:: wikimiki.org ::

Horta De València

Horta de València

L'Horta de València es una històrica comarca del País Valencià, amb capital a València. Hi formaven part tots els municipis de l'Horta Nord, part de l'Horta Sud (Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Poblenou de la Corona, i Sedaví), part de l'Horta Oest (Xirivella, Mislata, Paterna, Picanya), i la Ciutat de València. Actualment hom tendeix a incloure-hi la resta dels municipis de les esmentades comarques actuals. Per a més informació, vegeu: Comarques del País Valencià

Demografia

És la comarca més poblada del País Valencià i també on s'ha experimentat l'augment més gran de població, sobretot com a receptora d'immigració. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses conurbacions i la incorporació al nucli urbà de la metròpoli de nuclis d'antics pobles, així com la seua divisió en quatre comarques considerades, encara hui en dia, com a subcomarques.

Geografia

Aquesta comarca s'estén des de Puçol, al nord, fins a l'Albufera, pel sud, i pels relleus de Paterna, Torrent i Montcada, per l'oest. Es tracta d'una comarca plana que s'eleva lentament des del mar cap a l'interior.

Economia

Agricultura

De clima típicament mediterrani, té hiverns suaus i estius prou calorossos. L'activitat històricament tradicional de la comarca ha estat l'agrícola, amb un predomini de tres tipus de conreus: el taronger, les hortalisses i l'arròs. El seu sistema de regs s'estructura al voltant de 13 sèquies que possibiliten els conreus de regadiu tot l'any. Alguns termes municipals presenten una certa especialització pel que fa als conreus: xufa a Alboraia i Almàssera; tomaques i pebrots per a conserva al Puig, Puçol i Tavernes Blanques; maduixes a Rafelbunyol; melons a Meliana i Almàssera, etc. L'arròs es troba en crisi, però continua conreant-se a les vores de l'Albufera.

Indústria

A l'oest de la comarca, les poblacions se situen en el marge de l'horta, al voltant de la capital: Montcada, amb indústria tèxtil i pirotècnica; Burjassot, unida a Godella, amb fàbriques de ceràmica i ciment; Paterna, Manises i Quart de Poblet, que ténen una important indústria ceràmica; Mislata, que presenta indústries del paper i tèxtils, etc. A la zona nord, els pobles segueixen una línia paral·lela al litoral: Tavernes Blanques amb indústries de ceràmiques i porcellanes: Massamagrell, Meliana, Puçol, bàsicament agrícoles, etc. Al sud hi ha diverses poblacions quasi unides entre si: Benetússer, Sedaví, Massanassa, Catarroja i Silla. La capital de la comarca, València, que ho és també del País Valencià, amb més de 760.000 habitants, en l'actualitat manté l'agricultura que en altres temps la féu famosa, però ha desenvolupat molt la indústria (mobles, química, mecànica, etc…) i el comerç. El seu port és el segon del mediterrani espanyol, després del de Barcelona.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Categoria:Comarques històriques del País Valencià Categoria:Horta Sud Categoria:Horta Oest Categoria:Horta Nord Categoria:València

País Valencià

El País Valencià és el territori de l'històric Regne de València creat al segle XIII com a causa de la colonització feudal de catalans i aragonesos, fonamentalment i per aquest ordre, dels regnes de taifes islàmics de València i Dénia. La seua cohesió territorial, però, no arribaria fins a l'any 1304 quan és definitivament i expressament consolidada a la Sentència Arbitral de Torrelles, entre els reis Jaume II el Just d'Aragó, i Ferran IV de Castella. Situat a l'Est de la Península Ibèrica, entre els rius Sénia i un poc més enllà del Segura, té una delimitació terrestre de 840 km de longitud, i té 518 km de longitud de costa amb la mar Mediterrània, on es troben les illes de Nova Tabarca i les Columbretes, d'administració valenciana. La seua posició geogràfica és 40º 47' a l'extrem nord, 37º 51' a l'extrem sud, 0º 31' E a l'extrem oriental, i 1º 32' W a l'extrem occidental. Políticament, a l'actualitat és una comunitat autònoma d'Espanya des de l'any 1982, any en què es va aprovar l'Estatut d'Autonomia, amb el nom oficial de Comunitat Valenciana. Per tant, administrativament limita a l'Oest amb Castella-La Manxa i l'Aragó, al Sud amb Múrcia, i al Nord amb Catalunya. Hi viuen més de 4,5 milions de persones, encara que la xifra és molt superior si comptabilitzem els habitants de segona residència d'altres països d'Europa i els immigrants no censats. Així, les ciutats amb més de 100.000 hab. són València (785.732 hab.), Alacant (310.330 hab.), Elx (209.439 hab.), i Castelló de la Plana (163.088 hab.).

