:: wikimiki.org ::

Hongria

Hongria

Hongria és una república de l'Europa central. Compta amb 93.030 Km² i una població de deu milions d'habitants. La seva capital és Budapest. Limita al nord amb Eslovàquia i Ucraïna, a l'est i al sud-est amb Romania, al sud amb Sèrbia i Montenegro i Croàcia, i a l'oest amb Eslovènia i Àustria.

Geografia física

Hongria es pot dividir en tres zones principals: el nord muntanyós (amb turons i muntanyes baixes prop de la frontera eslovena, la més elevada de les quals és el Kékes, amb 1.014 m), la gran plana a l'est del Danubi (l'Alföld) i la part occidental, també plana amb alguns turons, on destaca el llac Balaton i les muntanyes Bakony. Compta amb tres grans rius, el Danubi i els seus afluents Tisza i Drava, a més a més de llacs de diversa consideració, com el ja esmentat Balaton i el Fertö o Neusiedler, a la frontera amb Àustria.

Geografia humana

A Hongria hi viuen poc més de deu milions d'habitants (10.006.835, estimació del 2005), amb un creixement anual negatiu (-0,29% al 2003). La majoria dels hongaresos pertanyen a l'ètnia magiar (89,9%) que parlen hongarès, tot i que també hi ha una població important de gitanos i d'altres minories europees, com romanesos, alemanys, serbis o eslovacs. L'índex d'alfabetització és força alt (99,4% al 2003). Els hongaresos han desenvolupat una literatura de bona qualitat a nivell mundial, amb autors reconeguts com Imre Kertész, Sándor Petöfi o Sándor Márai. La capital del país és Budapest, i les ciutats principals són Debrecen, Miskolc, Szeged, Pécs i Györ.

Història

L'arrivada de les tribus magiars sota el comandament del cabdill Àrpad des de les planes d'Europa central l'any 896 marca l'inici del primitiu Estat hongarès. Als voltants de l'any 1000 el rei Esteve es converteix al cristianisme. Durant l'Edat Mitjana el regne hongarès s'estendrà al vessant sud dels Càrpats, a la plana del Danubi, englobant el que avui són Eslovàquia, Transilvània, Vojvodina i Eslavònia. La desfeta hongaresa a la batalla de Mohács (1526) comportarà la pràctica desaparició del regne, del que sols restarà una estreta franja de territori a la part occidental d'aquest i amb capital a Pózsony (Pressburg, actualment Bratislava). Unit dinàsticament a les possessions dels Habsburg, no serà fins a finals del segle XVII i principis del XVIII que es produeix la reconquesta del territori perdut. La revolució de 1848 provocarà la revolta d'Hongria i la seva proclamació d'independència sota el govern de Lajos Kossuth. Els Habsburg sufocaran la revolta l'any següent amb l'ajut de la Rússia de Nicolau I, s'inicia llavors un període de repressió política que sols s'atenuarà a partir de 1860. Després de la derrota austriaca a la batalla de Sadowa (1866) el govern imperial acordarà amb les personalitats hongareses més influents la restauració de les institucions pròpies, materialitzat el 1867. Fins el final de la Primera Guerra Mundial el govern estarà en mans de l'aristocràcia terratinent, que endegarà una campanya de magiarització de les minories étniques del seu territori. A causa de la derrota a la Gran Guerra esclatarà a Budapest el novembre de 1918 una revolta que durà a la proclamació de la República, presidida pel comte Mihály Károlyi. Al març de 1919 els comunistes dirigits per Béla Kun assumiran el poder fins ser derrotats per les forces contrarrevolucionàries. Pel Tractat de Trianon (1920) es sancionarà la pèrdua de dues terceres parts del territori hongarès. Sota un règim autoritari presidit per l'almirall Miklos Horthy, Hongria s'acabarà alineant amb l'Eix i entrant a la Segona Guerra Mundial al costat d'aquest.

Política i administració

Hongria és una república. El seu nom oficial és Magyar Köztársaság, o República Hongaresa. El país està dividit en megye o províncies, ciutats autònomes i la capital.
- Capital:
- Budapest
- Províncies:
- Bács-Kiskun
- Baranya
- Békés
- Borsod-Abaúj-Zemplén
- Csongrád
- Fejér
- Gyõr-Moson-Sopron
- Hajdú-Bihar
- Heves
- Jász-Nagykun-Szolnok
- Komárom-Esztergom
- Nógrád
- Pest
- Somogy
- Szabolcs-Szatmár-Bereg
- Tolna
- Vas
- Veszprém (província)
- Zala
- Ciutats autònomes:
- Békéscsaba
- Debrecen
- Dunaújváros
- Eger
- Gyõr
- Hódmezõvásárhely
- Kaposvár
- Kecskemét
- Miskolc
- Nagykanizsa
- Nyíregyháza
- Pécs
- Salgótarján
- Sopron
- Szeged
- Székesfehérvár
- Szekszárd
- Szolnok
- Szombathely
- Tatabánya
- Veszprém (ciutat)
- Zalaegerszeg

Enllaços externs

- [http://www.hungriaturismo.com/news/2005-05/manual_hungria.pdf Guia d'Hongria] (En català)
- [http://mek.oszk.hu/02900/02937/ Guia de Budapest] (En català)
- Categoria:Unió Europea als:Ungarn fiu-vro:Ungari ja:ハンガリー ko:헝가리 ms:Hungary simple:Hungary th:ประเทศฮังการี zh-min-nan:Magyar-kok

Europa

:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia). ---- Europa (Mitologia) Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.

Geografia i geologia

Negra Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km². Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega

Divisió política

Onega Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.

- Albània
- Alemanya
- Andorra
- Armènia ¹
- Àustria
- Azerbaidjan ²
- Bèlgica
- Bielorússia
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Ciutat del Vaticà
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Estònia
- Espanya
- Finlàndia
- França
- Geòrgia²
- Grècia
- Hongria
- Irlanda
- Islàndia

- Itàlia
- Letònia
- Liechtenstein
- Lituània
- Luxemburg
- Malta
- Macedònia³
- Moldàvia
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
- República Txeca
- Romania
- Rússia⁴
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa
- Turquia⁵
- Ucraïna
- Xipre ¹

¹ Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
² L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
³ El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
⁴ Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
⁵ La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.

Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.

Llengües d'Europa

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.

Pàgines que s'hi relacionen

- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa

External links

- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe] Categoria:Europa als:Europa ja:ヨーロッパ ko:유럽 ms:Eropah roa-rup:Evropa simple:Europe th:ทวีปยุโรป zh-min-nan:Europa

Eslovàquia

Eslovàquia és una república de l'Europa central, sense accés al mar. Aquest estat forma part de l'UE i va formar part de Txecoslovàquia.

Situació geogràfica

Eslovàquia és un estat de l'Unió Europea. Al nord es trova Polònia, al sud Hongria, a l'est Ucraïna y a l'oest Àustria i la República Txeca.

Demografia

La capital és Bratislava, amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importància per Košice, amb més de dos-cents mil.

Geografía

El paisatge eslovac és sobretot muntanyós, amb la serralada carpàtica que s'estén sobre la major part de la meitat nord del país. Hi destaquen els alts pics de les muntanyes Tatra, coneguts per les seves estacions d'esquí i els seus llacs i valls panoràmics, on hi ha el punt més alt d'Eslovàquia, el Gerlachovský štít (2.655 m). Les planes es troben al sud-oest (vora el Danubi) i el sud-est del país. Els rius principals són, a part del Danubi, els seus afluents Váh i Hron.

Clima

El clima eslovac és temperat, amb estius relativament frescos i hiverns freds, ennuvolats i humits.

Història

Arran de la Revolució de Vellut del 1989, Txecoslovàquia va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard (1 de gener de 1993), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Eslovàquia és membre de la Unió Europea des de maig del 2004. Categoria:Eslovàquia Categoria:Unió Europea als:Slowakei fiu-vro:Slovakkia ja:スロバキア ko:슬로바키아 simple:Slovakia th:ประเทศสโลวาเกีย zh-min-nan:Slovensko

Ucraïna

Ucraïna és una república del sudest d'Europa, de 603.000 km2 i 51 milions d'habitants (1997). La seva capital és Kíev. Va ser una de les repúbliques fundadores de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica d'Ucraïna. categoria:Ucraïna als:Ukraine fiu-vro:Ukraina ja:ウクライナ ko:우크라이나 ms:Ukraine simple:Ukraine th:ประเทศยูเครน zh-min-nan:Ukrayina

Romania

Romania és un estat del sud-est d'Europa. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al sud-est, amb Moldàvia a l'est, amb Hongria i Sèrbia i Montenegro a l'oest i amb Bulgària al sud. A llevant, és banyat pel mar Negre. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix Imperi en general. La Romània també fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Govern i política

Romania és una república democràtica. El parlament romanès té dues cambres: el senat (Senat, en romanès), amb 137 membres (al 2004), i la cambra de diputats (Camera Deputat¸ilor), amb 332 membres (també al 2004), els membres de les quals són elegits cada quatre anys. El president, cap del poder executiu, es elegit per sufragi popular cada cinc anys (fins al 2004 era cada quatre anys). El president nomena el primer ministre, qui nomena i encapçala el govern, que depèn de la confirmació del Parlament. Romania compta amb una constitució adoptada el 1991 i modificada l'any 2003.

Divisió administrativa

2003 Romania està dividida en 41 comtats o judet¸e (judet¸, en singular) i el municipi de Bucarest, la capital. Els comtats són, per ordre alfabètic:

- Alba
- Arad
- Arges¸
- Baca˘u
- Bihor
- Bistrit¸a-Na˘sa˘ud
- Botos¸ani
- Bras¸ov
- Bra˘ila
- Buza˘u
- Caras¸-Severin
- Ca˘la˘ras¸i
- Cluj
- Constant¸a
- Covasna
- Dâmbovit¸a
- Dolj
- Galat¸i
- Giurgiu
- Gorj
- Harghita

- Hunedoara
- Ialomit¸a
- Ias¸i
- Ilfov
- Maramures¸
- Mehedint¸i
- Mures¸
- Neamt¸
- Olt
- Prahova
- Satu Mare
- Sa˘laj
- Sibiu
- Suceava
- Teleorman
- Timis¸
- Tulcea
- Vaslui
- Vâlcea
- Vrancea

Geografia

Una gran part de la frontera de Romania amb Sèrbia i Bulgària està formada pel riu Danubi. Cap al final del seu recorregut, el Danubi s'ajunta amb el Prut, que fa marca el límit amb Moldàvia. Els Carpats dominen la part occidental de Romania, amb pics de més de 2.500 m d'altitud, el més elevat dels quals, el Moldoveanu, arriba als 2.544 m. Les ciutats principals són la capital, Bucarest (que no arriba als dos milions d'habitants), Iaşi, Cluj-Napoca, Timişoara, Craiova i Constanţa (totes amb més de 300.000 hab.), i Galaţi i Braşov, que s'acosten a aquesta xifra. Categoria:Romania als:Rumänien fiu-vro:Romaania ja:ルーマニア ko:루마니아 ms:Romania roa-rup:România simple:Romania th:ประเทศโรมาเนีย zh-min-nan:România

Sèrbia i Montenegro

Државна заједница
Србија и Црна Гора
Državna zajednica Srbija i Crna Gora

Bandera oficial de Sèrbia i Montegro	Escut oficial de Sèrbia i Montenegro
(En detall)	(En detall)

Lema estatal: no en té

Imatge:Localització de Sèrbia i Montenegro.png

Idioma oficial

Serbi,al Kosovo l'albanès i a Voivodina l'hongarès

Capital

Belgrad; la Cort Constitutional és a Podgorica

President¹

Svetozar Marović

Superfície
- Total
- % aigua

Posició núm. 105
102.350 km²
0,25%

Població
- Total (2000)
- Densitat

Posició núm. 70
10.662.087
104 hab/km² (70è)

Independència
- Declarada
- Reconeguda

(De l'Imperi Otomà)
1877
1877

Moneda

A Sèrbia, el dinar serbi, a Montenegro i Kosovo l'euro

UTC +1 (CET)

.yu

381

¹També Cap del Consell de Ministres

Sèrbia i Montenegro és un estat del sud-est d'Europa. Limita al sud amb Albània, Macedònia i el Mar Adriàtica (Mar Mediterrània), a l'est amb Bulgària, al nord amb Hongria i a l'oest amb Croàcia i Bòsnia-Herzegovina. Éssent el cor de la desapareguda República Federal de Iugoslàvia o Iugoslàvia, va mantenir aquest nom fins la nova denominació arran de la nova carta constitucional el dia 4 de febrer de 2003. Aquesta reflecteix la conferedació formada per l'autonomia de Sèrbia i de Montenegro. El país està dividit, doncs, en quatre autonomies: Voivodina al nord, Sèrbia i Kosovo a la part central i Montenegro al sud. Kosovo, conforme amb la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, de 10 de juny de 1999, es troba sota administració internacional. Sèrbia i Montenegro no té una capital comuna: Belgrad és el centre administratiu i la seu de l'Assamblea i del Consell de Ministres; Podgorica és la seu del Tribunal de Sèrbia i Montenegro.

