:: wikimiki.org ::
| Història |
HistòriaLa història és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis escrits. Es contraposa a la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'escriptura. També s'anomena història el passat humà mateix narrat per la disciplina històrica.
En un sentit més general, el terme Història també es pot utilitzar per designar la Informació sobre el passat (per exemple, Història Natural, o Història Geològica de la Terra).
Etimologia
El terme català "història" prové del llatí historia, que significa "narrativa, relat", i aquest del grec antic ἱστορία historía, que significa "un aprenentatge o coneixement per investigació, història, registres o narrativa", del verb ἱστορεῖν historeîn "investigar," i aquest derivat de ἵστωρ hístōr "savi", "testimoni" o "jutge".
Classificació d'història
Termes cronològics
- època
- mil·lenni
- segle
- dècada
- any
Classificació per període
- Prehistòria
- Edat Antiga
- Edat Mitjana
- Edat Moderna
- Edat Contemporània
Classificació geogràfica
- Història universal
- Història d'Amèrica
- Història d'Europa
- Història d'Àsia
- Història d'Àfrica
- Història d'Oceania
- Història de l'Antàrtida
Com a subcategories de la Història d'Europa, en trobem: Història de Catalunya, Història d'Andorra, Història del País Valencià i Història de les illes Balears.
Classificació per àrea d'estudi
- Història del cristianisme
- Història de la filosofia
- Història de la tecnologia et al.
Ciències auxiliars de la Història
La història fa servir ciències auxiliars per obtenir les dades que elabora. Aquestes en són algunes:
- Arqueologia
- Biografia
- Genealogia
- Heràldica
- Historiografia
- Numismàtica
- Vexil·lologia
Vegeu també
- Esdeveniments classificats segons el dia de l'any
Categoria:Història
fiu-vro:Aolugu
ja:歴史
ko:역사
ms:Sejarah
simple:History
th:ประวัติศาสตร์
zh-min-nan:Le̍k-sú
PrehistòriaLa Prehistòria és l'estudi de la vida de l'home des dels inicis fins a la invenció de l'escriptura. En canvi, la Història comença quan s'escriu el primer document que es coneix, datat de poc abans del 3000 aC a Mesopotàmia.
Aquest període és extensíssim i tradicionalment es divideix en tres períodes desiguals:
#Edat de pedra: subdividit al seu torn en dos períodes:
##Paleolític (de 2000000 aC fins al 6000 aC)
##Neolític (del 6000 aC fins al 3000 aC)
#Edat del bronze
#Edat del ferro
Alguns autors consideren l'Edat del bronze i l'Edat del ferro part de la Història i no de la Prehistòria.
Estudi de la Prehistòria
En no comptar amb documentació escrita, l'estudi de les societats prehistòriques s'ha de basar en les restes fòssils. Però l'Arqueologia no pot explicar determinats comportaments només amb la troballa i l'estudi de restes fòssils. L'Antropologia, amb els seus estudis sobre les societats primitives que existeixen a l'actualitat, ha aportat els elements que permeten inferir com eren les nostres societats primitives del passat. La Sociologia, la Biologia i altres disciplines han permès als investigadors d'acostar-se a la realitat d'aquelles societats pretèrites.
Evolució de la societat prehistòrica
Per altra banda, és lògic de pensar que no va existir un sol model de societat en la Prehistòria i que aquesta, al llarg del temps, va anar evolucionant i creant noves estructures socials i organitzatives.
Es pot dibuixar un esquema de l'evolució de les societats:
#Societat igualitària
#Societat jeràrquica
#Societat estratificada
#Societat amb Estat
Les Societats igualitàries s'identifiquen amb els caçadors-recol·lectors. Són les societats humanes que, en principi, s'han considerat més simples. S'ha de tenir en compte, però, que el seu primitivisme rau precisament en que l'estructura tribal és generalitzada. Això vol dir que no està compartimentada en sectors econòmics, religiosos, polítics.
- Quan un llinatge, per exemple, es preocupa de les seves terres, està actuant com una entitat econòmica.
- Quan participa en un enfrontament, és un grup polític.
- Quan ofereix sacrificis, és una congregació ritual.
Els caçadors-recol·lectors tenien una organització social que s'anomena banda. La banda és un grup humà compost per un nombre reduït d'individus, que té una estructura simple i flexible, i que està mancat de rol formal de lideratge i d'estratificació social significativa. Són grups d'individus que viuen junts i comparteixen un mateix territori; habitualment són de caràcter nòmada.
