Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Illes Salomó

Illes Salomó

Les illes Salomó són un estat insular d'Oceania, situat al sud del Pacífic, a l'est de Papua Nova Guinea; és part del Commonwealth i té la reina d'Anglaterra com a cap d'estat. Té 28.450 km² d'extensió i una població de 470.000 habitants (2004). La capital n'és Honiara. Està format per més de 990 illes, entre les quals: Choiseul o Lauru, les illes Shortland, les illes de Nova Geòrgia, Santa Isabel o Bogotu, les illes Russel, les illes Florida, Malaita o Mala, Guadalcanal, Sikaiana, Maramasike, Ulawa, Uki, San Cristóbal o Makira, Santa Ana, Rennell, Bellona i les illes Santa Cruz. L'arxipèlag de les Salomó consta també de les illes de Buka i Bougainville, pertanyents a Papua Nova Guinea. La distància entre l'illa més occidental i la més oriental és d'uns 1.500 km. Especialment les illes Santa Cruz, al nord de Vanuatu, es troben apartades a més de 200 km de les altres illes. En algunes de les illes principals hi ha volcans amb diversos graus d'activitat, mentre que moltes de les illes més petites són simples atols minúsculs coberts de sorra i palmeres. Antiga colònia britànica des de la dècada de 1890, les illes Salomó van obtenir la independència el 7 de juliol de 1978. Categoria:Arxipèlags Categoria:Illes Salomó ja:ソロモン諸島 ko:솔로몬 제도 ms:Kepulauan Solomon simple:Solomon Islands th:หมู่เกาะโซโลมอน zh-min-nan:Solomon Kûn-tó

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques). Té uns 9 milions de quilòmetres quadrats de superfície i una població d'uns 30 milions d'habitants. Es considera formada per quatre grans àrees o divisions: Australàsia, que comprèn Austràlia i Tasmània; la Melanèsia, al nord i nord-est de l'anterior, que és l'arc d'illes que s'estenen a l'est de Nova Guinea; més al nord, la Micronèsia, que s'estén fins al Tròpic de Càncer; i la Polinèsia, que s'estén pel Pacífic central. Queden fora d'aquestes divisions Nova Zelanda, les illes Hawaii i altres de menors.

Estats i territoris d'Oceania

Hawaii Històricament les illes d'Oceania han passat per diferents graus de dependència de les potències colonials: protectorat, colònia, annexió o mandat o fideïcomís de les Nacions Unides. Fins i tot hi ha hagut condominis de sobirania conjunta. Degut a l'aïllament i a la falta de recursos els diferents territoris han anat negociant al llarg del segle XX diferents graus d'autonomia o independència. Significativament, les illes dependents de França han anat passant de Territori d'Ultramar (TOM) a Col·lectivitat d'Ultramar (COM) o País d'Ultramar (POM), adquirint progressivament autonomia i sobirania. Es poden distingir estats sobirans, uns independents i altres en lliure associació amb altres potències, alguns d'ells membres de les Nacions Unides. Finalment, segons la nomenclatura anglesa, existeixen territoris organitzats, no organitzats, incorporats i no incorporats.

Estats

Relació d'estats d'Oceania membres de les Nacions Unides:
- Austràlia
- Estats Federats de Micronèsia, estat associat als Estats Units
- Fiji
- Illes Marshall, república en lliure associació amb els EUA.
- Illes Salomó
- Kiribati
- Nauru
- Nova Zelanda
- Palau, república en lliure associació amb els EUA.
- Papua Nova Guinea
- Samoa
- Tonga
- Tuvalu
- Vanuatu

Territoris dependents


- Guam, territori no incorporat dels EUA
- Hawaii, estat membre dels EUA
- Illa de Pasqua, província de Xile
- Illes Cook, estat en lliure associació amb Nova Zelanda
- Illes Mariannes Septentrionals, mancomunitat associada als EUA
- Illes perifèriques menors dels EUA (tret de Navassa, que es troba al Carib), territoris no incorporats dels EUA
- Niue, estat en lliure associació amb Nova Zelanda
- Norfolk, territori extern d'Austràlia
- Nova Caledònia, país d'ultramar francès
- Nova Guinea Occidental o Irian Jaya, província d'Indonèsia
- Pitcairn, colònia del Regne Unit
- Polinèsia Francesa, país d'ultramar francès
- Samoa Nord-americana, territori no incorporat dels EUA
- Tokelau, territori d'ultramar de Nova Zelanda
- Wallis i Futuna, col·lectivitat d'ultramar francesa Categoria:Oceania ja:オセアニア ko:오세아니아 ms:Oceania simple:Oceania th:โอเชียเนีย zh-min-nan:Tāi-iûⁿ-chiu

