:: wikimiki.org ::
| Holanda |
HolandaHolanda és el nom de la part nord-occidental dels Països Baixos. Antigament havia estat un comtat, que va formar part del Sacre Imperi Romà, i va ser membre capdavanter de la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos (1581-1795).
El nom prové de Holtland, és a dir hout-land («terra de la fusta»), atribuïble originàriament a una àrea boscosa propera a Leiden. És força freqüent confondre el nom d'Holanda amb la totalitat dels Països Baixos, si bé només n'és una regió (fenomen aguditzat per l'ús històric d'holandès com a sinònim o subsitut de neerlandès, tant pel que fa a llengua com a gentilici). De totes maneres, entre 1806 i 1810 va existir un Regne Napoleònic d'Holanda, que abastava tots els Països Baixos actuals.
Durant segles, els holandesos van dependre dels molins de vent i cap al segle XIX se n’havien construït uns 9000. Aquests molins de vent tradicionals es troben repartits per tot el país i molts d’ells encara s’utilitzen. Com que el terreny té pocs accidents topogràfics, el vent pot moure els molins amb gran eficàcia.
Actualment es troba dividida a efectes administratius en les províncies d´ Holanda Meridional i Holanda Septentrional. La seva part central, constitueix, juntament amb Utrecht (amb qui constitueix el Randstad), la part més poblada i econòmicament important de l'estat, puix que allotja la capital (Amsterdam), la seu del govern (l'Haia) i la principal ciutat portuària (Rotterdam).
Categoria:Països Baixos
zh-min-nan:Hô-lân (tē-tài)
Països Baixos
Els Països Baixos (Nederland en neerlandès i Nederlân en frisó) són un estat d´Europa occidental situat a la desembocadura dels rius Rin i Mosa. Limiten al nord i a l´oest amb el Mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l´est amb Alemanya.
El sistema de govern és una monarquia constitucional.
Els Països Baixos formen juntament amb l'illa caribenca d'Aruba (status a part) i les Antilles Neerlandeses el Regne dels Països Baixos.
Forma part juntament amb Bèlgica i Luxemburg del Benelux.
Noms
Si bé el nom oficial del país correspon al català Països Baixos (o, més estrictament, "País Baix" en la versió curta i "Regne dels Països Baixos" en la més llarga si bé no totalment equivalent, puix que inclou Aruba i les Antilles neerlandeses), el nom Holanda (que n'és només una regió actualment partida en dues províncies) és bastament emprat com a equivalent seu a nivell informal per part de no neerlandesos. Aquest fet pot provocar malestar entre neerlandesos no holandesos, des de catòlics de les províncies sud (Limburg, Brabant) fins a frisons de llengua i cultura diferents (no holandesos).
En català, el malentès s'engrandeix pel fet que tradicionalment, la llengua neerlandesa ha estat coneguda amb el nom d'holandès, cosa que afavoreix l'etiquetar-ne tots els seus parlants (no belgues) com a 'holandesos', encara que siguin, posem per cas, d'Eindhoven o Groningen. Aquesta confusió, comuna a d'altres llengües romàniques (castellà, francès) no es dóna per exemple amb l'anglès, on es distingeix entre la llengua (Dutch), el gentilici (Netherlander, si bé Dutch o Dutchman també són emprats) el país (Netherlands), i la regió (Holland).
Història
(vegeu Història dels Països Baixos per una exposició més completa)
Acceptada la seva indepedència per Espanya el 1648, les Províncies Unides esdevingueren una de les més importants potències marítimes i econòmiques del segle XVII. Durant aquest període (conegut localment com a segle d'or) els Països Baixos establiren colònies a diversos continents.
Després d'una curta dominació francesa sota Napoleó, el Regne dels Països Baixos prengué el seu status actual com a monarquia constitucional el 1815 durant el regnat de Willem I, si bé incloïa també els actuals Luxemburg i Bèlgica.
El 1830 Bèlgica s'establí com a regne independent. En morir Willem III el 1890 sense descendència masculina i accedir la reina Wilhemina al poder, Luxemburg adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la llei sàlica, esdevenint així plenament independent.
Durant la Primera Guerra Mundial els Països Baixos romangueren neutrals, fet que no es repetí durant la Segona Guerra Mundial, en ser ocupats per Alemanya durant 5 anys.
El 1953 el país patí unes inundacions desastroses que motivaren l'inici del les obres del Pla Delta.
El 1957 esdevingué membre fundador de la Comunitat Econòmica Europea que finalment esdevingué la Unió Europea. Alhora que altres països que en són membres, adoptà l'euro el 2001, tot abandonant la seva anterior moneda, el florí.
Economia
Article principal: Economia dels Països Baixos
Els Països Baixos tenen una economia oberta i moderna, fortament basada en el comerç exterior, especialment amb Alemanya, gràcies al seu paper de nus de comunicacions europeu, amb, d'entre d'altres, el port més important del continent (Rotterdam). Les indústries més importants són l'alimentària, la química, la petrolera i la fabricació d'aparells electrònics. L'agricultura, tot i tenir poc pes en el total econòmic, té més pes que en altres països desenvolupats, gràcies a una mecanització acusadíssima, que, tot i ocupar menys del 4% de la població activa produeix grans superàvits de menjar per a la indústria alimentària. El país se situa tercer a nivell mundial en valor d'exportacions agrícoles, darrera només dels Estats Units i França.
Cultura
Llengües
Els Països Baixos tenen dues llengües oficials: el neerlandès (arreu) i el frisó (a la província de Frísia, al costat del neerlandès).
A més, tant el limburguès com una sèrie de dialectes del baix saxó (groninguès, drentès, stellingwerfès, sallandès, twentès, veluwès i achterhoekès) tenen el reconeixement de "llengua regional".
Unes 17.500 persones empren la llengua de signes neerlandesa, que encara espera reconeixement oficial.
En el món de l'empresa i l'educació l'ús de l'anglès és força estès. Així per exemple el segon cicle de la majoria de carreres universitàries (4t i 5è cursos, allà anomenats Master) és impartit en anglès i no pas en neerlandès.
A més, la presència de molts immigrants ha dut moltes altres llengües al país. Hi són notables el malai i el crioll sranan, papiamentu (d'entre les llengües provinents d'antigues colònies o actuals territoris associats al Regne dels Països Baixos), i el turc, el kurd, l'àrab i el berber (d'entre les llengües dutes per immigrants econòmics del Nord d'Àfrica o Anatòlia).
Literatura
Dels Països Baixos podem destacar autors que, partint del clàssic pensador Baruch Spinoza (1632-1677), arriben als més contemporanis, com ara Annie M. G. Schmidt (1911-1995), Harry Mulisch (1927) o Cees Nooteboom (1933).
Festes i dies festius
Províncies
A efectes administratius els Països Baixos estan dividits en 12 províncies:
- Brabant Septentrional (capital: 's-Hertogenbosch)
- Drenthe (capital: Assen)
- Gelderland (capital: Arnhem)
- Groningen (capital: Groningen)
- Frísia (capital: Ljouwert)
- Flevoland (capital: Lelystad)
- Holanda Meridional (capital: l'Haia)
- Holanda Septentrional (capital: Haarlem)
- Limburg (capital: Maastricht)
- Overijssel (capital: Zwolle)
- Utrecht (capital: Utrecht)
- Zelanda (capital: Middelburg)
Middelburg
A més, el país també està dividit en 483 municipis.
Enllaços externs
- [http://casalcatala.nl/ Casal català dels Països Baixos]
Categoria:Països Baixos
Categoria:Unió Europea
ja:オランダ
ko:네덜란드
ms:Belanda
nb:Nederland
simple:Netherlands
zh-min-nan:Kē-tē-kok
1581 Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVI
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XVI
ko:1581년
simple:1581
1795 Esdeveniments:
- 5 d'abril - Basilea (Suïssa): s'hi signa el tractat segons el qual passa en poder de França la part l'illa Espanyola que avui és la República Dominicana (la part que avui és Haití ja era francesa).
