:: wikimiki.org ::

Guerres Púniques

Guerres púniques

Les Guerres Púniques són les tres guerres que van fer els romans amb els cartaginesos (o púnics).

Història

La política expansiva dels cartaginesos cap a l'Occident fou dirigida per la família dels bàrquides: Amílcar Barca, Àsdrubal i, sobretot, Anníbal. Però aleshores, la nova potència que s'havia creat a l'Occident, Roma, els barrà el pas.

La primera guerra púnica

262 aC - 241 aC començà amb la intervenció de Roma a Sicília, quan s'alià amb els mamertins, que lluitaven contra els cartaginesos a Messina. La guerra passà al mar, originàriament dominat pels cartaginesos, fins que l'èxit de la flota nova comandada pel cònsol Duili àdhuc permeté una expedició sobre la costa cartaginesa a Tunis (256 aC). Fracassat aquest assaig, la guerra se centrà novament a Sicília, on els romans es consolidaren. La pau (241 aC) posà fi als dominis púnics sicilians, i l'illa esdevingué la primera província romana. Poc després (238 aC), Roma aprofità la revolta dels mercenaris a Cartago per tal de dominar també Sardenya i Còrsega. ----

La segona guerra púnica

segona guerra púnica 219 aC - 202 aC partí de les bases que els cartaginesos havien establert al Sud de la Península Ibèrica, especialment Cartago Nova (Cartagena), per compensar les pèrdues a Sicília. Anníbal projectà l'atac directe a Roma, en una expedició per terra. El primer episodi fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defensà aferrissadament. Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els Pirineus i els Alps seguint una ruta molt discutida en els detalls, penetrà a Itàlia, on aconseguí grans victòries (batalles de Trebia i Trasimè), però no s'atreví a assetjar Roma i no se li uniren els pobles itàlics dominats pels romans. Es dirigí cap al Sud de la península, on tingué una altra gran victòria (Cannes), i s'establí a Càpua. Mentrestant, els romans contraatacaren desembarcant a Empúries (218 aC), des d'on dominaren la costa catalana i després la del Sud de l'Ebre fins a Andalusia, i així tallaren el camí de terra entre Cartago i Anníbal. Liquidat el domini cartaginès a Hispània (206 aC), Escipió dirigí la guerra al territori de Cartago (204 aC), que Anníbal anar a defensar, però fou vençut (batalla de Zama, 202 aC). Roma dominava la Mediterrània occidental i Cartago ja no fou més una potència militar. ----

La tercera guerra púnica

149 aC - 146 aC fou empresa pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago. Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d'extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d'una resistència desesperada a l'exèrcit que comandava Escipió Emilià. La ciutat fou arrasada i no ressorgí fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana. categoria:Guerres categoria:Antiga Roma Categoria:Orígens de Catalunya ja:ポエニ戦争 nb:Punerkrigene

Guerra

La guerra és l'enfrontament entre països, o d'altres organitzacions armades, amb l'ús de violència i d'armes. De vegades, es fa la distinció entre conflictes armats i guerres. D'acord amb aquest punt de vista, un conflicte només seria una guerra si els bel·ligerants han fet una declaració formal de guerra. Al llarg de la Història, hi ha hagut guerres pel control dels recursos naturals, per raons religioses o culturals, per mantenir o canviar balanços de poder, per qüestions de legalitat, per tal de dirimir disputes economiques o territorials, o altres causes. Normalment, les raons que porten a la guerra entre dos estats són complexes, però amb un important factor econòmic. Militarment, l'objectiu en la guerra és la victòria sobre l'enemic. Per això, cal establir una superioritat armamentística i humana, que obligui al contrari a la rendició o a proposar un armistici. La pràctica totalitat de guerres causen gran nombre de víctimes, no només entre els combatents, sinó també en la població civil. A més, les guerres donen lloc també a greus violacions dels drets humans. Tot i que s'han establert convenis internacionals per limitar la mortaldat causada en les guerres, i garantir un tracte digne als presoners, aquestes convencions s'ignoren molt sovint en la pràctica. La diferència entre la guerra en aparença i la guerra a la pràctica es basa en que les parts enfrontades intenten mantenir una imatge d'honor i legitimitat de la seva causa, mentre practiquen una sistemàtica transgressió de tota norma de respecte humà. La guerra parteix de la visió més extrema de que la fi justifica els mitjans.

