nord Irvin MacDowell invadeix Virgínia amb 35.000 homes, però és rebutjata per Beauregard i Johnston a Manassas o Bull Run, provocant fortes pèrdues. Els sudistes es fortifiquen a les defenses del riu Potomac, York, Rappahanock i Chickahominy. El general Mc Clellan és encarregat d’organitzar l’exèrcit del Nord, i recluta 200.000 homes. (novembre) els senadors confederats Mason i Slidell són detinguts pels nordistes en el vaixell britànic San Jacinto. Això provocà un conflicte diplomàtic. Lincoln els alliberà uns dies després. 1862 (9 març) A Hampton Roads el vaixell Merrimac obliga a fugir al nordista Monitor. Els sudistes compren a la Gran Bretanya l’Alabama, que enfonsa 42 vaixells nordistes abans de ser enfonsat pel Kearsarge vora Cherbourg. (abril) Els Nordistes Farragut i Butler desembarcaren a Nova Orleans i tancafren la badia de Mobile. Grant i Halleeck s’apoderaren de Fort Henry i Fort Donelson pel Nord, però es fan forts a Vicksburg, gairebé inexpugnable pels pantans i turons, encara que evaquaren Nashville i Memphis. (26 juny) Lee és nomenat cap militar de les tropes del Sud per substituir al ferit Johnston, i recluten al voltant de 900.000 soldats. Rebutgen l’atac de Mac Clellan a Yorktown, i amb Jackson l’obligà a replegar-se (batalla de Seven Days). (1 juliol) Lee els torna a vèncer a Bull Run, creua el Potomac i ataca Maryland. (17 setembre) MacClellan rep una còpia dels plans de Lee i concentra els efectius a Antietam. Aconseguí detenir l’avenç de Lee, però aquest aconsegueix fugir travessant el Potomac. McClellan exigeix reforços i és substituït per Ambrose Burnside. (Desembre) Burnside atacà Rochmond en un atac frontal. Lee el venç a Fredericksburg i el fa perdre 12.000 soldats. Burnside és substituít per Hooker. 1863 (Maig) Hooker és vençut per Stonewall Jackson a Chancellorsville, però va morir poc després en un accident. Hooker és substituït per Meade. Lee dediceix passar a l’ofensiva per tal d’invadir Washington i acabar la guerra. (27 juny) Lee invadeix Maryland amb 72.000 soldats. (30 juny-3 juliol) Batalla de Gettysburg. Lee ataca les posicions de Meade, però una imprudent i inoportuna càrrega ordenada a Pickett fa que es perdin 10.000 soldats en un xoc frontal. (4 juliol) amb moltes pèrdues, Lee es replega al Potomac. Grant ataca Vicksburg i el sudista Pemberton es rendí amb 30.000 soldats. Això fou el primer cop fort al Sud, que perdia el control del Mississippi i el contacte amb els guerrillers de Missouri i Kansas, com Quantrill i Bloody Will Anderson. (7 juliol) cau Port Hudson. El domini del Mississippi és totalment Nordista. (Octubre) Gran Bretanya decideix no vendre més vaixells als confederats. (Novembre) El sudista Braxton Bragg venç Rosencranz i G. Thomas a Chickamauga, però no pot impedir que Grant venci a Chattanooga i ocupi tota la vall del Tennesee. 1864 (9 març) Grant és nomenat cap militar de la Unió, i Meade de l’exèrcit del Potomac. (5 maig) El federal Shermann invadeix Georgia amb 100.000 soldats. L’objectiu és prendre Atlanta i atacar l’interior del sud, per tal de rendir-lo per gana. Incendia els camps de cotó. Proclamaren l’emancipació dels negres del Sud, molts dels quals abandonaren les propietats dels blancs. La Confederació reclutà 850.000 soldats més, entre ells negres sota promesa de llibertat. (8-19 maig) Grant travessa el Rapidan amb 100.000 homes més i ataca Virgínia. Lee el rebutja a Wilderness i el deté a Spottsylvània. Grant perd 30.000 soldats. El submarí confederat Hunley enfonsa la fragata nordista Housatonic a Charleston. Grant intenta atacar Lee per Cold Harbour, però fou rebutjat. (30 maig) Grant es replega al riu James per tal d’ocupar Pittsburg i atacar Richmond, però és rebutjat altre cop per Lee. (17 juliol) Shermann arriba a Chattahoochee. Johnston és substituït per John Hood. (1 setembre) Hood presenta batalla a Shermann i és vençut, per la qual raó ha d’evaquar Atlanta i perdre 11.000 homes. (5 octubre) en un darrer intent desesperat, Lee confia 20.000 soldats a Jubal Early i John Breckenridge perquè ataquin Maryland amb el pla d’alliberar 17.000 presoners confederats a Port Lockout i amb ells atacar Washington, i així alliberar-se de la pressió de Sherman al Sud. 1865 (27 gener) Capitulació de Fort Fisher, que protegeix Wilmington i és port subministrador de Richmond. (18 febrer) La flota federal ocupa Charleston. (2 abril) Batalla de Fiver Forks. Sheridan pren Petersburg. (3 abril) Lee fuig de Richmond per tal d’unir-se s Johnston, i amb ell tot el govern confederat. Els nordistes compten amb 950.000 soldats i la confederació només amb 450.000. (9 abril) Sheridan setja Robert Lee a Appomatox. Lee es rendeix per tal d’evitar més morts ha inútils. (14 abril) Lincoln és assassinat per John Wilkes Booth, fanàtic sudista a sou d’obscurs afers conspiratoris. (26 abril) Johnston es rendeix a Sherman. Durant tot el mes uns 175.000 soldats confederats es rendiren als federals a Greensboro. (30 abril) R. Taylor i S. B. Bruckner negocien la pau. (10 maig) Jefferson Davis és capturat a Irwinsville (Georgia) quan intentava fugir del país per mar.

