:: wikimiki.org ::

Illes Canàries

Illes Canàries

Les illes Canàries (en espanyol Islas Canarias) són un arxipèlag de set illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental. Administrativament constitueixen una comunitat autònoma d'Espanya i són considerades una regió ultraperifèrica de la Unió Europea. La capitalitat de les illes és compartida entre les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria, capitals respectivament de cadascuna de les províncies que formen l'arxipèlag canari, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La seu de la presidència del govern s'alterna entre totes dues ciutats d'acord amb la sessió parlamentària en curs. Cadascuna de les set illes està governada per una assemblea o consell anomenada cabildo insular. El nom de l'arxipèlag prové del llatí Insularia Canaria ("illa dels Gossos"), nom aplicat originalment només a l'illa de Gran Canària.

Geografia

Les illes de l'arxipèlag canari i les seves capitals són:
- Gran Canària (capital Las Palmas de Gran Canaria);
- Tenerife (capital Santa Cruz de Tenerife);
- Lanzarote (capital Arrecife);
- La Palma (capital Santa Cruz de La Palma);
- La Gomera (capital San Sebastián de La Gomera);
- El Hierro (capital Valverde);
- Fuerteventura (capital Puerto del Rosario). L'illa més propera al continent es troba a 108 km del nord-oest de la costa africana. L'arxipèlag forma l'ecoregió macaronèsica juntament amb les Açores, Cap Verd, Madeira i les illes Salvatges. El volcà del Teide, a Tenerife, és la muntanya més alta d'Espanya, i el tercer volcà més gran del món. Segons la situació de les illes respecte als vents alisis, el clima hi pot ser temperat i humit o bé molt sec. S'hi han conservat diverses espècies autòctones, com ara l'arbre conegut com a drago (Dracaena draco) i els boscos de laurisilva. Quatre dels 13 parcs nacionals espanyols es localitzen a les Canàries, més que a cap altra comunitat autònoma:
- el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente a La Palma,
- el Parc Nacional de Garajonay a La Gomera,
- el Parc Nacional del Teide a Tenerife,
- el Parc Nacional de Timanfaya a Lanzarote. categoria:Illes Canàries ja:カナリア諸島 zh-min-nan:Canaria Kûn-tó

Espanyol

- Geografia: Relatiu o pertanyent a Espanya, als seus habitants o a la llengua espanyola.
- Lingüística: Nom alternatiu amb què és conegut el castellà o quelcom relatiu la llengua.
- Esport: El Reial Club Deportiu Espanyol, club de futbol de Barcelona

Arxipèlag

Un arxipèlag és un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic.

Llista d'arxipèlags

- l'arxipèlag d'Estocolm (Suècia)
- l'arxipèlag de Göteborg (Suècia)
- l'arxipèlag de Turku (Finlàndia)
- l'arxipèlag de Fernando de Noronha (Brasil)
- les Açores (Portugal)
- les Bahames
- Cap Verd
- les Filipines
- les illes Åland (Finlàndia)
- les illes Aleutianes (Estats Units)
- les illes Àrtiques (Canadà)
- les illes Balears (Espanya)
- les illes Canàries (Espanya)
- les illes del Canal (Regne Unit i Irlanda)
- les illes Fox (Estats Units)
- les illes Galápagos (Equador)
- les illes Hawaii (Estats Units)
- les illes Kerguelen (França)
- les Illes Malvines o illes Falkland (Regne Unit))
- les Illes Òrcades del Sud (Regne Unit)
- les Illes Shetland (Regne Unit)
- Insulíndia (Indonèsia, Malàisia i Papua Nova Guinea)
- el Japó
- Juan Fernández (Xile)
- els Keys de Florida (Estats Units)
- les Maldives
- Malta
- la Polinèsia Francesa
- Nova Zelanda
- la Terra del Foc

Vegeu també

- Geografia
- Geomorfologia Categoria:Arxipèlags ja:列島

Àfrica

Geografia física

L'Àfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món, amb una superfície d'uns 30.300.000 km2 i una població de més de 600 milions d'habitants. Limita al nord amb la mar Mediterrània, a l'est amb la mar Roja, a l'est i al sud amb l'oceà Índic i a l'oest amb l'oceà Atlàntic. Està unit a Àsia per mitjà de l'istme de Suez, i separat d'Europa per l'estret de Gibraltar. Excepte l'entrant que forma el Golf de Guinea, no té accidents importants al litoral. Comprèn, entre d'altres, les illes de Madagascar, les Canàries, Cap Verd, Socòtora, Zanzíbar, la Reunió i les Comores, per citar només les illes i els arxipèlags majors. Els cims principals són el Kilimanjaro i el Mont Kenya, tots dos a l'Àfrica oriental i amb més de 5.000 metres d'altitud. Hi destaquen els deserts del Sàhara, al nord, i del Kalahari, al sud. Els rius més importants són el Nil (el més llarg del món), el Congo, el Níger i el Zambezi. Pel que fa als llacs, cal esmentar el Victòria, el Malawi i el Tanganyika.

