:: wikimiki.org ::
| ISS |
ISS]
]
L'Estació Espacial Internacional (o ISS, de l'anglès International Space Station) és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent orbitant la Terra.
A l' Estació Espacial Internacional (ISS) intervenen 6 agències espacials: la U.S. National Aeronautics and Space Administration (NASA), Russian Federal Space Agency, Japan Aerospace Exploration Agency (JAXA), Canadian Space Agency (CSA/ASC), Brazilian Space Agency (AEB) i la European Space Agency (ESA, però no tots els seus membres - United Kingdom, Ireland, Portugal, Austria i Finland han escollit no participar Greece [http://www.esa.int/esaHS/partstates.html]).
LEstació Espacial Internacional està situada en òrbita al voltant de la Terra a l'altitud aproximada de 360 km (220 milles), un tipus d'òrbita anomenada low Earth orbit.
En moltes maneres la ISS representa una combinació de diferents projectes independents d'estacions espacials planificades anteriorment per les agències espacials, com la Russia's Mir 2, United States' Space Station Freedom i el Columbus, representant una presència permanent en l'espai.
Columbus
Columbus
categoria:astronàutica
ja:国際宇宙ステーション
Estació espacialUna estació espacial és un satèl·lit artificial que permet la vida d'éssers humans durant periodes prollongats de temps i serveix com a base d'experimentació científica o com punt intermedi per al viatge de naus interplanetàries.
Encara que hi ha hagut algunes estacions espacials, potser una de les més famoses va ser la MIR soviètica, actualment només hi ha una estació espacial permanent, la Estació Espacial Internacional.
categoria:astronàutica
Terra
La Terra és el tercer planeta del Sistema solar, per ordre de proximitat al Sol. La seva òrbita és molt poc excèntrica: és una el·lipse molt semblant a una circumferència, d'un radi d'uns 150 milions de km.
Gira al voltant del Sol a una velocitat mitjana de 29,8 km per segon, i la distància mitjana que la separa del Sol és de 149.600.000 km.
La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:
- Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol.
- Rotació sobre el seu propi eix, que determina els dies i les nits, amb una duració de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons.
- Precessió i nutació.
El seu diàmetre equatorial és de 12.756,270 km.
És l'únic planeta conegut on existeix vida. La Terra posseix un únic satèl·lit natural, la Lluna.
Composició i estructura
La composició de la Terra en massa és:
La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
- Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
- Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
- Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
- Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
- Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.
La hidrosfera
- Vegeu: Hidrosfera.
La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents.
La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense el efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO2 i per tant més efecte hivernacle.
En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar.
La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·1021 kg.
L'atmosfera
- Vegeu: Atmosfera terrestre.
La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre.(Efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO2 en O2. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés.
Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals.
La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·1018 kg.
La Terra en el Sistema solar
La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el Pol Sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts.
La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.
La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.
Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge).
El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la Eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.
La Lluna
- Vegeu: Lluna.
La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront.
L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació siga igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars.
La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentres per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans.
La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals.
L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna.
La Terra té també almenys un satèl·lit coorbital, l'asteroide 3753 Cruithne.
La biosfera
- Vegeu: Biosfera.
La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·109 anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament.
vida
vida
vida
Pàgines relacionades
- Astronomia
- Sistema Solar
- Història de la Terra en un dia
- Tectònica de Plaques
- Geologia
- Geografia
- Climes de la Terra
- Població humana
Categoria:Planetes
ja:地球
ko:지구
ms:Bumi
simple:Earth
th:โลก
zh-min-nan:Tē-kiû
Austria
Àustria (en alemany Österreich ) és una república federal del centre d'Europa. Limita a l'oest amb Suïssa i Liechtenstein, al nord amb Alemanya i Txèquia, a l'est amb Eslovàquia i Hongria, i al sud amb Eslovènia i Itàlia. És membre de la Unió Europea.
- Capital: Viena (1.825.287 habitants en l'àrea metropolitana)
Viena
Divisió administrativa
Àustria es divideix en nou länder o estats federats:
- Alta Àustria, capital: Linz
- Baixa Àustria, capital: Sankt Pölten
- Burgenland, capital: Eisenstadt
- Caríntia, capital: Klagenfurt
- Estíria, capital: Graz
- Salzburg, capital: Salzburg
- Tirol, capital: Innsbruck
- Viena, capital: Viena
- Vorarlberg, capital: Bregenz
Història
Artícle principal: Història d'Àustria
Àustria és dels estats més antics d'Europa i el seu origen és de terra fronterera dels germànics, l'Ostmark.
Va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seua dissolució com a país principal d'este conjunt d'estats. La dinastia dels Habsburg residia a Viena i eren nomenats emperadors d'Alemanya. Des del segle XVII la política austríaca es va dirigir més a les terres danubianes que no al nord, amb l'expansió per terres hongareses. Les invasions napoleòniques van dur a terme aquest estat.
Al congrés de Viena de 1815, quan es va refer Europa després de les guerres napoleòniques, va nàixer l'Imperi Austríac que en 1867 es va transformar en l'Imperi Austrohongarès, conjunt multiètnic que va dirigir fins 1916 l'emperador Francesc Josep I, casat amb l'emperadriu Sissi; i de 1916 fins 1918 fou encapçalat per l'emperador Carles I, nebot-nét de Francesc Josep I i casat amb l'emperadriu Zita. En 1908 s'annexionà Bòsnia i Hercegovina i en 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, fet que va donar origen a la Primera Guerra Mundial.
