:: wikimiki.org ::

Hegel

Hegel

Georg Wilhelm Friedrich Hegel (Stuttgart, 27 d'agost de 1770 - Berlín, 14 de novembre de 1831), filòsof alemany de l'idealisme absolut. Va rebre la seva formació en el Tübinger Stift (seminari de l'Església protestant a Württemberg), on va fer amistat amb el futur filòsof Friedrich Schelling. Li van fascinar les obres d'Spinoza, Kant i Rousseau, així com la Revolució Francesa. Consideren molts que Hegel representa el cim del moviment vuitcentista alemany de l'idealisme filosòfic, que hauria de tenir un impacte profund en el materialisme històric de Karl Marx.

Obres principals

- Fenomenologia de l'esperit (Phänomenologie des Geistes), 1806.
- Ciència de la lògica (Wissenschaft der Logik) 1812-1816.
- Enciclopèdia de les ciències filosòfiques (Enzyklopaedie der philosophischen Wissenschaften) 1817-1830.
- Elements de la filosofia del dret (Grundlinien der Philosophie des Rechts) 1819. Categoria:Filòsofs Categoria:Alemanya ja:ゲオルク・ヴィルヘルム・フリードリヒ・ヘーゲル ko:게오르크 빌헬름 프리드리히 헤겔

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Obres principals

Stuttgart

Stuttgart és la capital de l'estat alemany de Baden-Württemberg, a la porta de la Selva negra. Té una població d'uns 600.000 habitants (maig 2005) i té una superfície de 207 km². Daimler Chrysler i Porsche tenen les seves centrals als afores del nucli urbà. Gottlieb Daimler i Wilhelm Maybach van construir a Stuttgart el seu primer motor a combustió interna, que sumat a la bugia de Robert Bosch (nascut en Stuttgart) va donar naixement a la indústria de l'automòbil a Alemanya.

Etimologia

El nom de la ciutat prové de la paraula alemanya Stutengarten, que significa jardí d'egües. La ciutat té el seu origen al voltant dels antics estables del duc Liudolf de Suàbia.

Enlaços externs

- [http://www.stuttgart-tourist.de/ Portal oficial de la ciutat] Categoria:Ciutats d'Alemanya als:Stuttgart ja:シュトゥットガルト ko:슈투트가르트 simple:Stuttgart

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs. Queden 126 dies per finalitzar l'any. ----

Berlín

Berlín (en alemany Berlin ) és la capital i la ciutat més gran d’Alemanya, amb els seus 3.388.477 habitants (dades del 12/2003), anomenats berlinesos. Té una densitat de 3.800 hab/Km2. Berlín és travessada pels rius Spree i Havel, al nord-est d’Alemanya. Està voltada pel Land de Brandenburg, tot i que no en forma part, sinó que la mateixa ciutat és un dels estats federats alemanys.

Organització política

Després de formar part de la Marca de Brandenburg, Berlín fou capital del Reich i de Prússia, a més de ser una província prussiana, fins al 1945, i avui és una de les tres "ciutats estat" entre els 16 Länder alemanys. El parlament de la ciutat i de l’estat (de Berlín) s’anomena Abgeordnetenhaus. Berlín és governada per un Regierender Bürgermeister, que és alcalde de la ciutat i cap del Bundesland al mateix temps. Actualment, aquest càrrec l’ocupa Klaus Wowereit (SPD). Des de l’1 de gener del 2001, Berlín se subdivideix en 12 districtes anomenats Bezirke, provinents de la reorganització dels 23 districtes precedents.