Enllaços relacionats

- Conflictes armats Categoria:Guerra ja:戦争 ms:Peperangan simple:War

Cartago

Cartago va ser una ciutat antiga, situada a 17 km de la Tunis actual (Tunísia). Va ser la capital de l'estat cartaginès fins a l'any 146 aC, i després ciutat romana important. Originàriament va ser una colònia fenícia, fundada, segons la tradició, l'any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir. N'ha estat discutida recentment la data de fundació, ja que les troballes arqueològiques més antigues són, com a màxim, del segle VIII aC. De l'època cartaginesa no són coneguts vestigis de la ciutat, arrasada pels romans el 146 aC, a la fi de la tercera guerra Púnica, després d'un setge desesperat i famós. En resten, però, l'estructura del port, un santuari anomenat arbitràriament de Salambó, dedicat a Tanit i a Baal-hammon, i un gran conjunt de necròpolis. Aquest cementiri, malgrat que forma una gran unitat, és citat a la bibliografia amb diversos noms segons els sectors. La part més antiga, dels segles VII-VI aC, correspon a les zones anomenades de Dermech i Douimes. Segueixen Ancona, del segle V aC, Ard el Kheraib i Dar el Morali, del segle IV aC, mentre que l'època final es troba representada sobretot a les zones de Santa Mònica i Odèon. Els objectes trobats a la necròpoli són la base essencial per al coneixement de la cultura material de la ciutat durant l'època púnica, conservats ara sobretot al Musée du Bardo de Tunis. A causa de les seves bones condicions naturals, els romans, després d'haver-la arrasada i quan ja no hi havia perill de rivalitat, la van restablir com a ciutat marítima. Un primer assaig de Gai Semproni Grac, l'any 126 aC, va ser efímer, però Juli Cèsar la va reedificar com a colònia romana l'any 46 aC amb el nom de Colonia Iulia Concordia Carthago. La nova ciutat romana va créixer ràpidament amb aportacions humanes de romans, itàlics, indígenes nord-africans i elements de diversos punts de la Mediterrània, sobretot l'oriental, i va esdevenir la ciutat més important del món romà després de Roma i Alexandria, i el primer port de les províncies africanes occidentals, per on eren exportats els productes agrícoles locals, sobretot blat i oli. També va ser un centre intel·lectual destacat. L'extensió de la ciutat de l'època imperial a partir d'August ha pogut ser calculada en 262 hectàrees. En resten monuments importants: termes, el teatre, un gran aqüeducte, i cases, algunes de les quals decorades amb mosaics notables. A partir del segle II va tenir un nucli cristià nombrós i important, amb seu episcopal, i es va convertir en un gran centre de difusió del cristianisme. La comunitat va tenir màrtirs famosos, com Felicitat i Perpètua, i es va destacar per la vitalitat intel·lectual dins el moviment patrístic. Hi van viure Tertul·lià, que n'era originari, i Agustí d'Hipona, entre d'altres. Hi van tenir lloc diversos concilis i sínodes, entre els quals van destacar els presidits pel bisbe Cebrià (248-58), sobre els apòstates, i pel bisbe Aureli (393-430), sobre les heretgies donatista i pelagiana. El 439 va caure en mans dels vàndals i va ser la capital de la monarquia vandàlica nord-africana, fins que els bizantins la van conquerir en temps de Justinià, el 533, en la contraofensiva dirigida per Belisari. Els invasors àrabs van prendre la ciutat el 696 i, després d'una efímera reconquesta, el 698 definitivament. Aviat es va iniciar la decadència i va ser abandonada: Tunis la va substituir com a nucli urbà. Categoria:Fenícia Categoria:Tunísia ja:カルタゴ ko:카르타고

Occident

L' oest és un dels quatre punts cardinals. També rep el nom de occident o ponent, ja que és en l'oest on es posa el Sol. Categoria:Cartografia ja:西 simple:West

Roma

] Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la província homònima. Està situada vora el Tíber, a 22 km de la Mediterrània. De vegades se l'anomena "la ciutat dels set turons" (Aventí, Celi, Capitoli, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal). L'any 1991 tenia una població de 2.770.000 habitants (anomenats romans), i de més de tres milions l'aglomeració urbana. Es troba a 1º54 nord i 12º30 est, a 37 m d'altitud, i ocupa una superfície de 1.285 km2. L'alcalde actual és Walter Veltroni, de centre-esquerra. Té una taxa d'atur al voltant del 12,5%. La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. Constitueix l'Estat de la Ciutat del Vaticà. Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, punt de partida del calendari romà, que compta ab Urbe condita, «des de la fundació de Roma». Aquesta data és confirmada per l'arqueologia, i actualment els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus arran del qual es va fundar un primitiu centre urbà. Des d'aquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seu imperi.

