:: wikimiki.org ::

Hugo Chávez

Hugo Chávez

ja:ウゴ・チャベス zh:乌戈·拉斐尔·查韦斯·弗里亚斯 Hugo Rafael Chávez Frías (n. 28 de juliol de 1954, Sabaneta, estat de Barinas) és l'actual president de Veneçuela.

Biografia

És fill dels mestres Hugo de los Reyes Chávez i Elena Frías. S'ha casat dues vegades i és pare de quatre fills. Ha realitzat estudis professionals a l'Acadèmia Militar de Veneçuela i de ciències polítiques a la Universitat Nacional Experimental Simón Rodríguez (UNESR). Ha estat condecorat en diverses ocasions i té el grau militar de tinent coronel. El 1982, va fundar clandestinament amb d'altres militars el Moviment Bolivarià Revolucionari-200 (MBR-200), d'esquerres i nacionalista. Postulat com a candidat, i amb el suport de diferents partits d'esquerres, guanyà les eleccions del 6 de desembre de 1998 i es va convertir en el 53^è president de la República. Durant el mandat de Chávez Veneçuela ha reforçat els llaços amb la Comunitat Andina de Nacions (CAN) i s’ha integrat al MERCOSUR, un tractat internacional de cooperació econòmica en l'àmbit de l'Amèrica del Sud.

El Caracazo

A finals dels anys 80, el president veneçolà Carlos Andrés Pérez aplica un pla de xoc neoliberal sota els dictats del Fons Monetari Internacional (FMI). El 27 de febrer de 1989 les classes populars de Caracas es mobilitzen massivament contra aquesta mesura en un moviment anomenat Caracazo, i davant d'això Carlos Andrés Pérez ordena a l'exèrcit reprimir les manifestacions populars, causant entre 500 i 5000 morts, segons les fonts. Aquesta ordre de disparar contra la població civil provoca un fort descontent dins mateix de les forces armades, i són diversos els militars que busquen destins on no estiguin obligats a complir-la, entre ells Hugo Chávez.

La insurrecció de 4 de feber de 1992

Sota aquest clima d'inestabilitat social, el 4 de febrer de 1992 un grup de militars dirigit per Chávez protagonitza un cop d'estat contra el govern de Carlos Andrés Pérez. El cop fracassa, i Chávez, desprès d'exposar breument els motius de la seva insurrecció i d'assumir la responsabilitat dels fets, anuncia la seva rendició en un discurs televisat, "per evitar un vessament de sang innecessari" segons les seves paraules. L'intent colpista, sense precedents des que el 23 de gener de 1958 un moviment cívico-militar havia enderrocat la dictadura de Marcos Pérez Jiménez, tot i anar dirigit aquesta vegada contra un règim constitucional, va ser acollit amb entusiasme per una part considerable de la població, molt castigada pel pla de xoc neoliberal. Chávez va ser immediatament empresonat i reclòs a la presó de Yare, pendent de judici. El 27 de novembre del mateix any un altre grup de militars descontents protagonitza un nou intent de cop d'estat que també fracassa. Entre les seves reivindicacions hi havia l'alliberament de Chávez. Tanmateix, pocs mesos desprès el parlament destitueix el president Carlos Andrés Pérez per malversació de fons.

El govern de Rafael Caldera

El 1994, el nou president Rafael Caldera compleix la seva promesa electoral i acorda el sobreseïment del procés obert contra Chávez. Ja en llibertat Chávez funda l'organització política Moviment Cinquena República (MVR per les seves sigles en castellà) i comença a recórrer el país explicant la seva proposta de convocatòria d'una Assemblea Nacional Constituent per tal de regenerar el país i difonent un ideari nacionalista fonamentat en el pensament del líder de la independència Simón Bolívar així com diverses propostes progressistes.

La victòria electoral de 1998 i el procés constituent

Postulat candidat a la presidència de la República pel MVR, i amb el suport de diferents partits d'esquerres, el 6 de desembre de 1998 Chávez guanya les eleccions imposant-se al candidat de consens dels partits tradicionals (COPEI i Acción Democrática), Henrique Salas i a l'ex-miss univers Irene Sáez. Comença el procés conegut com a Revolució Bolivariana. Chávez convoca les eleccions a l'Assemblea Nacional Constituent, eleccions en les que s'imposen les forces polítiques que li donen suport. Desprès d'un intens i accelerat debat, la nova constitució s'aprova en referèndum el 16 de desembre de 1999 entrant en vigor pocs dies desprès. Es tracta d'una constitució democràtica que estableix àmplies garanties en la protecció dels Drets Humans, que reafirma el caràcter públic de Petrolis de Venezuela (PDVSA, principal empresa petrolera estatal), que permet l'adopció de polítiques econòmiques de tots els signes i que garanteix i amplia els drets socials i polítics, inclosos els drets ambientals, els dels pobles indígenes i les reivindicacions del moviment feminista. Així mateix introdueix innovadors mecanismes de democràcia participativa. Fruit d'aquesta constitució el juliol de 2000 es convoquen noves eleccions per renovar els òrgans de l'estat. Les forces que donen suport a Chávez tornen a imposar-se i ell és reescollit en el càrrec.

Primeres mesures de govern i aprovació de les lleis habilitants

Entre les primeres mesures del govern de Chávez destaca el rellançament de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) contribuint d'aquesta manera a que el preu del petroli recuperés progressivament el valor que havia perdut en els anys precedents; fet que va comportar un important increment d'ingressos per al país (cal tenir en compte que Veneçuela és el quart productor mundial i el segon de l'OPEP) i que va permetre al país començar a recuperar-se de la crisi econòmica dels anys precedents. Paral·lelament Chávez es manifesta contrari a l'Acord de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) propugnat pels Estats Units; i aposta per començar a treballar conjuntament amb els altres països de la zona en un projecte d'integració llatinoamericana. Així mateix subscriu diversos acords de col·laboració amb Cuba. Davant dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 a New York i Washington, Chávez els condemna amb fermesa però també critica durament els bombardeigs nord-americans sobre l'Afganistan i la mort de civils innocents, guanyant-se encara més l'antipatia dels Estats Units. En l'àmbit interior, posa en marxa l'anomenat Plan Bolívar 2000 orientat a la realització d'un seguit d'infraestructures bàsiques, pla en el que va participar activament l'exèrcit, davant les crítiques d'alguns sectors opositors. Així mateix comença una tímida reforma agrària redistribuint entre les cooperatives de camperols les terres estatals que estaven sense treballar. Aquest procés de reforma agrària es comença accelerar amb l'aprovació per part del president de les 49 "lleis habilitants", mitjançant un procés legislatiu previst a la constitució que guarda forces similituds amb el Decret-Llei. L'aprovació d'aquestes lleis, va aixecar una onades de protestes per part de l'oposició, que en criticava tant el procediment extraordinari, com el contingut, especialment pel que fa a la Llei de Terres, la Llei de Pesca i la Llei d'Hidrocarburs.

