:: wikimiki.org ::
| Illes Balears |
Illes Balears
Govern de les Illes Balears
Les Illes Balears són un Arxipèlag de la Mediterrània situat enfront de València
Geografia física
L'arxipèlag està format per dos grans grups:
- les Gimnèsies: Menorca, Mallorca i Cabrera (les Balears pròpiament dites en l'antigor), i alguns illots propers (com sa Dragonera i s'illa de l'Aire).
- les Pitiüses: Eivissa i Formentera i els illots que les envolten.
Geografia humana
El turisme a les Balears és l'element més determinant socio-econòmic de les darreres dècades.
El comportament turístic però és diferenciat segons l'illa.
Mallorca i Eivissa han tingut un fluxe turístic més intens i han rebut turístes principalment alemanys i anglesos (a parts iguales).
Menorca ha entrat més tard en la indústria del turisme de masses i ha rebut turistes principalment anglesos.
Formentera ha estat llargament apartada dels efectes de la indústria turística (degut possiblement a la minça mida de l'illa) i ha rebut turistes principalment italians.
En totes les illes el turisme estatal espanyol no representa més d'un quart del total, i a Eivissa és on és més marcat.
Història
El seu poblament, però, és molt més antic, com atesten els famosos talaiots de Mallorca i Menorca, grans apilaments de pedres, de 3 a 6 metres d'alçada.
De fet, el poblament des d'un bon principi és força diferenciat a les Gimnèsies i a les Pitiüses. En les primeres, l'aparició de l'home és més remota (V mil·lenni aC) i es fa de forma més intensa (primer en coves i cases aïllades i després en poblats d'estructura urbana). Les colonitzacions protohistòriques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) seran dèbils o bé tardanes. En les segones, l'aparició de l'home és més moderna (mil·lenni II aC) i es fa de manera poc intensa (no seran poblacions sedentàries, sinó més aviat esporàdiques, accidentals o bé estacionals). Les invasions de les grans civilitzacions mediterrànies seran primerenques i notables i causants del primer poblament estable a les illes.
Aquesta diferència rau en la diferent història paleogeogràfica que ha condicionat ecosistemes diferents, molt pobres per als humans en el cas de les Pitiüses, i amb més recursos aprofitables en el cas de les Gimnèsies. Vegeu també: Cultura dels talaiots
Les Balears són de parla catalana, en haver estat repoblades majoriàriament per pagesos rossellonencs, gironins i barcelonins durant la Reconquesta. Malgrat això, les onades migratòries que es van produir durant el segle XX (impulsades pel creixement econòmic que va propiciar la puixant indústria turística), juntament amb la repressió lingüística que es va produir durant el franquisme, han dut al català a convertir-se en una llengua minoritzada (tot i que encara majoritària), tot i el bilingüisme oficialista. Darrerament, cal també afegir l'aparició d'altres llengües en la població resident, producte de les darreres onades migratòries, de caire més internacional (àrab, llatinoamericà, alemany, anglès, italià) que per ara no han condiciobat cap plurilingüisme oficial.
La Corona d'Aragó, durant els segles XII i XIII experimentà un fort procés d'expansió cap a la Mediterrània que la portà a fer seves les terres balears. El jove rei aragonès Jaume I el Conqueridor (tenia 21 anys) va comandar una flota que va desembarcar a Mallorca a finals d'estiu de 1229. Després d'ardents combats que es van prolongar durant mesos, entrà victoriós a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any. L'assalt fou seguit d'una matança indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la població mallorquina. Tan és així, que els milers de cossos morts i no poguts enterrar van produir una epidèmia entre els conquistadors que provocà nombroses morts. Producte d'això els nobles van voler apoderar-se de tot el botí en compte de sortejar-lo entre la tropa. Això va motivar la revolta de peons i cavallers. Finalment es va fer el repartiment del botí, que durà fins el 30 d'abril de 1230. Gràcies a tot plegat, els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resistència a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys més les lluites contra els musulmans a Mallorca, que finalment van acabar convertits en esclaus o semi-esclaus.
A rel de tota aquesta destrucció, però també de la debilitat en què havia quedat l'exèrcit de Jaume I, Menorca va demanar el vassallatge de la Corona i així li va ser concedit. D'aquesta manera, Menorca esdevindria un Taifa autònom on la religió i la cultura àrab encara van mantenir-se mig segle més. Però en ple gener de 1287, i amb una flota mig delmada per un fort temporal, Alfons el Franc arribà al port de Maó. El Moixerif va pactar la capitulació de manera que cabdills i nobles pogueren escapar dels catalans a canvi d'entregar a la resta de la població per què l'esclavitzessin.
Pel què fa a Eivissa, també va ser conquerida per Jaume I, però l'agost del 1236. Els seus habitants també van ser esclavitzats i els seus béns repartits entre els magnats.
Bibliografia consultada:
- CASANOVAS CAMPS, M.A. Història de les Illes Balears. Mallorca: Editorial Moll, 1988. 447 p.ISBN 84-273-4044-3
- BELENGUER, E. Història de les Illes Balears. V. II L'època foral i la seva evolució (1230-1715). Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. ISBN 84-297-5507-1 (volum II)
Recull de bibliografia:
- vegeu: Bibliografia de la prehistòria balear
Llengua
La llengua pròpia de les illes el català.És la llengua oficial, així com també ho és el castellà.
Política i Administració
Actualment, les illes Balears són una comunitat autònoma de l'Estat espanyol, regides per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Hi ha tres consells insulars: a Mallorca, a Menorca i a l'arxipèlag de les Pitiüses. També existeixen comarques a Mallorca, si bé no té reconeixement oficial, sí està consensuada pels geògrafs.
La capital de les illes Balears i de l'illa de Mallorca és a la ciutat de Palma (el nom oficial), també anomenada Ciutat de Mallorca (la denominació Palma de Mallorca és del tot rebutjable). Hi ha la seu del Govern Balear i del Consell Insular de Mallorca.
La població de les illes (1-1-2001) era de 878.627 persones, de les quals 545.739 hi havien nascut, 240.955 ho havien fet a les resta de l'Estat espanyol, i 91.933 a la resta del món. Aquests darrers s'han duplicat en nombre entre 1996 i 2001 (71.650 vivien a Mallorca). Font: Institut Balear. Segons el cens del INE del 2001 la població era de 841.669 persones.
Etimologia
Malgrat que durant força temps s'ha pensat que "Balears" provindria del grec ballein que vol dir "llançar", darrerament s'ha canviat de parer i sembla descartat l'origen hel·lènic. El cert és que els grecs sembla ser que van utilitzar la paraula Gimnèsies per referir-se a les illes de Menorca i Mallorca. En canvi, cartaginesos i romans van preferir la denominació de Balears per a Menorca i Mallorca. Eivissa i Formentera van ser anomenades per tots Pitiüses.
L'origen no és grec sinó púnic. Provindria del plural "ba’ lé yaroh". El substantiu "ba’ lé" vol dir "els que exercitaven l’ofici de” i actua de subjecte del verb "yaroh" que significa "llançar pedres". Ambtot, el significat final seria quelcom així com “els mestres del llançament”. I aquests mestres del llançament no són altres que els foners de les illes. Així doncs Balears vol dir "foners".
Autors clàssics com Plini, Estrabó o Diodor n'han parlat molt d'ells. Però és la narració de Licofront de Calcis, en el seu poema hermètic Alexandra (versos 633-641), quan parla dels fugitius de la guerra de Troia que arribaren a les Balears, que ell anomena Gimnèsies, on es dóna aquesta descripció:
:"I altres, després de navegar com crancs als roquissars Gimnesis envoltats de mar, arrossegaran la seva existència coberts de pells peludes, sense vestits, descalços, armats de tres fones de doble corda. I les mares ensenyaran als seus fills més petits, en dejú, l’art de tirar; ja que cap d’ells tastarà el pa amb la seva boca si abans, amb precisa pedra, no n’encerta un bocí posat sobre un pal com a blanc."
Aquesta fama i possiblement també un excés de població en les darreries de l'època talaiòtica va donar lloc a que molts d'aquests foners illencs acabessin nodrint els exèrcits cartaginès i més tard romà.
La primera menció expressa dels balears en l’exèrcit cartaginès (en lluita amb els grecs de Sicília) la fa Diodor (XIII, 80), referint-se al 406 a.C.