Monuments romans

Roma, per la seva història i la seva situació entremig de turons, és molt rica en monuments, museus i vistes panoràmiques. A més, és la ciutat més visitada del món, amb uns 12 milions de turistes l'any. Vet aquí alguns dels monuments i museus més coneguts:

Roma antiga

imperi]
- l'Arc de Constantí
- l'Arc de Titus
- el Coliseu
- el Fòrum Romà i els Fòrums Imperials
- el Capitoli i els Museus Capitolins
- les termes: Termes de Caracal·la, Termes de Dioclecià
- el Panteó de Roma
- l'Ara Pacis Augustae
- les catacumbes ñl shg sg jnshbystvcdf shbv vfdbvgbx napo9 nsjb hbfcvshvybh

Roma barroca

catacumbes]
- les places: la Piazza Navona, la Piazza del Popolo
- els museus: Galeria Borghese, Galeria Doria-Pamphili, Galeria Barberini, Palau Massimo alle Terme
- les esglésies: Església del Gesù, Basílica de Sant Joan de Laterà, Basílica de Santa Maria la Major
- les fonts: Fontana di Trevi, la Font dels Rius de la Piazza Navona
- el Palau Farnese
- la Vil·la Mèdici

Roma contemporània

- el Monument de Víctor Manuel II, més conegut com la «màquina d'escriure»
- el Palau de Montecitorio, seu del Parlament italià
- el Palau de Justícia de la Piazza Cavour
- el barri de l'EUR

Pàgines que s'hi relacionen

- Imperi Romà
- Arquitectura Romana
- Roma (Regne i República)

Enllaços externs

- [http://www.compart-multimedia.com/virtuale/ Galeria de fotos i panoramas], en italià i anglès
- [http://www.comune.roma.it/ Web oficial de l'Ajuntament de Roma]
- [http://www.rome.info/pictures/ Fotos de Roma]
- [http://www.catalansaroma.it/ Associació Catalans a Roma] Categoria:Ciutats d'Itàlia Categoria:Capitals d'estats independents als:Rom ja:ローマ ko:로마 simple:Rome

262 aC

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle III aC ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle III aC

Roma

Monuments romans

Roma antiga

Roma barroca

Roma contemporània

- el Monument de Víctor Manuel II, més conegut com la «màquina d'escriure»
- el Palau de Montecitorio, seu del Parlament italià
- el Palau de Justícia de la Piazza Cavour
- el barri de l'EUR

Pàgines que s'hi relacionen

- Imperi Romà
- Arquitectura Romana
- Roma (Regne i República)

Enllaços externs

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia. La població estimada per a l'any 2003 era de 699.700 habitants. Situada al nord-est de Tunísia, al costat del llac de Tunis, és una població situada al litoral mediterrani, a 36º 50' de latitud nord i 10º 15' de longitud est. Compta amb l'important port de la Goleta i és la capital política, econòmica i cultural del país.

Clima

La ciutat té un clima mediterrani meridional, amb 18ºC de temperatura mitjana anual (que varia dels 11ºC del gener als 27ºC de l'agost). En un període de 30 anys la màxima absoluta ha estat 46ºCº i la mínima -1 ºC. La pluviometria total anual és de 440 litres, sense precipitacions durant els mesos de juliol i agost, mentre que el període de tardor i hivern concentra el 78% de les pluges.

Estructura de la ciutat

D'una banda hi ha la part antiga (la Medina) i de l'altra la ciutat moderna, sorgida en l'època colonial francesa, disposada en un pla geomètric. El port de la ciutat ha fet desenvolupar barris industrials als suburbis de Mégrine i Djebel-Djelloud.

Història

Al començament era una plaça forta que protegia Cartago. El 144 aC va passar al domini de Roma. Posteriorment va passar a ser la capital dels vàndals a l'Àfrica (450-533), el 533 va ser conquerida per Bizanci i el 695 pels musulmans. Fou inclosa, successivament, als imperis almoràvit i almohade (segles XI-XII), i esdevingué la capital del nou estat hàfsida el 1236. Cap al 1256, Jaume I de Catalunya-Aragó signà un tractat amb el califa Abu Abd Allah al-Mustansir, que reglamentà la presència catalana a Tunis. Jaume II pactà amb Sanç IV de Castella els límits de les respectives àrees comercials al nord d'Àfrica, amb el riu Muluia com a línia divisòria; això mantenia Tunis dins l'òrbita comercial catalana. Tunis obtingué consolat de catalans i de mallorquins; el primer arribà fins al segle XVI. De 1347 a 1350 es va produir l'ocupació benimerina. La Goleta fou presa i la ciutat saquejada per Barba-rossa el 1534. El contraatac comandat per Andrea Dòria comportà la destrucció de la ciutat i l'acceptació de vassallatge a favor de la monarquia espanyola. Una altra vegada sota domini otomà (1570), Tunis fou reconquerida pels espanyols per Joan d'Àustria (1574), i caigué de nou l'any següent en poder dels turcs. Després de 1591, els governadors turcs (els beis) eren virtualment independents i la ciutat prosperà com un centre de comerç i de pirateria. El 1655 la flota anglesa de l'almirall Robert Blake en destruí el port. França ocupà la ciutat de 1881 a 1956, en què Tunísia va aconseguir la independència. Durant la Segona Guerra Mundial Tunis va ser una base de les forces de l'Eix. La Lliga Àrab va tenir el seu quarter general a Tunis de 1979 a 1990. El Front d'Alliberament de Palestina també hi va tenir la seu des de 1982 a 1993 i l'aviació israeliana va bombardejar la ciutat el 1985.

