:: wikimiki.org ::

Himàlaia

Himàlaia

L' Himàlaia és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina, on hi ha els cims més alts de la Terra. Forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est o oest i una amplària de 350 km de nord a sud.

Geologia i formació

Malgrat que geogràficament estiguin ben diferenciades, en parlar de l'Himàlaia moltes vegades s'hi inclou també el Karakoram o Karakorum (nord-oest), el Transhimàlaia (al nord del Tibet) i el Prehimàlaia, que el separa de les planures de l'Índia. L'Himàlaia es va formar fa devers 50 milions d'anys a l'era terciària: segons la teoria de tectònica de plaques, es va produir pel xoc de la placa índia procedent de l'antic continent de Gondwana, i la d'Euràsia, que provenia de la divisió de l'antiga Lauràsia.

Geografia política i humana

L'Himàlaia es troba a cavall entre diversos països; la part nord del Karakoram pertany al Xinjiang (Xina), mentre que el sud pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakoram correspon al Caixmir, territori en disputa entre el Pakistan i l'Índia des de 1947. Pel que fa a l'Himàlaia en sentit estricte, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i el vessant meriodional es reparteix entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan. Els grups ètnics del vessant nord de l'Himàlaia són principalment de tipus mongol i de religió budista, mentre que al vessant sud hi ha un mosaic ètnic i cultural (només al Nepal hi ha almanco 19 grups ètnics principals) i de religió fonamentalment musulmana a l'oest, i hindú al centre i est de la serralada.

Cims de més de 8.000 metres

hindú Himàlaia
- Everest, 8.848
- Kanchenjunga, 8.598
- Lhotse, 8.501
- Makalu, 8.462
- Cho Oyu, 8.201
- Dhaulagiri, 8.167
- Manaslu, 8.163
- Nanga Parbat, 8.126
- Annapurna, 8.091
- Shishapangma, 8.027 Karakoram
- K2, 8.611
- Hiden Peak (també anomenat Gasherbrum I), 8.068
- Broad Peak, 8.047
- Gasherbrum II, 8.035 Categoria:Himàlaia ja:ヒマラヤ山脈 ko:히말라야 산맥 ms:Himalaya simple:Himalaya th:เทือกเขาหิมาลัย

Bhutan

Bhutan és un regne de l'Àsia meridional, situat al vessant meridional de l'Himàlaia, que limita al nord amb la regió autònoma xinesa del Tibet i al sud, l'est i l'oest amb l'Índia. La capital és Thimbu (o Thimphu). Segons es diu, el nom de Bhutan ve del sànscrit Bhotant, que vol dir "el final del Tibet", o de Bhu-uttan, amb el significat de "terra alta". Històricament els bhutanesos s'han referit al seu país com a Druk Yul, "la terra del drac del tro". Aquest drac és el símbol del país, i es troba tant a la bandera com a l'escut. Els bhutanesos es refereixen a ells mateixos com els drukpa. sànscrit

Història

S'han trobat restes humanes que daten del 2000 aC, però la història primerenca és molt poc coneguda. Des del segle XVII es va establir una teocràcia budista fortament descentralitzada. Aprofintant l'anarquia que va seguir a la mort dels líders religiosos, el Tibet el va envair. Al segle XIX va començar el domini (pactat) de Gran Bretanya. Des del 1947 l'Índia ha assumit una espècie de rol tutelar sobre el país.

Geografia

La part nord és una zona muntanyosa amb cims de més de 7000m i un clima extremadament fred. Al centre del país destaquen les Muntanyes Negres amb valls fèrtils inundades per rius. Aquí és on es concentra la major part de la població. Al sud l'altitud de les elevacions baixa fins al 1500m de mitjana i es troben boscos de clima temperat. Es distingeixen cinc estacions, incloent la del monsó. monsó

Economia

És una de les economies més febles del món, amb un fort deute extern. Es basa en el sector primari i la venda d'energia elèctrica a l'Índia. Als darrers anys hi ha hagut un augment del turisme, centrat en l'alpinisme i en seguir els passos del budisme. Cal remarcar que el govern limita la presència estrangera a unes poques zones del país. La manca d'infrastructures, a causa de l'orografia, i la manca d'accés al mar han llastrat el desenvolupament del país. La divisa nacional, el nglultrum, depén totalment de la rúpia índia, gairebé cooficial. La balança comercial és negativa. Importa sobretot combustible i productes industrials. Gairebé un 90% dels intercanvis es fan amb l'Índia. Els següents socis en importància són Bangladesh i Filipines. D'Europa, el país amb més relacions és Àustria.

Cultura

Un 75% de la població és budista (de la tendència lamaista), un 25% segueix l'hinduisme i un 5% es declara musulmana. L'idioma oficial és el dzongkha, juntament amb l'anglès per a les relacions internacionals. La classe més culta acostuma a ser bilingüe en hindi. Una minoria parla nepalí. L'alfabetisme no assoleix la meitat de la població adulta. El govern preserva per llei moltes tradicions locals (des de 1989 impera un estricte "codi de conducta"). L'esport amb més èxit és el tir a l'arc, seguit del futbol. Els balls de màscares i les músiques antigues predominen a les celebracions nacionals. Categoria:Bhutan ja:ブータン ko:부탄 ms:Bhutan th:ประเทศภูฏาน zh-min-nan:Bhutan

Nepal

El Nepal és un estat d'Àsia, situat entre l'Índia i el Tibet, al vessant sud de l'Himàlaia.

