:: wikimiki.org ::
| Illes Marshall |
Illes Marshall
La República de les Illes Marshall és un estat insular la independència del qual dels Estats Units, el 1986, el va convertir en un dels països més joves d' Oceania. Està composta per dos arxipèlags i alguns esculls que en total sumen unes 1.152 illes del Pacífic. Està situada al nord-est d'Austràlia, específicament al nord de Nauru i Kiribati, a l'est dels Estats Federats de Micronèsia i al sud de l'illa de Wake, pertanyent als Estats Units.
Història
Colonitzades pels micronesis al segon mil·lenni aC, se sap ben poc de la història antiga de les illes. L'explorador Alonso de Salazar va ser el primer europeu a albirar les illes Marshall, però romangueren virtualment desconegudes fins a l'arribada de John Marshall, capità anglès, el 1788; les illes deuen el seu nom a ell.
El 1885 s'hi va instal·lar una companyia comercial alemanya, i anys més tard les illes esdevingueren part del protectorat de la Nova Guinea Alemanya. El Japó va conquerir les illes durant la Primera Guerra Mundial, i les va administrar segons un mandat de la Lliga de les Nacions.
Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van envair les illes (1944), que foren afegides al Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic (Trust Territory of the Pacific Islands). Els EUA van començar a fer experiments nuclears a les illes immediatament després de la guerra, i els van continuar fins a la dècada de 1960. Molts marshallesos van patir fortes dosis de radiació arran d'aquests experiments, i les reclamacions de compensacions continuen fins avui dia.
El 1979 es va establir la República de les Illes Marshall i es va signar un tractat de lliure associació amb el govern dels Estats Units, que va entrar en vigor el 1986.
Govern i política
El president marshallès és el cap d'estat i el cap de govern. El president, que és escollit pels membres del Nitijela (Parlament) entre els seus integrants, nomena el seu propi gabinet.
Les eleccions per al parlament, que té 33 escons, són cada quatre anys.
Organització politicoadministrativa
Administrativament, les illes Marshall estan dividides en 33 municipis:
- Ailinginae
- Ailinglaplap
- Ailuk
- Arno
- Aur
- Bikar
- Bikini
- Bokak
- Ebon
- Enewetak
- Erikub
- Jabat
- Jaluit
- Jemo
- Kili
- Kwajalein
- Lae
- Lib
- Likiep
- Majuro
- Maloelap
- Mejit
- Mili
- Namorik
- Namu
- Rongelap
- Rongrik
- Toke
- Ujae
- Ujelang
- Utirik
- Wotho
- Wotje
Geografia
L'arxipèlag està format per 29 atols i 5 illes. Els atols i illes principals estan agrupats en dues formacions: la cadena Ratak i la cadena Ralik (és a dir, la "cadena de l'alba" i la "cadena del capvespre"). Dos terços de la població de l'estat viuen a Majuro (que també n'és la capital) i a Ebeye. Les illes exteriors estan poc poblades a causa de la manca d'oportunitats de feina i per l'escàs desenvolupament econòmic.
El clima és càlid i humit, amb una estació plujosa de maig a novembre. Les illes pateixen de tifons de tant en tant.
Economia
Les subvencions que atorga el govern dels Estats Units són la principal font econòmica de la feble economia illenca. La producció agrícola es concentra en petites granges, i els conreus de més importància per al comerç són el coco, el tomàquet, el meló i l'arbre del pa. La indústria de petita escala es limita als productes artesanals i els derivats de la pesca i la copra. La indústria turística, avui dia una petita font de guanys monetaris que ocupa menys del 10% de la força laboral, és la millor esperança de futur per a l'economia. Les illes disposen de pocs recursos naturals i les importacions excedeixen de bon tros les exportacions. Gràcies al tractat de lliure associació, els EUA aporten un 65 milions de dòlars d'ajuda anual. El 1999 van començar les negociacions per ampliar el tractat.