Commonwealth

El Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Comunitat de Nacions"), més conegut simplement com a Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per 53 estats independents que, excepte Moçambic, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit. El seu objectiu principal és la cooperació internacional en l'àmbit polític i econòmic i, des del 1950, ser-ne membre no implica cap mena de submissió envers la corona britànica. Amb l'entrada de Moçambic a l'organització s'ha afavorit el terme Commonwealth of Nations per subratllar-ne el caràcter internacionalista, tot i que la fórmula British Commonwealth ("Comunitat Britànica") es continua utilitzant per diferenciar-la d'altres organitzacions internacionals. La reina Elisabet II del Regne Unit és el cap de l'organització i, segons els seus principis, "símbol de la lliure associació dels seus membres".

Antecedents

L'organització té els seus orígens en la Conferència Imperial de 1920, quan el govern britànic va reconèixer certs drets d'autodeterminació de les seves colònies, i va començar a treballar en el que acabaria essent l'Estatut de Westminister el 1931, que va donar origen al Commonwealth (aleshores format per un grapat d'excolònies encara lleials a la monarquia). De cara endins és administrat per una Secretaria General amb seu a Londres i que actualment és ocupada per Donald C. McKinnon, exministre d'Afers Estrangers de Nova Zelanda. Altres organitzacions germanes que col·laboren amb els esforços de la Secretaria General són la Fundació del Commonwealth (o Commonwealth Foundation) i el Commonwealth de l'Aprenentatge (Commonwealth of Learning), amb seu la primera a Londres i la darrera a Vancouver (Canadà).

Actualitat

L'ingrés de Moçambic el 1995 va desencadenar una polèmica internacional, ja que l'antiga colònia portuguesa de l'Àfrica no tenia nexes amb la comunitat britànica i la maniobra es va qualificar com una mena de neoimperialisme cultural i econòmic en una regió sota el flagell de la pobresa. La secretaria general de l'organització ho va justificar adduint l'aparent cooperació de Moçambic en la croada del Commonwealth contra el racisme a l'Àfrica, particularment a Sud-àfrica i a Zimbabwe. Per evitar situacions similars, a partir de la cimera d'Edimburg, el 1997, l'organització va limitar la pertinença a l'organització només a aquells estats que posseeixin algun vincle constitucional amb els ja pertanyents al Commonwealth i que es comprometin a respectar les seves normes i convencions. A hores d'ara el Commonwealth no té constitució de cap mena però els seus membres es comprometen a complir voluntàriament la Declaració de Principis del Commonwealth signada a Singapur el 1971 i ratificada en la Declaració de Harare vint anys més tard. En termes generals la Declaració reconeix la importància de la democràcia i el bon govern, el respecte als drets humans, la igualtat entre l'home i la dona, el respecte a les lleis i el desenvolupament socioeconòmic sostenible. El finançament de l'organització prové dels governs respectius, que hi participen amb una quota calculada a partir del producte interior brut i de la població de cada estat membre.

Estats membres

El Commonwealth of Nations té una presència important a tots cinc continents. Els 53 estats membres formen una comunitat de 1.700 milions de persones, gairebé la tercera part de la població mundial. Tot i amb això, durant la seva història hi ha hagut diversos incidents que han obligat la institució a suspendre la participació d'algun dels estats, generalment per violacions dels drets humans:
- El 1961 Sud-àfrica hi va renunciar voluntàriament arran de les pressions internacionals per la seva política d' apartheid, si bé hi fou readmesa el 1994 després de la victòria de Nelson Mandela.
- Nigèria hi fou suspesa el 1995 i readmesa el 1999.
- El Pakistan va renunciar a ser-ne membre el 1972 i va sol·licitar-ne la reincorporació el 1989, tot i que des del 1999 la seva admissió torna a estar suspesa.
- Fiji hi va renunciar el 1987 i hi va tornar el 1997. D'altres estats l'han abandonat de manera definitiva, com la República d'Irlanda el 1949 i Zimbabwe el 2003.