Història

:Article principal Història del País Valencià. La història del País Valencià és principalment vinculada amb la fundació del Regne de València: a l'any 1233 el rei Jaume el Conqueridor enceta la conquesta dels territoris marcats per tres segles de presència sarraïna: els regnes taifa de Balansiya, Dénia, i Múrcia. Tot just fundat el regne, si bé hi roman la població tagarina, inicialment majoritària, es fèren repoblacions cristianes d'origen català i aragonés, fonamentalment. Aquestos cristians reestructuraren l'economia i organitzaren el territori al voltant de les viles amb representació a les Corts Valencianes. Provist d'un estatus políticament independent amb els Furs de València, la societat valenciana desenvolupa la seua identitat privativa tot i compartir rei, cultura, i llengua amb els territoris hispànics de la Corona d'Aragó. Després d'una període d'opulència al llarg del Segle d'Or propiciada per l'expansinó mediterrània de la Corona d'Aragó al segle XV, el regne es veu sotmés a una presió cada vegada més creixent del centralisme castellà. Després de diversos conflictes socials, el país finalment cedeix pels Decrets de Nova Planta en 1707, amb què es desmantela el Regne derogant els seus furs, hom passa formar part del Regne d'Espanya assimilant-lo a la legislació castellana, i se'l priva d'autonomia, llengua, i cultura pròpies. Durant el segle XIX el País Valencià amplia les árees d'agricultura, sobretot relacionades amb el conreu de del raïm, l'arrós, els tarongers, i l'ametller. El pas cap la indústria el situarà en el quart lloc d'Espanya fins l'actualitat. A principis del segle XX la societat valenciana reivindica l'autogovern del País Valencià i, després d'un primer intent durant la Segona República Espanyola i després d'un període de totalitarisme de 1939 a 1975, finalment disposa d'autonomia en 1977 durant la Transició Espanyola, Durant la segona meitat d'aquest segle sorgeix un nou sector econòmic que pràcticament substitueix el lloc de l'agricultura quant al nivell d'ingressos econòmics, el turisme. Amb l'aprovació del seu Estatut en 1982 recupera el seu govern propi, la Generalitat Valenciana, que n'assegura l'administració.

Llengua

Generalitat Valenciana).]] Per a més informació, vegeu l'article principal de llengua valenciana El valencià, en el domini lingüístic del qual també s'anomena català a altres territoris dels Països Catalans, és reconegut com a idioma oficial a l’Estatut d'Autonomia, i com a llengua pròpia segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1983. Com totes les variants d'una llengua, té uns trets lingüístics diferencials, i la seua evolució des de l'Edat Mitjana ha estat -en molts aspectes- més conservadora que, per exemple, a Catalunya. Actualment existeixen al País Valencià dues zones de predomini lingüístic: el valencià i el castellà. Històricament, des de la colonització feudal medieval, el valencià va ser la llengua majoritària a tot el país, gràcies a una lleugera majoria en el nombre de colons procedents de Catalunya. L’excepció van ser les comarques amb frontera amb Aragó (Racó, Alt Millars, Alt Palància i Serrans), on els colons aragonesos van ser majoritaris i van implantar el castellà. La resta de les comarques castellanoparlants actuals (Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, i alguns municipis del Vinalopó) son producte de la repoblació amb castellans del segle XVII, després de l'expulsió del moriscos, ja que estes comarques van ser de majoria andalusina des del segle XIII fins al XVII. La comarca del Baix Segura patí un procés de substitució lingüística del castellà pel català que s'assolí al segle XVII després d'una epidèmia de pesta negra, en 1648, que afectà a la població anterior valencianoparlant. La comarca de la Plana d'Utiel, com el municipi de Villena, no pertanyien fins al segle XIX al País Valencià, i són de parla i cultura castellanes. El Regne de València, per tant, no va ser a l'Edat Mitjana un país amb dualitat lingüística valencià/castellà, com actualment, sinó que les dues llengües que majoritàriament es parlaven eren el valencià i l'àrab, a excepció de les comarques de parla castellana a la frontera amb Aragó. Avui dia, a les grans ciutats de les comarques històricament valencianoparlants (i a qualsevol part del territori, si bé de forma no tan acusada), la presència del català és cada vegada menor, a causa del procés de minorització d'aquesta llengua que s'hi pateix en favor del castellà, en bona mesura per falta de recolzament polític. Aquest procés s'ha vist agreujat els primers anys del segle XXI, amb la gran immigració que ha suposat, en poc menys de 5 anys, almenys mig milió d'habitants més, de parla castellana original (provinents de la resta de l'Estat Espanyol o Amèrica del Sud), o d'altres indrets i que només aprenen el castellà. Existeix una varietat dialectal en cadascuna de les regions del País Valencià. Així, a les Comarques del Nord es considerada zona de transició lingüística i es troben els dialectes tortosí, tortosí-sud, i castellonenc; a les Comarques del Xúquer es parla el valencià apitxat, el dialecte parlat al "cap i casal"; a les Comarques Centrals i a la Marina Baixa es parla el valencià meridional, la varietat més utilitzada pels valenciano-parlants, en termes demogràfics; i, per últim, a les Comarques del Sud (excepte la Marina Baixa) es parla el valencià alacantí, un dialecte fortament castellanitzat, potser, a causa de la històrica substitució lingüística del Baix Segura.

Divisió administrativa

Baix Segura El País Valencià deixà de ser un Estat administrativament i jurídicament independent després de la Batalla d'Almansa a l'any 1707 quan passà sota administració castellana por derecho de conquista segons els Decrets de Nova Planta de Felip V de Borbó, excloent la localitat Cabdet de les delimitacions del regne conquerit.

Províncies

Per raons polítiques, al segle XIX l'administració espanyola intentà seccesionar infructuosament el territori entre la província d'Alacant, per una banda, i les de València i de Castelló per altra, afegint a la primera les províncies espanyoles de Múrcia i Albacete per a crear un sud-est espanyol, i a la segona Terol i Conca per a crear un llevant espanyol. Finalment, en la divisió provincial espanyola aprovada per les Corts de Cadis en 1833, el País es divideix en les províncies d'Alacant, Castelló, i València. Aquesta divisió només segueix criteris homogenis d'extensió territorial i demogràfica respecte a Espanya, i no criteris històrics, sociològics o lingüístics. Posteriorment s'hi afegiren les poblacions castellanes de Villena i Saix a la província d'Alacant, i de la comarca de la Plana d'Utiel a la província de València, i aquesta divisió provincial roman sense canvis fins a l'actualitat.