Demografia
D'acord amb les estadístiques de l'any 2003, la població de l'arxipèlag ascendeix a 56.429 persones, de les quals la majoria practiquen el protestantisme i el 93,7% sabien llegir i escriure. Tanmateix, la mitjana d'esperança de vida és molt baixa en comparació amb la resta dels estats, ja que no supera els 67 anys i mig per als homes i els 71 anys i mig per a les dones, a més de tenir una taxa de fertilitat bastant alta (4,12 fills per dona). La taxa de natalitat no ha tingut un impacte important en la població (el creixement anual de la qual és de l'ordre del 2,3%) a causa de l'alt percentatge de migració cap a l'illa de Guam o cap a l'estat de Hawaii, els quals formen part dels Estats Units d'Amèrica.
Cultura
Tot i que ara l'ofici està en certa decadència, els marshallesos foren hàbils navegants i usaven unes curioses cartes de navegació fetes amb bastonets i petxines. També són experts constructors de canoes.
Categoria:Arxipèlags
Categoria:Illes Marshall
ja:マーシャル諸島
ko:마셜 제도
simple:Marshall Islands
th:หมู่เกาะมาร์แชลล์
zh-min-nan:Marshall Kûn-tó
Bandera de les Illes MarshallImatge:Bandera de les Illes Marshall.png
Proporcions de la bandera: 10:19
La bandera de les Illes Marshall va ser adoptada l'1 de maig del 1979.
Categoria:Banderes estatals
Categoria:Illes Marshall
IdiomaUna llengua és un sistema de comunicació verbal propi d'una comunitat humana. Tot i que sovint s'empren erròniament com a sinònims, no és el mateix una llengua o idioma que el llenguatge, la capacitat humana general.
Tota llengua intenta representar el món mitjançant les paraules i la seva combinació en frases. Les regles de combinació, la formació de nous mots i el que ells signifiquen, són l'objecte d'estudi de la lingüística. Les llengües naturals, a diferència de les artificials o llenguatges formals, presenten sovint ambigüitats, ja que reflecteixen la manera de veure el món d'un grup de parlants.
No hi ha cap definició acceptada universalment per decidir què és una llengua i què no ho és. És per això que la taxonomia de les llengües és sovint conflictiva i polèmica. Alguns exemples són: danès i noruec; gallec i portuguès; o fins i tot alguns parlars èuscars (roncalès) que algunes escoles afirmen que no pertanyen al basc. En el cas de la diferenciació del valencià i el català la polèmica tan sols existeix a nivell polític, car tota la comunitat científica està convençuda que és una mateixa llengua. Aquestes polèmiques sovint tenen l'origen en la identificació de llengua i sentiment nacional.
Les llengües antigues
- Antigues llengües mediterrànies
- Les llengües indoeuropees antigues
- Les llengües semítiques antigues
Les llengües actuals
- Llengües indoeuropees
- Llengües romàniques
- Llengües germàniques
- Llengües eslaves
- Llengües cèltiques
- Llengües bàltiques
- Llengües indoàries
- Llengües iràniques
- Llengües anatòliques
- Llengües altaiques
- Llengües dravídiques
- Llengües uràliques
- Llengües austronèsiques
- Llengües semítiques
- Llengües caucàsiques
- Llengües sinotibetanes
- Llengües austroasiàtiques
- Llengües daiques
- Llengües miao-yao
- Llengües paleosiberianes
- Llengües afroasiàtiques
- Llengües niloticosaharianes
- Llengües nigerocongoleses
- Llengües khoisànides
- Llengües ameríndies
- Llengües australianes
- Llengües papús de Nova Guinea
- Llengües criolles
- Basc
Llengües artificials
- Esperanto
- Ido
- Interlingua
- Klingon
- Loglan
- Lojban
- Quenya
- toki pona
- Volapük
Pàgines que s'hi relacionen
- Lingüística general
- Lingüística catalana
Enllaços externs
- [http://www.zompist.com/Langmaps.html Mapes idiomàtics] (en anglès).
- [http://www.proel.org Resum de les llengües i alfabets] (en castellà).
Categoria:Lingüística
- [http://www.traduim.com/referencia/obres/idiomes.cfm Llista de llengües de Josep Tarrés Fernández]
Categoria:Llengües
Anglès::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva)
----
L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.
