:: wikimiki.org ::
| Haití |
Haití
Haití és una república de l'Amèrica Central situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola. Limita al nord amb l'oceà Atlàntic, a l'oest amb el pas del Vent (que el separa de Cuba) i amb el canal de Jamaica (que el separa d'aquesta illa), al sud amb el mar Carib i a l'est amb la República Dominicana. Comprèn també les petites illes de la Gonâve, la Tortuga (Tortue), Grande Cayemite i Vache.
Té una extensió de 27.750 km² i una població de 7.500.000 habitants (2003). Port-au-Prince n'és la capital i la ciutat principal, amb 1.200.000 habitants i més de dos milions a l'aglomeració urbana, seguida per Cap-Haïtien, amb 135.000 habitants.
El territori d'Haití és eminentment muntanyós —culmina al pic de la Selle (2.680 m), a l'extrem sud-oriental del país—, amb l'excepció de les petites planes costaneres i les valls dels rius, entre els quals destaca l'Artibonite. La regió oriental i central és un extens altiplà elevat.
Antiga colònia francesa, va ser un dels primers països d'Amèrica, després dels Estats Units, a declarar la independència (1 de gener de 1804), quan la població esclava d'origen africà es va revoltar contra la metròpoli i es va convertir en la primera "república negra" del món. Des de llavors ha esdevingut l'estat més pobre de l'hemisferi occidental, en bona part a causa de l'agitada vida política, amb dictadures corruptes i violentes durant la major part de la seva història.
Categoria:Haití
ja:ハイチ
ko:아이티
ms:Haiti
simple:Haiti
zh-min-nan:Haiti
Amèrica CentralL'Amèrica Central és una part del continent americà compresa entre els istmes de Tehuantepec, a Mèxic, i de Panamà. Inclou, d'oest a est, Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, a més de les Antilles. Mèxic, per la seva part, es troba a cavall de l'Amèrica del Nord i la Central, per la qual cosa tan aviat és classificat dins un subcontinent o l'altre.
Categoria:Amèrica Central
Cuba
La República de Cuba és un estat d'Amèrica Central que comprèn un arxipèlag format per l'illa homònima (que representa el 95% de la superfície total de la república) i altres de menors, la principal de les quals és l'illa de la Juventud.
Cuba està banyada pel mar Carib al sud, el golf de Mèxic a l'est i al nord, i l'oceà Atlàntic a l'oest.
Al nord, Cuba està separada dels Estats Units i les Bahames pel canal de Florida i el canal Vell de les Bahames respectivament; a l'oest, està separada de Mèxic pel canal de Yucatán; al sud hi té les illes Caiman i Jamaica, i al sud-est Haití, del qual està separada pel pas del Vent.
La capital és l'Havana, amb més de dos milions d'habitants, i catorze ciutats passen dels cent mil habitants, entre les quals destaquen Santiago de Cuba, amb més de mig milió d'habitants, i Camagüey i Holguín, amb més de 300.000.
Història
Antiga colònia espanyola des del segle XVI, la lluita per la independència va començar el 1868 i va continuar durant el segle XIX fins a la Guerra de Cuba de 1898 entre Espanya i els Estats Units.
Després de l'ocupació nord-americana de l'illa, es va concedir la independència el 1902, tot i que els Estats Units continuaven gaudint-hi de certs privilegis. La revolta guerrillera (Revolució Cubana) contra la dictadura de Fulgencio Batista va comportar l'establiment del règim militar castrista a partir de 1959.
Diversos grups de terratinents exiliats a Miami, armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de la CIA, inicien una invasió militar sobre la illa el 17 d'abril de 1961 a la zona de Playa Girón, sent fulgurantment derrotats en escasses hores. Aquest fet va provocar que el govern, inicialment nacionalista, de Fidel Castro declarés el caràcter socialista de la Revolució Cubana, i que s'intensifiqués l'acostament de Cuba cap a la URSS, que va quedar palès amb l'anomenada Crisi dels míssils de Cuba, el 1962.
Aquests fets van desencadenar una situació pre-bèl·lica entre els governs de Cuba i els Estats Units, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, i un bloqueig econòmic, d'aliments i medicaments dels segons cap a la primera; bloqueig que ha estat reiteradament denunciat per l'Organització de les Nacions Unides i que, tanmateix, s'ha vist intensificat des de 1996 amb l'aprovació de la Llei Helms-Burton per part dels Estats Units.