Monuments

La Medina, amb més de 700 monuments, és Patrimoni de la Humanitat des de 1979 i dels seus nombrosos edificis en destaca la mesquita d'al-Zaytūna, fundada el 732. Les ruines de Cartago es troben al nord de la ciutat. Categoria:Tunísia Categoria:Capitals d'estats independents ja:チュニス simple:Tunis

256 aC

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle III aC ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle III aC

241 aC

Esdeveniments:

- 10 de març - mar Tirrena, prop de les illes Ègades: els romans hi derroten la flota cartaginesa: acaba la primera guerra púnica.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle III aC ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle III aC

Illa

:Pel que fa al municipi del Rosselló, seu del vescomtat d'Illa, vegeu Illa (Rosselló). Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, ja sigui de mar, de riu o de llacs. El que distingeix les illes marítimes dels continents és el fet que són d'unes dimensions inferiors. Pàgines que s'hi relacionen:
- Illes del món categoria:Illes categoria:Geografia ja:島 ko:섬 ms:Pulau simple:Island th:เกาะ

238 aC

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle III aC ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle III aC

Mercenari

wiktionary:Mercenari

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma. Té una superfície de 24.090 km² i una població, l'any 2001, d'1.631.880 habitants. La capital n'és Càller. Es divideix en quatre províncies: Càller, Núoro, Oristany i Sàsser. La llengua pròpia de l'illa és el sard. En una petita zona del nord es parla un dialecte de l'italià, per la influència corsa. La ciutat de l'Alguer, però, constitueix una illa lingüística on es parla el català. Les llengues autòctones actuals estan sent substituïdes per l'italià estàndard en les noves generacions. A més de tenir un estatut autonòmic, els habitants de Sardenya (com els del Vèneto) han estat reconeguts com a "poble" pel Parlament Italià. L'any 1353 Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al Regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei. El regne de Sardenya va romandre amb Catalunya de 1323 fins a 1720. Actualment es conserven moltisimes tradicions comunes amb Catalunya, amb una ciutat, l'Alguer (anomenada la Barceloneta de Sardenya) encara catalanoparlant. Categoria:Itàlia Categoria:Illes ja:サルデーニャ島

Segona guerra púnica

La segona guerra púnica fou la segona de les tres guerres púniques més importants entre Roma i Cartago.

Roma després de la guerra

La Segona guerra púnica va portar a un empobriment general. Després de la batalla de Cannas es va establir una Comissió per administrar les finances de l'Estat, confiada fins aleshores als qüestors civils i militars. Aquesta comissió estava composta de notables amb extenses atribucions sobre impostos i administració de les rendes públiques, i els seus integrants eren els Triumvirs Banquers (Tresviri Mensarii). La devaluació monetària i la compra de proveïments a crèdit van ser les mesures principals adoptades pels triumvirs. Un moviment patriòtic va recórrer l'exèrcit, i en una decisió espontanea els soldats de les classes altes van renunciar a la seva paga. Els esclaus que havien estat alliberats a canvi d'entrar a l'exrcit, van demorar el seu alliberament fins a l`'acabament de la guerra. Les corporacions encarregades de realitzar treballs públics, administrar edificis i organitzar celebracions, van realitzar gratuïtament les seves feines. Es va fer un emprèstit entre els rics per construir una esquadra. Les reserves del Tresor van ser íntegrament gastades. Malgrat tot l'Estat no podia fer front a les despeses i va haver de suspendre's el pagament dels soldats de les classes baixes. El reclutament havia deixat als camps sense gent per treballar-los (quan no era la mateixa guerra la que impedia els cultius). Molts camps van quedar erms. Molts pobres sol es van salvar de morir de fam (més per carestia que per falta absoluta d'aliments) per l'arribada de blat egipci i sicilià, que va fer baixar els preus. Cannas Els aliats llatins (llevat de les colònies) i etruscs van flaquejar. Però la guerra va acabar amb l'eliminació política de Cartago, que va passar a ser un Estat de segon ordre. Això va permetre crear nous terrenys agrícoles i restablir l'economia. Així la ciutat de Capua, aliada d'Aníbal, va ser declarada aldea, i totes les seves terres van passar al Ager Publicus i van ser parceladas i repartides entre petits propietaris. Altres ciutats o pobles que van estar contra Roma van patir igual o pitjor sort; els brucis, per exemple, van ser reduïts a un estat de semi-esclavitud i se'ls va prohibir portar armes. Altres ciutats d'Apúlia, Lucania i Samni van perdre gran part dels seus territoris i en ells es van establir colònies el 194 aC. Algunes ciutats es van convertir en fortaleses llatines i fins a van canviar el seu nom. Com havia més terres parceladas que veterans llicenciats o pagesos pobres per treballar-les, la majoria de les noves terres adquirides van quedar en el Ager Publicus i sovint es van convertir d'horts a terres de pastures. Els processos públics van sovintejar i les confiscacions van ser molt nombroses. La població de Roma va disminuir en una quarta part, i es calcula que van morir uns tres-cents mil italians. Al senat sol 123 llocs estaven coberts i va caldre buscar 177 nous senadors. Quatre-centes ciutats van quedar desertes. Van sorgir bandes d'esclaus i de pobres o arruïnats, dedicades al robatori i al pillatge (el 185 a C se sap que sol a Apúlia van ser capturats set mil lladres o esclaus). Com en moltes terres només van restar els esclaus, la seva producció va decaure apreciablemenet. Els romans van aprendre en aquesta guerra que el blat podia ser portat a Roma des d'altres països (Egipte, Sicília...) i que no sempre calia que ho cultivessin ells mateixos. Categoria:Guerres