Comarques i regions

Per altra banda, al País Valencià existeix una molt arrelada tradició de comarcalisme, si bé la divisió comarcal actual, basada en la proposta de delimitació de Joan Soler i Riber al 1970, difereix de la divisió comarcal tradicional, descrita per Emili Beüt al 1937. No obstant açò, l'agrupació de les comarques en quatre regions proposada per Joan Soler no va rebre suport polític en la creació de la comunitat autònoma valenciana a l'any 1982, i se'ls va superditar a la divisió provincial espanyola preexistent. Aquestes regions es tractaven d'agrupacions comarcals segons criteris històrics, lingüístics, i socio-econòmics. Per últim, a l'any 1999 es crea el [http://www.comarquescentrals.com Consorci de les Comarques Centrals] del País Valencià amb l'objectiu d'assolir una quarta província espanyola, del qual s'hi afegeix una cinquena regió valenciana. Regions del País Valencià:
- Comarques del Nord.
- Comarques de l'Interior.
- Comarques del Túria-Xúquer.
- Comarques Centrals.
- Comarques del Sud. Per a més informació vegeu les comarques oficials, el llistat de municipis, o l'article sobre l'història de la comarcalització del País Valencià.

Geografia

El relleu

Ve configurat per les muntanyes del nord, que pertanyen al Sistema Ibèric, les serres meridionals del Sistema Bètic i les serres, altiplans i planures centrals. Al Maestrat s'hi troba la muntanya més emblemàtica del país, la Penyagolosa, de 1.813 m. d'altura, considerada popularment com la més elevada, però aquest honor en realitat li correspon al Calderón, al Racó d'Ademús, que s'enlaira fins els 1.839 m; també al Racó trobem el Gavilán (1.747 m), La Cruz de los Tres Reinos (1.555 m) i el Tortajada (1.541 m). Per no fer exhaustiva la relació i anomenar només els pics amb més de 1.500 m citarem, en terres de La Marina, l'Aitana (1558 m). El litoral alterna penya-segats com la Serra d'Irta, els de la Vila Joiosa o la Serra Gelada amb aiguamolls i maresmes, com ara la Ribera de Cabanes, l'Albufereta d'Orpesa, les Albuferes de València i Elx, les llacunes de Torrevella i la Mata, esdevingudes salines, o la marjal de Pego; grans cordons de platges de sorra, des de Benicàssim fins Almenara, des de Puçol fins a la Marina i importants formacions de dunes com el Saler de València o les de Guardamar.

Hidrografia

Només trobem dos grans rius: el Segura i el Xúquer, ambdós al.lòctons, com també ho són el Millars i el Túria. Tots quatre naixen a la serralada ibèrica. Els autòctons es caracteritzen per ser rius curts, que naixen a les serres properes a la costa i, per tant, tenen una gran pendent. Al nord hi ha el riu Sénia, límit amb Catalunya, el Cèrvol, el Cervera i el Palància. Al sud el riu Serpis, també anomenat riu d'Alcoi, el Gorgos, l'Algar, l'Amadorio, el Montnegre, la Rambla de les Ovelles i el Vinalopó.

Economia

Vegeu l'article principal d'Economia del País Valencià. El País Valencià conforma un territori llargarut, amb una orografia muntanyosa i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la connexió amb Europa. Amb un clima mediterrani i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del País Valencià són minsos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i aquest desequilibri és especialment greu a les comarques del sud del país, que es resol de moment amb restriccions i amb l'explotació d'aqüífers subterranis. En l'any 2002 el País Valencià va generar el 10'5% del PIB estatal, el 12% de les exportacions espanyoles i la taxa d'atur es va situar en el 10'5%. En recursos humans la taxa d'activitat del País Valencià va assolir l'any 2002 el 56'8%, per bé que les diferències per gènere son força acusades. El model empresarial valencià característic són la PIME, principalment de caire familiar, si bé hi han algune smultinacionals. Malgrat la greu crisi econòmica entre 1973 i 1985, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, amb un 12%.

Demografia

La demografia del País Valencià tradicionalment es concentrava en localitats i zones de conreu a la vora dels rius més importants (Xúquer, Túria, Segura, Vinalopó), així com a poblacions importants costaneres amb ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, Sagunt o Dénia, durant gran part de la seua història, València, Xàtiva, Oriola, Alacant, Elx, Gandia o Vila-real i, més recentment, Alzira i Castelló de la Plana. D'aquesta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sud i menor en les comarques del Nord i de l'interior. També afectà a la demografia (i és potser l'excepció a la distribució esmentada) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el segle XX, a ciutats no costaneres com ara Alcoi, Elda, Novelda, Ontinyent, Petrer, Villena i la Vall d'Uixó. En els darrers anys, s'ha accentuat la concentració en les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-ne Torrent, Mislata, Paterna, Burjassot, Sant Vicent del Raspeig, etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Així, poblacions tradicionalment menudes, (com ara Benidorm o Torrevella) han patit un increment poblacional molt remarcable (encara més remarcable durant les estacions càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions generades pel turisme. Podríem dir, per tant, que la demografia del País Valencia hui dia és ja clarament majoritàriament urbana, amb gran influència de migracions degudes al turisme i migracions estacionals de segona residència, i amb una clara tendència cap a les poblacions costaneres. Vegeu: Llistat de municipis valencians per població

Diada nacional

- 9 d'octubre: Es commemora l'entrada de Jaume I a la ciutat de València.
- 25 d'abril: aniversari de la derrota a la batalla d'Almansa, que suposà la victòria de Felip V i la derogació dels Furs atorgats pel rei Jaume I. Aquesta commemoració té un caire polític, cultural, i cívic, malgrat que oficialment només és el dia de les Corts Valencianes.