Conseqüències

El desembre de 1864, el Congrés va proposar la 13a esmena a la constitució, prohibint l'esclavatge a tots els estats de la federacío, la qual va ser ratificada el 1865. Altres esmenes subsegüents van definir el concepte de ciutadania, i van donar el dret de vot als homes afro-americans. En les eleccions subsegüents, de 1876 a 1964, els estats del sud van votar en contra dels candidats republicans. Aquest fenomen va ser conegut com el "Sud Sòlid". Aquesta situaciò, però, s'ha revertit completament. Des de les eleccions de 1864 el Sud s'ha convertit en la força del partit republicà. Categoria:Guerres Categoria:Estats Units ja:南北戦争 ko:남북 전쟁 simple:American Civil War th:สงครามกลางเมืองอเมริกา

1861

Esdeveniments:

- Establiment a Equador d'una breu dictadura teocràtica
- Fam a l'Índia
- Sufragi femení a Austràlia (el primer del món)
- Invenció del pedal, bàsic per a la bicicleta
- Emancipació dels serfs a Rússia
- 17 de març - Víctor Manuel II es proclama rei d'Itàlia
- 14 de maig - Cau un meteorit a prop de Barcelona
- Comença a publicar-se L'Osservatore Romano, diari de Ciutat del Vaticà

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta; Mestre en Gai Saber el 1900. :MÓN
- 15 de febrer - Fleurier (cantó de Neuchâtel, Suïssa): Charles Edouard Guillaume, físic suís, premi Nobel de Física el 1920 (m. 1938).
- Italo Svevo, escriptor italià

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1861년 ms:1861 simple:1861 th:พ.ศ. 2404

Estats Units

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats. La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units. Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca. La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies. La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Geografia

Els seus límits són: #Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic). #Al sud amb Mèxic. #A l'est amb l'oceà Atlàntic. #A l'oest amb l'oceà Pacífic. Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical. La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

Història

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació. Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees. Rússia Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats. El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

Economia

:Article principal: Economia dels Estats Units Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya. L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país. El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

Política

Japó És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd. Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal

- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Àrees metropolitanes

Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

Demografia

Origen ètnic

Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.