Vegeu també


- Reialme del Commonwealth
- Història del Regne Unit

Enllaços externs


- [http://www.thecommonwealth.org/ Pàgina oficial del Commonwealth] (en anglès) Categoria:Organitzacions internacionals ja:イギリス連邦 ko:영국 연방 ms:Negara-negara Komanwel

Honiara

Honiara, amb una població de 30.413 habitants (1986), és la capital de les illes Salomó. La ciutat està situada a la costa nord de l'illa de Guadalcanal, i fou construïda a l'emplaçament de l'antiga capital, Tulaghi, al final de la Segona Guerra Mundial. A Honiara hi destaca un petit port molt pintoresc a Point Cruz; el Palau del Govern, reconstruït segons l'original; el Museu Nacional; el Parlament Nacional (1993); el Banc Central, i el Jardí Botànic. Categoria:Illes SalomóCategoria:Capitals d'estats independents ja:ホニアラ ms:Honiara

Illa de Bougainville

Bougainville és una illa de l'arxipèlag de Salomó però pertanyent a Papua Nova Guinea, amb 10.000 kilòmetres quadrats i més de 100.000 habitants. D'origen volcànic, el seu punt culminant és el Mont Balbi amb 3.123 metres. La ciutat principal és Arawa. L'illa és habitada pel poble nasioi.

Història

Descobriment i colonització

Li va donar nom el francès Louis-Antoine de Bougainville que la va descobrir el 1768. No hi van haver assentaments europeus. Nova Guinea va esdevenir colònia alemanya administrada per la Companyia de Nova Guinea del 1885 al 1889. L'1 d'abril de 1889 Nova Guinea va quedar constituïda en colònia alemanya i, per tractat amb els anglesos, es va delimitar que l'illa en formaria part. Ocupada pels australians el 1915, fou posada sota administració d'Austràlia, per encàrrec de la Societat de Nacions, el 9 de maig de 1921.

Mandat australià

El 1942 fou ocupada pels japonesos i recuperada per Austràlia, el 1945, essent confirmat el mandat que ja tenien el 1946. L'1 de juliol de 1949 es va incorporar al territori australià de Papua-Nova Guinea format per l'antiga colònia britànica de Nova Guinea (transferida a Austràlia l'1 de setembre de 1906 amb el nom de Papua) i la Nova Guinea ex alemanya. El mandat de l'ONU va acabar el 1952 i el territori va passar a ser territori australià. La lluita amb les companyies mineres australianes (la CRA, una subsidiària de Conzinc RioTinto, una gran empresa minera multinacional, que era la mestressa del 53% de la Bougainville Copper Ltd-BCL) va començar el 1969 i va esdevenir dramàtica el 1972 amb manifestacions i mobilitzacions generals de la població.

Independència

L'1 de setembre de 1975 les autoritats provincials de l'illa Bougainville (incloent l'illa de Buka) van proclamar la independència amb el nom de República de Salomó del Nord. La nova República va adoptar una bandera nacional elegida en un concurs. El 16 de setembre de 1975 Papua Nova Guinea va assolir la independència, incloent formalment a la República de Salomó del Nord. Fruit d'un acord polític (1976) la república es va dissoldre el 1977 i la llei 1/1977 va establir un virtual estat federal (sense donar-li aquest nom), amb assemblees provincials, i amb dret a bandera per a totes les províncies. La bandera republicana fou reconeguda com a bandera provincial de Bougainville-Buka (Província de Salomó del Nord). Però els drets sobre la terra i les mines van portar a una segona secessió i el 17 de maig de 1990 es va proclamar la República de Bougainville. Francis Ona, cap del Exèrcit Republicà de Bougainville fou proclamat president provisional. No hi va haver canvi de bandera. Poc després es va adoptar un nom natiu per la República, que fou el de República de Meekamui. Després d'anys de lluita, el 1995 l'exèrcit de Papua Nova Guinea va actuar desmesuradament i les pròpies forces armades es van oposar a la repressió.