L'Imperi Austrohongarès es va dissoldre en 1918 en perdre la guerra. En aquell any va nàixer la República d'Àustria, que va ser annexionada en 1938 per l'Alemanya de Hitler. En 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, Àustria tornà a ser un estat independent. En 1995 va entrar a la Unió Europea després d'un referèndum que va ser favorable a l'adhesió.
Economia
Artícle principal: Economia d'Àustria
Austria
Categoria:Unió Europea
als:Österreich
fiu-vro:Austria
ja:オーストリア
ko:오스트리아
ms:Austria
simple:Austria
th:ประเทศออสเตรีย
zh-min-nan:Tang-kok
Terra
La Terra és el tercer planeta del Sistema solar, per ordre de proximitat al Sol. La seva òrbita és molt poc excèntrica: és una el·lipse molt semblant a una circumferència, d'un radi d'uns 150 milions de km.
Gira al voltant del Sol a una velocitat mitjana de 29,8 km per segon, i la distància mitjana que la separa del Sol és de 149.600.000 km.
La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:
- Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol.
- Rotació sobre el seu propi eix, que determina els dies i les nits, amb una duració de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons.
- Precessió i nutació.
El seu diàmetre equatorial és de 12.756,270 km.
És l'únic planeta conegut on existeix vida. La Terra posseix un únic satèl·lit natural, la Lluna.
Composició i estructura
La composició de la Terra en massa és:
La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
- Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
- Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
- Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
- Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
- Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.
La hidrosfera
- Vegeu: Hidrosfera.
La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents.
La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense el efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO2 i per tant més efecte hivernacle.
En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar.
La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·1021 kg.
L'atmosfera
- Vegeu: Atmosfera terrestre.
La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre.(Efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO2 en O2. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés.
Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals.
La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·1018 kg.
La Terra en el Sistema solar
La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el Pol Sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts.
La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.
La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.
Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge).
El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la Eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.
La Lluna
- Vegeu: Lluna.
La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront.
L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació siga igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars.
La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentres per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans.
La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals.
L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna.
La Terra té també almenys un satèl·lit coorbital, l'asteroide 3753 Cruithne.
La biosfera
- Vegeu: Biosfera.
La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·109 anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament.
vida
vida
vida
Pàgines relacionades
- Astronomia
- Sistema Solar
- Història de la Terra en un dia
- Tectònica de Plaques
- Geologia
- Geografia
- Climes de la Terra
- Població humana
Categoria:Planetes
ja:地球
ko:지구
ms:Bumi
simple:Earth
th:โลก
zh-min-nan:Tē-kiû
ÝmirEn la mitologia escandinava, Ymir era un malvat gegant nascut de quan l'escalfor de Muspell es va topar i va fondre els gels freds de Niflheim.
Mentre dormia bebia de la llet d'Audhumla.
De les seves cames en va néixer un gegant mascle. De la suor de l'aixella esquerra van sortir dos gegant dels dos gèneres. D'aquests van descendir tots els gegants de gel.
Fou assassinat per Odin, Vili i Ve, els quals l'odiaven. Amb el seu cervell formaren els núvols. La terra amb la carn de la que van néixer per generació espontània els nans. Les dents i els ossos formaren les roques i la pedra. La seva sang va formar llacs i rius envoltant la terra. La seva calavera fou penjada en el cel pels quatre nans Nord, Sud, Est i Oest. Les seves celles seviren per protegir el pas cap a Asgard. Tanta sang va perdre que va ofegar a tots els gegants gelats tret d'en Bergelmir i la seva muller que varen escapar en el tronc d'un arbre.
Categoria:Mitologia escandinava
Peñas y SalsaPeñas y Salsa est un festival de musique salsa
qui se tient depuis 2001 aux arènes de Bayonne, organisé
par la peña Salbaïa.
Près de cinq milles personnes viennent y participer.
Têtes d'affiche
- 2001 : Azuquita
- 2002 : Orlando Poleo
- 2003 : Maraca
- 2004 : Manolito y su trabuco
- 2005 : Africando
Catégorie:Festival de musique
Catégorie:Salsa
Catégorie:Bayonne
aminokwasy odywki cukrzyca hotels Prague doda
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Бутурак
Бутурак, наричан още планински очиболец и горско прозорче, (Potentilla erecta) е тревисто многогодишно растение. Разпространено из ливади и каменливи места в предпланинските и планинските области.
За медицински цели се използват корени
|
Бучиниш
Бучиниш (Conium maculatum) е тревисто едногодишно или двугодишно растение. Разпространено по бунища, торни места край селища и пътища.
За медицински цели се използват плодовете (отвара), надземната част (лапи).
Отровно!
Категори
|
Шаблон:Начална страница 1 януари
- 1583 г. - Това е първият ден от Григорианския календар в Холандия и Фландрия.
- 1622 г. - Папската кан
|
Бъзак
Бъзак (Sambucus ebulus) е тревисто многогодишно растение. Разпространено като бурен край пътищата и населените места.
За медицински цели се използват корените (отвара) и плодовете (студен извлек).
Català – Dansk – Deutsch – English – Esperanto – Español – Suomi –
|
Категория:Писатели от римската епоха
Рим
Категория:Древен Рим
Рим
древногръцки софист от 2 век, който преподава реторика в Рим по време на управлението на император Ока, река в Русия, приток на Волга
- Ока, руска
|
Ока (река)
Ока е река в Русия, най-големият десен приток на Волга. Дълга е 1500 км. Извира от Средноруското възвишение. Общият й (водосборен) бас
|
|