Cultura i tradicions

Els trets culturals valencians són clarament mediterranis, per raons geogràfiques i històriques, amb influències de tots els pobles que han intervingut en la seua història. La religió catòlica, encara majoritària entre els creients, ha marcat també molts trets de comportament individual i col·lectiu. Si bé moltes tradicions ancestrals poden tindre un origen romà (com ara el culte al foc) de manera similar a altres indrets de la mediterrània, així com la dieta, també existeixen importants influències àrabs en la cultura, especialment en la gastronomia. De la reconquesta, encara hui és visible les diferències culturals entre els pobles de repoblament català, els pobles de repoblament aragonés (anomenats col·loquialment xurros) i els pobles provinents de Castella (com a ara la comarca de la Plana d'Utiel i el senyoriu de Villena). Aquestes diferències es difuminen més en les grans ciutats, on moltes tradicions són fins i tot desconegudes per la gent jove i els nouvinguts. Entre les tradicions culturals podem citar-ne:
- Esports fortament arrelats al País Valencià com ara el tir i arrossegament o, fins i tot, distintius: la pilota valenciana.
- Aficcions amb molta tradició, com ara la colombicultura.
- Jocs de cartes amb tota una cultura i vocabulari al seu voltant, com ara el joc del truc.
- L'existència d'un conreu molt extés de la música en totes les capes socials, generalment al voltant de les bandes de música i les societats musicals.
- L'ús del tabalet i dolçaina com a instruments musicals per a amenitzar qualsevol ocasió al carrer.
- La preservació, encara viva, de cants tradicionals, com les albades, i els balls tradicionals (com ara la xota valenciana).
- La indumentària tradicional, recuperada ocasionalment per a balls tradicionals i actes festius.
- Les festes, amb una gran importància del foc, la pirotècnia, la vestimenta i la música (vegeu més avall).
- La gastronomia, amb gran varietat d'arrossos i dolços (vegeu més avall).

Festes

arrossos]]
- A tot el País: festes de Setmana Santa i Pasqua, temps que és tradicional per a empinar el catxerulo (envolar l'estel) i menjar-se la mona.
- Les Falles en honor de Sant Josep, el 19 de març (sobretot a les comarques que envolten la capital).
- La Magdalena, a Castelló de la Plana.
- Festes de moros i cristians: d'Alcoi, a la Vall d'Albaida, a la Vila Joiosa (el desembarc), el Comtat, les comarques del Vinalopó, etc...
- Fogueres de Sant Joan, a Alacant
- El Misteri d'Elx
- La mocadorada, a la ciutat de València i rodalies, que té lloc tots els 9 d'octubre, dia de Sant Donís (Sant Dionís) i diada del País Valencià.
- La Muixeranga a Algemesí
- Festes i representacions en molts pobles i ciutats, en honor a Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià.

Gastronomia

- Begudes :Mistela - Cafè-licor - Herbero - Aiguardent - Absenta - Casalla - Orxata - Barrejat
- Menjars
- Arrossos :Arròs a la paella - Arròs a banda - Arròs i costra - Arròs al forn - Arròs amb fesols i naps - Arròs negre - Arròs a la pedrada - Arròs caldòs
- Altres :Fideuà - Putxero - Albergínies farcides - All i pebre - Coques de dacsa - Coca de tonyina - Bollit
- Postres i piscolabis
- Dolç :Arnadí - Coca de llauna - Delícies d'Elx - Panellets - Torró - Almojàbenes o monjòvenes - Pastís de moniato - Carabassa al forn - Carabassat - Arrop i tallaetes - Mona - Flaons - Fartons - Coca celestial - Tonya o pa socarrat
- Salat :Rosquilletes
- Altres :Allioli

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://www.gva.es/ Govern Valencià]
- [http://www.pre.gva.es/dogvweb/cindex.htm Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]
- [http://www.pre.gva.es/argos/archivo/indexv.html Arxiu Històric Electoral del País Valencià]
- [http://www.comunitatvalenciana.com/ Web oficial de Turisme]
- [http://wikisource.org/wiki/Estatut_d%27autonomia_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0 Estatut del País Valencià]
- [http://wikisource.org/wiki/Llei_d%27%C3%BAs_i_ensenyament_del_valenci%C3%A0 Llei d'ús i ensenyament del valencià] Categoria:País Valencià ja:バレンシア州

València

:Aquesta pàgina és sobre la ciutat, si voleu informació sobre el concepte químic aneu a València (química). :El terme València també s'utilitza sovint per a designar tot el País Valencià. La ciutat de València és la capital (popularment, cap i casal) del País Valencià, de la comarca de l'Horta, i de la província del mateix nom. Està situada a la costa mediterrània, i té un dels ports més importants de la península ibèrica. Compta amb 785.732 habitants, segons el padró de l'INE del 2004. L'àrea metropolitana de València és més coneguda com L'Horta de València i té més de 1.400.000 habitants pel que ocupa el 4º lloc al conjunt de l'Estat Espanyol.