Sembla que el costum d'utilitzar la fona a les illes no es va deixar entre la gent del camp fins ben entrat el segle XX. De fet, l'anomenaven "bassetja", mot d'origen incert, però possiblement preromà, és a dir, contemporani dels foners que van donar nom a les Balears. A Menorca, segons expliquen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i Casasnovas, existia la tradició fins a no fa gaire que, per entrar en el gremi dels bassetgers, l'aspirant havia d'encertat amb la pedra de la fona i sense errar cap tir els 9 barrrerons d'una barrera o bé els 8 espais buits entre barra i barra (Camps, 1921).
Bibliografia consultada
- ALCOVER, A. M.; MOLL, F. B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1993. Tom 2, p347
Història Natural
Paleogeografia
Gimnèsies i Pitiüses han tingut una història geogràfica diferent. Durant les glaciacions del quaternari, degut a l'acumulació de l'aigua en forma de glaç en els casquets polars i a les grans serralades, mars i oceans van baixar de ninell. Això va donar que s'unissin Menorca i Mallorca per un cantó, i Eivissa i Formentera per l'altre. Totes les faunes i flores aleshores es van barrejar però entre la Gran Gimnèsia i la Gran Pitiüsa no va ser així perquè va romandre un canal marí de més de 70 km, infranquejable per la fauna terrestre.
La menor mida de la Gran Gimnèsia (2000 km2) i un clima més àrid (300 mm) va provocar l'extinció de la fauna terestre i la manca de poblaments vegetals arboris notables.
Flora
La flora de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Es poden distingir 3 components geogràfics:
- L'element florístic tirrènic balear: 17 endemismes catalogats (fins al 1997)
- L'element florístic ibèric balear: 14 endemismes catalogats (fins al 1997)
- L'element florístic baleàric: 87 endemismes catalogats (fins al 1997)
En el passat, Gimnèsies i Pitiüses varen tenir ecosistemes diferents.
Les Gimnèsies tindrien boscos d'alzina a l'interior i a les planes costeneres grans boscos de boix balear (Buxus balearica), actualment planta relictual a Mallorca.
les Pitiüses estarien pràcticament despullades de vegetació arbòria (algunes pinedes solament, d'aquí l'origen del mot), ni tampoc del boix balear, i en canvi dominarien els herbassars nitròfils producte de l'efecte abassegador de les dejeccions de la gran quantitat de colònies d'avifauna que tindrien.
Bibliografia consultada
- ALOMAR i CANYELLES, G.; MUS i AMÉZQUITA, M.; ROSSELLÓ i PICORNELL, J.A. Flora endèmica de les Balears. Palma: Consell Insular de Mallorca, 1997. 294 p. ISBN 84-87389-90-2
Vincles externs
- [http://www.uib.es/depart/dba/botanica/herbari Herbari virtual]: Herbari del Departament de Biologia de la UIB
- [http://www.islapro.com/ecologia/default.htm Codex Plantarum Vascularium Balearicum 2000]: Catàleg de la Flora Vascular de les Illes Balears
Fauna
La fauna de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Hi ha uns 230 endemismes animals catalogats (fins l'any 2000), 99% són invertebrats.
No cal dir que la informació existent no és la mateixa per a cada tàxon. Els vertebrats són els més ben estudiats. Els invertebrats tenen grups sencers dels que es té poquíssima informació.
En el passat, la fauna de les Gimnèsies i de les Pitiüses era ben diferent. Sembla ser, que llevat de les espècies voladores (aus, rate pinyades i insectes voladors), no compartien quasi cap espècies terestre. Diferents comunitats vegetals, diferents herbívors, diferents carnivors.
Un dels grans esdeveniments faunístics a les illes, relativament recent, ha estat la desaparició de tota una fauna de mamífers insulars endèmica (veure la bibliografia de paleofauna balear).
Durant el Plio-Quaternari es desenvolupà a les Gimnèsies peculiar fauna terrestre:
- Myotragus: espècie amb aparença de cabra, encara que està poc emparentada amb elles
- Eliomys morpheus: la rata cellarda autòctona, un rosegador
- Soriculus hidalgoi: la musaranya autòctona, un insectívor
L'arribada de l'home a les illes va conduir a la desaparició d'aquesta fauna (s'han trobat ossos en les excavacions dels poblats talaiòtics)
A les Pitiüses, a partir del Pleistocè superior, la fauna es troba desproveïda de mamífers terrestres i d'amfibis. Però, és un fauna molt rica en ocells. Algunes desaparicions es van donar just en les primeres albors de presència humana (les darreres evidències de la seva presència són de fa uns 6600 anys):
- Haliaeetus albicilla: l'àguila marina
- Anser sp.: l'oca d'eivissa
Bibliografia consultada
- PONS, G. X.; PALMER, M. Fauna endèmica de les illes Balears. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 1996. 307 p.;25 cm ISBN 84-87026-56-7
Enllaços externs
General
- [http://www.caib.es Govern de les Illes Balears]
- [http://www.weib.caib.es/Recursos/geo_hist_ib/geohistib.htm Materials didàctics de Geografia i Història]
- [http://www.caib.es/ibae/ibae.htm Institut Balear d'Estadística (IBAE)]
- [http://www.mallorcaweb.net/foners/historia/menu.htm Els foners Balears]
- [http://www.memoriadelesilles.org/ Memòria Històrica de les Illes Balears]
Natura
- [http://www.triplov.com/balear Naturalismo e conhecimiento dae herpetologia balear]: Completa web sobre els rèptils i anfibis de les Balears
- [http://www.islapro.com/ecologia/avium/default.htm Codex Aviorum Balearicum sXXI]: Catàleg de les aus de les illes Balears, i alguna cosa més
- [http://www.geocities.com/ezine2001 La Naturaleza balear a les mans d'un pintor]:Xisco Bernal, un pintor nou a Mallorca.
- [http://www.talayots.com/portal/catala/index.htm La cultura talaiòtica a les Balears]
Categoria:Illes Balears
Categoria:Arxipèlags
ja:バレアレス諸島
Palma
Palma
|
|
Localització de Palma respecte Mallorca
Mallorca |
| Gentilici | palmesà/ana, ciutadà/ana |
| Població (2004) | 379.898 habitants |
| Superfície | 213,55 Km2 |
| Densitat (2004) | 1.779 hab/Km2 |
| Altitud | 0 m |
| Nuclis de població | Palma, es Molinar, es Coll d'en Rebassa, Can Pastilla, Platja de Palma, s'Arenal, ses Cadenes, es Pil·larí, s'Aranjassa, Sant Jordi, sa Casa Blanca, Son Ferriol, son Castelló i can Valero (polígons industrials), Secar de la Real, Son Sardina, Establiments, Son Rapinya, sa Vileta, Gènova, Cala Major, Sant Agustí i Cas Català |
| Patró | Sant Sebastià (21 de gener) |
| Batllessa | Catalina Cirer Adrover (PP) (2003) |
Palma, o ciutat de Mallorca, és la capital de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Quan Quint Cecili Metel va fundar la ciutat, l'anomenà Palma. Amb el rei Jaume I s'anomenà Mallorca. Amb el Decret de Nova Planta es recuperà oficialment el nom romà, que, també oficialment, al segle XIX es transformà en Palma de Mallorca. Per antonomàsia tradicionalment també s'anomena Ciutat.
Territori
El terme municipal de Palma té una superfície de 21.355,844 hectàrees i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Algaida, Llucmajor i el mar mediterrani.
Correspon al terme municipal de Palma l'arxipèlag de Cabrera, format per les illes de Cabrera, Conillera, Estells, Imperial, Rodona, Foradada, Plana, Pobra i altres illots menors.
Clima
Palma gaudeix de clima mediterrani amb una temperatura mitja anual de 17ºC amb una mitjana anual de precipitacions de 450 l/m2.
Història
Hom creu que l'actual ciutat de Palma era ocupada embrionariament per un poblat talaiòtic amb forta vinculació amb la mar. Posteriorment va ser envaïda pels romans i més tard pels bizantins i després pels àrabs, que l'anomenaren Madina Mayurqa. Es conserven restes de la muralla romana i de l'aràbiga i vestigis monumentals de l'aràbiga com el palau de l'Almudaina i els banys àrabs.
