:: wikimiki.org ::
| Illes Pitcairn |
Illes Pitcairn
Les illes Pitcairn (formalment Pitcairn, Henderson, Ducie and Oeno Islands, abans Pitcairn Group of Islands, i Pitcairn and Dependencies) són un grup de quatre illes, l'única colònia britànica que queda al Oceà Pacífic. Només és habitada l'illa Pitcairn per una cinquantena d'habitants de nou famílies, constituint l'entitat política més petita del món. La major part dels habitants són els descendents dels amotinats del HMS Bounty i de les seves dones tahitianes.
Geografia
Les illes Pitcairn són una prolongació al sud de l'arxipèlag de les Tuamotu, a 2.200 km a l'est de Tahití. A mig camí entre el Perú i Nova Zelanda, és un dels llocs habitats més remots del món.
Les illes són:
- Illa Pitcairn, d'origen volcànic, l'única poblada.
- Illa Henderson, illa de corall, la més gran.
- Illa Ducie, atol de corall.
- Atol Oeno, format per l'illa Oeno i el banc de sorra Sandy.
L'àrea total és de 47 km², corresponent només 5 km² a l'illa de Pitcairn, l'única habitada permanentment.
Henderson, la més gran, està rodejada d'esculls de corall que la fan quasi inaccessible. Gràcies a l'aïllament té una fauna rica.
Les altres illes són a una distància de més de 100 km i són deshabitades.
El clima és tropical, càlid i humit, suavitzat les vents alisis del sud-est. L'estació de pluges és de novembre a març.
Història
Les restes arqueològiques fan pensar que Pitcairn, i la veïna Henderson, van ser poblades per polinesis entre els segles XI i XV. Probablement mantenien relacions comercials amb l'illa de Mangareva on les tradicions orals recorden una illa a l'oest anomenada Heragi. Quan van arribar els europeus, però, eren deshabitades.
Pedro Fernández de Quirós, el 1606, en la seva ruta del Perú a Vanuatu, les primeres illes que va trobar van ser La Encarnación (Ducie), també anomenada Luna Puesta, i San Juan Bautista (Henderson), també anomenada San Valerio, Sin Provecho o Sin Puerto.
L'anglès Philip Carteret, el 1767, va descobrir l'illa Pitcairn posant-li el nom del mariner que primer la va veure: el jove de 15 anys Robert Pitcairn. Però va calcular malament la seva posició facilitant així, a partir del 1790, l'amagatall dels amotinats del Bounty.
El capità anglès Henderson va descobrir, el 1819, les illes Henderson (anomenada durant un temps illa Elizabeth) i Oeno.
El 1838 es va constituir en colònia britànica. El 1902 es va prendre possessió formalment de les illes Henderson, Ducie i Oeno en l'anomenat Pitcairn i Dependències. El 1938 es va convertir en un únic districte administratiu anomenat Grup d'Illes Pitcairn.
Política
Com a colònia britànica el cap d'estat és la reina Elisabet II, representada per un governador que viu a Nova Zelanda. Els afers diaris són delegats al batlle de Pitcairn, que és alhora el president del Consell Insular.
La capital és, per defecte, l'únic poble de les illes: Adamstown (anomenada a partir de l'últim dels amotinats, John Adams). És la capital oficial més petita del món.
Veure també
Per a la història a partir de l'assentament dels amotinats, la demografia i l'economia, veure els apartats corresponents a l'illa Pitcairn.
Pitcairn, illes
Pitcairn, illes
Pitcairn, illes
ja:ピトケアン諸島
zh-min-nan:Pitcairn Kûn-tó
Illa PitcairnL'illa Pitcairn, junt amb l'illa Henderson, l'atol Oeno i l'illa Ducie, formen la colònia britànica de les illes Pitcairn. L'illa és famosa pels seus habitants, la majoria descendents dels amotinats del HMS Bounty.
Geografia
Amb només 5 km2 és un del llocs habitats més remots del món. Les illes habitades més properes són l'illa de Pasqua, 2.000 km a l'est, i l'illa Mangareva, 500 km a l'oest.
L'illa és d'origen volcànic, amb una costa de penya-segats esquerps. Contrariament a moltes altres illes del Pacífic Sud, no està rodejada d'esculls de corall que protegeixin la costa. L'únic accés és a la badia Bounty, amb un petit moll. No té cap port ni aeroport. L'únic poble és Adamstown prop de la badia Bounty.
El perfil és suau, amb una altitud màxima de 346 m sobre el nivell del mar.
El terra volcànic i el clima tropical amb abundants precipitacions fan que el sòl sigui productiu.
La temperatura mitjana està entre 19 i 24°C. La precipitació anual és de 1.800 mm.
Com que no hi ha rius ni llacs, l'aigua potable es recull de la pluja amb cisternes.
Fauna
La fauna terrestre original es limita a insectes i sargantanes. La introducció de rates s'ha convertit en un problema. No hi ha animals perillosos per l'home.
En els escarpats acantilats de la costa aniden gran quantitat d'ocells marins.
Degut a l'absència d’esculls de corall, la pesca és a mar obert. Abunden els taurons, dorades, barracudes i tonyines. Un cop a l'any es veuen migracions de balenes.
Història
El 1790, els amotinats del HMS Bounty i les seves companyes tahitianes es van establir a l'illa. El fet que el descobridor Philip Carteret calculès malament la seva situació, i el perfil difícilment accessible de l'illa, van ajudar a que no fossin descoberts. El grup consistia en nou amotinats: el cap Fletcher Christian, Ned Young, John Adams, Matthew Quintal, William McCoy, William Brown, Isaac Martin, John Mills i John Williams. Avui la majoria d'habitants de Pitcairn continuen portant aquest cognoms. També els acompanyaven sis tahitians i tretze tahitianes. Els amotinats van buidar el Bounty i li van calar foc a la badia Bounty on posteriorment s'han trobat les restes.
