:: wikimiki.org ::

Hollywood

Hollywood

Hollywood és una ciutat de Califòrnia (Estats Units d'Amèrica), a l'àrea metropolitana de Los Angeles, situada al nord d'aquesta urbs i a l'est de Beverly Hills.

Hollywood i el cinema

Coneguda com "la Meca del cinema", aquest epítet ve donat pel fet que des de la dècada de 1910 s'hi instal·laren aquí els estudis de producció i rodatge de les principals companyies productores del cinema estatunidenc. Entre aquests, cal destacar els de les companyies Paramount (inaugurats el 1914), Universal (coneguts com Universal City, i inaugurats el 15 de març de 1915)),Columbia, Fox, Warner Bros. (1919), Metro-Goldwyn-Mayer (1924), i RKO. Des de 1927 hi ha la seu de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences que concedeix anualment uns premis de popularitat universal coneguts com a Oscar.Tot plegat va fer que creixés ràpidament, passant de ser una àrea de granges i conreus a una ciutat que, a finals dels anys setanta, tenia prop de 110.000 habitants, ocupats majoritàriament en les feines del cinema. Amb tot, la crisi provocada pel tancament dels estudis, va convertir-la, des dels anys seixanta, en una ciutat residencial. Urbanísticament creuada per dues grans avingudes - Sunset Boulevard i Hollywood Avenue - per als cinèfils té interès els vells estudis - convertits actualment en parcs temàtics -, el Graunman's Chinese Theatre - amb les petjades sobre el ciment de les grans "estrelles" del cinema - i el Hollywood Bowl - la sala on es lliuraven els Oscar fins als anys seixanta -. Categoria:Estats Units Categoria:Cinema ja:ハリウッド

Califòrnia

Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica. Està situat a la costa oest, vorejant l'Oceà Pacífic. És l'estat més ric i més poblat dels Estats Units, i el tercer en extensió. El seu sobrenom oficial es "L'estat daurat" (The Golden State), que fa referència a la febre de l'or del segle XIX. La població es concentra sobretot a la part sud de l'estat, especialment a les aglomeracions de San Francisco, Los Angeles i San Diego, a la costa. Moltes de les seves ciutats porten el nom de les missions fundades per l'explorador català Gaspar de Portolà, i el frare mallorquí Júniper Serra; que exploraren aquestes terres a mitjants del segle XVIII en nom de la Corona Espanyola. La seva gran extensió li proporciona una gran varietat geogràfica, comprenent des de zones desèrtiques fins a boscos molt plujosos, i des d'indrets molt inferiors al nivell del mar (Death Valley, -86 m), fins a la muntanya més alta dels EUA fora d'Alaska (Mount Whitney, 4421 m). La riquesa i bellesa naturals d'aquest estat es concentra en coneguts parcs naturals, com son la costa de Big Sur, les Channel Islands, Death Valley, Joshua Tree, Kings Canyon, la zona volcànica de Lassen, Lava Beds, Yosemite, i el Sequoia. Califòrnia té fronteres amb els estats americans d'Arizona i Nevada a l'est, Oregon al nord, i al sud amb l'estat de Baja California de Mèxic.

Enllaços externs

- [http://home.san.rr.com/casalppcc/ Casal dels Països Catalans a Califòrnia]
- [http://casalcalifornia.org Casal dels Catalans de Califòrnia] Categoria:Estats dels Estats Units ja:カリフォルニア州 ko:캘리포니아 주 simple:California th:มลรัฐแคลิฟอร์เนีย

Estats Units D'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats. La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units. Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca. La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies. La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Geografia

Els seus límits són: #Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic). #Al sud amb Mèxic. #A l'est amb l'oceà Atlàntic. #A l'oest amb l'oceà Pacífic. Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical. La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

Història

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació. Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees. Rússia Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats. El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

Economia

:Article principal: Economia dels Estats Units Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya. L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país. El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

Política

Japó És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd. Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal

- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Àrees metropolitanes

Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

Demografia

Origen ètnic

Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.

Religió

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

Llengua

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

Enllaços externs

- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol Categoria:Estats Units ja:アメリカ合衆国 ko:미국 ms:Amerika Syarikat simple:United States th:สหรัฐอเมริกา zh-min-nan:Bí-kok

Cinema

El cinema és una art i un dels entreteniments més populars a gairebé tot el món. Es basa en la il·lusió de moviment que es produeix en projectar imatges fixes gravades en una pel·lícula de cel·luloide a una frequència (habitualment) de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència retiniana.