Així mateix hi ha bastants indicis que apunten a què el govern nord-americà ha intentat en diverses ocasions assassinar el president cubà, Fidel Castro.
Aquest bloqueig, acompanyat de la caiguda de la Unió Soviètica a començaments dels anys noranta del segle XX, va causar una important crisi econòmica a l'illa propiciant, a mitjans dels noranta, un moviment migratori cap a les costes de Florida protagonitzat pels "Balseros".
Recentment, l'increment dels ingressos turístics i els convenis de col·laboració amb el govern de Veneçuela (desplaçament de metges cubans voluntaris a Veneçuela en canvi de preus preferencials en el petroli veneçolà per a Cuba) han contribuït a una certa recuperació de l'economia cubana.
Organizació politicoadministrativa
Divisió politicoadministrativa en 14 províncies i 169 municipis.
categoria:Cuba
ms:Cuba
ja:キューバ
simple:Cuba
Mar CaribEl mar Carib, també anomenat mar de les Antilles, és una massa d'aigua adjacent a l'oceà Atlàntic, al sud del golf de Mèxic. Al sud, banya les costes de Veneçuela, Colòmbia i el Panamà; a l'oest, les de Costa Rica, Nicaragua, Hondures, Guatemala, Belize i la península del Yucatán, a Mèxic; al nord, les de les Grans Antilles (Cuba, la Hispaniola, Jamaica i Puerto Rico), i a l'est les de les Petites Antilles.
Segons les llengües oficials dels estats i territoris que l'envolten, és anomenat Mar Caribe en espanyol, Caribbean Sea en anglès, Mer des Caraïbes en francès i Caribische Zee en neerlandès.
El mar Carib té una extensió de 2.754.000 km². La màxima profunditat n'és la fossa de les Caiman, entre Cuba i Jamaica, a 7.500 m sota el nivell del mar.
L'àrea sencera banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha, és coneguda simplement com el Carib.
Vegeu també
- Illes del Carib
- el Carib
- les Antilles
Categoria:Mars
ja:カリブ海
República Dominicana
La República Dominicana és un estat de l'Amèrica Central que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, al mar Carib. Limita a l'oest amb Haití i està separat, a l'est, de l'illa de Puerto Rico pel pas de la Mona. Té una extensió de 48.730 km² i una població de 8.833.634 habitants (2004).
La capital és Santo Domingo, amb més de dos milions d'habitants, i la ciutat principal és Santiago de los Caballeros, amb més de mig milió.
Categoria:República Dominicana
ja:ドミニカ共和国
ko:도미니카 공화국
ms:Republik Dominican
zh-min-nan:Dominic Kiōng-hô-kok
2003 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 10 de juliol - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea [http://www.xarxanet.org Xarxanet.org].
- 28 de setembre - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 11 d'octubre - Lleida (el Segrià): hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
- 12 d'octubre - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
- 16 de novembre - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapçalada per Artur Mas, hi obté la representació majoritària superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapçalats per Pasqual Maragall, però sense assolir la majoria absoluta.
- 24 de novembre - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
- 30 de novembre - Barcelona: s'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
- 5 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
- 16 de desembre - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
- 20 de desembre - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 22 de desembre - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.
:MÓN
- 1 de gener - el Brasil: Lula da Silva n'esdevé president.
- 14 de febrer - Edimburg (Escòcia): l'Institut Roslin sacrifica l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que patia.
- 30 de maig - Nova York (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France; els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
- 9 d'abril - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control de la ciutat: amb la seva ajuda un grup de ciutadans abaten una colossal estàtua de Saddam Hussein (guerra d'Iraq).
- 10 d'abril - Kirkuk (el Kurdistan): la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exèrcit dels Estats Units (guerra d'Iraq).
- 12 d'abril - Cuba: el règim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril, amb la intenció de fugir del país, havien segrestat una embarcació de passatgers a la badia de l'Havana.
- 14 d'abril - Tikrit (l'Iraq): les tropes dels Estats Units ocupen la ciutat on nasqué Saddam Hussein; és la darrera de les ciutats importants del país a ser conquerida (guerra d'Iraq).
