:: wikimiki.org ::
| Houston |
Houston
Houston la ciutat més gran de l'estat de Texas i la quarta dels Estats Units.
És famosa per la seva indústria petroquímica, el canal de vaixells, el centre mèdic i el programa espacial.
Molts hispans, principalment mexicans, es van traslladar a Houston a buscar feina, donant lloc a una important població hispana en la metròpoli. Té a més importants poblacions d'origen asiàtic i sud-africà.
Entre les atraccions més destacables de la ciutat es troben el centre comercial Houston Galleria, el parc AstroWorld, la illa de Galveston i el centre de la NASA (JSC).
El nom
Els germans Allen, John Kirby, i Augustus Chapman van fundar la ciutat en 1836. Van batejar a la ciutat en honor a Sam Houston, heroi de la Revolució de Texas.
La ciutat també és coneguda amb els sobrenoms de "Bayou City", "Magnolia City" i "Space City".
Geografia i clima
Té una superfície de 1.558,4 km² (1.500,7 km² de terra i 57,7 km², 3,70%, d'aigua). El clima a Houston és subtropical humit, plovent sovint a la tarda.
Demografia
L'any 2004, hi vivien 2.012.626 persones a la ciutat i 5.180.443 a la seva àrea metropolitana.
Enllaços externs
2004
- [http://www.ci.houston.tx.us/ Web oficial de Houston]
Categoria:Ciutats dels Estats Units
ja:ヒューストン
Texas
Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a l'est de l'estat de Nou Mèxic i a l'oest de Louisiana. El Riu Gran o Riu Brau fa de frontera amb Mèxic. La capital de Texas és Austin i té una extensió 691.000 km2.
Va formar part d'Espanya, després va formar part de Mèxic, més endavant va ser estat independent i finalment forma part dels Estats Units.
Ciutats importants
- Austin
- Brownsville
- Dallas
- Eagle Pass
- El Paso
- Fort Worth
- Houston
- Laredo
- Lubbock
- Marshall
- McAllen
- Midland
- Odessa
- San Antonio
- Tyler
Universitats
L'estat es seu de moltes universitats, agunes d'entre les més importants dels Estats Units.
Enllaços externs
- [http://aics-usa.org American Institute for Catalan Studies, a Texas]
ja:テキサス州
ko:텍사스 주
simple:Texas
th:มลรัฐเทกซัส
Mèxic
Mèxic és un país d'Amèrica del Nord. El seu nom oficial és Estats Units Mexicans (Estados Unidos Mexicanos, en castellà), ja que està constituït com una federació d'estats. La seva capital és la Ciutat de Mèxic.
Origen del nom
El nom del país prové del nom de la seva ciutat capital la ciutat de Mèxic. L'origen d'aquest nom, però, no es coneix amb precisió. D'acord amb alguns filòlegs, Mèxic es deriva de Mexitli el nom del déu de la guerra dels asteques, el qual es deriva de metztili (lluna) i xictli (centre, melic o probablement fill). La terminació -co, significa lloc o regió. Altres propostes linguïstiques són: regió dels ungits, cara de la lluna, poble del maguei, o poble de Mexi (un altre nom pel déu principal dels asteques, Huitzilopotxtli). L'ortografia catalana de Mèxic prové de la transcripció del nàhuatl al castellà antic, i per tant, la pronunciació original de la x era /ʃ/. Una transcripció catalana moderna de la pronunciació nàhuatl seria Meixico.
Història
:Article principal: Història de Mèxic
Durant més de 3000 anys, diverses civilitzacions americanes es van desenvolupar a Mèxic, l'olmeca, la maia i l'asteca, que hi van bastir grans ciutats. Els maies tenien amplis coneixements d’astronomia, com es pot comprovar a les ruïnes d'un observatori d’aquella època a Yucatan, un estat al sud-est de Mèxic.
Els espanyols van arribar a Mèxic el 1519, van derrotar els asteques el 1521, i van establir la colònia de la Nova Espanya. Aquesta va ser la colònia més poblada i més pròspera d’Amèrica, comptant amb 6 milions d’habitants el 1800, dels quals gairebé més la meitat eren espanyols o descendents d'espanyols (criolls).
El 16 de setembre, 1810, Miguel Hidalgo y Costilla, un sacerdot catòlic, va declarar la independència de Mèxic. Diversos generals se li van unir, però la presència espanyola al país era tan forta que la guerra va ser llarga, i no acabà sinó al 1821, data en la qual l'exèrcit reialista (lleial al rei d'Espanya) i l'exèrcit independentista o republicà es van unir proclamant la independència. Mèxic es va constituir en una monarquia parlamentària, creant el primer Imperi Mexicà. Aquest sistema de govern no duraria ni un any, ja que les forces republicanes van prendre el poder. Així Mèxic va quedar constituït com una República Federal.