Història

Article principal: Història de Sèrbia i Montenegro En la ruptura de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, la confederació permanent de Sèrbia i Montenegro va ser reconstituïda en 1992 com la República Federal de Iugoslàvia (RFI). No obstant, les Nacions Unides, i molts estats individuals (sobretot els Estats Units) havien refusat a reconèixer-la com a successora de l'ex Iugoslàvia, encara que la van acceptar mentre constituïa un estat. Açò va ser a causa de les guerres iugoslaves en progrés, les quals havien evitat l'acord sent aconseguit sobre la disposició d'obligacions i recursos federals, particularment el deute nacional. La RFI va ser també suspesa d'un nombre d'institucions internacionals per causa del seu notat paper en les guerres. Va ser finalment readmesa a les Nacions Unides en 2000 després de diversos anys de suspensió. En 2002, Sèrbia i Montenegro va arribar a un nou acord quant a cooperació contínua, el qual, entre altres canvis, va prometre la fi del nom Iugoslàvia. El 4 de febrer del 2003, el parlament federal de Iugoslàvia va crear una mancomunitat laxa de Sèrbia i Montenegro anomenada Sèrbia i Montenegro. Una nova carta constitucional va ser acordada per a provar un marc de treball per al govern de l'Estat, format per les dues nacions. El 9 de febrer de 2006 El Govern i Parlament de Montenegro es plantejarà amb un referèndum la continuïtat o separació definitiva de les dues repúbliques.

Govern i política

Article principal: Govern i política de Sèrbia i Montenegro En l'actualitat (2005) no existeixen pràcticament polítiques comuns i funcionen per separat ambdues repúbliques. A pesar d'existir unes institucions comunes: el President Svetozar Marovic i el parlament, compost pels parlamentaris de Sèrbia (91 escons) i Montenegro (35 escons). Ambdues repúbliques només tenen una política comuna quant a defensa, cancelleria, comerç i drets humans. Però ni tan sols mantenen la mateixa moneda ja que Sèrbia ha creat el nou dinar serbi i Montenegro ha adoptat el Euro com a moneda. Les principals figures polítiques són Zoran Zivkovic, primer ministre serbi i Milo Ðukanovic, primer ministre montenegrí. El territori de Kosovo encara que formalment segueix en Sèrbia, no manté cap relació amb la resta del país, ni el govern de Sèrbia i Montenegro exerceix cap tipus d'autoritat en el. Segons la Resolució 1244 de 1999 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, es troba baix administració internacional.

Organització politicoadministrativa

Article principal: Organització politicoadministrativa de Sèrbia i Montenegro Sèrbia i Montenegro comprèn quatre unitats polítiques principals, consistents en dues repúbliques i dues províncies subordinades:
- Sèrbia (capital: Belgrad)
- Voivodina - província autònoma dins de Sèrbia (capital: Novi Sad)
- Kosovo - província dins de Sèrbia baix administració de les Nacions Unides (capital: Priština)
- Montenegro (capital: Podgorica) La capital política i administrativa del país és Belgrad, mentre que el seu capital judicial és Podgorica.

Geografia

Article principal: Geografia de Sèrbia i Montenegro Sèrbia i Montenegro cobreix una àrea de 102.350 km², amb 199 km de costes. El terreny del país és extremadament variat, amb molt de Sèrbia que comprèn planes i tossals baixos (excepte a la regió més muntanyosa de Kosovo) i molt de Montenegro que consisteix en muntanyes altes. Sèrbia és enterament sense litoral, amb la costa que pertany a Montenegro, el qual també posseeix l'únic fiord d'Europa meridional. El clima és semblantment variat. El nord té un clima continental (hiverns freds i estius càlids); la regió central té una combinació de clima continental i mediterrani; el sud gaudeix d'un clima adriàtic al llarg de la costa, amb regions interiors que experimenten estius i tardors caloroses i eixudes, i relativament freds hiverns amb fortes nevades a l'interior. La ciutat més gran del país per lluny és Belgrad, amb una població de 1.711.800. Cap altra ciutat està en alguna part prop de la mateixa grandària; les ciutats més grans del país són Novi Sad, Nis, Kragujevac i Podgorica, cada una amb poblacions d'al voltant de 140.000-180.000 persones.

Economia

Article principal: Economia de Sèrbia i Montenegro

Demografia

Article principal: Demografia de Sèrbia i Montenegro Sèrbia i Montenegro té més varietat demogràfica que qualsevol altra regió de l'antiga Iugoslàvia. Els seus grups ètnics més grans són els serbis (62.6%), albanesos (16.5%) i montenegrins (5%). El país també té importants poblacions de croats, hongaresos, romanesos, gitanos i eslovacs, majorment concentrats a la província septentrional de Voivodina, així com en nombres més xicotets d'altres grups de minories. La gran població albanesa està concentrada principalment a Kosovo, amb poblacions més xicotetes al voltant de Presevo a Sèrbia i en el sud-est de Montenegro.