Encara que van aprendre a sobreviure bastant confortablement, les malalties i la violència van provocar problemes. La violència va sorgir al haver-hi menys dones que homes, i al fer el repartiment de l'illa entre les famílies dels amotinats deixant de banda els homes tahitians.
Al cap de nou anys només quedaven dos del amotinats, onze dones tahitianes i els seus fills. Un any abans de morir Young de malaltia, va ensenyar a llegir a John Adams utilitzant la Bíblia del Bounty.
L'any 1808, divuit anys desprès d'establir-se a l'illa, van ser descoberts pel capità nord-americà Mayhew Folger del Topaz. El capità, rebut per Dimarts-Octubre Christian, el fill gran de Fletcher Christian, va quedar impressionat per la pròspera comunitat de dones i nens sota la tutela d'Adams. Aquest havia fet una escola on l'ensenyament de la Bíblia era una part important. La Marina anglesa va considerar que l'empresonament d'Adams seria un acte cruel i inhumà per la resta de la comunitat. John Adams va morir el 1829.
El 1831 els illencs van abandonar Pitcairn per emigrar a Tahití, però van tornar sis mesos més tard incapaços d'adaptar-se a una nova illa.
El 1838, Pitcairn es va convertir en la primera colònia britànica al Pacífic i també el primer territori en reconèixer el dret de vot a les dones
La superpoblació, amb 193 habitants l'any 1856, va ser un problema. Tota la comunitat es va traslladar a l'illa Norfolk, entre Nova Zelanda i Austràlia. Cinc anys més tard 44 ja havien tornat a Pitcairn, fins que es va prohibir la immigració.
El 1887 Gran Bretanya va annexionar oficialment l'illa, posant-la sota la jurisdicció del governador de Fiji. Des del 1970 el governador de Pitcairn és l'alt comissionat de Nova Zelanda.
Actualment la viabilitat de la colònia és posada en dubte desprès de les al·legacions d'abusos sexuals durant anys a menors d'edat. L'octubre del 2004 sis homes, inclòs el batlle Steve Christian, van ser acusats de violació i abusos a menors.
Població
La majoria dels residents a Pitcairn són descendents dels amotinats del Bounty i de les seves companyes tahitianes. Són mestissos europeus i polinesis. Hi ha un alt grau de relacions familiars entre la població. També tenen estretes relacions amb l'illa de Norfolk. Desprès d’una màxima població de 233 habitants el 1937, l'emigració, sobretot a Nova Zelanda, ha reduït la població a 47 el octubre del 2004.
Tots els habitants són membres de l'Esglèsia Adventista del Setè Dia. La societat segueix uns costums puritans amb la prohibició de l'alcohol i dels balls.
La llengua de Pitcairn és una llengua criolla derivada del anglès del segle XVIII amb elements de tahitià. Es parla com a llengua materna i s'ensenya juntament amb l'anglès estàndard. Està estretament relacionada amb la llengua criolla de l'illa Norfolk degut al repoblament a mitjans del segle XIX pels illencs de Pitcairn.
Infrastructures
A Pitcairn no hi port ni aeroport. Els illencs accedeixen als ferris ancorats a mar oberta amb barques des de la badia Bounty.
No hi ha carreteres, només camins sense asfaltar per on circulen alguns vehicles tot terreny.
Una centraleta telefònica proporciona el servei de telefonia local. Les comunicacions amb l'exterior es fan amb telèfons via satèl·lit i amb estacions de radioafeccionat. Es disposa d'una connexió a internet via satèl·lit. El codi de domini de Pitcairn és «.pn».
Economia
El sòl fèrtil produeix una varietat de fruits i hortalisses: cítrics, canya de sucre, síndries, bananes, nyams i mongetes.
La major part d'ingressos provenen de la venda de segells per a col·leccionistes, la utilització del nom de domini a internet i el comerç amb els vaixells de pas. Tres cops a l'any els vaixells de Gran Bretanya a Nova Zelanda passen per Pitcairn, i s'aprofita per l'intercanvi de bens i la venda de records als passatgers.
Pitcairn, illa
Pitcairn, illa
TuamotuL'arxipèlag de les Tuamotu és el conjunt d'atols més gran del món. Situat a l'est de les illes de la Societat, és una divisió administrativa de la Polinèsia Francesa, junt amb les illes Gambier.
El nom Tuamotu coincideix amb el significat del neologisme d'origen grec Polinèsia, es a dir, «moltes illes». Antigament era Pakamotu, que vol dir «núvol d'illes». Els tahitians van canviar el nom a Paumotu, «illes submises», nom que es manté com a gentilici paumotu. Per els europeus era l'arxipèlag Perillós, degut als esculls i al gran nombre de vaixells que han embarrancat als atols poc visibles.
Història
Segons les restes arqueològiques es dedueix que les illes occidentals de les Tuamotu van ser ocupades al voltant de l'any 700 aC des de les illes de la Societat.
Els descobridors europeus de les Tuamotu són:
- Fernando de Magallanes, durant el seu viatge de circumnavegació va trobar, el 1521, l'illa de San Pablo (Puka Puka).
- Pedro Fernández de Quirós, el 1606, va creuar l'arxipèlag trobant una dotzena d'illes, entre elles La Conversión de San Pablo (Hao) i La Sagitaria (Rekareka). Les seves descripcions van animar a altres exploradors a reseguir el camí de les anomenades illes de Quirós.
- Els neerlandesos Willem Schouten i Jacob Le Maire, el 1616, i després Jakob Roggeveen, el 1722 van trobar diverses illes al nord de l'arxipèlag que van anomenar El Laberint.
- Els anglesos John Byron, Samuel Wallis i James Cook anomenen l'arxipèlag illes Baixes.