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XVIII
ko:1795년
ms:1795
Països Baixos
Els Països Baixos (Nederland en neerlandès i Nederlân en frisó) són un estat d´Europa occidental situat a la desembocadura dels rius Rin i Mosa. Limiten al nord i a l´oest amb el Mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l´est amb Alemanya.
El sistema de govern és una monarquia constitucional.
Els Països Baixos formen juntament amb l'illa caribenca d'Aruba (status a part) i les Antilles Neerlandeses el Regne dels Països Baixos.
Forma part juntament amb Bèlgica i Luxemburg del Benelux.
Noms
Si bé el nom oficial del país correspon al català Països Baixos (o, més estrictament, "País Baix" en la versió curta i "Regne dels Països Baixos" en la més llarga si bé no totalment equivalent, puix que inclou Aruba i les Antilles neerlandeses), el nom Holanda (que n'és només una regió actualment partida en dues províncies) és bastament emprat com a equivalent seu a nivell informal per part de no neerlandesos. Aquest fet pot provocar malestar entre neerlandesos no holandesos, des de catòlics de les províncies sud (Limburg, Brabant) fins a frisons de llengua i cultura diferents (no holandesos).
En català, el malentès s'engrandeix pel fet que tradicionalment, la llengua neerlandesa ha estat coneguda amb el nom d'holandès, cosa que afavoreix l'etiquetar-ne tots els seus parlants (no belgues) com a 'holandesos', encara que siguin, posem per cas, d'Eindhoven o Groningen. Aquesta confusió, comuna a d'altres llengües romàniques (castellà, francès) no es dóna per exemple amb l'anglès, on es distingeix entre la llengua (Dutch), el gentilici (Netherlander, si bé Dutch o Dutchman també són emprats) el país (Netherlands), i la regió (Holland).
Història
(vegeu Història dels Països Baixos per una exposició més completa)
Acceptada la seva indepedència per Espanya el 1648, les Províncies Unides esdevingueren una de les més importants potències marítimes i econòmiques del segle XVII. Durant aquest període (conegut localment com a segle d'or) els Països Baixos establiren colònies a diversos continents.
Després d'una curta dominació francesa sota Napoleó, el Regne dels Països Baixos prengué el seu status actual com a monarquia constitucional el 1815 durant el regnat de Willem I, si bé incloïa també els actuals Luxemburg i Bèlgica.
El 1830 Bèlgica s'establí com a regne independent. En morir Willem III el 1890 sense descendència masculina i accedir la reina Wilhemina al poder, Luxemburg adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la llei sàlica, esdevenint així plenament independent.
Durant la Primera Guerra Mundial els Països Baixos romangueren neutrals, fet que no es repetí durant la Segona Guerra Mundial, en ser ocupats per Alemanya durant 5 anys.
El 1953 el país patí unes inundacions desastroses que motivaren l'inici del les obres del Pla Delta.
El 1957 esdevingué membre fundador de la Comunitat Econòmica Europea que finalment esdevingué la Unió Europea. Alhora que altres països que en són membres, adoptà l'euro el 2001, tot abandonant la seva anterior moneda, el florí.
Economia
Article principal: Economia dels Països Baixos
Els Països Baixos tenen una economia oberta i moderna, fortament basada en el comerç exterior, especialment amb Alemanya, gràcies al seu paper de nus de comunicacions europeu, amb, d'entre d'altres, el port més important del continent (Rotterdam). Les indústries més importants són l'alimentària, la química, la petrolera i la fabricació d'aparells electrònics. L'agricultura, tot i tenir poc pes en el total econòmic, té més pes que en altres països desenvolupats, gràcies a una mecanització acusadíssima, que, tot i ocupar menys del 4% de la població activa produeix grans superàvits de menjar per a la indústria alimentària. El país se situa tercer a nivell mundial en valor d'exportacions agrícoles, darrera només dels Estats Units i França.
Cultura
Llengües
Els Països Baixos tenen dues llengües oficials: el neerlandès (arreu) i el frisó (a la província de Frísia, al costat del neerlandès).
A més, tant el limburguès com una sèrie de dialectes del baix saxó (groninguès, drentès, stellingwerfès, sallandès, twentès, veluwès i achterhoekès) tenen el reconeixement de "llengua regional".
Unes 17.500 persones empren la llengua de signes neerlandesa, que encara espera reconeixement oficial.
En el món de l'empresa i l'educació l'ús de l'anglès és força estès. Així per exemple el segon cicle de la majoria de carreres universitàries (4t i 5è cursos, allà anomenats Master) és impartit en anglès i no pas en neerlandès.
A més, la presència de molts immigrants ha dut moltes altres llengües al país. Hi són notables el malai i el crioll sranan, papiamentu (d'entre les llengües provinents d'antigues colònies o actuals territoris associats al Regne dels Països Baixos), i el turc, el kurd, l'àrab i el berber (d'entre les llengües dutes per immigrants econòmics del Nord d'Àfrica o Anatòlia).
Literatura
Dels Països Baixos podem destacar autors que, partint del clàssic pensador Baruch Spinoza (1632-1677), arriben als més contemporanis, com ara Annie M. G. Schmidt (1911-1995), Harry Mulisch (1927) o Cees Nooteboom (1933).
Festes i dies festius
Províncies
A efectes administratius els Països Baixos estan dividits en 12 províncies:
- Brabant Septentrional (capital: 's-Hertogenbosch)
- Drenthe (capital: Assen)
- Gelderland (capital: Arnhem)
- Groningen (capital: Groningen)
- Frísia (capital: Ljouwert)
- Flevoland (capital: Lelystad)
- Holanda Meridional (capital: l'Haia)
- Holanda Septentrional (capital: Haarlem)
- Limburg (capital: Maastricht)
- Overijssel (capital: Zwolle)
- Utrecht (capital: Utrecht)
- Zelanda (capital: Middelburg)
Middelburg
A més, el país també està dividit en 483 municipis.
Enllaços externs
- [http://casalcatala.nl/ Casal català dels Països Baixos]
Categoria:Països Baixos
Categoria:Unió Europea
ja:オランダ
ko:네덜란드
ms:Belanda
nb:Nederland
simple:Netherlands
zh-min-nan:Kē-tē-kok
Holandès
El neerlandès és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com ex-colònies) i a Flandes (Bèlgica), on és conegut habitualment com a flamenc.
Noms
El neerlandès ha estat tradicionalment anomenat "holandès" en català per raó de la llarga preeminença econòmica de la província d´Holanda dins de l'àrea neerlandòfona, cosa que també passa amb Holanda (emprat enlloc de Països Baixos). Tanmateix, tant a nivell oficial com per part dels propis neerlandòfons, "holandès" (hollands) no és la paraula més usada habitualment, puix que només correspon a un dialecte concret del neerlandès global. Com en el cas de l'alemany però, el nom d'aquesta idioma no ha estat fix a través dels segles ni és homogeni entre les altres llengües (Nederlandsk en noruec i altres llengües germàniques, Dutch en anglès, holandès entre la majoria de llengües romàniques, flamenc a les àrees del sud de l'àrea neerlandòfona).
