:: wikimiki.org ::

Hitler

Hitler

Adolf Hitler (1889 – 1945) va ser un polític alemany d'origen austríac, i un dels dictadors més poderosos del segle XX. Va néixer a Braunau am Inn (Àustria) el 20 d'abril de 1889, i era fill d'un modest funcionari de duanes i d'una camperola. Va ser un estudiant mediocre i mai va arribar a acabar els seus estudis d'ensenyament secundari. Va sol·licitar l'ingrés a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena però no va ser admès perquè van considerar que li mancava talent per pintar. El 1918 es mudà a Baviera i s'allistà a l'exèrcit alemany com a voluntari per a defensar l'Imperi durant la I Guerra Mundial, on Alemanya fou una de les principals potències perdedores. Allà entrà en contacte amb l'ideal nacionalsocialista alemany i l'any 1919 es va afiliar al Partit Obrer Alemany, que més tard seria rebatejat com a Partit Nacionalsocialista Alemany del Treball (conegut vulgarment com a partit nazi) i l'any 1921 el van escollir per ser el seu president (Führer). Després d'un intent de cop d'estat a Múnic que el portà a la presó (on escriguí una de les obres més importants de la ideologia nacionalsocialista, Mein Kampf), el 1932 per una banda el NSDAP guanyà per dos cops amb majoria relativa (més gran en les eleccions de juliol que en les de novembre) les eleccions al Reichstag (parlament) i alhora Hitler perdé l'elecció a president. Tanmateix, després que el canceller (equivalent a primer ministre) va ser cessat per voler dissoldre el parlament i convocar eleccions per tercer cop en menys d'un any, el càrrec va passar a mans de Hitler. Després de la mort del president Hindenburg el 1934 també fou nombrat president de la República, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la República de Weimar i proclamar el III Reich, un Estat autoritari, antidemocràtic i centralitzat. Va transformar Alemanya militaritzant completament la seva societat, sotmesa a una profunda crisi econòmica i social després del crack del 29 i la derrota d'Alemanya a la I Guerra Mundial. Va arrossegar el país i la resta del món a la II Guerra Mundial, després de l'anexió de Txecoslovàquia, Àustria i Polònia. Va utilitzar l'antisemitisme per a la seva propaganda i la seva política, per fer del partit nazi un moviment de masses. La major part d'Europa i del nord d'Àfrica van estar sota el seu domini durant la guerra. Va ser el responsable de l'assassinat de milions de polonesos, jueus i de membres d'altres pobles, que ell considerava éssers inferiors, mitjançant l'assassinat sistemàtic en camps de concentració. Quan es va adonar que havia perdut la guerra, es va suïcidar al soterrani del seu despatx a Berlín, el 30 d'abril de 1945. Pot dies abans va dictar el seu testament polític en el qual nombrà un govern que havia d'ésser presidit per Karl Dönitz com a president del Reich i Joseph Goebels com a canceller, amb l'objectiu de continuar la guerra sense cap mena de claudicació, encara que fós a costa de la destrucció d'Alemanya. El seu llegat ha estat un rastre de destrucció total i cap de les institucions o organitzacions que va crear han perdurat, essent actualment el NSDAP il·legal a Alemanya, així com qualsevol símbol nazi.

Relacions exteriors

Durant la seva dictadura, va donar suport al cop d'estat que es va realitzar a Espanya l'any 1936 i que es convertí en guerra civil. Tingué molt bones relacions amb Franco, al qual ajudà amb l'aportació al bàndol feixista de nombrós material de guerra de darrera generació i amb tropes (legió Cóndor, responsable del bombardeig de Guernica). També va mantenir estretes relacions amb el govern feixista de Benito Mussolini, amb el Japó i amb l'URSS d'Stalin fins a l'invasió alemanya de Rússia el 1941 (signatura d'un Pacte germano-soviètic pel repartiment de Polònia). El 1940, després d'ocupar França, autoritzà la detenció i extradició a Espanya de l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, exiliat a París des de la fi de la Guerra Civil, que un cop a Espanya fou empresonat, torturat, jutjat en consell de guerra i afussellat al Castell de Montjuïc de Barcelona. Hitler, Adolf Hitler, Adolf Hitler, Adolf ja:アドルフ・ヒトラー ko:아돌프 히틀러 ms:Adolf Hitler roa-rup:Adolf Hitler simple:Adolf Hitler th:อดอล์ฟ ฮิตเลอร์

1889

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 4 d'agost - Palma (Mallorca): s'hi publica el primer número de la segona època del setmanari "La Roqueta".
- 12 de desembre - Barcelona: l'enginyer català Francesc Bonet i Dalmau patenta el primer automòbil d'explosió del nostre país, conegut com a Bonet. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 7 d'abril - Vicuña (Coquimbo, Xile): Lucila Godoy Alcayaga, coneguda com Gabriela Mistral, poetessa xilena, Premi Nobel de Literatura de 1945.
- 20 d'abril - Braunau am Inn (Àustria): Adolf Hitler, polític alemany.
- 5 de juliol - Maison-Laffitte (l'Illa de França, França): Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francès.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de febrer - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): Paula Montal, religiosa catalana, fundadora de les Escolàpies (n. 1799). :MÓN
- 23 de gener - Santiago (Xile): Ignacio Domeyko, geòleg i mineralogista xilè d'origen polonès (n. 1802).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1889년 ms:1889 simple:1889 th:พ.ศ. 2432

1945

Esdeveniments:

:
- Països Catalans
-
- San Francisco - La Generalitat de Catalunya a l'exili denuncia el cop militar feixista a la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides.
- Espanya - es rebutjada com a membre de la Societat de Nacions[http://www.culturageneral.net/historiaespana/], i no serà acceptada fins a deu anys més tard[http://www.un.org/spanish/aboutun/unmember.htm]. :
- Món
-
- 24 de gener - Rússia conquereix Cracòvia (Polònia).
- 12 d'abril - Harry S. Truman esdevé president dels Estats Units.
- 29 d'abril - Adolf Hitler es casa amb Eva Braun.
- 5 de maig - És alliberat pels aliats, el camp de concentració de Mauthausen, on van morir 2.000 catalans.
- 11 de juliol - Primera explosió nuclear de prova de la història al desert d'Alamogordo (Nou Mèxic, USA).
- 6 d'agost - La ciutat d'Hiroshima (el Japó) queda destruïda en el que va ser el primer bombardeig atòmic de la història.
- 9 d'agost - Es llança la segona bomba atòmica sobre la ciutat de Nagasaki (el Japó).
- 17 d'agost - Indonèsia: es proclama la independència del país.