Història

El Nepal té una història mil·lenària. Els kirati van ser un dels primers grups nepalis coneguts pels historiadors. Emigraren des de l'est els segles VIII o VII abans de Crist. Siddharta Gautama va neixer a Kapilavistu (Lumbini) el 566 aC, i al 100 aC l'emperador Asoka va crear un gran imperi que incloïa el nord de l'Índia i el Terai (actual sud del Nepal). A l'any 200 l'imperi Budista va resultar desplaçat pel domini hindú amb la dinastia Licchavi, que al segle X, va ser substituïda per la Thakuri i desprès per la Malla. El Nepal modern va ser creat el 1768, quan el rei del petit principat de Gorkha, Prithvi Narayan Shah, va conquerir Kathmandu, i unificà altres estats independents dels contraforts de l'Himàlaia, però aquesta situació no va durar, i al segle XIX els seus hereus varen ser incapaços de mantenir el control polític efectiu, amb la qual cosa el Nepal va entrar en un periode d'agitació que va culminar amb la guerra Anglo-nepalí ( 1814-1816), amb la British East India Company. La guerra va acabar amb el Sugauli Treaty, amb el que el Nepal perdia Sikkim i el sud del Terai a favor dels britànics. Desprès de l'actuació dels Gurkhas durant la Rebel·lió índia de 1857, part del Terai es va retornar al Nepal. La dinastia Shah es va acabar el 1846, quan en Jung Bahadur Rana agafà el control del país després d'assassinar a diversos prínceps i centenars d'altres persones significatives a Kathmandu (Kot Massacre). Aleshores, els rana es convertiren en primers ministres hereditaris, amb un poder molt centralitzat, relegant al rei a un paper representatiu i aplicant una política aïllacionista que va mantenir al país fora de les guerres colonials i lliure de les influències estrangeres, però que al mateix temps impedí el seu desenvolupament econòmic. El règim dels Rana s'acabà el 1948 quan la colònia britànica de l'Índia aconseguí la independència. Aleshores, el rei Tribhuvan, descendent directe de Prithvi Narayan Shah, s'escapà de la seva presó daurada per a anar a l'Índia i amb l'ajuda de Jawaharlal Nehru, recuperà el poder i nomenà un Primer ministre aliè a la família Rana. Durant els anys 1950, es va preparar un projecte de constitució instituint un sistema parlamentari basat en el model britànic i a partir de 1951 l'Índia va recolzar el Nepali Congress Party. A començament de 1959, el rei Mahendra, fill i successor del rei Tribhuvan, promulga la nova constitució, i s'organitzaren les primeres eleccions legislatives democràtiques. El partit nepalí del congrés, socialista moderat, guanyà les eleccions per majoria i el seu cap de files B.P. Koirala formà govern i es convertí en Primer ministre. Divuit mesos després, amb l'excusa de que el sistema parlamentari havia fracassat, el rei Mahendra disol el govern de Koirala i el parlament, i el 16 de desembre de 1962 promulgà una nova constitució que establia el sistema sense partits del panchayat (consells) que Mahendra considerava com una forma democràtica de govern més propera a les tradicions nepalís. Com a estructura piramidal que partia dels pobles per arribar al Rastriya Panchayat (Parlament nacional), el sistema del panchayat instaurà una monarquia absoluta i va instal·lar al rei al front de l'estat amb una autoritat completa damunt totes les instàncies governamentals, inclosos el Consell de Ministres i el Parlament. El seu fill i successor, el rei Birendra va heretar el tron el 1972 i va continuar amb el sistema panchayat fins que el 1989 el Jana Andolan (Moiment del poble) va forçar la monarquia a acceptar reformes constitucionals. Al maig de 1991, el Nepal va celebrar les primeres eleccions en 50 anys.

Geografia

El nord és molt muntanyós, i té alguns dels cims més alts de l'Himàlaia i del món, entre ells l'Everest (8.848 m) entre el Nepal i el Tibet i el Kanchenjunga (8.598) entre el Nepal i l'Índia. La zona sud, fronterera amb l'Índia és més plana, i de clima subtropical. Índia

Etnografia

Segons el cens de l'any 2001 hi ha 103 grups ètnics, i es parlen devers 70 llengües i dialectes. Els grups més importants són els chetri (12,8%), hill-baun (12,7%), magar (7,1%), tharu (6,8%), tamang (5,6%) i newar (5,5%). El 49% de la població parla nepalès. Altres llengües importants són: maithili (12,4%), bhojpuri (7,6), tharu (5,9%), tamang (5,2%), newar (3,6%) i magar (3,4).

Religions

- Hinduisme 86,2%
- Budisme 7,8%
- Islamisme 3,8%
- Altres 2,2% Categoria:Nepal ja:ネパール ko:네팔 ms:Nepal simple:Nepal th:ประเทศเนปาล zh-min-nan:Nepal

Tibet

El Tibet (en tibetà བོད་, Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西[Xī] 藏[zàng]) fou un estat de la zona de l'Himàlaia. Avui una part és la regió TAR de la Xina, les altres parts (Amdo i Khan) son agrupades dins d'altres regions (Qinghai, Sichuan, Gansu) de la Xina.