El terme neerlandès aparegué per primera vegada el 1482 en un incunable de Gouda, però no s'acabà imposant fins al segle XIX. Anteriorment, la llengua era coneguca com a "theodiscus", un mot llatí que servia per anomenar qualsevol llengua o dialecte germànics i que vol dir "vernacle", "de la gent" (per oposició al llatí o al francès, conegut com "való"). Localment, aquest mot esdevingué "dietsch" o "duutsch". Aquest terme (amb variacions) fou també adoptat a tota l'àrea de parla alemanya, i perviu en el seu nom actual Deutsch. Tanmateix, per poder distingir la llengua parlada al nord de la parlada al sud, hom començà a introduir "Neder" ("baix") al davant, de manera que primer aparagué "Nederduytsch" (baix alemany) i, posteriorment, "Nederlandsch" (literalment: "de les terres baixes", "terrabaixenc"), que, finalment, amb posteriors simplificacions ortogràfiques esdevingué l'actual Nederlands.
Aquest canvi però, no es produí per exemple en l'anglès, on "Dutch" significà durant segles tan alemany com neerlandès, imposant-se al final però aquest darrer significat. Queden reminiscències del primer en el "Pennsylvania Dutch" (un dialecte de l'alt alemany parlat als Estats Units).
Avui en dia, en neerlandès, "Duits" significa "alemany", "Diets" fa referència al neerlandès antic, "Hollands" al dialecte de d'Holanda i "Vlaams" (flamenc) als dialectes (estandaritzats o no) que es parlen o bé a la zona de neerladòfona de Bèlgica o bé només als corresponents a l'antic ducat de Flandes.
Abast i reconeixement oficial
El neerlandès és la llengua materna d'uns 21 milions de persones (15 als Països Baixos, 6 a Bèlgica, 250.000 a Surinam i 10.000 a França) i és a més après per 3 milions de belgues valons. En el marc de la Unió Europea, és la 7a llengua pel que fa el nombre de parlants. A internet, 1 de cada 50 pàgines és en neerlandès, cosa que el situa en 8a posició.
El neerlandès és llengua oficial dels Països Baixos, Bèlgica, Surinam, Aruba i les Antilles Neerlandeses. Les autoritats de tots aquests territoris coordinen les seves activitats lingüístiques a través de la "Unió de la Llengua Neerdlandesa" (Nederlandse Taalunie). Ella estableix una sèrie de normes ortogràfiques i gramaticals que defineixen una llengua estàndard, coneguda com a "neerlandès estàndard" (Standaardnederlands) que és el que s'empra en la majoria de documents oficials, premsa i l'ensenyament. Abans d'utilitzar el citat nom, el neerlandès estàndard s'anomena oficialment Algemeen Beschaafd Nederlands (traducció aproximada: "Neerlandès General Civilitzat/Culte"), però aquest nom fou abandonat perquè tenia connotacions negatives per als dialectes que no s'hi acostessin.
A França el neerlandès és parlat per gent gran al voltant de Dunkerque (departament del Nord), si bé no disposa de gaire suport oficial i recula fortament.
Classificació i relació amb altres llengües
Pertany a la branca germànica occidental, juntament amb l'anglès, el frisó i l'alemany entre d'altres. A diferència d'aquest darrer, no patí la segona mutació consonàntica que separà l'alt alemany (del qual en deriva l'actual alemany estàndard) de la resta de llengües del grup. Alhora, tampoc patí tota bona part de les mutacions ingaveòniques de l'anglès i el frisó. Pot ser considerada doncs una llengua "a mig camí" entre l'anglès i l'alemany: havent simplificat fortament la seva gramàtica (respecte les antigues llengües germàniques o fins l'alemany actual), no ho feu tant com en el cas de l'anglès (desaparicó total del gènere, poquíssima flexió verbal). La fortíssima llatinització/romanització (especialment arran de la influència normanda) que patí l'anglès fa que gloablment el neerlandès actual sigui més proper a l'alemany estàndard que no pas a l'anglès.
Genèticament, es pot considerar el neerlandès com una varietat del baix alemany. En el si d'aquest darrer hi ha un continu dialectal que s'estén des de les ribes orientals del mar del Nord (deltes del Mosa i del Rin) fins a l'extrem oriental de l'Alemanya septentrional, tot passant de dialectes del baix fràncic fins a dialectes del baix saxó. Noti's que a l'est de l'IJsselmeer, dins dels propis Països Baixos, s'hi parla el baix saxó (veure més avall). Així doncs establir límits clars entre les seves varietats és complicat, puix que a les regions nord-orientals d'Alemanya el dialecte local és sovint més proper al neerlandès que a l'alemany estàndard que hi predomina a la vida pública i administrariva. Els criteris són sovint doncs, polítics.
Història
IJsselmeer
Diverses tribus germàniques s’establiren al voltant del delta del Rin cap a les acaballes de l’Imperi Romà: els frisons (al nord) els saxons (a l’est) i els francs (al sud). Foren els seus parlars els qui, amb el pas del temps, acabaren donant lloc al neerlandès actual (així com el frisó, al nord).
Els documents escrits més antics que se'n tenen provenen dels segles X i XI. El més conegut n'és la frase Hebban olla vogala, apareguda entremig d'un manuscrit en llatí.Durant el segle XIV els ducs de Borgonya acabaren controlant bona part dels actuals Països Baixos i Bèlgica. Malgrat que el francès era la llengua de l’administració, aquesta unió política permeté l'estandarització del vernacle germànic, basant-se sobretot en els dialectes de les ciutats flamenques. La posterior unió dinàstica al Sacre Imperi Romano-Germànic, unida a la Reforma i l'aparició de la imprempta acceleraren el procés, alhora que el centre cultural neerlandòfon es desplaçava vers Anvers. Tanmateix, el descontentament amb la centralització i les tributàries i l'intolerància religiosa provocaren aixecaments que, començant a les províncies del sud (Flandes, Brabant), s'acabaren extenent cap al nord. Els exèrcits de Felip II segon aconseguiren controlar la revolta al sud, però no al nord, tot apareixent l'estat independent dels Països Baixos del Nord (més conegut com a Províncies Unides o la República Neerlandesa). Cap allà fugiren tots els prohoms del sud descontents amb la política imperial, tot convertint Amsterdam i Holanda en general en el centre econòmic i cultural dels Països Baixos (el segle XVII significà l’apogeu de les Províncies Unides). La llengua que en resultà fou doncs una barreja dels dialectes holandesos que s'hi parlaven i el parlar dels refugiats del sud.
Malgrat la tolerància religiosa, el nord era essencialment protestant (calvinista), de manera que la traducció de la Bíblia al neerlandès (Statenbijbel, 1637) tingué un paper central en l'evolució de la llengua, ja que creà un nou estàndard que s'acabà imposant els següents segles. A banda d'incorporar moltes paraules no neerlandeses arran de la voluntat de cenyir-se als textos originals, l'Statenbijbel es caractertizà per agafar trets lingüístics d’arreu del país, de manera que gent de totes les regions s'hi pogués sentir còmode (per exemple el pronom reflexiu en tercera persona del saxó zich enlloc de hem, haar). A banda d'això, el neerlandès rebé fortes influències del francès (llengua de cultura del moment, sobretot al sud) i el llatí, les diverses llengües d'altres grups que es refugiaren al nord (jueus) i les que es parlaven a les colònies de l'imperi colonial (malai).
La primera ortografia oficial (Siegenbeek, 1804) s'imposà tant al sud com al nord durant l'ocupació napoleònica, si bé posteriors modificacions no foren adoptades arreu, i separaren la novament indepent Bèlgica (catòlica) del nord calvinista. Durant el següent segle hi hagué diversos intents tant de trobar un estàndard comú com d'establir-ne dos de separats. El fet que a Bèlgica, fins ben entrat el segle XX la llengua francesa dominés a la vida pública i l'educació (la primera universitat en ensenyar-hi en neerlandès fou la de Gant, el 1932) provocà una clara diglòssia, i, per exemple a Brussel·les, un canvi en els usos lingüístics (actualment, malgrat ser una àrea tradicionalment neerlandòfona i oficialment bilingüe, el francès hi predomina pel que fa al nombre de parlants). Les tendències unionistes acabaren prevalguen, i foren ratificades amb una sèrie de tractats després de la Segona Guerra Mundial, que culminaren el 1980 amb la Unió de la Llengua Neerlandesa (Nederlandse Taalunie).
