:: wikimiki.org ::
| Guinea Equatorial |
Guinea Equatorial
Guinea Equatorial és una república de l'Àfrica central, l'antiga Guinea Espanyola.
Està composta per la part continental, anomenada Mbini o Río Muni, que limita al nord amb el Camerun, a l'est i al sud amb el Gabon i a l'oest amb l'oceà Atlàntic, i inclou les illes adjacents de Corisco, Elobey Grande i Elobey Chico, situades davant la costa gabonesa; i per les illes atlàntiques de Bioko (l'antiga Fernando Poo), que es troba a uns 40 km de la costa del Camerun, i Annobón, situada a 595 km al sud-oest de Bioko.
La capital n'és Malabo, antiga Santa Isabel, a l'illa de Bioko, amb uns 150.000 habitants. A la part continental es troba el port de Bata, la ciutat principal, amb uns 170.000 habitants.
Té una extensió de 28.051 km2 i una població de 523.051 habitants l'any 2004.
Història
L'illa de Bioko fou descoberta el 1471 per l'explorador portuguès Fernão do Poo, més conegut pel nom espanyol de Fernando Poo, quan buscava una ruta cap a l'Índia. Va anomenar l'illa Flor Formosa, però aviat va agafar el nom del descobridor europeu. Les illes de Fernando Poo i Annobón foren colonitzades pels portuguesos el 1474. Els portuguesos en van mantenir el control fins al 1778, quan les illes i els drets comercials amb el continent africà entre els rius Níger i Ogooué foren cedits a Espanya en canvi de territori a l'Amèrica del Sud pel Tractat del Pardo. De 1827 a 1843, la Gran Bretanya va establir una base a l'illa per combatre el tràfic d'esclaus. La part continental, Río Muni, va esdevenir-ne un protectorat el 1885 i una colònia el 1900. La part continental fou reclamada des d'aleshores per Espanya, que en va dur l'administració durant alguns períodes. Entre 1926 i 1959, tant Fernando Poo com Río Muni van formar la colònia de la Guinea Espanyola.
El 1968 va obtenir la independència d'Espanya. Des de llavors, el país ha tingut un règim autocràtic dirigit per dos líders: Francisco Macías Nguema, antic alcalde de Mongomo sota el govern colonial espanyol, i el séu nebot Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, que va protagonitzar un cop d'estat militar, va executar el seu oncle i està en el govern des del 1979.
Enllaços externs
- [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus del Camerun i de la Guinea Equatorial] Cultura i imatges dels primers habitants de la Guinea Equatorial
Categoria:Guinea Equatorial
Categoria:Dictadures
ja:赤道ギニア
ko:적도 기니
ms:Guinea Khatulistiwa
zh-min-nan:Chhiah-tō Guinea
Àfrica
Geografia física
L'Àfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món, amb una superfície d'uns 30.300.000 km2 i una població de més de 600 milions d'habitants.
Limita al nord amb la mar Mediterrània, a l'est amb la mar Roja, a l'est i al sud amb l'oceà Índic i a l'oest amb l'oceà Atlàntic. Està unit a Àsia per mitjà de l'istme de Suez, i separat d'Europa per l'estret de Gibraltar. Excepte l'entrant que forma el Golf de Guinea, no té accidents importants al litoral. Comprèn, entre d'altres, les illes de Madagascar, les Canàries, Cap Verd, Socòtora, Zanzíbar, la Reunió i les Comores, per citar només les illes i els arxipèlags majors.
Els cims principals són el Kilimanjaro i el Mont Kenya, tots dos a l'Àfrica oriental i amb més de 5.000 metres d'altitud. Hi destaquen els deserts del Sàhara, al nord, i del Kalahari, al sud. Els rius més importants són el Nil (el més llarg del món), el Congo, el Níger i el Zambezi. Pel que fa als llacs, cal esmentar el Victòria, el Malawi i el Tanganyika.
Illes
Les illes d'Àfrica són petites, excepció feta de Madagascar, que amb 595,230 km² és la quarta més gran de la Terra (després de Grenlàndia, Nova Guinea i Borneo). Està situada al sud-est de la costa del continent, del qual la separa el canal de Moçambic (de 400 km al punt més estret). Per la seva estructura, flora i fauna, representa un nexe d'unió entre l'Àfrica i el sud de l'Àsia. A l'est de Madagscar hi ha les illes de Maurici i la Reunió. Socòtora rau a l'est-nord-est del cap Guardafui. Al nord-oest del continent hi ha els arxipèlags de Cap Verd i les Canàries, d'origen volcànic (igual que altres petites illes del golf de Guinea).
