:: wikimiki.org ::
| Illes Cook |
Illes CookLes illes Cook (en anglès Cook Islands i en maori Kuki Arani) són quinze illes de la Polinèsia que formen un estat. Encara que independent, manté una lliure associació amb Nova Zelanda que el representa internacionalment.
Història
El grup septentrional de les illes Cook va ser descobert per espanyols. Álvaro Mendaña, en el seu segon viatge de Perú a les illes Salomó, va trobar l'illa San Bernardo (avui Pukapuka) el dia de Sant Bernat de 1595. Pedro Fernánez Quirós, el 1606, va quedar impressionat dels habitants de l'illa Gente Hermosa (avui Rakahanga).
El grup meridional va ser descobert i explorat per James Cook el 1773. L'anomenà illes Hervey. Va ser al segle XIX que els exploradors russos, desprès de descobrir-ne la última, van començar a anomenar-les illes Cook en record del capità anglès.
El 1888 van passar a ser protectorat britànic. El 1900 el control administratiu es va transferir a Nova Zelanda, i el 1965 els residents van escollir un autogovern en lliure associació amb Nova Zelanda.
Geografia
Les illes Cook són en total quinze. Les nou illes del sud són d'origen volcànic i les del nord són atols baixos de corall. El centre administratiu es troba a l'illa de Rarotonga, amb la capital Avarua.
L'arxipèlag disposa de dos ports, Avarua i Avatiu, i de 6 aeroports.
El clima és tropical moderat pels vents dominants.
Illes
- Illes Cook meridionals (Southern Cook Is), abans illes Hervey i illes Cook:
- Aitutaki
- Atiu
- Mauke
- Rarotonga, la capital
- Mangaia
- Manuae, abans illa Hervey
- Takutea
- Mitiaro
- Illes Cook septentrionals (Northern Cook Is), abans illes del Perill (Danger Is) i Dependències Cook:
- Penrhyn, també Tongareva
- Rakahanga (Gente Hermosa)
- Manihiki
- Pukapuka (San Bernardo), abans illa del Perill (Danger I.)
- Nassau
- Suwarrow, també Suvorov
- Palmerston
Població
El nombre d'habitants és de 18.027 (cens del 2001), amb una taxa de creixement anual de 1,6%. La mitjana d'esperança de vida és de 71 anys.
Ètnicament un 87,7% són polinesis, 5,8% mestissos i 6,5% europeus.
Les llengües oficials són el anglès i el maori de Rarotonga. Hi ha algunes variacions dialectals en les illes més allunyades.
Política
Té l'estatus d'autogovern amb lliure associació amb Nova Zelanda. Les illes Cook són totalment responsables dels afers interns i mantenen el dret d'accedir a la independència total unilateralment. Nova Zelanda manté la responsabilitat dels afers externs, la representació internacional i la defensa militar, prèvia consulta al govern de les illes Cook.
La forma de govern és una democràcia parlamentaria amb seu a Avarua, a l'illa de Rarotonga. El cap d'estat és la reina Elisabet II, representada per un governador i per l'alt comissari de Nova Zelanda.
El parlament està constituït per una única cambra. Els representants són escollits per sufragi universal. La Casa dels Arikis és una mena de Senat dels caps tradicionals amb dret de veu però sense poder legislatiu.
Economia
Com moltes altres illes del Pacífic, l'economia de les illes Cook està condicionada per l'aïllament dels mercats internacionals, l'escassetat de recursos naturals, les devastacions periòdiques per desastres naturals, i les infrastructures deficients.
L'agricultura és la base econòmica de les exportacions, amb la producció de copra i cítrics. La resta de producció agrícola es limita a tomàquet, banana, coco, cafè, nyam, taro i papaia. A Manihiki també es cultiven perles negres.
La indústria es limita als derivats de fruits, a la confecció de teixits i a la producció d'objectes artesans.
