:: wikimiki.org ::

ICV

ICV

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és un partit polític ecosocialista d'àmbit català.

Orígens i partits intervinents en la formació

El naixement de la federació Iniciativa per Catalunya

El 23 de febrer de 1987, sota el nom d'Iniciativa per Catalunya (IC), es crea una federació de partits polítics formada inicialment pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). La nova federació també incorpora independents i persones provinents dels moviments socials. Creada sota l'impuls del PSUC, el partit fundador més important, IC no només pretén recomposar l'espai comunista català, greument afectat per la crisi interna i electoral de principis dels vuitanta, sinó que busca construir un nou discurs polític fruit de les tesis eurocomunistes i obrir-se cap als nous moviments socials. Al igual que sempre havia fet el PSUC amb el Partit Comunista d'Espanya (PCE), IC manté l'obediència catalana i la seva sobirania respecte d'Esquerra Unida (IU en les seves sigles en castellà, una formació bastida a l'Estat Espanyol pel PCE i altres partits en un procés similar al que havia iniciat IC) i és limita a establir acords electorals i parlamentaris amb IU. En aquesta època el màxim dirigent de la formació és Rafael Ribó, provinent del PSUC. Ben aviat però aquesta recerca d'un nou discurs polític allunyat del comunisme clàssic porta les seves tensions i el 1989 el PCC abandona IC. Per contra, el PSUC i l'ENE van cedint progressivament a IC la seva sobirania, congelant la seva activitat interna en favor de la federació, que de facto, actua ja com un únic partit polític. Paral·lelament a aquests moviments, i com un dels seus múltiples desencadenants, es realitza un procés d'unificació comunista que porta a la reintegració al PSUC de l'organització Bandera Roja, si bé el PCC rebutjarà la reunificació.

La Coalició Iniciativa per Catalunya-Els Verds

Superada aparentment aquesta primera crisi, el 1995 IC conforma una coalició electoral, anomenada Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-EV), a la que s'integra, a part, lògicament, de la pròpia IC, l'organització Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya) i novament el PCC, aconseguint millorar els resultats electorals. Tanmateix, tant al si de la federació IC, com en la mateixa coalició IC-EV, es mantenen les diverses tensions ideològiques i organitzatives que havien portat a la desvinculació del PCC d'IC el 1989. A nivell organitzatiu hi ha diferències sobre si els partits integrants han de cedir completament la seva sobirania a IC i conformar aquesta com un partit únic, o si per contra, IC-EV ha de ser una plataforma electoral i programàtica però mantenint la independència de cada partit. Aquesta discussió orgànica va molt lligada a la discussió ideològica sobre si IC ha d'evolucionar més enllà del comunisme o bé ha de limitar-se a ser un àmbit comú de treball programàtic i electoral. També hi ha diversos punts de vista a nivell estratègic, especialment sobre quina política d'aliances cal dur a terme envers el Partit Socialista. Fruit de totes aquestes tensions la coalició es trenca el 1997 quan el PCC abandona la coalició i, alhora, un sector del PSUC contrari a la seva dissolució a l'interior d'IC forma el PSUC-viu. Aquests dos partits, junt amb algunes altres organitzacions més petites creen Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i estableixen relacions amb IU. Això al seu torn comporta que IU i IC trenquin la seva col·laboració a nivell estatal. A l'interior de l'altre soci de la coalició, Els Verds (CEC), també hi ha diverses tendències que porten a la fragmentació del partit en petits grups, alguns s'integren a IC, d'altres a EUiA i d'altres intenten bastir el seu projecte independent. Tots aquests fets comporten un daltabaix electoral en tots i cada un dels grups que han sorgit d'IC-EV.

Consolidació d'Iniciativa per Catalunya Verds

Desprès de la crisi trobem doncs que l'ENE i el PSUC han cedit definitivament la seva sobirania a IC i que aquesta està disposada a avançar cap a un nou projecte polític que se sap que no vol renunciar al caràcter alternatiu del comunisme enfront del capitalisme però que, en no seguir els seus postulats, ha de construir un marc conceptual nou. Així s'aprova una nova definició del partit com a ecosocialista, s'adopta el nom d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), i es conforma un únic partit. Poc desprès (2002) s'adopta el nom actual d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Paulatinament el nou projecte d'ICV va recuperant els seus resultats electorals i l'any 2000 Joan Saura relleva Rafael Ribó al capdavant del partit. El 2004 la formació Els Verds-Esquerra Ecologista (EV-EE) -un petit partit ecologista provinent de la fragmentació de Els Verds (CEC)- ingressarà a ICV dissolent-se al seu interior. En l'àmbit local, des dels seus orígens, ICV té establert un protocol de col·laboració amb diversos col·lectius independents agrupats a l'Entesa del Progrés Municipal (EPM).

Representació institucional

En el darrer cicle (a partir del 2003) ICV i EUiA ha recomposat les seves relacions sobre la base d'acords electorals i programàtics, però aparcant el projecte d'unificació orgànica que tants desacords ha causat en el passat i optant per una formula de coalició electoral. Les relacions entre les dues formacions s'articulen ara en un Consell Coordinador. Això ha comportat, de retruc, el restabliment de relacions amb IU. Els resultats electorals de la coalició han continuat progressant i actualment aquesta ostenta representació als principals Ajuntaments del país; al Parlament de Catalunya –cinc diputats (un d'ells d'EUiA) i quatre diputades-; al Congrés dels Diputats –un diputat Joan Herrera i una diputada Carme García, (integrats al grup parlamentari Esquerra Verda, format per IU, ICV i EUiA), al Senat (dos senadors, aquí sota la llista unitària de l'Entesa Catalana de Progrés conjunta amb PSC i ERC i de la que no participa EUiA) i al Parlament Europeu (on ICV s'integra amb el seu diputat –Raül Romeva- al Partit Verd Europeu –del que ICV és un dels partits fundacionals- mentre que EUiA, a través d'IU, s'integra al Partit de l'Esquerra Europea). Actualment (2005) ICV-EUiA, ERC i PSC, a partir del Pacte del Tinell formen l'anomenat "tripartit" a la Generalitat de Catalunya sota presidència Pasqual Maragall i amb la presència de dos consellers d'ICV, Joan Saura (Relacions Institucionals i Participació) i Salvador Milà (Medi Ambient i Habitatge). A nivell local ICV (conjuntament amb EUiA i les EPM) ostenta una vintena d'alcaldies i té uns quatre cents regidors i regidores. ICV participa també del govern de la ciutat de Barcelona (la cap de llista és Imma Mayol) amb un pacte de progrés amb ERC i PSC, i en fórmules similars a moltes ciutats i pobles de Catalunya.

