Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Hyderabad (Índia)

Hyderabad (Índia)

:Vegeu Hyderabad (Pakistan) per a la ciutat homònima de la província de Sindh, al Pakistan Hyderābād o Haidarābād (हैदराबाद) és una ciutat del sud de l'Índia. És la capital de l'estat d'Andhra Pradesh.

Origen del nom

Hyderābād també és coneguda com a Bhagyanagar. Aquest nom deriva d'una ballarina hindú (devadasi), que es va casar amb un príncep musulmà malgrat l'oposició del rei. Son nom era Bhagmathi i la ciutat va ser batejada en honor seu com a Bhagyanagar. Posteriorment, ella es convertí a l'islam tot prenent el nom de Hyder (o Haidar) Begum i la ciutat va passar a ser anomenada Hyderābād.

Història

L'àrea on ara hi ha Hyderābād formava part de l'imperi budista d'Ashoka al segle III aC. Diversos regnes hinduïstes dominaren la regió a partir d'aleshores, per entrar finalment a disputar-se-la amb els musulmans, fins que al final del segle XVI Mohammed Quli Qutb Shah consolidà el seu poder sobre la ciutat fortificada de Golconda, situada prop de l'actual emplaçament de Hyderābād. Posteriorment, féu fundar Hyderābād 8 quilòmetres a l'est de Golconda, a les ribes del riu Musi, que n'absorbí el creixement poblacional que no podia mantenir-se intramurs. A través dels seus més de 400 anys, la ciutat ha estat enriquida amb moltes mesquites, temples, minarets, basars i monuments.

Demografia

La població de la ciutat s'estima en 3,7 milions (2001); la de l'àrea metropolitana, en 6,4. Hyderābād té tant població musulmana com hindú i cristiana. Les llengües que més s'hi parlen són l'urdú (sobretot per part dels musualmans) i el telugu (per part d'hindús i cristians). A més, l'hindi hi és molts estès i l'anglès és molt emprat per als negocis.

Economia

Des dels anys 90 moltes empreses estrangeres del sector de les telecomunicacions i la informació s'han instal·lat a la ciutat, que ha invertit notablement en infraestructura digital i s'ha beneficiat de la deslocalització que es dóna a les empreses del primer món. Tecnològicament és un dels centres més importants del país.

Transports

Hyderābād té, ultra diversos enllaços aeris regionals amb la resta de l'Índia, connexió amb ciutats de l'Orient Mitjà, el sud-est asiàtic (especialment Singapur i Malàisia) i els Estats Units d'Amèrica (Chicago). És previst d'instal·lar-hi un monorail per alleujar-hi la congestió urbana.

Educació i ciència

Hyderābād és una important ciutat universitària. Disposa de vuit universitats i escoles professionals, entre d'altres la Universitat d'Osmania, la de Hyderābād i l'Institut Central d'Anglès i Llengües estrangeres (CIEFL). Darrerament, a més, hom ha posat èmfasi en l'educació general, incloent-hi la femenina, amb l'objectiu d'incrementar la productivitat i fer millorar l'economia, cosa que alhora erosiona el sistema tradicional de castes. De moment, la taxa d'alfabetització hi és estimada en un 69,48% (superior a la mitjana nacional índia, del 59,5%). Categoria:Índia