Illes

Les illes d'Àfrica són petites, excepció feta de Madagascar, que amb 595,230 km² és la quarta més gran de la Terra (després de Grenlàndia, Nova Guinea i Borneo). Està situada al sud-est de la costa del continent, del qual la separa el canal de Moçambic (de 400 km al punt més estret). Per la seva estructura, flora i fauna, representa un nexe d'unió entre l'Àfrica i el sud de l'Àsia. A l'est de Madagscar hi ha les illes de Maurici i la Reunió. Socòtora rau a l'est-nord-est del cap Guardafui. Al nord-oest del continent hi ha els arxipèlags de Cap Verd i les Canàries, d'origen volcànic (igual que altres petites illes del golf de Guinea).

Nom

L'etimologia del seu nom és controvertida. "Àfrica" ve del llatí i es refereix a la terra dels "afer", que sembla que seria una tribu berber. Altres diuen que és una evolució d'una paraula fenícia per dir "pols" i uns altres afirmen que és una corrupció d'una expressió llatina que volia dir "amb molt de sol". fenícia

Llista d'estats d'Àfrica

- Algèria
- Angola
- Benín
- Botswana
- Burkina Faso
- Burundi
- el Camerun
- Cap Verd
- les Comores
- el Congo
- la Costa d'Ivori
- Djibouti
- Egipte
- Eritrea
- Etiòpia
- el Gabon
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Guinea Equatorial
- Kenya
- Lesotho
- Libèria
- Líbia
- Madagascar
- Malawi
- Mali
- el Marroc
- Maurici
- Mauritània
- Moçambic
- Namíbia
- el Níger
- Nigèria
- la República Centreafricana
- la República Democràtica del Congo
- Rwanda
- São Tomé i Príncipe
- el Senegal
- les Seychelles
- Sierra Leone
- Somàlia
- Sud-àfrica
- el Sudan
- Swazilàndia
- Tanzània
- Togo
- Tunísia
- el Txad
- Uganda
- Zàmbia
- Zimbabwe Categoria:Àfrica ja:アフリカ ko:아프리카 ms:Afrika simple:Africa th:ทวีปแอฟริกา zh-min-nan:Hui-chiu

Marroc

Al Mamlaka al-Maghrebiya
المملكة المغربية
Marroc

	escut d'armes del Marroc
(En detall)	(Gran)

Lema nacional : الله، الوطن، الملك
(Allāh, al Waţan, al Malik = Déu, País, Rei)

Localització del Marroc al món

Idiomes

Àrab clàssic (oficial), àrab marroquí, berber, francès, castellà

Capital

Rabat
34°02' N, 06°51' W

Rei (2002)

Hamar Mohamed VI

Àrea
- Total
- % aigua

Lloc núm 56
446.550 km²
0,056%

Població
- Total (est. 2002)
- Densitat

Lloc núm 36
31.167.783 (amb el Sàhara Occidental)
73 hab/km² (96è)

Independència
- Declarada

(de França)
2 de març del 1956

Moneda

Dirham

Zona horària

UTC +/-X

Gentilici

Marroquí/Marroquina

Himne nacional

Hymne Chérifien

Domini d'internet

.ma

Prefix telefònic

212

El Marroc és un estat situat a l'extrem del nord-occidental de l'Àfrica. Limita al nord amb la mar Mediterrània (mar d'Alborán), a l'est amb Algèria, a l'oest amb l'oceà Atlàntic i al sud amb el Sàhara Occidental (territori ocupat i annexionat per l'estat marroquí el 1975). Al Marroc hi ha part del desert del Sàhara i part de la serralada de l'Atles. S'hi parlen dues llengües: l'àrab i el berber (a la zona del Rift). Dades geogràfiques Localització: al nord d'Àfrica, banyat per l'oceà Atlàntic nord i el mar Mediterrani, entre Algèria i el Sáhara Occidental. Coordenades geogràfiques: 32 00 N, 5 00 W Àrea: Total: 446.550 km2. Terrestre: 446.300 km2. Marítima: 250 km2. Fronteres terrestres: Total: 2.017 km. Països fronterers: Algèria 1.559 km; Sàhara Occidental 433 km; Espanya (Ceuta) 6,3 km; Espanya (Melilla) 9,6 km. Costa: 1.835 km. Altures: punt més baixos, Sebka Tah (-55 m); punt més alt, Jebel Toubkal (4.165 m). Recursos naturals: fosfats, mineral de ferro, manganès, plom, zinc, pesca i sal. Ús de la terra: · Superfície cultivable: 21 % · Collites permanents: 1 % · Pastures permanents: 47 % · Superfície forestal: 20 % · Uns altres: 11 % Acords mediambientals internacionals: biodiversitat, canvi climàtic, desertificació, espècies amenaçades, protecció de la capa d'ozó, prohibició de proves nuclears, protecció de zones humides, dumping marí. Signats, però no ratificats: modificació mediambiental, dret del mar. Població (2003) Població: 31,689,265 h. Estructura d'edats: · 0-14 anys: 33.2% · 15-64 anys: 62% · 65 anys o més: 4.8 % Creixement de la població: 1.64% Mortalitat infantil: 5.78 morts/1.000 nascuts vius. Esperança de vida: · Total: 70.04 anys · Homes: 67.77 anys · Dones: 72.41 anys Índex de fecunditat: 2.89 nens nascuts/dona. Alfabetització (Individus de 15 anys o més que poden llegir o escriure): · Total: 51.7 % · Homes: 64.1 % · Dones: 39.4% Religió: musulmans (98.7%), cristians (1.1%) i jueus (0.2%). Idioma: àrab (oficial), dialectes amazigh. El francès s'utilitza habitualment en àmbits oficials (govern, diplomàcia), i també en els negocis. Grups de població: Arabe-amazigh 99.1%, altres 0.7%, Jueus 0.2% Polítics Rei: MOHAMED VI (des de 23 de juliol de 1999) Primer ministre: Driss JETTOU (des de 9 d'octubre de 2002) Composició del Govern. Parlament Bicameral: Càmera de Diputats : 325 Diputats elegits per sufragi universal directe, per un mandat de 5 anys. President: Abdelouahed RADI (Unió Socialista de Forces Populars) Camera de Consellers (Senat): 270 Consellers elegits per sufragi indirecte a través del Col·legi d'Electors provinents de les Col·lectivitats locals i de les Cameres Professionals a nivell de Regions, i del Col·legi d'Assalariats a nivell nacional, amb una proporció de 162 escons per a les col·lectivitats locals, 33 escons per a les Cameres d'agricultura, 24 escons per a les Cambres de comerç, indústria i de serveis, 21 escons per a les Cameres d'artesania, 3 escons per a les Cameres de Pesca Marítima i 27 escons per als representants dels assalariats. Els membres de la Camera de Consellers són elegits per un mandat de 9 anys. La Camera de Consellers es renova per terços cada tres anys. La renovació d'escons del primer i segon terç serà realitzada per sorteig. President: Mustafa OUKACHA: Agrupament Nacional dels Independents Composició de les cameres i partits polítics. Political Resources on the Net. Partits polítics: · La Gauche Socialiste Unifiée (GSU) · Le Mouvement Populaire · Parlementaire · Parti de la Justice et du Développement (PJD) · Parti de l'Istiqlal · Parti RNI · Alliance des Libertés- A.D.L. - · Union Socialiste donis Forces Populaires (USFP) Categoria:Marroc ja:モロッコ ko:모로코 ms:Maghribi simple:Morocco zh-min-nan:Morocco