Nom
L'etimologia del seu nom és controvertida. "Àfrica" ve del llatí i es refereix a la terra dels "afer", que sembla que seria una tribu berber. Altres diuen que és una evolució d'una paraula fenícia per dir "pols" i uns altres afirmen que és una corrupció d'una expressió llatina que volia dir "amb molt de sol".
fenícia
Llista d'estats d'Àfrica
- Algèria
- Angola
- Benín
- Botswana
- Burkina Faso
- Burundi
- el Camerun
- Cap Verd
- les Comores
- el Congo
- la Costa d'Ivori
- Djibouti
- Egipte
- Eritrea
- Etiòpia
- el Gabon
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Guinea Equatorial
- Kenya
- Lesotho
- Libèria
- Líbia
- Madagascar
- Malawi
- Mali
- el Marroc
- Maurici
- Mauritània
- Moçambic
- Namíbia
- el Níger
- Nigèria
- la República Centreafricana
- la República Democràtica del Congo
- Rwanda
- São Tomé i Príncipe
- el Senegal
- les Seychelles
- Sierra Leone
- Somàlia
- Sud-àfrica
- el Sudan
- Swazilàndia
- Tanzània
- Togo
- Tunísia
- el Txad
- Uganda
- Zàmbia
- Zimbabwe
Categoria:Àfrica
ja:アフリカ
ko:아프리카
ms:Afrika
simple:Africa
th:ทวีปแอฟริกา
zh-min-nan:Hui-chiu
Gabon
El Gabon és una república de l'Àfrica occidental central, que limita al nord amb Guinea Equatorial i el Camerun, a l'est i el sud amb el Congo i a l'oest amb el golf de Guinea.
La capital del país és Libreville, port al golf de Guinea, amb mig milió d'habitants. La segona ciutat en importància és Port-Gentil, amb uns cent mil habitants, situada al cap López, prop de la desembocadura del riu Ogooué, el més important del país.
Fins el 1958 va formar part del Àfrica Equatorial francesa. Va entrar dins el previst a la llei de 23 de juny de 1956 que establia l’autonomia administrativa de les colònies, i es va convertir en república autònoma el 28 de novembre de 1958. El febrer de 1960 Gabon va decidir sortir de l'Unió Francesa, el que va fer efectiu el març i va obtenir la independència el 17 d'agost de 1960, essent des llavors governat per presidents autocràtics (un intent militar de instaurar un govern de progrés el 1964 va ser desfet per la intervenció de les forces franceses) fins que va introduir un sistema multipartidari i una nova constitució al començament dels anys 90 que van permetre un procés electoral més transparent i reformes de les institucions governamentals. Una població reduïda (no arriba a 1.400.000 habitants en una àrea de 267.667 km2), abundants recursos naturals (entre els quals destaca el petroli) i les inversions estrangeres han ajudat a fer del Gabon un dels països més pròspers de la regió.
Vegeu també:Bandera de Gabon
Enllaços externs
- [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus Baka del Camerun i Gabon] Cultura i imatges dels primers habitants del Gabon
Categoria:Gabon
ja:ガボン
ko:가봉
ms:Gabon
th:ประเทศกาบอง
zh-min-nan:Gabon
BiokoL’illa de Bioko pertany a Guinea Equatorial i està situada al golf de Biafra ( o golf de Bonny). A l’est i al nord-est de Bioko es troba Camerun, al nord-oest Nigèria, al sud-est Mbini (la part continental de Guinea Equatorial) i al sud-oest l’illa de Príncipe que forma part de São Tomé i Príncipe.
Té una àrea de 2.018 km2 i una població d’uns 63.000 habitants.
La principal ciutat de Bioko és Malabo que alhora és la capital de Guinea Equatorial.
Les localitats més grans de l’illa de Bioko, a banda de la capital Malabo (anomenada Santa Isabel en temps de la colònia espanyola) són: Luba i Riaba.
Anteriorment havia rebut el nom d'illa Macias Nguema Biyogo , després de la independència, i d'illa de Fernando Poo quan fou colònia espanyola.
L’illa fou descoberta el 1472 pel navegant portuguès Fernão da Po.
El 1778 Portugal va cedir a Espanya l’illa de Fernando Poo, l’illa Annobon i la costa de Guinea, pel tractat del Pardo.
Des del 1827 fins al 1843, els britànics establiren bases a Port Clarence (actual Malabo) i a San Carlos per les patrulles que lluitaven conta el comerç d'esclaus.
L’illa fou la base dels vols a Biafra durant la guerra civil de nigeriana.
Categoria:Guinea Equatorial
Categoria:Illes
ja:ビオコ島
MalaboMalabo és la capital de la Guinea Equatorial, situada a la costa nord-oriental de l'illa de Bioko (abans anomenada Fernando Poo). Té una població estimada de 150.000 habitants (2005).
La ciutat fou fundada pels britànics el 1827, que van arrendar l'illa a Espanya durant el període colonial. Anomenada Port Clarence, fou usada com a estació naval en l'intent de suprimir el tràfic d'esclaus. S'hi van establir molts dels esclaus acabats d'alliberar, abans de l'establiment de Sierra Leone com a colònia per a lliberts. Mentre que molts d'ells més endavant van anar a parar a Sierra Leone, alguns dels seus descendents, anomenats fernandinos, encara es poden trobar a Malabo i la seva rodalia, on constitueixen un grup ètnic propi, que parla el seu propi dialecte crioll afroportuguès.
Quan l'illa va tornar a estar definitivament sota control espanyol, Malabo va rebre el nom de Santa Isabel. Fou escollida per reemplaçar la ciutat continental de Bata com a capital del país el 1969, i va rebre el nom de Malabo el 1973 com a part de la campanya del president Francisco Macías Nguema de reemplaçar els topònims europeus per noms "autènticament" africans.