Religió

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

Llengua

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

Enllaços externs

- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol Categoria:Estats Units ja:アメリカ合衆国 ko:미국 ms:Amerika Syarikat simple:United States th:สหรัฐอเมริกา zh-min-nan:Bí-kok

Estats Confederats d'Amèrica

Els Estats Confederats d'Amèrica (també coneguts com la Confederació, en oposició a la "Unió", que representen els Estats Units d'Amèrica) van ser l'entitat política que es va formar el 4 de febrer, 1861 per 6 estats esclavistes del sud dels Estats Units (Carolina del Sud, Mississippi, Florida, Alabama, Geòrgia, i Louisiana). L'estat de Texas s'hi va unir el març. Aquests 7 estats van separar-se dels Estats Units i van prendre el control de les instal·lacions navals i militars, dels ports i de les oficines duaneres dins de les seves fronteres. Aquest esdeveniment va ser l'inici de la Guerra civil dels Estats Units.

Antecedents

Quan es crearen els EEUU, la primera constitució, que durà del 1777 al 1787 reconeixeria la confederació de Tretze Repúbliques, però fracassà perquè les necessitats de la guerra amb els anglesos requerien un govern central fort. Només protestaren Virgínia, Maryland i les dues Carolines. El 1804 s’abolí l’esclavatge a alguns estats del Nord, la qual cosa també provocà protestes, puix que l’esclavitud era la base de l’economia agrícola del Sud. Darrerament, però, alguns estudiosos han tret importància a la qüestió de l’esclavatge com a desencadenant, puix que no tots els estats esclavistes se separaren. Endemés, molts prohoms eminents surenys (Lee o Davis) alliberaren llurs esclaus, fins i tot hom creu que, amb el temps, ho haurien suprimit com a un anacronisme. Per aquesta raó es va establir com a frontera de l’esclavitud la línia Mason-Dixon, entre Maryland i Pennsylvània. Mentrestant, els governants del sud eren aristòcrates terratinents partidaris del lliruecanvisme, mentre que els del nord eren burgesos industrials, principalment urbans, partidaris del proteccionisme econòmic i d’un sistema bancari nacional. Els primers, malgrat no tenir un partit que els defensés i representés, mantingué una forta influència en el partit whig o demòcrata amb John Breckinridge, fins que aquest es va escindir en dos el 1860, una dirigida pel nordista Stephen Douglas i l’altra pel sudista Breckinridge. Les causes de la separació foren molt profundes, més del que hom pensa, i basades en:
- Oposició a les tarifes protectores a la indústria del Nord, puix que perjudicaven l’agricultura del Sud. El senador sudista John Calhoun defensà al Senat aferrissadament el lliurecanvisme.
- Oposició al centralisme del govern de Washington.
- La crisi econòmica del 1857, la qual afectarà especialment l’agricultura del Sud.
- L’espinós tema de l’esclavatge, basat en motivacions econòmiques. Els sudistes necessitaven esclaus per a les plantacions, però als nordistes els interessava més que fossin lliures, perquè aixía emigrarien i serien mà d’obra barata a les indústries del nord. El problema de la llibertat no comportava igualtat de drets. Aquest problema, encetat per la novel•la Uncle Tom’s Cabin de Harriet Beecher-Stowe, una dama de Delaware que no coneixia la realitat del Sud, provocà fortes polèmiques.
- La Guerra Civil de Kansas del 1862 per la constitució del nou Estat. Hi fou abolida l`esclavitud per tal de no augmentar el nombre d’estats escavistes (fins aleshores havien estat inclosos equitativament).
- La revolta de John Brown (1858-1859), qui alliberà un bon nombre d’esclaus negres i es va fer fort a Harper’s Ferry (Virgínia). Fou fet presoner i forcat després de les exigències dels estats del sud. Per uns fou sant, pels altres un bandit.