Història

2001] Berlín es va fundar pels volts del 1200; originàriament es tractava de dues ciutats diferents, Berlín i Cölln, que es van ajuntar el 1307. Berlín, doncs, és bastant antiga, però malauradament no ens ha quedat gaire cosa d’aquelles velles comunitats. Al contrari, avui dia la impressió que un té quan visita Berlín és la d’una gran discontinuïtat, que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la història alemanya del segle XX. Després d’haver estat la residència dels reis de Prússia, Berlín va esdevenir gran al segle XIX, sobretot quan el 1871 fou proclamada capital de l'Imperi Germànic. Va mantenir l’estatus de capital també durant la República de Weimar i sota el règim nazi, raó per la qual fou un dels objectius principals dels atacs aeris aliats durant la Segona Guerra Mundial. Després de la separació de la ciutat en dues meitats a la fi de la guerra, la part oriental de Berlín va esdevenir la capital de la República Democràtica Alemanya (RDA), mentre que la capital de la República Federal Alemanya es va traslladar a Bonn. Durant la Guerra Freda, el Berlín Oest fou una illa d’Occident enllà del Teló d’Acer. La confrontació entre els dos blocs va fer visible la separació de la ciutat quan, el 14 d’agost de 1961, el govern de l’Alemanya Oriental va alçar el Mur de Berlín. A conseqüència de la caiguda del mur el 1989 i amb la reunificació de les dues Alemanyes, Berlín ha tornat a ser la capital de l’Alemanya unida.

La ciutat

1989 Tot i que Berlín posseeix un bon nombre d’edificis notables dels segles precedents, la ciutat d’avui dia està fortament caracteritzada pel paper clau que ha tingut en la història alemanya del segle XX. D’una banda, qualsevol govern que ha tingut la seu a Berlín: l'Imperi Germànic del 1871, la República de Weimar, l’Alemanya nazi, la RDA i ara l’Alemanya unida, ha portat a terme ambiciosos programes urbanístics. Cadascun amb el seu caràcter distintiu. D'altra banda, Berlín ha estat devastada pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i molts dels edificis que van quedar drets foren enderrocats als anys 50 i 60, tant a l’est com a l’oest, per fer lloc per als nous programes arquitectònics. Si bé no ha quedat gran cosa del Mur de Berlín, és possible dir en quina part de la ciutat es troba només observant l'arquitectura dels edificis.

Berlín Oest

- Kurfürstendamm amb la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche. L’església fou bombardejada durant la Segona Guerra Mundial i se n’han preservat les ruïnes en memòria de la guerra
- Tiergarten (el parc més gran de Berlín), els boscos de Tegel i Grunewald
- Kreuzberg, el “petit Istanbul”
- Rathaus Schöneberg i Kennedy Platz
- Schloß Charlottenburg i Ägyptisches Museum, palau de Charlottenburg i Museu Egipci

Mitte (centre històric i modern)

Ägyptisches Museum] Ägyptisches Museum] Ägyptisches Museum]]
- Reichstag, l'antiga i actual seu del Parlament alemany, renovada per Sir Norman Foster
- La porta de Brandenburg
- Straße des 17. Juni (el carrer del 17 de Juny)
- La gran avinguda Unter den Linden, amb l’Òpera Estatal i la Universitat Humboldt
- Scheunenviertel, originàriament els suburbis de Berlín, són avui un lloc de cultura alternativa, amb nombrosos clubs nocturns, bars i galeries d’art. En aquest barri es troba la nova sinagoga, a Oranienburger Straße (construïda originalment als anys 1860 en estil morisc i amb una gran cúpula daurada, i reconstruïda el 1993), i el Hackesche Höfe, un conglomerat d’edificis construïts al voltant de diversos solars, reconstruïts després de 1996
- Checkpoint Charlie, les restes d’un dels controls en el mur de Berlín amb un museu annex
- Potsdamer Platz, un barri sencer construït del no-res després del 1995
- Gendarmenmarkt, amb les esglésies francesa i alemanya i el teatre Schaubühne
- Rotes Rathaus, l’Ajuntament
- La Catedral de Santa Eduvigis (St.-Hedwigs-Kathedrale)
- Berliner Dom, la catedral de Berlín
- Nikolaiviertel, amb la Nikolaikirche
- Alexanderplatz, amb la torre de la televisió