El 1115 fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada per Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provença, que aplegà sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit.
El 1229 fou conquerida pel rei Jaume I, que l'anomenà Mallorca, la mantingué com a capital del Regne de Mallorca i li atorgà una municipalitat que abarcava tota l'illa (per això el seu òrgan de govern s'anomenà Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca).
Des de la mort de Jaume I, Palma compartí la capitalitat del Regne de Mallorca amb Perpinyà. Aleshores, el primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II, promogué alguns dels principals monuments: el castell de Bellver, les esglésies conventuals de Sant Francesc i Sant Domingo, reformà el palau de l'Almudaina i començà la catedral de Mallorca.
L'especial distribució de la ciutat, travessada per una riera, donà lloc, des de l'època musulmana, a la "Vila de Dalt" i a la "Vila d'Avall" com a nuclis de població urbana situats a cadascuna de les voreres de la riera.
La seva privilegiada situació geogràfica li va permetre un intens comerç amb Catalunya, el País Valencià, Provença, els pobles del Magrib, els ducats italians i els dominis del Gran Turc, que van propiciar una edat d'or per a la ciutat. A la Llotja, un dels principals monuments de la ciutat, l'actual obra de Guillem Sagrera, s'hi feia un actiu mercat de contractació. El Consolat de Mar vetllava pel respecte de la legalitat vigent en el comerç marítim.
A principi del segle XVI, la rebel·lió forana (o revolta de les Germanies) i els freqüents atacs dels pirates turcs i berbers van provocar una reducció de les activitats comercials i importants despeses de fortificació. Com a conseqüència d'això, la ciutat entrà en una època de decadència que s'allargà fins a les acaballes del segle XVII.
El segle XVII es caracteritzà a Mallorca per les banderies i els bandolers i la ciutat quedà dividida en els bàndols anomenats Canamunt i Canavall, amb greus repercussions socials i econòmiques. El port de la ciutat tingué una revifalla a la segons meitat del segle amb l'expansió del corsarisme mallorquí. El darrer quart del segle es produí a la ciutat un agreujament de la persecució per la Inquisició dels descendents dels jueus conversos, anomenats xuetes.
Al segle XVIII, la derrota de la Corona d'Aragó en la Guerra de Successió es plasmà en el Decret de Nova Planta de Felip V (1715). Aquest decret modificà el règim de govern de l'illa i el separà del govern municipal de Palma. Aleshores la ciutat es tornà denominar oficialment Palma i al darrer quart del segle XIX, es generalitzà, per escrit, el nom de Palma de Mallorca (en castellà). En el segle XVIII Carles III liberalitzà el comerç amb Amèrica i cresqué l'activitat comercial i portuària de la ciutat.
Al començament del segle XIX, Palma esdevingué refugi d'un gran nombre d'exiliats de l'ocupació napoleònica de Catalunya i el País Valencià; en aquest període hi florí la llibertat d'expressió fins a la restauració absolutista. Amb la creació de l'estat-nació espanyol, Palma es convertí (1833) en la capital de la nova província de les Balears. L'ocupació francesa d'Algèria al segle XIX va acabar amb el perill dels atacs magribins a Mallorca, la qual cosa afavorí l'expansió de les línies marítimes i navilieres i, per tant, el creixement econòmic de la ciutat, que es va veure demogràficament ampliada amb el naixement de nous nuclis de població.
Des del començament de la segona meitat del segle XX l'aparició del turisme de masses canvià radicalment la fesomia de la ciutat i de tota l'illa, la transformà en centre d'atracció de visitants i atragué una important immigració d'altres zones de l'estat cap al sector de serveis i de la construcció i tot plegat produí una gran transformació en els costums, en el mapa sociolingüístic, en l'urbanisme i en el poder adquisitiu.
A partir de l'esclat del turisme de masses, el seu creixement a les Balears fou absolutament espectacular i també les seves repercussions en la immigració: dels 500.000 visitants que rebé Mallorca l'any 1960 passà a més de 6.739.700 l'any 1997, amb un moviment de viatgers a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma el 2001 de 19.207.045 persones i de 1.410.709 per vies marítimes.
En el canvi de segle, les reformes urbanístiques, en l'anomenat Pla Mirall, atragueren una important immigració de fora de la Unió Europea, tant africana com americana.
Transports
Aire
La ciutat compta amb un aeroport destinat a l'ús civil de passatgers situat a uns 5km a l'est del centre de la ciutat, l'Aeroport de Son Sant Joan, que també compta amb una base militar. Es tracta del tercer aeroport de l'Estat espanyol en nombre de passatgers, només per darrera del de Barcelona i el de Madrid. Aquest aeroport té connexions regulars amb les ciutats més importants de l'Estat espanyol, com Madrid i Barcelona, així com als altres aeroports de les Illes Balears (Eivissa i Maó). Igualment un bon nombre de vols xàrter cap a ciutats europees operen a Palma, especialment en destí al Regne Unit i Alemanya.
Per a vols privats resta operatiu l'antic aeroport de passatgers, l'Aeroport de Son Bonet al municipi de Marratxí.
Mar
El Port de Palma és el port més gran i important de les Illes Balears. Actualment cobreix una extensa línia de costa compresa entre el Moll vell (enfront del Parc de la Mar) i el Dic de l'oest (vora el barri de Portopí). Fan ús del port tant embarcacions de mercaderies, com de pescadors, com d'esbarjo, com de transport de passatgers, com militars. En concret, existeixen dues Estacions marítimes en servei al Moll de Peraires. Des d'allà operen els vaixells regulars de passatgers en destí a Barcelona, València, Eivissa i Maó.
La demanda del Port de Palma com a lloc d'atracament de creuers de plaer ha augmentat els darrers anys. Aquesta classe de vaixells solen utilitzar el Dic de l'oest, on hi ha una tercera Estació Marítima.
Carretera
Els grans eixos viaris de Mallorca conflueixen a la ciutat. Aquests darrers anys s'ha fet un gran esforç per millorar els accesos a la ciutat per carretera, tradicionalment col·lapsats a les hores punta. A més, el 1990 es creà la Via de Cintura, autopista de circumval·lació de desvia el trànsit fora del casc urbà. Actualmente, s'està considerant l'opció de crear el segon cinturó que voltegi la ciutat de Palma.
Les línies regulars d'autobusos en destinació a tots els pobles de Mallorca són operades per companyies privades d'adjudicació pública a través del TIB (Transports de les Illes Balears). Totes elles operen des de l'Estació d'autobusos oberta al carrer Eusebi Estada, i en pocs mesos serà l'estació intermodal de la Plaça Espanya la que utilitzi aquest servei.
Ferrocarril
Palma disposa de dues Estacions de ferrocarril operades per dues companyies diferentes i ambdues situades a la plaça d'Espanya.
L'Estació del ferrocarril d'Inca és operada per la companyia pública SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca). Des d'allà operen els ferrocarrils de les línies Palma-Inca-Sa Pobla i Palma-Inca-Manacor. Actualment aquesta estació està efectuant importants obres de soterrament de les vies i instal·lacions que el 2007 l'han de convertir en una estació intermodals on operaran, apart d'aquestes dues línies de tren, els autobusos i el metro.
L'Estació del ferrocarril de Sóller és operada per la companyia privada Ferrocarril de Sóller SA. L'utilitzen els trens de la línia Palma-Bunyola-Sóller.
Transports interurbans
Les línies d'autobusos interurbans són operades per l'empresa de titularitat municipal EMT (Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca). Aquests autobusos són identificables pel seu color blau i realitzen rutes que uneixen el centre de la ciutat amb les barriades i els suburbis.
Els taxis necessiten llicència municipal per operar per la ciutat. Actualment són de color blanc.
Està previst que el 2007 entri en servei la primera línia del Metro de Palma que unirà la plaça d'Espanya amb la Universitat de les Illes Balears, passant pel barri de Son Oliva, el Polígon de Son Castelló i el nucli perifèric de Son Sardina. Igualment està en estudi la implantació d'un tramvia que uneixin S'Arenal amb l'Aeroport de Son Sant Joan, passant per la Platja de Palma.
Palmesans il·lustres
Han nascut a la ciutat els següents personatges:
- Ramon Llull, filòsof i escriptor.
- Anselm Turmeda, escriptor.
- Jafudà Cresques, cartògraf.