- 16 d'abril - Atenes (Grècia): s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre, 10 estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu però sense vot) i que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
- 1 de maig - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra de l'Iraq.
- 26 de maig - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan; l'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
- 15 d'octubre - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
- 17 d'octubre - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
- 25 d'octubre - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
- 1 de novembre - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
- 2 de novembre - Durham (Carolina del Nord, EUA): l'església episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.
- 2 de novembre - Geòrgia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportarà la dimissió i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
- 22 de novembre - Sidney (Austràlia): la selecció anglesa derrota l'australiana i guanya la copa del món de rugby.
- 23 de novembre - Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.
- 29 de novembre - Bagdad (l'Iraq): hi moren set agents del servei d'intel·ligència espanyol en un atemptat.
- 14 de desembre - Bagdad (l'Iraq): els Estats Units anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
- 26 de desembre - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrèmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 20 mil persones.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuïta català (n. 1909).
- 2 d'abril - Barcelona: Ramon Moix i Messeguer, conegut com Terenci Moix, escriptor català en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1943).
- 13 d'abril - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingüista francès, defensor de les llengües minoritzades al seu país (n. 1929).
- 7 de juliol - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana (n. 1932).
- 24 de setembre - Barcelona: Jordi Petit Fontserè, economista català (n. 1937).
- 18 d'octubre - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català, en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1939).
- 28 d'octubre - Barcelona: Joan Perucho, escriptor català (n. 1920).
- 2 de novembre - Madrid: Fernando Vizcaíno Casas, escriptor valencià en llengua castellana (n. 1926).
- 11 de novembre - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
- 29 de desembre - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor de cinema i conegut delinqüent contra la propietat privada (n. 1961).
:MÓN
- 3 de març - Berlín (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
- 3 de març - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
- 22 d'abril - París (França): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).
- 29 de juny - ciutat de Connecticut (Connecticut, EUA): Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca (n. 1907).
- 4 de juliol - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944).
- 25 de setembre - Nova York (EUA): Edward W. Said, assagista polític palestí (n. 1935).
- 28 de setembre - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen grec (n. 1909).
- 10 d'octubre - Washington (EUA): Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).
- 19 d'octubre - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, polític bosnià, president del país durant la guerra i pare de la independència del país (n. 1925).
- 7 de novembre - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com Juanjo Menéndez, actor de cinema espanyol (n. 1929).
- 3 de desembre - Brunete (Madrid, Espanya): Dulce Chacón escriptora espanyola (n. 1954).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI
----
Un any abans / Un any després
categoria:Segle XXI
als:2003
ja:2003年
ko:2003년
ms:2003
simple:2003
th:พ.ศ. 2546
zh-min-nan:2003 nî
Port-au-PrincePort-au-Prince, amb una població estimada d'1.300.000 habitants (2005) i més de dos milions a l'aglomeració urbana, és la capital i la ciutat principal d'Haití. Està situada en una badia del golf de la Gonâve. La ciutat exporta cafè i sucre. Port-au-Prince té fàbriques agroalimentàries, de sabó, tèxtils i de ciment. A més, solia exportar sabates, pilotes d'esport, etc.
Fou fundada el 1749 per plantadors de sucre francesos. El 1770, va substituir Cap-Haïtien com a capital de la colònia de Saint-Domingue, i el 1804 va esdevenir la capital del nou estat independent d'Haití. Abans de la independència fou capturada per les tropes britàniques el 4 de juny de 1794.
Hi destaquen els molls, la Universitat d'Haití, el Palau Nacional, el Museu Nacional i la basílica de Notre-Dame.
Categoria:HaitíCategoria:Capitals d'estats independents
ja:ポルトープランス
França
França és un estat de l'Europa occidental que limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic; al nord amb el canal de la Mànega, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i la mar del Nord; a l'est amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Itàlia, i al sud amb Catalunya, Andorra, Espanya, Mònaco i la mar Mediterrània. La França metropolitana està formada, a més, per l'illa de Còrsega, a la Mediterrània, situada al nord de l'illa italiana de Sardenya. A més a més, inclou tot d'illes i territoris d'ultramar, repartits arreu del món (vegeu més endavant).