Naixements:

:
- Països Catalans
- :
- Món
- 4 de Febrer Naixament de Bob Marley
- 11 de setembre - Múnic (Alemanya): Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany.
- 11 de setembre - Lares (Puerto Rico): José Feliciano, cantant.

Necrològiques:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-
- 30 d'abril - Adolf Hitler (Berlín, Alemanya).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1945年 ko:1945년 ms:1945 simple:1945 th:พ.ศ. 2488

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland ) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa, i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA —BRD—, coneguda com a Alemanya Occidental) i la República Democràtica Alemanya (RDA —DDR—, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA va passar a formar part de la RFA, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hamburg i Munic.

Història

Article principal: Història d'Alemanya L'idioma alemany i l'orgull alemany es remunten a fa més de mil anys, però l'estat conegut actualment com a Alemanya fou unificat com una nació estat moderna molt recentment: el 1871. Aquest fou el segon Reich alemany, sovint traduït per "imperi", encara que també significa "regne". Abans de la seva unificació el 1871, Alemanya era una unitat cultural però no realment política. En aquest període s'hi poden distingir les fases següents:
- Primer Reich (conegut durant gran part de la seva existència com el Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya). Va sorgir el 843 de la divisió de l'Imperi Carolingi (que havia estat fundat el 25 de desembre del 800 per Carlemany) i va existir en diverses formes fins el 1806, quan va ser dissolt com a conseqüència de les guerres napoleòniques.
- Unificació alemanya. Després de les guerres napoleòniques, Prússia va anar ampliant els seus territoris fins que va forjar l'Imperi Alemany, encara que excloent-ne Àustria, la qual es va mantenir com un imperi multiètnic durant uns 50 anys més. Aquests són els períodes més importants de la història de l'Alemanya unificada:
- Segon Reich (l'Imperi Alemany). Es fundà el 18 de gener del 1871 a Versalles i va durar fins el 9 de gener del 1918. Va tenir només tres emperadors.
- República de Weimar (primera república alemanya). Es va instaurar després de la Primera Guerra Mundial.
- Dictadura Nazi (anomenat Tercer Reich pels nazis mateixos, encara que era una dictadura). Va durar 12 anys, des del 1933 fins al 1945.
- Segona república alemanya:
- Alemanya dividida. Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en dos estats republicans: la República Federal d'Alemanya (corresponent als sectors ocupats pels EUA, França i el Regne Unit) i la República Democràtica Alemanya (al tros ocupat pel soviètics).
- Alemanya reunificada. Des del 3 d'octubre del 1990, Alemanya torna a ser un sol Estat.

Govern i política

Article principal: Govern i política d'Alemanya Alemanya és una república federal democràtico-parlamentària, el sistema polític de la qual és definit en la seua constitució de 1949 (amb esmenes), anomenada Grundgesetz (llei fonamental):
- Poseeix un sistema parlamentari, en què el cap de govern, el Bundeskanzler (canceller), és electe.
- El parlament, anomenat Bundestag (dieta federal), és elegit cada quatre anys per sufragi popular en un sistema complex el qual combina representació directa i proporcional. Els 16 Bundesländer són representats a nivell federal pel Bundesrat (consell federal), el qual —depenent de l'afer en discussió— pot guanyar la paraula en el procedimient legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administració.
- La funció de cap d'Estat la compleix el Bundespräsident (president federal), els poders del qual es limiten a feines cerimonials i representatives. En l'àmbit de la Unió Europea, Alemanya té la representació més nombrosa al Parlament Europeu en virtut de la seua condició de país més poblat de la Unió. A més, actualment un dels vice-presidents de la Comissió Europea és alemany.

Organització territorial

Comissió Europea

Economia

Article principal: Economia d'Alemanya Categoria:Alemanya als:Deutschland fiu-vro:S'aksamaa ja:ドイツ ko:독일 ms:Jerman roa-rup:Ghirmânii simple:Germany th:สหพันธ์สาธารณรัฐเยอรมนี zh-min-nan:Tek-kok

Dictadura

La dictadura és un sistema de govern en el qual el poder recau sobre una persona (el dictador), o una organització (partit únic), que governen autoritàriament sense sotmetre's a eleccions periòdiques. En contrast amb una democràcia, en una dictadura el govern no és elegit pel poble. Generalment, els governs dictatorials tendeixen a ésser repressius, i a cometre abusos greus dels drets humans. Des del punt de vista ideològic, els governs dictatorials han estat diversos, però, en la història moderna han predominat els de tendència feixista (per exemple, les dictadures de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco a Espanya, la d'Adolf Hitler a Alemanya i la de Benito Mussolini a Itàlia) o comunista (la Unió Soviètica, la Xina, Cuba...). Un altra cas, són aquelles que consideren el país com una propietat del dictador (Somoza a Nicaragua), malgrat en molts de casos per mantenir-se al poder cerquen l'ajut de potències estrangeres. Avui dia, el terme dictador s'acostuma a veure de manera pejorativa. Originalment, a la República Romana, el dictador era un militar que rebia els seus poders del Senat. Tenia poder absolut, però només per un temps determinat. Era un càrrec legítim, pensat per a situacions d'emergència. En temps moderns, els dictadors solen justificar el seu accés el poder adduint situacions d'emergència nacional.

