:: wikimiki.org ::
| Illes Galápagos |
Illes Galápagos
Les illes Galápagos són un arxipèlag que pertany a la República de l'Equador (n'és una de les 22 províncies; nom oficial: Archipiélago de Colón) i està situat a l'oceà Pacífic, a uns 1.000 km de la costa equatoriana. Està compost per 13 illes de naturalesa volcànica i multitud de petits illots. Actualment la major part de superfície de les illes està declarada Parc Nacional i hi treballa la [http://www.darwinfoundation.org/ Fundació Charles Darwin].
Són famoses per la seva riquesa zoològica, amb un nombre considerable d'espècies endèmiques, i per l'estada que hi féu Charles Darwin.
= Geologia =
Les illes són d'origen volcànic i el seu origen s'explica per la teoria del "punt calent". Les illes es troben sota la placa tectònica de Nazca, que es mou cap al continent americà a uns 7 cm/any. Sota aquesta placa es troba un dels anomenats "punts calents", infiltracions de magma cap a la part superior que arriben a trencar la superfície de la placa i surten a l'aigua. Aquestes infiltracions creen els cons volcànics que posteriorment són arrossegats cap a l'est pel moviment de la placa de Nazca.
Per aquesta raó les illes situades més a l'est (Santa Fe, Floreana, amb 5 milions d'anys) són més velles que les situades a l'oest (Isabela, 1 milió d'anys). Concretament el punt calent està situat sota les illes Isabela i Fernandina.
= Clima =
Les Galápagos estan situades en un lloc clau pel que fa als corrents marins: es troben precisament en el punt en què es troben el gran corrent fred anomenat corrent de Humboldt, que prové del sud, i el corrent calent d'El Niño, que prové del nord. Quan el corrent de Humboldt xoca amb El Niño formen el corrent Sud-equatorial en direcció oest, que provoca que les Galápagos no tinguin un clima excessivament calorós tot i estar en una zona equatorial.
L'estació càlida dura de desembre a maig, quan dominen les aigües càlides del nord; les temperatures arriben a 27-30 ºC i l'aigua està a uns 26 ºC, amb pluges freqüents i abundants. De juny a novembre es té l'estació seca, amb forts vents i temperatures màximes de 24 ºC i mínimes de 18-19 ºC
= Descripció de les illes =
El Niño
= Història =
Enllaços externs
- [http://www.galapagosmap.com Galapagos]
- [http://www.darwinadventure.com Illes Galapagos]
Galápagos, illes
Galápagos, illes
ja:ガラパゴス諸島
ko:갈라파고스 제도
th:หมู่เกาะกาลาปาโกส
zh-min-nan:Galápagos Kûn-tó
Equador
La República de l'Equador és un estat de l'Amèrica del Sud. Limita a l'oest amb l'oceà Pacífic, al nord amb Colòmbia i a l'est i al sud amb el Perú; també pertanyen a l'Equador les illes Galápagos, situades uns 1.000 km a l'oest de la costa.
Història
- Vegeu també l'article principal sobre Història de l'Equador
El territori del que avui es coneix com l'Equador fou habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys a.C., i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El període prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el període paleoindi (fins uns 3.500 anys a.C.), el període formatiu (del 4500 al 300 a.C.), el període de desenvolupament regional (300 a.C. - 800 d.C.) i el període d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'època prehistòrica podem destacar la cultura Valdivia (3500 - 1500 a.C.), la cultura Chorrera (900 - 300 a.C.), la cultura de La Tolita (600 a.C. - 400 d.C.) i la cultura Cañari (400 -1532), entre altres.
Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la quitu o caranqui (coneguda posteriorment amb l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la cañari. Pels voltants de 1450, l'inca Túpac Yupanqui començà la conquesta del territori equatorià, completada uns 30 anys després. La dominació incaica s'estroncà amb l'arribada dels espanyols, que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la Reial Audiència de Quito, dins del Virregnat del Perú.
El moviment d'independència s'inicià ja al final del segle XVIII, amb els escrits d'Eugenio Espejo i altres il·lustrats. El primer grito d'independència es produí el 10 d'agost de 1809 a Quito, però no fou fins el 24 de maig de 1822, després de la batalla del Pichincha, quan quedà establerta la independència formal de la nova república. Entre aquest any i 1830 l'Equador quedà integrat a la Gran Colòmbia. La nova república independent visqué uns primers anys força inestables, sota el govern del general Juan José Flores i els seus successors. Els darrers anys del segle XIX estan dominats per les grans figures antagòniques de Gabriel García Moreno, conservador, i Eloy Alfaro, progressista.