En la majoria de les bandes, les famílies tenen una relació de parentiu i hi existeix una jerarquia. Aquesta jerarquia és necessària perquè tots els grups tenen una tendència natural al desordre i, per petit que sigui el grup, hi ha d'haver una certa estructura organitzativa perquè pugui continuar funcionant. La jerarquia venia determinada pel sexe o l'edat i significava, més aviat, un estatus.
No va ser fins al Paleolític Superior en què l'aparició de bastons de comandament fa suposar una certa estructura de societats amb un cap. Fins i tot en les societats en què la institució política és absent, on no existeixen caps, el fet polític hi és present. El poder polític no és una necessitat inherent a la naturalesa humana, és a dir, a l'home com a ésser natural, però sí que constitueix una necessitat inherent a la vida social. Es pot pensar el fet polític sense violència, però no es pot pensar el fet social sense el fet polític. En altres paraules, no hi ha societat sense poder.
Pàgines relacionades
- Monòlit
Enllaços externs
- [http://seneca.uab.es/prehistoria/Preh_Intro1.html Què és la Prehistòria?]
Categoria:Prehistòria
LlatíEl llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia.
Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'Imperi Romà, el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques actuals. D'altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l'anglès, han manllevat molt de vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per termes d'ús tècnic. El llatí també s'utilitza en la classificació taxonòmica dels éssers vius.
El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l'Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui, no hi ha parlants nadius del llati, però, és l'idioma oficial de l'estat del Vaticà, i per això, no es pot considerar una llengua completament morta.
Enllaços externs
Existeix una Viquipèdia en llatí: [http://la.wikipedia.org (pàgina principal)]
- [http://www.freelang.net/espanol/diccionario/catalan.html Diccionari Freelang] - Diccionari llatí-català/català-llatí / castellano-català/català-castellano.
Categoria:Llatí
als:Latein
ja:ラテン語
ko:라틴어
simple:Latin language
th:ภาษาละติน
zh-min-nan:Latin-gí
GrecEl grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una llengua avantpassat comú coneguda com a indoeuropeu.
La llengua grega de l'antiguitat es parlava no només a l'Antiga Grècia peninsular, sinó també a les colònies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem. El grec modern és parlat per uns 14.000.000 de persones, i és la llengua oficial de Grècia i part de Xipre.
Dialectes del grec antic
- Jònic: Es parlava a Eubea, a les illes Cíclades i a la regió d'Àsia Menor que comprèn Esmirna, Efes i Milet. Aquest dialecte és la base de la llengua d'Homer, Hesíode i Heròdot.
- Eòlic: Es parlava a la part nord de la costa d'Àsia Menor, a l'illa de Lesbos, a Tessàlia i Beòcia.
- Dòric: Abastava el nord-oest de Grècia, el Peloponès, la part sud de la costa d'Àsia Menor, les illes de Creta i Rodes i la Magna Grècia .
- Àtic: Parlat a Atenes i els seus voltants.
La llengua grega tal com la coneixem actualment té el seu origen en aquesta època, encara que ha sofert grans transformacions en els seus mes de tres mil anys d'història, des del grec micènic de l'edat del bronze fins al grec demòtic contemporani.
Demòtic
El grec que sovint s'estudia com a model de llengua de l'antiguitat és el que correspon al dialecte àtic, ja que literàriament va arribar a superar tots els altres dialectes, principalment en els segles V aC i IV aC. En aquest dialecte van escriure els grans autors de la literatura grega: els poetes tràgics Èsquil, Sòfocles i Eurípides, el poeta còmic Aristòfanes, els historiadors Tucídides i Xenofont, el filòsof Plató i els oradors Lísies, Demòstenes i Escairis.
La llengua comuna
A partir de la unificació de Grècia sota Filip de Macedònia, el dialecte àtic, lleugerament alterat pel contacte amb els altres dialectes, es va imposar com a llengua literària a tot Grècia i es va estendre amb les conquestes d'Alexandre el Gran a tot l'Orient.