Localització Geogràfica i Clima

La ciutat de València es troba a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, sobre una planura a la vora del riu Túria, envoltada de xicotetes muntanyes que rarament sobrepassen els 100 metres d'altitud. L'única serra d'importància prop de la ciutat és la Serra Calderona, a uns 30 km. Nordoest de la ciutat. La ciutat antiga a la vora del riu, a més d'un quilòmetre de la mar, on antigament estava el Grau de València, anomenat també Vilanova de València, i ara un barri més de la ciutat conegut com a Poblats Marítims. Al Sud de la ciutat València es troba el paratge de l'Albufera de València, un llac d'aigua dolça al costat de la mar, que es nodreix de nombrosos aquífers i que hui en dia és un parc nacional. València posseïx un clima típicament mediterrani. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17ºC. Els estius són càlids i els hiverns molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol baixar dels 10ºC. Les precipitacions són discretes i presenten el clàssic mínim estival mediterrani, amb dos màxims, un a la tardor i un altre a l’acabament de l'hivern i començament de la primavera.

Història

primavera]] La Ciutat de València va ser fundada l'any 138 aC, sobre un antic assentament iber, sent cònsol romà Dècim Juni Brut, per a instal·lar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. En aquesta època inclús es van encunyar moneda pròpia a la ciutat, sent aquesta una mostra de la importància que va tenir. L'any 75 aC va ser destruïda a la guerra entre Pompeu i Sertori, i va ser abandonada durant uns 50 anys. Al Segle I, la Ciutat de València ja havia recuperat la població, i es van començar a construir grans obres d'infraestructura. Al segle III va començar una nova època de Decadència, com a la resta de Imperi Romà. Amb la caiguda, la ciutat va ser ocupada pels Visigots i va formar part de diversos regnes peninsulars. Visigots.]] A l'any 711, la ciutat va caure a domini musulmà. A la caiguda del Califat de Còrdova, València va esdevenir la capital de la taifa del mateix nom, i així es va mantenir fins a l'any 1094, que la va conquerir el Cid i per tant va passar a domini castellà. Poc després de la seua mort, els almoràvits van recuperar la ciutat al 1102. En 1171, Valencia va passar a ser de dominació almohade. L'arribada a la Ciutat de València del rei Aragonès Jaume I, el 9 d'octubre de 1238, va posar fi a cinc segles de cultura musulmana, però esta va deixar una sòlida empremta a la ciutat i al territori valencià. Després de la seua incorporació a la Corona d'Aragó, la ciutat va desenvolupar-se considerablement. Al segle XV, la ciutat va tindre una època de desenvolupament econòmic i cívic, amb la construcció de nous espais públics, com les Torres de Serrans (1392), la Llotja (1482), o el Micalet. València arribà a ser una de les ciutats més importants del Mediterrani. La primera impremta de la Península es va construir a València. La primera Bíblia impresa en un idioma romanç, el valencià, s'imprimí a València vora l'any 1478, atribuïda a Bonifaci Ferrer. Al 1502 es fundà la Universitat de València, a partir de l'Estudi General. Els banquers valencians prestaren diners a la Reina "Isabel de Castilla" per al viatge de Cristòfor Colom al 1492. No obstant açò, a causa de les tensions derivades de la unió dinàstica amb Castella, l'esplendor de València començà minvar-se cap al segle XVI amb el despoblament causat per la primera expulsió dels moriscos pels Reis Catòlics, els quals eren la majoria de la població. Les tensions amb els reis castellans anaren creixent, arribant al punt més àlgid amb la Revolta de les Germanies (1519–1522), la segona expulsió dels moriscos del 1609, que va reduir significativament la seua població i, per últim, la Guerra de la Successió del 1702 al 1709 que significà la fi de la independència política i jurídica del Regne de València, en derogar Felip V d'Espanya els Furs de València. La decadència de la ciutat durà fins mitjans del segle XIX, quan una dèbil burgesia va impulsar lleugerament el desenvolupament de la ciutat, i també una lleu renaixença de les tradicions i de la llengua pròpia, el valencià. Un dels polítics de principis del segle XX i que feren arrelar el republicanisme a la ciutat va ser Vicent Blasco i Ibáñez, que universalment és més conegut com a un dels novel·listes valencians més importants, encara que en llengua castellana. Potser degut a esta tradició republicana, València es va alinear immediatament amb el bandol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que començà el 1936. Fins i tot, la capital d'Espanya va estar traslladada a València durant els últims meseos de la guerra. Una vegada més, terminada la guerra en el bandol perdedor, València patí més greument que altres ciutats espanyoles la postguerra. Durant la dictadura de Franco, parlar o escriure el valencià va estar prohibit, fins i tot arribant a colpejar a la gent si es parlava en llocs públics, o arribant a penes criminals. El 1957 el riu Túria es desbordà, fet que es coneix amb el nom de la "Gran Riuà", causant la mort de molts valencians. Per tal d'evitar noves catàstrofes, anys després el riu es desvià per un nou llit. El riu vell (o vell llit del Túria) es va deixar abandonat durant molts anys. Els alcaldes franquistes proposaren fer-hi una autopista, opció que finalment es va descartar. Amb l'arribada de la democràcia a l'Estat Espanyol, València es va constituir com la capital de la Comunitat Valenciana establida el 1982 amb certa autonomia i seu de la Generalitat Valenciana i tots els òrgans de govern de la Comunitat. Durant els primers 25 anys de democràcia, València ha canviat significativament, destacant com obres emblemàtiques el jardí del Túria (ajardinament del vell llit del Túria) i la nova Ciutat de les Arts i les Ciències, de Santiago Calatrava. : Per a més informació sobre la història de la ciutat, consulteu Història de València