Museus

- L'Illa dels Museus, una illeta sobre el riu Spree, al centre de Berlín, seu de nombrosos museus: Altes Museum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie i Pergamonmuseum (Museu de Pèrgam)
- El Museu Alemany de Tecnologia
- La Neue Nationalgalerie (Nova Galeria Nacional), un dels darrers edificis de Ludwig Mies van der Rohe

Teatres

- Schaubühne
- Volksbühne
- Deutsches Theater
- Berliner Ensemble

Òperes

- Deutsche Oper (l'Òpera Alemanya)
- Staatsoper Unter den Linden (l'Òpera Estatal)
- Komische Oper (l'Òpera Còmica)

Aeroports

- Aeroport Internacional de Schönefeld, que serà rebatejat com a Aeroport Internacional de Berlín Brandenburg l'any 2007
- Aeroport Internacional de Tegel, tancarà quan comenci a funcionar el BBI (l'any 2007)
- Aeroport Internacional de Tempelhof, que ha tancat quan han començat les obres d'ampliació del BBI (l'any 2004)

Universitats

A Berlín hi estudien, en 17 universitats, gairebé 150.000 estudiants:
- Freie Universität Berlin (FU) http://www.fu-berlin.de
- Humboldt-Universität zu Berlin (HU) http://www.hu-berlin.de
- Charité Berlin (facultat de medicina gestionada actualment per la FU i la HU) http://www.charite.de
- Technische Universität Berlin (TU) http://www.tu-berlin.de
- Fachhochschule für Technik und Wirtschaft (FHTW) http://www.fhtw-berlin.de
- Fachhochschule für Wirtschaft (FHW) http://www.fhw-berlin.de
- Fachhochschule für Verwaltung und Rechtspflege http://www.fhvr-berlin.de
- Universität der Künste Berlin (UdK, abans: Hochschule der Künste - HdK) http://www.udk-berlin.de
- Hochschule für Musik "Hanns Eisler" (HfM) http://www.hfm-berlin.de
- Hochschule für Schauspielkunst "Ernst Busch" http://www.hfs-berlin.de/
- Kunsthochschule Berlin-Weißensee Hochschule für Gestaltung (KHB) http://www.kh-berlin.de
- Technische Fachhochschule Berlin (TFH) http://www.tfh-berlin.de
- Alice-Salomon Fachhochschule für Sozialarbeit und Sozialpädagogik (ASFH) http://www.asfh-berlin.de
- Katholische Hochschule für Sozialwesen Berlin (KHSB) http://www.khsb-berlin.de
- Evangelische Fachhochschule Berlin (EFB) http://www.evfh-berlin.de
- Touro College Berlin http://www.touroberlin.de/
- Berufsakademie Berlin http://www.ba-berlin.de/

Cultura

Després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, el centre de la ciutat (la part occidental de l'antic Berlín Est) albergava moltes cases parcialment destruïdes durant la Segona Guerra Mundial i no reconstruïdes mai més. Aquests edificis foren terreny adobat per a diverses menes de contracultura i cultura underground, igual com de molts clubs nocturns, inclòs el famós Tresor, un dels locals de música techno més importants del món. Berlín disposa d'un ric panorama artístic, però està experimentant una creixent pressió monetària, ja que els lloguers han augmentat des que el govern alemany ha tornat a tenir Berlín com a seu. Els palaus i parcs de Berlín han estat declarats patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Ciutats agermanades amb Berlín

- Los Angeles, Califòrnia (Estats Units), des de 1967
- París, França, des de 1987
- Madrid, Espanya, des de 1988
- Istanbul, Turquia, des de 1989
- Moscou, Rússia, des de 1990
- Varsòvia, Polònia, des de 1991
- Budapest, Hongria, des de 1991
- Brussel·les, Bèlgica, des de 1992
- Jakarta, Indonèsia, des de 1993
- Taixkent, Uzbekistan, des de 1993
- Ciutat de Mèxic, Mèxic, des de 1993
- Pequín, Xina, des de 1994
- Tòquio, Japó, des de 1994
- Buenos Aires, Argentina, des de 1994
- Praga, República Txeca, des de 1995
- Windhoek, Namíbia, des del 2000