Història

Xina Segons les restes arqueològiques trobades al Tibet, se suposa que els seus primers habitants apareixeren 10.000 anys aC. No obstant, degut al caràcter nòmada de les tribus tibetanes, no és fins fa 2.300 anys quan comencen a tenir una clara presència a la història de l'Àsia. És llavors quan apareix el rei Nyakhri Tsampo, qui instaura una dinastia militar que s’expandeix per tot l’altiplà tibetà, entre els regnes de la Xina, l'Índia, el Nepal, Bhutan i Birmània. Aquesta dinastia es va mantenir fins que, 30 reis més tard, el mític Songsten Gampo (segle VII) assumí el poder. Amb aquest rei el Tibet va arribar a la seva màxima expansió, aconseguint tenir 40 milions d’habitants i expandint les seves fronteres fins a entrar a la Xina i prendre la ciutat de Chang’an (actual Xi’an); això era l’any 763. El rei Songsten Gampo es va casar amb dues princeses budistes, l’una xinesa i l’altra d’origen indi. Això li va permetre conèixer ambdues civilitzacions i també el budisme Mahayana. El País de les Neus, fins llavors un estat feudal (format per 17 regions) fou convertit per aquest rei en una nació més pacífica. Va enviar estudiants a l'Índia, on van aprendre el sànscrit i van començar a traduir a la llengua tibetana la vasta literatura budista. A finals del segle VIII es va convidar al mestre Padmasambhava (literalment, nascut del lotus), també conegut al Tibet com a Guru Rinpoché ("mestre preciós") a ensenyar la filosofia budista. És gràcies a aquests dos personatges que s’introduí el budisme al Tibet. Els tibetans consideren que Guru Rinpoché és el segon Buda del nostre temps —després de Shakyamuni, any 2.500 aC—. L’emperador Trisong Detsen i el mestre Padmasambhava van construir temples com el Jokhang o el Ramoche, ambdós a la nova capital tibetana: Lhasa. També van fundar una gran quantitat de monestirs. A l’any 821, el Tibet firma un tractat de pau amb la Xina. El budisme és perseguit durant anys i el rei Yeshe Oe és capturat perquè abandoni les seves ideologies i creences. Aquest rei estava intentant convèncer al mestre indi Atisha que anés al Tibet. El seu nebot, Jangchub Oe, va enviar traductors i altra gent fins que aconseguiren que Atisha acceptés. Al Tibet, Atisha va esciure "Una llum al camí", obra de gran valor espiritual del que deriva una tradició d’ensenyances molt important. Sota la influència d’Atisha (que visqué al Tibet entre el 1042 i 1055), el budisme va tornar a resorgir, es van construir més monestirs i es va concloure la traducció de texts budistes, donant lloc a la producció de texts pròpiament tibetans. Gràcies al pes d’aquesta "Política de la No-violència" s'impedí el sorgiment de noves dinasties. Les institucions monàstiques començaren a guanyar poder mentre que les famílies nobles que governaven el perdien. A principis del segle XIII, Gengis Khan conquereix la Xina i el Tibet, que està sota el seu domini fins a la meitat del segle XIV (1368). A finals d’aquest segle, el Lama Je Tsongkhapa inicià un renaixement espiritual del budisme tibetà i creà l’escola Gelug —coneguts també amb el nom de "gorros grocs". Je Rinpoché (Tsongkhapa) va començar tradicions festives tan importants en la cultura tibetana com el Monlan Chenmo (Gran Festival de les Pregàries), festa que se celebrà fins el 1960, quan la Xina va restringir les activitats religioses al Tibet.

Història recent

Al segle XV la quantitat de militars va disminuir i la de monjos va augmentar. Un deixeble de Lama Tsongkhapa, Gendun Drupa, comença a liderar la nova escola; en aquella època s’impartiren noves doctrines, es construïren més monestirs i es compongueren nous textos. Després de la mort d’en Gendun, un nen va ser reconegut com la seva reencarnació. Quan aquest morí es tornà a buscar la seva reencarnació i es va trobar un nen que va ser anomenat Sönam Gyatso. Al 1573 va visitar Mongòlia i l’emperador Alta Khan li va otorgar el títol de Dalai (mestre tan extens com l’oceà). Sönam, en ser la tercera reencarnació de Gendun, va passar a ser conegut com al Tercer Dalai Lama. El Tibet se situà sota la protecció d’Alta Khan i els Gelug-pa van governar el país. Al segle XVII, el cinquè Dalai Lama (Lobsang Gyatso "el Gran") fou proclamat rei del Tibet i fundà els palaus de Ganden i el Potala, a Lhasa. Va desmilitaritzar totalment el país i va aconseguir que l’emperador dels manxú garantitzés la independència del Tibet. La pacificació i desmilitarització dels mongols per part dels tibetans va ésser una de les més gran transformacions de la història. El XIII Dalai Lama Thubten Gyatso (1876-1933) va iniciar la modernització del Tibet, però al començament del segle XX, el coronel britànic Younghusband va forçar al govern tibetà a acceptar un tractat comercial amb l’Índia que solament beneficiava els britànics. Gran Bretanya va enviar tropes al Tibet amb l’excusa d’una creixent influència russa i el Dalai Lama va fugir a Mongòlia fins al 1911. El 1906 es va establir un tractat bilateral anglo-xinès pel qual l’imperi xinès adquiria el reconeixement de la seva sobirania al Tibet a canvi del pagament d’una gran quantitat de diners als britànics, que en van retirar les tropes. Un any després, el 1907, Gran Bretanya i Rússia firmaren un acord de no-ingerència als assumptes tibetans. Els xinesos havien intentat envair el Tibet però els van frenar. El XIV Dalai Lama Tenzin Gyatso va néixer a Amdo —prop de la Xina— el 1935 i dos anys més tard fou reconegut com la reencarnació del tretzè Dalai Lama del Tibet. A causa de la invasió xinesa, va haver d’assumir el poder del seu país als 16 anys d’edat, el 17 de novembre de 1950. La República Popular Xinesa (RPX) havia anunciat que aniria a "alliberar el Tibet dels invasors estrangers i a retornar-lo a la Terra Mare" un any abans. Tot i així, només hi havia sis forasters en terra tibetana. Mao Tse Tung envià 80.000 soldats i implantà un programa de millora de les comunicacions, també va construir carreteres i aeroports amb finalitats militars. La presència militar i l’ocupació va ésser cada cop més repressiva. El 10 de març de 1959 va sorgir una enorme manifestació de caràcter espontani pels carrers de Lhasa. Els tibetans, amb por de què li pogués passar quelcom a Sa Santedat el Dalai Lama, s’assegueren al voltant del Norbulingka, on aquest es trobava. El Dalai Lama va rebre una invitació a un teatre xinès amb la condició de que hi anés sense escolta; últimament, tots els dirigents tibetans que hi havien accedit no havien tornat. Tal fou la petició del poble per a què el Dalai Lama fugís que, una nit —disfressat de soldat i sense ulleres— va marxar entre la multitud que rodejava el palau de Norbulingka i caminà per l'Himàlaia amb altres dirigents tibetans fins arribar a l’Índia. Després de la seva fugida, els xinesos axafaren la manifestació i bombardejaren les places, matant a més de 200.000 persones. Ja sense amagar el seu desig d’assassinar el Dalai Lama, van registrar els cadàvers un per un però no aconseguiren trobar a Sa Santedat. Milers de tibetans seguiren el camí del Dalai Lama i marxaren a l’Índia, on s’establiren. A Dharamsala (a l’estat indi de Himachal Pradesh, al nord) es fundà el govern tibetà a l’exili. A partir de llavors, la història del poble tibetà s’escriu amb llàgrimes i sang. Actualment, el genocidi continua. 120.000 tibetans s’han vist forçats a l’exili i un milió dos-cents mil han mort. El Tibet s’ha convertit en un paradís empresonat i extingit per les flames.