- El francès Louis Antoine de Bougainville l'anomena arxipèlag Perillós.
- Els espanyols Domingo Boenechea i José de Andía, en les expedicions del Perú a l'illa d'Amat (Tahití).
- Els alemanys Otto von Kotzebue i Fabian Bellinghausen, en expedicions russes, descobreixen les últimes illes al segle XIX.
Aquestes expedicions no van establir cap colònia ni van tenir conseqüències polítiques. L'arxipèlag estava sota l'àrea d'influència de la dinastia Pomare de Tahití. Amb l'abdicació del rei Pomare V, les illes van ser annexionades com a territori d'ultramar de França.
Els atols allunyats de Mururoa i Fangataufa s'han utilitzat per fer proves d'armament nuclear des de 1966 fins 1996.
Geografia humana
L'escassetat de recursos naturals, sobretot d'aigua, ha fet difícil el poblament estable. Però el desenvolupament del turisme i el cultiu de perles ha portat un creixement demogràfic molt desigual.
Població
Segons el cens del 2002, les Tuamotu tenen una població de 14.876 habitants. D'aquests, 769 viuen en un radi de 400 km al voltant de Mururoa i Fangatafa, els atols utilitzats per les proves nuclears franceses.
Una cinquantena d'atols són habitats permanentment, i nombroses illes només són ocupades temporalment per la pesca o la recollida de copra.
La llengua que es parla a les illes és el tuamotu, o paumotu, un dialecte de la llengua maohi de la família polinèsica.
Economia
L'economia tradicional és de subsistència, dominada per la pesca i la producció de copra.
Els habitants de les Tuamotu produeixen les 3/4 parts de la copra de la Polinèsia Francesa. És una activitat familiar subvencionada i l'únic recurs dels atols més allunyats del centre i del est.
La pesca és una activitat destacada als atols més pròxims a Tahití (Rangiroa, Arutua, Apataki) que proveeixen el mercat de Papeete.
El cultiu de les perles ha tingut un fort desenvolupament degut al prestigi de les perles negres característiques de les Tuamotu, apreciades als mercats internacionals de joieria. Aquesta activitat destaca als atols del oest (Manihi, Takaroa, Arutua) i del centre (Makemo, Fakarava, Faaite, Hao).
El turisme té una infrastructura modesta, comparada amb les veïnes illes de la Societat. Hi ha alguns hotels internacionals i, sobretot, pensions familiars, als atols de Rangiroa, Manihi i Fakarava. Són uns llocs apreciats pel submarinisme als llacs interiors dels atols.
Les comunicacions estan assegurades per 30 aeròdroms, al conjunt de les Tuamotu i Gambier, i per una flota de cabotatge que assegura el subministrament de queviures i productes quotidians. En canvi, 21 atols no disposen de servei telefònic, entre ells dos caps de comuna: Hikueru i Reao.
Geografia física
Encara que l'arxipèlag ocupa una extensa àrea al llarg de 1.700 km, la superfície terrestre és només de 850 km² repartits en 78 atols.
Geomorfologia
Quasi totes les illes de les Tuamotu són atols: illes baixes formades per estretes franges de sorra sobre esculls de corall que encerclen una llacuna interior d'aigua salada.
Makatea és l'única illa que no és un atol. És una de les grans roques de fosfat de l'Oceà Pacífic.
Les illes Gambier, situades a l'extrem sud-est de les Tuamotu i unides administrativament, són geològicament i culturalment diferents.
Clima
El clima és tropical sense estacions significatives. La temperatura mitjana al llarg de l'any es manté a 26°C. No hi han fonts d'aigua natural i l'aigua potable es recull de la pluja. La pluviositat mitjana anual es de 1.400 mm, sense variacions significatives al llarg de l'any, excepte una època seca entre setembre i novembre.
Flora
El sòl pobre de les illes de corall no permet una vegetació variada. El cocoter, que és la base per a la producció de copra, té una importància econòmica especial. En algunes illes es cultiva vainilla. L'agricultura és només de subsistència: arbre de pa, taro, nyam.
Les fulles de pandanàcies s'utilitzen tradicionalment per teixir les teulades, estores i barrets.
Fauna
La vida animal a les illes es limita a ocells marins, insectes i sargantanes. En canvi, la fauna marina és diversa. Els esculls, rics en espècies marines, fan de les Tuamotu una destinació famosa pel submarinisme.
Divisions i illes
L'arxipèlag de les Tuamotu té un total de 78 atols organitzats en 16 comunes, més una dissetena que depèn de la comuna de les Gambier. De nord-oest a sud-est són:
Categoria:Tuamotu
ja:トゥアモトゥ諸島
TahitíTahití és l'illa més gran de la Polinèsia Francesa, situada a l'arxipèlag de les illes de la Societat al sud d'Oceania. Històricament va ser coneguda també com Otaheite. La capital és Papeete, situada a la costa nord-oest de l'illa.
És l'illa més poblada de la Polinèsia Francesa, amb un 69% de la població total. Disposa de l'aeroport internacional de Faa'a. Les llengües oficials són el francès i el tahitià o reo-maohi.
Geografia
Tahití té una llargada màxima de 45 km, amb una superfície de 1036 km2, i una alçada màxima de 2241 m al mont Orohena.
L'illa es compon de dues parts centrades sobre volcans extingits i unides per l'istme de Taravao. La part nord-occidental s'anomena Tahiti Nui, o gran Tahití, i la sud-oriental és Tahiti Iti, o petita Tahití. Només la franja costanera és habitada amb una penetració màxima que no sobrepassa els dos quilòmetres. Mentre Tahiti Nui està densament poblada, sobretot al voltant de Papeete, i disposa de bones infrastructures i forta influència de la metròpoli francesa, Tahiti Iti ha quedat més aïllada mantenint la cultura tradicional polinèsia.