202 aC

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle III aC ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle III aC

Península Ibèrica

La Península Ibèrica, o Ibèria, és una península de dimensions importants del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic. Està separada del continent africà per l'Estret de Gibraltar, que comunica la Mediterrània i l'Atlàntic. Geogràficament, emmarca els territoris continentals d'Espanya (tret de la Vall d'Aran, les aigües de la qual drenen vers el riu Garona), Portugal, Andorra, l'enclavament de Gibraltar i l'Alta Cerdanya francesa. Compta amb 582.925 km². El seu nom prové del riu Iber, probablement l'actual Ebre, tanmateix també és possible fós el Guadalquivir, o un altre riu de la província d'Huelva on textos molt antics hi esmenten un riu anomenat Iberus, i un poble al que anomenen "ibers". Des de molt temps ençà els grecs estaven acostumats dir a la península com a Ibèria. La seua frontera natural amb la resta del continent és la serralada dels Pirineus i es troba envoltada per les mars Cantàbrica pel nord, Mediterrània per l'est i sud, i l'Oceà Atlàntic per l'oest. Geològicament, com a tret especial, la major part de la seua superfície continental és configurada com un altiplà quasi completament pla a una altura de 600 metres sobre el nivell de la mar, el seu litoral nord, nordest i oest és rocallós i amb penya-segats, mentres que els litorals mediterranis són més suaus, amb contínues platges. Categoria:Geografia d'Europa Categoria:Penínsules ja:イベリア半島 ko:이베리아 반도

Sicília

Sicília és l'illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià. La capital és Palerm. És dividida en nou províncies. La població de Sicília és de prop de 5.100.000 habitants i la capital és Palerm.

Història

La població de l'illa de Sicília es va aixecar contra la tutela del rei francès Carles d'Anjou, que va durar de 1282 a 1287. De resultes d'aquest aixecament, conegut com a les Vespres Sicilianes, el rei català, Pere el Gran entrà a aquesta l'illa i les de Malta i Gozzo.

Vegeu també

- Vespres Sicilianes

Enllaços externs

- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron103452577.htm Històries de Catalunya: El problema de Sicília]
- [http://www.regione.sicilia.it/ Regió de Sicília]
- [http://sicilia.indettaglio.it La Sicilia en detall] Categoria:Itàlia ja:シチリア島 ko:시칠리아 zh-min-nan:Sicilia