- Abraham Cresques, cartògraf.
- Valerià Weyler, militar.
- Antoni Barceló, capità de marina.
- Antoni Maura Montaner, polític.
- Llorenç Villalonga, escriptor.
- Carme Riera Guilera, escriptora.
- Eusebi Estada, enginyer.
Divisió administrativa
A causa de l'aplicació de la "Llei de grans ciutats" des de març de 2005 Palma està dividida en cinc districtes, regit per un regidor responsable, popularment anomenat "batlle de barri". Cada un d'aquests districtes s'ha instal·lat una oficina de districte des d'on els ciutadans poden fer qualsevol tipus de gestió amb el govern municipal. D'aquesta manera s'ha aconseguit descentralitzar el govern municipal. Els districtes són els següents:
- Nord
- Centre
- Ponent
- Llevant
- Platja de Palma
Cal destacar la barriada d'Establiments
Enllaços externs
- [ Informació de l'Institut Balear d'Estadística]
- [http://www.a-palma.es/index.htm Pàgina de l'Ajuntament]
Categoria:Mallorca
Català
::Aquést article és sobre la llengua catalana. Vegeu també Condició política de català
El català és una llengua romànica parlada per gairebé 9 milions i mig de persones al món. La gran majoria viuen a Catalunya, al País Valencià, a les illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia), a la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, França) i al Carxe (Iecla), un petit territori de Múrcia.
Almenys ja d'ençà el segle XIV, aquesta llengua també rep el nom de valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment i per evitar els conflictes que això pot suposar com a arma política per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusió, el 9 de febrer de 2005 de que
:«és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i les Illes Balears».
Nombre de parlants al món
Territoris on la llengua té estatus oficial
Territoris on la llengua no té ple estatus oficial
Total
Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya[http://www.idescat.net/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=1&V1=1]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/padron/p2002/ini_val.htm]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears[http://www.caib.es/ibae/demo/evolucio_poblacio/ccaa.htm].Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm]. Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/catnord2004.pdf]. Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra[http://www.estadistica.ad/indexdee.htm]. Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila[http://www.pauvila.net/]. Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic[http://www.uoc.edu/euromosaic/web/document/catala/an/e19/e19.html]. Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04)[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/coneix.htm#alguer]. Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.
Pàgines que s'hi relacionen
- Dialectes del català
Parlars amb empremta de la llengua catalana
- Panotxo (Múrcia)
- Sicilià (Sicília)
- Napolità (Nàpols)
- Xurro (Comarques de l'Interior del País Valencià)
Manifests
- [http://www.fundccc.org/htmdocs/manifest2001.htm Un memorial reial per a passats irreals]
- [http://www.vilaweb.com/www/especials/especial?id=807190 Manifest per la llengua]
- [http://bloc.jovesllengua.org/acampallengua2004/manifest Joves de Mallorca per la llengua]
- [http://www.cercat.com/cinema/plataforma.htm Doblatge i subtitulat de pel·lícules al català]
- [http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=646 Manifest per la llengua de valencians residents al Principat]
Categoria:Català
ja:カタルーニャ語
ko:카탈루냐어
simple:Catalan language
ÀreaL' àrea és una quantitat que expressa la mida d'una regió de l'espai. L' àrea de superfície es refereix a la suma de tots els costats d'un objecte. L' àrea és la derivada del volum i l'antiderivada de la longitud.
L' àrea també és una unitat de mesura (vegeu més avall).
De fet, tot i que el concepte d'àrea és bàsic en geometria, la seva definició no és trivial, i es dona com a evident en la majoria de textos.
Unitats
Algunes de les unitats més utilitzades per mesurar l'àrea son:
- metre quadrat (m2) - És una unitat derivada del SI
- àrea - 100 m2
- hectàrea - 10.000 m2
- quilòmetre quadrat - 1.000.000 m2
- fanecada - 833,33 m2
Articles relacionats
- Llistat de països per superfície
Area
Area
Area
ja:面積
simple:Area
zh-cn:面积
zh-tw:面積
Quilòmetre quadratUn quilòmetre quadrat o km², és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat. És una de les unitats derivades del SI.
1 km² equival a;
- la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat
- 1 000 000 metres quadrats (m²)
- 100 hectàrees
- 0.386 102 milles quadrades
- 247.105 381 acres
Inversament;
- 1 m² = 0.000 001 km²
- 1 hectàrea = 0.01 km²
- 1 milla quadrada = 2.589 988 km²
- 1 acre = 0.004 047 km²
Per exemple, Catalunya té una superfície de 32 114 km².
categoria:Unitats de superfície
ja:平方キロメートル
DensitatVegi's també densitat de població
----
La densitat, de símbol ρ (lletra rho de l'alfabet grec), i a vegades abreviada com a d, és la relació que existeix entre la massa i el volum d'un cos. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos.
Fórmula general:
:ρ = m / V
Les unitats de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram per metre cúbic (kg/m3). Però per motius històrics i pràctics, normalment es mesura en grams per centímetre cúbic (g/cm3).
Densitat de l'aigua a 3.98 °C = 1000 kg/m3 = 1 g/cm3
Densitat d'algunes substàncies
Densitat d'un punt P d'un medi continu
La densitat en un medi continu és una magnitud, escalar, no fonamental, definida en cada punt material.
Sigui P un punt material d'un medi continu. Sigui una successió de volums materials, de volum Vi (decreixents) i de massa mi, tals que tots continguin el punt P en el seu interior.
Anomenem densitat del punt P al límit de la succesió dels quocients quan Vi tendeix a 0 (recordeu que en un medi continu no s'hi contemplem les mol·lècules subatòmiques ni res).
Categoria:Magnitud física
Category:Propietats químiques
ja:密度
GentiliciEls gentilicis són els noms amb què designem les persones i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble...). Acostumen a tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de.
N'hi ha que són pròpiament derivats, amb sufixos, i d'altres que no.
Les diferents variants s'apliquen a uns o altres noms geogràfics per raons de fonètica morfològica o de tradició idiomàtica. Així, en català, la formació de gentilici és gramaticalment impredictible ja que qualsevol radical de lloc pot seleccionar qualsevol de les formes establertes per formar un gentilici.
Les formes de sufixos més productius per a formar gentilicis són:
- -à, -ana
- Andorra: andorrà, andorrana (andorrans, andorranes).
- València: valencià, valenciana (valencians, valencianes).
- Manresa: manresà, manresana (manresans, manresanes).
- -í, -ina
- Cervera: cerverí, cerverina (cerverins, cerverines).
- Barcelona: barceloní, barcelonina (barcelonins, barcelonines).
- Alacant: alacantí, alacantina (alacantins, alacantines).
- -enc, -enca
- Eivissa: eivissenc, eivissenca (eivissencs, eivissenques).
- Terrassa: terrassenc, terrassenca (terrassencs, terrassenques).
- Penedès: penedesenc, penedesenca (penedesencs, penedesenques).
- -ès, -esa
- Maó: maonès, maonesa (maonesos, maoneses).
- Perpinyà: perpinyanès, perpinyanesa (perpinyanesos, perpinyaneses).
- Ripoll: ripollès, ripollesa (ripollesos, ripolleses).
- -ut, -uda (-uts, -udes). Exemples:
- Biar: biarut, biaruda (biaruts, biarudes).
- Castalla: castellut, castelluda (castelluts, castelludes).
- Benilloba: benillobut, benillobuda (benillobuts, benillobudes).
- -er, -era (-ers, -eres). Exemples:
- Agost: agoster, agostera (agosters, agosteres).
- Sa Pobla: pobler, poblera (poblers, pobleres).
- Ibi: ibier, ibiera (ibiers, ibieres).
Altres sufixos:
- -tà, -tana (-tans, -tanes). Exemples:
- Xiva: xivatà, xivatana (xivatans, xivatanes).
- Lleida: lleidatà, lleidatana (lleidatans, lleidatanes).
- la Pobla de Segur: poblatà, poblatana (poblatans, poblatanes).
- -ic, -ica (-ics, -iques). Exemple:
- Sóller: solleric, sollerica (sollerics, solleriques).
- -aire (-aires). Exemple:
- Canet de Rosselló: canetaire (canetaires).
En cada cas s'ha de triar el que ens resulti més adequat fonèticament, i moltes vegades és només qüestió de tradició el fet que s'usi una forma o una altra.