Ideologia i principis programàtics

En els documents definitoris d'ICV apareixen sovint les expressions ecosocialisme, ecopacifisme, esquerra transformadora, esquerra alternativa o esquerra verda nacional. Segons la pròpia definició, Iniciativa per Catalunya Verds és una organització de l'esquerra verda nacional que lluita per una societat d'homes i dones, lliures i iguals, en un planeta habitable i que, amb la més amplia participació ciutadana, impulsa la construcció d'una majoria social i política d'esquerres a Catalunya.

Estructura organitzativa

L'estructura organitzativa ha anat evolucionant al llarg dels anys des del model jeràrquic centralitzat de la tradició comunista que es va adoptar en un principi fins al model actual amb trets més horitzontals, influït pels moviments socials. Fruit d'aquesta concepció actualment la presidència d'ICV i les persones cap de llista o dirigents d'organització local són escollides en eleccions primàries internes; s'ha regulat un procediment de consulta interna mitjançant referèndum vinculat on poden participar tots els afiliats i afiliades del partit, procediment que és obligatori per a les decisions més rellevants, fet que comporta una traslació de la sobirania cap als i les militants de base; i s'han adoptat polítiques d'igualtat de gènere que garanteixen un presència mínim del 40% de cada sexe en els òrgans de direcció del partit. El màxim òrgan d'ICV és l'Assemblea Nacional que és reuneix, com a mínim, un cop cada quatre anys i que té competència exclusiva en la fixació dels principis del partit, del seu manifest programa i de les normes de funcionament. L'Assemblea Nacional escull un Consell Nacional que és el màxim òrgan entre assemblees. Aquest escull una Comissió Permanent per tal d'executar i fer seguiment dels seus acords i una Secretaria Política que dirigeix l'activitat diària del partit coordinada pel president o presidenta d'ICV. ICV s'organitza territorialment a través d'agrupacions comarcals i locals i a nivell polític en àmbits temàtics i programàtics. Així mateix manté un protocol de col·laboració amb l'organització juvenil Joves d'Esquerra Verda (JEV) –anteriorment Joves amb Iniciativa (JIC), formada per la confluència de les joventuts polítiques del PSUC i l'ENE–.

Símbols

La bandera d'ICV és la vermella amb el logotip, però s'utilitza també amb els colors verd (pels ecologistes) i morat (considerat el color del moviment antiglobalització i alternatiu i símbol del feminisme). Els himnes del partit són Els Segadors i La Internacional. El principal òrgan d0expressió d'ICV és el periòdic Treball fundant pel PSUC el 1936.

Enllaços externs

- [http://www.ic-v.org| Plana web d'Iniciativa per Catalunya Verds]
- [http://www.eurogreens.org/cms/default/rubrik/2/2974.egp_website@ca.htm| Plana web del Partit Verd Europeu]
- [http://www.jic-jev.org| Plana web de Joves d'Esquerra Verda]
- [http://www.noushoritzons.org| Plana web de la Fundació Nous Horitzons]

Articles relacionats

- Partit Socialista Unificat de Catalunya
- Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra
- Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)
- Esquerra Unida i Alternativa

Bibliografia

- RIUS i PINIÉS, Marc "INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (1987-2004) Una història de l'esquerra verda de Catalunya". Fundació Nous Horitzons. Barcelona. 2005. Categoria:Partits polítics de Catalunya Categoria:Partits polítics d'esquerres

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta quart dia de l'any del calendari gregorià. Queden 311 dies per a finalitzar l'any i 312 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1981 - Espanya: s'hi esdevé l'intent de cop d'estat conegut com el 23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils segresten els parlamentaris al Congrés dels Diputats i a València els carros de combat de l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
- 1983 - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): un incendi destrueix el Gran Teatre de la Passió.
- 1987 - Barcelona: fundació de l'organització política Iniciativa per Catalunya. :MÓN
- 1997 - Edimburg (Escòcia): un grup de genetistes de l'Institut Roslinde, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer néixer el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly.

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) era un partit català d'ideologia comunista. El PSUC va ser fundat el 23 de juliol de 1936 com a resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la federació catalana del PSOE. La idea de la fusió de les forces obreres en un sol partit pren força a partir del desenllaç dels fets d' Octubre de 1934 i de l'experiència unitària de les al·liances obreres. Després de converses i debats interns al sí dels partits obrers catalans, no s'acaba assolint la completa unitat i tant el Bloc Obrer i Camperol com el petit grup de l'Esquerra Comunista creen el POUM. Els altres partits, constituida una comissió d'enllaç, acorden els principis del PSUC: partit nacional i de classe, d'ideologia marxista-leninista i adscrit a la Internacional Comunista, éssent el primer cop que aquesta accepta dos membres d'un mateix estat. Va ésser escollit com secretari general Joan Comorera, i va establir la seva seu central a l'Hotel Colón, requisat pel sindicat UGT, a la cèntrica Plaça Catalunya de Barcelona- Durant la Guerra Civil va formar part del govern de la Generalitat, en aplicació de la seva consigna d'unitat de forces antifeixistes. El PSUC, que tenia el suport de la Unió Soviètica, es va enfrontar al POUM, i als anarquistes de la FAI. El PSUC va funcionar com a partit clandestí durant la dictadura franquista, potser el més rellevant de tots els partits d'oposició al règim. És fonamental la seva tasca, amb d'altres organitzacions, organitzant el moviment veïnal, les comissions obreres, el Sindicat Democràtic d'Estudiants, i d'altres experiències de masses. D'una escissió a la universitat en sorgirà el grup "Unidad", a finals dels 60, que serà el futur Partit del Treball d'Espanya, d'orientació maoista. Al 73, per contra, ingressa gran part de la Organització Comunista Bandera Roja

Legalització i creixement

Poc després que el PCE, el PSUC assoleix la seva legalització l'abril de 1977. En pocs dies s'intensifica les afiliacions i l'obertura de locals. Les dades de major afiliació -segons la secretaria d'organització- estaria sobre els 40.000 mil carnets lliurats en 1978. Festes com el mitín al camping "La Tortuga Ligera" seran concentracions de masses on es veurà la força del partit, el tercer més important d'Europa Occidental proporcionalment. A les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1980) va ser la tercera força política més votada, amb prop de 600.000 escrutinis. Les tensions que va generar la política de la transició, a més de diverses caracteritzacions sobre política internacional, provocarà tensions internes que acabaran esclatant al cinqué congrés del PSUC, encara que aquestes ja van ser paleses a la III conferència política (1979, arribat el moment de la definició del partit i la inclussió o no del terme leninisme als estatuts.