La Secesió (1860-1861)

Durant l’hivern del 1860, després que les eleccions presidencials donessin la victòria al candidat republicà antisudista Abraham Lincoln, sis estats del sud decidiren separar-se de la Unió. Encapçalats per Carolina del Sud, pionera del Moviment, amb ella Georgia, Florida, Mississippi, Alabama i Louisiana abandonaren la Unió. El 4 de febrer del 1861 també se separà Texas, i tots set es reuniren a la Conferència de Montgomery, on dediciren:
- 1. Elaborar una nova Constitució per a la Confederació
- 2. Nomenar funcionaris provisionals
- 3. Actuar com a Congrés Provisional. És nomenat president provisional Howell Cobb. L’11 de març del 1861 s’hi afegiren Virgínia, Tennessee, Carolina del Nord i Arkansas. Maryland, malgrat que els esclavistes hi eren majoria, no s’hi va unir. Missouri i Kentucky, així com Delaware, hi enviaren representants, i si no s’hi apuntaren fou perquè els intents dels sudistes de constituir-hi governs confederats foren avortats per l’exèrcit federal. A Missosuri, però, un grapat de guerrillers van fer la guerra pel seu compte contra la Unió. Aquell dia tots els representants votaren una nova constitució, calcada de la de la unió i només diferenciada pels punts: :1. Declaració explícita de la sobirania dels estats sobre la Confederació. :2. Protecció de l’esclavitud, encara que era prohibida la tracta i la compra d’esclaus a Âfrica. :3. Establri aranzels de caire més protector que no pas recaptadors. :4. Prohibició de fer millores interiors amb cabals federals. :5. El president serà escollit per sis anys, sense reelecció. :6. Els membrs del govern podien ser diputats, però sense vot. Això no es va arribar a posar en pràctica :7. El president podia vetar els projectes de llei relacionat amb crèdits aprovats pel congrés. Entre altres coses, però, no faran menció al dret de separació de qualsevol estat, punt de fricció amb el Nord. I Mentre al Nord, en plenes eleccions, debatien sobre si el Sud tenia o no dret a secessionar-se, al Sud es formaven el primer i únic govern, compost per:
- PRESIDENT: Jefferson Davis
- VICEPRESIDENT: Alexander Hamilton Stephens
- SECRETARI D’ESTAT: Robert Toombs (més tard Robert M. T. Hunter i Judah P. Benjamin)
- SECRETARI DEL TRESOR: George A. Trenholm i des del 1864 Christopher Memminger
- SECRETARI DE GUERRA: Leroy Pope Walker (més tard George W. Randolph, Judah P. Benjamin, James A. Seddon i John Breckinridge)
- SECRETARI DE MARINA: Stephen Mallory
- SECRETARI DE CORREUS: John H. Reagan
- FISCALS GENERALS: Thomas Bragg, Wade Keys, George Davis, Thomas Watts i Judah P. Benjamin També es crearen tribunals de districte, però no pas un Tribunal Suprem, malgrat establir-ho la nova constitució. Els estats, però, en general foren reacis a participar en el govern federal. L’u de juny del 1861 el correu passà a mans de la Confederació. També foren ocupades totes les dependències funcionals, llevat les guarnicions de Fort Sumter (Carolina) i Fort Pikes (Pensacola). Encunyaren moneda i segells propis, i començaren a recaptar tributs. El juliol del 1961 la capital definitiva de la Confederació fou traslladada a Richmond, Virgínia per tal de contentar als virginians, però situada en un indret vulnerable. Malgrat no tenir tants efectius humans com el Nord, el Sud comptava amb els millors generals de l’exèrcit federal, com Robert Lee o Thomas Stonewall Jackson, que es posaren a les ordres de Jefferson Davis. El 4 de març fou escollit president dels Estats Units Abraham Lincoln, republicà partidari de defensar la unió aferrissadament. Per això reforçarà Fort Sumter, cosa considerada com a una provocació pels sudistes. Després de la Batalla de Fort Sumter, quatre estats més (Virgínia, Arkansas, Tennessee i Carolina del Nord) es van unir a la Confederació; en total 11 estats. Els governs de Kentucky i Missouri van romandre dins la Unió, però, les faccions rivals de l'estat van ser acceptades com a membres de la confederació, i per això, el nombre total d'estats que la van formar és sovint considerat tretze. La major part de la vida d'aquesta nació va estar involucrada en la Guerra Civil, defensant-se de les forces de la Unió. Hi havia altres territoris que donaven support a la Confederació. La Secessió es basava en el suposat dret que tenien els estats de la Unió a separar-se, dret que la Unió va declarar inconstitucional. Missouri El 1861, es va declarar la llei marcial a Maryland, l'estat que envolta la capital dels Estats Units, per a evitar qualsevol intent de secessió. El 1863, durant la guerra, un grup unionista de l'estat de Virgínia es va separar d'aquest estat, formant l'estat de Virgínia de l'Oest, que es va convertir en un altre estat de la Unió fins ara.