Nocions ortogràfiques
No és propi de l'ortografia catalana escriure amb majúscula els gentilicis. Potser per influència de l'anglès trobem freqüentment casos incorrectes de l'ús de les majúscules.
gentilicis d'habitants de l'univers
Mercuri : Mercurià.
Venus: Venusià.
Terra: Terrícola.
Lluna: Selenita.
Mart: Marcià.
Júpiter: Jupiterià.
Saturn: Saturnià.
Neptú: Neptunià.
Plutó: Plutonià.
Nota: De manera genèrica podem dir extraterrestres.
Categoria:Lingüística
1983 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 23 de febrer - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): un incendi destrueix el Gran Teatre de la Passió.
- 25 de febrer - Madrid (Espanya): el Parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
- 8 de març - les illes Balears: s'hi fan les primeres eleccions al Parlament.
- 6 d'abril - Catalunya: el Parlament aprova per unanimitat la primera Llei de Normalització Lingüística.
- 16 de juny - Ascó (la Ribera d'Ebre): hi entra en funcionament la central nuclear Ascó II.
- 23 de novembre - Alacant: el Parlament aprova la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
:MÓN
- 1 de març - Espanya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid.
- 25 de març - Austràlia: implanten amb èxit a una dona un embrió congelat.
- 25 d'octubre - illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.
- 15 de novembre - Xipre: l'exèrcit turc hi proclama la República Turca de Xipre del Nord en la zona nord on viuen 180.000 habitants d'origen turc.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 7 de març - Antibes (la Provença): Igor Markèvitx, director d'orquestra i compositor italià d'origen ucraïnès (n. 1912).
- 13 d'abril - Girona: Mercè Rodoreda escriptora catalana (n. 1908).
:MÓN
- 3 de març - Brussel·les (Bèlgica): Georges Rémi, conegut com Hergé, autor de còmics belga, creador de Tintin (n. 1907).
- 29 de juliol - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Luis Buñuel, director de cinema aragonès (n. 1900).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1983
ja:1983年
ko:1983년
ms:1983
simple:1983
th:พ.ศ. 2526
Partit Popular
El Partit Popular (PP) (Partido Popular, en castellà) és un partit polític espanyol. S'autodefineix com a partit d'ideologia centrista. El Partit Popular va governar Espanya entre 1996 i 2004, amb José María Aznar com a president. Actualment és el principal partit de l'oposició amb Mariano Rajoy de líder, i governa diverses comunitats autònomes, entre elles les Illes Balears i el País Valencià. Forma part del Partit Popular Europeu.
Història
El Partit Popular va sorgir de la refundació d'Alianza Popular, un partit dirigit per Manuel Fraga Iribarne, d'idelogia conservadora, i que incorporava molts antics partidaris del règim franquista (com ell mateix, ex-ministre d'Interior). Com a conseqüència de la refundació, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana.
Dirigit per José María Aznar, el PP va aconseguir majoria simple a les Corts espanyoles, en les eleccions del 1996, després de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidència del govern amb el suport de CiU i el PNB. En les eleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta.
Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats econòmics i uns notables èxits en la lluita contra el terrorisme d'ETA, tot i que des de l'oposició se'l va acusar de manca de diàleg amb els altres partits polítics, sobretot amb els nacionalistes bascos (PNB). Aznar també va donar suport als EUA en la Guerra d'Iraq, el 2003 tot i la forta oposició popular.
El PP, ja amb Mariano Rajoy al front, va perdre les eleccions del 2004 Aquestes eleccions van tenir lloc només tres dies després de l'atemptat de l'11-M a Madrid perpetrat per activistes de l'organització integrista islàmica Al-Qaeda.
Nuevas Generaciones
Al-Qaeda
La branca juvenil del Partit Popular, a tota Espanya, es diu Nuevas Generaciones (Noves Generacions)
Al-Qaeda
Partit Popular de Catalunya
La secció catalana del Partit, coneguda com Partit Popular de Catalunya, està dirigida actualment (2005) per Josep Piqué. Anteriorment el cap regional era Aleix Vidal-Quadras.
Categoria:Partit Popular
Partit Popular
Govern de les Illes BalearsEl Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins el 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març. També s'ha de tenir en compte la Llei 27/1997, de 4 d'agost, per la que es cediren tributs a la CAIB (C. A. de les Illes Balears).
La iniciativa de reforma del Estatut d'Autonomia correspon, entre altres, al Govern de la Comunitat Autònoma.
Composició
El Govern de les Illes Balears està format pel president de la Comunitat Autònoma i els seus consellers.
El president de la Comunitat Autònoma és elegit pel Parlament Balear d'entre un dels seus diputats per un període de quatre anys, que és renovable. És anomenat pel rei d'Espanya mitjançant llei orgànica que es publica tant al BOE com al BOIB. Representa la màxima representació institucional de la CAIB i és responsable de la seva acció de govern davant del Parlament Balear, juntament amb els consellers, davant del qual haurà de reunir comptes a les sessions de control. En cas de malaltia, defunció o qualsevol altre impediment podrà ser substituït pel vicepresident, el president del parlament o bé pel conseller de més edat. El seu cessament també serà publicat tant al BOE com al BOIB. El president reb el títol de Molt honorable senyor de manera vitalícia.
Els consellers són elegits i nomenats pel president, que fins el 1999 només en podia designar un màxim de deu. El seu nomenament es publica al BOIB a través de llei orgànica. No és necessari que siguin membres del Parlament Balear. Cada conseller és responsable de l'àrea de govern que el president li assigna, però també en podrà designar sense cartera. Els consellers deixen l'exercici dels seus càrrecs quan són cessats pel president o bé quan aquest és cessat. Els consellers reben el títol dHonorable senyor de manera vitalícia.
Presidents
- Gabriel Canyelles i Fons (PP, 1983-1995)
- Cristòfol Soler i Huguet (PP, 1995-1996)
- Jaume Matas i Palou (PP, 1996-1999 i des de 2003)
- Francesc Antich i Oliver (PSIB-PSOE, 1999-2003)
Conselleries (legislatura 2003 - 2007)
- Relacions Institucionals: Marta Estaràs Ferragut (PP)
- Turisme: Joan Flaquer Riutort (PP)
- Obres Públiques, Habitatge i Transports: Margarita Isabel Cabrer González (PP)
- Medi Ambient: Jaume Font Barceló (PP)
- Interior: José María Rodríguez Barberá (PP)
- Economia, Hisenda i Innovació: Lluís Àngel Ramis de Ayreflor Cardell (PP)
- Comerç, Indústria i Energia: Josep Joan Cardona (PP)
- Treball i Formació: Cristóbal Huguet Sintes (PP)
- Educació i Cultura: Francesc Fiol Amengual (PP)
- Agricultura i Pesca: Margalida Moner Tugores (PP)
- Salut i Consum: Aina Maria Castillo Ferrer (PP)
- Presidència i Esports: Maria Rosa Puig Oliver (PP)
Enllaços externs
- [http://www.caib.es Enllaç al lloc del Govern de les Illes Balears]
Categoria:Illes Balears
Mediterrània
La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar interior situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km2.
L'única connexió natural amb l'oceà és amb l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment amb la mar Roja (oceà Índic) a través del canal de Suez. Això fa que les marees a la Mediterrània siguin gairebé imperceptibles.
Principals mars incloses en la Mediterrània
- Mar d'Alborán
- Mar Menor
- Mar Catalana o mar Balear
- Mar Tirrena
- Mar Adriàtica
- Mar Jònica
- Mar Egea
- Mar de Màrmara
- Mar d'Azov
- Mar Negra, sovint considerada a part de la Mediterrània
Illes principals de la Mediterrània
- Xipre, Creta i Rodes, a l'est
- Sardenya, Còrsega, Sicília i Malta, al centre
- Mallorca i Menorca, a l'oest
Estats que limiten amb la mar Mediterrània
- Espanya, França, Mònaco, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Albània, Grècia i Turquia, a la ribera nord.
- El Líban, Síria, Israel i el territori de l'Autoritat Nacional Palestina (Franja de Gaza), a l'est.
- Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc, a la ribera sud.
- L'estat insular de Malta i, a l'illa de Xipre, la República de Xipre (grega) i la República Turca del Nord de Xipre (no ha aconseguit el reconeixement intenacional, tret del de Turquia).