Durant el seu "regnat de terror," Macías Nguema va dur a terme un quasi-genocidi de la minoria bubi del país, que eren majoria a l'illa de Bioko, i va portar molta gent de la seva pròpia ètnia, els fangs, a Malabo. Durant els anys finals del seu mandat, quan la Guinea Equatorial era coneguda de vegades com l'"Auschwitz de l'Àfrica", molta de la població de la ciutat va abandonar-la, igual com va fer gairebé un terç de la població de tot el país. Malabo encara s'ha de recuperar de les seqüeles d'aquell període, tot i que el descobriment de petroli al país ha fet duplicar la població de la ciutat de pocs anys ençà.
Categoria:Guinea EquatorialCategoria:Capitals d'estats independents
ja:マラボ
1471 Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
- 20 de maig - Londres (Anglaterra): Enric VI, rei d'Anglaterra.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XV
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XV
ko:1471년
simple:1471
Portugal
La República de Portugal (República Portuguesa en portuguès), o Portugal, és una república democràtica localitzada a l'oest i sud-oest de la Península Ibèrica al sud-oest d'Europa, per tant, és l'Estat més occidental del continent. Té frontera terrestre amb Espanya per el nord i l'est, i per l'Oceà Atlàntic pel sud i l'oest. A més, Portugal s'estén per diverses illes de l'Atlàntic, tals com les Açores, Madeira i Porto Santo, incloent les illes Salvatges (Ilhas Selvagens).
Un ciutadà de Portugal és referit com a portuguès, però també pot rebre el nom de lus, (luso) o lusità (lusitano).
El territori portuguès ha sigut testimoni durant els passats 3100 anys d'un constant fluix de civilitzacions. Fenicis, celtes, cartaginesos, romans, bàrbars i àrabs han deixat la seva empremta. Durant els segles XV i XVII Portugal va esdevenir una potència econòmica, política i cultural. Els territoris d'ultramar i colònies es van estendre per tot el globus.
El nom de Portugal deriva del nom romà Portus Cale, una barreja de grec i llatí que significa "Port bonic".
Història
Emergint de la Reconquesta com escisió del regne de Lleó en 1111, i com país independent en 1143, i amb la frontera principal del seu
territori gairebé sense canviar des del segle_XIII, Portugal sempre va estar lligat al mar. Des del principi, la pesca i el comerç d'ultramar han estat activitats econòmiques importants. L'interès d'Enric el Navegant en l'exploració, juntament amb alguns progressos tecnològics en la navegació, van dur a l'expansió portuguesa i a grans avenços en el seu coneixement geogràfic.
Després del seu apogeu com potència mundial durant els segles XV i XVI, Portugal va perdre moltes de les seves riqueses i del seu estatus amb la destrucció de Lisboa en un terratrèmol en 1755, l'ocupació durant les guerres napoleòniques, la pèrdua de la seva colònia brasilera en 1822 i l'ocupació Espanyola de la ciutat portuguesa d'Olivença i la seva comarca (guerra de les Taronges).
El 1580 la mort del rei Sebastiá, sense fills, en la batalla de'Alcazarquivir deixa el tron de Portugal vacant i ho hereta el seu cosí Felip II d'Espanya i I de Portugal, sent el primer Rei que uneix tota la Península Ibèrica en un sol Estat. El 1 de desembre de 1640 una revolta a Portugal destrona el rei Felip III de Portugal i IV d'Espanya fent tornar la independència en la jura com a rei Joan IV.
Una revolució en 1910 va deposar la monarquia portuguesa, començant un període de republicanisme caòtic (Primera República); en 1926 un cop d'estat militar nacionalista va començar un període de més de cinc dècades de governs feixistes repressius, la figura principal dels quals va ser Antonio d'Oliveira Salazar.
El 1974, un cop militar esquerrà i pacífic (la Revoluço dues Cravos, Revolució dels Clavells) va instal·lar un govern que va instituir àmplies reformes democràtiques. A l'any següent Portugal va concedir la independència a les seves colònies a l'Àfrica: Moçambic, Angola, Guinea Bissau, Cap Verd i Sant Tomé i Príncep i havia perdut la seva colònia de Timor Oriental a l'Àsia per una invasió indonèsia. Portugal va ingressar a la Unió Europea en 1986, mentre que altra dependència asiàtica, Macau, va ser retornada a la sobirania xinesa el 20 de desembre de 1999.
Divisió administrativa
Article principal: Subdivisions de Portugal
A Portugal es mantenen diversos tipus d'organització territorial. Es basa originàriament en 308 municipis (municípios o concelhos) com a resultat d'agrupacions d'unitats poblacionals anomenades freguesias (parròquies civils, semblant a Andorra). A banda de subdivisions governamentals, persisteixen altres formes com l'organització judicial, regions turístiques, històriques o culturals.
Districtes
Tradicionalment, una organització encara utilitzada és el districte (distrito), la vigència de les quals és semblant a les províncies d'Espanya. N'hi ha 18 districtes juntament amb dues regions autònomes (regiões autónomas).