Geografia i ecosistema

El Tibet històric constava de 25 milions de km quadrats en un promedi d’altitud de més de 4000 metres. El Tibet es divideix en tres províncies: Amdo (al NE), Kham (la més oriental) i U-Tsang (al sud i l’oest). El paisatge tibetà impressiona a qualsevol. Al Tibet neixen rius com el Brahmaputra (tsang-po en tibetà) i el Yang Tse (drichu) o l’Indus (sengue khabab). Actuament hi ha un greu problema amb l'evacuació de residus nuclears al Tibet i amb la brutal tala indiscriminada d'arbres que la Xina està duent a terme, així com l’explotació excessiva dels minerals. El gran perill de l'ecosistema tibetà és que és tan valuós i ric com delicat i fràgil. Al Tibet es cultiven cereals com el blat, el blat de moro o la civada. També es conrea la mostassa, la coliflor, la col, el coriandre, la patata i l’arròs entre d’altres. És sorprenent la mida a la que poden arribar tals hortalisses. Les patates poden pesar 6 kg i no és estrany veure a una col arribar als 12 kg. Al Tibet hi creixen pomers, castanyers, tarongers, roures, cirerers, per citar-ne alguns. Una planta molt cultivada és, sense dubte, el te (en mútltiples varietats). Moltes de les plantes que creixen són utilitzades per a la medicina: existeixen més de dues mil plantes medicinals que tracten el càncer, úlceras, melària, diabetis, anèmia, tuberculosis... Hi ha molta diversitat d’animals: 40 espècies endèmiques de mamífers, 23 d’ocells, 2 de rèptils. Alguns son el iac (yak), l'antílop tibetà, el panda gegant i el roig o la marmota dels himàlaies. La major part de la flora i fauna tibetana es concentra a les zones d l’est i el sud, més humides.

La degradació de l'entorn tibetà

La Xina, com hem dit, tampoc respecta l’etorn natural tibetà. Nombrosos refugiats han sigut tesitmonis de massacres de ramats sencers amb metralleta por part de soldats de l’exèrcit xinès. També recorren a la pesca amb dinamita. Tot això es fa sense cap tipus de control. La RPC afirma que aquestes activitats no estan autoritzades però que no hi posen gaire atenció perquè costa molt fer cumplir tals normes. És lògic que no s’acabi am la caça indiscriminada si els propis dirigents xinesos de Gerze (Gyertse) van a Chang Thang a l’hivern a caçar iacs i antílops amb armes modernes. Les pells d’animals tibetans es venen sense que es prengui cap sanció legal contra els caçadors ni els distribuidors. Por la seva riquesa, la biodiversitat de l’altiplà tibetà es podria comparar als boscos verges de l’amazones. Actualment no es posa gaire atenció al conflicte medioambiental tibetà per la restricció imposada per la Xina als viatgers i científics que van al país de les neus. El Tibet és, a més, un gran contenidor de residus nuclears i els missils xinesos es troben al seu sòl. El greu problema és que al debilitar i modificar l’entorn natural tibetà no tansols s’afecta a aquest país. No hem d’oblidar que el monzó —del qual depenen les collites d’India, Nepal, Tailàndia, Birmània, Xina...— s’origina al Tibet.

Gastronomia

A causa de la gran alçada i les dures condicions ambientals del Tibet, la seva gastronomia és molt calòrica i rica en proteines i greixos. Aquesta característica es manifesta sobretot en l’alimentació diària dels nòmades tibetans, que es basa en dos aliments molt energètics: la tsampa, que consisteix en farina de civada torrada, i el te (cha). El te específic tibetà (pö cha) és te amb mantega de iac i sal. Altres plats més elaborats són, per exemple, el thug-pa (sopa de verdures, carn i pasta) i els momos (pasta en forma de ravioli —d’una mida més gran que una croqueta— farcida de carn o verdura i fets al vapor), així com els khabse (galetes). Es menja carn de iac, ovella o cabra. També aprofiten la llet per a fer lassi, iogurt batut.