Índia

L'Índia (nom oficial: República de l'Índia, abans Unió Índia) és un estat situat al sud de l'Àsia, que ocupa la major part del subcontinent indostànic. És el país més poblat després de la Xina, amb més de mil milions d'habitants (les projeccions indiquen que pot sobrepassar la Xina el 2050), i el setè en extensió, amb una línia de costa de més de 7.000 km, banyats per l'oceà Índic. L'Índia té 15.000 km de fronteres terrestres. Limita al nord-oest amb el Pakistan, al nord amb l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan, al nord-est amb Myanmar i Bangladesh. A l'est limita amb el golf de Bengala i a l'oest amb la mar Aràbiga. Al sud-est, l'estret de Palk separa l'Índia de Sri Lanka, i al sud-oest té a prop les illes Maldives. Pertanyen a l'Índia les illes Laquedives (al nord de les Maldives) i les illes Andaman i Nicobar, a l'est de la península de Malacca. L'Índia ha crescut significativament, tant en població com en importància estratègica, els darrers vint anys. Avui dia, l'economia índia és la quarta del món segons el producte interior brut (PIB) mesurat segons la paritat del poder adquisitiu, i el seu PIB en termes absoluts (445.000 milions de dòlars) era el 13è del món l'any 2000; el 1997, l'agricultura representava el 25% del PIB, les indústries un 30% i els serveis el 45%. L'any 2003 es considerava la segona economia mundial de creixement més ràpid. És la democràcia parlamentària més gran de la Terra pel que fa al nombre d'habitants i també ha esdevingut una notable potència regional, ja que posseeix una de les forces militars més importants del món i, a més, és una dels pocs països que té armament nuclear. Està estructurada com una república federal, on el president és el cap d'Estat, però els seus poders són simbòlics; això explica probablement que un intocable hagi pogut accedir a aquesta funció. Els presidents i vicepresidents són elegits indirectament cada 5 anys per un col·legi especial. El vicepresident no esdevé necessàriament president si el president mor o dimiteix. L'Índia és el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues i ha estat el lloc de naixement de quatre de les principals religions mundials: l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. Va formar part de l'Imperi Britànic abans d'assolir la independència el 1947.

Geografia i clima

1947 Tots els estats indis del nord i el nord-est es troben accidentats per la serralada de l'Himàlaia, que s'estén des de Jammu i Caixmir, al nord, fins a Arunachal Pradesh, a l'extrem oriental, i conforma la majoria dels límits orientals de l'Índia. La resta de l'Índia septentrional, central i oriental està formada per la fèrtil plana Indogangètica. Cap a l'Índia occidental, a la frontera sud-est del Pakistan, es troba el desert de Thar. La part meridional de la península és gairebé tota composta per l'altiplà del Dècan. Aquest altiplà està flanquejat per dues serralades litorals poc elevades, els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals. A l'Índia hi ha grans rius com l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, el Yamuna, el Godavari, el Krishna, el Narmada i el Kaveri. Les ciutats principals són Mumbai (Bombai), amb 12,7 milions d'habitants, i Delhi, la capital, amb més de deu. Les segueixen en importància Bangalore, Calcuta i Chennai (Madràs), totes amb més de quatre milions; Ahmedabad i Hyderabad, amb més de tres milions; amb més de dos milions d'habitants hi ha sis ciutats índies, i dinou tenen més d'un milió. El clima indi varia des del clima tropical al sud fins a un clima més temperat al nord. Les parts de l'Índia que toquen a l'Himàlaia tenen el clima propi de la tundra. La temporada de pluges arriba per mitjà dels monsons.

Divisió administrativa

L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen cadascun un parlament i un govern; 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central; i el territori nacional de la capital, Nova Delhi. Estats: Territoris:
- Chandigarh
- Dadra i Nagar Haveli
- Daman i Diu
- Illes Andaman i Nicobar
- Laquedives o Lakshadweep
- Pondicherry Territori de la capital nacional:
- Delhi

Llengües

A part de l'hindi, llengua nacional, i l'anglès, llengua administrativa, que són oficials a tota la república, l'Índia té 21 llengües nacionals més, oficials en diversos dels seus estats: assamès, bengalí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, kannada o kanarès, konkani, maithili, malaialam, manipuri o meitei, marathi, nepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú. També hi ha una sèrie de llengües regionals i dialectes. Les llengües índies no usen l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.

Religió

Les principals religions practicades a l'Índia són l'hinduisme i l'islamisme. El budisme, originari del nord de l'Índia, no és practicat de veres actualment, sinó tan sols per tibetans desplaçats des de la conquesta del Tibet per part de la Xina, i alguns intocables que van ser convertits per Bhimrao Ramji Ambedkar. El sikhisme està força estès en algunes zones, com el Panjab.