El dèficit comercial es compensa amb els ingressos dels emigrants i l'ajuda exterior, sobretot de Nova Zelanda. El 1996 el país es va declarar en fallida i es va reduir dràsticament el nombre de funcionaris i representants diplomàtics. El govern prova de promoure el turisme, la pesca, la mineria i les finances oferint avantatges fiscals.
Enllaços externs
- [http://www.cook-islands.gov.ck/index.php Govern de les illes Cook]
Categoria:Illes Cook
Categoria:Arxipèlags
zh-min-nan:Cook Kûn-tó
ja:クック諸島
Polinèsia)]]
La Polinèsia (mot derivat del grec polí = molts, i nesi = illa) és una gran agrupació de més de 1.000 illes al Pacífic central i meridional. Geogràficament, la Polinèsia conforma un triangle amb els angles situats a les illes Hawaii, a Nova Zelanda i a l'illa de Pasqua. Samoa, Tonga, les Marqueses i la Polinèsia Francesa són els altres arxipèlags principals que es localitzen dins el triangle polinèsic.
Les llengües polinèsiques són les parlades per la població indígena de les illes. Culturalment, la Polinèsia es divideix en dos grups diferents, la Polinèsia Oriental i la Polinèsia Occidental. La cultura de la Polinèsia Occidental està condicionada per unes illes de població nombrosa. La institució del matrimoni hi té un fort arrelament, i disposen de tradicions judicials, monetàries i comercials ben desenvolupades. Comprèn els arxipèlags de Tonga, Samoa i grups d'illes polinèsiques incloses dins la Melanèsia i la Micronèsia com algunes pertanyents als Estats Federats de Micronèsia, Papua Nova Guinea, Salomó, Vanuatu i Nova Caledònia. A causa de la bona disponibilitat a acceptar noves idees, i com que en aquestes illes hi va arribar un nombre relativament gran de missioners cristians, els polinesis van adoptar de seguida el cristianisme.
Des de les illes Cook cap a l'est, en canvi, les cultures s'han adaptat fortament a les petites illes i els atols. Els antropòlegs han qualificat el seu sistema de parentiu com el sistema hawaià. S'hi van desenvolupar en gran mesura la religió, l'agricultura, la pesca, la predicció del temps, la construcció de catamarans i la navegació, perquè en depenia la població sencera de cada illa. El comerç es basava tant en les mercaderies d'ús habitual com en articles de luxe. Moltes de les illes més planes podien patir greus temporades de gana si els seus horts quedaven emmetzinats per la sal procedent de les onades d'un huracà. En casos com aquests, la pesca, font primària de proteïnes, no alleujava la pèrdua de calories. Els navegants, en particular, hi eren reverenciats, i cada illa tenia la seva casa de nàutica, amb una àrea de construcció de vaixells.
En una època en què els mariners europeus navegaven de dia i sense perdre de vista la línia de la costa, els polinesis (i els seus parents, els micronesis) havien navegat per la major part de l'oceà Pacífic, excloent-ne, és clar, les àrees àrtica i antàrtica. Feien servir tot un ventall de tècniques de navegació i es fixaven en la situació de les estrelles, el moviment dels corrents oceànics i la forma de les onades, la influència en l'aire i el mar de les diferents illes i atols, el vol dels ocells, els vents i els canvis de temps.
Història
L'expansió de la ceràmica i la domesticació d'animals a la Polinèsia està lligada amb la cultura lapita.