Vocabulari
La base lexical del neerlandès és la comuna a la major part de les llengües germàniques. Així, hi ha termes tan comuns com stoel ("cadira"; pronunciat [stul]), boek ("llibre"; pron. [buk]) o werpen ("llançar"; pron. []). És a l'hora de distingir entre els mots més tradicionalment germànics que apareixen diferències, per exemple entre les diferents llengües germàniques occidentals:
A vegades existeixen en neerlandès dues possibilitats per dir un concepte, l'un més proper a l'habitual anglès i l'altre a l'alemany. Així, tot i que en general werk i werken (anàlegs a l'anglès "work") siguin els mots emprats per dir "feina" i "treballar", existeix també arbeider ("treballador"), que és un mot més proper a l'alemany o les llengües escandinaves. Anàlogament, per dir "roda" tant es pot dir rad (alemany "Rad") com wiel (anglès "wheel").
Com gairebé totes les llengües d'Europa, el neerlandès té una part molt important del vocabulari científic provinent del grec o el llatí. En certes branques però, el neerlandès disposa d'un vocabulari propi. Així per exemple el científic Simon Stevin introduí paraules com driehoek (triangle), loodrecht (perpendicular) o evenwijdig (paral.lel) a les wiskunde (matemàtiques). En la gramàtica, el neerlandès adoptà mots particulars per (entre d'altres) anomenar un subjecte (onderwerp), un objecte directe (lijdend voorwerp) o un verb (werkwoord, literalment "paraula de treball").
Gramàtica
La gramàtica del neerlandès és anàloga a la d'altres llengües germàniques, si bé presenta menys simplificacions que l'anglès o el danès però més que l'alemany o l'islandès. A Flandes, hom tendeix a ser més conservador lingüísticament, romanent-hi expressions i declinacions que són vistes com a arcaiques als Països Baixos.
Els tradicionals possibles tres gèneres del substantiu (masculí, femení i neutre) han estat reduïts a dos (comú i neutre), distingibles per l´article singular determinat que els acompanya: de o het respectivament. Aquest fenomen es dóna també en altres llengües germàniques com ara el danès i el suec. Les declinacions per cas han desaparegut de la major part de noms, i només en queden reminiscències en mots especials. Per contra, són mantingudes en els pronoms personals.
Els adjectius tampoc presenten gaire flexió. Si apareixen després de verbs copulatius no duen cap sufix (Exmp: "De water is kald" - "L'aigua és freda"). Per contra, quan fan de complements de nom, porten s'acaben generlament amb -e (Exmp: "De kalde water" - "L'aigua freda"). Només en el singular indeterminat de paraules neutres desapareix aquest sufix (Exmp: "Een groot huis" - "Una casa grossa" contra "Het grote huis" - "La casa grossa").
Els verbs presenten certa inflexió. En present, afecta només les persones del singular. Existeixen dues formes bàsiques de passat, el perfectum i l´imperfectum. El primer es forma a partir de l'arrel del verb mentre que el segon demana un auxiliar (hebben -tenir- o zijn -ser-) davant del participi. Com en alemany, el participi té l'afix ge- al davant (en general). El futur s'expressa mitjançant verbs auxil·liars (zullen, gaan) o bé afegint algun complement circumstancial a una frase en present. Per exemple:
:Morgen reis ik naar Parijs. ("Demà viatjo a París.")
L'ordre predominant a les frases en neerlandès és el SVO, si bé hi ha inversió de subjecte i verb quan la frase comença amb un complement circumstancial. Una altra caracterísitca del neerlandès és la capacitat (com altres llengües germàniques) de construir paraules ben llargues a base d'unir-ne moltes de curtes. A tall d'exemple:
:Afvalwaterzuiveringsinstallatie ("Planta de tractatment d'aigües residuals")
L'ús del diminutiu -je està bastament estès en el neerlandès, i s'usa en situacions on la majoria de parlants d'altres llengües indo-europees no el trobarien normal. Tot nom és susceptible de ser "empetitit" afegint-hi el sufix en qüestió, que torna tota paraula (indepedentment del gènere que tingués prèviament) en neutra. Per exemple:
:Zij schreeft een briefje voor haar vriendje terwijl zij drinkt een kopje koffie. (Ella escriu una carteta pel seu xicotet mentre beu una tasseta de cafè.)
::Per a més informació sobre aquest tema vegeu l'article "Gramàtica del neerlandès"
Escriptura
El neerlandès empra l'alfabet llatí ampliat amb el conjunt ij, que es considera una lletra única i va després després de la i. Correspon al diftong []. Pot també escriure's com a ÿ (noti's que escrivint tenen el mateix aspecte). En començaments de paraules tant I com J van en majúscula (p. e.: IJsselmeer).
A més, disposa de dièresis i accents. Les primeres són utilitzades per trencar diftongs o separar sons vocàlics que, altrament, d'acord amb l'ortografia neerlandesa, serien un sol so. En són exemples:
:België (Bèlgica). Així es pronuncia [] en lloc de []
:coördinatie (coordinació). Així es pronuncia [] en lloc de []
L'accent (en general tancat, ocasionalment obert) s'empra per assenyalar la presència d'una síl·laba tònica inusual, o com a diacrític o simplement per donar èmfasi a un mot.
:een (un): article indefinit - één (u, un): nombre
:Ik wil het zó!! (Ho vull així!!)
Dialectes
Vegeu el mapa a mà dreta amb la localització dels dialectes del neerlandès d'Europa. Part dels dialectes mostrats són sovint considerats idiomes per separat (limburguès, dialectes del baix saxó...).
baix saxó
A. Grup dialectal del sud-oest(zelandès/flamenc occidental)
:1. Flamenc occidental (West-Vlaams), incloent-hi el flamenc francès (Frans-Vlaams) i el flamenc zelandès (Zeeuws-Vlaams)
:2. Zelandès (Zeeuws)
B. Grup dialectal del nord-oest (Holandès)
:3. Holandès meridional (Zuid-Hollands)
:4. Westhoeks
:5. Waterlands
- i Volendams
-
:6. Zaans
-
:7. Kennemerlands
:8. Frisó occidental (West-Fries)
-
:9. Bildts, Midslands, Stadsfries i Amelands
-
- Els dialectes marcats amb un asterisc són considerats com a holandès si bé tenen una forta influència frisona, sobretot pel que fa al substrat (el nom "frisó" del dialecte número vuit no és només un epítet de neerlandès: neerlandès frisó, no pas la llengua frisona en si). Les variants del nord d'Holanda han vist una forta tendència cap al neerlandès estàndard d'ençà de la Segona Guerra Mundial.
C. Grup dialectal del nord-est (Baix saxó)
:10. Kollumerlands
:11. Groninguès (Gronings) i Noord-Drents
:12. Stellingswerfs
:13. Midden-Drents
:14. Zuid-Drents
:15. Twents
:16. Twents-Graafschaps
:17. Gelders-Overijssels (Achterhoeks) i Urkers
:18. Veluws
D. Grup dialectal septenrional-central
:19. Utrechts-Alblasserwaards
E. Grup dialectal meridional-central
:20. Zuid-Gelders
:21. Brabançó septentrional (Noord-Brabants) i Limburguès septentrional (Noord-Limburgs)
:22. Brabançó (Brabants)
:23. Flamenc oriental (Oost-Vlaams)
F. Grup dialectal del sud-est
:24. Limburguès (Limburgs)
G. Surinam
:25. Neerlandès del Surinam (Surinaams Nederlands)
Altres
FL. Flevoland. Per raó de la seva recent colonització (duta a terme per gent de procedència diversa), aquest província no té cap dialecte particular. En general hi predominen les varietats sud-holandeses, o bé l'amsterdamès (a Lelystad i Almere). Al nord hi ha més influència del baix saxó.