Situació dels Estats del Sud abans de la Guerra

El sud tenia l’avantatge de millors línies interiors i posició defensiva amb fronteres naturals, però això era minvat per l‘escassetat d’homes i recursos. Tenia una línia de front llarga i extensa, amb gran quantitat de posicions. Això provocà la dispersió dels pocs recursos disponibles. No tenien armada, encara que blindaren el vell vaixell Merrimac i compraren per peces alguns bucs de guerra a anglesos i francesos. Creien que els anglesos tindrien més en compte el cotó sudista que els productes industrials del Nord, i peraixò requisaren el cotó com a mesura de pressió. Només aconseguiren que França i Gran Bretanya els reconeguessin com a bel•ligerants, la qual cosa no els compremetia a res. Endemés, hi havia un sentiment antiesclavista molt fort a Gran Bretanya, el cotó el compraven a millor preu a l’Índia, i comptava més el blat del nord. Per contra, els nordistes blocaren els ports del sud i no pogueren expulsar els seus productes per mar. Els estats confederats permeteren el pagament dels impostos en espècies, degut a l’escassetat de moneda, i només promogueren un emprèstit estranger, amb els Erlander de París. En acabar la guerra, la inflació es disparà. Les indústries es desenvoluparen poc i només per necessitats militars. ls transports per ferrocarril eren insuficients per a la guerra. Se n’improvisaren alguns, però no n’hi hagué prou.

Conseqüències de la guerra

Encara que hi ha molts raons que van provocar la secessió dels estats, la principal va ser la qüestió de l'esclavatge, que els estats del nord volien abolir, però, que era molt beneficiosa econòmicament per als estats del sud. La Guerra civil dels Estats Units, va acabar amb la derrota de la Confederació el 1865, els estats de la qual es van re-incorporar a la Unió. Però mort Lincoln, partidari del perdó i la readmissió a la unió dels estats separats, els seus successors entregaren el territori a una ocupació miitar que durà fins el 1877, any en què tots els estats seran readmesos com a iguals. El territori caigué en mans dels carpet-baggers, arribistes i especuladors de terres, que dseposseïren famílies senceres de llurs propietats i que es feren rics. En total moriren més de 620.000 persones en el conflicte, 360.000 pel nord i 260.000 al Sud, i les pèrdues econòmiques poden avaluar-se en 10.000 milions $. Conseqüències del conflicte foren:
- Gran pèrdua humana del sud, de la que trigarà en recuperar-se. Molts negres emigraren al Nord, i el s que es quedaren provocaren alguns conflictes amb els antics propietaris.
- Desorganització social: els propietaris perderen mà d’obra i les dones hagueren de treballar; pèrdua de privilegis socioeconòmics.
- Durant la guerra, ela sudistes confiaren més en els negres, per tal que no fugissin al Nord i els ajudessin. Quan l’ocupació la cosa canvià i les constitucions estatals s’adaptaren a la supremacía blanca. Això propiciaria la formació del Ku Klux Klan.