Illes i arxipèlags
Els arxipèlags i illes que formen part de l'àrea geogràfica de la Polinèsia són:
- Les illes Cook (territori autònom de Nova Zelanda)
- Illes Fènix (de la República de Kiribati)
- Hawaii (un estat dels Estats Units)
- Illes de la Línia (de la República de Kiribati)
- Nova Zelanda (anomenada Aotearoa en maori)
- Niue (dependència autònoma de Nova Zelanda)
- L'illa de Pasqua (anomenada Rapa Nui en la llengua local, i pertanyent a Xile)
- Illes Pitcairn (colònia britànica)
- La Polinèsia Francesa ("pais d'ultramar" pertanyent a França)
- Samoa (estat independent, anomenat també Samoa Occidental)
- Samoa Americana (territori d'ultramar dels Estats Units)
- Tokelau (dependència d'ultramar de Nova Zelanda)
- Tonga (estat independent)
- Tuvalu (estat independent)
- Wallis i Futuna (col·lectivitat d'ultramar francesa)
A més, són illes de cultura polinèsica en àrees geogràfiques de Micronèsia i Melanèsia:
- D'Austràlia: illa Norfolk
- Als Estats Federats de Micronèsia: Kapingamarangi i Nukuoro
- A Fiji, a l'extrem septentrional: Rotuma
- A Nova Caledònia, territori d'ultramar francès: Ouvéa de les illes Loyauté
- A Papua Nova Guinea: Nuguria, Nukumanu i Takuu
- A les illes Salomó: Anuta, Bellona, Ontong Java, Pileni, Rennell, Sikaiana, Taumako i Tikopia
- A Vanuatu: Aniva, Emae, Futuna i Mele
!
ja:ポリネシア
ko:폴리네시아
zh-min-nan:Polynesia
Nova Zelanda
Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es composa de nou illes, sent l'Illa del Nord i l'Illa del Sud les que tenen mes extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns d'ells encara en activitat, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innumerables rius.
Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, oferint zones naturals totalment disperses.
Història
Al voltant de l'any mil abans de la nostra era, els pobles lapita van emigrar a Nova Zelanda. Fugien de les guerres i de la fam. A Nova Zelanda van trobar un gran rebost animal i vegetal. Es va donar una segona època d'assentaments, anomenat el Període Maori Clàssic. Aquests colons van desenvolupar l'agricultura en la nova terra. En el període entre els segles XII al XIV, la necessitat d'aconseguir mes terra de cultiu va afavorir la proliferació de guerres entre les diferents tribus maoris assentades a Nova Zelanda, moltes d'elles van ser massacrades i el canibalisme es va fer més patent.
El 1642 l'explorador holandès Abel Tasman va arribar a terres neozelandeses trobant-se una forta resistència per part dels maoris. Va cristianitzar la "Badia dels Assassinats" (avui Golden Bay) i va batejar la nova terra com Statenlandt, suposant que es tractava del continent austral que arribava fins a la Terra dels Estats, a Amèrica del Sud. A les oficines de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals es va canviar el nom, ja que acabaven de descobrir que la Terra dels Estats només era una illa (avui illa dels Estats), i l'anomenaren "Nieuw Zeeland" en remembrança de la província neerlandesa de Zelanda, separada pel mar de la província d'Holanda, igual que Nova Zelanda de Nova Holanda (Austràlia).
L'explorador anglès James Cook va navegar per tota la costa neozelandesa demostrant que està formada per dues grans illes. Cook va proclamar Nova Zelanda territori de la Corona Britànica. Els primers assentaments de colons es componien de pescadors i mariners que van introduir la prostitució i múltiples malalties, també canviaven armes de foc per pedres precioses amb els maoris provocant grans massacres entre diferents tribus que es van conèixer com "les Guerres dels Mosquets". Aquests enfrontaments van portar a un dramàtic descens de la població autòctona.
En 1838 Nova Zelanda era un territori sense llei, que unit al setge colonial francès va provocar el Tractat de Waitangi pel qual els habitants cedien la sobirania de la seva terra a la Corona Anglesa a canvi de protecció. Per les diferències de significats entre la llengua maori i l'anglesa es van donar mals entesos d'allò que s'ha pactat provocant grans conflictes: com la possibilitat de venda de terres a colons no anglesos al que els autòctons es negaven fortament.
La situació va finalitzar en una guerra entre ambdós parts on els colons es van fer amb la gran majoria de les terres maoris durant tota la resta del segle XIX. Els maoris veien com la seva cultura tendia a desaparèixer. Al final del segle XIX Nova Zelanda es va convertir en el graner del Regne Unit, exportant-se productes agrícoles així com carn a diferents països europeus. No seria fins a 1947 que el país va aconseguir la total independència del Regne Unit. Les relacions entre els dos països van seguir sent molt estretes com es va poder veure quan les tropes neozelandeses van lluitar al costat britànic en ambdós guerres mundials. Entre els anys 70 i els 80 de segle XX, Nova Zelanda va perdre el seu mercat europeu cosa que, ajuntada amb la crisi del petroli, va fer que l'economia del país es ressentís fortament. El 1984 es va firmar un tractat de lliure comerç amb Austràlia.