Història i antecedents del cinema

Segle XI

- Es té constància de l'existència d´ombres xineses des d'aquesta època, i possiblement ja existien des de molt abans.

Segle XVI

- Leonardo da Vinci ja fa una descripció tècnica de la cambra obscura.

Segle XVII

- Des de mitjan segle la llanterna màgica havia estat descrita i explicada. A partir d'aquest moment es difon per tota Europa.
- 1676: Isaac Newton presenta els seus treballs sobre la persistència retiniana.

Segle XVIII

Robertson, el més famós dels llanternistes, oferirà a finals de segle els seus cèlebres espectacles de fantasmagories.

Segle XIX

- 1825: John Ayrton Paris va ser qui amb més èxit va comercialitzar el taumatrop, la joguina òptica bàsica.
- 1832: Plateau dissenya el fenaquistiscopi.
- 1834: El matemàtic anglès William George Horner inventa el zootrop.
- 1837: Daguerre fa el primer daguerrotip.
- 1877: Émile Reynaud presenta el praxinoscopi. Només un any després crearà el Praxinoscopi-Teatre.
- 1891: Edison fa la primera demostració d'un nou invent: el kinetoscopi.
- 1895: Apareix el cinematògraf, invenció atribuïda als germans Lumière. El 28 de desembre de 1895 els germans Lumière projectaren publicament la sortida dels obrers d'una fàbrica francesa.

Segle XX

- 1903 El gran robatori del tren
- George Méliès
- 1915: El naixement d'una nació, de David Wark Griffith
- El cinema còmic mut:
- Mack Sennet
- La quimera de l'or(1925), de Charles Chaplin
- El maquinista de la general(1926), de Buster Keaton
- 1927: Primera pel·lícula parlada: "El cantant de jazz"
- L' expressionisme alemany:
- El gabinet del Dr. Caligari (1919), de Robert Wiene
- Nosferatu (1921), de Friedrich Wilhelm Murnau
- Metròpoli (1927) , de Fritz Lang
- Avarícia (1924), de Erich von Stroheim
- El cinema soviètic:
- El cuirassat Potemkim (1925), de Sergei Mikhailovich Eisenstein
- La mare (1926), de Vsevolod Pudovkin
- La terra (1930), d'Alexander Dovjenko
- El cinema de gàngsters:
- La llei de l'hampa (1927), de Josef Von Sternberg
- La passió de Joana d'Arc (1928), de Carl Theodor Dreyer
- Un perro andaluz (1928), de Luis Buñuel i Salvador Dalí
- Clàssics del terror:
- Dràcula(1931), de Tod Browning
- El doctor Frankenstein(1931), de James Whale
- King Kong(1936)
- La gran il·lusió(1937), de Jean Renoir
- L'edat d'or del sistema d'estudis:
- Blancaneus i els set nans (1937), de Walt Disney
- Bringing up baby (1938), de Howard Hawks
- Allò que el vent s'endugué (1939)
- La diligència) (1939), de John Ford
- El màgic d'Oz (1939)
- Ciutadà Kane (1941), d'Orson Welles
- El falcó maltès (1942), de John Huston, primera pel·lícula de cinema negre
- Casablanca (1943)
- Duel al sol (1946), de King Vidor
- Gilda (1946)
- Els millors anys de la nostra vida (1946), de William Wyler
- Cantant sota la pluja (1953)
- La llei del silenci (1954), d'Elia Kazan
- Rebel sense causa (1955), de Nicholas Ray
- Vertigo (1958), d'Alfred Hitchcock
- Ningú no és perfecte (1959), de Billy Wilder
- The hustler (1962), de Robert Rossen
- La pantera rosa (1964), de Blake Edwards
- Point blank(1967), de John Boorman
- Bonnie i Clyde (1967) , d'Arthur Penn
- Grupo salvaje (1969), de Sam Peckinpah
- El neorealisme italià
- Roma, ciutat oberta(1945), de Roberto Rosellini.
- El lladre de bicicletes (1948), de Vittorio de Sica
- Orfeu (1950), de Cocteau, Jean
- Les vacances del Sr. Hulot (1951), de Jacques Tati
- Els mestres japonesos:
- Contes de Tòkio (1953) , de Yasujiro Ozu
- Els set samurais (1954), d'Akira Kurosawa
- L'intendent Sansho (1954), de Kenji Mizoguchi
- El setè segell (1957), d'Ingmar Bergman
- La nouvelle vague francesa:
- Els quatre-cents cops (1958), de François Truffaut
- Al final de l'escapada (1959), de Jean-Luc Godard
- El free cinema britànic
- El nou cinema alemany
- La dolce vita (1960), de Federico Fellini
- La nit (1961), de Michelangelo Antonioni
- Per un grapat de dòlars (1964), de Sergio Leone, primer "spaghetti-wèstern"
- L'evangeli segons Sant Mateu (1964), de Pier Paolo Pasolini
- 2001: Una odissea de l'espai (1968), de Stanley Kubrick
- Easy Rider (1969), de Dennis Hopper
- Mort a Venècia (1971), de Luchino Visconti.
- El padrí (1972), de Francis Ford Coppola
- Chinatown (1974), de Roman Polansky
- Taxi Driver (1976), de Martin Scorsese
- La guerra de les galàxies (1977), de George Lucas.
- Annie Hall (1977), de Woody Allen
- Blade Runner (1982), de Ridley Scott
- Foc al cos (1982), de Lawrence Kasdan
- Platoon (1986), de Oliver Stone
- Vellut blau (1986), de David Lynch
- Sorgo roig (1988), de Yimou, Zhang
- Do the right thing (1989), de Spike Lee
- Akira (1989)
- Tres colors blau blanc roig (1993), de Krzysztof Kieslowski
- A través de les oliveres (1994), de Abbas Kiarostami
- Ladybird, ladybird (1994), de Ken Loach
- Exòtica (1994), de Atom Egoyan
- La mirada d'Ulisses (1995), de Theo Angelopoulos
- Conte d'estiu (1996), de Eric Rohmer