Llengua tibetana

El tibetà és una llengua molt diferenciada del xinès, i menys monosil·làbica. Les paraules acostumen a ser monosil·làbiques tot i que se’ls afegeix un sufix que normalment denomina la morfologia de la paraula o altres característiques (si és masculina, femenina, plural, verb, etc.). L'alfabet tibetà prové de l’època del rei Songsten Gampo. Aquest rei (que va introduir el budisme al Tibet) va enviar un grup d’erudits a l’Índia per a que estudiessin els textos budistes i els traduïssin a la llengua tibetana. Així mateix, aquest savis havien d’estudiar detalladament els alfabets indis. Van escollir el brahmi i, modificant-lo, crearen l’alfabet tibetà. L'alfabet tibetà és sil·làbic i, com el brahmi, té la vocal "a" inherent a cada síl·laba per la qual cosa, al afegir una mena d’accents a les síl·labes, s’aconsegueix que la vocal sigui un altra diferent de l'"a". En l’escriptura tibetana no es deixen espais entre les paraules, simplement es col·loquen unes comes ( ‘ ) al final de cada síl·laba. Algunes expressions en tibetà són: Tashi Delek, que significa "bona sort" i és la forma en què se saluden els tibetans; Tuk-je-che, que significa "gràcies"; Gong-dhaa, que és "perdó". Una peculiaritat gramatical de l’idioma del Tibet és l’ordre de les frases: col·loquen, com els alemanys, el verb sempre al final. Una altra cosa a destacar és la diferència entre el llenguatge parlat i la forma en què s’escriu. Per donar un exemple molt clar, “tashi deleg” s’escriu ‘bkra shis bde legs’, tot i que no és sempre tan exagerat. També existeix una gran quantitat de dialectes del tibetà.

Budisme

Siddharta Gautama (el Buda) visqué al nort de l'Índia al segle VI a.C. El seu pare era el rei Shuddhodana i la seva mare la reina Maya. Als 6 anys d’edat es casà amb la jove i bella princesa Yashodara. Vivien en un luxós palau, en una existència carent de problemes. Un dia decidí visitar la ciutat. Allà va poder observar l’enfermetat, l’envelliment i la mort; també l’ascetisme. Profundament impressionat pel sofriment humà, el príncep Siddharta va decidir trobar les causes per a trascendir-lo. Als 29 anys, just després del naixement del seu fill Rahula, abandonà el seu regne. Errà durant sis anys a la vall del Ganges com a asceta, trobant mestres de totes les traicions (religions) amb els que va estudiar i practicar. Vivia en condicions de nul·la comoditat, passant el dia meditant, dèbil. Va observà que amb cap dels mestres aconseguia la pau i es va adonar del seu error, trobant el camí del mig. Una història explica que va sentir uns músics en una barca al riu. El mestre explicava a l’alumne: "si tenses massa la corda, es trencarà; si la deixes massa fluixa, no sonarà". Va ser llavors quan va decidir canviar la seva forma de vida, es va rentar, va menjar. Un cop recuperada la salut, va asseure’s sota un arbre (més tard conegut com a l'Arbre Bodhi, és a dir, "arbre del despertar") i va prometre’s no aixecar-se’n fins que aconseguís la il·luminació. Una tarda, va assolir el Nirvana (despertar, il·luminació, alliberament...). Desde llavors se'l conegué com el Buda, el que està despert. Amb 35 anys, va impartir ensenyanses als cinc ascetes amb els que havia compartit anys de vida. Durant 45 anys, va ensenyar a reis i servents, el camí a seguir per a alliberar-se del Samsara o cicle de renaixements, és a dir, el patiment. Morí als 80 anys a Koushinagar, deixant enrere les claus per obrir la gàbia del sofriment que tot ho impregna. "Recordeu-vos del que us he ensenyat. L’afany d’aconseguir és la causa de tots els mals. Tard o d’hora tota cosa es transforma, així que no us aferreu a res. Practiqueu la purificació del vostre esperit i aplique-vos en la busca de l’única felicitat vertadera, duradera". Era el dia de lluna plena del quart mes.

Les quatre escoles del budisme tibetà

El budisme Mahayan entrà al Tibet gràcies a Guru Rinpoché al segle VIII. Abans existia la tradició Bön. El budisme mahayana o Gran Vehicle no es limita a buscar l’alliberament personal, sinó que la seva finalitat és també difondre la saviesa aconseguida i ensenyar el camí a tots els éssers. Aquest vehicle agafa diferents formes segons les cultures: el Zen al Japó, el Tantra o Vajrayana al Tibet... Al segle VIII es va establir l’ordre dels Nyingma-pa o Antics, que recopila les doctrines de Guru Rinpoché. La seva jerarquia està basada en reconèixer als lames dotats de saviesa. Al segle IX aparegué la tradició Kagyu-pa ("tradició oral") també coneguda amb el nom de "gorres roges". Fou iniciada per Marpa el Traductor i el seu deixeble Milarepa. Organitzen la seva jerarquia a través de les reencarnacions dels mestres savis. Dos segles després, al XI, sorgí l’escola Sakya-pa (denominada així pel monestir d’origen) fundada per Konchog Gyalpo. Es regeixen per un sistema de transmissió hereditària. Aquesta família exercí el poder al Tibet als segles XII i XIII. Al segle XIV i a causa de la reforma espiritual de Lama Tsongkhapa —considerat una emanació del Buda de la Saviesa, Manjushri—, nasqué l’ordre dels Gelug-pa (model de virtut), anomenats “gorres grogues”. Tenen una estructura jeràrquica universitària, tot i que les reencarnacions hi juguen també un paper important. Totes les tradicions pretenen acomplir el despertar i pertanyen al budisme mahayana tibetà, per la qual cosa les seves ensenyances son molt semblants. L’escola Nyingma busca el que anomena “visió directa”, l’escola Kagyu posa molta èmfasi en la pràctica individual, l’escola Sakya és coneguda per la perfecció en els seus rituals i l’escoles Geluk adjudica molta importància a la vida monàstica i els estudis filosòfics profunds.