Crisi del Vé congrés, ruptura i daltabaix

El Vé congrés del PSUC arriba després d'un fortíssim debat en les agrupacions locals i sectorials, on hi ha forta crítica del terme eurocomunisme per part de les bases i de un cert nombre de dirigents. El congrés suprimeix aquest terme, però divideix al partit de manera profunda en tres sectors, denominats "eurocomunista", "leninista" i "prosoviétic". El sector leninista assumirà la secretaria general, amb Francesc Frutos, i el prosoviétic la presidència, que li correspondrà a Pere Ardiaca, fundador del partit al 1936. Aquests esdeveniments faran maniobrar a Santiago Carrillo, presionant a Frutos per trencar amb els prsoviètics. El secretari general pateix, per un costat, pressions des de Madrid sobre la participació del PSUC en el futur congrés del PCE, o sobre les relacions del PCE a Catalunya, que poden ver-se tocades. Per una altra banda, tant el sector eurocomunista com el prosoviètic treballen de manera quotidiana de forma fraccional, per preparar un més que segur congrés extraordinari de normalització. Una conferència nacional i el descobriment del treball fraccional dels prosoviètics, amb la frota pressió de Carrillo, porta al sector leninista a recular i pactar amb els euros. Els documents fraccionals porten a sancionar amb expulsions i sancions a una tercera part del comité central, la corresponent al sector "pro-soviétic". El 1982, els expulsats i els sancionats, després d'un fort treball d'afiliacions, convocarán el seu congrés fundacional. El nou partit s'emportará una part important de l'afiliació i aconseguirà sumar a gent que havia marxat. Malgrat tot, ni el PSUC ni el nou Partit dels Comunistes de Catalunya assoliran fites electorals d'importància. Tornará, després del VIé congrés, Antoni Gutiérrez Diaz a la secretaria general.

Reagrupaments a l'esquerra. Creació d'IC i congrés d'unitat comunista

Les fortes mobilitacions contra l'ingrés d'Espanya a la OTAN propicien un procés de convergència política amb la creació de la federació Iniciativa per Catalunya (IC), idea llençada pel PSUC amb el PCC i Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. A primers de 1989, el PSUC endega un congrés d'unitat comunista incorporant les restes de Bandera Roja, del Partit del Treball-Unitat Comunista i un número important de quadres del PCC La XI conferència nacional del PSUC acorda cedir certes competències polítiques a IC, que ja no compta amb el PCC. Però, de fet, el partit perd la seva vida orgànica i resta congelat. Aquesta situació es perllonga durant els anys de forma indefinida fins el IX Congrés del PSUC, convocat nou després de l'anterior, que data de 1988.

El IX Congrés. Congelació i nova ruptura

A mitjans del 90, una part de dirigents del partit impulsen un corrent reclamant la revitalització del partit, encara que en el sí d'IC, però mantenint la vida orgànica l'activitat. Consideren no acomplerts els acords de la conferència nacional de 1990 i demanen un congrés on es clarifiqui la situació. Es convoca el congrés per març de 1997, sense documents i sense periode de debat. S'aconsegueix que la direcció de Rafael Ribó esmeni aquestes pretensions inicials. Amb una estructura territorial i sectorial congelada, el PSUC escolleix només 300 delegats pel IX congrés, el darrer fet fins avui pel partit. La direcció desequilibra les xifres nomenant com delegats nats als 150 membres de la direcció sortint. Aixó crea unes xifres al plenari que per un costat, impedeixen a la majoria (un 56%) obtenir els vots necessaris per la dissolució, però la majoria no té el suficient suport per aprobar una revitalització (sobre un 40%) El congrés aproba un comité central monolític, format exclusivament per la llista més votada, dóna la postetat exclusiva d'afiliació a la direcció central i no a les agrupacions, i elimina la figura del secretari general. No queden clares les funcions del partit, que de forma definitiva desapareix, sent avui dia un nom jurídic sense cap activitat política. El sector del partit descontent amb aquesta tendència , anomentat Manifest pel PSUC, va formar l'any 1998 el PSUC-viu, integrat a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). Entre els dirigents que conformen el nou partit, s'hi troben antics quadres provinguts del PCC, dirigents com Ramon Luque, Antoni Luchetti o Alfred Clemente, i l'històric líder comunista català Gregori López Raimundo

Enllaços externs

- [http://www.psuc.es Pàgina del antic PSUC]
- [http://www.psuc.org Pàgina del PSUC Viu]
- [http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/SPcatalan.htm Història del PSUC (en anglès)] Categoria:Partits polítics de Catalunya Categoria:Partits polítics comunistes Categoria:Catalanisme

Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra

L'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE) fou un partit nacionalista que es va fundar l'any 1985, principalment nodrit amb Nacionalistes d'Esquerra, elements renovadors de l'Esquerra Republicana de Catalunya i per independents. El seu relatiu fracàs el 1986 va portar l'ENE a federar-se amb el PSUC i el PCC creant l'any 1987 Iniciativa per Catalunya (IC), federació a l'interior de la qual es va disoldre l'ENE poc desprès. Un sector del partit contrari a la participació a IC va abandonar l'ENE per integrar-se a ERC. categoria:Partits polítics de Catalunya Categoria:Catalanisme Categoria:ERC

Comunista

El comunisme és un conjunt d'ideologies, així com el sistema d'organització social, econòmica i política que proposen. Es caracteritzen per la crítica a la propietat privada i l'aposta per la propietat col.lectiva (comunitària). El comunisme modern es basa principalment en les idees de Karl Marx i Friedrich Engels, exposades al Manifest Comunista, però posteriorment ha tingut altres aportacions importants, destacant sobretot l'obra de Lenin. Aquest lligam fa que avui en dia s'identifiqui la paraula comunista amb els marxistes, tot i que existeixen gran quantitat de moviments considerats comunistes allunyats d'algunes de les tesis de Marx, com ara el comunisme llibertari.