Autonomies d'Espanya

L'Estat espanyol està conformat actualment per 17 Autonomies o comunitats autònomes (CC.AA.). Aquestes són les següents:
- Andalusia
- Aragó
- Principat d'Astúries
- Illes Balears
- Comunitat Basca
- Illes Canàries
- Cantàbria
- Castella i Lleó
- Castella-La Manxa
- Catalunya
- Extremadura
- Galícia
- Comunitat de Madrid
- Regió de Múrcia
- Comunitat Foral de Navarra
- La Rioja
- Comunitat Valenciana També presenta dues ciutats autònomes:
- Ceuta
- Melilla Categoria:Comunitats Autònomes d'Espanya ja:スペインの地方行政区画 ko:에스파냐의 자치 지방 simple:Autonomous communities of Spain

Unió Europea

La Unió Europea o UE és una organització internacional d'estats europeus, establerta pel Tractat de Maastricht. La Unió Europea és l'organització internacional més poderosa que existeix actualment, d'alguna manera similar a un estat, tot i que no del tot, ja que els estats membres mantenen representacions diplomàtiques a altres estats. Alguns experts creuen que no s'hauria de considerar com una organització internacional, més aviat una entitat sui generis'.
Problemes actuals
Els assumptes més importants que preocupen a la Unió Europea en l'actualitat són l'ampliació cap al sud i l'est (vegeu més avall), la constitució europea, proposada per la Convenció, la relació de la unió amb els Estats Units d'Amèrica i la participació a l'Euro d'aquells estats membres actualment fora de la zona euro.
Orígens
El motiu original per la fundació (del que més tard seria) la Unió Europea va ser el desig de reconstruir Europa després dels tràgics esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, i prevenir que Europa caigués víctima de la plaga de la guerra.
Mètodes
Per aconseguir aquest objectiu, la Unió Europea intenta crear una infrastuctura que atravessa les fronteres dels estats. Els estàndards harmonitzats creen un mercat més gran i més eficient, perque els estats membres poden crear una única unió aduanera sense pèrdua de salut (econòmica) o seguretat. Per exemple, els estats on la gent no pot posar-se mai d'acord a l'hora de menjar poden no obstant arribar a acords sobre els estandards d'etiquetatge i higiene. El poder de la Unió Europea va més enllà de les seves fronteres ja que per vendre-hi, es útil seguir els seus estàndars (CE, conformité europeéne). Una vegada les fàbriques, grangers i mercaders d'un país no membre compleixen la normativa, la gran part dels costos associats a l'entrada a la UE es veuen reduït al mínim. Quan s'harmonitzen les lleis per convertir-se en un membre de ple dret es crea més benestar (al eliminar els costos aduaners), invertint només mínimament en el canvi de les lleis. Per aquest motiu, alguns especialistes han començat a comparar la UE amb un virus informàtic
Concepte
En l'actualitat, la Unió Europea és un conjunt de 25 Estats (Maig de 2004), que mantenen entre si especials relacions econòmiques i polítiques de cooperació i integració. Les especials relacions econòmiques es fonamenten en la llibertat de trànsit de mercaderies, treballadors i capitals, així com en l'establiment d'una moneda única per tots els estats membres (la denominada Eurozona). Les especials relacions polítiques es tradueixen en l'establiment d'un mateix Ordenament Jurídic, superior a les legislacions nacionals, i en l'existència i funcionament dels seus propis organismes polítics i institucions, superiors als dels Estats membres.
Història
Originalment, aquesta institució es coneixia com a Comunitat Econòmica Europea (1957) (informalment anomenada Mercat Comú al Regne Unit). Més tard, es va canviar el nom a Comunitat Europea (arran de l'Acta Única Europea el 1986) i finalment Unió Europea (arran del Tractat de Maastricht el 1992). La UE ha evolucionat d'un organisme comercial a una aliança econòmica i política. Fets històrics més importants: #Com a precedents importants cal destacar la Declaració Schuman (9 de maig de 1950) i el Tractat de París (18 d'abril de 1951), pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) entre sis Estats: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. #Comunitat Econòmica Europea (1957-1986) #
- El 25 de març de 1957, els sis Estats membres de la CECA van signar el Tractat de Roma i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom). #
- Al llarg dels anys següents, la CEE va anar incorporant progressivament més Estats: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit el 1973, Grècia el 1981, i Espanya i Portugal el 1986. #Comunitat Europea (1986-1992) #
- Acta Única Europea (1986). #
- La CE es va ampliar amb la incorporació del territori de l'Alemanya de l'Est el 1990, com a conseqüència de la reunificació alemanya. #Unió Europea (des de 1992) #
- Tractat de Maastricht de 1992. #
- Ampliació: Àustria, Finlàndia i Suècia el 1995. #
- Tractat d'Amsterdam de 1999. #
- Tractat de Niça de 2001. #
- L'ampliació de 2004 (1 de maig de 2004) amb la incorporació de Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia. #
- Constitució Europea 2004 (pendent de ratificació per part dels estats membres). #Ús oficial de la llengua catalana #