Accés al poder

En alguns casos es poden fer servir els instruments democràtics (eleccions) per accedir al poder, com en el cas d'Adolf Hitler, però una vegada assolit aquest, es canvien les normes per no tornar-lo a perdre. En altres casos, la dictadura s'instal·la mitjançant un auto-cop d'estat, en què un cap d'estat, monarca o president dissol el parlament i s'auto-proclama dirigent. La forma més habitual, però es la del cop d'estat militar o la conquesta del país després d'una guerra civil.

Països amb antics govern dictatorials

- Alemanya amb Adolf Hitler (1933-1945)
- Argentina
- Algèria
- Brasil
- Espanya (Miguel Primo de Rivera, Francisco Franco Bahamonde)
- Filipines
- Haití
- Itàlia (Benito Mussolini)
- Nicaragua
- Panamà
- Portugal (Antonio de Oliveira Salazar)
- República Centrafricana
- Romania (Nicolae Ceaucescu)
- Uganda
- Unió Soviètica (Lenin, Stalin)
- Uruguai
- Venezuela
- Xile (Augusto Pinochet Ugarte)

Actuals dictadures

- Corea del Nord
- Cuba amb Fidel Castro
- Guinea Equatorial on Teodoro Obiang Nguema va conseguir el poder derrocant a en Francisco Macías Nguema.
- Líbia amb Muammar el Gaddafi
- Paraguai
- República Popular de la Xina categoria:Dictadures ja:独裁政治 simple:Dictatorship

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre el 1901 i el 2000 tots dos inclosos. Durant el segle XX, el ritme dels canvis científics, tecnològics i socials s'accelera vertiginosament. Es produeix una explosió demogràfica, i la població mundial arriba als 6000 milions cap a finals de segle. Completada la Revolució Industrial, es desenvolupa una Revolució del Coneixement i de les Comunicacions basada en la Informàtica. Comença la Globalització economica i política del planeta. Els Estats Units esdevenen la potència dominant, sobretot després del col.lapse de la majoria de règims comunistes. Tot i la promulgació dels Drets de l'Home i la constitució de l'ONU, el segle XX ha estat ple de guerres i conflictes, i el respecte als Drets Humans es precari en molts llocs del planeta.

Esdeveniments rellevants

Ciència i Tecnologia

- Física: Teoria de la relativitat, Mecànica quàntica.
- Biologia: Descobriment de l'ADN.
- Astronautica: Exploracio de l'espai, l'home a la lluna.
- Tecnologia: Televisió, Telèfon, Informàtica i Internet, automoció, etc.
- Medicina: descobriment de la penicil.lina

Guerres i Política

- Revolució d'Octubre i creació de la Unio de Republiques Socialistes Sovietiques (1917). Altres revolucions comunistes a la Xina (XXX) i a Cuba (XXX).
- Primera Guerra Mundial (1914 - 1918)
- Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), Dictadura de Franco (1939-1975)
- Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
- Descolonització d'Àfrica
- Conflicte Àrab-Israelià
- Guerra del Vietnam XXXX-XXXX
- Transició democràtica a Espanya a partir del 1975. Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els Estatuts d'Autonomia (Catalunya (1980),País Valencià (XXXX),Balears (XXX) )
- Unió Europea
- Caiguda de la U.R.S.S. i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya
- Guerra del Golf, 1991

Desastres

- Epidemia de grip el 1918.
- Desastre nuclear de Txernobil.
- La SIDA causa milions de morts.
- Tot i les millores tecnologiques, en comensar el segle XXI, gran part de la humanitat continua vivint en la pobresa.

Cultura

- Cultura de masses: premsa, cinema, còmic, televisió, música, internet...
- Normalitzacio de la llengua catalana (Pompeu Fabra i Poch)

Persones rellevants

1889

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1889년 ms:1889 simple:1889 th:พ.ศ. 2432

Belles Arts

- Disciplines artístiques que tenen per objecte expressar la bellesa amb tècniques i materials diversos. Com belles arts en són considerades sis: arquitectura, escultura, pintura, música, literatura i dansa. La literatura inclou la poesia i, amb la música, s'inclou el teatre.
- Belles Arts és també una llicenciatura universitària en alguns països, com a Argentina, Xile, Espanya, o Mèxic. A Espanya, aquesta llicenciatura comprèn estudis de conservació i restauració d'obres d'art, disseny, fotografia, pintura, dibuix, gravat i fins pedagogia. Igualment en països com Colòmbia aquesta carrera d'estudis es defineix com a Arts Plàstiques i inclou un pla d'estudis semblant al descrit anteriorment.

Concepte

El terme s'ha usat per a designar un número limitat de disciplines artístiques i és encara usat per escoles, instituts, i altres organitzacions per a indicar una perspectiva tradicional en el món de l'art, sovint insinuant una associació amb l'art clàssic o acadèmic. A més de la bellesa, les anomenades belles arts poden cercar també l'expressivitat, l'originalitat, impactar al receptor o fins i tot persegueixen la lletgesa o la mort mateixa de l’art. A tall d'exemple, els quadres de Jean Dubuffet i Jean Fautrier associats al literat Camus i al filòsof Sartre. El terme s'ha quedat desfasat, sobretot després de l’adveniment de les avantguardes en el segle XX. En les cultures d’influència hispànica guanya acceptació l’expressió arts plàstiques davant arts visuals. La polèmica sobre què és art, com s’ha d’anomenar i què inclou comença amb Plató i Aristòtil i sembla que mai ha estat possible concretar.

Origen

Els grecs antics dividien les Arts en Superiors i Menors, sent les primeres aquelles que permetien gaudir les obres per mitjà dels sentits superiors, vista i oïda, amb els que no cal entrar en contacte físic amb l'objecte observat. Aquesta és la raó per la qual el cinema és anomenat sovint el Setè Art. Les arts menors serien les que impressionen als sentits menors, gust, olfacte i tacte, amb els que és necessari entrar en contacte amb l'objecte: gastronomia, perfumeria i quelcom que podríem anomenar caricieria, nom que si bé sona molt estrany, es manifestaria en la sensació experimentada per tota persona, en tocar un objecte de superfície especialment agradable. L’expressió belles arts va esdevenir un concepte el 1747 a partir de la publicació del llibre Les beaux arts reduits à un seul principe. En aquest Charles Batteux fa referència a les arts que pretenen agradar i que imiten la natura. Quan s’imposa l’expressió belles arts ho fa aparcant la polèmica i sense dubte facilitant una entrada a l’enciclopèdia.