A més, a Sud-Àfrica, hom hi parla l'afrikaans, llengua derivada del neerlandès que els colonitzadors europeus hi portaren. Després de segles de separació política respecte la metròpoli i influències singulars (llengües africanes, indonesi) ha aconseguit la independència ortogràfica.
Fonts
- Fermaut, J. i Vandeputte, O. (1991) Le Neerlandais. Langue de vingt millions de Neerlandais et Flamands. Rekkem, Stichting Ons Erfeel vzw ISBN 90-70831-03-1.
- Price, G. (2000) Encyclopedia of the languages of Europe. Oxford, Blackwell Publishers ISBN 0-631-19286-7.
Enllaços externs
- [http://www.taalunie.org De Nederlandse Taalunie](neerlandès)
- [http://commons.wikimedia.org/wiki/Dutch Arxiu de so de paraules en holandès]
Categoria:Neerlandès
ja:オランダ語
nb:Nederlandsk språk
Neerlandès
El neerlandès és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com ex-colònies) i a Flandes (Bèlgica), on és conegut habitualment com a flamenc.
Noms
El neerlandès ha estat tradicionalment anomenat "holandès" en català per raó de la llarga preeminença econòmica de la província d´Holanda dins de l'àrea neerlandòfona, cosa que també passa amb Holanda (emprat enlloc de Països Baixos). Tanmateix, tant a nivell oficial com per part dels propis neerlandòfons, "holandès" (hollands) no és la paraula més usada habitualment, puix que només correspon a un dialecte concret del neerlandès global. Com en el cas de l'alemany però, el nom d'aquesta idioma no ha estat fix a través dels segles ni és homogeni entre les altres llengües (Nederlandsk en noruec i altres llengües germàniques, Dutch en anglès, holandès entre la majoria de llengües romàniques, flamenc a les àrees del sud de l'àrea neerlandòfona).
El terme neerlandès aparegué per primera vegada el 1482 en un incunable de Gouda, però no s'acabà imposant fins al segle XIX. Anteriorment, la llengua era coneguca com a "theodiscus", un mot llatí que servia per anomenar qualsevol llengua o dialecte germànics i que vol dir "vernacle", "de la gent" (per oposició al llatí o al francès, conegut com "való"). Localment, aquest mot esdevingué "dietsch" o "duutsch". Aquest terme (amb variacions) fou també adoptat a tota l'àrea de parla alemanya, i perviu en el seu nom actual Deutsch. Tanmateix, per poder distingir la llengua parlada al nord de la parlada al sud, hom començà a introduir "Neder" ("baix") al davant, de manera que primer aparagué "Nederduytsch" (baix alemany) i, posteriorment, "Nederlandsch" (literalment: "de les terres baixes", "terrabaixenc"), que, finalment, amb posteriors simplificacions ortogràfiques esdevingué l'actual Nederlands.
Aquest canvi però, no es produí per exemple en l'anglès, on "Dutch" significà durant segles tan alemany com neerlandès, imposant-se al final però aquest darrer significat. Queden reminiscències del primer en el "Pennsylvania Dutch" (un dialecte de l'alt alemany parlat als Estats Units).
Avui en dia, en neerlandès, "Duits" significa "alemany", "Diets" fa referència al neerlandès antic, "Hollands" al dialecte de d'Holanda i "Vlaams" (flamenc) als dialectes (estandaritzats o no) que es parlen o bé a la zona de neerladòfona de Bèlgica o bé només als corresponents a l'antic ducat de Flandes.
Abast i reconeixement oficial
El neerlandès és la llengua materna d'uns 21 milions de persones (15 als Països Baixos, 6 a Bèlgica, 250.000 a Surinam i 10.000 a França) i és a més après per 3 milions de belgues valons. En el marc de la Unió Europea, és la 7a llengua pel que fa el nombre de parlants. A internet, 1 de cada 50 pàgines és en neerlandès, cosa que el situa en 8a posició.
El neerlandès és llengua oficial dels Països Baixos, Bèlgica, Surinam, Aruba i les Antilles Neerlandeses. Les autoritats de tots aquests territoris coordinen les seves activitats lingüístiques a través de la "Unió de la Llengua Neerdlandesa" (Nederlandse Taalunie). Ella estableix una sèrie de normes ortogràfiques i gramaticals que defineixen una llengua estàndard, coneguda com a "neerlandès estàndard" (Standaardnederlands) que és el que s'empra en la majoria de documents oficials, premsa i l'ensenyament. Abans d'utilitzar el citat nom, el neerlandès estàndard s'anomena oficialment Algemeen Beschaafd Nederlands (traducció aproximada: "Neerlandès General Civilitzat/Culte"), però aquest nom fou abandonat perquè tenia connotacions negatives per als dialectes que no s'hi acostessin.
A França el neerlandès és parlat per gent gran al voltant de Dunkerque (departament del Nord), si bé no disposa de gaire suport oficial i recula fortament.
Classificació i relació amb altres llengües
Pertany a la branca germànica occidental, juntament amb l'anglès, el frisó i l'alemany entre d'altres. A diferència d'aquest darrer, no patí la segona mutació consonàntica que separà l'alt alemany (del qual en deriva l'actual alemany estàndard) de la resta de llengües del grup. Alhora, tampoc patí tota bona part de les mutacions ingaveòniques de l'anglès i el frisó. Pot ser considerada doncs una llengua "a mig camí" entre l'anglès i l'alemany: havent simplificat fortament la seva gramàtica (respecte les antigues llengües germàniques o fins l'alemany actual), no ho feu tant com en el cas de l'anglès (desaparicó total del gènere, poquíssima flexió verbal). La fortíssima llatinització/romanització (especialment arran de la influència normanda) que patí l'anglès fa que gloablment el neerlandès actual sigui més proper a l'alemany estàndard que no pas a l'anglès.
Genèticament, es pot considerar el neerlandès com una varietat del baix alemany. En el si d'aquest darrer hi ha un continu dialectal que s'estén des de les ribes orientals del mar del Nord (deltes del Mosa i del Rin) fins a l'extrem oriental de l'Alemanya septentrional, tot passant de dialectes del baix fràncic fins a dialectes del baix saxó. Noti's que a l'est de l'IJsselmeer, dins dels propis Països Baixos, s'hi parla el baix saxó (veure més avall). Així doncs establir límits clars entre les seves varietats és complicat, puix que a les regions nord-orientals d'Alemanya el dialecte local és sovint més proper al neerlandès que a l'alemany estàndard que hi predomina a la vida pública i administrariva. Els criteris són sovint doncs, polítics.
Història
IJsselmeer
Diverses tribus germàniques s’establiren al voltant del delta del Rin cap a les acaballes de l’Imperi Romà: els frisons (al nord) els saxons (a l’est) i els francs (al sud). Foren els seus parlars els qui, amb el pas del temps, acabaren donant lloc al neerlandès actual (així com el frisó, al nord).