Població

Història de València La ciutat de València compta al 2003 amb un total de 782.846 habitants, segons l'Ajuntament, i és el centre d'una extensa àrea metropolitana que aconseguix el milió i mig. Representa el 18% de la població del País Valencià. Al llarg del segle XX la ciutat ha multiplicat per tres i mig la seua població inicial, sent els períodes de màxim creixement demogràfic els anys 1930-1940 i la dècada dels seixanta. Els anys noranta han sigut anys d'estabilitat demogràfica per efecte de la caiguda dels moviments migratoris, que van ser el factor fonamental de creixement dels anys anteriors, i per la reducció de la natalitat. En els últims anys les forts corrents migratòries exteriors estan provocant de nou una dinàmica demogràfica positiva. El progressiu augment de l'esperança de vida i la reducció de la fecunditat s'han reflectit en una piràmide d'edats que s'estreny en la seua base i s'eixampla en la part superior, amb un pes creixent de les generacions de major edat. No obstant això, la població de la ciutat continua sent relativament jovençà, amb un 25% dels seus efectius en la generacions de 15 a 29 anys i un 29% en les de 30 a 49 anys.

Distribució de la població de València per districtes i barris (2003).

2003 Inclou les pedanies, com a Pobles del Nord, de l'Oest i del Sud.
- Ciutat Vella, 25.051 habitants.
- :La Seu 2.637, La Xerea 3.931, El Carme 5.836, El Pilar 3.804, Mercat 3.239, Sant Francesc 5.604.
- Eixample, 45.110 habitants.
- :Russafa 25.428, El Pla del Remei 7.262, Gran Via 12.420.
- Extramurs, 50.385 habitants.
- :El Botànic 6.272, La Roqueta 4.631, La Petxina 15.628, Arrancapins 23.854.
- Campanar, 31.244 habitants.
- :Campanar 12.719, Les Tendetes 5.697, El Calvari 5.157, Sant Pau 7.671.
- Saïdia, 49.951 habitants.
- :Marxalenes 11.651, Morvedre 10.663, Trinitat 8.577, Tormos 8.805, Sant Antoni 10.255.
- Pla del Real, 31.573 habitants.
- : Exposició 7.190, Mestalla 14.646, Jaume Roig 7.052, Ciutat Universitària 2.685.
- Olivereta, 49.271 habitants.
- : Nou Moles 26.643, Soternes 4.973, Tres Forques 9.001, La Fontsanta 3.629, La Llum 5.025.
- Patraix, 59.181 habitants.
- : Patraix 25.669, Sant Isidre 9.914, Vara de Quart 11.685, Safranar 8.647, Favara 3.266.
- Jesús, 51.787 habitants.
- : Raiosa 14.823, Hort de Senabre 17.621, Creu Coberta 6.510, Sant Marcel·lí 10.149, Camí Real 2.684.
- Quatre Carreres, 73.774 habitants.
- : Montolivet 19.902, En Corts 11.677, Malilla 22.499, Fonteta Sant Lluís 3.087, Na Rovella 9.243, La Punta 2.356, Ciutat de les Arts i les Ciències 5.010.
- Poblats Marítims de València, 58.527 habitants.
- : El Grau 9.090, Cabanyal-Canyamelar 20.793, Malva-rossa 14.007, Betero 8.341, Natzaret 6.296.
- Camins al Grau, 58.209 habitants.
- : Aiora 24.749, Albors 9.361, Creu del Grau 14.601, Camí Fondo 4.231, Penya-roja 5.267.
- Algirós, 41.919 habitants.
- : Illa perduda 9.569, Ciutat Jardí 14.237, Amistat 8.025, Bega Baixa 6.313, La Carrasca 3.775.
- Benimaclet, 31.410 habitants.
- : Benimaclet 25.419, Camí de Vera 5.991.
- Rascanya, 46.465 habitants.
- : Els Orriols 16.508, Torrefiel 25.227, Sant Llorenç 4.730.
- Benicalap, 40.613 habitants.
- : Benicalap 34.346, Ciutat Fallera 6.267.
- Pobles del Nord, 5.692 habitants.
- : Benifaraig 965, Poble Nou 1.003, Carpesa 1.283, Cases de Bàrcena 420, Mauella 58, Massarojos 1.206, Borbotó 757.
- Pobles de l'Oest, 12.767 habitants.
- : Benimàmet 12.230, Beniferri 537.
- Pobles del Sud, 19.917 habitants. :
- Forn d'Alcedo 1.355, Castellar-Oliveral 6.945, Pinedo 2.520, Saler 1.435, Palmar 835, Perellonet 1.553, La Torre 4.933, Faitanar 341. TOTAL València ciutat: 782.846 habitants.

Activitats Econòmiques

Pobles del Sud La ciutat de València és, fonamentalment, una àrea de serveis la influència de la qual està molt mes enllà dels límits del seu terme municipal. Actualment la població ocupada en el sector serveis és el 73,2% del total, amb un gran pes de les activitats de demanda final, del comerç detallista i majorista, dels serveis especialitzats a empreses i d'activitats professionals. No obstant la ciutat manté una base industrial important, amb un percentatge de població ocupada del 14,2%, formada per xicotetes i mitjanes empreses entre els quals destaquen els sectors de paper i arts gràfiques, de fusta i moble, de productes metàl·lics i de calçat i confecció. La Economia de la ciutat ha tingut durant els últims anys una dinàmica positiva que és veu reflectida en les xifres de desocupació registrada, de matriculació de vehícles, o de llicències de construcció. El seu dinamisme com a centre econòmic i com a lloc de referència per a múltiples activitats econòmiques és reflectix també en la puixança d'institucions claus per al desenvolupament econòmic com la Fira de València, el Port Autònom, la Borsa, el Palau de Congressos o les seues Universitats. València compta també amb importants institucions culturals que tenen una importància creixent en el seu desenrotllament: l'IVAM, el Palau de la Música o la Ciutat de les Arts i les Ciències]] aporten un innegable valor afegit a la ciutat i al seu entorn metropolità com a centre cultural i d'oci. D'altra banda les activitats agràries, fins i tot tenint una importància relativament menor, perviuen en el terme municipal, ocupant un total de 3.973 has., ocupades en la seua major part per cultius hortícoles.