El govern mexicà va permetre l’entrada d’immigrants nord-americans i anglesos a l’estat de Texas per poblar les zones deshabitades. Els immigrants havien de jurar lleialtat al govern mexicà, però mai no ho van fer, sinó que es van rebel·lar en contra del govern, i amb suport dels Estats Units, es van independitzar de Mèxic el 1836 i el 1845 es van unir als Estats Units com un estat més. La independència de Texas també va ser la resposta al govern centralista de Antonio López de Santa Anna, el qual va limitar l'autonomia dels estats de la federació. Altres estats van declarar la secessió del país com Yucatán i Nuevo León, però, van ser re-integrats al país quan la constitució federal, que donava garantia de l'autonomia dels estats, va ser re-instaurada. Uns anys després, aprofitant la confusió quant als límits territorials del nou estat de Texas, Estats Units va envair Mèxic en la Guerra d'Invervenció Nord-Americana, a la fi de la qual van prendre un terç del territori mexicà, incloent-hi els estats de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic, Colorado, Utah i Nevada.
Nevada
El 1862, i amb el suport dels conservadors mexicans que volien reinstaurar el sistema monàrquic a Mèxic, França va envair Mèxic. Encara que els francesos van ser derrotats en la Batalla de Puebla el 5 de maig, 1862, les forces franceses van retornar el any següent, i aquesta vegada van prendre el control del país amb els conservadors mexicans. El arxiduc Maximilià d'Habsburg va ser nomenat l'emperador "Maximilià I de Mèxic". Benito Juárez, president abans de la invasió, va lluitar en contra dels invasors, i el 1867 l'exèrcit republicà va guanyar el control del país, i es va restaurar el govern republicà.
A finals del segle XIX, sota el govern pro-europeu de Porfirio Diaz, Mèxic va experimentar un impressionant creixement econòmic. La inversió estrangera va permetre el desenvolupament de la indústria petroliera així com la construcció del sistema ferroviari. Aquest període de pau relativa és conegut com al "Porfiriato". No obstant això, la classe alta en va ser l’única beneficiada, mentre milers d’indígenes seguien vivint en pobresa extrema. La desigualtat social, així com la insistència del president a reelegir-se per cinquena ocasió, van provocar manifestacions iniciant així la Revolució Mexicana el 20 de novembre, 1910. Després de la revolució, els generals es van organitzar en un partit, anomenat el Partit Revolucionari Institucional, el partit més fort en la política mexicana fins a la fi del segle XX.
Durant les dècades de 1930 a 1970 Mèxic va tenir un nou creixement econòmic, però no suficient per a igualar el creixement demogràfic. També en aquesta època Mèxic va rebre milers d’immigrants sud-americans així com a un gran nombre de espanyols i catalans refugiats després de la Guerra Civil Espanyola.
Guerra Civil Espanyola
Després de la crisi del petroli las dècades de 1970 i 1980, l’economia mexicana es va col·lapsar, duent a molta gent a la pobresa. En aquesta època el Partit Revolucionari Institucional, qui havia guanyat gairebé tots els llocs públics del país, va començar a perdre en moltes eleccions. Abans de 1990 ja havia perdut eleccions per a governadors d’estats, i el 1995 ja no tenia la majoria en la Càmera de Diputats. Finalment, el 2000 va perdre, després de més de 70 anys, les eleccions presidencials, on va guanyar Vicente Fox, del Partit Acció Nacional.
L'1 de gener, 1994 Mèxic, els Estats Units i el Canadà van crear el NAFTA, una Zona de Lliure Comerç per a Nord-Amèrica. El 23 de març, 2005, els presidents del tres països van signar la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica (SPP), un pas cap a una major integració comunitària.
Geografia
Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-AmèricaMèxic està situat en la zona sud-occidental del continent nord-americà. Mèxic s'estén 3000 km de nord-oest a sud-est.
Mèxic limita al nord amb els Estats Units, al sud-est amb Guatemala i Belize, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el Golf de Mèxic i la mar Carib. Baja California al nord-oest, és una península de 1.250 km (de nord cap al sud), que forma el Golf de Califòrnia, també conegut com a Mar de Cortés. A l'est el Golf de Mèxic està format per una altra península, la península del Yucatán.
La major part del territori és muntanyós: dues cadenes de muntanyes s'estenen de nord a sud, anomenades Sierra Madre oriental i occidental. La Sierra Nevada travessa el centre del país d'oest a est, on es troben els punts més alts, com ara el Popocatépetl, amb més de 5.000 metres d'altitud, i el Pic d'Orizaba el més alt del país.
El terreny i el clima varien, desèrtic al nord, muntanyós al centre, i tropical al sud. Els rius principals dels país són: Río Bravo del Norte (Río Grande), Usumacinta, Grijalva, Balsas, Pánuco i Yaqui.
Economia
:Article principal: Economia de Mèxic
D'acord amb el Banc Mundial, Mèxic té la renda per càpita (RNB per càpita) més alta de Llatinoamèrica i s'ha consolidat com un país de renda mitja-alta. A més, és l'únic país llatinoamericà que pertany a la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OECD). No obstant això, la distribució de la riquesa del país no és equitativa i la divisió entre rics i pobres, nord i sud, grans ciutats i pobles indígenes, és gran. Encara així el país va tenir una increïble recuperació de l'última crisi financera de 1994-1995.