Enllaços externs

- [http://www.berlin.de/ Ajuntament de Berlín]
- [http://www.stadtpanoramen.de/berlin/berlin.html StadtPanoramen Berlin] - Panorama de Berlín
- [http://katalanischer-salon.de/ Centre català de Berlín] Categoria:Ciutats d'Alemanya Categoria:Capitals d'estats independents als:Berlin ja:ベルリン ko:베를린 simple:Berlin th:เบอร์ลิน

1831

Esdeveniments:

Naixements:

- 25 d'agost - Santiago (Xile): Benjamín Vicuña Mackenna historiador i polític xilè.

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ja:1831年 ko:1831년 ms:1831 simple:1831

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland ) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa, i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA —BRD—, coneguda com a Alemanya Occidental) i la República Democràtica Alemanya (RDA —DDR—, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA va passar a formar part de la RFA, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hamburg i Munic.

Història

Article principal: Història d'Alemanya L'idioma alemany i l'orgull alemany es remunten a fa més de mil anys, però l'estat conegut actualment com a Alemanya fou unificat com una nació estat moderna molt recentment: el 1871. Aquest fou el segon Reich alemany, sovint traduït per "imperi", encara que també significa "regne". Abans de la seva unificació el 1871, Alemanya era una unitat cultural però no realment política. En aquest període s'hi poden distingir les fases següents:
- Primer Reich (conegut durant gran part de la seva existència com el Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya). Va sorgir el 843 de la divisió de l'Imperi Carolingi (que havia estat fundat el 25 de desembre del 800 per Carlemany) i va existir en diverses formes fins el 1806, quan va ser dissolt com a conseqüència de les guerres napoleòniques.
- Unificació alemanya. Després de les guerres napoleòniques, Prússia va anar ampliant els seus territoris fins que va forjar l'Imperi Alemany, encara que excloent-ne Àustria, la qual es va mantenir com un imperi multiètnic durant uns 50 anys més. Aquests són els períodes més importants de la història de l'Alemanya unificada:
- Segon Reich (l'Imperi Alemany). Es fundà el 18 de gener del 1871 a Versalles i va durar fins el 9 de gener del 1918. Va tenir només tres emperadors.
- República de Weimar (primera república alemanya). Es va instaurar després de la Primera Guerra Mundial.
- Dictadura Nazi (anomenat Tercer Reich pels nazis mateixos, encara que era una dictadura). Va durar 12 anys, des del 1933 fins al 1945.
- Segona república alemanya:
- Alemanya dividida. Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en dos estats republicans: la República Federal d'Alemanya (corresponent als sectors ocupats pels EUA, França i el Regne Unit) i la República Democràtica Alemanya (al tros ocupat pel soviètics).
- Alemanya reunificada. Des del 3 d'octubre del 1990, Alemanya torna a ser un sol Estat.

Govern i política

Article principal: Govern i política d'Alemanya Alemanya és una república federal democràtico-parlamentària, el sistema polític de la qual és definit en la seua constitució de 1949 (amb esmenes), anomenada Grundgesetz (llei fonamental):
- Poseeix un sistema parlamentari, en què el cap de govern, el Bundeskanzler (canceller), és electe.
- El parlament, anomenat Bundestag (dieta federal), és elegit cada quatre anys per sufragi popular en un sistema complex el qual combina representació directa i proporcional. Els 16 Bundesländer són representats a nivell federal pel Bundesrat (consell federal), el qual —depenent de l'afer en discussió— pot guanyar la paraula en el procedimient legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administració.
- La funció de cap d'Estat la compleix el Bundespräsident (president federal), els poders del qual es limiten a feines cerimonials i representatives. En l'àmbit de la Unió Europea, Alemanya té la representació més nombrosa al Parlament Europeu en virtut de la seua condició de país més poblat de la Unió. A més, actualment un dels vice-presidents de la Comissió Europea és alemany.