Antecedents històrics

La noció de comunisme, de propietat comunitària de la riquesa, apareix molt abans que el Manifest Comunista. Destaca com a una de les primeres obres en aquest vessant La República de Plató. Al segle XVI, Tomàs Moro descriu, a la seva obra Utopia, a una societat basada en la propietat col.lectiva dels bens, gestionats de forma racional pels seus dirigents. La crítica a la propietat privada continua durant la Il·lustració al segle XVIII, amb autors de la talla de Jean-Jacques Rousseau. També els socialistes utòpics, com ara Robert Owen, son considerats de vegades com a comunistes. A la seva forma contemporània, el comunisme va néixer dels moviments obrers del segle XIX a Europa. Durant aquella època, marcada per la revolució industrial, els crítics socialistes acusaven al capitalisme de crear una nova classe d'obrers fabrils empobrits (el proletariat) i d'augmentar cada vegada més les diferències entre rics i pobres.

Comunisme marxista

Al igual que els altres autors socialistes, Marx i Engels foren crítics amb el capitalisme, al qual acusaven d'explotar a una classe obrera que s'acabaria revoltant contra la classe dominant i destruint el sistema que aquests han creat. Els trets característics del comunisme marxista son:
- Ús del materialisme dialèctic com a principi filosòfic de superació de l'idealisme humanista i eina metodològica d'anàlisi de la realitat.
- Anàlisi materialista de la història (materialisme històric): el desenvolupament de les forces productives impulsa les diferent fases històriques que ha viscut l'home. En totes les fases hi ha uns actors bàsics (les classes) i una relació d'explotació que apareix a partir de l'aparició d'un excedent, i per la qual es desencadena la lluita de classes.
- L'anàlisi del capitalisme a partir de la teoria del valor-treball i el materialisme històric, segon la qual existeixen unes contradiccions estructurals al capitalisme que duran a la seva destrucció i superació per un sistema d'organització socialista.
- Consideració de l'Estat com a eina imprescindible d'organització política una vegada superada la fase capitalista de la història, que permetrà la desaparició de la societat de classes i amb ella, la seva autodissolució. En altres paraules, el seu objectiu és la substitució de la societat capitalista per una societat sense classes i sense Estat, on tothom hauria de gaudir dels mateixos drets i estatus econòmic, a partir d'una revolució i una dictadura del proletariat, per mitjà de la conquesta de l'Estat, arribant a una societat socialista que hauria de ser una etapa de transició cap a la societat comunista sense classes i sense Estat. Al segle XX, diverses revolucions marxistes varen tenir èxit, i es van crear varis Estats dirigits per partits comunistes (essent el més influent la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques o URSS), principalment en països econòmicament endarrerits i en un context de fustigament imperialista. Al cas de la URSS, una primera etapa de lluita ideològica i d'èxit econòmic van permetre arribar a posicions capdavanteres del ranking mundial, tan pel què fa a conquestes socials com a capacitat productiva. Els anys 60 i 70 van conduir a un procés d'estancament econòmic i polític, culminat per un total enfonsament del sistema a finals dels anys 80. Durant la segona meitat del segle XX es va viure una tensió permanent entre els països capitalistes i socialistes (l'anomenada guerra freda). A finals de segle, juntament amb la URSS, la majoria de règims socialistes, sobretot europeus, es van ensorrar, i aquests països van retornar al capitalisme. Avui en dia, la Xina és l'única gran potència formalment comunista, tot i que en la pràctica està en transició cap a l'economia de mercat. Cuba i Corea del Nord són els exemples més coneguts de països que encara segueixen una doctrina comunista. Sobre l'enfonsament del bloc comunista existeixen diverses interpretacions, segons el grau d'afinitat ideològica:
- Segons els estalinistes, la causa de la caiguda ha estat el revisionisme, considerat un retrocés ideològic cap a tesis més liberals. Al cas de la URSS, aquesta línia ideològica primer passa per una actitud crítica amb Stalin (Jrushov), amb Lenin (Brezhnev), i finalment acabar rebutjant a Marx (Gorbatxov). Tot això condueix, segons aquesta interpretació, a l'enfonsament ideològic i econòmic del socialisme, ja que marca el retrocés polític i econòmic dels Soviets, i la corrupció dels membres del partit, titllats com a "nova classe burgesa".
- Segons els trotskistes la dictadura del proletariat es va substituir per la dictadura del partit, aquesta per la del Comitè Central fins a arribar finalment a la del Secretari General. La novel·la 1984 de George Orwell exposa la visió trotskista de la "degeneració" de la URSS. Aquest corrent intern crític amb el poder establert a la URSS va ser aprofitat puntualment per les potències capitalistes, per a debilitar al seu adversari geopolític.
- Els liberals consideren el comunisme com a sistema inviable a llarg termini, i per tant condemnat al fracàs. Segons aquesta teoria, les traves que el socialisme posa a la iniciativa individual o grupal, així com la falta d'incentius i d'una cibernètica, suposen un ús crònicament ineficient dels recursos. A nivell polític, opinen que la pèrdua del que consideren llibertats civils bàsiques duu necessàriament a la corrupció del poder.
- Alguns analistes historicistes consideren que el sistema soviètic no es va saber adaptar a les noves circumstàncies històriques, especialment al seu paper de gran potència i la diversificació de necessitats econòmiques, criticant així el que consideren una falta d'adequació de les estructures polítiques i econòmiques al seu context històric. Consideren, per tant, insuficients, tardanes o incorrectes les reformes impulsades pels successius caps d'estat.

Marxisme-Leninisme

L'èxit de la Revolució Russa, l'any 1917, implantant el primer govern comunista del món, fou un fet decisiu a la història del segle XX. Pel que fa al marxisme, el va col.locar clarament en posició de lideratge a la lluita anti-capitalista, i va llençar a primera plana la important tasca d'ampliació de la teoria marxista duita a terme des de la mort de Marx, destacant la del dirigent d'aquesta revolució: Vladimir Illich Lenin. Cal mencionar que les aportacions de Lenin van des de l'elaboració de la primera teoria de l'Estat marxista, al seu famós llibre L'Estat i la Revolució, fins a conceptes com la vanguardia revolucionaria on es reclama el lideratge dels partits comunistes a la lluita de classes, i l'adaptació de l'obra de Marx a les noves circumstàncies històriques i l'especifitat de la Rússia zarista.