Aparició del Ku Klux Klan

Fou organitzat a Pulaski (Tennessee) el 1866 per sis joves excombatents confederats, i pretenien protegir els sudistes de les espoliacions i vexacions als que els sotmetien els negres i els carpet-baggers. El nom procedia del grec Kyklos (Cercle), i empraven carotes i caputxes blanques. Com que comprovaven que això esglaiava als supersticiosos negres, i que després de les seves accions esdevenien temporades de tranquilitat, s’ho prengueren més seriosament. El 1867 es reuniren a Nashville organitzacions de tot el Sud, i escolliren al general Nathan Bedford Forrest com a Great Wizard. Els membres del Klan eren vampyres i els càrrecs eren Gran Drac, Gran Tità i Gran Cíclop. Entre el 1868 i el 1870 assoliren grans accions, però aviat degeneraren, puix que alguns membres actuaren pel seu compte, i fins i tot nordistes a sou i bandolers, empraren les vestimentes en accions per tal de desprestigiar el brup. Per això els seus dirigents el dissolgueren el gener del 1869, tot i que fins el 1871 actuaren esporàdicament alguns elements incontrolats. Més tard fou reorganitzat, però poc tenia a veure amb el que es va fundar el 1866.

Guerrilles Sudistes a la fi del conflicte

A l’estat de Missouri, encara que va romandre fidel a la unió, alguns grups de partidaris de la Confederació s’agruparen en quadrilles de guerrillres i atacaren bancs, granges i transports de nordistes per tal d’assolir diners per a la Confederació. Les més famoses foren les de William C. Quantrill i Bloody Will Anderson, que actuaren entre el 1862 i el 1866. Quantrill i Anderson van morir en sengles emboscades el 1864 i el 1865. Un dels joves membres del grup, Jesse James (1847-1882), va refer el grup el 1866 i amb el seu germà Frank James i els germans Younger van fer la guerra pel seu compte atracant bancs i ferrocarrils, ja que llurs terres havien estat arrabassats pel govern. Fins el 1882 van atracar 11 bancs, 7 furgons i 3 diligències, i mataren 16 agents d’ordre i soldats del nord. Perseguits fins a extrems no sospitats, sempre trobà col·laboració de la gent espoliada i aconseguí amagar-se i refer la banda. El 1876 foren arrestats els germans Younger, condemnats a cadena perpètua, Jesse James fou assassinat per Bob Ford d’un tret a l’esquena a canvi de diners el 1882, i Frank James s’entregà poc després. Fou alliberat el 1883 i morí de vell a la seva granja el 1915. Els germans Younger supervivents, Cole i Jim, foren amnistiats el 1902.

L'esperit sudista després de la Guerra i els Neoconfederats

Després de la guerra, malgrat l'assassinat d'Abraham Lincoln per un fanàtic sudista, John WIlkes Booth, no se seguiren actes de repressàlia contra els polítics o els generals sudistes, llevat casos excepcionals, com el de Henry Wirz, comandant del camp de concentració d'Andersonville. L'esperit que animà els confederats fou continuat per organitzacions benèfiques per a veterans de la guerra, com la Sons of Confederate Veterans(SCV), fundada el 1896, i la United Daughters of Confederacy(UDC), fundada el 1894 per Caroline Meriwether Goodlett (1833-1914) i Anna Davenport Raines (1853-1915), antigues infermeres de l’exèrcit sudista. El 1896 també es va obrir a Richmond (Virgínia) el Museu de la Confederació, dipòsit de nombrosos objectes i documents relacionats amb els Confederats. Des del pla polític, han aparegut alguns partits i associacions reclamant la independència de la Confederació, però la seva importància sembre ha estat escassa. Destaquen darrerament la League of the South i el Southern Party, així com el Southern Independence Party (SIP), dirigit per Vance Beaudreau, tots ells encoratjats per la revista Southern Partisan.