Geografia
El territori de Nova Zelanda consisteix en un arxipèlag principal amb dues illes grans i diverses illes a les seves costes, altres arxipèlags menors i illes allunyats, i territoris autònoms.
L'arxipèlag principal consta de les illes del Nord i del Sud, separades pel estret de Cook.
- Illa del Nord (North Island, «Te Ika a Maui» en maori, el peix de Maui). És l'illa amb més població on hi ha la capital Wellington i la ciutat més gran, Auckland.
- Portland, a la badia de Hawke.
- White, a la badia de l'Abundància, anomenada Blanca perquè sempre estava envoltada d'un núvol blanc. En realitat és un volcà.
- Alderman, grup d'illots a la península de Coromandel.
- Mercury, grup d'illes a la badia de Mercury.
- Great Barrier, illa habitada que forma una barrera natural a l'entrada del golf d'Harauki.
- Hen and Chickens, grup d'illes al nord d'Auckland.
- Three Kings, són tres illes davant del cap nord i el seu nom fa referència als Tres Reis Mags d'Orient.
- Kapiti, a la costa oest, és una reserva natural d'ocells.
- Bay of Islands, és una badia amb 144 illes, declarada parc marítim i històric, on s'hi fundà la primera colònia.
- Illa del Sud (South Island, «Te Wai Pounamu» en maori, terra del jade verd). És l'illa més gran, amb les muntanyes nevades dels Alps del Sud, glaceres, fiords i boscos exuberants.
- Stewart, és la tercera illa en superfície, al sud de l'illa del Sud.
- Illes Chatham, arxipèlag a 800 km a l'est de l'illa del Sud. Habitades pels moriori, poble d'origen incert de cultura polinèsia, van ser envaïdes pels maoris de l'illa del Sud el 1832, i incorporades a Nova Zelanda el 1842.
- Chatham.
- Pitt.
- Illes Kermadec, a mig camí entre l'illa del Nord i les Tonga, van ser incorporades a Nova Zelanda el 1887.
- Raoul.
- Macauley.
- Curtis.
- Illes sub-antàrtiques.
- Bounty, illots descoberts pel vaixell Bounty abans del famós amotinament.
- Antípodes, illots situats just als antípodes del canal de la Mànega.
- Auckland, illots ocupats pels maoris el 1842, va ser una base balenera. Avui són deshabitats.
- Campbell, és l'illa neozelandesa que es troba més al sud.
- Snares.
- Territoris autònoms.
- Tokelau.
- Illes Cook.
- Niue.
categoria:Nova Zelanda
als:Neuseeland
ja:ニュージーランド
ko:뉴질랜드
ms:New Zealand
simple:New Zealand
th:ประเทศนิวซีแลนด์
zh-min-nan:Aotearoa
Illes SalomóLes illes Salomó són un estat insular d'Oceania, situat al sud del Pacífic, a l'est de Papua Nova Guinea; és part del Commonwealth i té la reina d'Anglaterra com a cap d'estat. Té 28.450 km² d'extensió i una població de 470.000 habitants (2004). La capital n'és Honiara.
Està format per més de 990 illes, entre les quals: Choiseul o Lauru, les illes Shortland, les illes de Nova Geòrgia, Santa Isabel o Bogotu, les illes Russel, les illes Florida, Malaita o Mala, Guadalcanal, Sikaiana, Maramasike, Ulawa, Uki, San Cristóbal o Makira, Santa Ana, Rennell, Bellona i les illes Santa Cruz. L'arxipèlag de les Salomó consta també de les illes de Buka i Bougainville, pertanyents a Papua Nova Guinea. La distància entre l'illa més occidental i la més oriental és d'uns 1.500 km. Especialment les illes Santa Cruz, al nord de Vanuatu, es troben apartades a més de 200 km de les altres illes.