Festes, Tradicions i Gastronomia

Palau de la Música València és famosa per Les Falles, les festes locals del 15 al 19 de març, en honor al seu patró, Sant Josep, encara que són unes festes de tradició pagana. Dins de les festes religioses, també se celebren amb devoció les festes de Sant Vicent Màrtir, també patró de la vila, en Gener, i les de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià. En aquesta darrera festivitat es representen en molts llocs de la ciutat els suposats miracles de Sant Vicent, generalment representats per infants. Una altra festivitat gran en la ciutat és el 9 d'octubre, data que rememora l'entrada de Jaume I a la ciutat. A banda d'una processó cívica, eixe dia se celebra a la ciutat Sant Donís o, més popularment, la "Mocaorà", quan els hòmens regalen a les seues parelles (i de vegades també a les mares) un mocador que embolica uns dolços de massapà de diferents formes i colors que representen les fruites i també dos figures més grans: la piuleta i el tronador, que representen una antiga prohibició de llançar coets el dia 9 d'octubre per tal de celebrar l'entrada de Jaume I. Per a molts valencians, el 9 d'octubre és considerat el dia dels enamorats. Altres festes populars són la Setmana Santa del Cabanyal, la nit de Sant Joan a la platja de la Malva-rosa, els carnestoltes, sent, per exemple, els de Benimaclet molt famosos, i moltes altres activitats relacionades amb les festes falleres. Dins de la gastronomia, la ciutat ha fet propis els plats més coneguts de la comarca de l'Horta: la paella valenciana, originària de la zona de l'Albufera de València, els bunyols amb xocolate, l'all i pebre, i l'orxata, originària de l'Horta Nord.

Galeria

Image:Paella callejera.jpg|Una paella Image:Ciutat de les Arts i les Ciències - L'Umbracle.jpg|L'Umbracle Image:Falla egipcia plorant.jpg|Una falla

Enllaços Externs

- [http://www.valencia.es Web de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís. Categoria:Comarca de València Categoria:Ciutats ja:バレンシア (スペイン)

Horta Sud

L'Horta Sud és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Silla (encara que no n'és capital administrativa ni històrica). Antigament la Comarca de l'Horta de València incloïa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de València. Degut al creixement de totes estes comarques es va dividir en les quatre comarques actuals. Limita al nord amb l'Horta Oest, al nord i a l'est amb la ciutat de València i l'Albufera, al sud amb la Ribera Baixa i la Ribera Alta. Els municipis d'aquesta comarca són:

Delimitacions històriques

La comarca de l'Horta Sud és de creació moderna, a l'any 1989, i hi comprén part de l'antiga comarca de la Ribera Baixa, i part de la històrica Horta de València. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. Categoria:Horta Sud

Alfafar

Alfafar és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://diariparlem.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=5 Secció "Poble a poble" del Diari Parlem], d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. Categoria:Horta Sud

Catarroja

Catarroja és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://diariparlem.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=5 Secció "Poble a poble" del Diari Parlem], d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. Categoria:Horta Sud

Massanassa

Massanassa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://diariparlem.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=5 Secció "Poble a poble" del Diari Parlem], d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. Categoria:Horta Sud

Paiporta

Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://diariparlem.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=5 Secció "Poble a poble" del Diari Parlem], d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. Categoria:Horta Sud

Sedaví

Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://diariparlem.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=5 Secció "Poble a poble" del Diari Parlem], d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. Categoria:Horta Sud

Horta Oest

L'Horta Oest és una comarca del País Valencià, amb capital a Torrent (encara que no és capital administrativa ni històrica). Antigament la comarca de l'Horta de València incloïa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de València. Degut al creixement de totes estes comarques es va dividir en les quatre comarques actuals. Limita al nord amb el Camp de Túria i l'Horta Nord, a l'est amb la ciutat de València, al sud amb la Ribera Alta i a l'oest amb la Foia de Bunyol. Els municipis d'aquesta comarca són:

Delimitacions històriques

La comarca de l'Horta Oest és de creació moderna, a l'any 1989, i hi comprén part de l'antiga comarca del Pla de Quart, i part de la històrica Horta de València. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. Categoria:Horta Oest

Xirivella

Xirivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://diariparlem.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=5 Secció "Poble a poble" del Diari Parlem], d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. Categoria:Horta Oest

Paterna

Paterna és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Enllaços externs

- [http://www.ayto-paterna.es Ajuntament de Paterna].
- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://diariparlem.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=5 Secció "Poble a poble" del Diari Parlem], d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
- [http://www.vilaweb.com/paterna/ Edició local de Paterna de Vilaweb]. Categoria:Horta Oest

Picanya

Picanya és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://diariparlem.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=5 Secció "Poble a poble" del Diari Parlem], d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. Categoria:Horta Oest

Comarques del País Valencià

Si bé el comarcalisme ha sigut una forma d'estructura territorial tradicional del País Valencià, les comarques actuals són modernes, fruit de l'intens debat (i fins i tot conflicte) emprès en la dècada dels anys 60 del segle XX (vegeu Comarcalització del País Valencià). L'estructura actual és aprovada pel Decret de 6 de juny de 1989 del Govern de la Generalitat Valenciana, en què s'hi establien tres categories de Demarcacions Territorials Homologades. Així, la 1^a categoria de DTH es tracta d'un municipi, la 2^a de comarques, i la 3^a de províncies. Cal dir que aquest decret no esmenta la definició de "comarca", ni tampoc atorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, i ho deixa a la llibertat de decisió dels municipis que vulguen compartir competències creant Mancomunitats, podent superar les delimitacions comarcals, però no les delimitacions provincials.