Organització territorial

Comissió Europea

Economia

Article principal: Economia d'Alemanya Categoria:Alemanya als:Deutschland fiu-vro:S'aksamaa ja:ドイツ ko:독일 ms:Jerman roa-rup:Ghirmânii simple:Germany th:สหพันธ์สาธารณรัฐเยอรมนี zh-min-nan:Tek-kok

Baruch Spinoza

Benedictus de Spinoza (24 de novembre de 1632 - 21 de febrer de 1677), també anomenat Baruch Spinoza va néixer a Amsterdam al si d'una família jueva d'origen portugés. Educat per exercir de rabí, acabà expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crítica. A causa del seu pensament s'enemistà amb tots els estaments socials: jueus, catòlics i protestants.

Obres

- Principis de la filosofia Cartesiana.
- Tractat sobre l'esmena de l'enteniment.
- Ètica demostrada segons l'ordre geomètric.
- Tractat Polític.

La realitat

Com tots els racionalistes entèn la realitat com a substància (allò que no necessita de cap altra cosa per existir) però la porta a les seves últimes conseqüències: no hi ha més realitat o substància que Déu. Això significa que les substàncies creades no poden existir. Però, aleshores, què és la natura? Per Spinoza nomès hi ha una respostap ossible: Déu és la naturalesa (Deus zive natura). Déu és la causa immanent i no transcendent de l'Univers (concepció panteista de la realitat). De l'única substància existent, allò que l'enteniment en capta com a essencial són els atributs. Déu o la naturalesa té un nombre d'atributs infinit dels quals nosaltres nomès coneixement el pensament i l'extensió. D'altra banda, cada un d'aquests atributs es concreta en modes que són els éssers particulars. Això vol dir que les coses nomès són concrecions limitades de la substància.

La naturalesa humana

Cos i ànima humanes són modes de l'única substància que existeix. L'ànima forma part de l'enteniment diví i el cos de la seva extensió. I com que en Déu hi ha un estricte paral·lelisme entre l'ordre de les idees i el de les coses, aquest també es dona en l'ésser humà. D'aquesta manera, el problema de la comunicació de les substàncies desapareix.

Coneixement humà

Com que l'ésser huma no és Déu, de la mateixa manera que la part no és el totm no tots els nostres coneixements són adequats. Spinoza planteja tres nivells de coneixement:
- Sensible: coneixement imprecís de la realitat.
- Racional: aporta veritats universals i necessàries.
- Intuïtiu: coneixement de les idees innates i del seu fonament comú: Déu. Spinoza, Baruch Spinoza, Baruch ja:バールーフ・デ・スピノザ ko:스피노자 th:บารุค สปิโนซา

Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un pensador i escriptor en llengua francesa. Orfe molt prest, és aprenent a casa de un empaltardor, després a casa de un mestre gravador. Fou el sacerdot de Confignon que l'adreçà a una nova catòlica d'Annecy, Madame de Warens. Esdevingut preceptor, retornà freqüentment a Charmettes, aprop de Chambéry, a casa de qui ell anomenava sa “maman”. A París, el 1741, assage d'explotar la invenció d'un sistema de notació musical i s'associa amb Denis Diderot, i Madame d'Epinay. Escriu per a l'Enciclopèdia o diccionari raonat de les ciències, de les arts, i dels oficis articles sobre música. El 1750, respon al concurs proposat per l'Acadèmia de Dijon i desenvolupant la tesi de que el progrés és sinònim de corrupció, obté el primer premi. Segueix una altra dissertació, el Discours sur l'origine de l'inégalite parmi les hommes, que acabà per fer-lo cèlebre. Havent estat condemnat per el Parlament de París l' Émile, se'n va a Suïssa, després al territori de Neuchâtel, que pertanyía al rei de Prússia. Després de passar per l'illa de Saint-Pierre del llac de Bienne, arriba a l'Anglaterra (1765), cridat pel filòsof David Hume. Contrariant la mania de la persecució acabarà per retornar a París. Acaba les Confessions, i les completa amb les Rêveries d'un promeneur solitaire. El 1778, el marquès de Girardin li ofereix l'hospitalitat a un pavelló de la seva propietat d'Ermenonville, on mor sobtadament. L'obra de Rousseau se incriu contra la filiació nobiliària, i desperta aquesta desconeguda de la “vella” literatura, la sensibilitat. Una sensibilitat fundadora de drets, i de deures.