Els documents escrits més antics que se'n tenen provenen dels segles X i XI. El més conegut n'és la frase Hebban olla vogala, apareguda entremig d'un manuscrit en llatí.Durant el segle XIV els ducs de Borgonya acabaren controlant bona part dels actuals Països Baixos i Bèlgica. Malgrat que el francès era la llengua de l’administració, aquesta unió política permeté l'estandarització del vernacle germànic, basant-se sobretot en els dialectes de les ciutats flamenques. La posterior unió dinàstica al Sacre Imperi Romano-Germànic, unida a la Reforma i l'aparició de la imprempta acceleraren el procés, alhora que el centre cultural neerlandòfon es desplaçava vers Anvers. Tanmateix, el descontentament amb la centralització i les tributàries i l'intolerància religiosa provocaren aixecaments que, començant a les províncies del sud (Flandes, Brabant), s'acabaren extenent cap al nord. Els exèrcits de Felip II segon aconseguiren controlar la revolta al sud, però no al nord, tot apareixent l'estat independent dels Països Baixos del Nord (més conegut com a Províncies Unides o la República Neerlandesa). Cap allà fugiren tots els prohoms del sud descontents amb la política imperial, tot convertint Amsterdam i Holanda en general en el centre econòmic i cultural dels Països Baixos (el segle XVII significà l’apogeu de les Províncies Unides). La llengua que en resultà fou doncs una barreja dels dialectes holandesos que s'hi parlaven i el parlar dels refugiats del sud.
Malgrat la tolerància religiosa, el nord era essencialment protestant (calvinista), de manera que la traducció de la Bíblia al neerlandès (Statenbijbel, 1637) tingué un paper central en l'evolució de la llengua, ja que creà un nou estàndard que s'acabà imposant els següents segles. A banda d'incorporar moltes paraules no neerlandeses arran de la voluntat de cenyir-se als textos originals, l'Statenbijbel es caractertizà per agafar trets lingüístics d’arreu del país, de manera que gent de totes les regions s'hi pogués sentir còmode (per exemple el pronom reflexiu en tercera persona del saxó zich enlloc de hem, haar). A banda d'això, el neerlandès rebé fortes influències del francès (llengua de cultura del moment, sobretot al sud) i el llatí, les diverses llengües d'altres grups que es refugiaren al nord (jueus) i les que es parlaven a les colònies de l'imperi colonial (malai).
La primera ortografia oficial (Siegenbeek, 1804) s'imposà tant al sud com al nord durant l'ocupació napoleònica, si bé posteriors modificacions no foren adoptades arreu, i separaren la novament indepent Bèlgica (catòlica) del nord calvinista. Durant el següent segle hi hagué diversos intents tant de trobar un estàndard comú com d'establir-ne dos de separats. El fet que a Bèlgica, fins ben entrat el segle XX la llengua francesa dominés a la vida pública i l'educació (la primera universitat en ensenyar-hi en neerlandès fou la de Gant, el 1932) provocà una clara diglòssia, i, per exemple a Brussel·les, un canvi en els usos lingüístics (actualment, malgrat ser una àrea tradicionalment neerlandòfona i oficialment bilingüe, el francès hi predomina pel que fa al nombre de parlants). Les tendències unionistes acabaren prevalguen, i foren ratificades amb una sèrie de tractats després de la Segona Guerra Mundial, que culminaren el 1980 amb la Unió de la Llengua Neerlandesa (Nederlandse Taalunie).
Vocabulari
La base lexical del neerlandès és la comuna a la major part de les llengües germàniques. Així, hi ha termes tan comuns com stoel ("cadira"; pronunciat [stul]), boek ("llibre"; pron. [buk]) o werpen ("llançar"; pron. []). És a l'hora de distingir entre els mots més tradicionalment germànics que apareixen diferències, per exemple entre les diferents llengües germàniques occidentals:
A vegades existeixen en neerlandès dues possibilitats per dir un concepte, l'un més proper a l'habitual anglès i l'altre a l'alemany. Així, tot i que en general werk i werken (anàlegs a l'anglès "work") siguin els mots emprats per dir "feina" i "treballar", existeix també arbeider ("treballador"), que és un mot més proper a l'alemany o les llengües escandinaves. Anàlogament, per dir "roda" tant es pot dir rad (alemany "Rad") com wiel (anglès "wheel").
Com gairebé totes les llengües d'Europa, el neerlandès té una part molt important del vocabulari científic provinent del grec o el llatí. En certes branques però, el neerlandès disposa d'un vocabulari propi. Així per exemple el científic Simon Stevin introduí paraules com driehoek (triangle), loodrecht (perpendicular) o evenwijdig (paral.lel) a les wiskunde (matemàtiques). En la gramàtica, el neerlandès adoptà mots particulars per (entre d'altres) anomenar un subjecte (onderwerp), un objecte directe (lijdend voorwerp) o un verb (werkwoord, literalment "paraula de treball").
Gramàtica
La gramàtica del neerlandès és anàloga a la d'altres llengües germàniques, si bé presenta menys simplificacions que l'anglès o el danès però més que l'alemany o l'islandès. A Flandes, hom tendeix a ser més conservador lingüísticament, romanent-hi expressions i declinacions que són vistes com a arcaiques als Països Baixos.
Els tradicionals possibles tres gèneres del substantiu (masculí, femení i neutre) han estat reduïts a dos (comú i neutre), distingibles per l´article singular determinat que els acompanya: de o het respectivament. Aquest fenomen es dóna també en altres llengües germàniques com ara el danès i el suec. Les declinacions per cas han desaparegut de la major part de noms, i només en queden reminiscències en mots especials. Per contra, són mantingudes en els pronoms personals.
Els adjectius tampoc presenten gaire flexió. Si apareixen després de verbs copulatius no duen cap sufix (Exmp: "De water is kald" - "L'aigua és freda"). Per contra, quan fan de complements de nom, porten s'acaben generlament amb -e (Exmp: "De kalde water" - "L'aigua freda"). Només en el singular indeterminat de paraules neutres desapareix aquest sufix (Exmp: "Een groot huis" - "Una casa grossa" contra "Het grote huis" - "La casa grossa").
Els verbs presenten certa inflexió. En present, afecta només les persones del singular. Existeixen dues formes bàsiques de passat, el perfectum i l´imperfectum. El primer es forma a partir de l'arrel del verb mentre que el segon demana un auxiliar (hebben -tenir- o zijn -ser-) davant del participi. Com en alemany, el participi té l'afix ge- al davant (en general). El futur s'expressa mitjançant verbs auxil·liars (zullen, gaan) o bé afegint algun complement circumstancial a una frase en present. Per exemple:
:Morgen reis ik naar Parijs. ("Demà viatjo a París.")
L'ordre predominant a les frases en neerlandès és el SVO, si bé hi ha inversió de subjecte i verb quan la frase comença amb un complement circumstancial. Una altra caracterísitca del neerlandès és la capacitat (com altres llengües germàniques) de construir paraules ben llargues a base d'unir-ne moltes de curtes. A tall d'exemple:
:Afvalwaterzuiveringsinstallatie ("Planta de tractatment d'aigües residuals")
L'ús del diminutiu -je està bastament estès en el neerlandès, i s'usa en situacions on la majoria de parlants d'altres llengües indo-europees no el trobarien normal. Tot nom és susceptible de ser "empetitit" afegint-hi el sufix en qüestió, que torna tota paraula (indepedentment del gènere que tingués prèviament) en neutra. Per exemple:
:Zij schreeft een briefje voor haar vriendje terwijl zij drinkt een kopje koffie. (Ella escriu una carteta pel seu xicotet mentre beu una tasseta de cafè.)
::Per a més informació sobre aquest tema vegeu l'article "Gramàtica del neerlandès"
Escriptura
El neerlandès empra l'alfabet llatí ampliat amb el conjunt ij, que es considera una lletra única i va després després de la i. Correspon al diftong []. Pot també escriure's com a ÿ (noti's que escrivint tenen el mateix aspecte). En començaments de paraules tant I com J van en majúscula (p. e.: IJsselmeer).