- La colònia britànica de Gibraltar.
Pàgines relacionades
- Illes de la mar Mediterrània
categoria:Mar Mediterrània
Categoria:Mars d'Europa
Categoria:Àfrica
Categoria:Àsia
ja:地中海
ko:지중해
th:ทะเลเมดิเตอร์เรเนียน
zh-min-nan:Tē-tiong-hái
GimnèsiesLes Gimnèsies és com es denominen les dues més grans illes de les Balears: Menorca i Mallorca.
És així com denominaven els grecs a les illes habitades pels talaiòtics. Els grecs reclutaven als foners mallorquins i menorquins per formar llurs tropes lleugeres, que les anomenaven gymnetes (gymnos, en grec significa nu) al·ludint no tant a la completa nuesa, sinó a l'escassetat del seu equip militar comparat, per exemple, amb els hoplites, d'armament pesant. Per tant, i segons els autors clàssics com Licofront, les illes dels gymnetes no podien rebre altre nom que el de Gimnèsies.
Les fonts clàssiques (Timeu) també expliquen que els seus habitants utilitzaven l'oli de llentiscle per ungir-se. També ho feien els gymnetes (amb oli d'oliva, però) per fer exercicis físics, igual que ho feien els gimnastes (gymnoi) d'Olímpia.
Els fenicis van denominar a aquestes dues illes amb un nom diferent: Balears. Els romans (com en altres casos) van preferir aquest topònim al dels grecs i això va fer que la denominació de Gimnèsies es perdés. La unitat administrativa que donà l'imperi romà a Gimnèsies i Pitiüses, amb el nom dinsulae Baliares va condicionar que a la llarga les Balears fossin conegudes com el conjunt d'illes de l'arxipèlag. Tot i així, un cop van passar a l'Administració provincial romana es va utilitzar indistintament el topònim. Així, Livi distingeix entre Baliaris maior i Baliaris minor, que posteriorment donaran lloc a les denominacion de Maiorica i Minorica, tot seguint l'accepció primigènia de la paraula.
Modernament s'ha reprès la denominació antiga de Gimnèsies, sobretot en cercles acadèmics i científics, on és habitual recórrer a les arrels greco-llatines per elaborar cultismes i tecnicismes.
Si bé fa 2500 anys la necessitat era saber distingir entre les illes poblades i les depoblades, entre les conqueribles i explotables i les que només podien ser objecte de transaccions o intercanvis, actualment la necessitat científica és una altra. La història natural i l'ecologia de les illes fa necessari distingir dos tipus de realitats diferents: unes illes més àrides que estarien desposseïdes de vegetació i ocupades per les aus (Pitiüses) i unes illes més plujoses amb abundant vegetació arbòria i proveïdes de mamífers (Gimnèsies). Curiosament, i potser per això s'utilitzi la mateixa terminologia que els grecs, aquests fets naturals varen condicionar el poblament humà, i pertant, expliquen la distribució restringida a les illes de Mallorca i Menorca de la cultura talaiòtica.
Bibliografia consultada:
- BELENGUER, E. Història de les illes Balears. Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. ISBN 84-297-5506-3 (volum I)
Categoria:Illes Balears
Menorca
Menorca és l'illa més septentrional de les Balears. Presenta una peculiar geografia i història natural i humana.
Balears
= Geografia i història natural =
Menorca, amb una extensió de 701 km2, se situa al bell mig de la Mediterrània Occidental (40ºN 4º E), gairebé equidistant de terres africanes, itàliques i ibèriques, sent la més septentrional de les Balears. L’illa i els illots que l’envolten constitueixen un resum de la Mediterrània Occidental, en el qual es poden trobar la major part dels ecosistemes característics d’aquesta regió, excepte els fluvials i els muntanyencs.
Però alhora, Menorca compté nombroses espècies endèmiques o tirrèniques, és a dir, exclusives d’aquesta illa o bé compartides només amb altres terres properes com Mallorca, Còrsega i Sardenya.
Aquesta barreja de generalitats i singularitats fa especialment atractiu el patrimoni natural d’aquest territori, alhora fortament humanitzat des de fa 4.000 anys.
El clima de Menorca és típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 16,7ºC. Les precipitacions anuals mitjanes són de 600 mm, concentrades principalment a la tardor i amb un marcat caràcter torrencial. A més, hi ha una important variació interanual amb llargs períodes de sequera repartits irregularment al llarg dels anys. Això fa que a Menorca només puguin viure espècies adaptades a suportar llargs estius secs i calorosos. Un aspecte important de la climatologia de Menorca és el vent, predominantment de Nord (tramuntana), encara que des de l’abril fins al juliol augmenta la importància dels vents de component Sud. Tot i la importància relativa del vent de tramuntana, l'illa, com a mínim el Migjorn, no és tan ventosa com es podria pensar o com es podria deduir d'un paisatge on sovintegen els arbres i arbusts de formes abanderades o pulviniformes (la freqüència de vents sostiguts forts no és alta, és del 9%, i la freqüència de de putes de vent fortes tampoc és exagerada, tot i que supera el 12% dels dies). Així doncs, cal cercar una explicació addicional per explicar el modelat que pateix la vegetació a tota l'illa, d'orientació cap al sud ja que les pures dades de vent no ho justifiquen prou. L'explicació és la salininització eòlica d'impacte, la gran càrrega de sals marines que transporta l'aire, sobretot els vents forts de tramuntana (que són els que s'originen més lluny, i que en el seu vialge travessen i encrespen més mar). L'impacte de l'aerosol salí sobre les superfícies foliars exposades provoca la mort dels teixits per deshidratació i provoca que en un sol dia de fort vent el 50% dels folíols exposats al Nord d'un llentiscle sucumbeixin. Així és com arbres i arbustos perden massa en el seu costat nord en relació al Sud, i adquireixen la forma abanderada. És un modelat que no necessita forts vents sostinguts, sinó cops de vent de tramuntana forta o molt forta en dies puntuals. Els períodes intermedis hi ha un procés de recuperació de la forma arrodonida, però que no arriba mai a completar-se degut a un següent episodi de tramuntanada.
A finals de l’Oligocè i principis del Miocè l’illa va patir un procés de distensió tectònica. El resultat va ser la formació de petites fosses al nord i l’enfonsament de tota la part meridional, que va quedar per davall de la mar durant un període de gairebé 12 milions d’anys. Ocasionalment el nord també es va veure envaït per aigües marines durant períodes molt més curts. Durant la immersió del sud de l’illa es van desenvolupar esculls de corall. Aquests ecosistemes generen grans quantitats de sediments calcaris que es van acumulant per donar lloc finalment a roques calcàries. Això és el que va passar a Menorca, de manera que la majoria de la roca que hi ha a la regió de Migjorn deriva d’aquells antics esculls coral·lins. Són terrenys terciaris semblants als que podem trobar a les altres illes de l'arxipèlag. Péro la meitat nord que va quedar emergida, sa tramuntana, són terrenys primaris i secundaris, molt menys freqüents a les illes (i fins i tot hi ha pissarres del Carbonífer que no trobem enlloc més).
Això dóna una personalitat pròpia a l'illa, tant des del punt de vista paisatgístic, com biològic. La història geològica d'aquesta illa ha estat doncs molt moguda, però es podria dir que des de mitjan de l'era terciària (al Miocè mitjà, ara fa uns 15 milions d'anys) l'illa és semblant a com la trobem ara.
La fauna del passat
La colonització faunística de les Balears es pot classificar en quatre episodis diferents:
#Primer episodi faunístic: La regressió marina de Languià-serraval·lià, és a dir, la davallada del nivell del mar, que va tenir lloc en el Miocè mitjà, fa uns 14,8 milions d'anys, va permetre el pas d'espècies del continent cap a Menorca. Una transgressió marina posterior, és a dir, un augment del nivell del mar, va isolar aquests animals. Només es coneix un jaciment que dati d'aquest període tan remot (el de Punta Nati). S'ha trobat un ocotònid (llebre xiuladora de mida molt gran, el Gymnesicolagus), un glírid, una tortuga i un ocell (aquests dos últims sense poder determinar per causa del mal estat de les mostres).