Mobilització de l'oposició i cop d'estat contra Chávez

Amb l'aprovació de les "lleis habilitants" l'oposició es mobilitza de forma espectacular, especialment a partir de finals de 2001, aconseguint agrupar des la patronal FEDECAMARAS fins al sindicat CTV (Confederació de Treballadors de Veneçuela), passant per diverses organitzacions civils, la conferència episcopal i per la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació privats del país. Es produeixen repetides manifestacions opositores multitudinàries, a les que el govern respon també amb convocatòries massives. La tensió augmenta i alguns militars criden públicament a desobeir al president Chávez. El 9 d'abril de 2002 la CTV i FEDECAMARAS convoquen una vaga general a tot el país, vaga que, tot i tenir un seguiment desigual, adoptarà al dia següent un caràcter indefinit. L'11 d'abril la CTV i FEDECAMARAS convoquen una manifestació pacífica a Caracas que reuneix centenars de milers de persones per tal d'exigir la renúncia de Chávez. Paral·lelament els partidaris del president també es concentren massivament a les immediacions del Palau de Miraflores, seu de l'executiu. La manifestació de l’oposició es desvia del recorregut autoritzat i avança en direcció al Palau de Miraflores. Quan les dues manifestacions (opositora i progovernamental) estan a punt de confluir al creuament del Puente Llaguno amb l'Avinguda Baralt s'esdevé un tiroteig que causa mes d'una desena de víctimes. L'oposició fa caure la senyal de l'única cadena pública de televisió (Venezolana de Televisión, coneguda popularment com Canal 8). Les imatges dels morts i ferits i són àmpliament difoses per totes les televisions privades del país, acompanyades d'un pronunciament de la cúpula militar, i precipiten que l'exercit envolti el palau presidencial i que en Chávez s'hagi d'entregar sota l'amença de ser bombardejat (posteriorment en el judici sobre aquests fets es demostraria que la majoria dels morts en el tiroteig eren manifestants pro-Chávez, que les imatges televisives havien estat manipulades i que el pronunciament militar colpista havia estat pregravat abans dels tiroteig. Així mateix, tot sembla indicar que els trets van tenir l'origen en franctiradors de la Policia Metropolitana, comandada en aquell temps per l'alcalde metropolità opositor Alfredo Peña, amb l'objectiu de desencadenar el cop d'estat, si bé aquests darrers extrems encara no han pogut ser confirmats plenament. D'altres versions apunten a que el tiroteig va ser un foc creuat entre partidaris i opositors de Chávez; o bé que els trets van sorgir de l'exèrcit). Paral·lelament i al·legant un "buit de poder" el president de FEDECAMARAS, l'empresari Pedro Carmona Estanga s'autoproclama president de la República amb el suport de la CTV, d'organitzacions civils i de les jerarquies militar i catòlica. Es consuma el cop d'estat. Carmona inicia una forta repressió contra els partidaris de Chávez que causarà desenes de víctimes mortals en les escasses 48 hores que romandrà en el poder, diversos diputats són arrestats i l’ambaixada cubana és assetjada. Les seves primeres mesures són la derogació, per Decret, de la Constitució de 1999, la dissolució del parlament, i la destitució dels càrrecs més importants de la República, des dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia fins al Defensor del Poble.

Reacció popular i restauració de la democràcia

Defensor del Poble Tanmateix, tot i que els Estats Units (sota la presidència de George W. Bush) i Espanya (sota la presidència d'Aznar) s'afanyen a reconèixer el govern de Carmona, els països llatinoamericans i la resta de la comunitat internacional es neguen a reconèixer la legitimitat del nou govern. Paral·lelament els dies 12 i 13 d'abril milers de persones provinents majoritàriament dels cerros (barris populars de precàries vivendes autoconstruïdes), on els partidaris de Chávez són amplia majoria, es mobilitzen cada vegada de forma més massiva i van encerclant les instal·lacions militars. Tot i el silenci absolut dels grans mitjans de comunicació (que transmetien una imatge de normalitat i reconeixien el nou govern), les concentracions de suport a Chávez i al règim constitucional esdevenen multitudinàries en poques hores, convocades per les ràdios comunitàries que han resistit a la repressió i pels treballadors del transport en motocicleta que recorren la capital donant suport a Chávez i traslladant les comunicacions de la resistència. Així mateix, alguns sectors de l'exercit, com la brigada paracaigudista de Maracay, comandada pel general Raúl Baudel, es neguen a reconèixer el nou govern. El 13 d'abril la mobilització de suport popular en favor de Chávez és tant important que Carmona i el seu govern abandonen a corre-cuita el palau de Miraflores. El vice-president del Govern de Chávez, Diosdado Cabello jura el càrrec com a president provisional davant del president del Parlament Wiliam Lara i ordena a les tropes lleials que alliberin Chávez (que havia estat traslladat a una petita illa sota control dels rebels i incomunicat). Els treballadors del Canal 8 aconsegueixen tornar a emetre. Poques hores desprès Chávez retorna en helicòpter a Miraflores aclamat per la multitud concentrada davant del palau. En el seu primer discurs televisat desprès del cop d'estat, Chávez fa una crida a la calma, al diàleg i a la reconciliació, garanteix que no emprendrà una "cacera de bruixes" i fa una crida a l'oposició perquè s'expressi per canals democràtics. Els sectors més radicals que donen suport a les polítiques del govern van criticar durament aquest discurs entenent que Chávez s'havia mostrat massa conciliador amb aquells que havien volgut enderrocar-lo per la força.