Pirineus

Els Pirineus (o el Pirineu) són una serralada situada a l'istme que uneix la Península Ibèrica amb el continent europeu. S'estén des del cap de Creus, a l'est, fins al golf de Biscaia, a l'oest; al sud hi té la depressió de l'Ebre, i al nord la de la Garona. Ocupa la zona nord de Catalunya, l'Aragó, Navarra i el País Basc i la zona sud del Bearn i la Gascunya, així com la totalitat d'Andorra. La frontera entre França i Espanya també ressegueix aproximadament els Pirineus; el País Basc i Catalunya, als extrems oest i est respectivament, es troben a cavall de la serralada. Tenen una llargada d'uns 425 km² i una amplada que generalment no supera els 100 km. Els Pirineus reben els següents noms en les llengües dels territoris que ocupen: en català Pirineus; en francès Pyrénées; en espanyol Pirineos; en occità Pirenèus or Pirenèas; en aragonès Perinés; en basc Pirinioak. Alguns dels cims més importants dels Pirineus són, entre d'altres:
- L'Aneto (3.404 m), a la Ribagorça, el més alt de la serralada.
- El pic de Pocets (3.375 m), a la Ribagorça.
- El mont Perdut (3.355 m), a l'Aragó.
- El Vinhamala (3.298 m), a la Gascunya.
- La Pica d'Estats (3.143 m), a cavall entre el Pallars Sobirà i la Gascunya, és la muntanya més alta de Catalunya.
- El Comapedrosa (2.942 m), la màxima altitud d'Andorra.
- El Carlit (2.921 m), a l'Alta Cerdanya.
- El Montardo (2.830 m), a la Vall d'Aran.
- El Canigó (2.784 m), al Conflent.
- Els dos cims dels Encantats (2.747 i 2.738 m), al Pallars Sobirà. categoria:Pirineus ja:ピレネー山脈 ko:피레네 산맥

Itàlia

La República Italiana o simplement Itàlia és un estat de l'Europa mediterrània, que consisteix principalment d'una península allargada i de dues grans illes en el mar Mediterrani: Sicília i Sardenya. Pel nord està borejat pels Alps, per on limita amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. Els estats independents de San Marino i la Ciutat del Vaticà són enclavaments dintre del territori italià.

Repubblica Italiana

Bandera oficial d'Itàlia	Escut oficial d'Itàlia
(En detall)	(Gran)

Lema nacional : No en té

imatge:Localització d'Itàlia.png

Idioma oficial

Capital

Ciutat més gran

President

Primer Ministre

Superfície
- Total
- % aigua

Lloc núm. 69
301.270 km²
2.4%

Població
- Total (Any)
- Densitat

Lloc núm. 22
57.600.000
196 hab/km² (40è)

Unificació

17 de març de 1861

Moneda

Euro (abans lira)

Zona Horària

UTC +/-X

Gentilici

Italià, italiana

Himne nacional

Fratelli d'Italia

Domini d'internet

.IT

Codi telefònic

Història

Article principal: Història d'Itàlia La història d'Itàlia és potser la més important per al desenvolupament de la cultura i societat de l'àrea mediterrània. El país ha estat amfitrió de moltes activitats humanes en temps prehistòrics, per la qual cosa s'hi han trobat numerosos llocs arqueològics en diferents regions: Lazio i Toscana, Umbria i Basilicata. Després de la Grècia Magna, la civilització etrusca i especialment l'Imperi Romà que va dominar aquesta part del món per molts segles, hi varen arribar l'humanisme medieval i el Renaixement que varen ajudar en la formació de la filosofia i l'art europeus. La ciutat de Roma conté alguns dels exemples d'estil barroc més importants de tot Europa. La Itàlia moderna es va convertir en estat amb bastant retard respecte de la resta d'estats europeus. La conversió va ocórrer el 17 de març de 1861, quan els estats de la península i les Dues Sicílies es varen unir sota el tron del rei Victor Emanuel II de la dinastia Saboia, fins llavors governant del Piamont i reis de Sardenya. L'artífex de la unificació italiana, tanmateix, va ser el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap de Víctor Emmanuel. Roma, per la seva part, es va mantenir separada de la resta d'Itàlia sota el comandament del Papa i no va ser part del regne d'Itàlia fins al 20 de setembre de 1870, data final per a la unificació italiana. Actualment, el Vaticà és un enclavament independent, completament envoltant per Itàlia, exactament igual que San Marino. La dictadura feixista de Benito Mussolini iniciada el 1922 va portar a Itàlia a una aliança desastrosa amb l'Alemanya Nazi i l'imperi de Japó, portant la conseqüent derrota d'Itàlia durant la Segona Guerra Mundial. El 2 de juny de 1946, un referèndum sobre la monarquia va desembocar en l'establiment de la República Italiana, la qual va adoptar una nova constitució l'1 de gener de 1948. Els membres de la família reial es varen dur a l'exili per la seva relació amb el règim feixista. Itàlia va ingressar a l'OTAN i a la Unió Europea i per tant es va sumar a la creixent unificació econòmica i política d'Europa occidental, incloent-hi l'adopció de l'Euro el 1999.