Cultura

Article principal: Cultura de Sèrbia i Montenegro

Enllaços externs

- [http://www.gov.yu/start.php?je=e&id=6 Lloc oficial de govern]
- [http://www.gksoft.com/govt/en/yu.html Llista de llocs oficials de l'administració] Categoria:Sèrbia i Montenegro als:Serbien-Montenegro ja:セルビア・モンテネグロ ko:세르비아 몬테네그로 ms:Serbia dan Montenegro th:ประเทศเซอร์เบียและมอนเตเนโกร zh-min-nan:Srbija kap O·-soaⁿ

Croàcia

Croàcia és una república de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans. Limita al nord amb Eslovènia i Hongria, a l'est amb Sèrbia i Montenegro i Bòsnia i Hercegovina, i al sud i a l'oest amb la mar Adriàtica. La regió meridional de Dubrovnik queda separada de la resta del país per la sortida de Bòsnia i Hercegovina al mar a través del port de Neum. La capital és Zagreb, amb uns 700.000 habitants, i les ciutats principals són Split i Rijeka, amb més de cent mil. Té una superfície molt diversa, amb planes, llacs i turons a la zona continental del nord i el nord-est (Croàcia central i Eslavònia, part de la planura de Pannònia); muntanyes de bosc dens a Lika i Gorski Kotar, que són part dels Alps Dinàrics; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, amb una munió d'illes (península d'Ístria, la costa septentrional i Dalmàcia). A l'extrem nord-est transcorre el Danubi, que marca la frontera amb Sèrbia, mentre que el seu afluent Drava separa Croàcia d'Hongria.

Divisió administrativa

Zupànies
- Zagreb
- Krapina-Zagorje
- Sisak-Moslavina
- Karlovac
- Varazdin
- Koprivnica-Krizevci
- Bjelovar-Bilagora
- Primorje-Gorski Kotar
- Lika-Senj
- Virovitica-Podravina
- Pozega-Slavonia
- Slavonski Brod-Posavina
- Zadar
- Osijek-Baranja
- Sibenik-Knin
- Vukovar-Srijem
- Split-Dalmacija
- Istra
- Dubrovnik-Neretva
- Medimurje
- Grad Zagreb

Història recent

En la història recent era una república de Iugoslàvia, de la qual es va declarar independent el 1991. Arran d'això es va produir un conflicte civil amb la població sèrbia que, ajudada pel govern iugoslau, va comportar una lluita de quatre anys fins que es va proclamar la fi de la guerra el 1995. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es va completar el 1998 sota la supervisió de les Nacions Unides. Croàcia va demanar l'entrada a la Unió Europea l'any 2003 i va ser acceptat com a país candidat el 2004. Les negociacions començaran el 17 de març del 2005, i l'entrada a la Unió s'espera al voltant del 2007-2009.

Enllaços externs

- [http://www.hr/hrvatska/general.en.shtml Informació General sobre Croàcia]
- [http://www.croatia.hr/home/Default.aspx Informació Turística Nacional de Croàcia]
- [http://www.hrvatska.net/ Hrvatska .NET] – Informació de Croàcia
- [http://lacroatie.free.fr/index.php Informació de Croàcia, enllaços, fòrums i galeria de fotos]
- [http://www.strausbach.de/kroatien_photo.php Galeria de fotos (mit Diashow)]
- [http://www.world-gazetteer.com/s/p_hr.htm Mapa de Croàcia que en mostra les ciutats]
- [http://www.hr/darko/etf/popis.html#lati Croats notables]
- [http://croatia.europe-countries.com Fotos de Croàcia]
- [http://www.europe-atlas.com/croatia-map.htm Mapa de Croàcia]
- [http://www.calle.com/world/HR/ Mapa i clima]
- [http://www.fivestars.hr/photo_gallery/croatian_coast_ivo_pervan/ Galeria de fotos]
- [http://www.posta.hr/default_e.asp Correus i segells]
- [http://www.mythinglinks.org/euro~east~Balkans~Croatia.html Enllaços culturals]
- [http://www.showcaves.com/english/hr/index.html Espeleologia]
- [http://imenik.ht.hr/ Telèfons]
- [http://www.hr/hrvatska/language/ Idioma]
- [http://www.romwell.com/travel/advisory/europe/croatia/crocastles.shtml Castells]
- [http://www.banknotes.com/hr.htm Diners]
- [http://www.national-anthems.net/web/find.webpage?from=real&what=croatia&id=HR Himne nacional]
- [http://croatia.europe-countries.com Fotos de Croàcia]
- [http://www.europe-atlas.com/croatia-map.htm Mapa de croàcia] Categoria:Croàcia fiu-vro:Horvaatia ja:クロアチア ko:크로아티아 th:ประเทศโครเอเชีย zh-min-nan:Hrvatska

Àustria

Republik Österreich

	Escut oficial d'Àustria
En detall	En detall

Lema nacional:

imatge:Localització d'Àustria.png

Idioma oficial

Capital

President

Canciller

Superfície
- Total
- % aigua

Lloc nº 112
83858 km2
1.3%

Població
- Total (2002)
- Densitat

Lloc nº 86
8.150.836
97 hab/km² (78è)

Independència
- Declarada
-

27 de juliol 1955

Moneda

Euro (que va substituir el Schilling austríac)

Zona horària

CET (UTC+1; UTC+2 in summer)