L'aturada petrolera i la guarimba

Recuperat el poder, Chávez reprèn les reformes iniciades, fet que mobilitza novament a l'oposició que ara opta per convocatòries sectorials. així a finals de 2002 i començaments de 2003 té lloc una vaga a la primera empresa del país: Petrolis de Veneçuela (PDVSA). Aquesta convocatòria d'aturada petrolera (paro petrolero en castellà), que no complia amb tots els requisits legals, té una incidència escassa en els treballadors de base, però un ampli seguiment entre els enginyers i els gerents que veien amenaçada la seva posició a l’empresa davant els canvis que Chávez volia introduir en la direcció. Hi ha importants manifestacions opositores i la vaga s'allarga durant dos mesos deixant gairebé a zero la capacitat de producció de PDVSA. La vaga pren formes més agressives i part del sistema informàtic de l'empresa, així com diversos pous de petroli, són sabotejats. Atès que la majoria d'ingressos del país provenen de PDVSA ràpidament escassegen els béns de primera necessitat i es formen llargues cues per adquirir els articles més bàsics. Així mateix, fruit d'aquesta situació, Veneçuela té problemes per complir amb els contractes internacionals de subministrament de petroli fet que podria comportar sancions econòmiques molt importants. La majoria de la població però suporta les privacions fins que els treballadors de base de PDVSA recuperen el control de l'empresa i la tornen a posar en funcionament, ajudats per personal tècnic qualificat que han enviat altres països de l'OPEP, principalment l'Iran i Algèria. Per la seva part el recentment nomenat president del Brasil, el progressista Lula da Silva, avança a Veneçuela el petroli suficient perquè aquesta pugui fer front als contractes internacionals que estan a punt de vèncer. El govern de Chávez es salva novament in extremis. En contrast amb la seva actuació desprès del cop d'estat contra el seu govern, aquesta vegada Chávez reacciona amb contundència i, en una acció molt criticada, acomiada públicament milers d'alts càrrecs de PDVSA acusant-los d'haver sabotejat la principal empresa del país. L'economia veneçolana tardarà mesos a recuperar-se de les incidències de la vaga. A la llarga però el govern de Chávez, una vegada expulsada la cúpula gerencial, aconsegueix controlar la principal font d'ingressos del país, que fins llavors se li havia resistit, el que permetrà posar en marxa el conjunt de programes socials anomenats misions. L'oposició, ja molt dividida sobre la conveniència o no d'utilitzar mètodes no institucionals per tal d'enderrocar el govern progressista d'en Chávez, encara realitzarà un altre intent de subversió la primavera del 2004 mitjançant la guarimba una guerrilla urbana de baixa intensitat focalitzada principalment a les urbanitzacions de classe alta, estratègia que fracassarà, entre d'altres motius, perquè rebrà el rebuig de les pròpies classes socials que conformen el gruix de l'aliança opositora. Així mateix la guarimaba allunyarà de les tesis opositores una part de la classe mitja que, fins llavors, li havia donat suport.

Posada en funcionament de les misions

Recuperats per a l'estat els ingressos de PDVSA, a mitjans del 2003 Chávez comença a implantar un ambiciós conjunt de programes socials anomenats misions. Entre les més destacades trobem:
- Misió Barri Endins (Barrio Adentro en castellà) encarregada de portar l'atenció sanitària fins llavors inexistent als barris populars i a les comunitats rurals, que s'articula principalment a través d'un conveni amb Cuba en el que aquest país aporta milers de metges que de forma voluntària s'instal·len durant dos anys als barris populars de Veneçuela per prestar atenció primària, a canvi de preus preferents per a Cuba en el petroli veneçolà. Amb aquest programa s'ha assolit una ràtio d'un metge o metgessa per cada 1200 habitants.
- Misió Robinson d'alfabetització mitjançant mètodes audiovisuals amb suport de professorat voluntari (aquest programa en els darrers dos anys ha alfabetitzat prop d'un milió i mig de persones i és a punt d'eradicar l'analfabetisme a Veneçuela).
- Misió Identitat encarregada de censar els milions de persones que fins llavors no existien per a l'estat i no tenien cap tipus de dret reconegut (ni tant sols el dret de vot).
- Misió Mercal de subministrament d'aliments de primera necessitat a baix preu per a les classes més desafavorides. Per citar només alguns exemples. Així mateix, desprès de l'aturada petrolera, Chávez va disposar que diversos edificis moderns i equipats que fins llavors eren utilitzats pels gerents de PDVSA passessin a ser les seus de la Universitat Bolivariana de Veneçuela, encarregada de donar accés a la universitat a les classes més desafavorides.

El referèndum revocatori contra Chávez

Resultats Electorals Font: [http://www.cne.gov.ve/ CNE]
Presidencials 1988
Hugo Chávez	3.673.685	56,20%
Henrique Salas R.	2.613.161	39,97%
Total Vàlids	6.537.304
Abstencions	3.971.239	36,24%
Referéndum 1999 ¿Aprovar nova Constitució?
SI	3.301.475	71,78%
NO	1.298.105	28,22%
Abstencions	6.041.743	55,63%
Presidencials 2000
Hugo Chávez	3.757.773	59,76%
Francisco Arias C.	2.359.459	37,52%
Total Vàlids	6.288.578
Abstencions	5.120.464	43,69%
Referéndum 2000 ¿Treure als líders sindicals (Remover líderes sindicales)?
SI	1.632.750	62,02%
NO	719.771	27,34%
Abstenciones	8.569.691	76,50%
Referéndum 2004 ¿Remover a Chávez?
NO	5.800.629	59,10%
SI	3.989.008	40,64%
Abstencions	4.222.269	30,08%