Mèxic és la dotzena economia més gran del món (d'acord a la [http://www.worldbank.org/data/databytopic/GDP.pdf la mesura del Banc Mundial del Producte Intern Brut de la Nació]) i un dels principals països exportadors de matèria primera i manufactura a nivell internacional. L'activitat econòmica del país està en gran mesura fusionada amb la dels Estats Units d'Amèrica, els quals consumeixen més del 85% de les exportacions mexicanes. El PIB del 2004 va créixer més de 4%, però la taxa d'atur va arribar gairebé al 4% en el mateix any, la més alta dels últims 10 anys.
Des de mitjans de la dècada dels anys vuitanta el país s'ha inclinat per un model econòmic neoliberal amb una forta èmfasi en l'obertura comercial a altres mercats, la qual cosa ha convertit al país en el líder mundial en acords de lliure comerç, havent signat convenis d'aquest tipus amb 40 països en 12 diferents Tractats. La seva associació comercial principal està en el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN o NAFTA), integrat per Estats Units, Canadà i Mèxic. Mèxic també compta amb tractats de lliure comerç amb la Unió Europea dels 25, Israel, Noruega, Islàndia, Liechtenstein, Suïssa, Japó i alguns països de l'Amèrica Llatina, i és soci observador i futur membre associat del Mercosur.
Política
La Constitució actual de Mèxic es va escriure el 1917. La Constitució estableix que Mèxic és una República Federal amb branques de govern legislativa, executiva i judicial, clarament separades. La branca executiva està representada pel President de la República, elegit cada 6 anys, sense reelecció. La branca legislativa està representada pel Congrés de la Unió, que està dividit en la Cambra de Diputats i el Senat. Finalment, la branca judicial està representada per la Cort Suprema de Justícia de la Nació.
Els partits politics més importants a Mèxic són:
- Partit Revolucionari Institucional (PRI), establert el 1929, unint als generals de la Revolució Mexicana de 1910-1917. És un partit de centre-esquerra o social-demòcrata.
- Partit Acció Nacional (PAN), creat el 1939. És un partit de centre-dreta.
- Partit de la Revolució Democràtica (PRD) creat el 1989. És un partit d'esquerra.
L'actual president de la república, Vicente Fox, va ser un candidat del PAN, encara que en la Cambra de Diputats i en el Senat, el PRI té majoria. Per a les eleccions presidencials del 2006 el candidat favorit és del PRD.
Divisió administrativa
:Article principal: Estats de Mèxic
Estats de Mèxic
Estats
Mèxic és una federació d'estats. Està dividit en 31 estats i el Districte Federal. Els estats de Mèxic són:
Ciutats importants
estats de Mèxic
Les següents són les àrees metropolitanes amb més d'1 milió d'habitants a Mèxic:
#Ciutat de Mèxic (22,1 milions d'habitants)
#Guadalajara (4,0 milions)
#Monterrey (3,8 milions)
#Puebla (2,2 milions)
#Tijuana (1,3 milions)
#León (1,2 milions)
#Ciudad Juárez (1,2 milions)
#Toluca (1,2 milions)
#Torreón (1,1 milions)
Demografia
Mèxic és el país castellanoparlant més gran del món, amb un població de 104 milions d'habitants, i és el segon país més poblat d'Amèrica Llatina, després de Brasil.
Etnografia
Mèxic és ètnicament divers. El 79% de la població es mestissa, és a dir d'ascendència europea i d'ascendència indígena. L'11% és indígena, segons fonts governamentals, encara que altres fonts indiquen que el 30% és predominantment indígena. El 9% és d'ascendència completament europea (principalment d'Espanya, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, França, Rússia i Polònia). L'1% restant inclou turcs, japonesos, libanesos i xinesos. La migració sud-coreana ha augmentat els últims cinc anys. A Mèxic també van immigrar un nombre considerable d'argentins, colombians, xilens, cubans, centre-americans i brasilers, ja que el país tenia una política molt assequible per tal que els llatinoamericans obtinguessin asil polític quan aquests països estaven experimentant guerres civils i persecució política.
A Mèxic és on el més gran nombre de nord-americans viu fora dels Estats Units. Això és causa de la integració econòmica de ambdós països sota el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA), i també perque els petits pobles mexicans són considerats com a excel·lents llocs pels jubilats, com San Miguel de Allende, la població del qual el 50% són nord-americans.
Llengües
La llengua oficial de Mèxic és el castellà. No obstant això, més del 7% de la població parla una llengua indígena. El govern reconeix 62 llengües indígenes, i l’educació primària és bilingüe en les comunitats indígenes. Les llengües indígenes més importants a Mèxic són el nàhuatl i el maia.
L'anglès s’ha convertit en la segona llengua en importància a Mèxic i és parlada principalment als estats que tenen frontera amb els Estats Units i a les grans ciutats.
De les llengües que van portar les immigrants europeus, el cas del vènet mereix atenció. Els immigrants de la regió del Vèneto es van establir a Chipilo, a l’estat de Puebla. Avui, les ciutadans de Chipilo encara parlen el vènet, fent-la una llengua minoritària a Puebla. Un altre cas interessant és el cas de la llengua plautdietsch parlada pels descendents dels immigrants menonites d'Alemanya i dels Països Baixos als estats de Chihuahua i Durango al nord de Mèxic.