Enllaços externs

- [http://www.geocities.com/Athens/Academy/9594/tibet.html Alfabet tibetà i altra informació (en anglès)] Categoria:Tibet ja:チベット

Xina

La Xina és una nació asiàtica de tradició mil·lenària, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat. Actualment, existeixen dos estats xinesos:
- La República Popular de la Xina (中[Zhōng] 华[huá] 人[Rén] 民[mín] 共[Gòng] 和[hé] 国[guó]), que agrupa la immensa majoria dels territoris tradicionals xinesos al continent asiàtic, així com alguns altres territoris sota la seua jurisdicció (com ara el Tibet).
- La República de la Xina, que agrupa l'illa de Taiwan i algunes de menors. Encara que és un estat de facto, no està reconegut com a tal ni per les Nacions Unides ni per gairebé cap altre estat.

Articles relacionats

- Història de la Xina
- Geografia de la Xina Categoria:Xina ja:中国 ms:China

1947

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 27 d'abril - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): aprofitant la festa d'entronització de la Mare de Déu, s'hi fa una gran manifestació catalanista que la dictadura no pot aturar. :MÓN
- 1 de gener - el Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carbó.
- 26 de gener - Paipote (Atacama, Xile): s'hi inaugura la foneria de coure.
- 29 de novembre - seu de les Nacions Unides (Nova York): l'Assemblea General vota favorablement la partició de Palestina entre àrabs i jueus.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 8 de gener - Brixton (Anglaterra): David Robert Hayward-Jones, conegut com David Bowie, cantant de rock anglès.
- 25 de març - Pinner (Middlesex, Anglaterra): Reginald Kenneth Dwight, conegut com Elton John, cantant i compositor anglès.
- 21 de desembre - Algesires (Cadis, Andalusia): Francisco Sánchez Gómez, conegut com Paco de Lucía, guitarrista andalús.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 25 de gener - Miami (la Florida, EUA): Al Capone, gangster estatunidenc d'origen napolità, més conegut per Scarface.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1947年 ko:1947년 ms:1947 simple:1947 th:พ.ศ. 2490

Budisme

)]] El budisme és la religió i la filosofia basades en els ensenyaments de Siddharta Gautama (que esdevingué Buda). Aquesta religió es va originar a l'Índia i es va escampar cap a l'Àsia Central, el Tibet, Sri Lanka, el sud-est de l'Àsia, la Xina, Corea i el Japó. Avui en dia el budisme també ha esdevingut relativament popular en el món occidental. Es calcula que hi ha entre 230 i 500 milions de budistes al món.

Siddharta Gautama

Siddharta Gautama era fill d'una família rica i influent. Però a l'edat de 29 anys va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar el en coneixement dels upanixads i, a l'edat de 35 anys, va aconseguir el que anhelava: immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, és va convertir en el Buda, l´Il·luminat. Va morir a l'edat de 80 anys havent assolit primer el cessament o neutralització del desig i l'acció, és a dir, el nirvana. Després de la il·luminació, es convertí en Buda i va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista. El Sermó de les Quatre Nobles Veritats el condensa, i constitueix el nucli del budisme.
- Primera noble veritat: tota existència està impregnada de sofriment, de pena, de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser.
- Segona noble veritat: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en el desig d'actuació, de plaer, de possessió.
- Tercera noble veritat: el sofriment es suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
- Quarta noble veritat: el camí que condueix al nirvana és el noble camí dels vuit passos. Qui el segueix s'apropa a la il·luminació. Els vuit passos són els següents: # Coneixement recte de les quatre veritats. # Actitud recta: allunyar-se d'odis, enveges. # Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment. # Acció recta: bona conducta moral. # Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal. # Esforç recte: fomentar tendències bones. # Pensament recte: no cedir als desigs. # Concentració recta: meditació. Categoria:Budisme als:Buddhismus ja:仏教 ko:불교 zh-min-nan:Hu̍t-kàu ms:Agama Buddha simple:Buddhism th:พระพุทธศาสนา

Hinduisme

] L'hinduisme és considerada la més antiga religió practicada avui dia, considerant només les grans religions. Es caracteritza per una trama de creences, pràctiques i escriptures. És la tercera religió mundial, amb aproximadament 1050 milions de practicants, el 96% dels quals viuen a la península Índia.

Déus principals o Trimurti

- Brahma
- Vishnu
- Shiva

Altres déus

- Aditi
- Ganesha
- Agni
- Parvati
- Kali
- Rama
- Hanuman
- Durga
- Ganga

Llocs sagrats

Ciutats

- Varanasi
- Pushkar

Rius

- Ganges

Texts sagrats

- Vedes
- Puranes
- Ramayana
- Mahabharata Categoria:Hinduisme ja:ヒンドゥー教

Everest

L'Everest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8.844,43 m. Està situat a la frontera entre el Nepal i el Tibet (Xina). En nepalès el cim s'anomena Sagarmatha (सगरमाथा, el front del cel), i en tibetà Chomolangma o Qomolangma (la mare de l'univers), del qual deriva el xinès 珠穆朗玛峰 (en transcripció pinyin: Zhūmùlǎngmǎ Fēng). El nom Everest l'hi va donar Sir Andrew Waugh, l'agrimensor general britànic de l'Índia, en honor del seu predecessor Sir George Everest.