En algunes de les illes principals hi ha volcans amb diversos graus d'activitat, mentre que moltes de les illes més petites són simples atols minúsculs coberts de sorra i palmeres.
Antiga colònia britànica des de la dècada de 1890, les illes Salomó van obtenir la independència el 7 de juliol de 1978.
Categoria:Arxipèlags
Categoria:Illes Salomó
ja:ソロモン諸島
ko:솔로몬 제도
ms:Kepulauan Solomon
simple:Solomon Islands
th:หมู่เกาะโซโลมอน
zh-min-nan:Solomon Kûn-tó
1595 Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVI
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XVI
ko:1595년
RakahangaRakahanga és un atol de les illes Cook septentrionals. Està situat a 42 km al nord de Manihiki, considerada com l'illa germana. Les seves coordenades són: .
Geografia
L'atol, de forma quasi rectangular, està format per dues illes habitades i set illots. La superfície total és de 4,1 km². La llacuna és poc profunda i això ha impedit el cultiu de perles. L'economia es basa en la recol·lecció de copra, el cultiu de taro i en la confecció de barrets de fulles trenades de cocoter que s'exporten a Rarotonga. La població total era de 161 habitants al cens del 2001.
Història
Rakahanga va ser la primera de les illes Cook en conèixer un vaixell europeu. Va ser Pedro Fernández de Quirós, el 1606, que va quedar impressionat de la seva gent i l'anomenà Gente Hermosa, i en altres relats és lIsla del Peregrino. A pesar de l'interès que va despertar la descripció de Quirós, no va ser trobada de nou fins el 1820 pel rus Thaddeus Bellingshausen que l'anomenà illa del Gran Duc Alexandre. Tot seguit hi van arribar els baleners nord-americans: el capità Patrickson l'anomenà Reirson Island, i el capità Joshua Coffin, del Ganges, l'anomenà Little Ganges Island el 1828. Altres noms utilitzats són: Francis Island, Princess Marianne Island i Alliconga Island.
Rakahanga va ser evangelitzada a partir del 1857 amb l'arribada del missioner de la London Missionary Society, Aaron Buzacott.
Categoria:Illes Cook
1773 Esdeveniments:
- 4 de maig - Barcelona: s'hi esdevé l'Avalot de quintes, una protesta contra les lleves abusives, i seguit després pel Rebombori del pà, una de les causes de la Guerra dels Matiners.
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XVIII
ko:1773년
ms:1773
simple:1773
1888 Esdeveniments:
- 2 de maig - Barcelona: s'hi inaugura l'Exposició Universal.
- 4 de setembre - Rochester (Nova York, EUA): George Eastman patenta la seva càmera amb la marca Kodak i la publicita amb la llegendària frase "You push the button, we do the rest" ("Vostè premi el botó, que nosaltres ja farem la resta").
Naixements:
Necrològiques:
- 11 de setembre - Asunción (el Paraguai) - Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí.
- 12 d'abril - Ludwig Nobel, industrial suec.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1888년
ms:1888
simple:1888
th:พ.ศ. 2431
1965 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 12 de març - Catalunya: arran de les declaracions que féu a Le Monde el 14 de novembre de 1963, en què defensava la identitat nacional catalana, les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, el qual s'exilia a Milà.
:MÓN
- 30 de desembre - les Filipines: Ferdinand Marcos n'esdevé el president.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1965年
ko:1965년
ms:1965
simple:1965
th:พ.ศ. 2508
AitutakiAitutaki és una de les illes Cook meridionals, situada a 225 km al nord de Rarotonga. Les seves coordenades són: .
Aitutaki és quasi un atol de forma triangular, amb una illa volcànica, Araura, i una llacuna encerclada per un escull amb 13 illots baixos de corall. L'illa d'Araura té una superfície de 17 km² i una altitud màxima de 124 m al mont Maungapu. Els illots tenen en total una superfície de 2,4 km². La llacuna té una profunditat entre 1 i 3 m, amb un fons de sorra que li dóna un característic color turquesa transparent.