França és una democràcia organitzada com una república unitària semipresidencial. És un país desenvolupat amb una economia moderna que el 2003 era la cinquena més important del món. Els seus valors principals es troben expressats en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
És membre fundador de la Unió Europea, de la qual és l'estat més extens. França també és membre fundador de l'OTAN i de les Nacions Unides, i membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. És una de les set potències nuclears mundials.
Geografia
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Mentre que el territori principal de França (la metròpoli) està localitzat a l'Europa occidental, l'estat francès també el constitueixen territoris de:
- l'Amèrica del Nord: la col·lectivitat territorial de Saint-Pierre i Miquelon
- el Carib: els departaments de Guadeloupe i la Martinica
- l'Amèrica del Sud: el departament de la Guaiana Francesa
- l'oceà Índic occidental: el departament de la Reunió i la col·lectivitat departamental de Mayotte
- l'oceà Pacífic: la col·lectivitat territorial de Wallis i Futuna, el país d'ultramar de la Polinèsia Francesa i la col·lectivitat sui gèneris de Nova Caledònia
- l'Antàrtida (tot i que les reclamacions sobre territori antàrtic no són reconegudes per molts països) i l'oceà Índic meridional: les Terres Australs i Antàrtiques Franceses (TAAF)
::Vegeu Dependències d'ultramar franceses
Orografia i hidrografia
França posseeix una gran varietat de paisatges, que van des de les planes costaneres del nord i l'oest, on França toca amb la mar del Nord i l'Atlàntic, fins a les serralades del sud (els Pirineus) i el sud-est (els Alps), on en aquesta última es troba el punt més alt d'Europa, el Mont Blanc (4.810 m).
Entremig es troben altres regions elevades com el Massís Central i els Vosges (aquests al nord-est), i grans conques fluvials com les dels rius Garona, Loira i Sena, tributaris de l'Atlàntic; el Rin, que serveix de frontera amb Alemanya, i el Roine, que desemboca al Mediterrani.
Demografia
Roine
Segons el padró de 2003 les àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants eren:
#París 11.174.743
#Lió 1.648.216
#Marsella 1.516.340
#Lilla 1.182.026
#Bordeus 979.262
#Tolosa 819.507
#Nantes 715.358
#Grenoble 696.326
#Rouen 608.671
#Montpeller 591.646
#Rennes 569.932
#Estrasburg 557.120
#Niça 506.694
Història
Niça]]
Els límits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la Gàl·lia, habitada pels gals, un poble cèltic. La Gàl·lia fou conquerida pels romans al segle primer aC, i els gals van adoptar la llengua i la cultura romàniques. El cristianisme també hi va arrelar en els segles segon i tercer de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàl·lia vora el Rin foren traspassades per tribus germàniques al segle IV, principalment pels francs, dels quals deriva el nom del país; la França (o Illa de França) fou un domini feudal dels reis Capets francesos al voltant de París.
Tot i que l'inici de la monarquia francesa sovint es remunta al segle V, l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença amb la divisió de l'Imperi Franc de Carlemany en dues parts, oriental i occidental, al segle IX. La part oriental seria el que donaria origen al que ara és Alemanya, mentre que la part occidental estaria a l'origen de França.
Els descendents de Carlemany van governar França fins al 987, quan Hug Capet, duc de França i comte de París, fou coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels Capets, governarien França fins al 1792, quan la Revolució Francesa va establir la república, en un període de transformacions radicals que va començar el 1789.
Napoleó Bonaparte va agafar el control de la República el 1799, de la qual se'n va proclamar Primer Cònsol. Els seus exèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous reialmes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Arran de la seva derrota el 1815, la monarquia francesa fou reestablerta, la qual més endavant va ser abolida legislativament i seguida per una Segona República el 1848. Aquesta segona república va finalitzar quan l'últim nebot de l'Emperador, Lluís Napoleó Bonaparte, en fou elegit President i va proclamar un Segon Imperi el 1852. No tan ambiciós com el seu oncle, el segon Napoleó també fou finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la Tercera República (1870).
Tot i que al final resultés vencedora tant a la Primera Guerra Mundial com a la Segona, França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial com en el seu estatus econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de 1958, s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la Cinquena República) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de natura més de tipus parlamentari.
En les dècades recents, la reconciliació i la cooperació de França amb Alemanya s'han demostrat crucials per a la integració europea, incloent-hi la introducció de l'euro el gener del 1999(fins llavors anava amb el Franc francès. Actualment, França és al capdavant dels estats europeus que intenten aprofitar la incipient unió monetària per avançar en la creació d'un aparell europeu més unificat en aspectes polítics, de seguretat i de defensa.