Estalinisme, trotskisme i bukharinisme

La mort de Lenin al 1924, amb el projecte de l'Estat Soviètic a mig fer, duu als membres més destacats de la revolució a una disputa pel lideratge ideològic i polític de la URSS, per ocupar el lloc buit deixat per Lenin. Aquesta lluita es cristal·litza en tres vessants sobre com continuar la tasca.
- Els trotskistes, o partidaris de Lev Trotsky, consideraven necessària una revolució permanent, i estendre l'exemple rus a altres països i a l'enfrontament obert amb les potències capitalistes, ja que consideraven impossible la supervivència del socialisme només a la URSS.
- Els estalinistes, o partidaris de Josef Stalin, creien que era possible el socialisme a un sol país, però que calia consolidar-ho amb una forta lluita política interna.
- Els bukharinistes, o partidaris de Nikolai Bukharin, estaven convençuts de que una vegada iniciada la flama revolucionària, ja res podia aturar la seva força. Per tant, no era necessària una lluita interna amb els kulaks i koljoses. D'aquesta lluita en surt victoriós Stalin, qui aplica amb mà de ferro les seves propostes, i acusa als primers de temeraris i als tercers de connivència amb el capitalisme. Tant Trotsky com Bukharin cauen víctimes de la repressió estalinista, però els partidaris de Trotsky es varen organitzar en diferents seccions de l'anomenada IV Internacional.

Maoisme

El Marxisme-Leninisme, pensament Mao Zedong, n'és una variant pròpia de l'extrem orient i originària de la Xina. La seva importància històrica prové de l'oposició al creixent comportament de la URSS com a potència imperial després de la Segona Guerra Mundial i, especialment, els anys 60 i 70, que comportà el conflicte sino-soviètic. Defensa fortament la no-ingerència d'uns països en els assumptes dels altres, així com una completa doctrina de comportament militar, i dóna preponderància a l'entorn rural davant del proletariat urbà. Destaca que la lluita de classes continua durant tota la fase socialista, ja que sempre existeixen elements disposats a restaurar el sistema capitalista, especialment dins la pròpia cúpula del Partit Comunista. Sobre aquesta idea funda la Revolució Cultural (1966 - 1969).

Altres corrents marxistes

Tot i que la vessant estalinista rebutja aquest nom, qualificant-se com a marxistes-leninistes "purs", i consideren no-leninistes als trotskistes, aquests darrers reivindiquen la figura de Lenin i part de la seva obra (a la que també la critiquen parcialment). Per això, el grup majoritari de corrents marxistes no-leninistes son els presents a la II Internacional, de caràcter clarament reformista, i qualificats com a socialdemòcrates. Aquest defensen la possibilitat de la conquesta de l'Estat per la via pacifica, participant als "sistemes parlamentaris burgesos". A més, l'abandonament de les vies revolucionàries fa que sovint no siguin considerats com a comunistes, deixant-los en senzillament socialistes.

Estats on s'ha arribat a implantar el comunisme marxista

Després de la creació de l'URSS, la ideologia comunista s’imposà a d'altres llocs durant el segle XX:
- A l'Europa de l'Est Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Bulgària, Romania, l’Alemanya Oriental, Iugoslàvia i Albània
- A l'Àsia Mongòlia, Xina, Corea del Nord, Iemen del Sud, Vietnam, Cambotja, Laos i Afganistan
- A l'Àfrica Angola, Moçambic i Etiòpia.
- A Amèrica Cuba

El comunisme marxista als Països Catalans

A Catalunya, el partit comunista més important ha estat el PSUC. La desintegració del partit en aquestes darreres dècades ha donat lloc a l'existència de diferents partits d'ideari comunista, però que presenten diferents estratègies:
- PSUC-viu, i el Partit dels Comunistes de Catalunya [PCC], partidaris de la participació en la democràcia liberal, i per tant de l'acció parlamentària i de l'estratègia pactista amb altres formacions polítiques no comunistes de l'arc parlamentari.
- Mesa de refundació Comunista (MRC) (integrada entre d'altres per l'Organització dels Comunistes de Catalunya, OCC i pel Partit Comunista del Poble de Catalunya, PCPC), partidaris de la lluita ideològica i política enfrontada a la via parlamentarista.

Comunisme no-marxista

Essent estrictes, qualsevol sistema on la sobirania no sigui individual compliria els criteris del comunisme, ja que la propietat és en ultima instància del col·lectiu, tenint l'individu un dret d'usufructe. Però descartada aquesta identificació, cal destacar dos corrents comunistes no-marxistes:
- Socialistes no-marxistes, en sentit genuí. Proposen la total gestió dels mitjans de producció per part de l'Estat, però no comparteixen gran quantitat de la ideologia marxista (com per exemple, la dictadura del proletariat, o la creença en que el capitalisme s'autodestruirà).
- Corrents anarquitzants, que refusen una conquesta de l'Estat, i proposen la seva destrucció. Dins d'aquest grup, hi trobaríem el comunisme llibertari

Enllaços externs

- http://marxists.org/
- [http://www.artpolitic.org/marx/catala/index.htm Arxiu virtual dels marxistes]
- [http://www.geocities.com/deulonder2000/contemporania/comunisme/portada.html comunisme] Categoria:Comunisme Categoria:Política ja:共産主義 ko:공산주의 ms:Komunisme simple:Communism zh-min-nan:Kiōng-sán-chú-gī

Esquerra Unida

: Izquierda Unida

1989

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 30 d'octubre - Madrid (Espanya): el Tribunal Suprem aprova la segregació de Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragonès). :MÓN
- 2 de maig - Madrid (Espanya): el govern ratifica el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i els tractes inhumans o degradants.
- 7 de març - l'Iran: aquest país trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
- 4 de juny - Pequín (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaça de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats (vegeu la pàgina).
- 9 de novembre - Berlín (Alemanya): s'obre al trànsit ciutadà el mur que dividia la ciutat en dues parts, la que pertanyia a la República Federal i la que pertanyia a la República Democràtica, alhora que els mateixos ciutadans el comencen a enderrocar.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 7 de gener - Tòquio (el Japó): Hiro Hito, emperador del Japó.
- 23 de gener - Figueres (l'Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor surrealista català.
- 22 d'octubre - El Masnou (el Maresme): Ramon Trias Fargas, polític, català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1989 ja:1989年 ko:1989년 simple:1989 th:พ.ศ. 2532 zh-min-nan:1989 nî

1995

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 d'abril - Palma (Mallorca): a Son Tugores s'inaugura la primera planta potabilitzadora de les illes Balears, amb un efluent de 30.000 m³/dia d'aigua. :MÓN
- 10 de gener - París (França): el rei d'Espanya, Joan Carles I el Campetxano, i l'ex-president dels Estats Units, Jimmy Carter obtenen el Premi de la Pau de la UNESCO.
- 17 de gener - Kobe (el Japó): un terratrèmol, de 7'3 graus en l'escala Richter destrueix la ciutat i hi causa més de 6.400 víctimes.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de febrer - Palma (Mallorca): Guillem Fullana i Hada d’Efak conegut com Guillem d’Efak, escriptor i cantant dels Setze Jutges mallorquí (n. 1929).
- 10 de març - Barcelona: Ovidi Montllor, cantant de la Nova Cançó i actor de cinema valencià (n. 1942). :MÓN
- 3 de març - Salt Lake City (Utah, USA): John William Hunter, religiós estatunidenc, president de l'Església de Jesuscrist dels Sants del Darrer Dia (n. 1907).