El clima és tropical, càlid i humit tot l'any. Només hi ha dues estacions: la seca i la humida, dita també de pluges, de novembre a abril. La durada de dies i nits es manté sensiblement constant tot l'any, independentment de les estacions.
Història
La població nadiua és polinèsia, i s'estima que es van establir a l'illa fa entre 2300 i 2800 anys.
El sòl fèrtil i la pesca abundant van proveir un aliment fàcil als habitants. La percepció del caràcter relaxat i alegre dels nadius i la caracterització de l'illa com un paradís van impressionar els primers exploradors europeus, establint un mite romàntic i utòpic al món occidental que dura fins avui.
S'ha especulat que Tahití fos la mateixa illa Sagitària que va descriure Quirós el 1606. Però el més probable és que es tractés de Rekareka situada al mateix paral·lel a les Tuamotu.
L'anglès Samuel Wallis va descobrir l'illa, el 1767, anomenant-la illa del Rei Jordi (King George III Island).
Wallis va ser seguit, el 1768, per l'explorador francès Louis-Antoine de Bougainville en el viatge de la primera circumnavegació francesa. Bougainville va fer Tahití famosa a Europa amb la publicació del relat del seu viatge. Anomenant-la Nova Citera, en referència a l'illa grega Citera on va néixer Venus, descriu l'illa com un paradís terrenal amb un poble que viu feliç en la innocència, lluny de la corrupció de la civilització. Les seves descripcions il·lustraven el concepte del noble salvatge de Jean-Jacques Rousseau, i van influir en els pensaments utòpics de filòsofs com ara Denis Diderot.
El capità James Cook va visitar Tahití diverses vegades en els seus tres viatges entre 1769 i 1779. La seva base principal va ser la badia de Matavai, on va construir el fort Venus per observar el trànsit del planeta. Encara avui el lloc es diu Punta Venus.
Entre 1772 i 1775, el virrei del Perú, el català Manuel d'Amat i de Junyent, va organitzar tres expedicions a Tahití. Durant un temps es conegué com l'illa d'Amat. Els capitans Domingo de Boenechea, José de Andía y Tomás Gayangos van intentar establir una missió a Tautira, a la península de Tahití Iti.
El 1842 el regne de Tahití va ser declarat protectorat francès. El 1880 el rei Pomaré V (1842–1891) va cedir la sobirania a França.
El pintor francès Paul Gauguin va viure a Tahití entre 1891 i 1901 inspirant-se en els paisatges i els models polinesis. A Papeari hi ha un petit museu dedicat a Gauguin.
Des del 2004, Tahití junt amb la Polinèsia Francesa, té l'estatus de país d'ultramar.
categoria:Polinèsia Francesa
simple:Tahiti
PerúEl Perú és una república de l'oest d'Amèrica del Sud que limita al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacific. El Perú és ric en antropologia cultural i és conegut com el bressol de l'Imperi Inca. La capital és Lima, amb més de sis milions d'habitants, i les ciutats principals són Arequipa, Trujillo i Chiclayo, amb més de mig milió.
Geografia física
Les planes de la costa del Pacífic estan separades de les terres baixes i selvàtiques de la conca de l'Amazones per l'alta serralada dels Andes, al centre del país, que culminen al Huascarán (6.768 m). A la frontera amb Bolívia trobem el Titicaca, el llac navegable més alt del món, a 3.821 d'altitud. Els rius principals són el Marañón i els seus afluents Ucayali i Napo, que van a parar a l'Amazones.
Història
Abans de l'arribada dels espanyols, al Perú hi va haver diverses cultures preincaiques i, més tard, l'Imperi Inca. Francisco Pizarro va arribar a la costa peruana el 1532, i cap al final dels anys 1530 el Perú va esdevenir un virregnat i la major font d'or i argent de l'Imperi Espanyol. Perú es va declarar independent d'Espanya el 28 de juliol de 1821, gràcies a una aliança entre l'exèrcit Argentina de José de San Martín i l'exèrcit de Nova Granada de Simón Bolívar, però, el primer president va ser elegit el 1827. Del 1836 al 1839 Perú i Bolívia van estar units en una Confederació, que es va dissoldre després del conflicte armat contra Xile i l'Argentina.
A finals del segle XIX Perú es va involucrar amb Bolívia en la Guerra del Pacífic contra Xile, atès que existia un tractat de defensa mútua. Després d'aquesta guerra, es va iniciar un període de "reconstrucció nacional" de calma relativa que va terminar després del govern d'Augusto B. Leguía. Durant el segle XX el país va experimentar cops d'estat i gran inestabilitat econòmica i crisi social. La democràcia es va restaurar en la dècada dels noranta.
Divisió administrativa
Fins al 2002 el Perú estava dividit en 24 departaments. Avui, el territori peruà està dividit en 25 regions. Aquestes regions estan subdividides en províncies, les quals estan integrades per districtes. Hi ha 180 províncies i 1747 districtes en el Perú.
La Província de Lima, localitzada a la costa central del país, es única, ja que no pertany a cap regió. La ciutat de Lima està localitzada en la província, també coneguda com a Lima Metropolitana.
- Amazonas
- Ancash
- Apurímac
- Arequipa
- Ayacucho
- Cajamarca
- Callao
- Cusco
- Huancavelica
- Huánuco
- Ica
- Junín
- La Libertad
- Lambayeque
- Lima
- Loreto
- Madre de Dios
- Moquegua
- Pasco
- Piura
- Puno
- San Martín
- Tacna
- Tumbes
- Ucayali
Economia
L'economia peruana està orientada als mercats, després de que es realitzara la privatització de les empreses més importants: mineria, electricitat i telecomunicacions. Gràcies a la inversió estrangera i la cooperació entre el govern del president Fujimori i el FMI i el Banc Mundial, l'economia va créixer durant els anys 1994-1997, i la inflació es va controlar. El 1998, El Niño va tenir un fort impacte en l'agricultura, a més de la crisis financera de l'Àsia, la qual cosa va afectar negativament l'economia.