Pàgines que s'hi relacionen


- Ciutats de l'Índia India als:Indien [[got:

Islam

L'islam ( ) és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII basant-se en l'Alcorà. Els musulmans creuen que Déu (altrament dit Al·là) va revelar l'Alcorà al profeta Muhàmmad mitjançant un àngel. Muhàmmad va recitar aquesta revelació als seus deixebles, que més endavant van escriure el text sagrat en paper. L'islam considera Muhàmmad l'últim profeta, que complementa els ensenyaments de Jesús i Moisès. L'islam no és una religió que només lliga la persona i la seva consciència amb Déu, és una religió social que condiciona la persona d'una manera total, tant amb les relacions amb Déu com amb tota la diversitat de relacions socials. La xària o llei islàmica impregna tots els aspectes de la vida humana. De cap manera contempla una divisió en vida religiosa i vida política. Dóna resposta a totes les qüestions que un creient pugui formular-se i, fonamentalment, indica el camí que, si es segueix, garantirà la pròpia salvació. Sovint es representa l'islam amb una mitja lluna, en oposició a la creu del cristianisme. Aquest símbol té l'origen a l'Imperi bizantí i ara està present a moltes banderes de països musulmans.

Preceptes bàsics

El nucli de la llei islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: la professió de fe (la xahada), la pregària ritual (la salat), l'almoina (la zakat), el dejuni durant el mes el Ramadà (el sawm) i el pelegrinatge a la Meca (el hajj).

La professió de fe (xahada)

Davant de testimonis i en els principals moments de la vida, el creient ha de recitar la fórmula: «No hi ha cap Déu tret de Déu, i Muhàmmad n'és el profeta». Per altra banda, per esdevenir musulmà no hi ha cap ritus d'iniciació o baptisme, només cal recitar aquesta professió de fe.

La pregària ritual (salat)

Cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a la Meca, els fidels s’han de dirigir a Déu amb la pregària. Una sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a la mesquita. Es reciten capítols sures de l'Alcorà i sovint es repeteix la invocació «Al·lah àkbar» («Déu és el més gran!»).

L'almoina (zakat)

L'almoina té dues modalitats: l'exercida espontàniament i lliure per agradar Déu i la reglamentada i obligatòria (zakat) segons la qual tots els musulmans han d'aportar als pobres i a la comunitat una desena part de les seves rendes i capital.

El dejuni durant el mes de ramadà (sawm)

El ramadà és el novè mes del calendari lunar i és el mes en el que començà la revelació de l'Alcorà. Des de l'alba a la posta del sol, el fidel s'ha d'abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir relacions sexuals.

El pelegrinatge a la Meca (hajj)

Almenys un cop a la vida, els musulmans adults que disposen de mitjans suficients, han de pelegrinar a la Meca i a la Gran Mesquita, davant la 'pedra negra' o Ka'ba, han de proclamar conjuntament: «Aquí estic, al teu servei, oh Déu!».

Pautes de conducta

Òbviament, a més d'aquests cinc preceptes bàsics, la religió islàmica estableix altres pautes de conducta i, al mateix temps, manté costums preislàmics propis de la terra on es va formar.
- Es manté la prohibició de menjar carn de porc i la carn d'animals que no hagin estat sacrificats d'una determinada manera.
- Segons alguns corrents jurídics, es prohibeix beure vi i altres begudes alcohòliques.
- Tot i que amb interpretacions variables, existeix una forta reticència a crear imatges d'homes i d'éssers vius. Déu és l'únic creador d'imatges, fer-ne és voler imitar Déu.

El jihad

Sovint s'ha afirmat que l'islam té un caràcter combatiu a conseqüència de la predicació a favor de la «guerra santa». Certament, la paraula àrab jihad s'ha traduït com a guerra santa. Ara bé, aquest concepte significa «esforç especial a favor de l'islam», un esforç dirigit tant contra l'enemic interior, dins de cada musulmà, com contra l'enemic exterior, quan l'islam es veu atacat. Només és justa la guerra d'autodefensa.

Pàgines que s'hi relacionen


- Expansió de l'Islam
- Divisió de l'Islam

Enllaços externs


- [http://orbita.starmedia.com/~serveis/islam/ Història de l'islam]
- [http://www.arabic-islamic.org/ Directori i biblioteca virtual amb enllaços directes a documents complerts d'accés lliure sobre la civilització arabo-islàmica]
- [http://wwwuser.gwdg.de/~mriexin/euroislam.html Links: Islam in Western Europe]
- [http://www.sufiblog.com/ Islamic Meditation]
- [http://es.geocities.com/xarqand/ L'islam des de l'Orient de l'Àndalus] Categoria:Islam ja:イスラム教 ko:이슬람교 ms:Islam simple:Islam th:ศาสนาอิสลาม

Segle III aC

Esdeveniments:


- Guerres Púniques entre Roma i Cartago
- Comença a construir-se la Gran Muralla Xinesa

Personatges importants


- Arquímedes, matemàtic
- Anníbal, militar

Invents, descobriments, introduccions


- Es calcula el diàmetre de la Terra ----
Un segle abans / Un segle després
Categoria:Segle III aC ja:紀元前3世紀 ko:기원전 3세기

Mesquita

a Istambul]] Una mesquita (en àrab, مسجد) és el temple de la religió islàmica. Una mesquita es un edifici on se reuneixen els fidels musulmans per la pregària comunitària, si bé no és l'únic lloc possible per pregar. Una mesquita segueix un pla arquitectònic estricte, imitat de la primera mesquita, la de Mahoma a Medina. Les mesquites són els edificis normalment molt macos i d'una gran importància arquitectonica. Un mesquita és un espai públic d'oració que forma part d'un conjunt anomenat madrassa, on també hi ha albergs per als pobres i escoles perquè els infants aprenguin a llegir l'Alcorà. Les mesquites poden tenir formes molt diverses, però totes sempre posseeixen certs espais amb funcions definides clarament: - El minaret: que ocupa una posició ben visible des de l'exterior. És una torre des d'on el muetzí crida l'hora de pregar. - El pati porticat (xan), quee té enmig una font on els creients es renten la cara, les mans, els braços i els peus, per purificar-se abans de resar. - La sala de pregària (liwan), on s'accedeix descalç i amb el cap cobert. Acostuma a estar plena de columnes que recorden l'aspecte de les palmeres dels oasis i té el sòl cobert de catifes. Durant l'oració, totes les mirades es dirigeixen cap a un mur del fons anomenat quibla, que està orientat en direcció a la Meca. A la quibla s'obre la part més sagrada: un petit nínxol que es cobreix amb una cúpula i que s'anomena mihrab. Al costat d'aquest nínxol, hi ha una trona de fusta (minbar), on s'enfila l'imam, que és la persona encarregada de llegir l'Alcorà i de dirigir les pregàries. Un imam és un delegat de la comunitat musulmana i no pas un sacerdot, perquè ells consideren que cap home no és digne d'interposar-se entre Déu i els creients." categoria:Islam categoria:Edificis religiosos ja:モスク ms:Masjid simple:Mosque th:มัสยิด

Hindi

L'Hindi (हिन्दी) és un idioma parlat en molts estats del nord i el centre de l'Índia. És una llengua indoeuropea, de la família Indoiraniana. Va evolucionar a partir dels idiomes prakrit de l'Edat Mitjana (indoarià mijtà) i, indirectament, del sànscrit, del qual pren gran part del vocabulari tècnic, religiós i jurídic. Arran de la influència musulmana al nord de l'Índia, existeix també un gran nombre de préstecs del persa, l'àrab i el turc. L'hindi és el segon idioma més parlat en el món, després del mandarí. Vora 500 milions de persones parlen hindi i el nombre total de persones que l'entenen pot superar els 800 milions. Per raons de rivalitat político-religiosa entre l'Índia i el Pakistan, se'l considera com un idioma diferent de l'urdú (que és l'idioma oficial de Pakistan). Però en la seua forma parlada col·loquial ambdós són mútuament intel·ligibles, sent des d'un punt de vista lingüístic varietats d'un mateix idioma. Les seues diferències es redueixen al sistema d'escriptura, que en el cas de l'hindi és l'alfabet devanagari, mentre que l'urdú empra l'alfabet àrab. Aquests dos idiomes també es diferencien en la seua terminologia culta, que en hindi es pren generalment del sànscrit (ja que els indis que el parlen són majoritàriament hindús), mentre que en urdu els cultismes són majorment d'origen persa-àrab (ja que la major part dels seus parlants són musulmans). Abans de la partició de l'Índia en l'Índia i Pakistan, l'hindi i l'urdú parlats eren considerats el mateix idioma, l'hindi-urdú. Des de la partició, el "hindi estàndard" s'ha desenvolupat reemplaçant molts mots de l'àrab i del persa per paraules del sànscrit. L'hindi i l'urdú tenen hui en dia quatre formes literàries: Hindi Estàndard, urdú, dakkhini (dakhini), i rehkta. El dakhini és un dialecte de l'urdú en la regió de Deccan de la part Sudcentral de l'Índia, majorment a Hyderabad, que utilitza menys préstecs perses i aràbics. El rehkta és una forma d'urdú que s'utilitza principalment per a la poesia. poesia