Pàgines que s'hi relacionen:

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1995 ja:1995年 ko:1995년 ms:1995 simple:1995 th:พ.ศ. 2538

Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)

Els Verds van sorgir als anys vuitanta junt amb altres organitzacions, com a secció catalana de Los Verdes, però no varen arrelar. Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya) fou una organització que es va fundar el 1993 per la unió de 4 organitzacions: - Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya - Els Verds (secció catalana de Los Verdes) - Moviment d’Esquerra Nacionalista-Ecologistes de Catalunya - Alternativa Ecologista de Catalunya (finalment aquesta organització va restar fora l’acord i va romandre organització separada) Alternativa Ecologista de Catalunya El 1995 Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya (EV-CEC) es col•liga amb Iniciativa (Iniciativa per Catalunya-Els Verds)i després de l’escissió a Iniciativa el 1997, el 1998 Iniciativa per Catalunya i EV-CEC estrenyeren lligams. Però el 1999 Iniciativa va prendre el nom de Iniciativa per Catalunya-Verds i EV-CEC ho va considerar un acte de pirateria i va abandonar la coalició. Iniciativa per Catalunya-Verds EV-CEC es va adjuntar amb Alternativa Ecologista de Catalunya i va formar Els Verds-Alternativa Verda. Un altra part del grup va romandre proper a ICV i va fundar "Els Verds-Esquerra Ecologista" que va donar suport a ICV el 2003 i va signar un acord de cooperació permanent el 2004. Categoria:Partits polítics de Catalunya

1989

Esdeveniments:

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1989 ja:1989年 ko:1989년 simple:1989 th:พ.ศ. 2532 zh-min-nan:1989 nî

1997

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 17 de març - Vila-seca de Solcina i Salou (el Tarragonès): Port Aventura inaugura la muntanya russa Stampida.
- 13 de setembre - Sueca (l'Horta): uns brètols profanen la tomba de Joan Fuster.
- 26 de setembre - Barcelona: el ple de l'Ajuntament elegeix Joan Clos batlle de la ciutat.
- 27 d'octubre - Barcelona: s'hi publica el primer número en català de l'edició d'"El Periódico de Catalunya". :MÓN
- 23 de febrer - Edimburg (Escòcia): un grup de genetistes de l'Institut Roslinde, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer néixer el primer mamífer clònic: una ovella anomenada Dolly.
- 2 de maig - Oviedo (Astúries, Espanya): l'equip científic d'Atapuerca obté el premi Príncep d'Astúries d'investigació.
- 25 d'octubre - el Congo-Brazzaville: per ordre del Tribunal Suprem restablert, investeixen Denis Sassou Nguesso president del país.
- 4 de desembre: La UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ambdós a Barcelona (Catalunya).
- 30 de desembre - Algèria: els insurgents causen quatre centenars de morts en quatre pobles diferents.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 2 de gener - Pineda de Mar (el Maresme): Joan Coromines i Vigneaux, lingüista català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX

[http://soyproducts.com/wwwboard/messages/55689.html pechanga casino resort] [http://www.hawaiiultimate.com/cgi-bin/wwwboard/messages/8566.html casino in hollywood fl] [http://www.cookbroscomics.com/wwwboard/messages/1362.html poker rooms las vegas] [http://www.csuchico.edu/psed/servicelearning/toolbox/bulletin/messages/3868.html used slot machines for sale] [http://www.pageantdiva.com/wwwboard/messages/7114.html bc lottery results] [http://www.cookbroscomics.com/wwwboard/messages/1362.html indian casinos in california] [http://www.skills-insight.org.uk/forum/messages/543.html www goldencasket com gold lotto results] [http://www.proyectodoblet.com/wwwboard/messages/326.html indiana hoosier lottery results] [http://www.newart.com/pumpforum9/messages/8733.html baccarat vase] [http://www.wheeling.com/wwwboard/messages/64863.html california indian reservation casinos] [http://www.wheeling.com/wwwboard/messages/64883.html blackjack card counting hi opt i system] [http://www.csuchico.edu/psed/servicelearning/toolbox/bulletin/messages/3917.html casino poker chip tricks] [http://www.isale.net/wwwboard/messages/18087.html casino on net] [http://sunshineday.com/wwwboard/messages/1784.html igt slot repair] [http://www.meebs.com/wwwboard/messages/6308.html double deck blackjack counting strategy] [http://www.casextreme.com/board/messages/423.html download bingo] [http://www.printbuyertoday.com/newsite/wwwboard/messages/9158.html london ontario poker table rentals] [http://iranianlanguages.com/bbs/messages/479.html free printable baby bingo cards] [http://ska8ers.com/skateboarding/wwwboard/messages/10524.html free multi line slots] [http://iranianlanguages.com/bbs/messages/513.html pathological gambling brain] [http://www.tcnj.edu/~ethcstat/boards/case1/messages/16622.html bingo game supplies] [http://www.clappster.com/wwwboard/messages/36946.html russian roulette tech n9ne] [http://www.isale.net/wwwboard/messages/18322.html free poker rules] [http://escapetoromance.com/board/messages/2622.html century twenty one 1] [http://yellowribbonamerica.com/bbs/messages/5791.html club regent casino winnipeg] [http://www.doingnothing.com/wwwboard1/messages/57054.html hoyle 3d casino] [http://www1.appstate.edu/~moormang/wwwboard2/messages/6949.html cheats and hacks for online poker] [http://soyproducts.com/wwwboard/messages/56324.html bingo games] [http://www.civitan.org/wwwboard/messages/63443.html free farkle dice game download] [http://www.cookbroscomics.com/wwwboard/messages/1429.html lucky keno numbers]

als:1997 ja:1997年 ko:1997년 ms:1997 simple:1997 th:พ.ศ. 2540

PSUC viu

El PSUC viu és un partit polític de tendència comunista refundat el 1997 després de que una part d'Iniciativa per Catalunya-Verds abandonés l'organització, oposant-se a la desaparició del partit, diluït dins Iniciativa per Catalunya, i al trencament de vincles amb l'organització espanyola Izquierda Unida. Primerament van formar un grup anomenat com "Col·lectiu Roig, Verd i Violeta" i finalment van adoptar el nom de PSUC viu. El 1998 va passar a ser membre fundador de la coalició Esquerra Unida i Alternativa, la federació catalana de Izquierda Unida. Actualment el secretari general del PSUC viu es Albert Escofet, i dins d'EUiA son la segona força política. Categoria:Partits polítics de Catalunya