Pàgines que s'hi relacionen

- Academy of Motion Picture Arts and Sciences
- Actors
- Compositors de bandes sonores
- Directors de cinema
- Banda sonora
- Gènere cinematogràfic
- Premis cinematogràfic
- Productora cinematogràfica
- Crítiques cinematogràfiques
- Títols rellevants de la història del cinema

Enllaços externs

- [http://www.museudelcinema.org Museu del Cinema de Girona] ja:映画 Categoria:Cinema Categoria:Art Categoria:Cultura

Estatunidenc

Geografia

Història

Economia

Política

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal

- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

Àrees metropolitanes

Demografia

Origen ètnic

Religió

Llengua

Enllaços externs

1915

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1915年 ko:1915년 ms:1915 simple:1915 th:พ.ศ. 2458

Academy of Motion Picture Arts and Sciences

L' Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques (Academy of Motion Picture Arts and Sciences) és una organització estatunidenca creada inicialment per a promoure la indústria del cinema d'aquell país. Va ser fundada el maig de 1927 a Califòrnia. Aquesta organització és coneguda mundialment pels seus premis anuals als films de Hollywood, popularment coneguts com "els Òscars". Això fins i tot es reflecteix en el nom de la pàgina web de l'Acadèmia.

Enllaços externs

- http://www.oscars.org Pàgina oficial de l'acadèmia Categoria:Cinema Categoria:Estats Units

Oscar

Enllaços externs

- http://www.oscars.org Pàgina oficial de l'acadèmia Categoria:Cinema Categoria:Estats Units

Categoria:Estats Units

Categoria:Amèrica del Nord

Shibboleth (Internet2)

Shibboleth is the name of an Internet2 project into a federated identity-based authentication and authorization infrastructure based on SAML. It also denominates a developing architecture and one of its open source implementations. Shibboleth itself does not provide a single sign-on mechanism, but you are free to choose one. E.g [https://clearinghouse.ja-sig.org/wiki/display/CAS/Home CAS] or [http://www.pubcookie.org/ Pubcookie].