Vers un estat autònom

El 1996 van començar converses i el 23 de gener de 1998 es va arribar a una treva que va portar a un acord de pau el 2001, avalat per Austràlia, i un estatut d'autonòmia provisional el 27 de març del 2002. Després de tres anys de negociacions, es van celebrar eleccions i es va establir un estatut d'àmplia autonomia per l'illa amb dret a l'autodeterminació per al cap de entre deu i quinze anys, que va entrar en vigor el 15 de juny del 2005. La bandera de sempre va ser reconeguda com a bandera de l'estat autònom.

Llista de governants


- Hyakutake Seikichi 1942-1945
- Kanda Masatane 1945
- Oscar Woolverton Griswold 1843-1944 (part ocupada pels americans)
- Sir Stanley George Savige 1944-1945 (governador militar australià)
- sense un govern únic 1945-1975 (governs locals als pobles)
- Alexis Sarei 1975-1980 (primera vegada, governador provincial president de la República de Salomó del Nord, governador de la província autònoma de Salomó del Nord)
- Leo Hannett 1980-1984 (governador de província autònoma)
- Alexis Sarei 1984-1987 (segona vegada, governador de província autònoma)
- Joseph Kabui 1987-1990 (governador de província autònoma)
- Sam Tulo 1990-1995 (administrador del govern central)
- Francis Ona 1990-1998 (President del Bougainville Interim Government, rebel)
- Theodore Miriung 1995-1996 (president del govern provincial)
- Gerard Sinato 1996-1998 (president del govern provincial)
- Gerard Sinato i Josep Kabui 1999 (co presidents de la Assemblea Constituent de Bougainville)
- John Momis 1999-2005 (governador especial i després president del govern autònom provisional)
- Gerard Sinato 2005 (governador provisional per entrega del poder)
- Joseph Kabui 2005- (president del govern autònom) Categoria:Papua Nova Guinea ja:ブーゲンビル島

Volcà

, Indonèsia.]] Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma (roca fosa) i gasos de l'interior d'un planeta. L'ascens ocorre generalment en episodis d'activitat violenta denominats erupcions. En acumular-se el material arrossegat de l'interior es forma una estructura cònica en superfície que pot aixecar-se des d'unes centenes de metres fins a diversos quilòmetres. Al conducte que comunica el reservori de magma o cambra magmàtica en profunditat amb la superfície se'l denomina ximenera. Aquesta acaba al cim de l'edifici volcànic, el qual està rematat per una depressió o cràter.

Vegeu també


- Erupció de Saint Helens.
- Volcà de Santa Margarida a la zona volcànica de la Garrotxa, última erupció fa 11.000 anys.
- El Teide a Tenerife, última erupció al segle XV.
- Vesuvi prop de Nàpols categoria:vulcanologia ja:火山 ms:Gunung berapi simple:Volcano th:ภูเขาไฟ

Palmera


- Botànica: Palmera datilera és un arbre característic de zones amb poca aigua.
- La Safor: Palmera és una població d'aquesta comarca. Categoria:Pàgines de desambiguació

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 177 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1937 - Comença la Batalla de Brunete [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Batalla_de_Brunete.png]
- 2005 - Serie d'atemptats al Regne Unit, un dia després de ser elegida com a seu del Jocs Olímpics 2012 i en plena celebració de les reunions del G8, acabava d'inaugurar el torn de la presidència de l'Unió Europea. Al meny 37 morts, sembla ser la dada oficial, entre els tres trens ensinistrats i un autobús. La coordinació dels explosius evidencia un atemptat al estil de Al-Qaida.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 2003 - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana. :MÓN

Festes:

----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Juliol ja:7月7日 ko:7월 7일 simple:July 7 th:7 กรกฎาคม