Enllaços externs

- [http://www.cervantesvirtual.com/FichaClasificacionMaterias.html?Ref=7&idGrupo=revista&portal=10 Biblioteca de Catalunya]
- [http://www.ub.edu/bbaasec/index.htm Facultat de Belles Arts UB]
- [http://www.univers.upc.edu/cultura/cursositallers/cit_bellesarts Univers UPC] Categoria:Belles Arts

1918

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS Catalunya - La Mancomunitat de Catalunya impulsa la campanya pro Estatut d'Autonomia. :MÓN
- Durant l'any: una gravíssima epidèmia de grip arriba a afectar, en alguns llocs, el 50% de la població i causa una enorme mortalitat.
- 1 de gener - Hollywood (Califòrnia, EUA): l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
- 8 de gener - Washington: el president Wilson fa públic el missatge en el punt catorzè del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions.
- 5 de març - Rússia: les autoritats bolxevics traslladen la capital del país de Petrograd a Moscou.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 21 d'abril - prop de Cappy (Somme, la Picardia, França): Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen, conegut com el Baró Roig, aviador alemany, considerat el millor pilot de la Primera Guerra Mundial, en ser abatut el Fokker que pilotava (n. 1892).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1918年 ko:1918년 simple:1918 th:พ.ศ. 2461

Baviera

Alemanya

Història

Govern i política

Organització territorial

Comissió Europea

Economia

1919

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS PAÏSOS CATALANS (Barcelona)]]
- Barcelona: Puig i Cadafalch, aixeca les Quatre Columnes a Montjuïc.
- 1 de gener - Lleida: S'inaugura el Camp d'Esports.
- 5 de febrer - Barcelona: hi comença la vaga de la Canadenca. :MÓN
- 28 de juliol - Món: acaba oficialment la Primera Guerra Mundial amb la signatura del Tractat de Versalles.
- 11 de setembre - Hondures: els marines envaeixen el país.
- Durant l'any - Continua, amb menys intensitat, la gravíssima epidèmia de grip que havia començat el 1918.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 7 de maig de 1919 - Naix a los Toldos, un xicotet poblet de la provincia argentina de Buenos Aires, Eva Duarte, més coneguda com Evita Perón.
- 10 de novembre de 1919 - Naix a Kurya (URSS, Mikhail Kalashnikov, inventor del fusell AK-47.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 15 de gener, assassinat de Rosa Luxemburg

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1919年 ko:1919년 ms:1919 simple:1919 th:พ.ศ. 2462

1921

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1 de gener - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comença el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitació.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 12 de març - Torí (el Piemont, Itàlia): Giovanni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup Fiat.
- 16 d'abril - Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1921年 ko:1921년 ms:1921 simple:1921 th:พ.ศ. 2464

Nacionalsocialista

El nazisme o nacional-socialisme (de l'alemany Nationalsozialismus) és el règim totalitari que va governar Alemanya de 1933 a 1945, i la ideologia i el moviment polític en què es basava aquest règim. El nazisme estava relacionat amb el feixisme, i tenia un fort component racista. El terme nazi fou encunyat pel ministre de propaganda Joseph Goebbels, que la va fer servir per referir-se als membres del seu partit, el Partit Nacional Socialista Alemany (NSDAP), durant un dels seus discursos. Per extensió la paraula nazi va començar a utilitzar-se amb tot el que es relacionava amb el règim i la ideologia nacionalsocialistes. En molts països, entre ells l'Alemanya actual, hi ha lleis estrictes en contra del nazisme, el qual és considerat un delicte. Aquesta ideologia apareix a l'Alemanya dels anys 30, just quan a les dures condicions de pau que se li havien imposat a Alemanya després de la primera Guerra Mundial, s'hi van sumar els estralls econòmics provocats pel Crack del 29. Apareix centrat al voltant de la figura de Hitler i la seva obra Mein Kampf (en alemany, La Meva Lluita) que recull les seves idees,centrades en l'atac al comunisme, cosa que li va suposar l'ajut d'una part de les classes altes. El nazisme alemany presenta característiques similars al feixisme italià:
- Gran importància de l'Estat
- Creença en la desigualtat dels éssers humans: Hitler considera que la raça ària (a la que suposadament pertanyien els alemanys) era superior a les altres i per tant tenia el dret de dominar-les al seu servei
- Exaltació del guia o "führer"
- Defensa de l'imperialisme: Alemanya tenia el dret a envadir els territoris que creia seus. Pel que respecta a la violència, era la norma de funcionament: es van crear cossos de policia com la Gestapo o les SS (guàrdia personal de Hitler) que es dedicaven a vigilar als ciutadans i a empaitar a tots aquells que s'atrevissin a fer el més mínim comentari contra Hitler. D'altra banda el control de la informació i del pensament constitueix una altra característica de l'Estat nazi; això s'aconseguia mitjançant el control dels diaris i la ràdio. Al gener de 1933 Hitler va ser anomenat primer ministre d'Alemanya pel president de la república, gràcies a la seva victoria electoral i al support d'altres partits polìtics. Quan el president de la república, va morir, Hitler, es va anomenar a sí mateix cap d'estat. categoria:nazisme ja:ナチズム simple:Nazism

Mein Kampf

El Mein Kampf (en alemany "La Meva Lluita") és un llibre escrit per Adolf Hitler, combinant elements autobiogràfics amb una exposició de la ideologia política del Nacional Socialisme d'en Hitler.