External links

- [http://shibboleth.internet2.edu Official Shibboleth home page]

Shibboleth Federations

- [http://www.csc.fi/suomi/funet/middleware/english/index.phtml Haka], Finland
- [http://www.incommonfederation.org/ InCommon], USA
- [http://inqueue.internet2.edu/ InQueue], world-wide
- [http://sdss.ac.uk/ SDSS], UK
- [http://shibboleth.internet2.edu SWITCHaai], Switzerland

transport bia�ystok Muzyczne gry online hoteles en berlin tablice sylwester na s�owacji

:: RELATED NEWS ::

Vignola

- Vignola, comune della provincia di Modena
- Vignola-Falesina, comune della provincia di Trento
- Vignola è il nome di una qualità di ciliege
- Jacopo Barozzi da Vignola, architetto noto come il "Vignola"
-

Aptenodytes patagonicus halli

Pinguino reale ssp halli

Tassonomia

Aptenodytes patagonicus halli Mathews, 1911.

Distribuzione

Isole dell'Oceano Indiano meridionale, isola Macquarie. Vedi Aptenodytes patagonicus per altre informazioni generali sulla specie. ---- Categoria:Sottospecie (uccelli)

Huffman
In informatica, per Codifica di Huffman si intende un algoritmo di codifica dell'entropia usato per la compressione di dati, basato sul principio di trovare il sistema ottimale per codificare stringhe basato sulla frequenza relativa di ciascun carattere. Essa è stata sviluppata nel 1952 da Da

Aptenodytes patagonicus patagonicus

Pinguino reale ssp patagonicus

Tassonomia

Aptenodytes patagonicus patagonicus J. F. Miller, 1778.

Distribuzione

Isole Falkland, Georgia del Sud, coste meridionali dell'Argentina. Vedi Aptenodytes patagonicus per altre informazioni generali sulla specie. ---- Malatya il 13 ottobre 1927, morto il 17 aprile 1993), statista Turco di parziale ascendenza Curda, Primo ministro due volte fra il 1983 ed il 1989, Malatya il 13 ottobre 1927, morto il 17 aprile 1993), statista Turco di parziale ascendenza Curda, Primo ministro due volte fra il 1983 ed il 1989, fisica, l'unità base di materia od energia. Vedi anche: Lista delle particelle, Fisica delle particelle # In linguistica, una particella grammaticale. # Nell'uso comune: Una parte molto piccola di quantità insignificante. ja:粒�

Mindaugas
Mindaugas (noto anche come Міндоўг Mindowh (bielorusso), Mindowe (polacco antico), Mendog (polacco moderno), Mindovg (russo)) (ca. 1203 - 1263) governò la Lituania come Granduca ("kunigaikštis") dal 1236 ca. e come unico re ("karalius") dal memoria del computer, ed eventualmente per memorizzarli in una memoria di massa. Per gestire una struttura dati è necessario utilizzare opportuni algoritmi, a tal proposito, solitamente si utilizza il concetto unificato di Algoritmi e Strutture Dati. La scelta della struttura dati influirà inevitabilmente sull'effi

László Moholy-Nagy
László Moholy-Nagy (20 luglio 1895 - 24 novembre 1946) fu un artista ed esponente del Bauhaus.

Biografia

Nasce il 20 luglio 1895 a Bàcs-Borsod, in Ungheria. Nel

Hollywood

Hollywood i el cinema

Califòrnia

Enllaços externs

Estats Units D'Amèrica

Geografia

Història

Economia

Política

Divisió administrativa

Estats

Districte federal

Àrees insulars

Àrees metropolitanes

Demografia

Origen ètnic

Religió

Llengua

Enllaços externs

Cinema

Història i antecedents del cinema

Segle XI

Segle XVI

Segle XVII

Segle XVIII

Segle XIX

Segle XX

Pàgines que s'hi relacionen

Enllaços externs

Estatunidenc

Geografia

Història

Economia

Política

Divisió administrativa

Estats

Districte federal

Àrees insulars

Àrees metropolitanes

Demografia

Origen ètnic

Religió

Llengua

Enllaços externs

1915

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Academy of Motion Picture Arts and Sciences

Enllaços externs

Oscar

Enllaços externs

Categoria:Estats Units

Shibboleth (Internet2)

External links

Shibboleth Federations

Pinguino reale ssp halli

Tassonomia

Distribuzione

Pinguino reale ssp patagonicus

Tassonomia

Distribuzione

Biografia