La vila principal és Arutanga a la costa interior de l'illa. La població era de 1.946 habitants al cens del 2001. A la punta nord del triangle disposa d'un aeroport. El turisme és cada cop més important, atret per la imatge idíl·lica d'illes deshabitades amb platges de palmeres vora una llacuna blava.
Els polinesis es van establir a Aitutaki probablement al segle X. El primer contacte europeu va ser amb el capità Bligh, el 1789 poc abans de l'amotinament del HMS Bounty.
Des de 1932 Aitutaki té un servei postal propi amb uns segells apreciats pels col·leccionistes. Són impresos per Heraclio Fournier a Vitòria.
Enllaços externs
- [http://www.summerfieldsystems.com/photogallery/thumbnails.php?album=8 Imatges d'Aitutaki]
Categoria:Illes Cook
MaukeMauke és una de les illes Cook meridionals, situada a 190 km al nord-est de Rarotonga. Les seves coordenades són: .
Geografia
Igual que Atiu, Mauke és una illa de tipus «makatea», és a dir, una illa volcànica rodejada d'una plataforma elevada de corall fossilitzat. Resulta una illa pràcticament plana, amb una altitud màxima de 30 m, i una superfície total de 18,4 km². La corona de corall, d'una amplada entre 100 i 1.000 m, forma una costa inhòspita plena de coves i túnels.
La vegetació és abundant, destacant l'exportació de fulles a Hawaii per confeccionar els «leis», les típiques corones de benvinguda polinèsies. Hi ha abundants pocs en estat salvatge.
La vila principal és Kimiangatau. La població total era de 470 habitants al cens del 2001. Les infrastructures són escasses amb un turisme incipient. Disposa d'un aeroport i els camins estan pavimentats amb sorra de corall.
Història
A l'illa hi ha diverses restes prehistòriques. Segons la llegenda Mauke va ser fundada per l'heroi llegendari Uke. Antigament s'anomenava Akatokamanava i pels europeus era Parry's Island.
Mauke va ser envaïda diverses vegades pels guerrers caníbals de la veïna Atiu. Una llegenda diu que els invasors van salvar de la foguera a la dona més bonica i com a resultat Mauke té la reputació de tenir les dones més atractives de les illes Cook.
Categoria:Illes Cook
Rarotonga
Rarotonga és una de les illes Cook meridionals. És l'illa més poblada de l'arxipèlag, disposa d'un aeroport internacional i és el centre administratiu del govern, amb seu a Avarua. Les seves coordenades són: .
L'illa té una forma ovalada d'11 km de llarg i 8 km d'ample. La superfície total és de 67,1 km². És d'origen volcànic, amb una alçada de 4.500 m des del fons de l'oceà. L'altitud màxima és al mont Te Manga de 652 m sobre el nivell del mar. El centre de l'illa és de vegetació molt densa i la població viu a la costa. Els esculls rodegen l'illa deixant una estreta llacuna.
La població total era de 12.188 habitants al cens del 2001, un 68% del total de les illes Cook. Els habitants de les altres 15 illes s'identifiquen amb el gentilici i amb el nom de la llengua de Rarotonga i, informalment, se'ls anomena de les illes externes (outer islands).
Els arqueòlegs estimen que hi ha evidències humanes de fa 5.000 anys. Les migracions polinèsies són del segle X. El nom tradicional de l'illa és Tumetevarovaro, encara utilitzat de forma poètica. El nom Rarotonga significa "cap el sud". La versió més popular de l'origen del nom diu que el navegant tahitià Iro, que ja havia visitat l'illa, al tornar-hi li van preguntar on anava.
Els primers europeus en arribar a Rarotonga van ser els amotinats del HMS Bounty. Desprès va arribar el reverend John Williams de la Societat Missionera de Londres.
Categoria:Illes Cook
Manuae (Cook):Aquest article és sobre l'atol Manuae de les illes Cook. Per l'atol homònim de les illes de la Societat vegeu Manuae (Societat).