La redacció del Mein Kampf

El primer volum, anomenat Eine Abrechnung ("Una estimació") va ser publicat el 28 de juliol del 1925; el segon volum Die nationalsozialistische Bewegung ("El moviment Nacional Socialista") va ser publicat el 1926. El títol original que va trià Hitler fou "Quatre any i mig de lluita en contra de les Mentides, Estupidesa i Covardia."; el seu editor nazi, Max Amann, va decidir que aquest títol era massa complicat i el va escurçar a Mein Kampf (simplement "La Meva Lluita"). Hitler va dictar el seu llibre durant el seu empresonament a Landsberg a Emil Maurice, i després del juliol de 1924 a Rudolf Heß, qui després, amb diversa altra gent el van editar. S'ha dit que el llibre és repetitiu i dur de llegir i en part i com a resultat es va editar en una gamma de diverses edicions durant els següents vint anys.

Continguts

EL llibre perfila les idees principals que el règim alemany durà a terme durant la Segona Guerra Mundial. Especialment prominent és el violent antisemitisme de Hitler i els seus socis, perfilant entre altres pensaments els Protocols dels Vells de Zion. Per exemple, denunciaven que la llengua internacional esperanto era part d'un complot jueu, i argumenta sobre la vella idea nacionalista alemanya de Drang nach Osten: la necessitat de guanyar Lebensraum ("espai vital") cap a l'est, especialment Rússia. Molt del material era distorsionat o fabricat per l'autor. Hitler emprava les tesis principals del "Perill jueu", que parlava d'una presumpte conspiració jueva per guanyar el lideratge mundial. Tanmateix explica molts detalls de la infantesa de Hitler i el procés en què es tornava cada cop més antisemític i militarista, especialment durant els seus anys a `[Viena]]. En un primer capítol, escrivia sobre com veia els jueus en els carrers de la ciutat i llavors es demana 'Era allò un alemany?' En tremes de teories polítiques, Hitler anuncià la seva aversió en el Mein Kampf en vers la creença del que eren els mals bessons del món: el comunisme i el judaisme, i manifestava que el seu propòsit era eradicar-los tots dos de la terra. També anuncià que Alemanya necessitava obtenir nou territori: Lebensraum. Aquest terra nou alimentaria el "destí històric" del poble alemany; aquesta meta explica per què Hitler envaeix Europa, tant per l'est com per l'oest, abans que llancés el seu atac contra Rússia. Hitler es presentava a si mateix com el "Übermensch", freqüentment traduït com a "Superhome", terme que emprava Friedrich Nietzsche en els seus escrits, especialment en el llibre, Així parlava Soroastre. Hi ha el dubte de si Hitler va llegir Nietzsche més enllà que superficialment ja que Nietzsche no fa ús d'aquest terme en el mateix significat. Per a Nietzsche era un home que es podria vèncer controlant els seus impulsos i podia canalitzar aquesta energia cap a alguna cosa creativa. El Mein Kampf clarifica el punt de vista racista de Hitler dividint els humans en funció de la seva ascendència. Hitler assegurava que els alemanys "Aris" amb cabell ros i ulls blaus eren al cim de la jerarquia (patró que no encaixava amb el d'ell mateix que tenia cabells marrons), i assignava el fons jeràrquic els jueus, polonesos, russos, txecs i gitanos. Hitler arriba a dir que la gent dominada es beneficiaria de l'aprenentatge dels aris superiors. A més afirmava que els jueus estaven conspirant per evitar que aquesta "raça mestre" aconseguís dominar el món com era de justícia diluint la seva puresa racial i cultural i convencent a l'ari de viure en igualtat enlloc de en la superioritat que li corresponia. Va descriure la batalla per a la dominació del món i la batalla racial, cultural, i política entre aris i jueus.

Popularitat abans de la Segona Guerra Mundial

Abans de l'elecció de Hitler el 1933, el llibre es va vendre molt lentament; però el 1933 va vendre 1.5m còpies d'un sol cop. Tot i que l'NSDAP (el Partit dels Treballadors Nacional Socialistes) reclamava que era un èxit de vendes enorme documents trobats posteriorment a la Segona Guerra Mundial han revelat que era fals. Alguns historiadors han especulat que una ampla lectura podria haver alertat de l'esdevenir de la història però només es va publicar una versió abreujada en anglès poc abans de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, l'editor va extreure alguns dels estaments antisemítics i militaristes. La publicació d'aquesta versió va provocar que Alan Cranston, que era un periodista nord-americà per UPI a Alemanya i després senador de Califòrnia, a publicar la seva pròpia edició anotada, que creia que reflectia millor els continguts del llibre. El 1939 va ser demandat per Hitler per infracció de copyright i un jutge de Connecticut va haver de fallar en favor seu; la versió de Cranston es va haver d'aturar després d'haver-se venut 500.000 còpies. Després de què Hitler s'elevés en el poder, el llibre va guanyar enorme popularitat i virtualment esdevingué la Bíblia de qualsevol nazi. S'exigia que cada parella que s'unís en matrimoni tingués la seva pròpia còpia. Les vendes del Mein Kampf van fer guanyar milions a Hitler; tanmateix, una quantitat considerable dels que l'adquirien no el llegien, i molts el compraven per simplement mostrar la seva fidelitat a Hitler, guanyar posició en el NSDAP i evitar problemes amb la Gestapo. Al final de la guerra s'havien distribuït a Alemanya aproximadament 10 milions de còpies del llibre.