Llista de personatges relacionats amb el Sud

- Ambrose Powell Hill
- Albert S. Johnston
- Joseph E. Johnston
- James Longstreet
- Rose O'Neal Greenhow
- Shelby Foote
- Harper Lee
- Flannery O'Connor
- Carson McCullers
- Katherine Ann Porter
- William Faulkner
- Henry Timrod
- John Pendleton Kennedy
- William Gillmore Simms
- Sidney Lanier
- Caroline Lee Hentz Categoria:Estats Units ja:アメリカ連合国

Estats Units

Geografia

Història

Economia

Política

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal

- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

Àrees metropolitanes

Demografia

Origen ètnic

Religió

Llengua

Enllaços externs

Esclavatge

Esclavitud és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció. L'esclavitud s'ha utilitzat per fer treballar les persones o bé per comerciar amb elles. La forma d'esclavitut que implica la propietat legal de les persones actualment està prohibida en tots els països del món.

Definició

La Convenció sobre l'Esclavitud promoguda per la Societat de Nacions celebrada el 25 de setembre del 1926 la va descriure com "... l'estatus o condició d'una persona sobre la que s'exerceixn algun o tots els drets de possessió ...". Així entenem que un esclau és aquell que no pot deixar o abandonar el seu amo, propietari, cap, controlador, ... sense un permís explicit i que serà retornat a aquest si s'extravia o s'escapa. Han de poseir-se o controlar-se de manera informal. El control s'ha de fer complir mitjançant acords oficials i/o tàcits amb la policia o d'altres autoritats - pels amos que tenen alguna influència amb les autoritats, degut a la seva condició de persones riques o poseedores de terres. En el sentit estricte de la paraula, esclaus són aquells que treballen per algú altre sense cap tipus de remuneració i que no tenen cap dret. La paraula prové del llatí sclavus < slavus.

Història

L'esclavitud al Gènesi

Noè, cultivador de la terra, començà a plantar la vinya. Havent begut vi, s’embriagà i es despullà enmig de la seva tenda. Cam pare Canaan, veié la nuesa del seu pare i ho féu saber als seus germans que eren fora. Tenint la cara tombada, no veieren la nuesa del seu pare. Noè es despertà de la seva embriaguesa i, quan va saber el que havia fet el seu fill més petit, digué: Malaït sigui Canaan!
Que sigui per als seus germans
esclau dels esclaus. Gn 9,20-27 Heus ací la primera profecia de subjecció, en que s’ha basat la civilització de la raça blanca i ha exportat a altres pobles com per exemple Àfrica amb les horroroses conseqüències actuals.

L'esclavitud a Roma i Grècia

Alguns filòsofs de l'antiguitat creien que l'esclavitud era natural i necessària; Aristòtil va declarar que tots els bàrbars eren esclaus des del seu naixement. D'acord amb la llei romana "els esclaus no tenien cap representant a l'Estat, no tenien cap nom, no tenien cap títol, ni cap registre; no tenien dret al matrimoni, ni cap protecció contra l'adulteri; podien ser comprats i venuts o regalats com a propietats personals; podien ser torturats, fins i tot, fins a la mort si així ho creia convenient el seu amo". Els esclaus de les ciutats gregues i romanes, oposadament als dedicats a l'agricultura, tenien algun tipus d'oportunitat de manumissió. A Roma eren considerats una classe social (hi ha autors que els consideren els inicis del proletariat) i l'única propietat que els era permesa era el do de la reproducció. Els esclaus tenien poques esperances de tenir una vida millor i eren poseïts i intercanviats, com a bens, pels homes lliures. Tenien un preu com a "instruments humans", però la seva vida no en tenia i els seus patrons podien matar-los amb total impunitat. Tot i això, hi havia una classe d'homes i dones alliberades, anomenat liberti, en tots els períodes de la societat romana. Aquests homes i dones alliberats eren famosos per a donar exemple i esperança a la resta, però tenien alguns drets menys que els homes nascuts lliures. Tot i que esdevinguessin homes rics i poderosos, seguien sent considerats vulgars. Els fills d'aquests homes i dones alliberades eren completament lliures i amb ple dret.