- Districte d'Aveiro
- Districte de Beja
- Districte de Braga
- Districte de Bragança
- Districte de Castelo Branco (Castell Blanc)
- Districte de Coïmbra
- Districte d'Évora
- Districte de Faro
- Districte de Guarda
- Districte de Leiria
- Districte de Lisboa
- Districte de Portalegre
- Districte de Porto
- Districte de Santarém
- Districte de Setúbal
- Districte de Viana do Castelo (Viana del Castell)
- Districte de Vila Real
- Districte de Viseu
I les regions autònomes de:
- Regió Autònoma de les Açores
- Regió Autònoma de Madeira
NUTS
Posteriorment, els NUTS (Nomeclaturas de Unidades Territoriais para fins Estatísticos) designen les subregions estadístiques en que s'organitza el territori. N'hi ha de tres nivells:
NUTS I
- Portugal continental; que abarca tots els districtes i regions del territori peninsular.
- Regió Autònoma de les Açores
- Regió Autònoma de Madeira
NUTS II i III
Madeira
- Regió Nord (Norte)
- Alto Trás-os-Montes (14 municipis; 8171 km2; 223259 habitants)
- Ave (8 municipis; 1245 km2; 509969 habitants)
- Cávado (6 municipis; 1246 km2; 393064 habitants)
- Douro (19 municipis; 4110 km2; 221853 habitants)
- Entre Douro e Vouga (5 municipis; 861 km2; 276814 habitants)
- Grande Porto (5 municipis; 815 km2; 1260679 habitants)
- Minho-Lima (10 municipios; 2219 km2; 250273 habitants)
- Tâmega (15 municipis; 2621 km2; 551301 habitants)
- Regió Centre(Centro)
- Baixo Mondego (8 municipis; 2063 km2; 340342 habitants)
- Baixo Vouga (12 municipis; 1802 km2; 385725 habitants)
- Beira Interior Norte (9 municipis; 4063 km2; 115326 habitants)
- Beira Interior Sul (4 municipis; 3749 km2; 78127 habitants)
- Cova da Beira (3 municipis; 1375 km2; 93580 habitants)
- Dão-Lafões (15 municipis; 3489 km2; 286315 habitants)
- Médio Tejo (10 municipis; 2306 km2; 226070 habitants)
- Oeste (12 municipis; 2221 km2; 338711 habitants)
- Pinhal Interior Norte (14 municipis; 2617 km2; 138543 habitants)
- Pinhal Interior Sul (5 municipis; 1903 km2; 44804 habitants)
- Pinhal Litoral (5 municipis; 1746 km2; 251014 habitants)
- Serra da Estrela (3 municipis; 868 km2; 49896 habitants)
- Regió de Lisboa
- Grande Lisboa (9 municipis; 1382 km2; 1947249 habitants)
- Península de Setúbal (9 municipis; 1581 km2; 714589 habitants)
- Regió de l'Alentejo
- Alentejo Central (14 municipis; 7228 km2; 173401 habitants)
- Alentejo Litoral (5 municipis; 5303 km2; 99976 habitants)
- Alto Alentejo (15 municipis; 6248 km2; 127025 habitants)
- Baixo Alentejo (13 municipis; 8545 km2; 135105 habitants)
- Lezíria do Tejo (11 municipis; 4273 km2; 240832 habitants)
- Regió de l'Algarve
- Algarve (16 municipis; 4995 km2; 395208 habitants)
- Regió Autònoma de les Açores
- Região Autónoma dos Açores
- Regió Autònoma de Madeira
- Região Autónoma da Madeira
Àrees Urbanes
Una pròxima organització administrativa de Portugal que està en procés d'implementació és el d'àrees urbanes. Sorgeixen de la unió de municipis (concelhos). N'hi ha de tres tipus:
- Grans Àrees Metropolitanes (Grandes Áreas Metropolitanas - GAM)
Amb un mínim de nou municipis i 350.000 habitants
- GAM de Lisboa
- GAM de Porto
- GAM de Minho
- GAM d'Aveiro
- GAM de Coimbra
- GAM de l'Algarve
- GAM de Viseu
- Comunitats Urbanes (Comunidades Urbanas - ComUrb)
Agrupacions d'entre 150.000 i 350.000 habitants.
- Comunitats Intermunicipals (Comunidades Intermunicipais - ComInter)
Agrupacions de menys de 150.000 habitants.
Encara resta per decidir algunes àrees urbanes.
Geografia
Article principal: Geografia de Portugal
Geografia de Portugal
Les fronteres de Portugal les marquen, en bona mesura, les muntanyes i els rius. L'interior és muntanyenc i descendeix cap a les planes litorals, cultivades profusament. El punt més alt del territori portuguès és la muntanya del Pico, situada a l'illa homònima (illes Açores, que té més de 2,000 metres d'alçada. Portugal és travessat per tres grans rius, els naixement dels quals és a Espanya i la desembocadura a les ciutats principals del país.
El clima portuguès varia amb l'alçada i oscil•la entre les temperatures elevades i l'ambient sec de les regions del sud i unes temperatures mitjanes més baixes amb un ambient humit a la zona nord. Les pluges són constants durant tot l'any tret del període comprès entre juliol i agost, durant el qual són pràcticament nul•les.