Gentilici

austríac

Himne nacional

Land der Berge, Land am Strome

Domini d'internet

.AT

Codi telefònic

Àustria (en alemany Österreich ) és una república federal del centre d'Europa. Limita a l'oest amb Suïssa i Liechtenstein, al nord amb Alemanya i Txèquia, a l'est amb Eslovàquia i Hongria, i al sud amb Eslovènia i Itàlia. És membre de la Unió Europea.
- Capital: Viena (1.825.287 habitants en l'àrea metropolitana) Viena
Divisió administrativa
Àustria es divideix en nou länder o estats federats:
- Alta Àustria, capital: Linz
- Baixa Àustria, capital: Sankt Pölten
- Burgenland, capital: Eisenstadt
- Caríntia, capital: Klagenfurt
- Estíria, capital: Graz
- Salzburg, capital: Salzburg
- Tirol, capital: Innsbruck
- Viena, capital: Viena
- Vorarlberg, capital: Bregenz
Història
Artícle principal: Història d'Àustria Àustria és dels estats més antics d'Europa i el seu origen és de terra fronterera dels germànics, l'Ostmark. Va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seua dissolució com a país principal d'este conjunt d'estats. La dinastia dels Habsburg residia a Viena i eren nomenats emperadors d'Alemanya. Des del segle XVII la política austríaca es va dirigir més a les terres danubianes que no al nord, amb l'expansió per terres hongareses. Les invasions napoleòniques van dur a terme aquest estat. Al congrés de Viena de 1815, quan es va refer Europa després de les guerres napoleòniques, va nàixer l'Imperi Austríac que en 1867 es va transformar en l'Imperi Austrohongarès, conjunt multiètnic que va dirigir fins 1916 l'emperador Francesc Josep I, casat amb l'emperadriu Sissi; i de 1916 fins 1918 fou encapçalat per l'emperador Carles I, nebot-nét de Francesc Josep I i casat amb l'emperadriu Zita. En 1908 s'annexionà Bòsnia i Hercegovina i en 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, fet que va donar origen a la Primera Guerra Mundial. L'Imperi Austrohongarès es va dissoldre en 1918 en perdre la guerra. En aquell any va nàixer la República d'Àustria, que va ser annexionada en 1938 per l'Alemanya de Hitler. En 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, Àustria tornà a ser un estat independent. En 1995 va entrar a la Unió Europea després d'un referèndum que va ser favorable a l'adhesió.
Economia
Artícle principal: Economia d'Àustria Austria Categoria:Unió Europea als:Österreich fiu-vro:Austria ja:オーストリア ko:오스트리아 ms:Austria simple:Austria th:ประเทศออสเตรีย zh-min-nan:Tang-kok

Balaton

El Balaton és un llac situat a Hongria, a uns 80 Km al sudoest de Budapest,entre les províncies de Veszprém, al nord, i Somogy al sud. És un dels més grans d'Europa, ja que ocupa una superfície de 593 Km2. Té una forma allargada, arribant en els seus punts més distants a 77 km de llarg per 14 Km d'ample. La fondària màxima és d'onze metres. És també conegut com el Mar d'Hongria El Balaton compta amb una península anomenada Tihany, on es va construir una abadia benedictina en 1055 i va ser un bastió en el temps de les invasions dels tàtars medievals que van patir els magiars. En 1818 hi havia un ferry a la badia de Tihany, però va ser en 1846 quan el primer vaixell de vapor va entrar al llac. Els aristòcrates hongaresos van començar aleshores a comprar vaixells a Anglaterra, a fer competicions de natació i navegació. Es van construir nous ports i els pobles a la vora es van transformar en centres de vacances. Entre d'altres destaquen Balatonfüred i Siófok. categoria:Hongria categoria:Llacs ja:バラトン湖

Tisza

El Tisza (-hongarès, en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en alemany: Theiß o Theiss, en ucrainès: Tysa/Тиса) és un riu, afluent del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa, passa pels estats d'Hongria, Romania, Eslovàquia, Ucraïna i Sèrbia i Montenegro. Té un recorregut de 1419 Km de llarg, principalment per l'Alföld o Gran Plana Hongaresa, la qual cosa afavoreix la poca velocitat de les seves aigües i la formació de llacs i d'un traçat sinuós. El 15 de febrer de 2000 un abocament de cianur, mercuri i altres metalls pesats va matar més del 80 per cent de la vida del riu Tisza. L'abocament es va originar a Romania, prop de la ciutat fronterera de Oradea (o Nagyvárad en hongarès), quan una represa de la mina d'or de Baia Marese es va desbordar abocant el cianur en els corrents fluvials propers. Categoria:Rius d'Europa

Fertö

El Fertő-tó (nom hongarès; en alemany el seu nom és Neusiedler See) és un llac situat entre els estats d'Àustria i Hongria. Està a 137 metres sobre el nivell del mar i té unes mides de 36 km de llarg i entre 4 i 9 km d'ample. Categoria:Llacs Categoria:Àustria Categoria:Hongria

Hongarès

L'hongarès (Magyar Nyelv) és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones per tot el món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transilvània (actualment a Romania) més de 2 milions, a Voivodina (Sèrbia i Montenegro) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba a la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units. L'hongarès forma part de la subfamília úgrica, que també inclou llengües com l'ostiac i el vogul, parlades a la Federació Russa. Aquest grup forma part de la família uraliana que també inclou el finès i l'estonià, entre d'altres. Al voltant de l'any 1000 s'escriu amb alfabet llatí, tot i que fins al segle XVI, no era estrany l'ús de rovás o runes. Els escrits en hongarès són rars fins a la reforma protestant, ja que els documents del catòlic regne d'Hongria solien fer-se en llatí. L'hongarès és una llengua 'aglutinant', és a dir, que mentre que la paraula-arrel roman immutable (generalment), s'hi afegeixen sufixos i prefixos que especifiquen temps, persona, determinació, i régim (quins objectes pren el verb) dels verbs, (expl.: Beszélni: parlar, beszélek: parlo) o bé número i cas gramatical de substantius (expl.: Katalónia: Catalunya; Katalóniában: a Catalunya; Katalóniáról: des de Catalunya). La seva conjugació verbal posseeix una característica curiosa, és la conjugació determinada i la indeterminada. Així es conjugarà de manera diversa si l'objecte al que ens referim és conegut o no: Expl.: "Olvasok egy könyvet." (Llegeixo un llibre, indeterminada) i "Olvasom a könyvet." (Llegeixo el llibre, determinada).

Sistema de sons i escriptura

L'hongarès actual té 7 vocals curtes (aeiöüou) i 7 vocals llargues (áéíőűóú). La vocal ö representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la ö alemanya). La vocal ü representa la vocal alta anterior arrodonida (com la ü alemanya). Les característiques lletres hongareses ő i ű (o i u amb doble accent agut) representen les vocals llargues corresponents a ö i ü, respectivament. L'accent d'intensitat primari sol anar sobre la primera síl·laba de les paraules. Les paraules llargues o compostes solen tenir altres accents secundaris en altres síl·labes. Els sons consonàntics de l'hongarès, com les vocals, també poden ser curts o llargs. Les consonants llargues en l'escriptura es representen doblant la consonant, o bé la primera consonant dels dígrafs que representen un so simple (per exemple ssz és la variant llarga de sz). Sonen com en català: b p v (labiodental) f d t k m n l.
- gy una oclusiva palatal sonora, semblant al so inicila de la paruala anglesa duke
- ty una oclusiva palatal sorda, semblant al so inicial de la paraula anglesa tuesday
- g sempre oclusiva velar com en alemany, o com a gat en català
- h sona com h en alemany o com j en castellà
- sz sona com ss en català
- z sona com z en català
- c sona com ts en català
- cz sona com tz en català
- s sona com xeix en català, com sh angles, com sch en alemany
- zs sona com j en català o en francès, no pas com tj en català o j en anglèss
- cs sona com tx en català
- ny sona com ny en català, com ñ en castellà
- j sona com i consonàntica en català, com a iogurt
- ly actualment sona igual que l'anterior, i consonàntica, històricament representava el mateix so que ll en català
- r té la mateixa distribució que en català, inicial o doble sona forta, i sona suau senzilla entre vocals.