El català és parlat només pels immigrants o descendents dels immigrants que hi van arribar després de la Guerra Civil Espanyola, i que es van establir principalment a la Ciutat de Mèxic i a Guadalajara.
Religió
La població mexicana és predominantment catòlica (el 89% de la població es considera catòlica, encara que un percentatge molt menor és practicant). El 6% de la població és protestant, del qual les branques pentecostal i la carismàtica són les més nombroses. També hi ha un nombre considerable de jueus (principalment a la ciutat de Mèxic). El mormonisme ha estat creixent sobretot a les ciutats fronteres amb els Estats Units. Encara que cap religió pre-hispànica no ha sobreviscut, a les comunitats indígenes el catolicisme ha fet un sincretisme amb elements asteques o maies.
Educació
Alfabetisme
Mèxic ha assolit impressionants avanços en eduació en els últims vint anys. L'any 2004, l'alfabetització general era del 92%, i l'alfabetització del joves (edat 15-24) era del 96%. L'eduació primària i secundària és gratuïta i obligatoria a tot el país. Hi ha programes d'educació bilingües i interculturals per a les comunitats indígenes.
Educació a distància
Mèxic va ser el primer país del món en establir en els anys setanta, un sistema d'educació secundària a distància per a les petites comunitats i petits pobles. L'any 2005 aquest sistema comptava amb prop de 30,000 escoles connectades, 3 milions d'alumnes i 300.000 professors que reben aquesta programació educativa en videoconferències i teleconferències transmeses per via satel·lital. Aquestes escoles es coneixen a Mèxic com a telesecundarias. El sistema mexicà transmet la seva programació també a certs països de l'Amèrica Central i a Colòmbia, i és utilitzat al sud dels Estats Units com a mètode d'ensenyament bilingüe.
Universitats
Les cinc universitats més importants a Mèxic són:
- [http://www.unam.mx Universitat Autònoma Nacional de Mèxic] UNAM, Ciutat de Mèxic.
- [http://www.itesm.mx Institut Tecnològic de Monterrey] ITESM, Monterrey.
- [http://www.udlap.mx Universidad de las Américas] UDLA, Puebla.
- [http://www.uia.mx Universidad Iberoamericana] UIA, Ciutat de Mèxic
- [http://www.uag.mx Universitat Autònoma de Guadalajara] UAG, Guadalajara.
Premis Nobel
- Literatura: Octavio Paz, 1990
- Química: Mario Molina, 1995
- Pau: Alfonso García-Robles, 1982
Destinacions turístiques importants
Platges
- Acapulco
- Cancún
- Los Cabos
- Puerto Vallarta
Ciutats amb arquitectura colonial
- Guanajuato
- Oaxaca
- San Miguel de Allende
- Taxco
Ruïnes pre-colombines
- Teotihuacan
- Palenque
- El Tajin
Enllaços externs
Govern
- [http://www.gob.mx Govern de Mèxic, en castellà]
- [http://www.presidencia.gob.mx Web del President de Mèxic, en castellà]
- [http://www.inegi.gob.mx Instituto Nacional de Estadística, Geografía e Informática, en castellà]
- [http://http://www.sre.gob.mx/barcelona/ Consulat de Mèxic a Barcelona]
Periòdics i agències d'informació
- [http://www.reforma.com Reforma]
- [http://www.eluniversal.com.mx El Universal]
- [http://www.imagen.com.mx Imagen Informativa]
Altres
- [http://orfeocatala.com/ Orfeó Català de Mèxic]
Categoria:Mèxic
ja:メキシコ
ko:멕시코
ms:Mexico
simple:Mexico
th:ประเทศเม็กซิโก
zh-min-nan:México
NASALa National Aeronautics and Space Administration (NASA) (fundada en 1958) és l'agència governamental responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial i de la investigació espacial .
espacial
espacial
La història
La Carrera espacial
espacial
El Programa espacial soviètic va llançar el primer satèl·lit artificial del món (Sputnik 1) el 4 d'octubre de 1957, i això va portar als Estats Units a fer els seus propis esforços en eixe camp. El Congrés dels Estats Units ho va percebre com una amenaça a la seguretat americana i el President Dwight D. Eisenhower i els seus consellers després de diversos mesos de debat van prendre l'acord de fundar una nova agència federal que dirigira tota l'activitat espacial no militar.
El 29 de juliol de 1958, el President Eisenhower va firmar l'Acta que funda la NASA que va començar a funcionar el 1 d'octubre de 1958 amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.