Ciutats Principals
Lisboa (vora 550.000 habitants - 2.300.000 habitants a la Gran Lisboa ) és la capital, la ciutat més gran del país així com el port marítim principal. Va ser la Capital Europea de la Cultura al 1994 i la seu de l'Exposició Internacional de 1998, al'EXPO 98". Altres ciutats importants són les de Porto, (vora 260.000 habitants - 1.000.300 mil habitants al Gran Porto) la segona ciutat i port marítim, Coimbra (vora de 105.000), centre important a nivell industrial i universitari, i la Vila Nova de Gaia (que forma part del Gran Porto), vora 300.000 habitants. Faro, Évora, Braga i Aveiro són pols regionals importants.
Economia
Article principal: Economia de Portugal
Des de l'1 de gener de 1998 l'Euro (EUR).
L'1 de gener de 2002, els bitllets i les monedes d'euro van substituir l'Escut (PTE). La taxa de conversió és d'1 Euro = 200,482 escuts.
Demografia
Article principal: Demografia de Portugal
La població portuguesa és una combinació de diversos elements ètnics, els ibers, els romans, els visigots i, més avant, els àrabs. Portugal, inclosos els arxipèlags de les Açores i de Madeira té una població estimada en 9,865,114 persones, amb una densitat de 107 persones per quilòmetre quadrat.
L'idioma oficial, emprat per gairebé tota la població, és el portuguès.
El Mirandès és oficial en certes comarques del nord-est.
Categoria:Portugal
Categoria:Unió Europea
als:Portugal
ja:ポルトガル
ko:포르투갈
ms:Portugal
simple:Portugal
th:สาธารณรัฐโปรตุเกส
zh-min-nan:Portugal
Índia
L'Índia (nom oficial: República de l'Índia, abans Unió Índia) és un estat situat al sud de l'Àsia, que ocupa la major part del subcontinent indostànic. És el país més poblat després de la Xina, amb més de mil milions d'habitants (les projeccions indiquen que pot sobrepassar la Xina el 2050), i el setè en extensió, amb una línia de costa de més de 7.000 km, banyats per l'oceà Índic.
L'Índia té 15.000 km de fronteres terrestres. Limita al nord-oest amb el Pakistan, al nord amb l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan, al nord-est amb Myanmar i Bangladesh. A l'est limita amb el golf de Bengala i a l'oest amb la mar Aràbiga. Al sud-est, l'estret de Palk separa l'Índia de Sri Lanka, i al sud-oest té a prop les illes Maldives. Pertanyen a l'Índia les illes Laquedives (al nord de les Maldives) i les illes Andaman i Nicobar, a l'est de la península de Malacca.
L'Índia ha crescut significativament, tant en població com en importància estratègica, els darrers vint anys. Avui dia, l'economia índia és la quarta del món segons el producte interior brut (PIB) mesurat segons la paritat del poder adquisitiu, i el seu PIB en termes absoluts (445.000 milions de dòlars) era el 13è del món l'any 2000; el 1997, l'agricultura representava el 25% del PIB, les indústries un 30% i els serveis el 45%. L'any 2003 es considerava la segona economia mundial de creixement més ràpid.
És la democràcia parlamentària més gran de la Terra pel que fa al nombre d'habitants i també ha esdevingut una notable potència regional, ja que posseeix una de les forces militars més importants del món i, a més, és una dels pocs països que té armament nuclear.
Està estructurada com una república federal, on el president és el cap d'Estat, però els seus poders són simbòlics; això explica probablement que un intocable hagi pogut accedir a aquesta funció. Els presidents i vicepresidents són elegits indirectament cada 5 anys per un col·legi especial. El vicepresident no esdevé necessàriament president si el president mor o dimiteix.
L'Índia és el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues i ha estat el lloc de naixement de quatre de les principals religions mundials: l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. Va formar part de l'Imperi Britànic abans d'assolir la independència el 1947.
Geografia i clima
1947
Tots els estats indis del nord i el nord-est es troben accidentats per la serralada de l'Himàlaia, que s'estén des de Jammu i Caixmir, al nord, fins a Arunachal Pradesh, a l'extrem oriental, i conforma la majoria dels límits orientals de l'Índia. La resta de l'Índia septentrional, central i oriental està formada per la fèrtil plana Indogangètica. Cap a l'Índia occidental, a la frontera sud-est del Pakistan, es troba el desert de Thar. La part meridional de la península és gairebé tota composta per l'altiplà del Dècan. Aquest altiplà està flanquejat per dues serralades litorals poc elevades, els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals.
A l'Índia hi ha grans rius com l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, el Yamuna, el Godavari, el Krishna, el Narmada i el Kaveri.
Les ciutats principals són Mumbai (Bombai), amb 12,7 milions d'habitants, i Delhi, la capital, amb més de deu. Les segueixen en importància Bangalore, Calcuta i Chennai (Madràs), totes amb més de quatre milions; Ahmedabad i Hyderabad, amb més de tres milions; amb més de dos milions d'habitants hi ha sis ciutats índies, i dinou tenen més d'un milió.
El clima indi varia des del clima tropical al sud fins a un clima més temperat al nord. Les parts de l'Índia que toquen a l'Himàlaia tenen el clima propi de la tundra. La temporada de pluges arriba per mitjà dels monsons.