Esquerra Unida i Alternativa

Esquerra Unida i Alternativa té el seu orígen en una escissió de la coalició Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-EV) el 1997. Els escindits van mantenir els seus vincles amb l’organització estatal Izquierda Unida i van refundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que havia quedat pràcticament dissolt dins Iniciativa per Catalunya, amb el nom de PSUC viu. El 1998 el PSUC viu es va unir en federació amb el Partit dels Comunistes de Catalunya (partit que també integrava IC-EV abans de l'escissió de 1997, d'àmbit català però tenint com a referent estatal al Partit Comunista dels Pobles d'Espanya), i amb altres partits més petits, el Partit Socialista dels Treballadors (trotskista, d’àmbit estatal), el Partit Obrer Revolucionari (trotskista, també d’àmbit estatal), el Partit d’Acció Socialista de Catalunya (d’àmbit català però que tenen com a referent estatal al PASOC), i el Col•lectiu per una Esquerra Alternativa (derivació del Moviment Comunista de Catalunya i de la Lliga Comunista Revolucionaria, el primer d’àmbit català però amb actuació a tota Espanya com a Moviment Comunista, i el segon d’àmbit estatal). Tots aquest grups van formar Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), però van fracassar a les primeres eleccions a les que van concórrer el 1999 sense obtenir representació (44.000 vots). El 2003 es van col·ligar amb Iniciativa per Catalunya Verds i van contribuir al relatiu èxit electoral de la coalició. Tanmateix ICV i EUiA mantenen estructures orgàniques separades i no es plantegen de moment cap projecte d'unitat orgànica atès els problemes que això ha comportat en el passat, especialment el 1997. Categoria:Partits polítics de Catalunya

Comunisme

Antecedents històrics

Comunisme marxista

Marxisme-Leninisme

Estalinisme, trotskisme i bukharinisme

Maoisme

Altres corrents marxistes

Estats on s'ha arribat a implantar el comunisme marxista

El comunisme marxista als Països Catalans

Comunisme no-marxista

Enllaços externs

Ecosocialista

ecosocialisme

2002

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 de gener - Europa: es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.
- 18 de gener - el cap de Creus (l'Alt Empordà) i les illes Medes (el Baix Empordà): l'ONU cataloga aquests indrets com a "zona especialment protegida".
- 14 d'abril - Figueres (l'Alt Empordà): l'Orquestra de Cambra de l'Empordà hi impulsa la fundació de l'Orquestra Filharmònica de Catalunya.
- 17 de juny - Barcelona: s'hi publica la "Gramàtica del català contemporani", dirigida per Joan Solà.
- 5 de desembre - els Hostalets de Pierola (l'Anoia): un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi troben els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'.
- 17 de desembre - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs declara al Jutjat nº 8 d’Instrucció: "No crec que sigui delicte fer feina d’historiador (de la qual es pot discrepar): -de descriure una guerra d’alliberament nacional que dura ja quaranta anys, -i de comparar-la amb altres guerres." Declaració que li valdrà el seu empresonament tres anys més tard :MÓN
- 3 de març - Suïssa: els votants accepten en referèndum l'entrada d'aquest país a l'ONU.
- 1 de juliol - 175 km al NE de Qandahar (l'Afganistan): l'aviació de la coalició internacional metralla un casament i hi causa almenys 120 víctimes entre morts i ferits.
- 1 de juliol - Owingen (Baden-Württemberg, Alemanya): el xoc entre un Boeing 757 de càrrega i un Tupolev Tu 154 bielorús de passatgers que feia el trajecte Moscou-Barcelona causa més de 140 morts.
- 17 de juliol - illot de Perejil (el Marroc): l'ocupa un escamot de l'exèrcit espanyol, que no l'abandonarà fins el dia 20, gràcies a la mediació del secretari d'estat dels EUA, Colin Powell.
- 11 de setembre - Fossar de les Moreres de Barcelona - Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
- 13 de novembre - oceà Atlàntic: comença a enfonsar-se el petrolier Prestige.
- 17 de desembre - Pretòria (Sud-àfrica): el govern del Congo i els opositors que el combatien firmen un acord de pau que posa fi a quatre anys de guerra civil, amb prop de 2 milions de persones mortes.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de juny - Los Angeles, (California, EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, músic de rock estatunidenc, baixista de The Ramones (n. 1952).
- 21 de desembre - Milà (la Llombardia, Itàlia): Giò Pomodoro, escultor italià (n. 1930).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XXI als:2002 ja:2002年 ko:2002년 ms:2002 simple:2002 th:พ.ศ. 2545 zh-min-nan:2002 nî

Joan Saura

: Joan Saura i Laporta

2004

- Any internacional de commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició.
- 400 aniversari de l'arribada dels francesos a Amèrica del Nord.

Esdeveniments

:PAÏSOS CATALANS
- 28 de gener - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
- 2 de febrer - Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
- 5 de febrer - S'estrena un curtmetratge de Dalí
- 20 de març - Països Catalans: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del país.
- 9 de maig - Barcelona: S'inaugura el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
- 20 d'octubre s'ha creat l'Eurorregió de l'Arc Mediterrani.
- 21 d'octubre - Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.
- 23 d'octubre - La Selecció Catalana d'Hockey guanya el mundial B del mateix esport. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.
- 24 d'octubre - La selecció catalana d'hoquei fa història amb la conquesta del Mundial B.
- 27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d' Homer, del segle III.
- 21 de setembre -Terratrèmol de 4,2 graus de l'escala de Richter a Ripoll.
- 26 de novembre - Fresno (Califòrnia) El Congrés anual de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apelació de la Federació Espanyola d'Hockey, que demana la inadminisió de la Federació Catalana. :MÓN

Gener

- gener - Mart: hi fracassa la sonda Beagle; la sonda Spirit, en canvi, aconsegueix aterrar i transmetre dades des del planeta.
- 2 de gener - la sonda Stardust recull pols d'un cometa.
- 3 de gener : El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja ; 148 morts.
- 4 de gener : Mikheil Saakachvili emporta les eleccions presidencials a Georgia.
- 8 de gener : El creuer Queen Elizabeth II és oficialment batejat.
- 10 de gener - la sonda Spirit llesta per iniciar l'exploració del planeta Mart.
- 10 de gener - El PSOE proposa crear una Agència Tributària per cada Comunitat Autònoma.
- 11 de gener - el PSOE proposa que hi hagi un ordinador per cada dos alumnes des de els 8 anys.
- 13 de gener : Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts.
- 19 de gener : Dissolució de les Corts Espanyoles per poder convocar eleccions el 14 de març de 2004.
- 23 de gener : La sonda europea Mars Express aporta la prova de que hi ha aigua en forma de glaç en el planeta Mart.