Disponibilitat actual

Avui, el copyright de totes les edicions del Mein Kampf excepte l'anglesa i l'holandesa són propietat de l'estat de Baviera. El copyright finirà el 31 de desembre del 2015. L'historiador Werner Maser, en una entrevista amb Bild am Sonntag ha manifestat que Peter Raubal, fill del nebot de Hitler Leo Raubal, tindria una batalla legal dura per aconseguir els drets d'autor si ho intentés. Raubal, un enginyer austríac ha manifestat que no vol cap part dels drets del llibre que li podrien fer guanyar milions d'euros. El govern de Baviera, en acord amb el Govern Federal d'Alemanya, no permet cap còpia o impressió del llibre a Alemanya i s'hi oposa a qualsevol altre estat amb menys èxit. Posseir i comprar el llibre es legal. Comerciar amb còpies antigues és igualment legal, llevat que es faci apol·logia a la guerra o l'odi, que és generalment il·legal. La majoria de llibreries alemanyes no en volen saber res de comerciar amb aquest llibre. Als Països Baixos vendre el llibre fins i tot en el cas de ser una còpia antiga és il·legal com fer apol·logia a l'odi però no ho és ni posseir-lo ni deixar-lo. El 1997 el govern va explicar al parlament que vendre una versió científicament anotada podria escapar de la prohibició. El 1999, el Simon Wiesenthal Center va documentar que les majors llibreries virtuals com amazon.com i barnesandnoble.com venen Mein Kampf a Alemanya. Arran d'això van aturar-ne les vendes. Mein Kampf va ser un text influencial entre els activistes del Partit Àrab Ba’ath. Una versió en àrab va ser publicada al Líban. Còpies de domini públic del Mein Kampf es troben disponibles a diversos llocs d'internet; també alguns llocs d'internet venen còpies del llibre. Tanmateix les còpies editades són d'una dubtosa fiabilitat ja que per exemple se substitueixen diverses referències a la cristianitat per neopaganes.

Seqüela

Després que el partit perdés les eleccions el 1928 Hitler va creure que algunes raons de la seva pèrdua eren que el públic no entenguè plenament les seves idees. Es va enretirar a Munic per dictar la seqüela del Mein Kampf que centrà en la política exterior. El llibre mai es va publicar, segut o bé al poc índex de vendes del seu primer llibre o per què revelava massa assumptes dels seus plans. El llibre el va guardar segur el seu editor i no va ser descobert fins al 1958.

Enllaços externs

- [http://www.adolfhitler.ws/lib/books/dkampf/dkampf.htm Versió alemanya en línia] Categoria:Llibres Categoria:Nazisme ja:我が闘争 roa-rup:Mein Kampf simple:Mein Kampf

1932

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 21 de gener - conques del Llobregat i del Cardener: s'hi declara la vaga general revolucionària.
- 14 de juliol - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari "L'Intransigent".
- 9 de setembre - Madrid (Espanya): el parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
- 20 de novembre - Barcelona: s'hi publica el "Diccionari general de la llengua catalana", sota la direcció de Pompeu Fabra.
- 6 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya: Lluís Companys n'és elegit president. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 8 de febrer - Nova York (EUA): John Williams, Compositor estatunidenc.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 7 de març - París (França): Aristide Briand, polític francès.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1932年 ko:1932년 ms:1932 simple:1932 th:พ.ศ. 2475

Alemanya

Història

Govern i política

Organització territorial

Comissió Europea

Economia

I Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra va tenir lloc entre 1914 i 1918. Va ser un conflicte bèl·lic en què van intervenir sobretot les potències europees, però també altres països d'arreu del món. Dels 32 països participants, els principals països involucrats van ser, d'una banda els anomenats "aliats", França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units, Itàlia, i de l'altra les "potències centrals" , l'Imperi Alemany, l'Imperi Austro-Hongarès, l'Imperi Turc i Bulgària. Algunes de les batalles més importants van ser:
- Les Batalles d'Arras
- La Batalla naval de Jutlàndia
- Les Batalles del Marne
- La Batalla de Messines
- La Batalla de Verdun
- Les Batalles d'Ypres
- El desembarcament de Gallipoli Tot i que es preveia que la guerra seria curta, va acabar esdevenint un conflicte molt sagnant, amb milions de morts. El nombre altíssim de baixes es va deure, en part, a la combinació d'una estratègia militar pròpia del segle XIX la guerra de desgast, amb una tecnologia militar que, a principis del segle XX, havia avançat considerablement.

Causes

Tot i que el desencadenant de la guerra va ser l'assassinat de l´arxiduc Francesc Ferran, l'hereu de la corona austro-hongaresa el 28 de juny de 1914, les causes indirectes de la guerra van ser la competència econòmica i les rivalitats colonials entre els Estats Europeus, el rearmament constant i molt accelerat a Europa i els conflictes a la zona dels Balcans. La guerra va començar com un enfrontament entre l'Imperi Austro-Hongarès i Sèrbia, però després de la declaració de guerra austro-hongaresa a Rússia l'1 d'agost de 1914, el conflicte es va transformar en un enfrontament militar a escala europea. Finalment es van incrementar les hostilitats fins a convertir-se en una guerra mundial en la qual van participar 32 nacions. Vint-i-vuit d'elles, denominades "aliats", i entre les quals es trobaven França, Itàlia, Regne Unit, Rússia i Estats Units, van lluitar contra la coalició de les "Potències Centrals", integrada per Àustria-Hongria, Alemanya, el Imperi Otomà i Bulgària.

Colònies, zones de comerç i ascens d'Alemanya

A la fi de el segle XIX, Europa domina el món, tecnològicament, financerament, econòmicament i sobretot políticament: Àfrica és gairebé totalment ocupada (llevat de Libèria i Etiòpia), així com Àsia meridional. Xina cau sota domini europeu a poc a poc. EEUU i Rússia tenen un domini eficient dels seus vasts territoris. Un conflicte entre França i Regne Unit va poder haver esclatat a causa de el incident de Fachoda, però el ràpid ascens de la potència alemanya va unir als dos països a través de la "Entente cordiale". El Regne Unit especialment, però igualment França, posseïen un immens imperi que assegurava una gairebé exclusivitat del comerç i l'explotació de riqueses sota el règim colonial. Alemanya, que no posseïa gairebé cap colònia, va començar a pretendre algunes, en particular el Marroc, en la crisi de 1905 i 1911.

Alsàcia i Lorena

Per la seva banda França desitjava obtenir la revenja del fracàs sofert en la Guerra franco-prussiana de 1870 amb Alemanya. En les escoles s'encoratjava als nens després de les reformes de Jules Ferri, a acolorir Alsàcia i Lorena en negre sobre el mapa de França (territoris que havia cedit a Alemanya en el Tractat de Frankfurt). Aquesta generació va ser educada sota la idea de venjar l'afront de 1870, derrotant als alemanys.