Dialectes

Encara que pròpiament són idiomes distintes, les llengües del grup Hindi Occidental (i fins i tot alguns d'altres grups de la Zona Central) es consideren com a dialectes d'Hindi/Hindi-Urdú segons la constitució de l'Índia.
- Khadiboli, Khariboli o Sarhindi és el dialecte usat com l'idioma nacional d'Índia, ensenyat a les escoles i en el govern. Prové del nord de Uttar Pradesh.
- Urdu és el dialecte usat com l'idioma nacional de Pakistan.
- Brajbhasha va ser el dialecte literari durant el període bhakti, parlat en Uttar Pradesh oriental.
- Awadhi o Avadhi es parla en Uttar Pradesh central.
- Bambaiya o Mumbaiyya es parla en Bombai.
- Kanauji es parla a la regió entre Awadh i Braj en Uttar Pradesh.
- Bundeli es parla a la regió Bundelkhand de Madhya Pradesh.
- Bagheli es parla al nord-est de Madhya Pradesh.
- Chhattisgarhi, Lahariya o Khalwahi es parla en Chhattisgharh.
- Hariyanvi, Bangaru o Jatu es parla en Haryana.
- Bhaya es parla en el sud de Pakistan.
- Chamari, parlat pels dalit de Uttar Pradesh i Madhya Pradesh.
- Gowli es parla en Madhya Pradesh y en el districte Amravati de Maharashtra.

Vegeu també


- Urdú
- Devanagari Categoria:Llengües indoiranianes ja:ヒンディー語 ko:힌디어 simple:Hindi

Anglès

::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva) ---- L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Extensió

L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris. També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes). És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.

Història

L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare. L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari

Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000. Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%

Sistema d'Escriptura

L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes


- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)

Altres enllaços


- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert] Categoria:Anglès als:Englische Sprache ja:英語 ko:영어 ms:Bahasa Inggeris simple:English language th:ภาษาอังกฤษ zh-min-nan:Eng-gí

Orient Mitjà

L'Orient Pròxim (també anomenat Pròxim Orient i Orient Mitjà) és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident). Es contraposa a l'Extrem Orient o Orient Llunyà. El nom dOrient Mitjà s'utilitza per influència de l'anglès Middle East, que es refereix a una divisió de l'Orient antiquada, però que despuès de la caiguda de l'Imperi Otomà ha començat a ser més utilitzada en anglès i traduïda a moltes llengües. Encara que les definicions poden variar, en termes generals l'Orient Pròxim està compost pels següents països: Bahrain, Egipte, Turquia, Iran, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Oman, Qatar, Aràbia Saudita, Síria, els Emirats Àrabs Units, Iemen, i els territoris palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza.

Història

Coneixem la història d'aquesta regió sobretot pels escrits de l'Antic Testament i dels historiadors grecs, i per les excavacions que hi ha fet l'Arqueologia des del segle XIX. Al llarg de la història, els països d'aquesta part del món sovint han experimentat els mateixos canvis. Per exemple, les conquestes de l'Imperi Persa, d'Alexandre el Gran i de l'Islam.

Situació actual

Actualment, aquesta regió és predominantment islàmica. La producció de petroli hi és molt important. Els Estats Units n'han ocupat alguns països. Un dels conflictes més importants de l'Orient Pròxim és el que hi ha entre Israel i els països àrabs. Categoria:Geografia Categoria:Història ko:중동 ja:中東 simple:Middle East th:ตะวันออกกลาง

Singapur

Singapur és una ciutat-estat del sud-est asiàtic que engloba 64 illes i illots al capdavall de la península de Malàisia. Després d'uns orígens com a centre comercial i administratiu del domini colonial britànic a la zona durant el segle XIX, i després d'un breu període d'unió amb Malàisia, Singapur experimentà un fulgurant creixement econòmic que el feu passar del tercer al primer món en poc 30 anys. És un dels Tigres asiàtics. Tigres asiàtics Categoria:Singapur ja:シンガポール ko:싱가포르 ms:Singapura simple:Singapore th:ประเทศสิงคโปร์ zh-min-nan:Sin-ka-pho

Malàisia

La Federació de Malàisia és un estat del sud-est d'Àsia. Està integrada per la Malàisia Peninsular (131.588 km²) i els estats de Sarawak (124.450 km²) i Sabah (73.711 km²) a la part nord de l'illa de Borneo (Kalimantan), situada a l´arxipèlag indonesi, a uns 640 km de la península. Un dens bosc tropical cobreix prop del 70% de la seva superficie.