A més, disposa de dièresis i accents. Les primeres són utilitzades per trencar diftongs o separar sons vocàlics que, altrament, d'acord amb l'ortografia neerlandesa, serien un sol so. En són exemples:
:België (Bèlgica). Així es pronuncia [] en lloc de []
:coördinatie (coordinació). Així es pronuncia [] en lloc de []
L'accent (en general tancat, ocasionalment obert) s'empra per assenyalar la presència d'una síl·laba tònica inusual, o com a diacrític o simplement per donar èmfasi a un mot.
:een (un): article indefinit - één (u, un): nombre
:Ik wil het zó!! (Ho vull així!!)
Dialectes
Vegeu el mapa a mà dreta amb la localització dels dialectes del neerlandès d'Europa. Part dels dialectes mostrats són sovint considerats idiomes per separat (limburguès, dialectes del baix saxó...).
baix saxó
A. Grup dialectal del sud-oest(zelandès/flamenc occidental)
:1. Flamenc occidental (West-Vlaams), incloent-hi el flamenc francès (Frans-Vlaams) i el flamenc zelandès (Zeeuws-Vlaams)
:2. Zelandès (Zeeuws)
B. Grup dialectal del nord-oest (Holandès)
:3. Holandès meridional (Zuid-Hollands)
:4. Westhoeks
:5. Waterlands
- i Volendams
-
:6. Zaans
-
:7. Kennemerlands
:8. Frisó occidental (West-Fries)
-
:9. Bildts, Midslands, Stadsfries i Amelands
-
- Els dialectes marcats amb un asterisc són considerats com a holandès si bé tenen una forta influència frisona, sobretot pel que fa al substrat (el nom "frisó" del dialecte número vuit no és només un epítet de neerlandès: neerlandès frisó, no pas la llengua frisona en si). Les variants del nord d'Holanda han vist una forta tendència cap al neerlandès estàndard d'ençà de la Segona Guerra Mundial.
C. Grup dialectal del nord-est (Baix saxó)
:10. Kollumerlands
:11. Groninguès (Gronings) i Noord-Drents
:12. Stellingswerfs
:13. Midden-Drents
:14. Zuid-Drents
:15. Twents
:16. Twents-Graafschaps
:17. Gelders-Overijssels (Achterhoeks) i Urkers
:18. Veluws
D. Grup dialectal septenrional-central
:19. Utrechts-Alblasserwaards
E. Grup dialectal meridional-central
:20. Zuid-Gelders
:21. Brabançó septentrional (Noord-Brabants) i Limburguès septentrional (Noord-Limburgs)
:22. Brabançó (Brabants)
:23. Flamenc oriental (Oost-Vlaams)
F. Grup dialectal del sud-est
:24. Limburguès (Limburgs)
G. Surinam
:25. Neerlandès del Surinam (Surinaams Nederlands)
Altres
FL. Flevoland. Per raó de la seva recent colonització (duta a terme per gent de procedència diversa), aquest província no té cap dialecte particular. En general hi predominen les varietats sud-holandeses, o bé l'amsterdamès (a Lelystad i Almere). Al nord hi ha més influència del baix saxó.
A més, a Sud-Àfrica, hom hi parla l'afrikaans, llengua derivada del neerlandès que els colonitzadors europeus hi portaren. Després de segles de separació política respecte la metròpoli i influències singulars (llengües africanes, indonesi) ha aconseguit la independència ortogràfica.
Fonts
- Fermaut, J. i Vandeputte, O. (1991) Le Neerlandais. Langue de vingt millions de Neerlandais et Flamands. Rekkem, Stichting Ons Erfeel vzw ISBN 90-70831-03-1.
- Price, G. (2000) Encyclopedia of the languages of Europe. Oxford, Blackwell Publishers ISBN 0-631-19286-7.
Enllaços externs
- [http://www.taalunie.org De Nederlandse Taalunie](neerlandès)
- [http://commons.wikimedia.org/wiki/Dutch Arxiu de so de paraules en holandès]
Categoria:Neerlandès
ja:オランダ語
nb:Nederlandsk språk
1806 Esdeveniments:
- 25 de març – Ocumare (Veneçuela): Francisco Miranda intenta desembarcar-hi amb tres vaixells, però el rebutgen les forces reials i s'ha de retirar a l'Illa de la Trinitat.
Naixements:
- 20 de maig - Pentonville (Londres, Anglaterra): John Stuart Mill, filòsof anglès (m. 1873).
- 25 d'octubre - Bayreuth (Baviera, Alemanya): Johann Kaspar Schmidt conegut com Max Stirner, filòsof alemany (m. 1856).
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1806년
ms:1806
simple:1806
1810 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 25 de maig - la Vall d'Aran: les tropes napoleòniques ocupen la vall (Guerra del Francès).
- 14 de setembre - la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà): les tropes napoleòniques hi sofreixen una gran derrota.
:MÓN
- 11 de setembre - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi inaugura l'Acadèmia de Matemàtiques.
- 20 de juliol - Colòmbia: el país esdevé independent d'Espanya.
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1810년
ms:1810
Segle XIX Esdeveniments:
- 1806 - Dissolució oficial del Sacre Imperi Romano-Germànic
- 1815 - Congrés de Viena, redefinició del mapa d'Europa
- 1830 - França ocupa Algèria
- 1834 - Desaparició de la Inquisició a Espanya
- 1848 - Publicació del manifest comunista de Karl Marx
- 1885 - Pesentació del Memorial de greuges
Personatges importants
- Karl Marx
- Baudelaire
- Charles Darwin
Invents, descobriments, introduccions
Vegeu la Taula anual del segle XIX
----
Un segle abans / Un segle després
Categoria:Segle XIX
als:19. Jahrhundert
ja:19世紀
ko:19세기
simple:19th century
th:คริสต์ศตวรรษที่ 19
zh-min-nan:19 sè-kí
Vent]
El vent és un moviment natural, generalment horitzontal, de masses d'aire.
Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents.
Així, es desencadena un flux d'aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió. Els gradients forts de pressió, que es representen en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos.
Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha diferències de pressió atmosfèrica, especialment al centre dels anticiclons.
L'instrument per a mesurar la direcció i velocitat del vent rep el nom d'anemòmetre. El penell serveix per indicar-ne la direcció i l'anemoscopi a més en mesura la velocitat de manera aproximada.
Hi ha diferents tipus de vents. Depenent de la seua força o carecterístiques, podem parlar d'oratge, quan és suau, de brisa, si s'origina per les diferències de temperatura entre la mar i la costa, de vents de muntanya, o de les valls, o de vents més forts i tempestuosos, o fins i tot huracanats.
Rosa dels vents
Depenent de l'origen geogràfic, en català es fan servir diferents noms per als vents:
- tramuntana el vent del nord.
- gregal el del nord-est.
- llevant el de l'est.
- xaloc el del sud-est.
- migjorn el del sud.
- garbí (o llebeig) el del sud-oest.
- ponent el de l'oest
- mestral (o cerç) el del nord-oest.
Si es disposen els noms en un gràfic a l'estil d'un rellotge s'anomena rosa dels vents.
El vent com a font d'energia
rosa dels vents]
rosa dels vents
La utilització del vent com a font d'energia, s'ha utilitzat al llarg de la història en els vaixells de vela i en els molins de vent. Actualment a més s'usen aereogeneradors per a aprofitar l'energia eòlica.
Vegeu també
- Vent solar
Enllaços externs
- [http://www.terra.es/personal9/susarbar/m2ex1/vent.htm Vent]
categoria:clima
ja:風
Holanda MeridionalHolanda Meridional (Zuid Holland) és una província dels Països Baixos. Resultat de la partició, el 1840, de la regió d'Holanda, una de les integrants de la República de les Províncies Unides.
La seva capital és l'Haia.
Localitats importants
- Delft
- Gouda
- Leiden
- l'Haia
- Rotterdam
ja:南ホラント州
simple:South Holland
UtrechtUtrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima. És la quarta del país en població (270.243 habitants el 2004).