Els Balcans

El "país dels Balcans", alliberats de l'Imperi Otomà, (el "malalt d'Europa"), és objecte de rivalitat entre les grans potències. L'Imperi Otomà, que s'enfonsa lentament, no posseeix a Europa, a la vespra de la guerra, més que Istanbul. Tots els joves països nascuts de la seva descomposició (Grècia, Bulgària, Romania, Sèrbia, Montenegro, Albània) busquen expandir-se a costa dels seus veïns. A més, els dos enemics seculars de l'Imperi Otomà continuen la seva política tradicional. L'Imperi Austro-Hongarès desitja continuar la seva expansió en la vall de el Danubi, fins al mar Negre. Rússia, que està lligada històrica i culturalment als eslaus dels balcans, de confessió ortodoxa, i que els han brindat el seu suport ja en el passat, disposa d'aliats naturals en la seva política de conquesta d'un accés a "mar calent" (passant pel control dels estrets). Evidentment aquestes dues polítiques entre una potència catòlica i una ortodoxa, provoquen enfrontaments (els dos imperis posseeixen a més un àguila bicèfala com emblema).

Sistema d'aliances

Es creen vasts sistemes d'aliances: França, Anglaterra i Rússia per una banda (Triple Entente), Alemanya, Àustria-Hongria, i Itàlia que és enemiga de Rússia i Sèrbia (Triple Aliança (1882).

Engranatge del conflicte

L'esdeveniment detonant va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron d'Àustria-Hongria, i la seva esposa, a Sarajevo el 14 de juny de 1914 a les mans del jove estudiant nacionalista serbi Gavrilo Princip. Àustria-Hongria exigeix poder investigar sobre el lloc, al que Sèrbia s'oposa per raons de sobirania. Àustria col·loca un ultimátum el 28 de juliol a Sèrbia, que no cedeix. L'atac portat a terme per Àustria activa les disposicions previstes per les aliances: el 30 de juliol, els russos declaren la guerra a Àustria per a ajudar als serbis, els alemanys al seu torn declaren la guerra a Rússia l'1 d'agost, després a França el dia 3 del mateix mes. El 4 d'agost el Regne Unit declara la guerra a Alemanya, que al seu torn inicia la invasió de França a través de Bèlgica (neutral). Aquest va ser l'inici de la guerra. Entre els grans països europeus només Itàlia roman neutral (aquest país entra en la guerra de part de la "Entente" a partir de 1915). Els dos camps estan equilibrats: l'Eix i la "Entente", posseeixen cadascun 1,9 milions de soldats. Els alemanys tenien un avantatge des del punt de vista de l'artilleria pesada, però això es veia compensat per la supremacia dels britànics en el mar.

Front occidental

Guerra de moviment: batalles en les fronteres

1915 El 1914, els europeus pensaven que la guerra seria curta. Però els generals, que havien estudiat les guerres Napoleòniques, estaven equivocats en el seu enfocament inicial de l'enfrontament. Seguint l'enorme eficàcia de les armes a causa de la revolució industrial, les fortificacions havien estat endurides, però la doctrina d'infanteria no es va prendre en compte. Els francesos van agrupar les seves tropes en la frontera franc-alemanya, entre Nancy i Belfort, dividides en cinc exèrcits. Preveient un atac frontal, van organitzar el Pla XVII. Per contra, els alemanys tenien un pla molt més ambiciós. Contaven amb la rapidesa d'un moviment de contorn per Bèlgica per a sorprendre a les tropes franceses i marxar cap a l'aquest de París (Pla Schlieffen de 1905) i després enfrontar-se a les forces franceses en Jura i Suïssa. Van llançar prop de 2/7 de les seves tropes sobre la frontera per a resistir l'atac frontal i van preparar 5/7 a marxes forçades. El començament del pla transcorre perfectament per als alemanys, van derrotar a l'exèrcit francès a la Batalla de Charleroi (21 d'agost). Simultàniament els francesos van llançar el pla XVII, però va resultar una catàstrofe a causa de un replegui prematur de les tropes cap a les seves línies. Per contra, els alemanys van progressar sempre i van trobar la guarnició de París i les tropes de reserva en la Primera Batalla del Marne que marca l'abandó definitiu dels plans anteriors a la guerra.

Batalla del Marne i curs del mar

Vegi's també: Batalla del Marne

Guerra de posició

Batalla del Marne Després d'aquestes diferents estratègies tan ambicioses, l'equilibri de forces i la presència d'un exèrcit anomenat mitrailleuse facilita enormement la defensa enfront de l'atac i imposa una estabilització del front. Els soldats de trinxera van col·locar quilòmetres de filats i mines. Un assalt presentava tal desavantatge enfront de l'adversari que cap dels dos bàndols es va decidir a llançar una ofensiva d'envergadura. A la fi de 1915, L'arxiduc Falkenhayn proposa el seu projecte a Emperador: atacar Verdún, plaça forta i impenetrable segons la publicitat francesa, però que estava en posició delicada, per no posseir un camí o una via fèrria per a la seva reavituallament. Ell esperava que la seva caiguda afebliria la moral dels soldats francesos. El 21 de febrer de 1916, l'atac pròpiament aquest s'inicia: l'artilleria vigila les posicions franceses. Els alemanys avancen poc, però les pèrdues de la part francesa eren enormes. El 25 de febrer, el General Langle de Cary decideix abandonar, el que era el més raonable des d'un punt de vista estratègic. Però el comandament francès pensava que no podrien permetre's perdre Verdún i nomena en el seu lloc a Philippe Pétain, qui organitza una sèrie de violents contra-atacs. Els alemanys van transformar aquesta batalla de front reduït en una vasta guerra. L'1 de juliol, els anglesos deslliguen una batalla paral·lela a Verdún, a la Batalla de Somme, a fi de dividir les tropes alemanyes i reduir la pressió sobre França. Els alemanys van retrocedir el 15 de desembre, perdent 5 quilòmetres de territoris, que van recuperar ràpidament.