Els primers programes de la NASA van anar cap a posar una nau tripulada en òrbita i això es va fer davall la pressió de la competició entre els EE.UU. i la URSS en la denominada carrera espacial que es va produir durant la Guerra Freda. El programa de Mercuri, va començar en 1958, i la NASA iniciava el camí d'exploració de l'espai amb l'objectiu de descobrir si l'home podia sobreviure en el espai exterior. El 5 de maig de 1961, astronauta Alan B. Shepard Jr. va ser el primer americà en l'espai al pilotar la nau Llibertat 7 en un vol de suborbital de 15 minuts. John Glenn el 20 de febrer de 1962 es va convertir en el primer americà a orbitar la Terra durant un vol de 5 hores amb la nau Amistat 7 que va donar 3 voltes a la Terra
Una vegada el Programa Mercuri havia demostrat que el vol tripulat era possible, el Programa Apol·lo havia d'intentar fer el fantàstic treball de posar a homes al voltant de la Lluna. El 25 de maig de 1961 el President John F. Kennedy va anunciar que els Estats Units havia de comprometre's a "aterrar a un home en la Lluna i tornar-lo sa a la Terra abans de 1970". Així el Programa Apol·lo tenia com a objectiu fer que l'home aterrara a la Lluna. El programa Gèminis va ser concebut per a provar les tècniques necessàries per al projecte Apol·lo les missions de les quals eren molt més complicades. Així el programa tripulat Gèminis va començar amb el Gemini III el 21 de març de 1965 i va acabar amb el Gemini 12 el 11 de novembre de 1966. Edward White, que posteriorment va morir en l'accident de l'Apol·lo 1, amb Gemini 4 va fer el 3 de juny de 1965 el primer passeig espacial d'un americà. El 15 de desembre de 1965 els Gemini 6 i 7 tripulats per dos astronautes cada un, van fer la seva primera cita espacial aproximant les naus fins a 1,8 metres. El vol del Gemini 7 va tenir una duració de dos setmanes, temps que s'estima necessari per a les missions Apol·lo, per a anar i tornar i la permanència en el satèl·lit de la Terra. El 16 de març de 1966 la nau Gemini 8 tripulada per David Scott i Neil Armstrong, que després seria el primer home a xafar la Lluna, van atracar la seva nau al coet Atlas-Agena 8 preparant la maniobra d'atracada entre el mòdul lunar i la nau Apol·lo.
programa Apol·lo
Després de vuit anys de missions preliminars, inclòs la primera pèrdua de d'astronautes per part de la NASA, amb el Apol·lo 1, un foc a la rampa de llançament, el programa va aconseguir les seves metes amb Apol·lo 11 què va aterrar amb Neil Armstrong i Edwin Aldrin en la superfície de la Lluna el 20 de juliol de 1969 i els va tornar sans a la Terra el 24 de juliol. Les primeres paraules d'Armstrong al posar el peu sobre la Lluna van ser: "És un xicotet pas per a l'home, però un bot enorme per a la humanitat". Deu homes més formarien la llista d'astronautes a xafar la Lluna quan va finalitzar anticipadament el programa amb l'Apol·lo 17, al desembre de 1972.
La NASA havia guanyat la carrera espacial, i en algun sentit açò la va deixar sense objectius, amb una menor atenció pública e sense l'interès necessari per a garantir els grans pressupostos del Congrés. Ni el desastre de Apol·lo 13, on l'explosió d'un tanc d'oxigen va condemnar els tres astronautes, a renunciar a xafar la Lluna va poder tornar a atraure l'atenció. Les missions posteriors al Apol·lo 17 (estaven planificades missions fins al Apol·lo 20) van ser suspeses. Els retalls del pressupost (en part a causa de la Guerra de Vietnam) va provocar la fi del programa. Els tres Saturn V no utilitzats, van anar per al desenvolupament del primer laboratori americà en òrbita el Skylab i les idees van anar en la línia de desenvolupar un vehicle espacial reutilitzable com el transbordador espacial.
Altres primeres missions no tripulades
Encara que la immensa majoria del pressupost de NASA s'ha gastat en els vols humans tripulats, hi ha hagut moltes missions del no tripulades promogudes per l'agència espacial. En 1962 el Mariner 2 va ser la primera nau espacial a fer un sobrevol pròxim a un altre planeta, en aquest cas Venus. Els programes Ranger, Surveyor, i Lunar Orbiter eren essencials per avaluar les condicions lunars abans d'intentar el vol tripulat del programa Apol·lo. Després, les dos sondes Viking que van aterrar en la superfície de Mart i que van enviar a la Terra, les primeres imatges des de la superfície d'un planeta. Potser més impressionant eren els programes Pioneer 10 i 11 i Voyager 1 i 2 missions que van visitar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú i van enviar impressionants imatges en color de tots ells i la majoria dels seus satèl·lits.
Cooperació entre EE.UU i la Unió Soviètica
Havent perdut la Unió Soviètica la carrera espacial, tenia que produir-se un acostament a EE.UU. El 17 de juliol de 1975 un Apol·lo (trobant un nou ús després de la cancel·lació de Apol·lo 18) es va adaptar a un Soyuz soviètic en la coneguda missió Apol·lo-Soyuz per al que va caldre dissenyar un mòdul intermedi i acostar la tecnologia de les dos nacions. Encara que la Guerra Freda duraria molts més anys, aquest era un punt crític en la història de NASA i el principi de la col·laboració internacional en l'exploració espacial. Després van venir els vols del transbordador a l'estació soviètica Mir, vols d'americans en la Soyuz i de russos en el transbordador i la col·laboració d'ambdós nacions i altres més en la construcció de l'Estació Espacial Internacional(ISS).