El segle XX es caracteritza per una certa inestabilitat política (57 presidents des del 1900) i per guerres periòdiques amb el Perú (1941, 1981 i 1995) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de límits fronterers, segellades amb el tractat de pau de 1998 signat pels presidents Alberto Fujimori i Jamil Mahuad. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. El 1978, després de la dictadura de Guillermo Rodríguez Lara (El bombita) s'inicia el període democràtic més llarg que ha viscut el país i que dura (si bé inestablement en molts casos) fins a l'actualitat.
El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com Jaime Roldós o Osvaldo Hurtado, però diversos conflictes i divisions polítiques trenquen aquesta tendència. El darrer període està marcat per la crisi dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarització de l'economia l'any 2000, que si bé ha aconseguir deturar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobresa.
Divisions administratives
L'Equador està dividit en 22 províncies:
Geografia
Osvaldo HurtadoL'Equador es divideix normalment en quatre regions, distintives geogràficament i culturalment:
- La Costa. La costa del Pacífic és plana amb manglars i de seguida s'aixeca cap a l'est, per formar la serralada dels Andes. Està dominada per les conques dels rius Guayas (al sud) i Esmeraldas (al nord). Hi destaca el port de Guayaquil, la ciutat més gran del país.
- La Sierra. Al centre del país discorren els Andes, amb notables muntanyes i volcans com el Chimborazo (6.267 m), la màxima altitud del país, i el Cotopaxi (5.897 m), el volcà actiu més alt del planeta. A la zona de l'Equador els Andes formen dues serralades paral·lels, separades pel carreró interandí, on es concentra la majoria de població. En aquesta regió es troba la capital, Quito, als peus del volcà Pichincha (4.784 m).
- El Oriente. Els estreps orientals dels Andes hi baixen fins a la conca de l'Amazones. Hi predomina la selva tropical, regada per un bon nombre d'afluents de l'Amazones dels quals detaquen el Napo i el Pastaza.
- Les illes Galápagos. Arxipèlag situat a uns 1.000 km de la costa, en ple oceà Pacífic, famós pel seu paper en la teoria de l'evolució de Darwin.
Demografia
Amb uns 12.500.000 d'habitants després del flux migratori del 1999, en què prop de tres milions d'equatorians van abandonar el país amb diferents destinacions a la recerca de treball, l'Equador presenta una estructura demogràfica diversa. Els mestissos representen el grup més nombrós i constitueixen una mica més del 65% de la població actual. Els amerindis, pertanyents a diverses nacionalitats indígenes, són el segon grup més nombrós i representen una quarta part de la nació, al voltant del 25%. Els blancs, majoritàriament criolls descendents de colons espanyols, com també immigrants europeus recents, constitueixen el 10% dels equatorians. La resta de la població és composta per una important minoria mulata i afro-equatoriana, concentrada principalment a la província d'Esmeraldas, la vall del Chota (província d'Imbabura) i la província del Guayas (la ciutat de Guayaquil en especial).
La Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE) reconeix l'existència de 27 nacionalitats clarament identificades, que han estat també reconegudes per l'Estat, de forma que aquest els reconeix llurs sistemes d'organització política i econòmica i els concedeix un cert autogovern en els seus territoris. Les nacionalitats reconegudes són:
- Quítxua de la serra. Es divideixen en diversos pobles: Cayambi, Cañari, Chibuleo, Otavalo, Quitu, Panzaleo, Guaranga, Puruhá, Saraguro, Salasaca, Caranqui i Natabuela.
- Achuar habiten a les províncies de Pastaza y Morona Santiago; la seva llengua és l'achuar.
- A'í-Kofán a Sucumbíos; el seu idioma és l'aíngae.
- Huaorani a les províncies de Pastaza i Napo, entre el riu Napo i el Curaray; el seu idioma és el huao tererö.
- Shuar a Pastaza, Morona-Santiago i Zamora-Chinchipe; parlen shuar;
- Siona i Secoya, situats a la província de Sucumbíos; el seu idioma és el baicoca.
- Zápara a la província de Pastaza.
- Quítxua de l'Amazònia, a les províncies de Napo, Pastaza i Sucumbíos; parlen quítxua.