Divisió administrativa
L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen cadascun un parlament i un govern; 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central; i el territori nacional de la capital, Nova Delhi.
Estats:
Territoris:
- Chandigarh
- Dadra i Nagar Haveli
- Daman i Diu
- Illes Andaman i Nicobar
- Laquedives o Lakshadweep
- Pondicherry
Territori de la capital nacional:
- Delhi
Llengües
A part de l'hindi, llengua nacional, i l'anglès, llengua administrativa, que són oficials a tota la república, l'Índia té 21 llengües nacionals més, oficials en diversos dels seus estats: assamès, bengalí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, kannada o kanarès, konkani, maithili, malaialam, manipuri o meitei, marathi, nepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú.
També hi ha una sèrie de llengües regionals i dialectes. Les llengües índies no usen l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.
Religió
Les principals religions practicades a l'Índia són l'hinduisme i l'islamisme. El budisme, originari del nord de l'Índia, no és practicat de veres actualment, sinó tan sols per tibetans desplaçats des de la conquesta del Tibet per part de la Xina, i alguns intocables que van ser convertits per Bhimrao Ramji Ambedkar. El sikhisme està força estès en algunes zones, com el Panjab.
Pàgines que s'hi relacionen
- Ciutats de l'Índia
India
als:Indien
[[got:
1474 Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
- 5 de desembre - Elna (el Rosselló): Bernat d'Oms, executat per l'exèrcit francès per haver encapçalat la resistància contra l'ocupació de la vila.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XV
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XV
ko:1474년
Amèrica del Sud
L'Amèrica del Sud és un subcontinent travessat per l'Equador. La major part de la seva àrea es troba a l'hemisferi sud. Està situada entre l'oceà Pacífic i l'oceà Atlàntic. Es va formar juntament amb l'Amèrica del Nord, i només recentment (comptant en èpoques geològiques), amb la formació de l'istme de Panamà. La serralada dels Andes és a la vora occidental del continent; al nord-est del continent hi ha un bosc plujós tropical, drenat pel riu Amazones.
Es creu que els indígenes originaris procedien de grups nòmades que creuaren l'estret de Bering, encara que s'ha suggerit la possibilitat de migracions per l'oceà Pacífic.
Des del segle XVI fins el segle XIX la major part del continent estava dividit en colònies governades pels països europeus, principalment per Espanya i Portugal. Aquestes colònies actualment són repúbliques independents, exceptuant-ne la Guaiana Francesa, les illes Malvines i altres illes menors.
Geografia
- Superfície total: 17.820.770 km2 (12% del total de terres emergides).
- Extrem septentrional: Punta Gallinas (Colòmbia), 12° 28´ S
- Extrem meridional: Cap d'Hornos (Xile), 55° 59´ Sud
- Extrem oriental: Cap Branco (Brasil), 34° 47´ Oest
- Extrem occidental: Punta Pariñas (Perú), 81° 15´ O
- Lloc més sec (del món): Desert d'Atacama (Xile), < 15 mm/any
- Lloc més alt: Aconcagua (Argentina), 6.960 m.s.n.m.
- Major depressió: Península Valdés (Argentina), - 40 metres
- Riu més llarg: Riu Amazones (Perú, Colòmbia, Brasil), 6.788 km
- Llac més gran i més alt (del món): Llac Titicaca (Perú, Bolívia), 8.300 km2, 3.821 metres
Geografia política
Bolívia
Països independents
- Argentina
- Bolívia
- Brasil
- Colòmbia
- Equador
- Guyana
- Paraguai
- Perú
- Surinam
- Uruguai
- Veneçuela
- Xile
Territoris dependents
- Guaiana Francesa (departament d'ultramar de França)
- Illes Malvines (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina)
- Illes de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina)
Categoria:Amèrica del Sud
ja:南アメリカ
ko:남아메리카
simple:South America
th:ทวีปอเมริกาใต้
zh-min-nan:Lâm Bí-chiu
1827 Esdeveniments:
- 2 de setembre - la Vall d'Aran: el Conselh Generau d'Aran, que regia els destins de la vall des del segle XIII, es reuneix per darrera vegada abans de l'època moderna.
Naixements:
Necrològiques:
- 5 de març - Como (la Lombardia, Itàlia): Alessandro Volta, físic Itàlia (n. 1745) || París (França): Pierre-Simon Laplace, matemàtic francès (n. 1749).
- 26 de març - Viena (Àustria): Ludwig van Beethoven, compositor alemany (n. 1770).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1827년
ms:1827
simple:1827
Regne Unit
El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica.
Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb l'Anglaterra, que és només la part constituent més gran. Fins l'any 1800 tota l'illa d'Irlanda no formà part del Regne Unit, i fins el 1704 l'Escòcia era un país independent.
Divisió administrativa
El Regne Unit està dividit en tres països:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff
i una provincia:
- Irlanda del Nord, capital: Belfast
Principals àrees metropolitanes
Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents:
#Londres, 13.945.000
#Birmingham, 2.575.768
#Manchester, 2.244.931
#Leeds, 1.499.465
#Glasgow, 1.168.270
#Newcastle, 879.996
#Liverpool, 816.216
#Nottingham, 666.358
#Sheffield, 640.720
#Bristol, 551.066
Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea
Categoria:Regne Unit
Categoria:Unió Europea
ja:イギリス
ko:영국
ms:United Kingdom
simple:United Kingdom
th:สหราชอาณาจักร
zh-min-nan:Liân-ha̍p Ông-kok
1885 Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1885년
ms:1885
simple:1885
th:พ.ศ. 2428
1926 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
PAÏSOS CATALANS
Barcelona - Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, construït per Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Esteban Terradas i Illa.