Extensió
L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes).
És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.
Història
L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare.
L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.
Vocabulari
Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000.
Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%
Sistema d'Escriptura
L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.
Principals dialectes
- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)
Altres enllaços
- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert]
Categoria:Anglès
als:Englische Sprache
ja:英語
ko:영어
ms:Bahasa Inggeris
simple:English language
th:ภาษาอังกฤษ
zh-min-nan:Eng-gí
Capital:Per a altres usos de capital, vegeu Capital (economia)
Una ciutat capital d'un estat, país, comarca o qualsevol altra regió política, és la que conté la seu del govern.
Habitualment, la capital d'un estat, país o regió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant.
Tot i que una capital sol ser la poblacio més gran en la seva àrea d'influència, no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital administra altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això són Washington als Estats Units (que té diverses ciutats més grosses, com ara Nova York o Los Angeles), o Berna a Suïssa (on tant Ginebra com Zuric tenen més població). Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis són Londres respecte al Regne Unit, París respecte a França o Buenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats –a l'àrea metropolitana– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas de Barcelona respecte a Catalunya és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.
Llistes de capitals
- Llista de capitals d'estats independents
- Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
- ...
zh-min-nan:Siú-to·
als:Hauptstadt
ko:수도 (도시)
ja:首都
ms:Ibu negara
simple:Capital (city)
th:เมืองหลวง
Categoria:Geografia
Llistat d'estats per superfícieAquí hi ha una llista dels països del món ordenats per grandària. Les dades es donen fent servir el sistèma mètric internacional. Les possessions de cada país es mostren dins del país principal; també es dóna l'àrea total però el llistat està ordenat segons les àrees sense comptar les possessions.
Les àrees inclouen les aigües interiors (llacs, pantans, rius).
Llista de països segons la grandària
Els països esmentats s'enumeren segons làrea total que governen. Això inclou el país principal així com les províncies autònomes, enclavaments, territoris autònoms i nacions.
Notes
La Unió Europea té 3.892.685 km2 , i seria el 7è país segons la superfície si es tingués en compte.
Articles relacionats
Llistat de països per població
Llistat de països per densitat de població
Categoria:Llistats
Categoria:Geografia
ja:国の面積順リスト
Població
- Geografia: Usat per a referir-se a la quantitat d'habitants d'un territori (municipi, país,...)
- Biologia: Conjunt d'éssers vius confinats en un espai: Població
Articles relacionats
- Llistat de països per població
Densitat de poblacióLa densitat de població es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre d' articles per unitat d'àrea.
Definició de la densitat de població
D'acord amb la definició que s'ha donat, la densitat de població depèn de l'escala de l’àrea de mostreig utilitzada. Això fa que sigui difícil de definir-la com una funció continua. Suposant que modelem els individus o objectes de la població com a punts discrets, la densitat de població oscil•larà cap amunt o cap avall a mida que el límit de l’àrea de mostreig passa per sobre d'aquests punts. Per evitar això, es podrien modelar els individus com a objectes amb extensió finita, però això també portaria problemes, sobretot si l'escala de l’àrea de mostreig es semblant a l’extensió dels individus.
Normalment, el que es fa es considerar la densitat de població com a quantitat fractal, que depèn de l'escala.
Densitat de població en biologia
La densitat de població es una mesura habitual en biologia, sobretot en ecologia. Es pot utilitzar, entre d'altres coses, per determinar en quins llocs una espècie pot estar en perill d’extinció. Cal tenir en compte, però, que la densitat de població òptima depèn molt de l’espècie i de l'ecosistema en consideració.
Densitat de població humana
Per humans, la densitat de població és el nombre de persones per unitat d'àrea (això pot incloure o no llacs, rius i embassaments). També es pot expressar respecte la unitat d’àrea habitable, productiva (o potencialment productiva), o cultivable. S'expressa sovint com a nombre de persones per quilòmetre quadrat o per hectàrea.
Les densitats de població es poden calcular per ciutats, regions, estats o per tot el món. La densitat de població humana a la Terra és de 42 persones per km², però és molt variable segons els països i regions.