Front oriental

15 de desembre L'estratègia de guerra alemanya funciona també contra Rússia. Els exèrcits russos eren enormes i França era necessària per a dividir l'exèrcit alemany. Però el seu nombre impressionant de soldats (8 milions en 1914) amagava la veritat: compost principalment per camperols sense cap formació militar, mal armats i mal equipats, no estava preparat per a enfrontar-se a la màquina de guerra germana. El comandament rus és també mediocre. Els dos exèrcits s'enfronten en la Batalla de Tannenberg (Prússia Oriental) del 26 al 30 d'agost de 1914, després en la batalla de Mazure del 6 al 15 de setembre de 1914. En els dos casos els russos van sofrir flagrants derrotes i van ser obligats a replegar-se. Paul von Hindenburg, el comandant alemany d'aquesta campanya, va ser enviat al capdavant occidental per a aplicar allí els mateixos mètodes. Ignora que el front s'ha estabilitzat i que els francesos han cavat trinxeres i plantat extensos camps de mines.

Altres fronts

Els altres fronts van intentar maniobres de distracció, però cap va tenir tanta importància com els dos fronts principals: Paul von Hindenburg Els aliats desfermen la Batalla dels Dardanels el 1915. El control dels estrets permetria a França i Anglaterra revitalitzar a Rússia i tancar als imperis centrals. Aquesta idea, defensada netament per Winston Churchill, s'iniciarà amb el desembarcament de Gallipoli, però els aliats no aconsegueixen penetrar per sorpresa en l'Imperi Otomà i fracassen en les successives ofensives. L'operació va ser un fracàs, encara que el cos expedicionari constitueix l'exèrcit d'orient, estacionat prop del camp de Salònica. Aquest exèrcit sostindrà tot seguit als serbis i participarà en l'enfonsament de l'[Imperi Austro-Hongarès]]. Coronel Lawrence, anomenat Lawrence d'Aràbia: Els anglesos van fomentar la sublevació de les tribus àrabs per a pertorbar als otomans. El ministre d'afers exteriors anglès, Lord Arthur Balfour proposa l'establiment d'un Estat jueu a Palestina per a obtenir el mètode de fabricació de l'Acetona i motivar als jueus nord-americans perquè donessin suport l'ingrés d'EEUU en la guerra. El mateix any, els anglesos ataquen Palestina (on van mantenir el control fins a 1947). A Àfrica, britànics i francesos van atacar des de tots els fronts a les colònies alemanyes, envoltades per les seves possessions. Les forces germanes a Togolàndia i Camerun es van rendir ràpidament a les tropes anglofranceses, mentre que la colònia de Àfrica del Sud-oest va ser envaïda per l'exèrcit sud-africà i ocupada totalment en 1915. Només la colònia de Tanganica (Tanzània continental), sota l'adreça del general Paul von Lettow-Vorbeck, va resistir sota domini alemany fins al final de la contesa. Els alemanys, amb els primers submaríns, van intentar imposar un bloqueig complet a Anglaterra i França, interceptar el suport de les seves colònies i trencar les rutes d'aprovisionament entre Amèrica (carn de Argentina, armament Nord-americà) i Europa. Els torpedes llançats contra el RMS Lusitania, on viatjaven 123 nord-americans, va provocar una viva reacció a EEUU, que es va preparar per a entrar oficialment en la guerra al costat dels aliats.

1917, el viratge de la guerra

RMS Lusitania Al març de 1917, l'Estat Major imperial alemany pren la decisió estratègica de mobilitzar el front més cap al nord, sobre la "Línia de Hindenburg", evacuant totes les seves tropes de les posicions ocupades posteriorment a 1914 en el sector de l'Aisne. Dinamiten sistemàticament els edificis emblemàtics de les ciutats ocupades. També desapareixen les fortaleses d'Ham i de Coucy (27 de març 1917). Més tard les dues revolucions russes de març i la octubre de 1917 permeten als alemanys avançar considerablement a Rússia. Els boltxevics van signar l'armistici amb els imperis centrals durant el mes de desembre, després de la Pau de Brest-Litovsk (negociada per Leo Trotsky) al març de 1918. Per a obtenir aquesta pau van consentir enormes sacrificis econòmics, com lliurar als alemanys un "tren d'or" (el contingut del qual va ser confiscat a Alemanya pel Tractat de Versalles). A més Alemanya ocupà Polònia, Ucraïna, Finlàndia, els països bàltics i una part de Bielorússia. Els alemanys aprofiten aquesta situació per a enviar importants reforços al front occidental i intentar obtenir una victòria ràpida abans de l'arribada dels nord-americans. Es produeix una tornada a la "guerra de moviments".

1918, fi de la guerra

Reforçats per les tropes provinents del front aquest, els alemanys posen totes les seves forces en l'última ofensiva de l'oest, a partir de març de 1918, sobre el riu Somme, a Flandre, en Chemin donis Dames i a Champagne (Ofensiva Michael). Però mal alimentades, mal rellevades, cansades, les tropes alemanyes no van poder resistir als exèrcits aliats coordinats pel general Foch i reforçats pel material i els homes americans, els primers tancs (<

Hitler

Relacions exteriors

1889

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1945

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Alemanya

Història

Govern i política

Organització territorial

Economia

Dictadura

Accés al poder

Països amb antics govern dictatorials

Actuals dictadures

Segle XX

Esdeveniments rellevants

Ciència i Tecnologia

Guerres i Política

Desastres

Cultura

Persones rellevants

Cientifics

Politics i Liders Mundials

Artistes

Esportistes

1889

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Belles Arts

Concepte

Origen

Enllaços externs

1918

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Baviera

Alemanya

Història

Govern i política

Organització territorial

Economia

1919

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1921

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Nacionalsocialista

Mein Kampf

La redacció del Mein Kampf

Continguts

Popularitat abans de la Segona Guerra Mundial

Disponibilitat actual

Seqüela

Enllaços externs

1932

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Alemanya

Història

Govern i política

Organització territorial

Economia