:MÓN
- 11 de setembre - Roma (Itàlia): fan un atemptat contra Mussolini en què resulten ferits vuit vianants.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 13 d'agost - Mayarí (Holguín, Cuba): Fidel Castro, polític cubà, president del país (segons altres fonts el 1927).
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 25 de febrer - Palma: Joan Alcover i Maspons, escriptor i polític mallorquí (n. 1854).
- 10 de juny - Barcelona: Antoni Gaudí, arquitecte català, atropellat per un tramvia (n. 1852).
:MÓN
- 5 de març - Tolosa de Llenguadoc (el Llenguadoc, Occitània): Clément Ader, enginyer occità (n. 1841).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1926年
ko:1926년
ms:1926
simple:1926
th:พ.ศ. 2469
1968 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 26 d'agost - Prada de Conflent (el Conflent): hi comencen de les [http://www.ucestiu.com/edicions%20anteriors/uce1968.html Diades de Cultura] (duraran fins el 31), que l'estiu següent esdevindran la Universitat Catalana d'Estiu.
:MÓN
- 25 de març - França: hi comença la revolta estudiantil coneguda com el "Maig francès".
- 4 de maig - Gibraltar: les autoritats espanyoles tanquen el pas fronterer amb aquest enclavament.
- 18 de maig - Madrid (Espanya): Raimon fa un recital davant 6.000 persones a la Facultat d'Econòmiques de la Universidad Complutense.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 30 de gener - Felip de Borbó, príncep d'Astúries.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1968年
ko:1968년
ms:1968
simple:1968
th:พ.ศ. 2511
Francisco Macías NguemaEn Francisco Macías Nguema (o Masié Nguema Biyogo), (Nsegayong, Río Muni, 1924 - (Malabo, 29 de setembre de 1979) va ser el primer cap d'estat de Guinea Equatorial després de la seva independència d'Espanya.
Origens text
Va néixer a una família pobre, i el 1940 es va afiliar al Partit Socialista Guineà.
Durant els darrers anys de l'època colonial, va ser batlle de Mongomo, i membre del parlament territorial.
El 1964, després d'alguns anys com a funcionari de l'administració colonial espanyola, va ser elegit vicepresident del govern autònom de Guinea Ecuatorial i al 1968 es va convertir en cap d'estat amb el suport del govern del General Franco.
La dictadura
Acte seguit començà a governar de forma autocràtica, i el 1972 es proclamà president vitalici, primer ministre i ministre de l'Exèrcit, Justícia i Finances. Poc després de la seva arribada al poder, l'ex primer ministre del govern autònom, Bonifacio Ondó Edu fou empresonat, i posteriorment es va "suicidar" juntament amb altres liders de l'oposició.
Macías Nguema, Francisco
Macías Nguema, Francisco
ja:マシアス・ヌゲマ
Teodoro Obiang NguemaEn Teodoro Obiang Nguema Mbasogo (5 de juny de 1942) és el president de Guinea Equatorial des del 3 d'agost de 1979.
Biografia
Va néixer a Akoakam-Esangui, districte de Mongomo, sent el 3r de deu germans. Als 8 anys va començar a l'escola de Mongomo i desprès al grup escolar Cardenal Cisneros a Ebebiyin. Va seguir els seus estudis a una academia militar espanyola, essent anomenat tinent durant el mandat del seu oncle Francisco Macías Nguema.
Cop d'estat i presidència
El 3 d'agost de 1979 amb un cop d'estat va derrocar el seu oncle Francisco Macías Nguema, al que després va executar.
Nguema, Teodoro Obiang
Nguema, Teodoro Obiang
ja:テオドロ・オビアン・ヌゲマ
1979 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 17 d'abril - Barcelona: hi comença les emissions Ona lliure, la primera de les ràdios lliures del país.
- 9 de setembre - Barcelona: Jaume Vallcorba hi funda l'editorial [http://www.quadernscrema.com Quaderns Crema].
- 25 d'octubre - Catalunya: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
- 8 de desembre - Catalunya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.
- 18 de desembre - Madrid: El rei Joan Carles I sancionà com a llei orgànica de l’Estat l’Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre).
- 22 de desembre - Madrid: El Botlletí Oficial de l'Estat publica la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l'Estatut d’Autonomia de Catalunya.
- 31 de desembre - Barcelona: El Diari Oficial de la Generalitat publica la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
:MÓN
- 16 de gener - l'Iran: el xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del país amb la família.
- 1 de febrer - Teheran (l'Iran): l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini hi arriba procedent de París, on vivia exiliat.
- 3 de març - Espanya: s'hi celebren eleccions generals: la UCD, encapçalada per Adolfo Suárez, les guanya per majoria relativa.
- 5 de març - Júpiter: s'esdevé la màxima aproximació al planeta de la sonda Voyager I.