L'era del transbordador
Mir
Mir
El Transbordador espacial es va convertir en el programa espacial favorit de la NASA a finals dels anys setanta i els anys vuitanta. Planejat tant el els dos coets llançadors i el transbordador com reutilitzables, es van construir quatre transbordadors. El primer a ser llançat va ser el Columbia el 12 d'abril de 1981.
Però els vols del transbordador eren molt més car del que inicialment estava projectat, i després de 1986 el desastre del Challenger va ressaltar els riscos dels vols espacials, i el públic va recuperar l'interès perdut en les missions espacials.
No obstant, el transbordador s'ha usat per a posar en òrbita projectes de molta importància com el Telescopi Espacial Hubble (HST). El HST es va crear amb un pressupost relativament xicotet de 2 mil milions $ però ha continuat funcionament des que 1990 i ha meravellat a científics i al públic. Algunes de les imatges s'han convertit en llegendàries, com les imatges de Camp Profund. El HST és un projecte conjunt entre la ESA i la NASA, i el seu èxit ha ajudat en la major col·laboració entre les agències.
En 1995 la cooperació russo-americana s'aconseguiria novament quan van començar les missions entre el Transbordador es va acoplar a la Mir, (en eixe moment l'única estació espacial completa). Esta cooperació continua al dia d'avui, entre Rússia i Amèrica els dos socis més importants en la construcció de la ISS. La força de la seva cooperació en aquest projecte era més evident quan NASA va començar confiant en els vehicles del llançament russos per a mantindre la ISS després del desastre en 2003 del Columbia que mantindrà en terra la flota dels transbordador durant més d'un any.
Costant més de cent mil milions dòlars, ha sigut a vegades difícil per a NASA justificar l'ISS. La població ha sigut històricament difícil impressionar amb els detalls d'experiments científics en l'espai. A més no pot acomodar a tants científics com havia planejat, sobretot des que el transbordador espacial està fora d'ús, fins a març del 2005 com més prompte, parant la construcció de la ISS i limitant-lo a una tripulació de manteniment de dos persones.
Durant la majoria dels anys noranta, la NASA es va enfrontar amb una reducció dels pressupostos anuals per part del congrés a Washington. Per a respondre a aquest repte, el novè administrador de NASA, Daniel S. Goldin, va inventar missions barates davall el lema més ràpid, més bo, més barat que li va permetre a la NASA que retallar els costos mentres es mamprenien una ampla varietat de programes espacials. Eixe mètode va ser criticat i va portar en 1999 a les pèrdues de les naus bessones de l'exploració de Mars Climate Orbiter i Mars Polar Lander.
Mart i més enllà
Probablement la missió amb més èxit de públic en els últims anys (1997) ha sigut el Mars Pathfinder. Els periòdics de tot el món van portar les imatges del robot Sojourner, desplaçant-se i explorant la superfície de Mart. Des de 1997 el Mars Global Surveyor ha orbitat Mart amb un èxit científic innegable. Des de 2001, l'orbitador Mars Odyssey ha estat buscant evidència d'aigua en un passat o present i proves d'activitat volcànica en el planeta roig.
En 2004 una missió científicament més ambiciosa va portar a dos robots Spirit i Opportunity que van aterrar en dos zones de Mart diametralment oposades a analitzar les roques a la recerca d'aigua i pareix que van trobar vestigis d'un antic mar o llac salat.
El 14 de gener de 2004, deu dies després de l'aterratge de Spirit, el President George W. Bush va anunciar el futur de la Exploració Espacial. La humanitat tornarà a la lluna en 2020 com a pas previ a un viatge tripulat a Mart.
El Transbordador espacial es retirarà en 2010 i serà reemplaçat en 2014, pel Crew Exploration Vehicle capaç d'atracar en la ISS i deixar l'òrbita de la Terra. El futur de l'ISS és un poc incert, després de l'explosió del Columbia el 1 de Març de 2003, i la parada dels vols del Transbordador. La construcció es completarà, però el més enllà no està clar.