Llengües
La llengua oficial a França és el francès, provinent del francià, variant lingüística parlada a l'Illa de França que a principis de l'Edat Mitjana i, al llarg dels segles, s'ha imposat a la resta de llengües i variants lingüístiques que es parlen arreu del territori francès. Molt sovint, aquesta imposició del francès ha estat fruit de decisions polítiques preses al llarg de la història, amb l'objectiu de crear una estat francès uniformitzat i centralitzat. De fet, l'article 3 de la Constitució francesa de 1958 diu textualment que La langue de la République c'est le français, és a dir, només es reconeix el francès com a única llengua oficial de la República francesa. Aquest article ha servit de pretext fins els nostres dies per no permetre l'ús normal i oficial als àmbits d'ús cultes de les llengües que avui en dia encara es parlen a França amb més o menys implantació en els seus dominis lingüístics: el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià. Només s'ha permès l'ensenyament d'alguna d'aquestes llengües (com el català) com a segona llengua estrangera optativa a l'escola pública. La immigració provinent de fora del país, així com de regions exclusivament francòfones fa que el percentatge de parlant d'aquestes llengües sigui de cada cop més minso. França és un dels pocs Estats europeus que es nega a signar la Carta europea de les llengües minoritàries.
Malgrat tot, avui en dia, algunes institucions privades han procurat fomentar l'ús d'aquestes llengües creant mitjans de comunicació, creant escoles primàries i secundàries per ensenyar en aquestes llengües o convocant actes reinvindicatius a favor d'una política lingüística alternativa, però tenen molt poc suport de l'administració, ja sia estatal, regional, departamental o municipal. Això fa que els recursos existents per impulsar l'ús d'aquestes llengües siguin molt escassos i insuficients per atendre la demanda, actualment creixent. Per això algunes institucions han demanat ajuda a altres Estats o regions on es parlen aquestes llengües que, molt sovint, els han ofert aquesta ajuda de manera desinteressada.
Tot això fa que, malgrat França sigui un territori lingüísticament ric, sigui un dels Estats europeus menys fomentadors d'aquesta riquesa, juntament amb Grècia.
Vegeu també: Literatura francesa
Economia
Article principal: Economia de França
Enllaços externs
- [http://www.pictures-europe.com/holidays-france.htm Imatges de França]
- [http://www.pictures-europe.com/map/map-france.htm Mapa de França]
Categoria:França
als:Frankreich
fiu-vro:Prantsusmaa
ja:フランス
ko:프랑스
ms:Perancis
simple:France
th:ประเทศฝรั่งเศส
zh-min-nan:Hoat-kok
AmèricaAmèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra. Limita al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, a l'est amb l'Atlàntic i a l'oest amb el Pacífic. A l'extrem nord-oest, l'estret de Bering la separa d'Àsia. L'Amèrica del Nord i Central està separada de l'Amèrica del Sud per l'istme de Panamà.
Panamà
Geografia
Té un litoral molt accidentat al nord, amb multitud d'illes de gran extensió, com Grenlàndia (la més gran del món si descomptem l'illa continent d'Austràlia), Baffin, Victòria, Ellesmere, Terranova. A l'Amèrica Central s'obre el golf de Mèxic, on hi trobem l'arxipèlag de les Antilles, on destaquen Cuba, la Hispaniola, les Bahames, Jamaica i Puerto Rico. A l'Amèrica del Sud només són destacables la Terra del Foc, les illes Malvines i les Galápagos.
Orogràficament, el més rellevant és la serralada dels Andes, que corre paral·lela a la costa sud-americana del Pacífic, amb cims com l'Aconcagua, amb vora 7.000 metres d'altitud, i l'Ojos del Salado, les màximes altures del continent. La serralada del Pacífic s'estén per l'Amèrica de Nord, a Mèxic amb la Sierra Madre i als Estats Units i el Canadà amb les (Muntanyes Rocalloses; a la façana atlàntica de Nord-amèrica s'alcen els Apalatxes.