- Afroequatoriana, a la vall del Chota i la província d'Esmeraldas; parlen castellà.
- Chachi-Cayapa a Esmeraldas; el seu idioma és el cha'palaa i l'awapit.
- Épera, també a la zona d'Esmeraldas.
- Huancavilca a la província del Guayas, cantó de Santa Elena.
- Manta a la província de Manabí, als cantons Jipijapa y Montecristi, parlen castellà.
- Tsáchila (o colorados), al voltant de Santo Domingo de Los Colorados.
Economia
L'Equador té nombrosos recursos petroliers i àreas agrícoles molt riques. Atès que les exportacions són productes primaris (petroli, banana, gambes) les fluctuacions en els preus del mercat tenen un impacte considerable en l'economia del país. La indústria està principalment orientada al mercat intern. La situació econòmica es va deteriorar, culminant en una servera crisi econòmica i financera el 1999. Aquesta crisi va ser precipitada per influències externes, com ho van ser els impactes d'El Niño del 1997, la caiguda dels preus del petroli durant els anys 1997-1998, i la inestabilitat global dels mercats emergents el 1998. Tot aquest va causar una caiguda del Producte Intern Brut del 7,3%, una inflació anual del 52,2% i la devaluació de la moneda del 65% el 1999, raons per les quals el país va declarar la cessació dels pagaments del deute extern el any següent.
El 9 de gener, 2000, el president Jamil Mahuad va anunciar la intenció del govern d'adoptar el dòlar nord-americà com la moneda oficial de l'Equador. Després de la renúncia de Mahuad, el nou president Gustavo Naboa va adoptar el dòlar dels Estats Units, i va establir negociacions amb el FMI, iniciant la lenta recuperació del país. Avui, el 70% de la població viu en pobresa, però la taxa d'inflació s'ha estabilitzat al voltant del 3-4%. El PIB per càpita el 2002 era de 1.360 dòlars.
Actualment la font d'ingressos principal del país és l'exportació de petroli, la segona és les divises enviades pels emigrants (fet que demostra la importància del fenomen migratori). A continuació es troba l'exportació de plàtan, de flors i de gamba.
Cultura
La cultura de l'Equador es correspon amb la demografia del país i forma una rica mescla d'influències diverses. La cultura "nacional" és clarament mestissa, una mescla d'influències europees i amerindies, amb una important aportació de la cultura afroequatoriana en algunes provínicies (Esmeraldas, Manabí). Juntament amb aquesta cultura més "nacional" existeixen nombroses cultures indígenes que mantenen les seves tardicions.
Entre els artistes equatorians importants del segle XX, destaquen Enrique Tabara (1930), Oswaldo Guayasamín (1919-1999), Eduardo Kingman (1913-1998), Félix Arauz (1935) o Camilo Egas. Pel que fa a la literatura cal destacar Juan León Mera, a finals del segle XIX i sobretot Jorge Icaza, ja al segle XX.
- Vegeu Equatorians destacats
Festes
| Data | Nom en
català | Nom local | Notes |
|---|
| 27 de febrer | Jornada patriòtica | Jornada Patriótica | Commemora la batalla de Tarqui |
| 1 de maig | Dia del treball | Día del trabajo | |
| 24 de maig | Batalla del Pichincha | Batalla del Pichincha | |
| 24 de juny | Festa del Sol o de Sant Joan | Inti Raimi | Tradicional festa incaica |
| 10 d'agost | Dia de la Independència | Dia de la Independencia | Commemora el 10 d'agost de 1809 |
| 9 d'octubre | Independència de Guayaquil | Dia de la Independencia de Guayaquil | Commemora el 9 d'octubre de 1820 |
| 21 de novembre | Verge del Quinche | Virgen del Quinche | |
| 6 de desembre | Festa major de Quito | Fiestas de Quito | Només a Quito. Commemora la fundació de la ciutat |
| 25 de desembre | Nadal | Navidad | |
| 31 de desembre | Fi d'any | Año viejo | És tradicional cremar el ninot del año viejo |
Enllaços externs
- [http://www.presidencia.gov.ec/ Presidencia de la República] - Web del govern de l'Equador
- [http://www.elcomercio.com El Comercio] - El diari més important de Quito.
- [http://www.eluniverso.com El Universo] - El diari més important de Guayaquil.