Finalment l'oposició opta per la via institucional per intentar deposar el president Chávez. Utilitzant un mecanisme de democràcia participativa contingut a la Constitució de 1999. L'article 72, introduït a proposta de Chávez, disposa que mitjançant una recollida d'un nombre de signatures igual al 20% del cens electoral es pot forçar la convocatòria d'un referèndum sobre la continuïtat o no del president en el càrrec. Desprès d'un turbulent procés de recollida de signatures amb acusacions creuades d'entrebancs per part del govern i de falsificació de signatures per part de l'oposició, el Consell Nacional Electoral va determinar que s'havia assolit la xifra necessària per convocar el referèndum sobre la continuïtat o no de Chávez en el seu càrrec; convocant el referèndum revocatori per al 15 d'agost de 2004. En el procés electoral amb més alta participació de la història de Veneçuela, i amb ciutadans que van haver de fer hores de cua (fins a tres quilòmetres en els barris populars) a causa de la massiva afluència de votants, prop del 60% dels electors es va mostrar partidari de la continuïtat de Chávez en el càrrec fins al final del seu mandat el 2006, mentre que prop del 40% va votar per revocar-lo del seu càrrec. Tot i les denúncies de frau electoral que va formular l'oposició, la totalitat dels observadors internacionals van avalar els resultats, fins i tot aquells observadors que havia proposat la oposició, com el Centre Carter i la Organització d'Estats Americans. A finals de 2004 es van realitzar eleccions per als governadors dels estats de la república. Els candidats que comptaven amb el suport de Chávez es van imposar en 20 dels 22 estats. El desembre del mateix any Chávez va declarar públicament que calia construïr un nou socialisme de base democràtica i participativa, el socialisme de segle XXI. Luís Tascón, diputat del MVR va fer pública a internet la llista de signants per la revocació de Chávez, coneguda com Lista Tascón, fet que va provocar dures crítiques des de l’opoció que al•legava que aquesta llista seria utilitzada per discriminar els opositors. L'abril de 2005 Chávez va ordenar la retirada de la llista i es va manifestar en contra de la seva utilització, i el diputat va ser sancionat pel MVR. Els partidaris del president Chávez al seu torn també han denunciat la utilització de llistes similars respecte a les persones que van signar per la revocació dels diputats trànsfugues escollits en les llistes del MVR i que poc desprès es van passar a l'oposició. Durant el mandat de Chávez Veneçuela ha reforçat els llaços amb la Comunitat Andina de Nacions (CAN) i s’ha integrat al MERCOSUR, un tractat internacional de cooperació econòmica en l'àmbit de l'Amèrica del Sud. Així mateix, sota l’ impuls de Veneçuela ha començat a emetre Telesur, una cadena de televisió informativa que compta amb el suport de diversos estats llatinoamericans. Chávez, Hugo Chávez, Hugo Chávez, Hugo Chávez, Hugo

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent desè en els anys de traspàs. Queden 156 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1285 - mar Mediterrània: la flota de Roger de Llúria derrota la dels francesos a les illes Formigues.
- 1978 - Palma - (Mallorca): es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
- 1993 - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU. :MÓN
- 1821 - el Perú: José de San Martín proclama la independència del país.
- 1914 - Imperi Austro-Hongarès: aquest estat declara la guerra a Sèrbia, amb la qual cosa comença la Primera Guerra Mundial.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1954 - Sabaneta (Barinas, Veneçuela). Hugo Chávez. Dirigent polític i president de Veneçuela.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1750 - Leipzig (Saxònia, Alemanya): Johann Sebastian Bach, compositor alemany.

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Juliol ja:7月28日 ko:7월 28일 simple:July 28 th:28 กรกฎาคม

1954

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1954年 ko:1954년 ms:1954 simple:1954 th:พ.ศ. 2497

Veneçuela

Veneçuela és una república de la part septentrional l'Amèrica del Sud que limita al nord amb el mar Carib i amb l'oceà Atlàntic, a l'est amb Guyana, al sud amb el Brasil i a l'oest amb Colòmbia. Prop de la costa veneçolana es troben els estats caribenys d'Aruba, les Antilles Neerlandeses i Trinitat i Tobago. La capital n'és Caracas i les ciutats principals són Maracaibo, Barquisimeto, Valencia, Maracay i Ciudad Guayana.

Història

A Veneçuela, el 1522 es fundava un dels primers emplaçaments espanyols a l'Amèrica del Sud (el primer n'era Santa Marta, en el que avui és Colòmbia), i la major part del territori formava part del virregnat de Nova Granada. Parts del que ara és l'est de Veneçuela van esdevenir la Nova Andalusia. Després de diversos aixecaments fracassats, el país va independitzar-se d'Espanya el 1811 sota el lideratge del seu fill més famós, Simón Bolívar. Veneçuela va formar part de la República de la Gran Colòmbia juntament amb Colòmbia, el Panamà i l'Equador fins a 1830, quan l'estat veneçolà se'n va separar i va esdevenir una república sobirana. Per la major part del segle XIX i del segle XX la història veneçolana es va caracteritzar per la inestabilitat política, lluites polítiques i governs dictatorials. Després de la mort de Juan Vicente Gómez i la caiguda del governs autoritaris, les lluites democràtiques van obligar a l'exèrcit a retirar-se de la participació directa en la política nacional el 1958. A partir de llavors, Veneçuela ha tingut una tradició de govern democràtic, però, no sense conflictes. El 1992 el tinent militar Hugo Chávez va dirigir un cop d'estat per a remoure al president democràtic, electe dues vegades, Carlos Andrés Pérez. El cop va fracassar, i Chávez i els conspiradors van ser encarcerats per traïció. Per altra banda, el president Pérez va ser acusat i declarat culpable de corrupció. Chávez es va convertir en un personatge molt popular per la classe baixa per resisitir a un president corrupte. Va ser alliberat el 1994 per el successor de Pérez, Rafael Caldera. Chávez va guanyar les eleccions presidencials de 1998 amb el 56% dels vots com a candidat d'un nou partit polític, el Moviment Cinquena República (Movimiento V República en espanyol). Va a promoure la creació d'una nova constitució, aprovada per referèndum el 1999. Chávez va ser re-elegit el 2000 sota la nova constitució amb el 59% dels vots. Les reformes econòmiques i polítiques que ha realitzat han estat fortament criticades per la classe mitjana i la classe alta. El desembre de 2001 es van realitzar vagues generalitzades del sectors petrolier i empresarial. Després d'un breu cop d'estat 2002 l'empresari Pedro Carmona es va autoproclamar president, però, va ser obligat a renunciar després d'un moviment popular pro-Chávez i el vicepresident Diosdado Cabello es va convertir en president interí d'acord a la constitució. Chávez va ser restituït com a president 48 hores després.