Una cadena de muntanyes en direcció nord-sud, envoltada de planícies costeres travessa la península de Malàisia.
A Sabah i Sarawak les planes s'eleven cap a l'interior muntanyós. Les precipitacions anuals són abundants. L'economía es basa en les plantacions de cautxú i la mineria d'estany, els principals jaciments dels quals es troben als estats de Peraque i Selange, a la costa oest. La tala indiscriminada i l'ús d'herbicides altament tòxics són preocupants. Preocupa que les especies nadives d'arbres siguin perjudicades de forma irreparable. Per combatre la deforestació s'està impulsant el comerç i la indústria del bambú Categoria:Malàisia als:Malaysia ja:マレーシア ko:말레이시아 ms:Malaysia simple:Malaysia th:ประเทศมาเลเซีย zh-min-nan:Má-lâi-se-a

Estats Units D'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats. La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units. Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca. La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies. La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Geografia

Els seus límits són: #Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic). #Al sud amb Mèxic. #A l'est amb l'oceà Atlàntic. #A l'oest amb l'oceà Pacífic. Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical. La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

Història

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació. Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees. Rússia Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats. El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

Economia

:Article principal: Economia dels Estats Units Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya. L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país. El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

Política

Japó És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd. Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal


- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Àrees metropolitanes

Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

Demografia

Origen ètnic

Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.

Religió

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

Llengua

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

Enllaços externs


- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol Categoria:Estats Units ja:アメリカ合衆国 ko:미국 ms:Amerika Syarikat simple:United States th:สหรัฐอเมริกา zh-min-nan:Bí-kok

Chicago

Chicago és la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de més de 9 milions d'habitants. Fundada el 4 de març de 1837, es localitza a l'estat d'Illinois, a la costa oest del llac Michigan. Avui, la ciutat de Chicago és el segon centre financer més important dels Estats Units, després de Nova York, i el segon centre industrial més important després de Los Angeles. La producció anual de productes i serveis a la regió metropolitana de Chicago és aproximadament de 150.000 milions de dòlars nord-americans. Chicago posseix el tercer sistema d'educació pública més gran dels Estats Units, i el cinquè de l'Amèrica del Nord, (després de la Ciutat de Mèxic, Nova York, Los Angeles i Toronto). Les universitats més importants són la Universitat de Chicago i la Northwestern University, ambdues molt reconegudes a l'àmbit mundial, i la Universitat d'Illinois, la qual és líder mundial en recerca mèdica. Chicago és una ciutat esportiva: té dos equips professionals de beisbol, els Cubs i els White Sox; un equip professional de futbol americà, els Bears; un equip de futbol, els Fire; un equip de basquetbol, els Bulls (equip del famós Michael Jordan), i dos equips professionals d'hoquei sobre gel, els Blakhawks i els Wolves. hoquei Categoria:Ciutats dels Estats Units ja:シカゴ

Pete Sorenson

Pete Sorenson (born 1952, Washoe County, Nevada) is lawyer, member of the Democratic Party and a County Commissioner in Lane County, Oregon. He graduated with a Juris Doctor from University of Oregon in 1982. Sorenson served as a legislative assistant to Representative Jim Weaver from 1974 until 1977. From 1977 to 1979, he was a Special Assistant to the Secretary of Agriculture during the Carter Administration. While in private pratice from 1982 to 1995, he also served as a member of the Board of Education at Lane Community College in Eugene Oregon. During his tenure at Lane Community College, Sorenson advocated strongly for dislocated workers' retraining programs and for childcare for staff and students. In 1993, Sorenson was appointed State Senator to Oregon Legislative and was elected to a full term in 1994. Instead of running for reelection as a State Senator, Sorensen choose instead to run for County Commissioner in 1996 and was elected to his first term. He ran for successfuly for reelection as a County Commissioner in 2000 and 2004. Sorenson has run on a "pro-environment, pro-education, pro-senior, pro-regular taxpayer, pro-child, pro-civil rights, pro-civil liberties, and pro-people" platform. [http://www.petesorenson.com/aboutpete.htm] In Janurary of 2005, Sorenson announced he would challange Incumbent Governor Ted Kulongoski, who is also a Democrat. [http://www.koin.com/news.asp?RECORD_KEY%5Bnews%5D=ID&ID%5Bnews%5D=724%20] Governor Kulongoski's recent approval rating was 42% according to a poll done by SurveyUSA. [http://www.surveyusa.com/50State2005/50StateGovernorApproval1005SortbyState.htm]