Harmonia vocàlica

Les vocals poden ser anteriors (eéiíöőüű) o posteriors (aáoóuú). La fonologia hongaresa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula-arrel. Les paraules patrimonials hongareses solen incloure només vocals d'un dels dos tipus, o bé només vocals anteriors, o bé només vocals posteriors. La regla bàsica és que les paraules amb vocals anteriors (ieüö) prenen sufixos amb vocals anteriors (per exemple, kézbe "a la mà"). Mentre que les paraules amb vocals posteriors(uoa) prenen sufixos amb vocals posteriors (per exemple, karba "al braç"). Per altra banda hi ha vocals considerades neutrals (ei) que també poden aparèixer en una mateixa arrel amb vocals posteriors (per exemple, répa "pastanaga", kocsi "cotxe"). Les paraules que contenen alhora vocals neutrals i vocals posteriors solen prendre sufixos amb vocals posteriors (per exemple, répaban "en una pastanaga", kocsiban "en un cotxe"). Molts sufixos gramaticals tenen dues formes diferents, o bé amb vocal posterior o bé amb vocal anterior (per exemple -ban/-ben), però alguns sufixos encara tenen una forma més per a les vocals arrodonides (öü) (per exemple hoz/-hez/-höz).

Exemples

Exemple d'hongarès amb la seva traducció al català: :Talpra magyar, hí a haza... :Dempeus hongaresos, la pàtria us crida!... (Començament del Nemzeti Dal, de Sándor Petöfi) Categoria:Hongarès ja:ハンガリー語 ko:헝가리어

Romania

Govern i política

Divisió administrativa

2003 Romania està dividida en 41 comtats o judet¸e (judet¸, en singular) i el municipi de Bucarest, la capital. Els comtats són, per ordre alfabètic:

Geografia

Sèrbia

La República de Sèrbia (en serbi: Република Србија, Republika Srbija) és una república situada al sudest d'Europa que juntament amb Montenegro forma l'estat de Sèrbia i Montenegro. No s'ha de confondre la República de Sèrbia amb la República Sèrbia, que és una de les dues entitats que formen Bòsnia i Hercegovina

Història

El Regne de Sèrbia va ser establit en el segle XI, i en el segle XIII va convertir a l'Imperi Serbi. Després de 1918, Sèrbia com a fundadora, era part de Iugoslàvia en les seues diverses formes. A partir de 1992, després de la independència de Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina i la República de Macedònia, de la República Socialista Federal de Iugoslàvia, i fins a febrer de 2003, Sèrbia i Montenegro van integrar la República Federal de Iugoslàvia. Sèrbia aquesta poblada majorment per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croats, eslovacs, búlgars i romanesos. Els serbis van entrar en el seu actual territori a principis del segle VII d.C., instal·lant-se en sis formacions tribals distintes Rascia/Raška, Bòsnia, Neretva/Pagania, Zachumlie/Zahumlje, Trebounia/Travunija i Zeta. El primer estat serbi va sorgir davall Caslav Klonimirovic a mitjan segle X en Rascia. La primera meitat del segle XI va veure alçar-se a la família Vojislavljevic en Zeta. Finalment, a mitjan segle XII va veure una vegada més l'ascensió de Rascia amb la dinastia Nemanjic. Els Nemanjic van conduir Sèrbia a una edat d'or que va produir un estat poderós amb apogeu durant el govern del Tsar Stefan Dusan a mitjan segle XIV, abans van sucumbir al Imperi Otomà (amb Zeta, l'últim baluard, que finalment va caure en 1499). Sèrbia va guanyar la seua autonomia al Imperi Otomà en dos alçaments en 1804 i 1815, encara que les tropes turques seguiren en la guarnició militar de la capital, Belgrad fins a 1867. Sèrbia era un principat entre 1817 i 1882, i un regne entre 1882 i 1918, temps durant el qual la política interna va girar, en gran part, al voltant de la rivalitat dinàstica de les famílies Obrenovic i Karadordevic. L'assassinat al capital bosniana, Sarajevo (el 28 de juny de 1914), de l'Arxiduc Franz Ferdinand, hereu del tron dels Habsburg, per Gavrilo Princip, un jove serbi-bosnià, va motivar un ultimàtum de Viena demandant Sèrbia li permetera una investigació austrohongaresa del complot sobre el sòl serbi. A pesar de l'acceptació de Sèrbia (el 25 de juliol) de quasi totes les demandes, l'Imperi austrohongarès li va declarar la guerra el 28 de juliol. La mobilització de Rússia en suport de Sèrbia, per la seua banda, va provocar un ultimàtum alemany demandant la retirada de les seues forces, i la declaració de guerra entre les grans potències durant la primera setmana de agost. Després de la Primera Guerra Mundial, Sèrbia va unir el Regne dels serbis, croats i eslovens, i va canviar el nom a Regne de Iugoslàvia en 1929. Després de la Segona Guerra Mundial, Sèrbia era la part de la República Socialista Federal de Iugoslàvia. Des de 1992 Sèrbia formava part de la República Federal de Iugoslàvia junt amb Montenegro i des de 2003, membre d'una unió amb Montenegro. Veure: Kosovo