Economia

El sector petrolier domina l'economia veneçolana, representant un terç del Producte Intern Brut de la nació, el 80% de les exportacions i més de la meitat de la renda del govern. Veneçuela és membre de la OPEP, de la Comunitat Andina de Nacions i del G-3. El govern de Chávez promou la integració sud-americana en oposició a la creació de l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques proposada pel president dels Estats Units, George W. Bush.

Divisió administrativa

Veneçuela és una república federal composta per 23 estats, un Districte Capital, seu de la capital nacional, Caracas i les dependèncias federals (illes principalment). Veneçuela reclama el territori de la Guaiana Esquiba, que actualment pertany a la Guyana. Els estats veneçolans són: Guyana
- Amazonas
- Anzoátegui
- Apure
- Aragua
- Barinas
- Bolívar
- Carabobo
- Cojedes
- Delta Amacuro
- Falcón
- Guárico
- Lara
- Mérida
- Miranda
- Monagas
- Nueva Esparta
- Portuguesa
- Sucre
- Táchira
- Trujillo
- Vargas
- Yaracuy
- Zulia

Enllaços externs

- [http://www.goviernoenlinea.ve Pàgina del Govern], en espanyol Categoria:Veneçuela ja:ベネズエラ ko:베네수엘라 ms:Venezuela simple:Venezuela th:ประเทศเวเนซุเอลา zh-min-nan:Venezuela

Veneçuela

Història

Economia

Divisió administrativa

Enllaços externs

1982

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 28 de març - Madrid: el Congrés dels Diputats Espanyol aprova l'Estatut d'autonomia del País Valencià.
- 1 de juliol - el País Valencià: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.
- 12 d'agost - el País Valencià: Joan Lerma esdevé President de la Generalitat Valenciana Provisional.
- 20 d'octubre - Tous (la Canal de Navarrés): les pluges torrencials (que arriben als 700 mm) provoquen l'ensorrament de la presa de l'embassament de Tous i, com a conseqüència, s'origina una gran riuada -d'uns 16.000 m³/s- que arrasa les riberes del Xúquer. :MÓN
- 5 de març - Venus: hi arriba la sonda soviètica Venera-14.
- 11 de setembre - Mèxic: Miguel de Lamadrid n'és nomenat oficialment president.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 3 de març - Ivry-sur-Seine (Val-de-Marne, illa de França, França): Georges Perec, escriptor francès (n. 1936).
- 13 de setembre - Mònaco: Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa de Mònaco, morta en accident de trànsit (n. 1929).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1982 ja:1982年 ko:1982년 ms:1982 simple:1982 th:พ.ศ. 2525

Moviment Bolivarià Revolucionari-200

El Moviment Bolivarià Revolucionari-200 o MBR-200 (Movimiento Bolivariano Revolucionario-200 en castellà, també conegut, en una primera fase, com a Exèrcit Popular Revolucionari-200 o EPR-200) va ser el nom que va prendre un grup polític organitzat per militars progressistes de forma clandestina a l'interior de la Força Armada Nacional deVeneçuela.

Orígens

L'MBR-200, fundat el 1982 pren el seu nom en homenatge al líder de la independència sudamericana, Simón Bolívar, amb motiu del bicentenari del naixement d'aquest personatge. El seu principal dirigent va ser el militar progressista Hugo Chávez, actual president de Veneçuela. Durant anys el MBR-200 va centrar la seva tasca en difondre el pensament de Simón Bolivar i l'ideari progressista a l'interior de l'exèrcit.

El "Caracazo" i la insurrecció de 4 de febrer

Quan el 1989, arran del "Caracazo" el govern veneçolà encapçalat per Carlos Andrés Pérez va ordenar a l'exèrcit la repressió militar del moviment popular de protesta contra les mesures dictades pel Fons Monetari Internacional, masacrant als manifestants el MBR-200 es va mostrar contrari a la repressió i molts dels seus membres es van negar a participar-hi. Com a conseqüència d'això, el 4 de febrer de 1992 el MBR-200 va liderar un intent de cop d'estat contra Carlos Andrés Pérez, insurrecció que va fracassar, essent els seus principals dirigents empresonats.

La Revolució Bolivariana

L'MBR-200 va ser un dels grups que va participar en la creació de l'organització d'esquerres Moviment Cinquena República que, sota el lideratge d'Hugo Chávez, és va imposar en les eleccions presidencials del 6 de desembre de 1998, iniciant el procés conegut com a Revolució Bolivariana. Poc desprès el MBR-200 es va disoldre i els seus dirigents es van incorporar plenament a la vida política del país. Tot i que alguns dels seus dirigents es van passar posteriorment a l'oposició contra els successius governs democràtics de Chávez, la majoria dels seus membres continuen participant en aquests governs. Categoria: Veneçuela Categoria: militars

1998

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 8 d'octubre - Banyoles (el Pla de l'Estany): el naufragi del vaixell turístic l'Oca a l'estany provoca 21 morts.
- 15 de novembre - Vilafranca del Penedès: els Castellers de Vilafranca carreguen el primer castell de 10 de la història.
- 22 de novembre - Terrassa: els Minyons de Terrassa descarreguen el primer castell de 10 de la història.
- 5 de desembre - París (França): la Unesco declara Patrimoni de la Humanitat més de 750 jaciments de pintures rupestres d'art llevantí de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica.
- 12 de desembre - València: hi naix el Bloc Nacionalista Valencià. :MÓN
- 2 de maig - Brussel·les (Bèlgica): s'hi crea el Banc Central Europeu per definir i executar la política monetària de la UE.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 31 de gener - l'Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès): Jaume Fuster, novel·lista català.
- 11 de febrer - París (França): Manuel Viusà, pintor i patriota català.
- 30 de desembre - Barcelona: Joan Brossa, poeta català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1998 ja:1998年 ko:1998년 ms:1998 simple:1998 th:พ.ศ. 2541