Articles relacionats

- Comarcalització del País Valencià, on es poden conèixer les comarques històriques, així com d'altres delimitacions proposades.
- Regions de les Comarques del Nord, de l'Interior, del Xúquer, Centrals, i del Sud.
- Províncies d'Alacant, de Castelló, i de València. Categoria: Comarques del País Valencià

País Valencià

Història

Llengua

Divisió administrativa

Províncies

Comarques i regions

Geografia

El relleu

Hidrografia

Economia

Demografia

Diada nacional

Cultura i tradicions

Festes

Gastronomia

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://www.gva.es/ Govern Valencià]
- [http://www.pre.gva.es/dogvweb/cindex.htm Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]
- [http://www.pre.gva.es/argos/archivo/indexv.html Arxiu Històric Electoral del País Valencià]
- [http://www.comunitatvalenciana.com/ Web oficial de Turisme]
- [http://wikisource.org/wiki/Estatut_d%27autonomia_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0 Estatut del País Valencià]
- [http://wikisource.org/wiki/Llei_d%27%C3%BAs_i_ensenyament_del_valenci%C3%A0 Llei d'ús i ensenyament del valencià] Categoria:País Valencià ja:バレンシア州

Torrent

- Geografia: municipi del Baix Empordà. Vegeu: Torrent (Baix Empordà).
- Geografia: municipi de l'Horta Oest. Vegeu: Torrent (Horta Oest).

Montcada

Geografia

- Montcada, municipi de l'Horta Nord.
- Montcada i Reixac, municipi del Vallès Occidental.

Personatges

- Els Montcada, llinatge noble, el més important dels Països Catalans juntament amb els Cardona. Va donar diversos personatges famosos, entre els quals: :
- Guillem Ramon de Montcada (1116-1173), senescal de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I, anomenat el Gran Senescal. :
- Hug de Montcada i de Cardona (1478-1528), militar i poeta, virrei de Nàpols. :
- Pere de Montcada i de Lloria (1300-1364), almirall i procurador reial. :
- Francesc de Montcada i de Montcada (1586-1635), polític i escriptor, mestre racional de Catalunya. :
- Ot de Montcada i de Pinós (1290-1341), anomenat Ot el Vell, baró d'Aitona, majordom reial de Jaume II i lloctinent de Catalunya.

Hivern

L'hivern és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de juny en el hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord), i acaba amb el equinocci de primavera (al voltant del 21 de setembre en l'hemisferi sud i el 21 de març en l'hemisferi nord). No obstant, a vegades és considerat com els mesos sencers de juny, juliol i agost en l'hemisferi sud i desembre, gener i febrer en l'hemisferi nord.

Característiques

Es caracteritza per un descens de la temperatura, més acusat quan més a prop dels pols o a més altitud. Acostuma a ser una època de més precipitacions, si bé això varia en funció de la regió. La natura s'adapta a l'estació, sigui amb la hibernació d'alguns animals o la pèrdua de les fulles en els vegetals de fulla caduca. És un període on moltes espècies migren cap a llocs més càlids.

Simbolisme

En l'art acostuma a relacionar-se amb un temps més pausat, malenconiós i d'espera. El fred i la neu s'associen a l'aïllament personal. L'única excepció és el període de Nadal a l'hemisferi nord. Hi ha diverses explicacions mítiques per a l'hivern. Destaca la història de la mitologia grega associada a la deesa Persèfone.

Vegeu També

- Primavera
- Estiu
- Tardor categoria:clima ja:冬 simple:Winter

Estiu

L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de desembre en el hemisferi sud i el 21 de juny en l'hemisferi nord), i acaba amb el equinocci de tardor (al voltant del 21 de març en l'hemisferi sud i el 21 de setembre en l'hemisferi nord). No obstant, a vegades és considerat com els mesos sencers de desembre, gener i febrer en l'hemisferi sud i juny, juliol i agost en l'hemisferi nord. Antigament hi havia cinc estacions en comptes de quatre i per tant aquests mesos no són aplicables.

Característiques

Hi ha un augment fort de la temperatura, que s'explica per la inclinació de l'eix de la Terra, que fa que les zones on és estiu estiguin més a prop del Sol. Acostuma a ser l'època de l'any amb menys precipitacions, o de molt curta durada. El risc de sequera augmenta en molts indrets. A la natura, es produeix la fructificació de la majoria de plantes, per això és important per a l'agricultura.

Simbolisme

En la majoria de països es produeix el període vacacional, tant pel que fa a l'escola com a la majoria de feines. Per això s'associa a una època de diversió i de relaxament, oposat a la rutina que impera durant la resta de l'any. Nombrosos llibres s'ocupen de l'estació com un temps de descobertes, de canvi.

Vegeu també

- Primavera
- Tardor
- Hivern