Bibliografia

- Discours sur les sciences et les arts (1750)
- Le Devin du village (1752)
- Discours sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes (1755)
- Essai sur l'origine des langues (inacabat)
- Julie ou la nouvelle Héloïse (1761)
- Du Contrat social (1762)
- Émile ou de l'éducation (1762)
- Les Confessions (pòstum)
- Rêveries du promeneur solitaire (pòstum)
- Rousseau ha col·laborat a l'Enciclopèdia de Diderot, i de d'Alembert.

Enllaços externs

- [http://www.biblioweb.org/-ROUSSEAU-.html Biblioweb] Rousseau, Jean-Jacques Rousseau, Jean-Jacques ja:ジャン＝ジャック・ルソー ko:장 자크 루소 th:ชอง-ชาก รุสโซ

Revolució Francesa

]] La Revolució Francesa va començar l'any 1789. Constitueix un fet històric cabdal de repercussions universals. A Europa és la primera peça d'una cadena revolucionària que transformarà, durant el segle XIX, les seves bases socials i polítiques, enderrocarà l'Antic Règim i inaugurarà el sistema liberal. El liberalisme i el nacionalisme són fills directes de la Revolució Francesa i guiats per la burgesia, transformaran la imatge d'Europa. Així, la Revolució Francesa va suposar la fi de l'absolutisme.

Fases

La Revolució Francesa va passar per vàries fases. És una revolució que comença l'aristocràcia i arrossega a les classes populars. El 14 de juliol del 1789, el poble de París va assaltar la fortalesa de la Bastilla per apoderar-se d'armes amb què defensar la Revolució. El moviment s’estén per França i, a les províncies, les masses camperoles s'hi incorporen. El 26 d'agost del mateix any s'aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. El rei Lluís XVI de França i la seva esposa la reina Maria Antonieta, quan van veure que no podien dominar la situació van intentar fugir de París el 21 de juny del 1791. Aquest intent de fugida es coneix com la nit de Varennes o la fugida de Varennes, perquè va ser en aquest poble on la gent els va reconèixer i els va detenir. Apareixen diferències en el propi si del front revolucionari i davant de les postures burgeses que defensaven canvis però respectant la monarquia, el 10 d'agost del 1791 les autoritats municipals de París són desplaçades i s'instaura una comuna revolucionària. Els revolucionaris van tornar els reis a París i els van ficar a la presó. Van ser jutjats pel Tribunal Revolucionari i l'any 1792 la monarquia va ser enderrocada. Lluís XVI va ser guillotinat a París el 21 de gener del 1793 i la seva esposa, la reina Maria Antonieta, també va ser executada davant de tots els ciutadans de París el 16 d'octubre del 1793. Maximilien de Robespierre (1758-1794) va ser un dels màxims responsables del que s'ha anomenat el Regnat del Terror, que va durar només un any, del 1793 al 1794, però que va ser cruel i violent. Durant aquest any, Robespierre va fer passar per la guillotina a milers de francesos. Tothom va començar a tenir por d'aquesta escalada desenfrenada de violència per part de Robespierre i altres responsables del govern. Així, en la mateixa Convenció del govern, el 27 de juliol del 1794 es va aprovar el processament de Robespierre i els seus seguidors, executat a la guillotina, víctima de la seva pròpia intolerància. Napoleó tanca la Revolució amb el cop d'Estat del 18 de Brumari (9 de novembre del 1799).