Comunitat Andina de Nacions

La Comunitat Andina de Nacions (CAN) és una organització internacional fundada el 26 de maig de 1969 amb la subscripció de l'Acord de Cartagena integrada actualment per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela composada pel conjunt d'institucions i òrgans de coordinació anomenat Sistema Andí d'Integració (SAI). Aquest conjunt està encarregat d'aprofundir la integració de la subregió andina, promoure la seva projecció exterior i enfortir tot aquest procés. Bàsicament, és un instrument multilateral de coordinació i cohesió econòmica. Ocupa una superfície de 4.710.000 quilòmetres quadrats, i és habitada per cent vint milions de persones. El Producte Interior Brut de la CAN és de 260.000.000 dòlars (2002). La Comunitat Andina de Nacions i el Mercosur són els dos blocs comercials més importants de Sud-Amèrica. El 1999 aquestes dues organitzacions van iniciar les negociacions per tal d'unificar-se i crear una àrea de lliure comerç sud-americana. El 8 de desembre, 2004 es va anunciar que la unió seria anomenada Comunitat Sud-Americana de Nacions (CSN). Per mitjà de diversos acords comercials, i d'una proposta d'integració energètica (petroliera i de gas natural), ambdós blocs comercials el 2005 han començat a unificar les seves economies. La CSN també és una proposta alternativa a la creació de l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) proposada pels Estats Units.

Enllaços externs

[http://www.comunidadandina.org/ Plana web de la CAN] Categoria: Organitzacions internacionals Categoria: Economia Categoria: Història d'Amèrica

Amèrica del Sud

L'Amèrica del Sud és un subcontinent travessat per l'Equador. La major part de la seva àrea es troba a l'hemisferi sud. Està situada entre l'oceà Pacífic i l'oceà Atlàntic. Es va formar juntament amb l'Amèrica del Nord, i només recentment (comptant en èpoques geològiques), amb la formació de l'istme de Panamà. La serralada dels Andes és a la vora occidental del continent; al nord-est del continent hi ha un bosc plujós tropical, drenat pel riu Amazones. Es creu que els indígenes originaris procedien de grups nòmades que creuaren l'estret de Bering, encara que s'ha suggerit la possibilitat de migracions per l'oceà Pacífic. Des del segle XVI fins el segle XIX la major part del continent estava dividit en colònies governades pels països europeus, principalment per Espanya i Portugal. Aquestes colònies actualment són repúbliques independents, exceptuant-ne la Guaiana Francesa, les illes Malvines i altres illes menors.

Geografia

- Superfície total: 17.820.770 km² (12% del total de terres emergides).
- Extrem septentrional: Punta Gallinas (Colòmbia), 12° 28´ S
- Extrem meridional: Cap d'Hornos (Xile), 55° 59´ Sud
- Extrem oriental: Cap Branco (Brasil), 34° 47´ Oest
- Extrem occidental: Punta Pariñas (Perú), 81° 15´ O
- Lloc més sec (del món): Desert d'Atacama (Xile), < 15 mm/any
- Lloc més alt: Aconcagua (Argentina), 6.960 m.s.n.m.
- Major depressió: Península Valdés (Argentina), - 40 metres
- Riu més llarg: Riu Amazones (Perú, Colòmbia, Brasil), 6.788 km
- Llac més gran i més alt (del món): Llac Titicaca (Perú, Bolívia), 8.300 km², 3.821 metres

Geografia política

Bolívia

Països independents

- Argentina
- Bolívia
- Brasil
- Colòmbia
- Equador
- Guyana
- Paraguai
- Perú
- Surinam
- Uruguai
- Veneçuela
- Xile

Territoris dependents

- Guaiana Francesa (departament d'ultramar de França)
- Illes Malvines (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina)
- Illes de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina) Categoria:Amèrica del Sud ja:南アメリカ ko:남아메리카 simple:South America th:ทวีปอเมริกาใต้ zh-min-nan:Lâm Bí-chiu

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 307 dies per a finalitzar l'any i 308 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1670 - Arles (el Vallespir): els Angelets de la Terra s'apoderen de la vila (Revolta del Vallespir).
- 1793 - València: s'hi esdevé una revolta contra els francesos de la ciutat. :MÓN
- 1974 - Viena (Àustria): Josep Carreras debuta a l'Òpera de Viena.
- 1989 - Caracas (Veneçuela). Te lloc el Caracazo. La població es revolta contra un pla de xoc del FMI i és durament reprimida.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1641 - Barcelona: Pau Claris, polític i eclesiàstic, President de la Generalitat de Catalunya. :MÓN

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Febrer ja:2月27日 ko:2월 27일 simple:February 27 th:27 กุมภาพันธ์

1989

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 30 d'octubre - Madrid (Espanya): el Tribunal Suprem aprova la segregació de Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragonès). :MÓN
- 2 de maig - Madrid (Espanya): el govern ratifica el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i els tractes inhumans o degradants.
- 7 de març - l'Iran: aquest país trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
- 4 de juny - Pequín (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaça de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats (vegeu la pàgina).
- 9 de novembre - Berlín (Alemanya): s'obre al trànsit ciutadà el mur que dividia la ciutat en dues parts, la que pertanyia a la República Federal i la que pertanyia a la República Democràtica, alhora que els mateixos ciutadans el comencen a enderrocar.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 7 de gener - Tòquio (el Japó): Hiro Hito, emperador del Japó.
- 23 de gener - Figueres (l'Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor surrealista català.
- 22 d'octubre - El Masnou (el Maresme): Ramon Trias Fargas, polític, català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1989 ja:1989年 ko:1989년 simple:1989 th:พ.ศ. 2532 zh-min-nan:1989 nî

Caracas

Caracas és la capital i la ciutat més gran de Veneçuela. Està localitzada al nord del país, entre els 760 i 910 metres d'altitud. Aquesta vall està prop del Mar Carib, però, separada de la costa per una paret de muntanyes de més de 2130 metres d'altitud. El centre històric de Caracas, conegut com el Departament Libertador, té una població de 1,9 milions. L'àrea metropolitana, coneguda com la Regió de Caracas té una población de més de 5 milions d'habitants. La ciutat va ser fundada per l'explorador espanyol Diego de Losada el 25 de juliol, 1567. Va ser la ciutat on van néixer els libertadors sud-americans Francisco de Miranda i Simón Bolívar.