El dialecte resultant es va anomenar "llengua comuna" o "Koiné" (de Κοινή, comú). Hi van escriure, entre altres, el filòsof Aristòtil, l'historiador Polibi i el moralista Plutarc. Va ser durant molts segles la lingua franca de l'imperi Romà (època durant la qual el Nou Testament va aparèixer, escrit en aquesta llengua i fent que la denominació "grec del Nou Testament" no sigui inusual avui dia).
Durant el període bizantí la llengua grega va perdre el seu antic caràcter, per l'evolució de les seves formes i per la barreja d'elements estranys, i va donar origen al grec modern.
De l'alfabet grec va evolucionar l'alfabet llatí.
Categoria:Grec
als:Griechische Sprache
ja:ギリシア語
ko:그리스어
ms:Bahasa Greek
simple:Greek language
th:ภาษากรีก
Mil·lenniUn mil·lenni és una unitat de temps, equivalent a un periode de 1000 anys consecutius.
Aquesta pàgina conté els enllaços als diferents mil·lennis de la història humana.
Podeu veure la informació més detallada a la pàgina de segles i dècades. Per a períodes anteriors, consulteu els articles; geologia històrica, pleistocè, i paleolitic.
- Els mil·lennis aC
- Mil·lenni X aC
- Mil·lenni IX aC
- Mil·lenni VIII aC
- Mil·lenni VII aC
- Mil·lenni VI aC
- Mil·lenni V aC
- Mil·lenni IV aC
- Mil·lenni III aC
- Mil·lenni II aC
- Mil·lenni I aC
- Els mil·lennis dC
- Mil·lenni I
- Mil·lenni II
- Mil·lenni III
|
Categoria:Unitats de temps
Categoria:Història
ja:ミレニアム
simple:Millennium
SegleUn segle és un període de temps de cent anys. Aquesta pàgina conté els enllaços als diferents segles.
Per temps anterior vegeu paleolític.
- Mil·lenni X aC
- Mil·lenni IX aC
- Mil·lenni VIII aC
- Mil·lenni VII aC
- Mil·lenni VI aC
- Mil·lenni V aC
- Mil·lenni V
- Mil·lenni VI
- Mil·lenni VII
- Mil·lenni VIII
- Mil·lenni IX
- Mil·lenni X
- Mil·lenni XI
- Mil·lenni XII
- Mil·lenni XIII
Taules anuals de segles:
IV aC - III aC - II aC - I aC - I - II - III - IV - V - VI - VII - VIII - IX - X - XI - XII
XIII - XIV - XV - XVI - XVII - XVIII - XIX - XX - XXI
Categoria:Efemèrides
ja:年表
simple:Centuries
AnyL’any és el període de temps que triga la Terra a fer una volta al Sol.
Podem definir l'any amb més exactitud segons criteris diversos. Això origina un gran nombre de tipus diferents d'any.
Des d'un punt de vista astronòmic hi ha tres tipus d'any, segons com es defineixi la revolució de la Terra al voltant del Sol:
- L'any sideri (365'256 dies)
- L'any tròpic o solar (365'2422 dies)
- L'any anomalístic (365'259 dies)
En la vida quotidiana, fem servir l'any civil, que tenen un nombre enter de dies. Hi ha anys civils de dues menes: els anys comuns, que són els que tenen 365 dies i els de traspàs, que són els de 366, que s'esdevenen, en general, cada 4 anys.
Pàgines que s'hi relacionen
- Any civil
- Any draconític
- Temps astronòmic
categoria:Any
ja:年
ms:Tahun
simple:Year
zh-min-nan:Nî
Edat AntigaL'Edat Antiga o Antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà el 476, que marca l'inici de l'Edat Mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric.
El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis.
El règim polític més abundant és la monarquia. Sorgeix el comerç com a tal, amb l'aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.
L'Edat Antiga conté dues èpoques:
# Antic Orient, amb l'auge de les primeres civilitzacions a l'Extrem Orient (Xina, Índia) i a l'Orient Pròxim (Mesopotàmia, Egipte).
# Antiguitat Clàssica, amb el predomini de l'Antiga Grècia i Roma.
Antic Orient
A l'Antic Orient és on va sorgir l'escriptura i, amb ella, la Història pròpiament dita. La cultura es va centrar sobretot a les valls dels grans rius de l'Àsia (com ara el Riu Groc, el Ganges, el Tigris i l'Eufrates) i al Nil.