- [http://www.darwinfoundation.org/Islas_Galapagos.html Fundació Charles Darwin] - Ecarregada de la conservació a les Galàpagos.
- [http://acenecuador.org/ Associació Catalana - Equatoriana de Negocis]
Categoria:Equador
ja:エクアドル
ko:에콰도르
ms:Ecuador
zh-min-nan:Ecuador
Charles Darwin
Charles Robert Darwin (Shrewsbury, 1809 - Downe, 1882) fou un naturalista britànic.
Va establir les bases de la moderna teoria evolutiva, en plantejar el concepte de que totes les formes de vida s'han desenvolupat a través d'un lent procés de selecció natural. El seu treball va tenir una influència decisiva sobre les diferents disciplines científiques i sobre el pensament modern en general.
científiques
científiques
Va recollir aquesta teoria en el llibre L'origen de les espècies, publicat el 24 de novembre de 1859 i que es va exhaurir el primer dia que va sortir a la venda.
Biografia
Va néixer a Shrewsbury, Shropshire, el 12 de febrer de 1809. Era el cinquè fill d'una benestant i sofisticada família anglesa.
El seu avi matern va ser el pròsper empresari de porcellanes Josich Wedgwood.
El seu avi patern va ser el famós metge del segle XVIII Erasmus Darwin.
Després d'acabar els estudis a la Shrewsbury School l'any 1825, Darwin va estudiar Medicina a la Universitat d'Edimburg.
L'any 1827 deixa la carrera de Medicina per entrar a la Universitat de Cambridge i convertir-se en ministre de l'Església d'Anglaterra.
Després de graduar-se a Cambridge l'any 1831, el jove Darwin es va embarcar, als 22 anys, al vaixell de reconeixement HMS Beagle com a naturalista sense paga, gràcies a la recomanació del naturalista John Stevens Henslow que havia conegut a Cambridge, per emprendre una expedició científica al voltant del món que duraria 5 anys.
Darwin va ser escollit membre de la Reial Societat (1839) i de l'Acadèmia Francesa de les Ciències (1878).
Després de la seva mort a Downe, el 19 d'abril de 1882 se li va retre l'honor de ser enterrat a l'abadia de Westminster.
Enllaços externs
- [http://www.darwinadventure.com Galapagos]
Darwin, Robert
Darwin, Robert
ja:チャールズ・ダーウィン
ko:찰스 다윈
ms:Charles Darwin
simple:Charles Darwin
th:ชาลส์ ดาร์วิน
Corrent de HumboldtEl corrent de Humboldt és un corrent marí superficial d'aigües fredes provinents de l'Oceà Antàrtic, que es situa enfront de la costa occidental de l'Amèrica del Sud, dirigint-se cap al nord. Fou descobert pel naturalista alemany Alexander von Humboldt durant la seva expedició pel continent americà. L'aigua que porta és d'una temperatura mitjana baixa per la latitud per on transita, uns 7º ó 8ºK per sota del normal. Aquesta particularitat tèrmica té efectes sobre el litoral i en determina la creació d'una franja desèrtica costanera. El corrent porta una gran quantitat de plàncton que permet la subsistència d'una abundant fauna marina.
Categoria:Oceans
ja:ペルー海流
El NiñoEl Niño és un fenomen meteorològic de l'Oceà Pacífic, conegut en el món científic com a ENSO (El Niño-Southern Oscillation El Niño-Oscil·lació del Sud). Amb el Niño, les condicions normals de l'Oceà Pacífic són alterades. El nom ve del castellà fent referència al "Nen Déu", ja que els pescadors del Perú i Equador van notar que els canvis començaven per Nadal.
Condicions Normals a l'Oceà Pacífic
Normalment, a la costa de Sud-Amèrica, hi ha un corrent d'aigua freda anomenada Corrent de Humboldt ple de nutrients que corre cap al nord. Hi ha també una circulació de l'aire d'est a oest de l'oceà, anomenada Circulació de Walker. Amb aquesta circulació, l'aigua corre cap a l'oest, és a dir, de Sud-Amèrica cap a Austràlia i Indonèsia. Així, l'aigua calenta s'acumula a l'oest (el nivell de l'aigua és 60 cm més alt a Austràlia i Indonèsia) causant-hi humitat i precipitacions. A les costes del Perú i Equador, per contra, el clima és molt sec.