Enllaços externs

- [http://www.centrecatala.com/esp/index.htm Centre Català de Caracas] Categoria:Veneçuela Categoria:Capitals d'estats independents ja:カラカス

Caracazo

Revolta popular que tingué lloc a Caracas (Veneçuela) el 27 de febrer de 1989 contra el pla de xoc neoliberal dictat pel Fons Monetari Internacional. L'increment del preu dels transports públics va ser el detonant de les mobilitzacions. El president Carlos Andrés Pérez va reprimir la revolta ordenant a l'exèrcit la seva dissolució a trets i causant entre 500 i 5000 morts, segons les fonts. Categoria: Revoltes Categoria: Veneçuela

1992

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de març - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament de Catalunya; CiU les guanya amb majoria absoluta.
- 20 de maig - Londres (Anglaterra): el Futbol Club Barcelona guanya a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova.
- 25 de juliol - Barcelona: s'hi inaguren els Jocs Olímpics.
- 9 d'agost - Barcelona: s'hi clausuren els Jocs Olímpics. :MÓN
- 1 de gener - l'Argentina: el peso hi substitueix l'austral com a moneda.
- 11 de setembre - el Pakistan i nord de l'Índia: fortes tempestes monzòniques hi causen la mort d'un parell de milers de persones.
- 28 de setembre - Katmandú (el Nepal): s'hi estavella un Airbus-300 pakistanès i en moren els 167 passatgers i tripulants.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 21 de juny - Sueca (l'Horta): Joan Fuster, escriptor valencià. :MÓN
- 21 de desembre - Londres (Anglaterra): Nathan Milstein, viloninista ucraïnès.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1992 ja:1992年 ko:1992년 simple:1992 th:พ.ศ. 2535

Cop d'estat

Un cop d'Estat és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un Estat per part d'un grup de persones, generalment militars, i en alguns casos mitjançant l'ajuda d'altres estats, amb l'objectiu de conseguir el poder absolut i governar mitjançant una dictadura. En alguns casos aconsegueixen el poder ràpidament, instaurant la dictadura, i en d'altres al no triomfar durant els primers dies generen una guerra civil. Quan es produeix el cas invers, en què mitjançant una acció armada es pretén retornar als ciutadans el poder que els ha estat usurpat, es denomina Revolució.

Països amb tradició de cops d'estat

- Argentina :1943, 1976
- Bolívia
- Grècia :1935, 1967
- Paraguai :1954
- Veneçuela :1948
- Xile :1973
- Espanya :1936

Cops d'Estat involucionistes

Son els mes habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets humans i practiquen la repressió violenta dels opositors:
- 1913 :Victoriano Huerta a Mèxic
- 1917 :Rússia
- 1935 :Grècia
- 1936 :Francisco Franco Bahamonde a Espanya
- 1943 :Argentina
- 1947 :Tailàndia
- 1952 :Egipte
- 1953 :Iran
- 1954 :Paraguai
- 1948 :Veneçuela
- 1962 :Argentina
- 1966 :Argentina
- 1967 :Grècia
- 1969 :Muammar el Gaddafi a Líbia
- 1973 :Augusto Pinochet Ugarte a Xile
- 1976 :Argentina
- 1980 :Turquia
- 1999 :Pervez Musharraf a Pakistan

Cops d'Estat evolucionistes

Son un cas poc habitual, i els solen realitzar militars progressistes per acabar amb dictadures:
- 1958 :Veneçuela, Revolució del 23 de gener
- 1974 :Portugal , Revolució dels clavells Categoria:Política ja:クーデター ko:쿠데타

23 de gener

El 23 de gener es el vintitresè dia de l'any en el calendari gregorià. Queden 342 dies per finalitzar l'any, 343 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1641 - Catalunya: el president de la Generalitat Pau Claris proclama Lluís XIII de França com a rei del país. :MÓN
- 1958 - Veneçuela: un moviment cívico-militar acaba amb la dictadura de Marcos Pérez Jimenez.

Naixements

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1832 - París (França): Édouard Manet, pintor impressionista francès.

Necrològiques

:PAÏSOS CATALANS
- 1989 - Figueres (l'Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor català. :MÓN
- 1889 - Santiago (Xile): Ignacio Domeyko, geòleg i mineralogista xilè d'origen polonès.
- 1893 - Madrid (Espanya): José Zorrilla, poeta i dramaturg espanyol.

Festes i commemoracions:

Sant Francesc Gil de Frederic, sant Ildefons, sant Agatàngel, sant Climent, santa Emerenciana, esposalles de la Mare de Déu. ---- Dia d'abans/Dia de després Categoria:gener ja:1月23日 ko:1월 23일 simple:January 23 th:23 มกราคม

1958

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 10 de febrer - Ifni (el Marroc): l'exèrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
- 5 de març - Cape Canaveral (ara Cape Kennedy), (la Florida, EUA): hi enlairen la nau espacial Explorer II.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 29 d'abril - Santa Ana (Califòrnia, EUA): Michelle Pfeiffer, actriu i cantant estatunidenca.
- 25 de setembre - Atenes (Grècia): Robert Kagan assagista polític estatunidenc.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 de setembre - Sant Rafael (la Provença, Occitània): Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. :MÓN
- 21 de desembre - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Lion Feuchtwanger, escriptor alemany.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1958年 ko:1958년 ms:1958 simple:1958 th:พ.ศ. 2501

27 de novembre

El 27 de novembre és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs. Queden 34 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 2004 - Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones. :MÓN
- 399 - el Vaticà (Roma): el conclave proclama el papa Anastasi I.
- 1912 - França i Espanya: aquests dos estats signen un conveni, pel qual el primer reconeix al segon una zona d'influència en el nord del Marroc en la qual s'establirà un protectorat.
- 2004 - Kíev (Ucraïna): les negociacions entre els representants del govern i de l'oposició fan que el parlament ucraïnès declari nuls els resultats electorals del dia 21.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1380 - Medina del Campo (Valladolid, Espanya): Ferran I, rei catalano-aragonès. :MÓN
- 1701 - Uppsala (Suècia): Anders Celsius, inventor i astrònom suec.
- 1940 - San Francisco (Califòrnia, EUA): Lee Jun Fan conegut com Bruce Lee, actor de cinema i expert en arts marcials estatunidenc d'origen xinès (Kowloon, Hong Kong).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 8 aC - Roma (Itàlia): Horaci, poeta llatí.