----
Manuae, abans Hervey, és un atol de les illes Cook meridionals, situat a 100 km al sud-est d'Aitutaki. Les seves coordenades són: .
L'atol està format per dues illes amb forma de ferradura: a l'oest Manuae, que dóna nom al grup, i a l'est Te Au O Tu. La superfície total de 6,2 km², i una altitud màxima de 5 m. La llacuna queda completament tancada per les dues illes i els esculls coral·lins, i és poc profunda amb molts bancs de sorra.
L'atol és deshabitat i visitat ocasionalment des d'Aitutaki. Està declarat com a reserva marina i és un lloc important de cria d'ocells i tortugues marines. Antigament el nom era Manu-enua, terra d'ocells, i l'actual Manuae vol dir 'llar d'ocells'. Va ser descobert, el 1773, per l'anglès James Cook que l'anomenà Hervey Island, nom amb el que es va conèixer tot l'arxipèlag fins que al segle XIX els exploradors russos van proposar el nom d'illes Cook.
Categoria:Illes Cook
MitiaroMitiaro és una de les illes Cook meridionals. Està situada a 229 km al nord-est de Rarotonga. Les seves coordenades són: .
L'illa és d'origen volcànic i està rodejada d'una anella de corall fossilitzat (makatea) de 6 a 9 m d'alçada. La superfície total és de 22,3 km². El centre de l'illa és pla amb dos llacs interiors: Rotonui i Rotoiti (literalment, llac gran i llac petit). En els llacs es troben unes anguiles (itiki) molt apreciades pels habitants. Degut a la makatea les platges són escasses, però la gent es banya en amples coves subterrànies. La població total era de 213 habitants al cens del 2001.
Històricament l'illa s'anomenava Nukuroa. Els habitants patien sovint els atacs dels veïns guerrers d'Atiu, i per això van construir la rara fortalesa Te Pare. Quan hi va arribar el missioner anglès John Williams, el 1823, quedaven menys de 100 habitants.
Categoria:Illes Cook
RakahangaRakahanga és un atol de les illes Cook septentrionals. Està situat a 42 km al nord de Manihiki, considerada com l'illa germana. Les seves coordenades són: .
Geografia
L'atol, de forma quasi rectangular, està format per dues illes habitades i set illots. La superfície total és de 4,1 km². La llacuna és poc profunda i això ha impedit el cultiu de perles. L'economia es basa en la recol·lecció de copra, el cultiu de taro i en la confecció de barrets de fulles trenades de cocoter que s'exporten a Rarotonga. La població total era de 161 habitants al cens del 2001.
Història
Rakahanga va ser la primera de les illes Cook en conèixer un vaixell europeu. Va ser Pedro Fernández de Quirós, el 1606, que va quedar impressionat de la seva gent i l'anomenà Gente Hermosa, i en altres relats és lIsla del Peregrino. A pesar de l'interès que va despertar la descripció de Quirós, no va ser trobada de nou fins el 1820 pel rus Thaddeus Bellingshausen que l'anomenà illa del Gran Duc Alexandre. Tot seguit hi van arribar els baleners nord-americans: el capità Patrickson l'anomenà Reirson Island, i el capità Joshua Coffin, del Ganges, l'anomenà Little Ganges Island el 1828. Altres noms utilitzats són: Francis Island, Princess Marianne Island i Alliconga Island.
Rakahanga va ser evangelitzada a partir del 1857 amb l'arribada del missioner de la London Missionary Society, Aaron Buzacott.
Categoria:Illes Cook
ManihikiManihiki, abans Humphrey, és un atol de les illes Cook septentrionals. Està situat a 1.160 km al nord de Rarotonga. Les seves coordenades són: .
Geografia
L'atol, de forma triangular, està format per quaranta illes que encerclen una llacuna profunda sense cap pas navegable. A més, inusualment, té uns illots en el centre de la llacuna. La superfície total és de 5,4 km².