- 16 de novembre de 2005: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlent oficialment per primera vegada en català al Comité de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'embaixador espanyol a la UE.
Estats membres i ampliació a l'est
Desde de Maig de 2004, la Unió Europea esta formada per 25 estats membres. L'Any 1950 els sis membres fundadors eren:
- Alemanya (Occidental)
- França
- Itàlia
- Holanda
- Bèlgica
- Luxemburg Dinou estats es van unir més endavant en successives amplicacions:
- 1973: Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca
- 1981: Grècia
- 1986: Espanya i Portugal
- 1995: Finlàndia, Suècia i Austria
- 2004: Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia. Nota: l'any 1990 el territori de la Unió Europea es va ampliar de facto quan l'Alemanya Oriental i l'Alemanya Occidental es van unificar. Es preveu una nova ampliació en l'any 2007 (data provisional, sense acord fixe) cap a Bulgària i Romania. Les negociacions amb Turquia depenen del criteri del consell de ministres, que ha de pendre una decisió aquest any (2004). Altres negociacions han començat amb la resta de països balcànics com Croàcia (un estat candidat), Bòsnia-Herzegovina i Macedònia tot i que Sèrbia i Montenegro de moment es troba apartada.
Economia
En l'actualitat (maig de 2005), la UE, considerada com un bloc d'integració econòmica, té la segona economia més gran del món, amb un PIB de 12,32911 bilions de dòlars (9,760974 bilions d'euros) [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2005/01/data/dbaoutm.cfm?SD=2005&ED=2005&R1=1&R2=1&CS=5&SS=2&OS=C&DD=0&OUT=1&C=998&S=PPPWGT&CMP=0&x=47&y=18]. L'economia dels EUA, classificada com la primera, té un PIB de 12,332296 bilions de dòlars (9,7633902 bilions d'euros) [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2005/01/data/dbcoutm.cfm?SD=2005&ED=2005&R1=1&R2=1&CS=3&SS=2&OS=C&DD=0&OUT=1&C=914-446-612-666-614-672-311-946-213-137-911-962-193-674-122-676-912-548-313-556-419-678-513-181-316-682-913-684-124-273-339-921-638-948-514-686-218-688-963-518-616-728-223-558-516-138-918-353-748-196-618-278-522-692-622-694-156-142-624-449-626-564-628-283-228-853-924-288-233-293-632-566-636-964-634-182-238-453-662-968-960-922-423-714-935-862-128-716-611-456-321-722-243-965-248-718-469-724-253-576-642-936-643-961-939-813-644-199-819-184-172-524-132-361-646-362-648-364-915-732-134-366-652-734-174-144-328-146-258-463-656-528-654-923-336-738-263-578-268-537-532-742-944-866-176-369-534-744-536-186-429-925-178-746-436-926-136-466-343-112-158-111-439-298-916-927-664-846-826-299-542-582-443-474-917-754-544-698-941&S=PPPWGT&CMP=0&x=31&y=14]. Es preveu que l'economia de la UE creixerà més durant la pròxima dècada a mesura que més països afegeixin a la unió -principalment ja que la majoria dels nous membres estan per sota de la mitjana de la unió, i per això s'espera un que creixement del PIB ràpid els ajudarà a aconseguir arribar a la dinàmica de la europa unida. No obstant això, el PIB per càpita de la unió caurà a curt termini. Vegeu Pressupost de la Unió Europea
Responsabilitat principals
Com el canviant nom de la Unió Europea (de Comunitat Econòmica Europea a Comunitat Europea i finalment Unió Europea) suggereix, ha evolucionat amb el temps d'una unió primordialment econòmica fins a una unió cada cop més política. Aquesta tendència és visible principalment en el cada cop més gran nombre d'àrees de polítiques que recauen dins la UE: el poder polític s'ha dirigit en nombrosos camps dels estats membre cap a la UE. Aquesta visió de centralització cada cop més forta es contrarestra amb dos fets. En primer lloc, alguns estats membres tenen una tradició domèstica de governs regionals forts. Això ha derivat cap a un enfocament més important de la política regional i les regions europees. Es va crear un comité de les regions com a part del tractat de Maastricht. A més a més, les polítiques que recauen en la UE cobreixen diferentes formes de cooperació:
- Procés de decisió autònom: Els estats membres han concedit a la comissió europea poder per pendre decisions en algunes àrees com a defensa de la competència, control a les ajudes estatals i liberalització.
- Harmonització: Les lleis dels estats membres s'harmonitzen a través del procés legislatiu comunitari, que involucra la comissió europea, el parlament europeu i el consell de ministres. La conseqüència es que la llei comunitari està cada cop més present dins dels sistemes legals dels estats membres.
- Cooperació: Els estats membres , que es reuneixen en el consell de ministres es posen d'acord a cooperar i coordinar les seves polítiques interiors. La tensió entre la UE i els estats membres sobre les competències que els corresponen és una constant en el desenvolupament de la UE. (vegeu Intergovernamentalisme vs supranacionalisme, euroescepticisme). Tots els estats membres han d'adaptar la seva legislació per acostar-la amb la el marc legal comú europeu, conegut com Acquis Communautaire. (Vegeu també Associació Europea de LLiure Comerç, Espai Econòmic Europeu , i espai aeri europeu).
Institucions