Demografia i llengües
Perú és un dels tres països d'Amèrica on la població indígena es majoria (els altres països són Bolívia i Guatemala. Els dos grups ètnics indígenes més grans són els quítxues i els aimarà. Els mestissos representen el 37% de la població.
Al Perú l'espanyol i el quítxua són les llengües oficials. L'espanyol és utilitzat per el govern, els mitjans de comunicació, l'educació i el comerç, encara que el govern ha començat a ensenyar el quítxua en les escoles públiques.
Categoria:Perú
ja:ペルー
ko:페루
ms:Peru
simple:Peru
th:ประเทศเปรู
zh-min-nan:Perú
Illa PitcairnL'illa Pitcairn, junt amb l'illa Henderson, l'atol Oeno i l'illa Ducie, formen la colònia britànica de les illes Pitcairn. L'illa és famosa pels seus habitants, la majoria descendents dels amotinats del HMS Bounty.
Geografia
Amb només 5 km2 és un del llocs habitats més remots del món. Les illes habitades més properes són l'illa de Pasqua, 2.000 km a l'est, i l'illa Mangareva, 500 km a l'oest.
L'illa és d'origen volcànic, amb una costa de penya-segats esquerps. Contrariament a moltes altres illes del Pacífic Sud, no està rodejada d'esculls de corall que protegeixin la costa. L'únic accés és a la badia Bounty, amb un petit moll. No té cap port ni aeroport. L'únic poble és Adamstown prop de la badia Bounty.
El perfil és suau, amb una altitud màxima de 346 m sobre el nivell del mar.
El terra volcànic i el clima tropical amb abundants precipitacions fan que el sòl sigui productiu.
La temperatura mitjana està entre 19 i 24°C. La precipitació anual és de 1.800 mm.
Com que no hi ha rius ni llacs, l'aigua potable es recull de la pluja amb cisternes.
Fauna
La fauna terrestre original es limita a insectes i sargantanes. La introducció de rates s'ha convertit en un problema. No hi ha animals perillosos per l'home.
En els escarpats acantilats de la costa aniden gran quantitat d'ocells marins.
Degut a l'absència d’esculls de corall, la pesca és a mar obert. Abunden els taurons, dorades, barracudes i tonyines. Un cop a l'any es veuen migracions de balenes.
Història
El 1790, els amotinats del HMS Bounty i les seves companyes tahitianes es van establir a l'illa. El fet que el descobridor Philip Carteret calculès malament la seva situació, i el perfil difícilment accessible de l'illa, van ajudar a que no fossin descoberts. El grup consistia en nou amotinats: el cap Fletcher Christian, Ned Young, John Adams, Matthew Quintal, William McCoy, William Brown, Isaac Martin, John Mills i John Williams. Avui la majoria d'habitants de Pitcairn continuen portant aquest cognoms. També els acompanyaven sis tahitians i tretze tahitianes. Els amotinats van buidar el Bounty i li van calar foc a la badia Bounty on posteriorment s'han trobat les restes.
Encara que van aprendre a sobreviure bastant confortablement, les malalties i la violència van provocar problemes. La violència va sorgir al haver-hi menys dones que homes, i al fer el repartiment de l'illa entre les famílies dels amotinats deixant de banda els homes tahitians.
Al cap de nou anys només quedaven dos del amotinats, onze dones tahitianes i els seus fills. Un any abans de morir Young de malaltia, va ensenyar a llegir a John Adams utilitzant la Bíblia del Bounty.
L'any 1808, divuit anys desprès d'establir-se a l'illa, van ser descoberts pel capità nord-americà Mayhew Folger del Topaz. El capità, rebut per Dimarts-Octubre Christian, el fill gran de Fletcher Christian, va quedar impressionat per la pròspera comunitat de dones i nens sota la tutela d'Adams. Aquest havia fet una escola on l'ensenyament de la Bíblia era una part important. La Marina anglesa va considerar que l'empresonament d'Adams seria un acte cruel i inhumà per la resta de la comunitat. John Adams va morir el 1829.
El 1831 els illencs van abandonar Pitcairn per emigrar a Tahití, però van tornar sis mesos més tard incapaços d'adaptar-se a una nova illa.
El 1838, Pitcairn es va convertir en la primera colònia britànica al Pacífic i també el primer territori en reconèixer el dret de vot a les dones
La superpoblació, amb 193 habitants l'any 1856, va ser un problema. Tota la comunitat es va traslladar a l'illa Norfolk, entre Nova Zelanda i Austràlia. Cinc anys més tard 44 ja havien tornat a Pitcairn, fins que es va prohibir la immigració.
El 1887 Gran Bretanya va annexionar oficialment l'illa, posant-la sota la jurisdicció del governador de Fiji. Des del 1970 el governador de Pitcairn és l'alt comissionat de Nova Zelanda.
Actualment la viabilitat de la colònia és posada en dubte desprès de les al·legacions d'abusos sexuals durant anys a menors d'edat. L'octubre del 2004 sis homes, inclòs el batlle Steve Christian, van ser acusats de violació i abusos a menors.
Població
La majoria dels residents a Pitcairn són descendents dels amotinats del Bounty i de les seves companyes tahitianes. Són mestissos europeus i polinesis. Hi ha un alt grau de relacions familiars entre la població. També tenen estretes relacions amb l'illa de Norfolk. Desprès d’una màxima població de 233 habitants el 1937, l'emigració, sobretot a Nova Zelanda, ha reduït la població a 47 el octubre del 2004.
Tots els habitants són membres de l'Esglèsia Adventista del Setè Dia. La societat segueix uns costums puritans amb la prohibició de l'alcohol i dels balls.