Els països (o unitats administrativament autònomes) més densament poblats són:
- Macau
- Mònaco
- Hong Kong
- Singapur
- Gibraltar
Tots aquests són estats molt petits i molt urbanitzats. El país gran amb més densitat de població és Bangladesh, amb 134 milions d'habitants i una densitat de 900 persones per km². A Europa, els Països Baixos són l'estat gran més densament poblat amb gairebé 400 persones/km².
En contrast, hi ha grans àrees del planeta (l'Antàrtida, els grans deserts, etc.) pràcticament despoblades, amb densitats de població molt properes a zero.
Categoria:Demografia
Categoria:Sociologia
Categoria:Ecologia
als:Bevölkerungsdichte
ja:人口密度
th:ความหนาแน่นประชากร
zh-min-nan:Jîn-kháu bi̍t-tō·
Llistat de països per poblacióAquesta és una llista ordenada d'estats i d'altres territoris per població. Només s'hi ha posat número als estats sobirans, però els territoris sense sobirania pròpia que tenen un estatus especial també hi apareixen. No s'hi han contemplat les nacions sense estat. Les dades aquí recollides són la projecció que la United States Census Bureau ha elaborat per al juliol de l'any 2005, sempre que en els aclariments no s'especifiqui el contrari.
Aclariments sobre la llista
- A la població de la República Popular de la Xina no s'hi ha inclòs la població de Taiwan i ni de les regions administratives especials de Hong Kong i Macau, cada una de les quals apareix a la llista amb la seva pròpia població.
- La població dels Estats Units s'ha extret de la projecció que n'ha fet la CIA per al juliol de l'any 2005.
- La població de la Unió Europea s'ha extret de l'aproximació que n'ha fet la United States Census Bureau per al 17 d'abril de l'any 2005.
- La població d'Alemanya s'ha extret de l'aproximació que n'ha fet la Statistisches Bundesamt per al primer quart de l'any 2005.
- La població del Regne Unit s'ha extret de les dades de la United Kingdom Office of National Statistics per a l'1 de juliol de l'any 2003.
- La pobalció de Xile s'ha extret de l'aproximació que n'ha fet l'Instituto Nacional de Estadísticas de Chile per al 30 de juny de l'any 2005.
- La població de Nova Zelanda s'ha extret de l'aproximació que l'organització Statistics New Zeland va fer per al 31 de març de l'any 2005.
Llista
Articles relacionats
Llistat de països per superfície
Llistat de països per densitat de població
Categoria:Llistats
Categoria:Geografia
Categoria:Dret
ja:国の人口順リスト
th:รายชื่อประเทศเรียงตามจำนวนประชากร
Llistat de països per densitat de poblacióLlistat d’estats i territoris dependents ordenats per densitat de població en habitants/km². La superfície de les diferents entitats inclou les aigües continentals (llacs, rius, embassaments). Les dades de població corresponen, generalment, a estimacions calculades pel juliol del 2005. Al llistat nomes se’ls ha adjudicat un rang als estats sobirans.
Nota: Les dades que aquí es donen estan tretes del article List of countries by population density de la Wiki en anglès.
Articles relacionats
- Llistat de països per població
- Llistat de països per superfície
categoria:Llistats
categoria:Geografia
ja:国の人口密度順リスト
ko:세계 나라의 인구밀도
IndependènciaLa independència és la situació o estat durant el qual algú o quelcom no té cap relació amb algú o quelcom d'altre, al qual hi estava sotmès.
Entre persones, s'entén la independència com a un símbol d'emancipació, de no-dependència (sigui moral, econòmica, etc.) de cap mena de ningú.
Políticament, es veu la independència d'una regió com la situació en què aquesta regió es governa a ella mateixa sense haver de respondre, dependre o de contribuir a cap altra regió. Seria els cas dels estats.
Els moviments independentistes són els que propugnen la independència d'un territori de l'estat del que forma part.
Vegeu també
- Independentisme català
Categoria:política
21 d'octubreEl 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 71 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1955 - Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és declarat Parc Nacional.