Govern i política

El president de Sèrbia és Borís Tadic, triat amb el 53% dels vots en la segona ronda de l'elecció presidencial sèrbia de 2004. L'actual Primer Ministre del Govern de Sèrbia, des del març de 2004, és l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milosevic com el president iugoslau en octubre de 2000. El 17 d'agost l'Assemblea Nacional de Sèrbia va adoptar Bože Pravde (Déu de justícia) com himne. També, l'escut reial d'Obrenovic és el nou escut d'armes, que substitueix a l'Escut d'Armes de Sèrbia adoptat després de la Segona Guerra Mundial. Va ser inicialment usat en el segle XIX. Política El 4 de febrer de 2003 el parlament de la República Federal de Iugoslàvia va estar d'acord amb una forma més feble de cooperació entre Sèrbia i Montenegro dins d'una república anomenada Sèrbia i Montenegro. Després de la caiguda de Slobodan Milosevic, el 5 d'octubre de 2000, el país va ser governat per l'Oposició Democràtica de Sèrbia. Quan Milosevic va ser detingut, el Partit Demòcrata de Sèrbia (DSS) va abandonar el govern de coalició. No obstant, en 2004 el DSS va acumular prou suport per a formar el nou Govern de Sèrbia, junt amb el G17 Plus, el SPO-NS, i el suport del Partit Socialista de Sèrbia. El Primer Ministre de Sèrbia és Vojislav Kostunica, líder del Partit Demòcrata de Sèrbia. L'actual President de Sèrbia és Borís Tadic, líder del Partit Demòcrata (DS). Ell va ser triat amb el 53% dels vots en la segona ronda d'eleccions presidencials sèrbies de 2004, el 27 de juny de 2004, després de diverses eleccions fracassades des de 2002. L'actual Primer Ministre del Govern de Sèrbia, des del març de 2004, és l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milosevic com a president iugoslau en octubre de 2000. Les lleis sobre la unió estatal són aprovades pel Parlament de Sèrbia i Montenegro, mentre que tots els comptes i les lleis sobre Sèrbia són aprovades en l'Assemblea Nacional de Sèrbia.

Geografia

octubre Sèrbia aquesta ubicada en els Balcans, una regió històrica i geogràfica de Europa del sud-est. Comparteix fronteres amb Albània, Bòsnia-Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Hongria, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, i Romania. No té eixida al mar, encara que tinga accés a l' Adriàtic a través de Montenegro, i el riu Danubi proporciona navegació a l'interior de Europa i al Mar Negre. El terreny de Sèrbia s'estén per riques i fèrtils planes de la regió nord de Voivodina, zones de pedra calcària i conques en l'est, i en el sud-est antigues muntanyes i tossals. El riu Danubi domina el nord. Un afluent, el riu de Moraviana flueix per les regions més muntanyoses del sud. El clima serbi varia entre un clima continental boreal amb hiverns freds i estius calents i humits, amb precipitacions ben distribuïdes, i un clima més Adriàtic en el sud, amb estius calents i secs, i tardors i hiverns relativament freds amb fortes nevades a l'interior.

Demografia

Sèrbia aquesta poblada majorment per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croat, eslovacs, búlgars i romanesos.

Divisions administratives

italians Sèrbia està formada per 180 municipis. A més hi ha dues regions autònomes. Una és Kosovo i Metoija (amb trenta municipis) i l'altra és Voivodina (amb 54 municipis). La part de Sèrbia que no és ni Kosovo ni Voivodina és anomenada Sèrbia Central. La Sèrbia Central no és una divisió administrativa i, per tant, no té cap govern regional.

Transport

Sèrbia, i en particular la vall de Moraviana és sovint descrit com "l'encreuament entre l'Est i l'Oest", que és un de motius primaris de la seua història turbulenta. La vall és, amb molt, el camí més fàcil de pas per terra entre Europa continental i Grècia i Àsia Menor perquè no és una regió muntanyosa. Les rutes europees E65, E70, E75 i E80, així com E662, E761, E762, E763, E771 i E851 passen pel país. La E70 occidental de Belgrad i la major part de la E75 són modernes carreteres o almenys semicarreteres. El riu Danubi, la connexió d'Europa central amb el Mar Negre, flueix a través de Sèrbia. Hi ha tres aeroports internacionals a Sèrbia, a Belgrad, Prishtina i l'acabat de rehabilitar en Niš. El transportador aeri nacional és Jat Airways i el sistema de ferrocarril és operat per Beovoz a Belgrad i ZTP a nivell nacional. Categoria:Sèrbia i Montenegro ko:세르비아 ja:セルビア simple:Serbia

Sándor Petöfi

Sándor Petöfi (1 de gener de 1823- 31 de juliol de 1849) va ser una poeta en llengua hongaresa nascut a Kiskőrös, (Hongria) i mort en la batalla de Segesvár (Sighişoara en romanès) durant la guerra de la independència contra els Habsburg. Va publicar diversos llibres i poemes ,entre d'altres:
- Versek, 1844
- A helység kalapácsa, 1844
- Cipruslombok Etelke sírjáról, 1845
- János Vitéz, 1845
- Versek II, 1845
- Úti jegyzetek, 1845
- A hóhér kötele, 1846
- Felhök, 1846
- Versei, 1846
- Tigris és hiéna, 1847
- Összes költeményei, 1847
- Bolond Istók, 1847
- Nemzeti Dal, 1848
- Az apostol, 1848 Petofi Petofi

Budapest

Budapest és la capital d'Hongria. Té una superfície de 525 km². El seu punt més alt es troba a János Hegy o Mont de Joan, a uns 529 metres sobre el nivell del mar. Compta amb gairebé dos milions d'habitants. Va ser fundada el 17 de novembre 1873 per la unió de tres ciutats, dues a l'oest del Danubi: Buda i Óbuda i una altra a l'est: Pest. Va ser en aquesta ciutat que es va construir la primera línia de metro d'Europa continental, és a dir, exceptuant-ne la de Londres. Administrativament es divideix en 23 districtes. Té una població de 1,7 milions d'habitants. És la sisena ciutat més gran de la Unió Europea.