Pàgines que s'hi relacionen

- Causes i antecedents de la Revolució Francesa Categoria:Revolucions Categoria:Història de França ja:フランス革命 ko:프랑스 혁명 th:การปฏิวัติฝรั่งเศส

Karl Marx

right Karl Marx (5 de maig de 1818 – 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista i sociòleg europeu. Conegut sobretot per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes. Els seus seguidors van desenvolupar el marxisme basant-se en les seves idees i teories. Es pot dir que la que més influí fou la lluita de classes per tal d'alliberar l'individu de la seva alienació econòmica, política i religiosa.

Biografia

Nascut a Trèveris (Prússia) en una família jueva acomodada. Abandona els estudis de dret que havia començat a Bonn i a Berlín on cursa estudis de filosofia, especialment la del món clàssic i es doctora amb una tesi sobre la filosofia de la natura d'Epicur. El seu pare mor el 1838. Comença la seva "vida pública" amb una crítica les tesis sobre l'alienació religiosa de Feuerbach. El 1843 viatja a París on funda la revista Els annals Francoalemanys. El 1844, influenciat pel filòsof alemany Hegel, passa a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians on coneix el seu company Friedrich Engels amb qui estableix una bona amistat i una estreta col·laboració intel·lectual i política. L'any 1845 és expulsat de París i se'n va a viure a Bèlgica. Bèlgica] L'any 1848 publica el Manifest Comunista, escrit revolucionari que encoratja la revolució del mateix any. A partir d'aquest moment, Karl Marx i Friedric Engels s'exilien a Londres on comencen a elaborar els seus estudis sociològics. La seva obra fonamental (encara que inacabada) és El capital, una obra en 3 volums on analitza el capitalisme i les seves dinàmiques. El 28 de setembre de 1864 es funda a Londres la AIT (Associació Internacional de Treballadors) -Primera Internacional- de la qual Marx esdevé principal impulsador. AIT] Fins al final de la seva vida segueix amb la tasca intel·lectual i la seva activitat política i organitzativa del moviment obrer.

El marxisme sociològic (bàsic)

La sociologia de Marx es fonamenta sobre dos pilars bàsics: en primer terme, en torn al materialisme històric; i, en segon lloc, entorn a l'alienació dels éssers humans.

El materialisme històric

El materialisme històric es basa en el materialisme dialèctic que consisteix en la coexistència conflictiva de contradiccions en tant que interdependents. Aquest conflicte és el que provoca els canvis en la naturalesa. De igual manera, el materialisme històric es basa en la dialèctica de les forces de producció i les relacions socials de producció. Les primeres són les eines i la tècnica emprada a la hora de produir; les segones les conseqüències socials de la forma de producció. El conflicte es produeix en el moment en que les primeres es desenvolupen. Amb aquesta dinàmica s'han succeït quatre models de producció (Comunisme primitiu, Mode de producció antic, Feudalisme i Capitalisme). Marx analitza aquest darrer. En aquest el conflicte es dóna entre la classe burgesa, o la posseïdora de les forces de producció; i els proletaris. La dinàmica provocarà que el Capitalisme caigui per les seves contradiccions. Tot i això Marx elabora la teoria de la revolució; on detalladament indica els passos a seguir: consciència de classe, revolució, dictadura del proletariat i comunisme.