Condicions de l'ENSO
Equador
Oficialment, el Niño és un increment en la temperatura de l'oceà de 0,5 ° Celsius, cada 2-7 anys. Els corrents normals d'aigua de l'oceà s'inverteixen, i les costes sud-americanes reben un corrent d'aigua calenta sense nutrients enlloc del corrent fred ple de nutrients. També s'inverteix la circulació de Walker, causant precipitacions al centre de l'Oceà Pacífic i a les costes sud-americanes, tot provocant inundacions severes si el fenomen és massa fort. Per contra, hi ha sequeres a Austràlia i Indonèsia. En certes ocasions l'ENSO provoca encara més efectes, com alteracions als monsons a l'Índia, condicions humides a l'Àfrica oriental, i inundacions severes als Estats Units i Mèxic.
La Niña
La Niña es refereix a les condicions contràries a l'ENSO, és a dir, temperatures molt més fredes a les costes sud-americanes. Usualment la Niña ocorre després del Niño.
Enllaços externs
- [http://www.pmel.noaa.gov/tao/elnino/ Pàgina Científica ENSO, en anglès]
- [http://smn.cna.gob.mx/productos/nino/cdesnino.html Explicació del Niño, pel Servei Meteorològic de Mèxic, en castellà]
Categoria:Meteorologia
ja:エルニーニョ
Categoria:ArxipèlagsCategoria:Illes List of bondage models by decadeThis is a list of models well known as bondage models (by decade of first appearance in bondage, then alphabetical by stage name):
1940s-1950s:
Early Irving Klaw-era bondage models included
- Baby Lake
- Bettie Page
- Lili St. Cyr
- Blaze Starr
- Tempest Storm
- Tana Louise
1960s:
- None known.
1970s:
- Kandi Barbour
- Rene Bond
- Dawn Chauvain
- Lisa Falour
- Serena (aka Dora) (aka Serena Blacquelourd?)
- Sarah Foster Tate
- Uschi Digart
- Jennifer West
1980s:
- June Bauer (aka Julia Parton, Nina Alexander, Joyce Patrick, Rachel Wells)
- Michelle Bauer (aka Pia Snow, Pia Sands, Kim Bittner)
- Laurel Blake
- Simone Devon
- Kiri Kelly
- Teri Martine
- Elise di Medici
- Annie Owens
- Maria Tortuga
- Georgia Van Helsing
1990s:
- Kelly Ashton
- BeBe Le Badd
- Sadie Belle
- Chelsea Blue
- Stacy Burke
- Kelsie Chambers
- Star Chandler
- Arielle Cole (also as Ariele Cole)
- Darla Crane
- Amber Ellan
- Eve Ellis
- Ivy English
- Sharon Kane
- Kristine Imboch (aka Lorelei)
- Greta Karlson (aka Allison Brach)
- Dorothy Laine
- Jacklyn Lick
- Darcy London
- Porsche Lynn
- Sharon Mitchell
- Talia Monet
- Andrea Neal
- Cleo Nichole
- Rachel Paine
- Shade Paine
- Alexis Payne
- Whitney Prescott
- Randi Rage (aka Randi Storm?)
- Ashley Renee
- Gina Rohe
- Tyler Scot
- Maria Shadoes
- Jasmine Sinclair
- Tori Sinclair (Lisa Comshaw, aka Tory Sinclair and Fawna)
- Alexis Taylor
- Brooke Waters
- Paige White
2000s:
- Katie Jordon(SIGNY 2001 best model, 12th)
- Krissy Donovan(SIGNY 2001 best model, 15th)
- Sasha Monet
- Chantal of RopeMarks
- A. J. Khan
- Kiana
- Sarah Kozer - one of the two finalists on the reality television series Joe Millionaire
- Jenni Lee
- Natasha Flade
- Autumn Le Fleur
- Bondage Mai
- Jewell Marceau (aka Jewel Marceau)
- Molly Matthews
- Sara Nychols
- Chanta Rose
- Julie Simone
- Tomiko
- Liz Tyler
- Dita Von Teese
- Madison Young
Other erotic actresses who have also appeared as bondage models:
- Lissa Noble
- Lana Sands
Other crossdressing bondage models to emerge in 2000s include:
- Delilah Knotty (Fetish Model)
- Sandra Talbot
-
Bondage models
Category:Timeline of pornography
online casinos Pozycjonowanie gry zrcznociowe jednorki bandyta wegetarianizm
|
|
|
|