See also


- Oregon gubernatorial election, 2006
- U.S. gubernatorial elections, 2006

External links


- [http://www.petesorenson.com/ Pete Sorenson 2006 Gubernatorial Campaign Site]
- [http://www.blueoregon.com/2005/01/pete_sorenson_c.html Pete Sorenson: Challenging Kulongoski]
- [http://www.blueoregon.com/2005/08/get_out_the_cry.html Discussion of 2006 Candidates for Governor-Blue Oregon]

NLP Nurkowanie sylwester ruletka media










































:: RELATED NEWS ::
(1626) Sadeya
Sadeya.- Asteroide nº. 1626 de la serie (1927 AA), descubierto el 10 de enero de 1927 desde Barcelona por José Comas y Solá (1868-1937).- Nombrado después de fallecido el descubridor, a petición del Presidente de la Sociedad Astronómica de España y América (Sadeya) para recordar a la Sociedad Astronómica por él fundada.- Tiene 52.4 km
(1655) Comas Solá
Coma Solá. Asteroide nº 1655 de la serie (1929 WG), descubierto el 28 de noviembre de 1929 desde Barcelona por José Comas y Solá (1868-1937). Nombrado con posterioridad al fallecimiento de Comas y Solá, a petición del Observatorio Fabra de Barcelona, para recordar a su primer director. Tiene un tamaño de 40,8
(1708) Polit
Polit.- Asteroide nº, 1708 de la serie (1929 XA), descubierto por José Comas y Solá (1868-1937) el 1 de diciembre de 1929 desde Barcelona.- Nombrado en honor de Isidro Polit (1880-1958), ayudante del descubridor y segundo director del Observatorio Fabra de Barcelona.- 33.5 kms es su tamaño.-
Bien
Al contrario que verdad y belleza, el bien es tautológico, es lo deseable. Algunos sistemas propugnan la verdad, otros la belleza, pero propugnar el bien es tautológico, porque bien es lo propugnable, lo deseable. Los bienes son objetos materiales o inmateriales que por sus características tienen la capacidad de satisfacer necesidades humanas (los bienes no siempre satisfacen necesidades vitales).
Sistema cardiovascular
El sistema cardiovascular es el conjunto de conductos por los que circula la sangre y está formado por:
- El corazón.
- Los vasos sanguíneos. El sistema circulatorio es la suma del sistema cardiovascular o circulación sanguínea más el sistema linfático.

División del sistema cardiovascular en humanos

La
Jerez de la Frontera
Jerez de la Frontera es una ciudad situada en la provincia de Cádiz, Andalucía, España. Está ubicada en una zona fértil para la agricultura y la ganadería, céntrica, nudo de comunaciones de la Bahía, el Campo de Gibraltar, la Sierra y Sevilla. Cuenta actualmente con 196.275 habitantes (Enero de 2005), ejerciendo una gran influencia
Ábside
Parte de la iglesia situada en la cabecera. Generalmente tiene planta semicircular pero puede ser también poligonal. Suele estar cubierto por algún tipo de bóveda. iglesia

Etimología

Del latín (absis, absidis), que a su vez proviene del griego (apsis, apsidos), cuyo significado es el de arco o bóveda.

Orígenes y evolución

En los templos romanos el ábside era una hornacina en la que se alojaba la estatua de una deidad. Tamb
Acanthus mollis
El acanto (Acanthus mollis) es una planta herbácea perenne originaria de las estepas africanas y asiáticas, fue adaptada desde la antigüedad a la región mediterránea en el cultivo de jardines, por lo que es frecuente en España. Es la única especie de la familia de las acantáceas qu

All Rights Reserved 2005 wikimiki.org