- 1 d'abril - l'Iran: després d'un referèndum, s'hi proclama la república islàmica.
- 3 d'abril - Espanya: s'hi fan les primeres eleccions municipals després de franquisme.
- 4 de maig - Madrid (Espanya): s'hi constitueix del Senat per primera vegada després del franquisme.
- 4 de maig - el Regne Unit: el Parlament nomena Margaret Thatcher cap del govern: serà la primera dona que ocupa el càrrec.
- 2 de juny - Varsòvia (Polònia): el papa Joan Pau II hi arriba per visitar el seu país natal, el primer del bloc comunista que visitarà el pontífex.
- 19 de juliol - Managua (Nicaragua): el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.
- 25 d'octubre - el País Basc: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
- 24 de desembre - l'Afganistan: a petició del govern comunista, tropes de la Unió Soviètica comencen a envair el país.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 26 de gener - Barcelona: Martí Marco, refundador de les JERC i membre de Terra Lliure, mort per la policia espanyola.
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1979
ja:1979年
ko:1979년
ms:1979
simple:1979
th:พ.ศ. 2522
Categoria:DictaduresCategoria:Política Surrey Institute of Art & Design, University CollegeThe Surrey Institute of Art & Design, University College was an art college in the United Kingdom. It merged with the Kent Institute of Art & Design on August 1 2005 to form the University College for the Creative Arts at Canterbury, Epsom, Farnham, Maidstone and Rochester.
It was the second largest specialist art and design institution in the country, the University of the Arts, London notwithstanding, boasting as it does a 3,500 yearly student intake. Akin to the London college and the Royal College of Art, it also had degree-awarding powers independent of a university college. It was, indeed, a degree validating partner for fellow art school, The Arts Institute at Bournemouth.
The Farnham School of Art was founded in 1866. The Guildford School of Art followed in 1870. The two conjoined to become the West Surrey College of Art and Design in 1969. In 1994 a further merger with the Epsom School of Art produced today's institution, which was renamed the Surrey Institute of Art & Design a year later. These two former colleges form the basis for the two main campuses of the school. In 1999 the College was granted university college status and took on its last name.
Notable Alumni
- Linda Barker, TV presenter
- Daniel Greaves, animator
- Michael Dudok de Wit, animator
- Owen Gaster, fashion designer
- Gharani Strok, fashion designer
- Dick Powell, product designer
External link
- [http://www.surrart.ac.uk/ Surrey Institute of Art & Design, University College]
Category:University College for the Creative Arts
Category:Art schools in the United Kingdom
Category:Education in Surrey
Category:History of Surrey
Category:Epsom and Ewell
Zapraszamy cytaty darmowe mp3 online casinos okucia metalowe
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
|
Spiral of silence
The spiral of silence is a political science and mass communication theory propounded by Elisabeth Noelle-Neumann. According to this theory, a person is less likely to voice an opinion on a topic if one feels that one is in the minority for fear of reprisal or isolation from the majority.
The media play a large part in determining
|
Kannon
Kuan Yin (觀音; Guan Yin; Kwan Yin etc.) is the bodhisattva of compassion as venerated by East Asian Buddhists as the Bodhisattva Avalokitesvara. Commonly known as the Goddess of Mercy, Kuan Yin is also reverenced by Chinese Read More... |
Uses and gratifications
Uses and gratifications, also known as usage and gratifications or needs and gratifications, is not a single approach but a body of approaches to media analysis that developed out of many varied empirical studies, beginning in the mid 20th century.
The basic theme of uses and gratifications is the idea that people use the media to get specific gratifications.
The basic tenet of uses and gratifications (called UG for short) is that people are not helpless victims of all powerful media, but use medi
|
Priming
Category:Psychology
Priming in psychology refers to activating particular representations or associations in memory just before carrying out an action or task. These associations are often regarded as unconscious. For example, after studying a list of 20 words containing the word "garbage", a subject can be asked to recall the wor
|
Poise
The poise (P) is the cgs unit of viscosity,
:1 P = 1 g·cm-1·s-1
The SI analog is
:1 pascal second (Pa·s) = 1 kg·m-1·s-1 = 10 P.
It is named after Jean Louis Marie Poiseuille.
Water has a viscosity of 0.0089 poise at 25°C.
Category:Uni
|
Blohm und Voss Bv 238
Blohm + Voss BV 238 was a flying boat used in World War 2. It was the heaviest aircraft of the whole war, beating out even the B-29 by many tons. The BV238 V1 prototype first flew on March 11th, 1944
|
Blohm und Voss Bv 40
The Blohm + Voss BV 40 was a glider fighter designed to attack Allied bomber formations.
Its key features were a very narrow (and thus hard to hit) cross section as result of being a glider, a fairly heavily armored cockpit, and two MK 108 cannons with very limited ammunition. The body was constructed almost entirely of wood, a non-strategic material. During its short attack time the glider wou
|
Blohm und Voss Bv 155
| Blohm und Voss Bv 155V-2 |
|---|
| 300px |
| Description |
|---|
| Role | Day fighter |
| Crew | one, pilot |
| Dimensions |
|---|
| Length | 11.9 m | 39ft 4in |
| Wingspan | 20.3 m |
|
|