L'eclavitud a l'actualitat

L'esclavitud és considerada avui en dia il·legal a tots els països del món i és una activitat criminal condemnada per les convencions de les Nacions Unides. A pesar d'això, en alguns països com Myanmar i Sudan encara existeix, així com la prostitució infantil i l'explotació de la mà d'obra també existeixen en algunes regions d'Àsia de l'Est, Àfrica i Europa de l'Est. Aquestes persones podrien ser considerades esclaves ja que no tenen dret a queixar-se ni a abandonar aquesta situació degut a que podria perillar la seva integritat física.

També ho trobarem a ...

categoria:Història ja:奴隷 ko:노예 simple:Slavery

Segle XIX

Esdeveniments:

- 1806 - Dissolució oficial del Sacre Imperi Romano-Germànic
- 1815 - Congrés de Viena, redefinició del mapa d'Europa
- 1830 - França ocupa Algèria
- 1834 - Desaparició de la Inquisició a Espanya
- 1848 - Publicació del manifest comunista de Karl Marx
- 1885 - Pesentació del Memorial de greuges

Personatges importants

- Karl Marx
- Baudelaire
- Charles Darwin

Invents, descobriments, introduccions

Vegeu la Taula anual del segle XIX ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XIX als:19. Jahrhundert ja:19世紀 ko:19세기 simple:19th century th:คริสต์ศตวรรษที่ 19 zh-min-nan:19 sè-kí

Texas

Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a l'est de l'estat de Nou Mèxic i a l'oest de Louisiana. El Riu Gran o Riu Brau fa de frontera amb Mèxic. La capital de Texas és Austin i té una extensió 691.000 km2. Va formar part d'Espanya, després va formar part de Mèxic, més endavant va ser estat independent i finalment forma part dels Estats Units.

Ciutats importants

- Austin
- Brownsville
- Dallas
- Eagle Pass
- El Paso
- Fort Worth
- Houston
- Laredo
- Lubbock
- Marshall
- McAllen
- Midland
- Odessa
- San Antonio
- Tyler

Universitats

L'estat es seu de moltes universitats, agunes d'entre les més importants dels Estats Units.

Enllaços externs

- [http://aics-usa.org American Institute for Catalan Studies, a Texas] ja:テキサス州 ko:텍사스 주 simple:Texas th:มลรัฐเทกซัส

1846

Esdeveniments:

foo

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1846년 ms:1846 simple:1846 th:พ.ศ. 2389

1861

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1861년 ms:1861 simple:1861 th:พ.ศ. 2404

Partit Republicà dels Estats Units

El Partit Republicà és un dels dos grans partits polítics dels Estats Units. L'actual president dels Estats Units, George W. Bush, és membre d'aquest partit i també el seu líder de facto. És el partit majoritari al Senat i a la Cambra de Representats. Al seu torn també té més governadors i escons a les cambres estatals que l'altre gran partit americà, el Demòcrata. En el panorama polític actual dels Estats Units, el Partit Republicà és el més conservador dels dos partits principals.

Enllaços

- [http://www.gop.com Website del Partit Republicà dels Estats Units]
- [http://www.viva-bush.blogspot.com Blog extraoficial de suport a Bush] Categoria:Partits polítics dels Estats Units Categoria:Estats Units] ja:共和党 ko:공화당 (미국) simple:United States Republican Party

Partit Republicà dels Estats Units

Enllaços

Esclavatge

Definició

Història

L'esclavitud al Gènesi

L'esclavitud a Roma i Grècia

L'eclavitud a l'actualitat

També ho trobarem a ...

categoria:Història ja:奴隷 ko:노예 simple:Slavery

Esclavatge

Definició

Història

L'esclavitud al Gènesi

L'esclavitud a Roma i Grècia

L'eclavitud a l'actualitat

També ho trobarem a ...

categoria:Història ja:奴隷 ko:노예 simple:Slavery

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 325 dies per finalitzar l'any i 326 en els anys de traspàs. ----

1861

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1861년 ms:1861 simple:1861 th:พ.ศ. 2404