- Parlament Europeu.
- Consell de la Unió Europea.
- Comissió Europea.
- Tribunal de Justícia.
- Tribunal de comptes.
- Banc Central Europeu.
- Comitè Econòmic i Social.
- Comitè de les Regions.
- Banc Europeu d'Inversions.
- Defensor del Poble Europeu.
- Europol.
Llengües oficials
Hi ha una vintena de llengües oficials a la UE: anglès, alemany, castellà, danès, eslovac, eslovè, estoni, finès, francès, grec, holandès, hongarès, letó, lituà, maltès, gaèlic irlandès (2007), polonès, portuguès, suec i txec, però el català no és llengua oficial.
Demografia
Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea
Enllaços externs

- [http://www.europa.eu.int Pàgina oficial de la Unió Europea]
- [http://euabc.com EUABC] - online dictionary on the EU, includes "Reader-friendly EU Constititution" (in European languages, you may contribute too)
- [http://euobserver.com EUobserver] - observing the EU, news, comments, sources, newsletter by e-mail (english) categoria:Unió Europea fiu-vro:Õuruupa Liit ja:欧州連合 ko:유럽 연합 ms:Kesatuan Eropah simple:European Union th:สหภาพยุโรป zh-min-nan:Europa Liân-bêng

Ciutat

Podríem dir que una ciutat és com un organisme viu on els elements que la constitueixen aporten el que s’ha denominat, metafòricament, l’anatomia social, la forma d’una societat. Dins d’aquesta organització social que és una ciutat, els individus estableixen les seves relacions, a partir de les quals, s’estén una xarxa amb infinitat de camins que van d’un lloc a un altre, es creuen i entrecreuen i on les persones, a través del temps i la repetició d’esquemes, reprodueixen i renoven, en un flux constant, l’organització social de la que formen part. Podem dir que la ciutat és un ens social perquè sense persones no existiria. No existeix un únic model de ciutat perquè tot i que parlem de ciutats, a nivell general, prenent com a principal criteri classificador, el nombre d’habitants, no és el mateix una ciutat comercial, que una minera, o pesquera, turística, universitària, o una ciutat d’una capital política o administrativa. De la mateixa manera, una ciutat amb una sola indústria presentarà una sèrie diferent de característiques socials que una ciutat multiindustrial, el mateix que una zona suburbana i una ciutat satèl·lit, un suburbi residencial i un suburbi industrial, una ciutat situada dins d’una regió metropolitana i una altra que no ho estigui, una ciutat antiga i una de nova… Si bé, però, existeixen diferents tipus de ciutats, s’hauria de poder trobar les característiques essencials que tenen en comú totes les ciutats. Tot i que cada estat té diferents formes de classificar oficialment una localitat en termes de ciutat o senzillament poble. La majoria fan servir sistemes de classificació segons el nombre d'habitants, però d'altres, com el Regne Unit, consideren una població com a ciutat (city en anglès, en oposició al terme més genèric town) en virtut d'un decret reial que ha de ser atorgat pel monarca regnant, i en altres temps, la possessió d'una catedral o seu eclesiàstica. Així, l’urbanisme, com a modus de vida característic, podria abordar-se empíricament des de tres punts de vista interrelacionats: 1 – Com una estructura física amb una base de població, una tecnologia i un ordre ecològic. 2 – Com un sistema d’organització social amb una estructura social característica, una sèrie d’institucions socials i una pauta típica de relacions socials. 3 – Com una sèrie d’actituds i idees i una constel·lació de personalitats amb formes de conducta col·lectiva típiques i sotmeses a mecanismes de control social característics. ja:村落 simple:City tokipona:ma tomo zh-cn:城镇 zh-tw:鎮 categoria:Societat categoria:Geografia

Govern

El Govern o administració és el poder executiu de l'Estat encarregat de complir i fer complir les lleis, mentre que legislar està reservat al poder legislatiu, i la interpretació de les lleis al poder judicial.