L'Amazones, el riu més llarg d'Amèrica, és també el més cabalós del món; altres rius d'importància són el Paranà i el seu afluent Paraguai, també a Sud-amèrica, i el Mississipí-Missouri, a l'Amèrica del Nord. També a la part nord trobem els cinc grans llacs del continent: Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario, a part d'altres grans llacs com el Winnipeg, el Gran Llac dels Óssos i el Gran Llac dels Esclaus. A l'Amèrica Central i del Sud són remarcables el llac Nicaragua, el Maracaibo i el Titicaca.
Divisió geogràfica i política
Amèrica està dividida tradicionalment en tres subcontinents: Amèrica del Nord, Amèrica Central (inclou les illes del Carib), i Amèrica del Sud. Altres consideren que en realitat són dos continents, Amèrica del Nord (amb el Carib) i Amèrica del Sud. Els següents països són els estats independents del continent americà:
Amèrica del Sud
Amèrica del Sud
Amèrica del Nord
- el Canadà
- els Estats Units
- Mèxic
Amèrica Central i el Carib
- Antigua i Barbuda
- les Bahames
- Barbados
- Belize
- Costa Rica
- Cuba
- Dominica
- El Salvador
- Guatemala
- Grenada
- Haití
- Hondures
- Jamaica
- Nicaragua
- Panamà
- Puerto Rico
- la República Dominicana
- Saint Kitts i Nevis
- Saint Lucia
- Saint Vincent i les Grenadines
- Trinitat i Tobago
Amèrica del Sud
- l'Argentina
- Bolívia
- el Brasil
- Colòmbia
- l'Equador
- Guyana
- el Paraguai
- el Perú
- Surinam
- l'Uruguai
- Veneçuela
- Xile
Llengües
Llengües amerdíndies
A Amèrica es parlen moltes llengües autòctones o ameríndies. Les més importants són el nàhuatl, el maia, el quítxua i el guaraní.
Llengües indoeuropees
A Amèrica es parlen varies llengües indoeuropees portades pels immigrants. Les llengües indoeuropees oficials als països americans son: anglès, espanyol, portuguès, francès i neerlandès. També es parlen alemany, italià (i diversos dialectes italians), rus i altres llengües indoeuropees per minories d'immigrants.
Llengües asiàtiques
Cap llengua asiàtica és oficial als estats del continent americà, però, es parlen moltes llengües asiàtiques a les grans comunitats d'immigrants, principalment el xinès, el japonès, el coreà i el filipí sobretot als Estats Units i el Canadà.
Llengües criolles
A més, en diversos països es parlen llengües criolles, com el crioll haitià, oficial a Haití, el papiamento, a les antilles neerlandeses o diversos criolls d'anglès i llengües africanes a les antilles anglòfones.
Economia
El continent està dividit en tres blocs comercials principals:
- NAFTA, bloc comercial de Nord-Amèrica
- Comunitat Andina de Nacions, bloc comercial sud-americà
- Mercosur, bloc comercial sud-americà
Alguns polítics i economistes han proposat la creació d'un sol bloc comercial a Amèrica entre tots els països, excepte Cuba, anomenat Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA).
Articles relacionats
- Amèrica del Nord
- Amèrica Central
- Amèrica del Sud
- Amèrica Llatina
- Hispanoamèrica
- Iberoamèrica
- NAFTA
- Mercosur
Categoria:Amèrica
ja:アメリカ州
ko:아메리카
simple:The Americas
th:ทวีปอเมริกา
zh-min-nan:Bí-chiu
Estats Units
Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats.
La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units.
Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca.
La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies.
La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.
Geografia
Els seus límits són:
#Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic).
#Al sud amb Mèxic.
#A l'est amb l'oceà Atlàntic.
#A l'oest amb l'oceà Pacífic.
Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical.
La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.
Història
El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació.
Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees.
Rússia
Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats.
El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.
Economia
:Article principal: Economia dels Estats Units
Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya.
L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país.
El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.
Política
Japó
És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd.
Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.
Divisió administrativa
Partit Demòcrata
Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.
Estats
Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:
Districte federal
- Districte de Colúmbia
Àrees insulars
La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico.
Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.
Àrees metropolitanes
Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)
Demografia
Origen ètnic
Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia.
S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.
Religió
El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.
Llengua
No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).