Tant els països de l'Extem Orient (Índia, Tibet, Xina) com els del Pròxim Orient (Egipte, Imperi Persa, Mesopotàmia) van desenvolupar una gran varietat de cultures, amb molts idiomes (i sistemes d'escriptura), religions, sistemes polítics, etc.
Antiguitat Clàssica
L'Antiguitat Clàssica o Món Grecoromà va significar l'origen d'Occident, en contraposició a l'Orient que havia prevalgut fins llavors. Els grecs i els romans van rebre les influències dels pobles més antics i les van elaborar per fer-ne una creació original (sobretot els grecs).
Encara que la cultura grega va començar abans, la importància política de l'Antiga Grècia és resultat de la victòria sobre l'Imperi Persa en les Guerres Mèdiques. Més tard, amb les conquestes d'Alexandre el Gran, la cultura grega es va escampar per gran part de l'Orient Pròxim, i fins i tot va influir una mica en els països de l'Extrem Orient. Després, els romans van conquerir Grècia i la costa mediterrània de l'Orient Pròxim, a més de nous territoris al nord dels Alps.
Categoria:Història
Edat ModernaL'Edat Moderna és l'època entre l'Edat Mitjana i l'Edat Contemporània. Tradicionalment es considera que va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient (1453) o el Descobriment d'Amèrica (1492) fins a la Revolució Francesa.
Políticament és una època de clar predomini de la monarquia, amb els embrions dels països actuals. Destaca a més l'expansió territorial o colonialisme.
Hi ha un resorgiment de les ciutats, gràcies al comerç i a la millora de les comunicacions. La burgesia s'imposa progressivament com a classe dominant, ja que augmenta el pes dels diners per sobre de les terres.
Es produeix una crescuda demogràfica considerable, lligada al descens de la mortalitat pels avenços científics. La ciència, en efecte, creix en prestigi i qualitat gràcies al predomini de la raó, sobretot en el període anomenat Il·lustració.
En Art, dintre d'aquesta edat s'acostumen a incloure tres estils bàsics: el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme.
Disminueix el poder de la religió. Segueixen, però, les pugnes entre cristianisme i Islam, sumades a una divisió entre els cristians amb el moviment anomenat protestantisme.
Categoria:Història
ArqueologiaLa paraula arqueologia procedeix del grec archaios, (vell o antic), i de logos, (ciència).
És una disciplina que es dedica a l'estudi de velles o antigues cultures humanes. La majoria dels arqueòlegs del passat van definir l'arqueologia com l'estudi sistemàtic de les restes materials de la vida humana ja desapareguda.
Altres arqueòlegs van emfatitzar els aspectes conductistes i van definir l'arqueologia com la reconstrucció de la vida dels pobles antics.
En alguns països, especialment als Estats Units, l'arqueologia ha estat considerada sempre com una subdisciplina de l'antropologia. Mentre aquesta se centrava en l'estudi de les cultures humanes, l'arqueologia es dedicava a l'estudi de les manifestacions materials de les esmentades cultures.
D'aquesta manera, mentre les antigues generacions d'arqueòlegs estudiaven una antiga eina de ceràmica com un element cronològic que ajudaria a datar la cultura que era objecte d'estudi, o simplement com un objecte amb un cert valor estètic, els antropòlegs veien el mateix objecte com un instrument que els serviria per comprendre el pensament, els valors i la cultura de qui ho va fabricar.
La investigació arqueològica ha estat vinculada fonamentalment a l'edat de pedra i a l'antiguitat. No obstant això, durant les últimes dècades la metodologia arqueològica s'ha aplicat a etapes més recents, com l'edat mitjana o el període industrial iniciat a finals del segle XVIII i principis del XIX.
En l'actualitat, els arqueòlegs dediquen ocasionalment la seva atenció a materials actuals, investiguen residus i abocadors urbans, amb la qual cosa està naixent la denominada arqueologia industrial.
La moderna arqueologia entra en relació amb altres disciplines científiques. Així, els arqueòlegs, per establir la cronologia, acostumen a utilitzar mètodes de datació desenvolupats per altres ciències: el sistema del carboni 14 (radiocarboni) va ser desenvolupat pels físics nuclears, les tècniques de datació geològica es deuen als geòlegs i les tècniques d'estudi de les restes de fauna són obra dels paleontòlegs.
A més a més, per reconstruir antigues formes de vida, els arqueòlegs se serveixen de procediments utilitzats per la sociologia, la demografia, la geografia, l'economia o les ciències polítiques.