Enllaços relacionats

Generalitat de Catalunya el Govern de Catalunya Govern_i_pol%C3%ADtica_d%27Espanya Categoria:Política ja:政府 ko:정부 ms:Kerajaan simple:Government th:รัฐบาล

Tenerife

Tenerife és la més gran de les set illes que componen l'Arxipèleg Canari, on ocupa una posició central respecte les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma. Sa capital és Santa Cruz de Tenerife. L'illa es troba a poc més de 300 km del continent africà i a uns 1300 km de la Península Ibèrica. Té 2034 km² de superfície i una curiosa forma triangular. Al centre de l'illa s'alça el pic del Teide, un volcà que amb els seus 3718 m d'alçada és el punt més alt de tot Espanya. Categoria:Illes Canàries

Açores

Les illes Açores formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 quilòmetres de Lisboa i a uns 3.900 quilòmetres de la costa est d'Amèrica del Nord. És un conjunt de nou illes que s'estenen en direcció nord-oest sud-est al llarg de més de 600 quilòmetres i conformen una àrea econòmica exclusiva d'1,1 milions de quilòmetres quadrats. El punt més occidental d'aquesta àrea es troba a 3.380 km d'Amèrica del Nord. Excepte l'illa de Santa Maria, tota la resta tenen origen volcànic. La muntanya de Pico, a l'illa homònima, és, amb els seus 2.351 m, la més alta de Portugal. Les Açores són, de fet, els pics de les muntanyes més altes del planeta, si les mesurem des de la base al fons de l'oceà. L'arxipèlag forma una de les dues regions autònomes de Portugal, la Regió Autònoma de les Açores, de resultes de la insularitat. Tenen 2.355 km² i una població de 238.767 habitants (2002). La capital de les Açores és la ciutat de Ponta Delgada, a l'illa de São Miguel, la més gran i més poblada de l'arxipèlag. Les nou illes es divideixen en tres grups:
- El grup oriental, amb São Miguel, Santa Maria i els illots de les Formigas.
- El grup central, amb Terceira, Graciosa, São Jorge, Pico i Faial.
- El grup occidental, amb Flores i Corvo.

El nom de les Açores

Si bé s'acostuma a dir que el nom de l'arxipèlag deriva de l'astor (açor en portuguès), perquè se suposa que era un ocell que hi era habitual al moment del descobriment, de fet mai n'hi va haver a les illes. L'origen del nom, doncs, es desconeix. Alguns historiadors esmenten el mot arcaic portuguès azures (atzurs, és a dir, blaves) a causa del color de les illes vistes de lluny. La majoria, però, insisteixen que el nom deriva dels ocells, en aquest cas d'una subespècie local de l'aligot (Buteo buteo) que seria l'animal que els primers exploradors van identificar erròniament amb els astors.

La Regió Autònoma de les Açores

La Regió Autònoma de les Açores (en portuguès Região Autónoma dos Açores) és un territori de Portugal amb autonomia política i administrativa i, alhora, una regió ultraperifèrica de la Unió Europea que geogràficament correspon a l'arxipèlag de les Açores. Les illes no tenen existència jurídica pròpia dins l'ordenament territorial de l'arxipèlag, excepte a la llei electoral regional, en què serveixen de base per a les circumscripcions electorals, cosa que ha provocat diverses crítiques ja que promou la sobrerepesentació de les illes menys poblades dins l'Assemblea Regional i trenca la proporcionalitat.

Municipis

L'arxipèlag es divideix administrativament en 19 municípis:
- Angra do Heroísmo
- Calheta
- Corvo
- Horta
- Lagoa
- Lajes das Flores
- Lajes do Pico
- Madalena
- Nordeste
- Ponta Delgada
- Povoação
- Praia da Vitória
- Ribeira Grande
- Santa Cruz da Graciosa
- Santa Cruz das Flores
- São Roque do Pico
- Velas
- Vila do Porto
- Vila Franca do Campo Categoria:Portugal Categoria:Arxipèlags ja:アゾレス諸島

Arxipèlag de Madeira

:Vegeu Madeira per a altres usos del terme Madeira Madeira Madeira (en portuguès Arquipélago da Madeira) és un arxipèlag portuguès situat a l'Atlàntic nord, situat entre els paral·lels 32º 22' 20 i 33º 7' 50 i en una longitud entre els 16º 16' 30 W i els 17º 16' 39 W. L'arxipèlag consisteix en dues illes habitades anomenades Madeira i Porto Santo, tres petites illes deshabitades anomenades Ilhas Desertas i un altre grup més petit de tres illes també deshabitades conegut com les Ilhas Selvagens o illes Salvatges, més properes a les Canàries que a Madeira. Descobertes i colonitzades per Portugal el 1418, actualment en són una regió autònoma (en portuguès Região Autónoma da Madeira) i, alhora, una regió ultraperifèrica de la Unió Europea.
Illes