Enllaços externs

- [http://mek.oszk.hu/02900/02937/ Guia de Budapest] (En català)
- [http://www.budapest360.hu/ 360 degree QuickTime panoramas] (En anglès)
- [http://www.budapestinfo.org/ Informació de Budapest] (En anglès)
- [http://www.budapesthotelservice.com/ Hotels de Budapest] (En anglès) Categoria:Ciutats d'Hongria Categoria:Capitals d'estats independents ja:ブダペスト ko:부다페스트 simple:Budapest th:บูดาเปสต์

Szeged

Szeged és una ciutat autonoma d'Hongria situada al sud de l'estat, a la província de Csongrád. Compta amb uns 160.000 habitants. Es podria dir que és el centre cultural del sud d'Hongria, ja que és la seu d'una de les universitats més importants, i la segona d'Hongria on s'hi pot estudiar català. A més a més, és força coneguda per ser, junt amb Kalocsa, la principal productora de paprika del món. paprika

Enllaços externs

- [http://www.szeged.hu/ Informació de Szeged] (En hongarès)
- [http://www.u-szeged.hu/ Universitat de Szeged] Categoria:Ciutats d'Hongria ja:セゲド

Pécs

Pécs és un ciutat autònoma d'Hongria, situada a uns 200 Km al sud de Budapest. Compta amb 160.000 habitants. És seu d'una de les universitats més antigues del món, fundada l'any 1367, però el que més fama li ha donat és la fàbrica de porcellana de Zsolnay. Els seus origens es remunten a mitjans del segle I de la nostra era, quan els exercits de l'Imperi Romà van fundar la colònia de Sopianae. Uns tres segles després esdevindria la capital administrativa de la província de Pannònia on hi van romandre els romans fins a l'arribada dels huns, a mitjans del segle V. segle V

Enllaços externs

- [http://www.pecs.hu/ web oficial de la ciutat]
- [http://www.pote.hu/ web de l'Universitat de Pécs] Categoria:Ciutats d'Hongria

896

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:896년

Cristianisme

El cristianisme és una religió monoteista basada en la vida, els ensenyaments, i d'acord al Nou Testament en la crucifixió i resurrecció de Jesús de Natzaret. Els cristians creuen que Jesús és el fill de Déu i el Messies dels jueus profetitzat en l'Antic Testament o Tanakh. Encara que el cristianisme és monoteista, la majoria dels cristians creuen que Déu existeix en tres persones, Déu Pare, Déu Fill (Jesús) i Déu Esperit Sant, doctrina coneguda com a Santíssima Trinitat. Hi ha vàries confessions o esglésies que s'anomenen cristianes i comparteixen aquesta base, però difereixen en altres aspectes de la seva doctrina, o en la seva organització.

Branques del cristianisme

Les branques principals del cristianisme són:
- Catolicisme, la més nombrosa, que accepta l'autoritat del Papa de Roma.
- Protestantisme, que inclou un gran nombre d'Esglésies independents, que no accepten l'autoritat del Papa.
- Cristianisme ortodox, que comprèn l'Eslgésia Ortodoxa Grega i l'Eslgésia Ortodoxa Oriental
- Restauracionisme, que inclou altres grups com els Testimonis de Jehovà i els mormons Avui en dia, és la religió amb més practicants arreu del món: 2.200 milions de persones, és a dir, un 34% de la població total.

Història del cristianisme

Els únics documents històrics sobre el començament del cristianisme són els evangelis del Nou Testament i el Llibre dels Actes dels Apòstols. El cristianisme es va originar al segle I a partir del judaisme, immediatament després de la mort de Jesús de Natzaret. El creients van ser anomenats cristians per primera vegada a Antioquia, on es van establir després de la persecusió inicial a Judea. Després del Primer Concili de Jerusalem, els creients, originalment jueus, segons la tradició cristiana, per revelació de l'Esperit Sant, van acceptar als gentils (no jueus) a la fe cristiana. L'apòstol Pau va portar l'evangeli a diverses regions de l'Imperi Romà. Després de tres segles de persecució es va convertir en la religió oficial de l'Imperi, amb la conversió del llavors emperador Constantí, cosa que va assegurar la seva expansió a tot Europa, Nord d'Àfrica, i part d'Àsia. Més endavant, els països europeus la van exportar a Amèrica i altres parts del món. El cristianisme ha estat la religió majoritària i oficial als Països Catalans fins a l'època moderna.

Doctrina

Encara que hi ha diferències en alguns aspectes de les creences de les diferents denominacions cristianes, totes comparteixen una doctrina bàsica. Aquesta doctrina estableix que el cristianisme és el compliment del judaisme, ja que Jesús de Natzaret és el messies profetitzat en les escriptures de l'Antic Testament que conformen el Tanakh jueu. La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual), per la redempció dels seus pecats (és a dir, faltes, desobediència i rebel·lió contra Déu). Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació. Els següents aspectes han format part del fonament doctrinal del cristianisme (avui, els restauracionistes no accepten alguns d'aquests aspectes):
- Déu és una Trinitat, un ser etern que existeix en tres persones: Pare, Fill (El Logos Diví encarnat, Jesucrist) i Esperit Sant.
- Jesús es completament Déu i completament humà.
- Maria, la mare de Jesús, va donar a llum el Fill de Déu, per mitjà de la concepció de l'Esperit Sant, sent verge.
- Jesús és el Messies esperat pels jueus, i hereu al tron de David.
- Jesús és innocent de tot pecat. Per mitjà de la mort i resurrecció de Jesús, els creients són perdonats dels seus pecats i són reconciliats amb Déu. Per mitjà de la fe, els creients reben l'Esperit Sant.
- Jesús retornarà personalment i coroporalment a la terra per jutjar la humanitat, i portar els fidels a la presència de Déu.
- La Bíblia es la Paraula inspirada de Déu, escrita per homes.

Crítica

Hi ha crítics de la religió que creuen que és una derivació del culte a Horus i la Tríada de Thebes o del mistranisme. Categoria:Cristianisme ja:キリスト教 ko:기독교 ms:Kristian simple:Christianity th:คริสต์ศาสนา zh-min-nan:Ki-tok-kàu

Miðvágs kommuna

Miðvágs kommuna, kommuna í Føroyum. Bólkur:Kommunur í Føroyum

tekst cheap holidays lanzarote Malaga accommodation porady budowlane tablice

:: RELATED NEWS ::

Summerton
Summerton is a town in Clarendon County, South Carolina. As of the 2000 census, the town had a population of 1,061.

History

Summerton, South Carolina is the source of Briggs v. Elliott (Court citation:347 US 483). Briggs was the first filed of the four cases combined into Brown v. Board of Education, the famous case in which the U.S. Supreme Court, in