Pàgines que s'hi relacionen
- Arqueologia Submarina
categoria:Arqueologia
als:Archäologie
ja:考古学
ko:고고학
ms:Arkeologi
simple:Archaeology
th:โบราณคดี
BiografiaUna biografia (del grec bios ("vida") i graphein ("escriure"), és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) basat en la narració escrita d'algun personatge. Generalment, s'utilitza el terme biografia per narracions sobre personatges no ficticis. Una biografia escrita pel mateix personatge és una autobiografia.
Una biografia és més que una col·leció de dades (naixement, educació, treball, etc.) o un curriculum vitae. Normalment, també tracta de les emocions i sentiments de la persona respecte a les experiències de la seva vida.
Les biografies més antigues que es coneixen són les produïdes pels escribes de l'antiguitat (Antic Egipte, Mesopotàmia, diverses biografies de l'Antic Testament i, més endavant, les biografies de la Grècia Antiga i els evangelis, que narraven la vida de Jesús de Natzaret. En general, el rigor històric d'aquestes biografies es força baix.
Durant l'Edat Mitjana, els principals escriptors de biografies són els monjos, que escriuen sobretot sobre personatges religiosos. És al segle XVII que es comencen a escriure biografies modernes sobre personatges notables. Avui en dia, és un gènere molt popular, tant en literatura com en cinema.
categoria:gèneres literaris
ja:伝記
ko:전기 (문학)
ms:Biografi
simple:Biography
HeràldicaL'heràldica, o ciència del blasó, és la ciència i art auxiliar de la història que estudia la composició i significat dels escuts d'armes.
L'heràldica neix al voltant del segle XII en l'àmbit europeu occidental i és una de les branques del coneixement que han perdurat amb menys canvis fins a l'actualitat.
De la seva inicial utilitat —identificar el guerrer que anava cobert per armadura, així com també l'individu com a pertanyent a un determinat bàndol en la batalla—, ha estès el seu àmbit per abastar la identificació de persones, corporacions, entitats polítiques i d'altres, i en l'actualitat es troba molt propera a la cultura de comunicació visual (marques, logotips, etc.).
La característica que diferencia l'heràldica d'altres tipus de simbologies que s'han donat al llarg de la història o en altres llocs del món es pot resumir en dos punts: l'assumpció d'un conjunt de normes rígides per a la composició dels escuts d'armes i la transmissió de les armories a través de les generacions com a element identificador del llinatge.
Metalls heràldics
- L'argent
- L'or
Colors heràldics
- Ataronjat
- Atzur (blau)
- Gules (vermell)
- Porpra (entremig del lila, el morat i el violeta)
- Sable (negre)
- Sinople (verd)
Enllaços externs
- [http://www.municat.net/escuts/heraldica/heraldica_municipal.htm Introducció a l'heràldica municipal]
Categoria:Heràldica
ja:紋章学
NumismàticaLa numismàtica (del grec antic: νομισματική), és l'estudi científic de les formes dels diners al llarg del temps. Tot i que normalment s'associa a l'estudi de les monedes, aquesta disciplina, també inclou l'estudi de les medalles i medallons. El paper moneda, talons, targes de crèdit i altres formes de diners, tenen també un cert interès en numismàtica.
Categoria:Col·leccionisme
Categoria:Història
Calendari d'esdeveniments
----
Llista condensada d'aniversaris històrics.
Chadidscha bint ChuwaylidChadidscha bint Chuwailid (
- um 555; † um 619) war die erste und bis zu ihrem Tod die einzige Frau des Propheten Mohammed.
Chadidscha war eine reiche, verwitwetet Mekkanische Kauffrau und Tochter von Chuwailid. Mohammed wurde zum Teilhaber bei ihren Handelsgeschäften. Sie unterstützte ihn in den ersten Jahren seines Prophetentums. Chadidscha hatte mit Mohammed mindestens vier Kinder. In Hadithen werden die vier Töchter Fatima, Ruqaiya, Umm Kultum und Zainab erwähnt. Mohammed hing mit besonderer Liebe an Chadidscha.
Siehe auch
- Familie Mohammeds
Kategorie:Frau
Kategorie:Person des Islam
Kategorie:Geboren 555
Kategorie:Gestorben 619
liczniki Randki wadysawowo pokoje teksty ruletka
|
|
|
|