La llengua de Pitcairn és una llengua criolla derivada del anglès del segle XVIII amb elements de tahitià. Es parla com a llengua materna i s'ensenya juntament amb l'anglès estàndard. Està estretament relacionada amb la llengua criolla de l'illa Norfolk degut al repoblament a mitjans del segle XIX pels illencs de Pitcairn.
Infrastructures
A Pitcairn no hi port ni aeroport. Els illencs accedeixen als ferris ancorats a mar oberta amb barques des de la badia Bounty.
No hi ha carreteres, només camins sense asfaltar per on circulen alguns vehicles tot terreny.
Una centraleta telefònica proporciona el servei de telefonia local. Les comunicacions amb l'exterior es fan amb telèfons via satèl·lit i amb estacions de radioafeccionat. Es disposa d'una connexió a internet via satèl·lit. El codi de domini de Pitcairn és «.pn».
Economia
El sòl fèrtil produeix una varietat de fruits i hortalisses: cítrics, canya de sucre, síndries, bananes, nyams i mongetes.
La major part d'ingressos provenen de la venda de segells per a col·leccionistes, la utilització del nom de domini a internet i el comerç amb els vaixells de pas. Tres cops a l'any els vaixells de Gran Bretanya a Nova Zelanda passen per Pitcairn, i s'aprofita per l'intercanvi de bens i la venda de records als passatgers.
Pitcairn, illa
Pitcairn, illa
Oeno
Oeno és un atol de corall deshabitat de la colònia de les illes Pitcairn. És el més septentrional de l'arxipèlag i el més proper a l'illa Pitcairn, al nord-oest.
El nom Oeno és la forma llatina de la deesa grega Eno, que significa «vi». Encara que va ser descobert pel capità anglès Henderson, el 1819, porta el nom del balener nord-americà Oeno, capità George Worth, que el va visitar el 1824.
Geografia
L'àrea total és de 5 km². L'atol està format per l'illa Oeno amb forma de vuit i el banc de sorra Sandy Island. Històricament deshabitat, s'ha mantingut intacte amb esplèndides platges de sorra, cocoters, manglars i pandanals. La llacuna és poc profunda i plena de moltes varietats de peixos. També hi ha molts ocells marins. El 1997 es van exterminar les rates per protegir els ocells.
Al nord de l'escull hi ha un estret pas a la llacuna interior. Un cop a l'any, a l'estiu, els habitats de Pitcairn viatgen a Oeno amb barques per gaudir de les platges, el bany i la pesca.
Història
S'han produït diversos naufragis als escull d'Oeno. El més famós és el del nord-americà Wild Wave, el 1857, amb el capità Josiah Knowles. Amb una valuosa càrrega d'or que transportaven de San Francisco a Valparaíso, es van estavellar contra els esculls a mitjanit, enfonsant-se en pocs minuts. Desprès de vuit dies, fora de les rutes de navegació, set dels supervivents van anar amb un dels bots de salvament a l'illa de Pitcairn per estavellar-se contra els penya-segats. Es van trobar que, justament, era l'any que tots els habitants es van traslladar a l'illa Norfolk. Sense eines ni claus van construir un altre bot amb el material de les cabanes abandonades. Tres dels nàufrags van decidir quedar-se, i el altres van arribar a les Marqueses desprès de fer 2.000 km en quinze dies. Per fi van tenir la sort de trobar a les Marqueses un vaixell de guerra nord-americà que va rescatar la resta de nàufrags a Oeno i Pitcairn.
Formalment, Oeno no va ser possessió britànica fins el 1902, quan, per ordre del cònsol britànic a Tahití, es va hissar la bandera a les anomenades Dependències de Pitcairn.
El 1934 es va concedir una llicència a Edwin Willson per l'ocupació d'Oeno per un període de deu anys amb el propòsit de recollir «bêche-de-mer», cogombres de mar.
categoria:Polinèsia
ja:オエノ島
Vents alisis
Els vents alisis bufen de manera relativament constant a l'estiu i menys a l'hivern. Circulen entre els tròpics, des dels 30-35º de latitud cap a l'Equador. Es dirigeixen des de les altes pressions subtropicals, cap a les baixes pressions equatorials. El moviment de rotació de la Terra desvia els Alisis cap a l'oest i, per això, bufen del nordest al sudoest a l'hemisferi nord i del sudest cap el nordoest en l'hemisferi sud.
Les èpoques en què els alisis bufaven amb menor intensitat van constituir un perill per als primers viatges amb veler que es dirigien cap al continent americà, atès que es formaven períodes de calma del vent que impedien d'avançar els vaixells.
A l'Equador es produeix un ascens massiu d'aire calent, originant una zona de baixes pressions que ve a ser ocupada per una altra massa d'aire que proporcionen els alisis. Les masses d'aire calent pugen, es van refredant paulatinament i es dirigeixen en sentit contrari als Alisis, cap a les latituds subtropicals, d'on procedeixen aquests. Els vents alisis formen part de la circulació de Hadley que transporta el calor des de les zones equatorials fins a les subtropicals reemplaçant l'aire calent per aire més fred de les latituds superiors. La rotació terrestre produeix aquests vents en modificar els corrents meridionals de transport de calor.
categoria:meteorologia
ja:貿易風
ArqueologiaLa paraula arqueologia procedeix del grec archaios, (vell o antic), i de logos, (ciència).
És una disciplina que es dedica a l'estudi de velles o antigues cultures humanes. La majoria dels arqueòlegs del passat van definir l'arqueologia com l'estudi sistemàtic de les restes materials de la vida humana ja desapareguda.
Altres arqueòlegs van emfatitzar els aspectes conductistes i van definir l'arqueologia com la reconstrucció de la vida dels pobles antics.