Govern i política

Article principal: Govern i política d'Itàlia La constitució de 1948 va establir un parlament bicameral, que va consistir d'una cambra de diputats (Camera dei Deputati) i un senat (Senato della Repubblica), un poder judicial i un poder executiu compost per un consell de ministres (gabinet), presidit pel primer ministre. El president de la república és escollit per 7 anys pel parlament junt a un petit nombre de delegats regionals. El president nomena el primer ministre, qui proposa la resta de ministres (nomenats formalment pel president). El consell de ministres ha de retenir la confiança (Fiducia) d'ambdues cambres. Las cambres del parlament són escollides popularment i directa per un sistema representatiu mixt, majoritari i proporcional. Sota la legislació de 1993, Itàlia té districtes d'un sol representant per al 75% dels seients en el parlament. El 25% restant dels seients són repartits proporcionalment. La cambra de diputats posseeix un total de 630 membres. A més de 315 membres electes, el senat inclou ex-presidents i diverses altres persones vitalícies conforme a acords constitucionals. Ambdues cambres són electes per un màxim de 5 anys. Les cartes legislatives poden ser originades en qualsevol de les cambra i han de ser aprovades per majoria. El sistema judicial italià es basa en el dret romà, modificat pel codi napoleònic i estatuts subseqüents. Una cort constitucional, la Corte Constituzionale, la qual autoritza les lleis constitucionals, és una innovació introduïda després de la Segona Guerra Mundial.

Organització política i administrativa

Segona Guerra Mundial Article principal: Organització política i administrativa d'Itàlia Itàlia es divideix en diverses regions. De aquestas, 5 (Vall d'Aosta, Friül — Venècia Júlia, Sicília, Sardenya i Trentino — Tirol del Sud) tenen un estatus especial en raó de la seva natura geogràfica, cultural o social. Les altres (Llombardia, Ligúria, Vèneto, Piemont, Calàbria, Toscana, Abruços, Basilicata, Campània, Emília-Romanya, Laci, Marques, Molise, Pulla i Úmbria) tenen un estatut comú de administració.

Geografia

Úmbria Article principal: Geografia d'Itàlia Itàlia consisteix predominantment en una gran península que s'estén cap al Mar Mediterrani, on junt a les seves dues principals illes, Sicília i Sardenya, crea masses aquàtiques importants, com el Mar Adriàtic al nord-est i el Mar Jònic al sud-est. Els Apenins formen la columna vertebral de la península, anant des del nord-oest fins on s'uneixen amb els Alps, la cadena muntanyosa que després forma un arc el qual tanca a Itàlia des del nord. Allí s'hi troba també una gran esplanada al·luvial, la esplanada po-veneciana, drenada pel riu Po i els seus diversos afluents provinents dels Alps, Apenins i Dolomites. El seu punt més elevat és el Mont Blanc (Monte Bianco) a 4.810 m d'alçada, però Itàlia s'associa més fàcilment amb dos volcans famosos: l'actualment inactiu Vesuvi prop de Nàpols i el molt actiu Etna a Sicília.

Economia

Article principal: Economia d'Itàlia Itàlia posseeix una economia industrial diversa, amb pràcticament el mateix ingrés per càpita que França i el Regne Unit. Aquesta economia capitalista es manté dividida en un nord industrial, dominat per empreses privades, i un sud agrícola, amb un 20% d'atur. En comparació amb països europeus veïns, posseeix un alt nombre de petites i mitjanes empreses (PiMEs). La major part de les matèries primeres utilitzades per la industria i més del 75% de l'energia són importades. Durant la dècada passada Itàlia ha perseguit una política fiscal estreta que li permetés arribar a complir amb els seus requeriments econòmics. Des de la seva adhesió a la Unió Europea, Itàlia s'ha beneficiat àmpliament de l'interès i inflació més baixos de l'euro. El rendiment econòmic d'Itàlia s'ha mantingut rere dels seus companys de la Unió Europea i el govern de Berlusconi ha posat en acció nombroses reformes de curt plaç destinades a millorar la competitivitat i el creixement a llarg plaç. S'ha mogut lentament, per una altra part, en la implementació de necessàries reformes estructurals, tals com alleujar els impostos i replantejar el rígid mercat laboral italià i car sistema pensionari. Després de l'escàndol contable de Parmalat el 2003 algunes persones han posat en dubte els escassos sistemes de control financer del país. Vegeu: Llistat d'empreses italianes

Demografia

Article principal: Demografia de Itàlia Itàlia és un país molt heterogeni tant lingüísticament com religiosa, però és divers culturalment, econòmica i política. Itàlia posseeix la cinquena major densitat poblacional a Europa, amb un promig de 196 persones per quilòmetre quadrat. Els grups minoritaris són petits, essent el major d'aquests el de parla alemanya al sud del Tirol (segons el cens de 1991, la població es troba composta per 287.503 persones de parla alemanya i només 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant de Trieste. Altres grups minoritaris amb idiomes parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa a la regió de la Vall d'Aosta; els sards, el català i l'idioma retorromà en les muntanyes dolomites, essent tots idiomes romançs. Tot i que el catolicisme és la religió predominant (85% de la població), existeixen comunitats madures de protestants i jueus i una comunitat creixent d'origen musulmà.