2003
Les missions espacials de la NASA
Missions espacials tripulades
- El Programa Mercuri
- El Programa Gèminis
- El Programa Apol·lo
- Skylab
- El Transbordador espacial
- L'Estació Espacial Internacional
Missions espacials no tripulades
- Les missions a la Lluna
- El Programa Ranger
- El Programa Surveyor
- El Programa Lunar Orbiter
- La missió Clementine
- Lunar Prospector
- Les missions a Mercuri
- Mariner 10
- MENSSENGER
- Les missions a Venus
- Mariner 2, 5 i 10
- El Pioneer Venus
- Magallanes
- Les missions a Mart
- Mariner 4, 6, 7, 8 i 9
- Viking 1 i 2
- Mars Observer
- Pathfinder
- Mars Climate Orbiter
- Mars Polar Lander
- Mars Global Surveyor
- Mars Odyssey
- Spirit i Opportunity
- Les missions a Júpiter
- Pionner 10 i 11
- Voyager 1 i 2
- Galileu
- Les missions a Saturn
- Voyager 2
- Cassini-Huygens
- Les missions a Asteroides i Cometes
- Deep Space 1
- Near
- Stardust
- Missions solars
- SOHO
- Ulysses
- Els Observatoris per a Astrofísica Espacial
- Telescopi Espacial Hubble
- Compton Ray Observatory Gamma
- Observatori Chandra
- El Telescopi Espacial Spitzer
- COBE
- IRAS
La llista d'administradors de la NASA
#T. Keith Glennan (1958-1961)
#James E. Webb (1961-1968)
#Thomas O. Paine (1969-1970)
#James C. Fletcher (1971-1977)
#Robert A. Frosch (1977-1981)
#James M. Beggs (1981-1985)
#James C. Fletcher (1986-1989)
#Richard H. Truly (1989-1992)
#Daniel S. Goldin (1992-2001)
#Sean O'Keefe (2001-2005)
#Michael Griffin (2005–present)
Les instal·lacions
A més de l'oficina principal a Washington, D.C., NASA té les instal·lacions següents:
- Ames Research Center, Moffett Field, Califòrnia
- Dryden Flight Research Center, Edwards, Califòrnia
- Glenn Research Center, Cleveland, Ohio
- Goddard Space Flight Center, Greenbelt, Maryland
- Goddard Institute for Space Studies, New York, New York
- Independent Verification and Validation Facility, Fairmont, West Virginia
- Wallops Flight Facility, Wallops Island, Virginia
- Jet Propulsió Laboratory, prop de Pasadena, Califòrnia
- Estacions de la Xarxa d'espai profund:
- Goldstone Deep Space Communications Complex, Barstow, Califòrnia
- Madrid Complex de Comunicacions de l'espai profund, Madrid, Espanya
- Canberra Deep Space Communications Complex, Canberra, Austràlia
- Lyndon B. Johnson Space Center, Houston, Texas
- White Sands Test Facility, Las Cruces, Nou Mèxic
- John F. Kennedy Space Center, Florida
- Langley Research Center, Hampton, Virginia
- George C. Marshall Space Flight Center, Huntsville, Alabama
- Michoud Assembly Facility, New Orleans, Louisiana
- John C. Stennis Space Center, Bay St. Louis, Mississippi
Tòpics
- Astronauta
- Space Shuttle
- Exploració Espacial
- Wernher von Braun
- Robert Gilruth, Chris Kraft, Gen Kranz (directors de vol)
Altres agències espacials
- Canadian Space Agency
- Administració Nacional de l'Espai Xina
- European Space Agency
- Agència Italiana de l'Espai
- Indian Space Research Organisation
- Agència de l'Espai Russa
- Programa espacial soviètic (històric)
Enllaços externs
- [http://www.nasa.gov] Pàgina de benvinguda de la NASA
- [http://history.nasa.gov/series95.html] Història Espacial de la NASA
- [http://ciclops.lpl.arizona.edu] Cassini
Categoria:Organitzacions astronòmiques
categoria:Estats Units
ja:アメリカ航空宇宙局
ko:미국항공우주국
simple:NASA
th:องค์การนาซา
1836 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 25 d'octubre - París (França): instal·len a la place de la Concorde l'obelisc portat del temple de Karnac de Tebes, obsequi del virrei d'Egipte, Mehemed Alí, a canvi d'un rellotge d'alabastre.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 21 de febrer - Saint-Germain-du-Val (La Flèche, Sarthe, Pays del Loira, França): Clément Philibert Delibes, conegut com Léo Delibes, compositor francès (m. 1891).
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 27 de juny - Choisy-le-Roi (Val-de-Marne, Illa de França, França): Claude-Joseph Rouget de Lisle militar i compositor, autor de La marsellesa, himne estatal de França (n. 1760).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1836년
ms:1836
simple:1836
th:พ.ศ. 2379
ClimaEl clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió. Segons es referisca al món, a una regió o a una localitat concreta es parla de clima global, clima local o microclima respectivament.
Per a l'estudi del clima cal analitzar els elements del temps: la temperatura, la humitat, la pressió, els vents, les precipitacions, etc. Hi ha una sèrie de factors que poden influir sobre aquests elements: la latitud geogràfica, l'altitud del lloc o la distància que el separa de l'oceà o del mar.
Latitud geogràfica
La latitud determina el grau d'inclinació dels rajosdel Sol i la diferència de la duració del dia i la nit. Com més directament incideix la radiació solar, més s'escalfa el sòl.
Les variacions en latitud són causades, de fet, per la inclinació del eix de rotació de la Terra. El angle d'incidència dels rajos del Sol no és el mateix en estiu que en hivern sent causa de les diferències estacionals.
Una major inclinació en els rajos solars provoca que estos hagen de travessar major quantitat de atmosfera atenuant-se més que si incidiren perpendicularment. D'altra banda, a major inclinació major serà la component horitzontal de la intensitat de radiació. Per mitjà de senzills càlculs trigonomètrics pot veure's que: I(incident) = I(total) · cosθ
Altitud
L'altitud del lloc determina la temperatura i la humitat. A les terres altes fa més fred que a les baixes. A més, a les muntanyes plou més que a la plana. En certa manera pujar d'altitud és com pujar en latitud.