En alguns països, especialment als Estats Units, l'arqueologia ha estat considerada sempre com una subdisciplina de l'antropologia. Mentre aquesta se centrava en l'estudi de les cultures humanes, l'arqueologia es dedicava a l'estudi de les manifestacions materials de les esmentades cultures.
D'aquesta manera, mentre les antigues generacions d'arqueòlegs estudiaven una antiga eina de ceràmica com un element cronològic que ajudaria a datar la cultura que era objecte d'estudi, o simplement com un objecte amb un cert valor estètic, els antropòlegs veien el mateix objecte com un instrument que els serviria per comprendre el pensament, els valors i la cultura de qui ho va fabricar.
La investigació arqueològica ha estat vinculada fonamentalment a l'edat de pedra i a l'antiguitat. No obstant això, durant les últimes dècades la metodologia arqueològica s'ha aplicat a etapes més recents, com l'edat mitjana o el període industrial iniciat a finals del segle XVIII i principis del XIX.
En l'actualitat, els arqueòlegs dediquen ocasionalment la seva atenció a materials actuals, investiguen residus i abocadors urbans, amb la qual cosa està naixent la denominada arqueologia industrial.
La moderna arqueologia entra en relació amb altres disciplines científiques. Així, els arqueòlegs, per establir la cronologia, acostumen a utilitzar mètodes de datació desenvolupats per altres ciències: el sistema del carboni 14 (radiocarboni) va ser desenvolupat pels físics nuclears, les tècniques de datació geològica es deuen als geòlegs i les tècniques d'estudi de les restes de fauna són obra dels paleontòlegs.
A més a més, per reconstruir antigues formes de vida, els arqueòlegs se serveixen de procediments utilitzats per la sociologia, la demografia, la geografia, l'economia o les ciències polítiques.
Pàgines que s'hi relacionen
- Arqueologia Submarina
categoria:Arqueologia
als:Archäologie
ja:考古学
ko:고고학
ms:Arkeologi
simple:Archaeology
th:โบราณคดี
Segle XV Esdeveniments:
- El Renaixement influeix en la filosofia, ciència i art.
- S'estableix la Inquisició espanyola.
- Johannes Gutenberg inventa la imprempta a Europa (ja existia a la Xina des del segle XI).
Personatges importants
- Leonardo da Vinci, inventor i pintor italià.
- Enric VIII, rei d'Anglaterra funda la dinastia Tudor.
- Cristòfor Colom, descobreix Amèrica.
Invents, descobriments, introduccions
Vegeu la Taula anual del segle XV
----
Un segle abans / Un segle després
Categoria:Segle XV
ja:15世紀
ko:15세기
simple:15th century
th:คริสต์ศตวรรษที่ 15
PerúEl Perú és una república de l'oest d'Amèrica del Sud que limita al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacific. El Perú és ric en antropologia cultural i és conegut com el bressol de l'Imperi Inca. La capital és Lima, amb més de sis milions d'habitants, i les ciutats principals són Arequipa, Trujillo i Chiclayo, amb més de mig milió.
Geografia física
Les planes de la costa del Pacífic estan separades de les terres baixes i selvàtiques de la conca de l'Amazones per l'alta serralada dels Andes, al centre del país, que culminen al Huascarán (6.768 m). A la frontera amb Bolívia trobem el Titicaca, el llac navegable més alt del món, a 3.821 d'altitud. Els rius principals són el Marañón i els seus afluents Ucayali i Napo, que van a parar a l'Amazones.
Història
Abans de l'arribada dels espanyols, al Perú hi va haver diverses cultures preincaiques i, més tard, l'Imperi Inca. Francisco Pizarro va arribar a la costa peruana el 1532, i cap al final dels anys 1530 el Perú va esdevenir un virregnat i la major font d'or i argent de l'Imperi Espanyol. Perú es va declarar independent d'Espanya el 28 de juliol de 1821, gràcies a una aliança entre l'exèrcit Argentina de José de San Martín i l'exèrcit de Nova Granada de Simón Bolívar, però, el primer president va ser elegit el 1827. Del 1836 al 1839 Perú i Bolívia van estar units en una Confederació, que es va dissoldre després del conflicte armat contra Xile i l'Argentina.
A finals del segle XIX Perú es va involucrar amb Bolívia en la Guerra del Pacífic contra Xile, atès que existia un tractat de defensa mútua. Després d'aquesta guerra, es va iniciar un període de "reconstrucció nacional" de calma relativa que va terminar després del govern d'Augusto B. Leguía. Durant el segle XX el país va experimentar cops d'estat i gran inestabilitat econòmica i crisi social. La democràcia es va restaurar en la dècada dels noranta.
Divisió administrativa
Fins al 2002 el Perú estava dividit en 24 departaments. Avui, el territori peruà està dividit en 25 regions. Aquestes regions estan subdividides en províncies, les quals estan integrades per districtes. Hi ha 180 províncies i 1747 districtes en el Perú.
La Província de Lima, localitzada a la costa central del país, es única, ja que no pertany a cap regió. La ciutat de Lima està localitzada en la província, també coneguda com a Lima Metropolitana.
- Amazonas
- Ancash
- Apurímac
- Arequipa
- Ayacucho
- Cajamarca
- Callao
- Cusco
- Huancavelica
- Huánuco
- Ica
- Junín
- La Libertad
- Lambayeque
- Lima
- Loreto
- Madre de Dios
- Moquegua
- Pasco
- Piura
- Puno
- San Martín
- Tacna
- Tumbes
- Ucayali
Economia
L'economia peruana està orientada als mercats, després de que es realitzara la privatització de les empreses més importants: mineria, electricitat i telecomunicacions. Gràcies a la inversió estrangera i la cooperació entre el govern del president Fujimori i el FMI i el Banc Mundial, l'economia va créixer durant els anys 1994-1997, i la inflació es va controlar. El 1998, El Niño va tenir un fort impacte en l'agricultura, a més de la crisis financera de l'Àsia, la qual cosa va afectar negativament l'economia.