Cultura

Article principal: Cultura de Itàlia Itàlia és reconeguda pel seu art; cultura i diversos monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà; així com per la seva gastronomia (plats italians famosos són la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seva elegància, disseny, cine, teatre, literatura: tant en poesia amb poetes de renom com Pasolini, Umberto Saba, Cesare Pavese entre d'altres, o d'altres gèneres, com la narratiba amb autors com Gianni Rodari o Gianni Rodari, i en teatre com el nòbel Dario Fo; i música (en particular l'òpera). El període del renaixement europeu va començar a Itàlia durant els segles XIV i XV.

Festes
Dates	Nom en català	Nom local	Notes
1 de gener	Any nou	Capodanno
6 de gener	Epifania	Epifania
Mòbil	Diumenge de Pasqua	Pasqua
Mòbil	Dilluns de Pasqua	Lunedì di Pasqua
25 d'abril	Aniversari de l'alliberació	Liberazione	1945
1 de maig	Dia de treball	Festa del Lavoro
2 de juny	Dia de la República	Festa della Repubblica	1946
15 d'agost	Dia de l'assumpció	Ferragosto
11 de novembre	Dia de Tots els Sants	Tutti i Santi
8 de desembre	Immaculada Concepció	Immacolata
25 de desembre	Nadal	Natale
26 de desembre	Dia de Sant Esteve	Santo Stefano
31 de desembre	Revetlla d' Any Nou	San Silvestro

Categoria:Itàlia Categoria:Unió Europea als:Italien fiu-vro:Itaalia ja:イタリア ko:이탈리아 ms:Itali simple:Italy th:ประเทศอิตาลี zh-min-nan:Italia

Roma

Monuments romans

Roma antiga

Roma barroca

Roma contemporània

- el Monument de Víctor Manuel II, més conegut com la «màquina d'escriure»
- el Palau de Montecitorio, seu del Parlament italià
- el Palau de Justícia de la Piazza Cavour
- el barri de l'EUR

Pàgines que s'hi relacionen

- Imperi Romà
- Arquitectura Romana
- Roma (Regne i República)

Enllaços externs

Simulierte Realität

Simulierte Realität beschreibt eine hypothetische Umgebung die als real wahrgenommen wird aber tatsächlich eine detailreiche Simulation der Realität ist. Im Gegensatz zu dem mit heutiger Technik erreichbaren Konzept der virtuellen Realität, das leicht von realen Wahrnehmungen unterschieden werden kann, wäre eine simulierte Realität von der Realität nicht trivial unterscheidbar. Hyperrealität beschreibt postmoderne Ideen bezüglich Wahrnehmungen der Realität, die in einigen Aspekten parallel zu diesem Konzept sind.

Siehe auch

- Holodeck
- Cave Automatic Virtual Environment
- Matrix (Film)
- Das buddhistische oder vedische Konzept Maya (Illusion).

Weblinks

- [http://www.simulation-argument.com/ Nick Bostrom's Simulations Argument]

warsaw hotels milan italy hotels zak�ady sportowe WARSAW Pozycjonowanie

:: RELATED NEWS ::

Jimmy Forrest
Jimmy Forrest (January 24 1920 - August 26 1980) was a jazz musician who played tenor saxophone throughout his career. He is famous for recording "Night Train", a Duke Ellington composition. His rendition of the song was so me

Gary J. Anderson
Gary J. Anderson is a Canadian farmer and politician who has twice run for the Liberals in the riding of Regina—Lumsden—Lake Centre. Anderson raises Limousin beef cattle in Bethune, Saskatchewan, outside of Regina. With his wife Karen, he has four children. In the 2004 Canadian election Anders

Gary Anderson (politician)
Gary J. Anderson is a Canadian farmer and politician who has twice run for the Liberals in the riding of Regina—Lumsden—Lake Centre. Anderson raises Limousin beef cattle in Bethune, Saskatchewan, outside of Regina. With his wife Karen, he has four children. In the 2004 Canadian election Anders

Charles Mawhood

This A-related article is a stub. You can help Wikipedia by [ expanding it].

Category:B stubs Charles Mawhood was one of the commanders in The Battle of Trenton and in The Battle of Princeton.

H. G. Creel
Herlee Glessner Creel (1905-June 1 1994) was an American orientalist and philosopher, and authority on Confucius. He was born in Chicago, and became professor at the University of Chicago.

Works

- Sinism: A Study of the Evolution of the Chinese World-View (1929)
- The Birth of China: A Stud

Read More...