:MÓN
- 2004 - Brussel·les (Bèlgica): després de 9 anys d'obres, Romano Prodi hi inaugura la remodelació de l'edifici Berlaymont, seu de la Comissió Europea.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 1859 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya.
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1984 - Neuilly-sur-Seine (Illa de França, França): François Truffaut, director de cinema francès.
Festes i commemoracions:
- Santa Úrsula, festa major petita de Valls (l'Alt Camp); diada castellera.
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Octubre
ja:10月21日
ko:10월 21일
simple:October 21
th:21 ตุลาคม
Divisa
- Una divisa és una figura heràldica amb un lema que l'explica.
- Una divisa és la moneda estrangera en mans dels particulars o de l'estat, i també els títols de crèdit a curt termini liquidables en moneda d'un altre estat.
- Una divisa és un distintiu que porten els toros durant la cursa per identificar a quina ramaderia pertanyen.
Zona horària
Les zones horàries o fusos horaris són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en les que es divideix la Terra que segueixen la mateixa definició de temps. Antigament, la gent feia servir el temps solar aparent, guiant-se per la posició del sol, amb aquest sistema l'hora variava amb la distància per exemple entre ciutats. Els fusos horaris van corregir en part aquest problema al posar els rellotges d'una regió al mateix temps solar mig. Els fusos horaris generalment estan centrats en meridians d'una longitud que és multiple de 15º, en tot cas tal i com es pot veure en el següent mapa les formes dels fusos horaris estan força afectades per les fronteres polítiques.
Tots els fusos horaris es defineixen en relació al Temps universal coordinat (UTC), que és el fus horari situat sobre el meridià de Greenwich, que passa per sobre Londres.
Com que la Terra gira d'Oest a Est, al passar d'un fus horari al següent en direcció Est, hauríem de sumar una hora. Si al contrari passem de l'Est a l'oest, hem de restar una hora. El meridià 180º, conegut com línia internacional de canvi de data, marca el canvi de dia.
Llista de fusos horaris i àrees compreses
Els països indicats amb un
- fan servir horari d'estiu, que consisteix en afegir una hora a l'estiu per aprofitar millor la llum solar. Els països de l'hemisferi nord afegeixen la hora el març o abril, mentre que els que estan a l'hemisferi sud l'afegeixen l'octubre o novembre.
UTC-11
- Illes Midway
- Niue
- Samoa
- Samoa Americana
UTC-10
- Atol de Johnston
- Polinèsia Francesa: Illes de la Societat (inclou Tahití), arxipèlag Tuamotu, illes Tubuai
- Estats Units (HST - Hawaiian-Aleutian Standard Time)
- Hawaii
- Illes Aleutianes d'Alaska
-
UTC-9:30
-
- Polinèsia Francesa: illes Marqueses
UTC-9
- Polinèsia Francesa: illes Gambier
- Estats Units AKST - Alaska Standard Time
-
- (Alaska) Major part de l'estat
-
UTC-8
- Mèxic (Baixa Califòrnia nord
- )
- Canadà PST - Pacific Standard Time
-
- Colúmbia Britànica (
- Major part del territori)
- Yukon
- Estats Units PST - Pacific Standard Time
-
- Califòrnia, Idaho (nord), Nevada, Oregon, Washington)
UTC-7
- Mèxic: Baixa California Sud, Chihuahua, Nayarit, Sinaloa, Sonora, Sud, Centre, i Est
- Estats Units MST - Mountain Standard Time
- Arizona, Colorado, Idaho (sud), Montana, Nebraska (oest), Nou Mèxic, Dakota del Nord (oest), Dakota del Sud (oest), Utah, Wyoming