Febrer

- 6 de febrer : atemptats terroristes en el metro de Moscou ; 43 morts.
- 13 de febrer : Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la basílica de Notre-Dame de Montreal.
- 18 de febrer : Un tren de mercaderíes explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones.
- 20 de febrer : Els conservadors guanyen les eleccions al parlament iranià.
- 24 de febrer : Terratrèmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc ; 517 morts.

Març

- 2 de març : John Kerry serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre.
- 11 de març - Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació d'Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.
- 14 de març - Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes són la força més votada. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultats de las eleccions]
- 14 de març : Vladimir Putine és reescollit president de Rússia.
- 20 de març - món: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del món occidental.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): el Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecció catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
- 28 de març : Onada vermella a França en les eleccions regionals : 21 regions sobre 22 passen o es mantenen a l'esquerra.
- 29 de març : Es prohibeix fumar en els bars d'Irlanda.

Abril

- 5 d'abril : Inici de la visita oficial de la reina d'Anglaterra a França.
- 7 d'abril : Rwanda, commemoracions en el món del 10è aniversari de l'inici del genocidi de 1994. L'ONU declarava aquest any « Dia internacional de reflexió sobre el genocidi a Rwanda el 1994 ».
- 23 d'abril : Tancament a Creutzwald de l'última mina de carbó francesa.
- 25 d'abril : Un referèndum a Chipre respatlla la reunificació de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.
- 28 d'abril : La premsa revela la pràctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicació de fotos de la presó d'Abu Ghraib que provoquen un escàndol.
- 29 d'abril: A Mali, Ahmed Mohamed ag Hamani és escollit primer ministre.

Maig

- 1 de maig : Ampliació de l'unió Europea de deu països nous :(Chipre, Estonia, Hungría, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República txèca, Eslovàquia, Eslovènia). 4 de maig : Eclipse total de lluna.
- 6 de maig : Últim episodi de la sèrie de televisió Friends emesa a la televisió nord-americana.
- 17 de maig. L'estat americà de Massachusetts legalitza el matrimoni homosexual.
- 23 de maig : Horst Köhler escollit president federal d'Alemània. Pren possessió de les seves funcions el dia 1 de juliol següent.

Juny

- 5 de juny : Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de ràdio i televisió, i després polític del Partit Republicà.
- 5 de juny : La jugadora de tennis russa Anastazia Myskina guanya la 74ena edició del torneig del Roland-Garros.
- 6 de juny : El jugador de tennis argentí Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros.
- 13 de juny - Eleccions al Parlament Europeu. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultat de les eleccions al Parlament Europeu]
- 18 de juny : Acord entre els caps d'estat per una constitució europea.
- 28 de juny : Eleccions federals al Canadà. El partit liberal és reelegit, però queda en minoria a la cambra dels comuns. .
- 30 de juny : La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.

Juliol

- 1 de juliol : Ha mort l'actor Marlon Brando als 80 anys a Los Angeles.
- 4 de juliol : Grècia guanya l'Eurocopa 2004. En la final venç la selecció amfitriona Portugal per 1-0.
- 20 de juliol : a Bèlgica, Anne-Marie Lizin és escollida presidenta del Senat i esdevè la primera dona a ocupar aquest lloc.
- 30 juliol : Forta exploció de gas a Ghislenghien, Bèlgica, que provoca la mort a 21 persones i queden ferides unes 120.
- 21 de juliol : Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia raó quan dubtà de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una enciclopèdia pel que guanyàs.

Agost

- 13 d'agost : l'huracà Charley mata 27 persones a Florida, 4 a Cuba i una persona a Jamaica.
- 13 d'agost: Obertura dels XXVIII Jocs Olímpics d'estiu a Atenes; els primers del segle XXI
- 31 d'agost : Dos atacs suïcides reivindicats per Hamas a Beersheeva, Israel, causen 16 morts i 80 ferits.
- 31 d'agost : Atac suïcida txetxè en el metro de Moscou fent 10 morts i 60 ferits.

Setembre

- 1 de setembre : Presa en hostatge d'un miler de nens a una escola de Beslan, a Ossètia de

ICV

Orígens i partits intervinents en la formació

El naixement de la federació Iniciativa per Catalunya

La Coalició Iniciativa per Catalunya-Els Verds

Consolidació d'Iniciativa per Catalunya Verds

Representació institucional

Ideologia i principis programàtics

Estructura organitzativa

Símbols

Enllaços externs

Articles relacionats

Bibliografia

23 de febrer

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i celebracions:

Partit Socialista Unificat de Catalunya

Legalització i creixement

Crisi del Vé congrés, ruptura i daltabaix

Reagrupaments a l'esquerra. Creació d'IC i congrés d'unitat comunista

El IX Congrés. Congelació i nova ruptura

Enllaços externs

Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra

Comunista

Antecedents històrics

Comunisme marxista

Marxisme-Leninisme

Estalinisme, trotskisme i bukharinisme

Maoisme

Altres corrents marxistes

Estats on s'ha arribat a implantar el comunisme marxista

El comunisme marxista als Països Catalans

Comunisme no-marxista

Enllaços externs

Esquerra Unida

1989

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1995

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen:

Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)

1989

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1997

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

PSUC viu

Esquerra Unida i Alternativa

Comunisme

Antecedents històrics

Comunisme marxista

Marxisme-Leninisme

Estalinisme, trotskisme i bukharinisme

Maoisme

Altres corrents marxistes

Estats on s'ha arribat a implantar el comunisme marxista

El comunisme marxista als Països Catalans

Comunisme no-marxista

Enllaços externs

Ecosocialista

2002

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Joan Saura

2004

Esdeveniments