El 1713 s'hi signà el Tractat d'Utrecht, que segellà el destí de la Guerra de Successió Espanyola.
El 1843 s'inaugurà una línia de tren que l'unia amb Amsterdam, i d'aleshores ençà, esdevingué el centre de la xarxa ferroviària neerlandesa (hi ha les oficines centrals de la companyia nacional de ferrocarril, Nederlandse Spoorwegen).
Enllaços externs
- [http://www.utrecht.nl/ Pàgina de l'ajuntament]
Categoria:Ciutats dels Països Baixos
ja:ユトレヒト
Randstad
El Randstad (Ciutat de la Vora) és una aglomeració urbana de l'oest dels Països Baixos. També anomenada Deltametropool (Metròpoli del Delta, referint-se al delta conjunt del Rin i el Mosa), consisteix en una sèrie de ciutats que envolten una àrea més tranquil.la, anomenada Groene Hart (Cor Verd), i constitueix, amb 7,1 milions d'habitants, una de les aglomeracions més importants d'Europa.
El Randstad abraça àrees de les següents de 4 províncies: Holanda Septentrional, Holanda Meridional, Utrecht i Flevoland. Les ciutats més importants hi són: Haarlem, Amsterdam, Almere, Utrecht, Rotterdam, Delft, L'Haia i Leiden.
En aquesta àrea s'hi concentra la gran major part de les infrastructures i riquesa dels Països Baixos, des d'aeroports com Schiphol, ports com el de Rotterdam o universitats com les de Leiden, Utrecht o Delft. Les províncies d'Holanda i Utrecht, per exemple, generen la meitat del PIB neerlandès amb només el 44% de la seva població [http://epp.eurostat.cec.eu.int/pls/portal/docs/PAGE/PGP_PRD_CAT_PREREL/PGE_CAT_PREREL_YEAR_2005/PGE_CAT_PREREL_YEAR_2005_MONTH_01/2-25012005-EN-AP.PDF].
Categoria:Països Baixos
ja:ランドスタット
L'Haia
L'Haia (en neerlandès Den Haag o s-Gravenhage) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam). És a més capital de la província d'Holanda Meridional.
El municipi té una superfície de 85,65 km² (dels quals 80,85 km² corresponen a terra i els restants 4,80 a aigua) i una població de 468.711 habitants (1 de juny del 2005). Inclou entre d'altres l'antic poble mariner d'Scheveningen, on hi ha un port.
La seva àrea metropolitana té uns 700.000 habitants, i representa el tercer nucli més important del Randstad després d'Amsterdam i Rotterdam.
Nom
El nom Den Haag (originàriament Die Haghe: «») n'és la versió oficial més antiga. La verisó més aristocràtica 's-Gravenhage («El clos del duc») fou utilitzada a partir del 1639 per analogia amb, per exemple, 's-Hertogenbosch (àlies Den Bosch). Actualment però l'ajuntament empra Den Haag, en part per la internacionalització de la ciutat (seu de nombrosos organismes internacionals) que s'anomena Den Haag en alemany, The Hague en anglès, La Haye en francès o La Haya en castellà.
's-Hertogenbosch
Importància institucional
L'Haia acull lErste Kamer (Senaat) i la Tweede Kamer, respectivament cambres alta i baixa, que conformen el parlament neerlandès, així com tots els ministeris i el tribunal suprem. A més és també la ciutat de residència de la Reina Beatriu. Totes les embaixades estrangeres es troben a l'Haia, així com diversos grups de pressió i seus de multinacionals. Tanmateix la constitució neerlandesa declara Amsterdam la capital de l'estat.
L'Haia és seu de diverses institucions internacionals (amb ONU entre parèntesi les pertanyents a les Nacions Unides):
- El Tribunal Internacional de Justícia, situat al Vredespaleis («Palau de la Pau»; ONU).
- El Tribunal Penal Internacional (ONU)
- El Tribunal Penal Internacional per l'Antiga Iugoslàvia (ONU)
- L'Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (ONU)
- L'Europol
- L'Acadèmia Internacional de Llei de l'Haia
Enllaços externs
- [http://www.denhaag.nl Pàgina de l'ajuntament] (en neerlandès i anglès)
- [http://www.denhaag.com Portal del tursime a l'Haia] (en neerlandès, alemany, anglès, francès, espanyol i italià)
- [http://www.haaglaanden.nl Àrea metropolitana de l'Haia] (en neerlandès i anglès)
Categoria:Ciutats dels Països Baixos
ko:헤이그
ja:ハーグ
Rotterdam
Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, és, amb prop de 600.000 habitants, la ciutat més important d'Holanda Meridional, i un dels ports més importants del món.
El nom prové d'una presa o resclosa (dam) que fou feta al Rotte, un petit riu que s'uneix al Nieuwe Maas en aquell punt.
presa
Arquitectura
L'arquitectura de la ciutat, especialment el centre, és moderna i contrasta amb el tradicionalisme pre-eminent a la majoria de ciutats del país. Aquest fet pot ser explicat en part per un bombardeig de la Luftwaffe alemanya, que devastà el centre de la ciutat la nit del 14 de maig de 1940. Actualment, el centre compta amb nombrosos gratacels, entre els quals el més alt dels Països Baixos, el Delftse Poort, de 151 m.
Port
El port de Rotterdam és el més important d'Europa, cosa aconseguida gràcies a la situació estratègica de la ciutat, al punt de confluència del Rin i el Mosa, que ha contribuït a fer de Rotterdam un importantíssim nus de comunicacions que canalitza l'intercanvi de mercaderies entre el continent i la resta del món, mitjançant enllaços per carretera, barcassa (fluvial), tren i, sobretot, vaixell (oceànic).
Enllaços externs
- [http://www.rotterdam.nl/ Pàgina municipal]
- [http://rotterdam.pagina.nl/ Portal de Rotterdam]
- [http://www.portofrotterdam.com/ Port de Rotterdam]
Categoria:Ciutats dels Països Baixos
ja:ロッテルダム
ItaliëDie Italiaanse Republiek of Italië is 'n land in die suide van Europa, wat bestaan uit 'n stewel-vormige skiereiland sowel as twee ander groot eilande in die Middellandse See: Sicilië en Sardinië.
Aan die noordekant word dit begrens deur die Alpe, en grens aan Frankryk, Switserland, Oostenryk en Slovenië. Die onafhanklike lande van San Marino en die Vatikaan is klein ingeslote Italiaanse gebiede.
Geskiedenis
Hoofartikel: Geskiedenis van Italië
Areas
Geskiedenis van Italië
Italië word verdeel in 20 areas (regioni, enkelvoud regione), waarvan vyf 'n spesiale outonome status geniet, aangedui deur 'n
- :
- Abruzzo
- Basilicata
- Calabria
- Campania
- Emilia-Romagna
- Friuli-Venezia Giulia
-
- Latium (Lazio)
- Liguria
- Lombardye (Lombardia)
- Marche
- Molise
- Piedmont (Piemonte)
- Apulia (Puglia)
- Sardinia (Sardegna)
-
- Sicilië (Sicilia)
-
- Toskana (Toscana)
- Trentino-Suid Tirol (Trentino-Alto Adige)
-
- Umbria
- Aosta Vallei (Valle d'Aosta)
-
- Veneto
A area word weer verder verdeel in provinsies.
Geografie
Hoofartikel: Geografie van Italië
category:Europa
als:Italien
fiu-vro:Itaalia
ja:イタリア
ko:이탈리아
ms:Itali
simple:Italy
th:ประเทศอิตาลี
zh-min-nan:Italia
mp3 download spielautomaten Venezia alberghi zujer Jamnik Jamniki Zoja
|
|
|
|