Sobre l'altitud

El dia 9 d'octubre de 2005, un equip de científics xinesos va donar a conèixer el resultat dels darrers estudis de medició efectuats amb l'objectiu de conèixer l'altitud exacta del cim més alt del món. Segons aquest equip, l'Everest mesura 8.844,43 m. sobre el nivell del mar, això és 3,7 metres menys del que es creia fins llavors. Les darreres medicions les havien efectuat, també els xinesos, l'any 1975, i havien establert que el cim es trobava a 8.848,13 m. L'estudi revelava, també, que al cim hi ha una capa de neu i gel de 3'5 metres de gruix, en comptes dels 90 cm que es creia. L'estudi va ser fruit del treball d'un equip de 50 cartògrafs i es va fer utilitzant tecnologies inexistents l'any 1975 (com ara el sistema GPS). Amb tot, els responsables admetien un marge d'error en els seus càlculs de ± 21 centímetres.

Cronologia

- 1852 El cim XV (8.840 m) podria ser el més alt de la Terra.
- 1865 El cim XV és batejat Everest en honor de Sir George Everest.
- 1921 De juny a setembre, primera expedició britànica.
- 1922 D'abril a juny, segona expedició britànica.
- 1924 D'abril a juny, tercera expedició britànica.
- 1933 Primer vol damunt l'Everest.
- 1953 Primera ascensió. El neozelandès Edmund Percival Hillary i el xerpa Tenzing Norgay arriben al cim a les 11:30 del 29 de maig.
- 1960-1961 De setembre a maig, expedició i estudi dels límits de l'organisme a gran altitud.
- 1975 - Científics xinesos determinen que l'altura de la muntanya és de 8.848,13 metres.
- 1975 - Junko Tabei, esdevé la primera dona a fer el cim de l'Everest.
- 1978 Reinhold Messner i Peter Habeler fan la primera ascensió sense oxigen.
- 1980 21 d'agost, primera ascensió en solitari i sense oxigen del tirolès Reinhold Messner.
- 1982 Primera expedició catalana, sense aconseguir el cim.
- 1985 El 28 d'agost fa el cim la primera expedició catalana per mitjà dels alpinistes Òscar Cadiach, Toni Sors i Carles Vallès.
- 2003 El 23 de maig el xerpa Pemba Dorjie Sherpa realitza l'ascensió més ràpida de la història, en 12 hores i 45 minuts.
- 2004 El 21 de maig Pemba Dorjie Sherpa millora el seu temps ascendint amb en 8 hores i 10 minuts.
- 2005 Una expedició mallorquina formada per en Jopela, en Tolo Quetglas, en Joan Antoni Olivieri i en Tolo Calafat intenten pujar al cim.
- 2005 Es descobreix que l'Everest té uns quants de metres menys del que s'havia calculat a causa d'una capa de gel al cim i dels moviments sísmics de la zona. Categoria:Himàlaia ja:エベレスト ko:에베레스트 산 ms:Gunung Everest simple:Mount Everest th:ยอดเขาเอเวอเรสต์

Kanchenjunga

El Kanchenjunga (anomenat també Kangchenjunga, Kangchen Dzö-nga, Kanchendzonga o Kangchanfanga) és un cim de l'Himàlaia, situat a la frontera entre l'Índia i el Nepal, entre el districte de Taplejung, a l'est del Nepal, i l'estat indi de Sikkim. És el tercer cim més alt del mon, amb una alçada de 8.586 metres. El seu nom significa "els cinc tresors de la neu", ja que té cinc cims. Fins el 1852, va ser considerat el cim més alt del planeta.

Ascensions

- 1905 - Primera temptativa per part d'una expedició liderada per Aleister Crowley. Quatre morts. Arriben als 6.500 m.
- 1929 - Una expedició alemanya arriba als 7.400 m.
- 1930 - El suís Gunter O. Dyhrenfurth arriba al pic Jongsang, a 7.483 m.
- 1931 - Paul Bauer arribà als 7.700 m.
- 1955 - El 25 de maig, George Band i Joe Brown aconsegueixen fer el cim per primera vegada.
- 1978 - Primera ascensió del cim sud (Kanchenjunga II) per part d'una expedició polonesa.
- 1983 - Primera ascensió en solitari i sense oxigen del francès [Pierre Beghin]].
- 1986 - Primera ascensió hivernal, l'11 de gener, per part de Krzysztof Wielicki i Jerzy Kukuczka amb una expedició polonesa.
- 1991 - Marija Frantor i Joze Rozman intenten la primera ascensió femenina, però els seus cossos són trobats davall la paret abans del cim.
- 1992 - Wanda Rutkiewicz mor després d'haver renunciat a tornar arrere a causa del mal temps.
- 1998 - Ginette Harrison es converteix en la primera dona a ascendir-lo. Categoria:Himàlaia ja:カンチェンジュンガ

Cho Oyu

El Cho Oyu és la sisena muntanya més alta del mon. Està situat dins l'Himàlaia a 20 km a l'oest de l'Everest.