Enllaços externs
- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol
Categoria:Estats Units
ja:アメリカ合衆国
ko:미국
ms:Amerika Syarikat
simple:United States
th:สหรัฐอเมริกา
zh-min-nan:Bí-kok
1 de generL'1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià. Queden 364 dies per a finalitzar l'any i 365 en els anys de traspàs.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1919 - Lleida: S'inaugura el Camp d'Esports.
- 2000 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs inicia una plantada a la plaça de Sant Jaume per reclamar la independència dels Països Catalans; s'hi estarà prop de mig any.
- 1999 - Europa: entra en vigor l'euro (€) en onze dels quinze països de la Unió Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002.
- 2002 - Europa: es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.
:MÓN
- 1502 - el Brasil: Américo Vespucio descobreix la badia que després s'anomenarà de Rio de Janeiro.
- 1574 - Cochabamba (Bolívia): el conqueridor espanyol Santiago Barba de Padilla funda la ciutat amb el nom d'Oropesa, que va mantenir fins el 1786.
- 1788 - Londres (Anglaterra): s'hi publica el primer número del diari "The Times".
- 1791 - Lima (el Perú): hi apareix el primer número del diari "El Mercurio Peruano", dirigit per Hipólito Unanue.
- 1804 - Haití: Gonaives Dessalines en proclama la indepèndencia i en restitueix l'antic nom indi.
- 1823 - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi publica el primer número d'"El Argos de Buenos Aires", que assenyala una nova etapa en el periodisme argentí.
- 1841 - Hondures: escullen el primer president de la república, el general Francisco Ferrera.
- 1863 - els Estats Units: hi entra en vigor l'Acta d'Emancipació per als esclaus del sud.
- 1865 - Xile: s'hi estableix el sistema mètric decimal.
- 1871 - l'Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vélez Sársfields.
- 1880 - el Panamà: hi comencen les feines per a la construcció del Canal.
- 1899 - L'exèrcit espanyol lliura l'illa de Cuba als Estats Units, que n'assumeix el govern durant tres anys.
- 1916 - Mèxic: el polític Venustiano Carranza arriba amb la seva gent a Querétaro, ciutat que proclama capital de la república (Revolució Mexicana).
- 1918 - Hollywood (Califòrnia, els Estats Units): l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
- 1921 - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comença el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitació.
- 1929 - Nicaragua: el general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.
- 1938 - el Brasil: Getulio Vargas inicia el moviment "Estado Novo", de tendència feixista.
- 1943 - Guadalcanal: hi acaba la batalla que duu el nom de l'illa, amb la victòria dels estatunidencs sobre els japonesos (II Guerra Mundial).
- 1947 - el Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carbó.
- 1948 - Europa: entra en vigor, entre diversos països, l'Acord General sobre Tarifes Duaneres i Comerç (GATT).
- 1959 - Cuba: hi triomfa la revolució castrista i Fulgencio Batista en fuig.
- 1960 - Cuba: el Govern nacionalitza la United Fruit Co.
- 1962 - la República Dominicana: després de la mort del dictador Trujillo, hi assumeix el poder el Consejo de Estado, presidit per Joaquín Balaguer.
- 1971 - Xile: el govern d'Allende nacionalitza la banca privada.
- 1976 - Veneçuela: el govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
- 1989 - Entra en vigor el Protocol de Montreal, ratificat per 29 països i la CEE, per protegir la capa d'ozó.
- 1992 - l'Argentina: el peso substitueix l'austral com a moneda del país.
- 1993 - Txecoslovàquia: aquest estat deixa d'existir després de 74 anys d'història en dividir-se en dos nous estats: Txèquia i Eslovàquia.
- 1994 - entra en funcionament l'Espai Econòmic Europeu (EEE) i el Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic.
- 1994 - Chiapas (Mèxic). Coincidint amb l'entrada en vigor del TLC, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional s'alça en armes contra el govern mexicà.
- 2003 - el Brasil: Lula Inácio da Silva esdevé president del país.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1823 - Sándor Petöfi, poeta hongarès
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Festes:
- Cap d'any: festa de benvinguda de l'any nou.
- La circumscisió de Jesús: és l'onomàstica dels Manuels i Manueles perquè l'àngel de l'Anunciació va proclamar que se l'anomenaria Emmanuel.