Festes i commemoracions:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Novembre ja:11月27日 ko:11월 27일 simple:November 27 th:27 พฤศจิกายน

1994

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 31 de gener - Barcelona: un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu.
- 1 de juliol - Mallorca: més de quaranta entitats juvenils creen els Joves de Mallorca per la Llengua.
- 9 a 11 d'octubre - Catalunya: es produeixen greus inundacions en diversos indrets. :MÓN
- 1 de març - Europa: neix lEuropa dels Quinze: Suècia, Àustria i Finlàndia s'incorporen com a nous socis de la Unió Europea.
- 4 de març - Vitòria (Àlaba, el País Basc): l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre a l'Estat Espanyol de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals).
- 15 de març - els Estats Units i Rússia: aquests dos països arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
- 25 de març - Somàlia: els darrers soldats estatunidencs destacats al país l'abandonen l'endemà de la firma d'un tractat de pau entre líders guerrillers.
- 12 d'abril - Palestina: Israel i l'OAP conclouen al Caire l'acord sobre la policia palestina que es desplegarà a Gaza i Jericó segons el qual comptarà amb 9.000 efectius.
- 27 d'abril - Sud-àfrica: després de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en què poden participar tots els ciutadans, amb independència dels seus trets racials.
- 25 d'octubre - la Ciutat del Vaticà (Roma): la Santa Seu anuncia l'establiment de relacions oficials amb l'OAP, sense caràcter plenament diplomàtic || Tegucigalpa (Hondures): els presidents centroamericans i el primer ministre de Belize, hi aproven una declaració sobre pau i desenvolupament a la regió.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS :MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 14 de gener - Tolosa de Llenguadoc, (França): Frederica Montseny, dirigent anarquista (n. 1905).
- 21 de juliol - Barcelona: Pere Calders, escriptor català (n. 1912). :MÓN
- 15 de gener - Los Angeles (Califòrnia (EUA): Harry Edward Nelson conegut com Harry Nilsson, músic estatunidenc (n. 1941).
- 4 de març - Durango (esat de Durango, Mèxic): John Candy, actor còmic canadenc (n. 1950).
- 5 d'abril - Seatle (estat de Washington): Kurt Donald Cobain, conegut com Kurt Cobain, cantant de Nirvana, en un possible suïcidi (n. 1967).
- 22 d'abril - Nova York (Estat de Nova York, EUA): Richard Nixon, president dels Estats Units (n. 1913).
- 14 de juny - Los Angeles (Califòrnia (EUA): Enrico Nicola Mancini, conegut com Henry Mancini, compositor de música per a cinema (n. 1924).
Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:segle XX als:1994 ja:1994年 ko:1994년 ms:1994 simple:1994 th:พ.ศ. 2537 zh-min-nan:1994 nî

Moviment Cinquena República

El Moviment Cinquena República (MVR per les seves sigles en castellà) és un partit polític progressista veneçolà fundat per Hugo Chávez el 1997. Actualment és la primera força política a Veneçuela. Categoria:Partits polítics d'esquerres Categoria:Veneçuela

República

Una república és un sistema de govern en el què tots els càrrecs públics han estat escollits democràticament. Hi ha dictadures que s'autonomenen repúbliques només per designar que no es governada per un noble.

Vegeu també

- Segona_República_Espanyola categoria:Esborranys categoria:Política ja:共和制

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs. Queden 25 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:
- Països Catalans
-
- 1932, Barcelona - S'hi constitueix el Parlament de Catalunya: Lluís Companys n'és elegit president.
- 1961, Barcelona - S'hi publica el primer número de la revista "Cavall Fort".
- 1977, Barcelona - S'hi constitueix el primer Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya de després del franquisme.
- 1978, territoris d'administració espanyola - S'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Constitució espanyola. :
- Món
-
- 1534 - Equador: fundació de l'actual ciutat de Quito (San Francisco de Quito), per Sebastián de Benalcázar.
- 1998 - Veneçuela: Hugo Chávez guanya per primer cop les eleccions.

Naixements:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-

Necrològiques:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-

Festes:

- Espanya - Dia de la Constitució. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Desembre ja:12月6日 ko:12월 6일 simple:December 6 th:6 ธันวาคม

Charles Glover Barkla

Charles Glover Barkla (n. Widnes, Lancashire, 7 de junio de 1877 - † Edimburgo, 23 de octubre de 1944). Físico inglés. Alumno del University College de Liverpool y de la Universidad de Cambridge, fue luego profesor de física en la Universidad de Londres (King's College) y de filosofía natural en la Universidad de Edimburgo (1913-1944). Miembro de la Royal Society (1912), recibió de esta entidad la medalla Hughes (1917). Sus primeras investigaciones tuvieron por objeto el estudio de la relación existente entre el peso atómico de un elemento y su capacidad de absorción de rayos X. Luego investigó la radiación secundaria de los elementos expuestos a los rayos X e identificó dos series de radiación característica homogénea que denominó K y L. Sus trabajos demostraron que la emisión de radiaciones secundarias características constituía una propiedad del átomo. Fue galardonado con el premio Nobel de Física en 1917. Enlace externo:
- [http://nobelprize.org/physics/laureates/1917/press.html Biografía oficial (inglés)]