#Segon episodi faunístic: El tancament de l'estret de Gibraltar pel xoc de les dues plaques tectòniques a principis del Messinès, l'etapa del Miocè superior de l'era terciària, entre els 5,6 i 5,35 milions d'anys, va fer davallar les aigües fins a un màxim de 1500 m per sota del nivell actual. Aquest assecament del Mediterrani va permetre la connexió de nou amb la península i el pas d'un nou grup faunístic que substitueix l'anterior. Aquesta fauna consta d'una tortuga molt grossa, la Cheirogaster gymnesica, un conill gegant (els exemplars més grans s'estima que tenien 24 kg), un nou glírid molt gros, el Muscardinus cyclopeus, una rata pinyada, el Rhinolopus grivensis, una granota, una sargantana i diversos ocells. Un cop es torna a obrir l'estret, i torna a pujar el nivell del mar, es constitueixen dos elements geogràfics que es mantindran sempre més separats: les Pitiüses (2000 km²) i les Gimnèsies (9600 km²). Les primeres són les terres que ara formen Eivissa i Formentera, a només 90 km del continent (la península ibèrica). Les segones són les terres que ara formen Mallorca i Menorca. A partir de la crisi messiniana, la Mediterrània ha variat més vegades el nivell de les seves aigües, fins a 130 m, cosa que ha portat a molts episodis de retrobament i d'aïllament entre Mallorca i Menorca (tants com glaciacions, que són més de 30) però sempre romandrà un canal marí infranquejable per a la fauna terrestre de com a mínim 70 km entre Mallorca i Eivissa. Això fa que les espècies de les Gimnèsiques evolucionin diferent de les Pitiüses.
#Tercer episodi faunístic: Comença amb l'inici de les glaciacions, ara fa 2,35 milions d'anys. La fauna del Myotragus que es troba a Mallorca entra en contacte amb la del conill gegant de Menorca, i és substituída. Aquesta està composta per dues espècies d'amfibis, una de rèptils, tres mamífers terrestres i un nombre abundant de rates pinyades i d'ocells.
#Quart episodi faunístic: L'home introdueix animals que seran la causa de una nova substitució faunística. Mostels, serps d'aigua, granotes, sargantanes, conills, gats, etc. delmaran ràpidament la fauna autòctona, i imposaran la seva superioritat competitiva.
La Fauna d'ara
La costa de tramuntana és una costa molt ventosa degut a la proximitat amb el Golf de Lleó, i de naturalesa sílícica en gran part (a partir de cala Morell fins a Maó, excepte els caps de Caballeria i de Fornells, i la costa oest d'Addaia). Això ha conreuat endemismes que ni tant sols els trobem a Mallorca, espècies úniques de Menorca.
Com ja s'ha dit, quan l'home s'estableix a l'illa, ara fa 5500 anys, s'hi donen profundes modificacions. El boix endèmic (Buxus balearica) que recobria gran part de Mallorca i Menorca desapareix, i amb ell, l'únic mamífer en el món que se'l menjava, una cabreta anomenada Myotragus. La sargantana pròpia de les Gimnèsies també va desaparèixer de Menorca i Mallorca, i només van restar representants seus en els illots dels voltants (30 subespècies diferents, una per cada illot, la darrera trobada en un illot al mig de l'Albufera d'es Grau, que prova l'antiguitat d'aquesta llenca d'aigua dolça que s'endinsa dins l'illa). Però aquesta desaparició és més recent, durant els primers segles de la nostra era, i es deu a la introducció dels mostels pels romans per controlar els conills que es menjaven els seus conreus.
Amb tot, es coneixen actualment un total de 582 espècies de vertebrats que es reparteixen de la següent manera: 324 peixos, 3 amfibis, 12 rèptils, 218 aus i 26 mamífers.
La fauna vertebrada terrestre és més aviat pobre (ha perdut els endemismes que tenia per l'efecte de l'home: la cabreta gimnèsica, el conill gegant de Menorca, la sargantana gimnèsica, la musaranya gimnèsica, la rata cellarda gimnèsica, el ferraret). Destaca la presència de la marta, animal introduït i que s'ha adaptat molt bé als racons forestals de l'illa. Les aus també han perdut exemplars per l'efecte de l'home (l'òliba gegant) però malgrat tot es troben molt ben representades a l'illa.
La situació geogràfica estratègica de l'illa fa que sigui un territori on abunden les visites d'aus migratòries que travessen la Mediterrània per traspassar els continents europeu i africà. També és terra de nidificants tan rars com són la baldriga de les balears (Puffinus mauretanicus), l'àliga pescadora (Pandion haliaetus) o l'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus).
Recents estudis d'anellament reconeixen la presència de 31 espècies d’ocells passeriformes nidificants a Menorca (veure l'estudi d'en òscar Garcia)
Ambtot, el llistat de fauna endèmica a Menorca presenta més de 150 espècies.
La fauna invertebrada terrestre de Menorca ha estat objecte d'estudi i seguiment durant aquest darrera dècada. Es coneixen una trentena d'espècies de papallones diurnes citades a l'illa (veure l'estudi d'en David Carreras). Els valors enregistrats els anys 2001, 2002 i 2004 d'abundància de papallones diurnes en recorreguts fets per Algendar i el 2004 per Es Grau són notòriament més alts del que caldria esperar per a una zona que es pot considerar litoral, si es comparen amb altres itineraris BMS (Butterfly Monitoring Scheme) de les costes catalanes (veure l'estudi d'OBSAM).
- CARRERAS, D., GARCIA, G. STEFANESCU, C. Noves aportacions al coneixement dels ropalòcers de les Balears [http://www.obsam.org/documents/articles/Noves_cites_papallones_diurnes_Menorca_Balears.pdf]
- CARRERAS, D., JUBANY, J., STEFANESCU, C. Noves cites de papallones diürnes per a Menorca i les Illes Balears (Lepidoptera: Rhopalocera) [http://www.obsam.org/documents/articles/Noves_cites_papallones_diurnes_Menorca_Balears.pdf]
- GARCIA, O. Seguiment a llarg termini dels paràmetres demogràfics de les poblacions d'ocells terrestres nidificants. OBSAM [http://www.obsam.org/documents/posters/Anellament%20_ocells.pdf]
- OBSAM Seguiment de papallones diürnes 2001-2004 (evolució setmanal). IME [http://www.obsam.org/indicadors/biodiversitat/insectes/lepidopters_diurns_papallones/Seguiment_papallones_ev_setmanal_04.pdf]
La flora d'ara
La vegetació potencial de l'illa (entesa com a climàcica) seria majoritàriament forestal i estaria formada per l'ullastrar (2) a la zona de mitjorn, i l'alzinar (1) a les muntanyes interiors, i barrancs.
També hi cabrien comunitats permanents que formarien conjunts no forestals com són les dels boscs de ribera d'alguns torrents importants, les dels coixinets espinosos i eixorba-rates als penya-segats costaners i promontoris elevats d'una mica més endins, la nitrohalòfila d'illots, o les d'aiguamolls i sorrals costaners.
Tipus de vegetació actual ([http://www.terra.es/personal3/davidbertran/imatges/map_cob_for_1995.jpg Mapa de cobertes forestals de 1995]):
La vegetació forestal representa actualment un 33% del territori menorquí, i d'aquesta un 45% és ullastrar i un 15% alzinar. La resta són brolles o marines, és a dir, formacions arbustives baixes que disten encara molt de ser les comunitats arbòries climàciques esmentades.
Les comunitats permanents representen actualment un 3% del territori menorquí. Així doncs, la vegetació natural a Menorca es troba reduïda a un 36% del territori.
- Alzinar baleàric (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis): 34,21 km² (16,88 km² segons l'[http://www.caib.es/ibae/dades/catala/territori.htm/ Institut Balear d'Estadística]). Alzinar madur que s'extén per les zones més muntayoses de l'interior de l'illa (termes d'Alaior i Mercadal) i pels barrancs més llargs i profunds.