- Madeira (741 km ²)
- Porto Santo (43 km ²)
- illes Desertas –Deserta Grande, Ilhéu do Bugio i Ilhéu Chão– (14 km ²)
- illes Selvagens –Selvagem Grande, Selvagem Pequena i Ilhéu de Fora– (2,73 km ²)
Geografia i clima
Funchal, la capital de l'arxipèlag, es troba a la costa sud de Madeira, a 32° 37' 45 N de latitud i 16° 55' 20 W de longitud. Les ciutats principals són: Funchal, Porto Santo (a l'illa homònima, ciutat coneguda també com a Vila Baleira), Machico, Câmara de Lobos, Santa Cruz i Santana. L'arxipèlag es troba a uns 600 km de la costa de l'Àfrica, a més de 900 km de Lisboa, a uns 400 km de Tenerife i a uns 800 km de Santa Maria, la més propera de les illes Açores. Madeira és l'illa principal del grup, amb 741 km ², té una longitud de 57 km, una amplada màxima de 22 km i un litoral de 130 a 140 km. És travessada d'est a oest per una cadena de muntanyes amb altituds superiors als 1.200 m que culminen al Pico Ruivo (1.862 m), de les quals baixen profunds barrancs a banda i banda de l'illa. Al sud queda ben poc del bosc originari que cobria tota l'illa (fins que els primers colons van decidir calar-hi foc per fer lloc per a les seves granges) i que li va donar el nom que té ara(Madeira vol dir "fusta" en portuguès), però a la part nord en alguna de les valls encara hi creixen esponerosos arbres nadius de l'illa. Un llarg, estret i comparativament poc elevat promontori rocós (la Ponta de São Lourenço) forma l'extrem oriental de Madeira, on es pot veure un tros de terreny de sorra calcària que conté petxines i altres fòssils que s'assemblen a les arrels dels arbres, probablement produïts per infiltració. La seva posició geogràfica i el paisatge muntanyós permeten un clima molt plaent. Les temperatures són d'uns 22 ºC a l'estiu i uns 16 ºC a l'hivern. Amb una humitat suau, el temps de Madeira és classificat com a subtropical. Influenciada pel corrent del Golf, la temperatura de l’aigua del mar és també d'uns 22 ºC a l'estiu, i d’uns 17 ºC a l'hivern. Les illes són d'origen volcànic. L’arxipèlag posseeix valuoses àrees naturals, sobretot els boscos de laurisilva als estreps muntanyosos del nord de Madeira, que han estat declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.
Cultura i població
Les illes són conegudes per la producció del vi de Madeira. Són famoses també per les seves flors i fruites subtropicals. Hi ha uns 250.000 habitants (1991) a les dues illes principals, dels quals només 4.800 viuen a l'illa de Porto Santo. La densitat de població és de 337 habitants per quilòmetre quadrat a Madeira i de 112 a Porto Santo. La majoria dels primers pobladors provenien de les regions portugueses de l’Algarve i el Minho. Les illes tenen monuments històrics, carrers i places (praças) amb jardins pertot arreu i petites ciutats molt típiques.
Història
S’ha dit, tot i que no n’hi ha proves concloents, que els fenicis van descobrir Madeira en una època ben primerenca. Plini esmenta unes illes Porpres o Mauritàniques, la posició de les quals amb referència a les illes Afortunades o Canàries sembla que vulgui indicar l’arxipèlag de Madeira. Hi ha una història romantica, de veritat més que dubtosa, que parla de dos amants, Robert Machim i Anna d’Arfet, que fugien d’Anglaterra cap a França el 1346 i es van desviar de la seva ruta a causa d’una violenta tempesta; van anar a parar a la costa de Madeira al lloc més tard Machico, en record d’un d’ells. Segons es pot comprovar en un portolà datat el 1351, que es conserva a Florència, sembla que Madeira havia estat descoberta força temps abans d’aquella data per vaixells portuguesos capitanejats per oficials genovesos. El 1419, dos dels capitans del príncep Enric el Navegant, João Gonçalves Zarco i Tristão Vaz Teixeira, es van veure desviats per una tempesta cap a l’illa que van anomenar Porto Santo, en senyal de gratitud per haver-se salvat del naufragi. L’any següent es va enviar una expedició per poblar l’illa i, com que des d’allà van albirar Madeira, també s’hi van dirigir i en van prendre possessió en nom de la Corona portuguesa. La colonització de les illes va començar cap a 1432 o 1433. El 23 de setembre de 1433, el nom ILHA DA MADEIRA (illa de Madeira, o "illa de la fusta") apareix en un mapa, per primera vegada, dins un document. El 1921, l’emperador austrohongarès Carles I fou deportat a Madeira, després d’un cop d’estat fracassat. Hi va morir un any després. El 1976, després de la revolució democràtica de 1974, Portugal va concedir l’autonomia a Madeira, i actualment Madeira és una de les regions europees que gaudeix de més autonomia.
Filatèlia
El 1868, Portugal va fer una edició especial de segells per a Madeira, que eren els segells en curs a Portugal amb el nom "MADEIRA" sobreimprès. Aquest sistema va continuar fins al 1928, quan va sortir una sèrie especial per a Madeira; però fou l’única que fou produïda fins al 1980 (els segells de Portugal van tenir validesa a Madeira fins al 1898), quan Portugal va començar a imprimir segells amb la inscripció "Portugal Madeira" que eren vàlids tant a Madeira com al Portugal continental, similars a l’edició que es feia per a les Açores.
Comunicacions
A les illes hi ha dos aeroports, l’un a Santa Cruz, a l’illa de Madeira, i l’altre a la ciutat de Vila Baleira, a l’illa de Porto Santo. Els vols cap a les illes surten majoritàriament de Lisboa, però també hi ha vols directes des d’altres importants ciutats europees. Els ciutadans de la Unió Europea provinents de l’àrea del Tractat de Schengen poden entrar lliurement a les illes, mentre que els d’altres regions necessiten identificació. La comunicació entre les dues illes es fa a través d’avió o de ferris que permeten el transport de vehicles. Visitar l’interior d’aquestes illes és molt senzill actualment, a causa de les importants infraestructures dutes a terme durant el boom econòmic portuguès. Hi ha modernes carreteres que arriben a tots els punts d’interès de les illes, i també una bona xarxa de transports.
Enllaços externs