- Canadà MST - Mountain Standard Time
-
- Alberta, Territoris del Nord-oest, Nunavut (Mountain)
UTC-6
- Belize
- Canadà (Nunavut (Southampton Island), Saskatchewan)
- Xile (Illa de Pasqua)
- Costa Rica
- Equador (Illes Galàpagos)
- El Salvador
- Guatemala
- Hondures
- Nicaragua
- Puerto Rico
- Mèxic (Centre),(Ciutat de Mèxic)
-
- Canadà Central Standard Time
-
- (Manitoba, Nunavut (Centre), Ontario (Oest))
- Estats Units Central Standard Time
-
- (Alabama, Arkansas, Illinois, Iowa, Kansas, Kentucky (oest), Louisiana, Minnesota, Mississippi, Missouri, Nebraska (est), North Dakota, Oklahoma, Dakota del Sud (est), Tennessee (oest), Texas, Wisconsin)
UTC-5
- Brasil (Acre)
- Illes Caiman
- Colòmbia
- Cuba
-
- Equador
- Haití
- Illes Turks i Caicos
-
- Jamaica
- Panamà
- Perú
- Canadà EST - Eastern Standard Time
-
- Ottawa, Nunavut (est), Ontario, Quebec
- Estats Units EST - Eastern Standard Time
-
- Connecticut, Delaware, Districte de Colúmbia, Florida, Geòrgia, Indiana, Kentucky (est), Maine, Maryland, Massachusetts, Michigan, Nova Hampshire, Nova Jersey, New York, Carolina del Nord, Ohio, Pensilvània, Rhode Island, Carolina del Sud, Tennessee (est), Vermont, Virgínia, West Virginia
UTC-4
- Anguilla
- Antigua i Barbuda
- Antilles Neerlandeses
- Aruba
- Barbados
- Bolívia
- Brasil (Amazones, Mato Grosso
- , Mato Grosso do Sul
- , Para (oest), Rondonia, Roraima)
- Xile
-
- Dominica
- República Dominicana
- Granada
- Guadeloupe
- Guyana
- Illes Malvines
-
- Martinica
- Montserrat
- Paraguai
-
- Saint Kitts i Nevis
- Saint Lucia
- Saint Vincent i les Grenadines
- Trinitat i Tobago
- Veneçuela
- Illes Verges
- Canadà AST - Atlantic Standard Time
-
- Labrador, New Brunswick, Nova Escòcia, Illa del Príncep Eduard
UTC-3:30 (NST - Newfoundland Standard Time)
- Canadà (Terranova
- )
UTC-3
- Argentina
- Bahames
-
- Brasil (Hora oficial)
- Alagoas, Amapa, Bahia
- , Ceara, Distrito Federal
- , Espirto Santo
- , Goias
- , Maranhao, Minas Gerais
- , Para (este), Paraiba, Parana
- , Pernambuco, Piaui, Rio de Janeiro
- , Rio Grande do Norte, Rio Grande do Sul
- , Santa Catarina
- , Sao Paulo
- , Sergipe, Tocantins
-
- Guaiana Francesa
-
- Groenlàndia
- Saint Pierre i Miquelon
-
- Surinam
- Uruguai
UTC-2
- Bermuda
-
- Brasil (Fernando de Noronha)
UTC-1
- Cap Verd
- Portugal (Açores
- )
UTC (GMT - Greenwich Meridian Time)
- Burkina Faso
- Costa d'Ivori
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Islàndia
- Libèria
- Mali
- Mauritània
- Marroc
- Santa Helena
- São Tomé i Príncipe
- Senegal
- Sierra Leone
- Togo
- Dinamarca
- Illes Fèroe WET - Western European Time (N)
- Espanya
- Illes Canàries WET - Western European Time (N)
- Irlanda WET - Western European Time (N)
- Portugal WET - Western European Time (N)
- Regne Unit WET - Western European Time (N)
UTC+1
- Angola
- Benín
- Camerun
- República Centreafricana
- Txad
- Congo
- Congo, R.D. (Kinshasa, Bandungu, Bas-Zaire, Equateur)
- Guinea Equatorial
- Gabon
- Gibraltar
-
- Namíbia
-
- Níger
- Nigèria
- Svalbard i Jan Mayen
-
- Tunísia
Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time
-
:El Central European Time es descomposa en
:
- CEWT (Central European Winter Time) que equival a UTC+1 i
:
- CEST (Central European Summer Time) que equival a UTC+2
- Alemanya
- Albània
- Andorra
- Àustria
- Bèlgica
- Bòsnia i Hercegovina
- Txèquia
- | | |