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:gener
ja:1月1日
ko:1월 1일
ms:1 Januari
simple:January 1
th:1 มกราคม
1804 Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1804년
ms:1804
simple:1804
th:พ.ศ. 2347
Àfrica
Geografia física
L'Àfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món, amb una superfície d'uns 30.300.000 km2 i una població de més de 600 milions d'habitants.
Limita al nord amb la mar Mediterrània, a l'est amb la mar Roja, a l'est i al sud amb l'oceà Índic i a l'oest amb l'oceà Atlàntic. Està unit a Àsia per mitjà de l'istme de Suez, i separat d'Europa per l'estret de Gibraltar. Excepte l'entrant que forma el Golf de Guinea, no té accidents importants al litoral. Comprèn, entre d'altres, les illes de Madagascar, les Canàries, Cap Verd, Socòtora, Zanzíbar, la Reunió i les Comores, per citar només les illes i els arxipèlags majors.
Els cims principals són el Kilimanjaro i el Mont Kenya, tots dos a l'Àfrica oriental i amb més de 5.000 metres d'altitud. Hi destaquen els deserts del Sàhara, al nord, i del Kalahari, al sud. Els rius més importants són el Nil (el més llarg del món), el Congo, el Níger i el Zambezi. Pel que fa als llacs, cal esmentar el Victòria, el Malawi i el Tanganyika.
Illes
Les illes d'Àfrica són petites, excepció feta de Madagascar, que amb 595,230 km² és la quarta més gran de la Terra (després de Grenlàndia, Nova Guinea i Borneo). Està situada al sud-est de la costa del continent, del qual la separa el canal de Moçambic (de 400 km al punt més estret). Per la seva estructura, flora i fauna, representa un nexe d'unió entre l'Àfrica i el sud de l'Àsia. A l'est de Madagscar hi ha les illes de Maurici i la Reunió. Socòtora rau a l'est-nord-est del cap Guardafui. Al nord-oest del continent hi ha els arxipèlags de Cap Verd i les Canàries, d'origen volcànic (igual que altres petites illes del golf de Guinea).
Nom
L'etimologia del seu nom és controvertida. "Àfrica" ve del llatí i es refereix a la terra dels "afer", que sembla que seria una tribu berber. Altres diuen que és una evolució d'una paraula fenícia per dir "pols" i uns altres afirmen que és una corrupció d'una expressió llatina que volia dir "amb molt de sol".
fenícia
Llista d'estats d'Àfrica
- Algèria
- Angola
- Benín
- Botswana
- Burkina Faso
- Burundi
- el Camerun
- Cap Verd
- les Comores
- el Congo
- la Costa d'Ivori
- Djibouti
- Egipte
- Eritrea
- Etiòpia
- el Gabon
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Guinea Equatorial
- Kenya
- Lesotho
- Libèria
- Líbia
- Madagascar
- Malawi
- Mali
- el Marroc
- Maurici
- Mauritània
- Moçambic
- Namíbia
- el Níger
- Nigèria
- la República Centreafricana
- la República Democràtica del Congo
- Rwanda
- São Tomé i Príncipe
- el Senegal
- les Seychelles
- Sierra Leone
- Somàlia
- Sud-àfrica
- el Sudan
- Swazilàndia
- Tanzània
- Togo
- Tunísia
- el Txad
- Uganda
- Zàmbia
- Zimbabwe
Categoria:Àfrica
ja:アフリカ
ko:아프리카
ms:Afrika
simple:Africa
th:ทวีปแอฟริกา
zh-min-nan:Hui-chiu Corporate Equality IndexA report published by the Human Rights Campaign Foundation. A tool to rate American businesses on how they are treating gay, lesbian, bisexual and transgender employees, consumers and investors. Published annually since 2002.
External links
Download PDF versions of the report:
- [http://www.hrc.org/Template.cfm?Section=About_HRC&Template=/ContentManagement/ContentDisplay.cfm&ContentID=23003 2004 Corporate Equality Index]
- [http://www.hrc.org/Template.cfm?Section=About_HRC&Template=/ContentManagement/ContentDisplay.cfm&ContentID=15282 2003 Corporate Equality Index]
- [http://www.hrc.org/Template.cfm?Section=About_HRC&Template=/ContentManagement/ContentDisplay.cfm&ContentID=15281 2002 Corporate Equality Index]
Dorota Rabczewska tablice Venezia alberghi Nurkowanie slots
|
| |