L'alienació humana

L'alienació és aquella situació en la qual l'individu queda supeditat a qualsevol altre individu o institució. Marx diferencia entre diferents tipus d'alienació: la de tipus econòmic (provocada pel fet que el treballador no és l'amo del producte que fabrica, i per tant del seu treball); la política (l'estat aliena l'individu en tant que exerceix un poder coactiu sobre ell); i, la religiosa (la religió actua com a "opi del poble" i com a ideologia en tant que no mostra la realitat social i supedita l'individu a la felicitat extraterrenal i a Déu). Altres aportacions de Marx a la sociologia són la teoria del Valor i la Teoria de la ideologia. La primera es fonamenta en el fet que el burgés expropia amb el treballador part del seu treball; justament, el necessari per a augmentar els seus beneficis (la plusvàlua). La Ideologia és definida per Marx com aquella distorsió de la realitat que pretén reflexar el que no és; justament, allò que fan els burgesos i les religions. Per Marx, la ideologia dominant en una societat, o superestructura, és producte del mode de producció dominant, o infrastructura econòmica. Es tracta d'una relació dialèctica on la praxi determina la teoria, però la teoria conseqüentment es veu reflectida en la praxi. La superestructura burgesa capitalista (Estat, Política, Filosofia, Religió, Moral, Art...) és alienadora: respon i defensa els interessos burgesos. És per això que Marx defensa un canvi sobtat, una revolució proletària com a forma de subvertir l'ordre burgès i assolir la societat comunista.

Socialisme i comunisme

Tots els modes de producció s'han caracteritzat pel mateix conflicte de classes. El materialisme històric descriu la direcció d'aquest procés vers la desaparició de les classes i la instauració del comunisme, després de passar pel socialisme. En una societat en lluita de classes, l'Estat pretén ser l'intermediari just entre interessos contraposats, però en realitat és l'instrument que la classe dominant utilitza per mantenir la seva posició. La fase capitalista, presidida per la propietat privada, serà substituïda per la dictadura del proletariat, que eliminarà la forma privada de propietat, i per la societat comunista: una societat sense classes en la qual imperarà la propietat col·lectiva i l'Estat serà abolit. Una societat on "el lliure desenvolupament de cada persona serà condició necessària per al lliure desenvolupament de tots." La desaparició de les classes socials permetrà a la humanitat viure finalment, en pau, igualtat i llibertat. Marx, Karl Marx, Karl Marx, Karl ja:カール・マルクス ko:카를 마르크스 ms:Karl Marx simple:Karl Marx th:คาร์ล มาร์กซ zh-min-nan:Karl Marx

Categoria:Alemanya

Categoria:Estats d'Europa Categoria:Unió Europea als:Kategorie:Deutschland ja:Category:ドイツ ko:분류:독일 simple:Category:Germany zh-min-nan:Category:Tek-kok

10 krones

Norwegian coins are circulated, in addition to Norwegian banknotes, as the standard unit of currency in Norway, the Norwegian krone. Norwegian coins currently in use:
- 50 øre
- 1 krone
- 5 kroner
- 10 kroner
- 20 kroner Norwegian coins previously in use (after 1875):
- 1 øre
- 2 øre
- 5 øre
- 10 øre
- 25 øre
- 2 kroner

External links

- [http://www.norgesbank.no/english/notes_and_coins/coins.html Detailed information on Norwegian coins (Bank of Norway)] Category:European currencies Category:Economy of Norway

szko�y policealne Aloes metal Kabarety teksty

:: RELATED NEWS ::

Hegel

Obres principals

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Obres principals

Stuttgart

Etimologia

Enlaços externs

27 d'agost

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

Berlín

Organització política

Història

La ciutat

Berlín Oest

Mitte (centre històric i modern)

Museus

Teatres

Òperes

Aeroports

Universitats

Cultura

Ciutats agermanades amb Berlín

Enllaços externs

1831

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Alemanya

Història

Govern i política

Organització territorial

Economia

Baruch Spinoza

Obres

La realitat

La naturalesa humana

Coneixement humà

Jean-Jacques Rousseau

Bibliografia

Enllaços externs

Revolució Francesa

Fases

Pàgines que s'hi relacionen

Karl Marx

Biografia

El marxisme sociològic (bàsic)

El materialisme històric

L'alienació humana

Socialisme i comunisme

Categoria:Alemanya

10 krones

See also

External links