L'atol és famós per les seves perles negres, que es cultiven en gran quantitat produint gran beneficis. A més, és un punt d'atracció pels aficionats al submarinisme i a la pesca en alta mar.
El centre administratiu és a Tauhunu, i la segona vila és Tukao. La població total era de 515 habitants al cens del 2001.
Història
S'estima que els polinesis es van establir a Manihiki al menys des de l'any 1500. Va ser descobert pels europeus el 1822 pel capità nord-americà Patrickson que l'anomenà Humphrey Island. Va ser visitat desprès per diversos baleners que l'anomenaren Great Ganges, Liderous, Gland o Sarah Scott. El nom tradicional era Tapuahua.
Els habitants de Manihiki i Rakahanga vivien tradicionalment alternant en un atol i l'altre, segons les reserves alimentàries. El viatge de 44 km de distància amb piragües a balancí resultava perillós. L'any 1852 els missioners els van convèncer que es dividissin entre els dos atols i van posar fi a aquesta alternança.
Categoria:Illes Cook
<--->
Nassau (Illes Cook):Vegeu també Nassau per altres significats.
----
Nassau és una de les illes Cook septentrionals. Està situada a 89 km al sud-est de Pukapuka, de qui depèn administrativament. Les seves coordenades són: .
L'illa té forma ovalada i és l'única del grup nord de les Cook que no té una llacuna interior. La superfície total és de 1,3 km². Té grans plantacions de cocoters i de taro que exporten a Pukapuka. La població total era de 72 habitants al cens del 2001. No disposa d'aeroport.
El nom tradicional era Te Motu-ngaongao que significa 'l'illa deserta'. Va ser descoberta, el 1834, pel capità nord-americà Elihu Coffin, del balener Mary Mitchell. L'any següent va ser visitada pel balener nord-americà Nassau, i desprès pel Newport. S'ha conegut també amb els noms de Mitchell Island i Newport Island.
L'illa va ser explotada, fins al 1945, per una companyia europea que va plantar cocoters. El govern de les Cook va comprar l'illa i, el 1951, va ser comprada pels caps de Pukapuka.
Categoria:Illes Cook
PalmerstonPalmerston és un atol de les illes Cook. Encara que es considera del grup nord de les Cook, està situat al mig dels dos grups, a 500 km al nord-oest de Rarotonga. Les seves coordenades són: .
L'atol consta de sis illes de sorra: Palmerston o Home Island, North Island, Leicester, Primrose, Tom's i Cook's. L'altitud màxima és a un turó de sorra de 6 m anomenat La Muntanya (The Mountain). La superfície total és de 2,1 km².
Palmerston va ser descobert, el 1774, per l'anglès James Cook que l'anomenà en honor del Primer Lord de l'Almirallat, Lord Palmerston. L'atol era deshabitat, però s'han trobar algunes tombes i eines pre-europees. Era conegut per les illes veïnes amb el nom d'Avarau que significa «dos-cents canals» en referència als canals que travessen l'escull des de l'oceà a la llacuna, encara que pocs d'ells són navegables.
El 1862 s'hi va establir com a agent comercial el fuster William Masters i les seves tres dones maoris de Manuae. Va esdevenir el rei virtual d'una comunitat creixent. Avui la majoria de la població porta el cognom Masters o Marsters, que s'ha estès per emigració a Rarotonga i Nova Zelanda. Com va passar a Pitcairn, els descendents són mestissos britànics i polinesis que tenen com a primera llengua l'anglès, en aquest cas amb accent de Gloucester d'on era originari William Masters.
Al cens del 2001 la població total era de 48 habitants. Tots viuen a l'illa Palmerston que està dividida en tres zones, una per cada dona de William Masters i els seus descendents. Actualment, el governador de l'atol és un dels néts de Masters.
Categoria:Illes Cook
Categoria:Illes Cook
Categoria:Illes
Categoria:Nova Zelanda
Categoria:Territoris dependents
Категория:ТашкентКатегория:Города Узбекистана
online slots liczniki online spielautomaten eurotax online casinos
|
|
|
|