Demografia i llengües
Perú és un dels tres països d'Amèrica on la població indígena es majoria (els altres països són Bolívia i Guatemala. Els dos grups ètnics indígenes més grans són els quítxues i els aimarà. Els mestissos representen el 37% de la població.
Al Perú l'espanyol i el quítxua són les llengües oficials. L'espanyol és utilitzat per el govern, els mitjans de comunicació, l'educació i el comerç, encara que el govern ha començat a ensenyar el quítxua en les escoles públiques.
Categoria:Perú
ja:ペルー
ko:페루
ms:Peru
simple:Peru
th:ประเทศเปรู
zh-min-nan:Perú
1767 Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XVIII
ko:1767년
ms:1767
simple:1767
th:พ.ศ. 2310
1819 Esdeveniments:
- 5 de febrer - Xile i l'Argentina: aquests dos països signen un tractat de col·laboració per contribuir a la independència del Perú.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 28 de setembre - Figueres (l'Alt Empordà): Narcís Monturiol, inventor i polític català (m. 1885).
:MÓN
- 18 d'abril - Split (Dalmàcia, Croàcia): Francesco Ezechielle Hermenegildo Cavaliere Suppe Demmelli, conegut com Franz von Suppé, compositor austríac d'origen dàlmata (m. 1895).
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1819년
ms:1819
1902 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 2 de gener - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari Cu-Cut, que passarà a la Història pels "Fets del Cu-Cut".
- 17 de febrer - Barcelona: s'hi declara una vaga general en què participen 100.000 obrers.
:MÓN
- Comença a regnar Alfons XIII d'Espanya
- Any de la independència de Cuba respecte als Estats Units
- Sufragi femení a Austràlia
- Primera utilització de les empremtes digitals
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 9 de gener - Barbastre (l'Aragó): Josemaría Escrivá de Balaguer, sant espanyol, fundador de l'Opus Dei
- 4 de febrer - Charles Lindberg, aviador
- 27 de febrer - John Steinbeck, escriptor, premi Nobel
- 28 de juliol - Karl Popper, teòric de la ciència
- 16 de desembre - Rafael Alberti, poeta
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 10 d'abril - Barcelona: Bartomeu Robert, metge i polític català, batlle de Barcelona durant set mesos de 1899 (n. 1842).
- 10 de juny - la vil·la Joana, Vallvidrera (el Barcelonès): Jacint Verdaguer, prevere i el més gran poeta català de la Renaixença (n. 1845).
:MÓN
- 6 de juliol, Maria Goretti, santa del catolicisme
- 29 de setembre - París (França): Émile Zola, novel·lista francès (n. 1840).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1902年
ko:1902년
ms:1902
simple:1902
th:พ.ศ. 2445
Regne Unit
El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica.
Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb l'Anglaterra, que és només la part constituent més gran. Fins l'any 1800 tota l'illa d'Irlanda no formà part del Regne Unit, i fins el 1704 l'Escòcia era un país independent.
Divisió administrativa
El Regne Unit està dividit en tres països:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff
i una provincia:
- Irlanda del Nord, capital: Belfast
Principals àrees metropolitanes
Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents:
#Londres, 13.945.000
#Birmingham, 2.575.768
#Manchester, 2.244.931
#Leeds, 1.499.465
#Glasgow, 1.168.270
#Newcastle, 879.996
#Liverpool, 816.216
#Nottingham, 666.358
#Sheffield, 640.720
#Bristol, 551.066
Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea
Categoria:Regne Unit
Categoria:Unió Europea
ja:イギリス
ko:영국
ms:United Kingdom
simple:United Kingdom
th:สหราชอาณาจักร
zh-min-nan:Liân-ha̍p Ông-kok
Categoria:ArxipèlagsCategoria:Illes
Categoria:Polinèsia
Categoria:Oceania
Categoria:Illes
ko:분류:폴리네시아
भूरचना
-
download sitemap narty hotels Prague Pozycjonowanie hotels Amsterdam
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Presidente Hayes
Presidente Hayes is a department in Paraguay. The capital is the city of Pozo Colorado. The department was named after U.S. President Rutherford B. Hayes, who was the arbitrator in a boundary dispute between Paraguay and Argentina after the War of the Triple
|
Super Thursday
Many elections in the United Kingdom took place on "Super Thursday", June 10, 2004.
- London mayoral election, 2004 - won by Ken Livingstone
- London Assembly election, 2004
- the European Parliament election, 2004. It was the first European election to be held in the United Kingdom using postal-only voting in four areas. It coincided with local and regional elections.
The Conservative Party and the Labour
|
Pierluigi Collina
]]
Pierluigi Collina (born 13 February 1960 in Bologna, Italy) is a financial advisor and was widely regarded as one of the world's best football referees before retiring in August 2005.
He attended the Un
|
Ian Buchanan
Ian Buchanan (born June 16, 1957 in Hamilton, South Lanarkshire, Scotland) is a Scottish television actor.
His first major work in the United States
|
San Pedro Department, Paraguay
San Pedro is a department in Paraguay. The capital is the city of San Pedro.
The department is divided in 17 districts:
# Antequera
# Capiibary
# Choré
# General E
|
1988 Republican National Convention
at the podium on August 15, 1988.]]
The 1988 Republican National Convention was held in the Louisiana Superdome in New Orleans, Louisiana from August 15 to August 18, 1988. The convention nominated Vice P
|
|
Oliver Wakeman
Oliver Wakeman is a keyboardist and first son of Rick Wakeman. He has worked with Clive Nolan (Arena) and Tracy Hitchings on two albums, 'Jabberwocky' which was released 1999 and 'Hound of the Baskervilles'.
Oliver has also worked with Steve Howe, his father's bandmate in
|
|