- Alzinar amb ullastrar (Cyclamini-Quercetum + Oleo-Ceratonion): 3,55 km². Alzinar mixt, ullastrar de transició
- Ullastrar menorquí (associació Prasio-Oleetum Silvestris): 104,42 km². Ullastrar característic de l'illa molt abundant sobretot a la zona de Mitjorn
- Marina calcícola de cipell i romaní (associació Loto-Ericetum): 20,77 km². Brolles dels terrenys calcaris de Tramuntana
- Marina silicícola de bruc i estepa (associació Ampelodesmo-Ericetum scopariae: 16,05 km². Landes dels terrenys silícics de Tramuntana
- Alzinar amb marina de cipell (Cyclamini-Quercetum + Loto-Ericetum): 17,43 km². Alzinar de regeneració amb cipell i romaní dels terrenys calcaris de l'interior de l'illa
- Marina de bruc amb alzinar (Ampelodesmo-Ericetum + Cyclamini-Quercetum): 19,45 km². Alzinar de regeneració amb estepes i bruc dels terrenys silícics de l'interior de l'illa (termes des Mercadal i Ferreries)
- Marina de bruc amb ullastrar (Ampelodesmo-Ericetum + Prasio-Oleetum): 3,35 km². Ullastrar amb estepes i bruc dels terrenys silícics de Tramuntana (sa Mesquida, Mongofre, illa d'en Colom, es Verger)
- Marina de cipell amb ullastrar (Loto-Ericetum + Oleo-Ceratonion): 5,51 km². Ullastrar amb cipell (bruc d'hivern) i romaní d'entre barrancs de la costa Sud (termes des Mitjorn Gran, Ferreries i Ciutadella)
- Màquia d'aladern femella (associació Aro picti-Phillyreetum rodriguezii): 3,10 km². Marines molt localitzades d'aladern femella de la costa de Tramuntana
- Sivinar (Associació Clematido Balearicae-Juniperetum turbinatae): 1,17 km². Savinars menorquins d'alguns punts de la costa de Tramuntana
Vegetació arbòria, arbustiva, pradenca, aquàtica o rupícola de tipus azonal):
- Vegetació dunar (classe Ammophilletea): 1,55 km². S'extén en els sorrals de les cales més importants de l'illa
- Tamarellar i alocar (associació Leucojum-Viticetum, classe Nerio-Tamaricetea): 0,90 km². Molt dispersa. Vora torrents i fondals d'algunes cales
- Vegetació de plantes aqüàtiques: 2,28 km². Vora s'Albufera des Grau, Lluriac i Addaia a Tramuntana, i Son Bou i Trebalúger al Mitjorn són els indrets més notables
- Matolls halòfils mediterranis de saladars (aliança Salicornion fruticosae): 1,61 km². Vora s'Albufera des Grau, Lluriac i Addaia
- Comunitat halòfila de roquissar litoral (subaliança Crithmo-Limonienion): 8,12 km². Vegetació que trobem en primer terme dalt dels penyals litorals de l'illa
- Matollar nitrohalòfil litoral (associació Suaedetum verae): 1,80 km². Matolls dels illots, adaptats altres concentracions de nitrats provinents dels excrements de les aus i a la salinitat extrema de l'aerosol marí.
- Comunitat de socarrells (subaliança Launaeenion cervicornis): 8,40 km². Acantonada als penya-segats litorals, en segon terme
- Comunitat de tapareres (associació Capparietum rupestris): 1,11 km². Vegetació prelitoral entre Cap de Bajolí i Punta Nati
- Comunitats xerocàntiques no estrictament litorals (associació Astragalo balearici-Teucrietum mari): 0,33 km². Eixorba-rates costaners d'alguns punts de la costa de Tramuntana
- Comunitats xerocàntiques estrictament litorals (comunitat dAntemis marítima i Melilotus indica): 0,3 km². Vegetació en primer terme dels roquissars litorals de Punta Nati
Ambtot, la flora endèmica de Menorca presenta 83 tàxons (entre espècies, subespècies i varietats). La flora autòctona no endèmica presenta 1070 tàxons (dels quals 132 són cosmopolites) i l'al·lòctona (amb xenòfits arquèòfits i neòfits) presenta 160 tàxons.
= Geografia i història humana: =
Cronologia històrica
La cronologia del poblament humà prehistòric a Menorca és la següent:
#Primers humans: 3500 aC
#Pretalaiòtics: 2500-1500 aC
#Talaiòtics: 1500-123 aC
La cronologia del poblament humà en temps històrics a Menorca és la següent:
#Romanització: 123aC-284dC Alt Imperi [http://www.menorca.org/historia/romana.htm]
#Cristianització: 284-455 dC Baix Imperi [http://www.menorca.org/historia/cristianismo.htm]
#Vàndals i bizantins: 455-628 dC [http://www.menorca.org/historia/vandalos.htm]
#Segles foscos de saquejos sarraïns i protecció franca, i incursions posteriors d'andalusins i Normans: 628-903 dC
#Islamització, el Califat de córdoba: 903-1015 [http://www.menorca.org/historia/islam.htm]
#Taifa de Dènia i assalt dels croats: 1015-1114 dC
#Almoràvits i Almohades: 1114-1231 dC
#Taifa autònoma en mans del moixerif: 1231-1287 dC
#Conquesta i repoblació catalana: 1287-1472 dC [http://www.menorca.org/historia/alfonso.htm], [http://www.menorca.org/historia/mallorca.htm], [http://www.menorca.org/historia/aragon.htm]
#Victòria dels seguidors de Joan II. Regnat de Ferran el Catòlic i Isabel de Castella. Atacs musulmans: 1472-1701 [http://www.menorca.org/historia/siglo.htm]
#Regnat de Felip V. Comença un segle de il·lustració.: 1701-1708 [http://www.menorca.org/historia/dominaciones.htm]
#La Guerra de Successió, Conquesta anglesa i Tractat d'Utrecht: 1708-1756
#Conquesta francesa i pau de París: 1756-1763 [http://www.menorca.org/historia/ocupaciones.htm]
#Govern britànic 1763-1782 [http://www.sonshi.com/mahan1.html] [http://www.dangly.com/nassaucounty/People/minorcan.htm] [http://www.bonaventura.free-online.co.uk/bonaventura]
#Conquesta espanyola pel duc de Crillon per a Carles III: 1782-1798
#Tercera dominació britànica i tractat d'Amiens: 1798-1802
#Ocupació espanyola: 1802-1869 [http://www.menorca.org/historia/reintegracion.htm] [http://www.jhbayo.com/farragut.htm]
#Primera República i sexenni revolucionari: 1869-1874
#Dins de l'Espanya de la Restauració: 1874-1931 [http://www.menorca.org/historia/sigloxx.htm], [http://www.jhbayo.com/llucalary.htm]
#Segona República i guerra civil: 1931-1939
#Franquisme: 1939-1978
#Tercer periode democràtic. De la Transició a l'autonomia: 1978-1983
Demografia
| Terme municipal |
Superfície TM (km²) |
Població (empadronada) |
Població total (empadronada + flotant) |
Densitat població empadronada |
Densitat població total |
| Alaior |
109,76 |
7.684 |
11.395 |
70,01 |
103,81 |
| Ciutadella |
186,03 |
23.706 |
34.569 |
127,43 |
185,83 |
| es Castell |
11,61 |
6.681 |
6.087 |
575,23 |
524,09 |
| es Mercadal |
136,93 |
3.268 |
9.219 |
23,87 |
67,33 |
| es Migjorn Gran |
32,41 |
1.204 |
2.651 |
37,15 |
81,80 |
| Ferreries |
66,00 |
4.134 |
6.008 |
62,64 |
91,03 |
| Maó |
117,05 |
23.993 |
28.507 |
204,98 |
243,55 |
| Sant Lluís |
34,62 |
4.626 |
8.697 |
133,61 |
251,19 |
| TOTAL |
694,41 |
75.296 |
107.133 |
108,43 |
154,28 |
El turisme a Menorca aporta una població visitant que supera en escreix la població resident a l'illa. Així, segons l' IBAE (Institut Balear d'Estadística) l'any 2003 van visitar Menorca 1.058.019 turistes en avió i 61.174 en vaixell. De tots ells 278.00 eren de nacionalitat espanyola i 840.000 eren d'altres nacionalitats, la majoria britànics (602.588).
Aquesta gran freqüentació de turistes ha conduït a posar en perill moltes àrees protegides (platges verges), com a senyalat darrerament l'OBSAM
[http://www.obsam.org/documents/articles/analisi_carga_litoral_menorca.pdf]
Un altre fenomen que s'està donant aquests darrers anys és l'arribada d'immigrants fomentada pel creixement turís | | |