Ascensions

- 1952 - Primer reconeixement de la cara nord-oest per Edmund Hillary, Eric Shimpton i W. Lowe que arribaren a 6.800 m.
- 1954 - Es va conseguir la primera ascensió el 19 d'octubre per Joseph Joechler, Pasang Dawa Lama i Herbert Tichy amb una expedició austríaca per l'aresta i la cara oest.
- 1958 - Una expedició Índia realitza la segona ascensió. El Sherpa Pasang Dawa Lama Arriba al cim per segonas vegada. Primer mort al Cho Oyu.
- 1959 - Quatre persones moren a causa d'una allau durant una expedició internacional formada per dones.
- 1964 - Tercera ascensió controvertida per una expedició alemana dirigida per en R. Rott que únicament dugué fotos poc convincents del seu èxit. En F. Stammberger abandonà en A. Thurmayr i en G. Huber que moriren al camp 4 a 7.600 m.
- 1978 - Els escaladors austriacs Koblmuller i Furtner fan cim per la dificilíssima cara sudest.
- 1982 - Mort de l'aleman Reinhard Karl durant una tentativa per la cara sud-est.
- 1983 - En Reinhold Messner fa cim en companyia de l'italià Hans Kammerlander i de l'alemany Michel Dacher per la cara sudoest.
- 1984 - Primera ascensió femenina.
- 1985 - El 12 de febrer, una expedició polonesa, amb en Jerzy Kukuczka, consegueix fer la primera ascensió hivernal.
- 1992 - El 30 de setembre en Tolo Quetglas consegueix la primera ascensió mallorquina Categoria:Himàlaia ja:チョ・オユー

Annapurna

L'Annapurna és un cim de l'Himàlaia, al Nepal. És el desè cim més alt del món, i va ser el primer de més de 8.000 m que va ser conquerit. També va ser el primer vuit mil que va ser ascendit per alpinistes catalans. L'Annapurna té diversos cims secundaris:
- Annapurna I, 8.091 m
- Annapurna Est, 8.026 m
- Annapurna II, 7.937 m
- Annapurna III, 7.555 m
- Annapurna IV, 7.525 m
- Gangapurna, 7.455 m
- Annapurna Sud, 7.219 m

Ascensions

- 1950: Maurice Herzog i Louis Lachenal varen arribar al cim el 3 de juny. Dins l'expedició hi havia també Lionel Terray i Gaston Rébuffat.
- 1974: El 29 d'abril en Josep Anglada, en Jordi Pons i n'Emili Civís, membres d'una expedició catalana, arriben al cim de l'Annapurna Est. És el primer 8.000 català.
- 1987: El 3 de febrer, els polonesos Jerzy Kukuczka i Artur Hajzer realitzaren la primera ascensió hivernal. Categoria:Himàlaia ja:アンナプルナ

Categoria:Himàlaia

Categoria:Muntanyes Categoria:Nepal

Saicho

Saichō (最澄, 767–822) was a Japanese Buddhist monk credited with founding the Tendai school in Japan, based around the Chinese Tiantai tradition he was exposed to during his trip to China beginning in 804. He founded the temple and headquarters of Tendai at Enryakuji on Mt. Hiei near Kyoto. After his death, he was awarded the posthumous title of Dengyō Daishi (伝教大師). See also: Tendai. ja:最澄 Category:Japanese buddhist monks Category:767 births Category:822 deaths

WARSAW albergue en madrid prace magisterskie tekst realplayer

:: RELATED NEWS ::

Isaac Stern
Si Isaac Stern (Hulyo 21, 1920–Setyembre 22, 2001) ay isang tanyag na Amerikanong violinista na isinilang sa Kremenetz, Ukraine. Araw ng Kapanganakan: ika-21 Hulyo, 1920 sa Lungsod ng Kremenetz, Russia Araw ng Kamatayan: ika-22 Setiembre 22, 2001 sa New York, Un

Kamara ng Representantes ng Pilipinas
Ang Kapulungan ng mga Kinatawan ng Pilipinas (Inggles: Philippine House of Representatives) ang mababang kapulungan ng Konggreso ng Pilipinas. Di-pormal itong tinatawag na Konggreso. Tinatawag ang mga kasapi ng kapulungan na mga kinatawan o mga konggresista habang Representative naman ang kanilang titulo. Ihinahalal sila sa upang maglingkod ng tatlong taon at maaaring maihalal nang tatlong beses sa pinakamaram

Kamara ng Representantes ng Filipinas
Ang Kapulungan ng mga Kinatawan ng Pilipinas (Inggles: Philippine House of Representatives) ang mababang kapulungan ng Konggreso ng Pilipinas. Di-pormal itong tinatawag na Konggreso. Tinatawag ang mga kasapi ng kapulungan na mga kinatawan o mga konggresista habang Representative naman ang kanilang titulo. Ihinahalal sila sa upang maglingkod ng tatlong taon at maaaring maihalal nang tatlong beses sa pinakamaram

Kamara ng mga Representante ng Filipinas
Ang Kapulungan ng mga Kinatawan ng Pilipinas (Inggles: Philippine House of Representatives) ang mababang kapulungan ng Konggreso ng Pilipinas. Di-pormal itong tinatawag na Konggreso. Tinatawag ang mga kasapi ng kapulungan na mga kinatawan o mga konggresista habang Representative naman ang kanilang titulo. Ihinahalal sila sa upang maglingkod ng tatlong taon at maaaring maihalal nang tatlong beses sa pinakamaram

Kamara ng mga Representante ng Pilipinas
Ang Kapulungan ng mga Kinatawan ng Pilipinas (Inggles: Philippine House of Representatives) ang mababang kapulungan ng Konggreso ng Pilipinas. Di-pormal itong tinatawag na Konggreso. Tinatawag ang mga kasapi ng kapulungan na mga kinatawan o mga konggresista habang Representative naman ang kanilang titulo. Ihinahalal sila sa upang maglingkod ng tatlong taon at maaaring maihalal nang tatlong beses sa pinakamaram