- [http://www.madeiratourism.org Oficina de Turisme de Madeira]
- [http://www.pnm.pt Parc Natural de Madeira]
- [http://www.cm-funchal.pt Vista en 3D de la ciutat de Funchal] Categoria:Illes Categoria:Portugal ja:マデイラ諸島

Extreme performance art

Since the beginning of the Dadaism in the Cabaret Voltaire, Zurich in 1916, many artists have resorted to extreme performance art as a critique of contemporary consumer culture. Some resort to using bodily fluids such as blood, faeces and urine. Other times they resort to self mutilation. In the 1960s and 1970s extreme performance was elevated to a movement with the Viennese Actionists. In recent times there has been a resurgence in extreme performance as a response to the increasing alienation some artists feel in the face of today's technological advances. Some contemporary artists resorting to extreme performance:
- GG Allin
- Ron Athey
- Franko B
- Yang Zhi Chao
- The Jim Rose Circus Category:Art

diety Hotel Genoa Sklep Nurkowy domeny Prague hotels

:: RELATED NEWS ::

Wirft
Wirft ist ein Ort der Verbandsgemeinde Adenau im Landkreis Ahrweiler in Rheinland-Pfalz (Deutschland). Er hat 166 Einwohner und eine Fläche von 3,25 km². Wirft ist in der Hocheifel zu finden, ca 7 Km westlich von Adenau und ca 9 Km nördlich vom Gebirgspass zwischen der Raxalpe im Norden und dem Wechselgebirge im Süden. Der Sonnwendstein und der Hirschenkogel liegen im Süden und der Pinkenkogel im Norden. Er bildet die Grenze zwischen Niederösterreich und Steiermark. Neben dem Wechselpass ist der Semmeringpass die wichti

Wikipedia:Löschkandidaten/DDR-URV/45. Rote Armee
Die 45. Armee der Roten Armee wurde im Juli 1941 im Transkaukasischen Militärbezirk auf der Grundlage des 23. Schützenkorps aufgestellt. Im Bestand der Transkaukaus- und Kaukasusfront sicherte sie die Staatsgrenze der UdSSR zur Türkei und erfüllte Aufgaben zur Sicherung Verbindungswege im Iran, in den entsprechend dem sowjetisch-iranischen Vertrag

Kurzfristige Erfolgsrechnung
Die kurzfristige Erfolgsrechnung wird in der Literatur häufig auch als kurzfristige Betriebsergebnisrechnung, als Kostenträgerzeitrechnung oder einfach als Deckungsbeitragsrechnung bezeichnet. Die kurzfristige Erfolgsrechnung verbindet die Kostenrechnung mit der Leistungsrechnung, indem sie Wikipedia:Taxoboxen. --> Der Tränende Saumpilz (Lacrymaria lacrymabunda), auch Tränender Faserling genannt, entstammt der kleinen Gattung der Saumpilze (Lacrymaria) und kommt auf Wiesen, Waldrändern, an Waldwegen und in Parkanlagen vor. Dort wächst er bevorzugt auf Baumstümpfen oder auf vergrabenem Totholz.

Merkmale

- Hut: 3-8cm, erst halbkugelig später gewölbt bis ausgebreitet, ocker

Wasenbach
Wasenbach ist eine Ortsgemeinde der Verbandsgemeinde Diez im Rhein-Lahn-Kreis in Rheinland-Pfalz (Deutschland). Der Ort hat 350 Einwohner auf einer Fläche von 2,4 km².

Daten

- Postleitzahl: 56370
- Kfz-Kennzeichen: EMS

Weblinks

- [http://www.wasenbach.de/ Wasenbach] Sprinkler ist ein Überbegriff für Beregnungsanlagen. Sie werden zur automatischen Beregnung im Bereich der Landwirtschaft und der Garten- und Landschaftspflege eingesetzt. Als technische Hilfe zur Rasenpflege werden Sprinkler auch Rasensprenger genannt. Sprinkler gleich welcher Art werden meist durch den Druck des hindurchfließenden Wassers angetrieben.

Arten

Um größere Flächen zu pflegen, sind im

Stadthalle Bremen
Die Stadthalle Bremen ist das größte überdachte Veranstaltungszentrum in Bremen. Ab Januar 2005 lautet der neue offizielle Name der umgebauten Stadthalle nach dem neuen Sponsor "AWD-Dome". Der Standort der Stadthalle Bremen ist auf der Bürgerweide, auf der Rückseite des Hauptbahnhofes.

Geschichte

Die Stadthalle Bremen wurde in den Jahren 1961 bis