Continentalitat
La proximitat del mar influïx sobre les temperatures i dóna més humitat. Les brises que s'originen en les regions costaneres atenuen la temperatura de les diferents estacions. Així, aire càlid quan és hivern i aire fresc quan és estiu. Així, les zones pròximes a la costa reben la influència del mar i tenen temperatures més suaus. A l'hivern fa menys fred i a l'estiu menys calor que en l'interior.
Una alta continentalitat , en canvi, accentua l'amplitud tèrmica. Provocarà hiverns freds i secs i estius calorosos i secs.
La continentalitat és el resultat de l'alt calor específica del aigua, que li permet mantenir-se a temperatures més fredes a l'estiu i més càlides a l'hivern. El que és el mateix que dir que l'aigua posseïx una gran inèrcia tèrmica. Les masses d'aigua per tant, són el més important agent moderador del clima. És l'oscil·lació tèrmica diària, a major amplitud tèrmica major diferència de temperatures entre el dia i la nit.
Classificació
La classificació climàtica clàssica descriu els climes del món en funció del seu règim de temperatures i de precipitacions.
- Clima àrid:
- Clima tropical:
- Clima mediterrani:
- Clima alpí:
- Clima continental:
- Clima atlàntic:
- Clima polar:
També hi ha la Classificació climàtica de Köppen basada en l'observació de la vegetació nativa de cada regió d'estudi.
Microclimes
- Climes urbans:
- Incendis:
- Erupcions:
Variacions en el clima
El clima és un sistema complex pel que el seu comportament és molt difícil de predir. D'una banda hi ha tendència a llarg termini degudes, normalment, a variacions sistemàtiques com l'augment de la radiació solar o les variacions orbitals però, d'una altra, existeixen fluctuacions caòtiques degudes a la interacció entre forçaments, retroalimentacions i moderadors. Ni tan sols els millors models climàtics tenen en compte tot les variables existents pel que, hui en dia, només es pot aventurar una previsió del que serà el clima del futur més pròxim. Així mateix, el coneixement dels climes del passat és, també, més incert a mesura que es retrocedeix en el temps. Esta faceta de la climatologia s'anomena paleoclimatologia i es basa en els registres fòssils, els sediments, les marques de les glaceres i les bambolles closes en els gels polars. De tot això els científics estan traient una visió cada vegada més ajustada dels mecanismes reguladors del sistema climàtic.
El clima global requereix l'estudi d'un altre tipus de paràmetres anomenats forçaments externs. Per a conèixer com evoluciona el clima al llarg dels eons cal tenir en compte la influència d'eixos aspectes capaços d'alterar-lo dràsticament.
Són els següents:
- Efectes propis de la Terra
- Deriva continental
- Emissions naturals com Vulcanisme
- Corrents oceànics
- Efectes antropogènics
- Emissions humanes:
- Desforestació:
- Hivern nuclear
- Efectes d'origen astronòmic
- Variacions orbitals de la Terra o del Sol com:
- Precessió,
- Variació de l'Excentricitat
- Variació de la Inclinació del eix de rotació
- Variacions en la Lluminositat solar
Pàgines relacionades
- Clima d'Espanya
- Canvi climàtic
- Geografia
categoria:clima
ja:気候
ko:기후
simple:Climate
Kỹ thuật in ấnĐồ họa in ấn, là khái niệm dùng trong ngành Mỹ thuật. Đây là quá trình sáng tác hình ảnh (tạo hình) một cách gián tiếp, đưa màu từ một khuôn in sang một bề mặt khác. Vì có khuôn in, nên tác phẩm đồ họa thường có nhiều bản sao tùy ý họa sĩ.
Vật liệu dùng làm khuôn in thường là ván gỗ, đá, kim loại, vv.. Trong đồ họa in ấn, họa sĩ có thể sử dụng con lăn (brayer), và cả các loại máy in lớn.
Các kỹ thuật
Bốn kỹ thuật chính thuộc đồ họa in ấn là: khắc gỗ (woodcut), khắc axít (etching), in thạch bản (lithography) và in lưới (screen-printing). Ngoài ra còn có các kỹ thuật khác như: in độc bản (monotyping), khắc ngòi khô (khắc kim loại, engraving, drypointing), khắc nạo (mezzotint), in sáp (batik), ...
Khắc gỗ
:Đọc bài chính về khắc gỗ.
Khắc axít
In thạch bản
In lưới
Trong Nam thường được gọi là in lụa. Đây là một phương pháp in thủ công rẻ tiền nhưng sản phẩm đạt được chất lượng cao nhờ kỹ thuật ép mực trực tiếp qua mặt lưới xuống sản phẩm chứ không gián tiếp như kỹ thuật in typo ... Kỹ thuật in lụa có thể in trên hầu hết các chất liệu khác nhau như giấy, bao bì nhựa, thủy tinh và đặc biệt là vải.
In độc bản
Khắc ngòi khô
Khắc nạo
In sáp
Thể loại:Mỹ thuật
ja:版画
disco polo metal samsung true tone jednorki bandyta luxury hotel prague
|
|
|
|