Categoria:Arxipèlags

Categoria:Illes

Categoria:Illes Salomó

Categoria:Melanèsia Categoria:Illes ja:Category:ソロモン諸島 ko:분류:솔로몬 제도

West Side Grounds

West Side Park was the name used for two different baseball parks that formerly stood in Chicago, Illinois. They were both home fields of the team now known as the Chicago Cubs of the National League. The first West Side Park was the ball club's home from mid-season 1885 through 1891. It was on a small block bounded by Congress, Loomis, Harrison and Throop Streets. The diamond was in the west half of the block, with center field in the east half. Although short-lived, it saw some history, with the ball club winning a couple of pennants in that interval. In 1891 the team split its schedule between West Side Park and South Side Park. Then they abandoned the first West Side Park and played their 1892 home season on the South Side. The site of the first West Side Park is now occupied by a school. In May of 1893, the club opened their second West Side Park a few blocks west-southwest of the first one, on a larger block bounded by Taylor, Wood, Polk and Lincoln (now Wolcott) Streets. They split their 1893 schedule with South Side Park, then moved into the new ballpark full-time. The second West Side Park is now also sometimes erroneously called West Side "Grounds". Home plate was in the northwest corner of the field. The right field fence paralleled Taylor, with flat apartments between the high fence and the street. Cook County Hospital was across the street to the north, i.e. behind third base. The second West Side Park was the home of the Cubs' most successful teams of the 20th century, which won 4 pennants and 2 World Series during their glory years of 1906-1910. By 1908 it sat 16,000, when the Cubs won their last World Series championship to date (through the 2005 season anyway). By the mid-1910s the wooden ballpark was showing its age, so in 1916 the Cubs abandoned it and moved to the steel-and-concrete ballpark on the north side, vacated by the Chicago Whales of the recently defunct Federal League, the site now known as Wrigley Field, and which the Cubs have called home ever since. The site of the second and much more famous West Side Park is now occupied by the University of Illinois Medical Center. University of Illinois

Sources


- Green Cathedrals, by Philip J. Lowry
- A Day at the Park, by William Hartel

Dimensions of first West Side Park


- Left Field - unknown
- Center Field - Unknown
- Right Field - 216 ft. (1 ft. over then-legal minimum)

Dimensions of second West Side Park


- Left Field - 340 ft.
- Center Field - 516 ft.
- Right Field - 316 ft. Category:Chicago sports Category:Defunct baseball venues Category:Defunct Major League Baseball venues

dieta praca w anglii cheap tickets katalog zasony










































:: RELATED NEWS ::
End of the Line
This article is about the 4 CD box set by the Klinik. For the Digimon series finale, see End of the Line (Digimon). End of the Line is a 2001 retrospective 4 CD box set by Belgium Industrial band The Klinik.

Track listing

CD 1 - REMIXES: #
AntsP2P
ANts P2P is an anonymous peer-to-peer open source GPL-licensed application written in Java.

Features

ANts P2P encrypts all traffic being sent or received from others and proxies traffic between participants in the network to make it harder to determine the originating I
Anctoville-sur-Boscq
Anctoville-sur-Boscq is a commune of the Manche département, in the Basse-Normandie région, in France.
- Postal code: 50400
- INSEE code: 50008
- Population: 424 (
Jennifer Kimball
Jennifer Kimball is a vocalist, songwriter, and multi-instrumentalist who was part of The Story along with friend and Amherst College classmate Jonatha Brooke. She released her first solo album, Veering from the Wave, in 1998.

External link
Robert Anderson (New Zealand)
Robert Anderson is a former New Zealand politician. He was an MP from 1987 to 1996, representing the National Party. He was first elected to Parliament in the 1987 elections as MP for Kaimai, replacing the retiring Bruce Townshend. He left Parliament at the British Rail produced a variety of Railbuses as a means both of building new rolling stock cheaply, and to provide services on lightly-used lines economically.

Terminology

Railbuses are a very lightweight type of Diesel multiple unit Railcar designed for use specifically on little-used railway lines, and as the name suggests share many aspects of their construction with a bus, usually having a bus, or modified bus body, and having fo
Angey
Angey (pronunciation: AN-zhee) is a commune of the Manche département, in the Basse-Normandie région, in France.
- Postal code: 50530
- INSEE code: 50009
- Population: 141 (
Almanzo Wilder
Almanzo James Wilder (February 13, 1857 - October 23, 1949) was the husband of Laura Ingalls Wilder and father of Rose Wilder Lane, both noted authors. He was born the fifth child of successful farmers James and Angeline Day Wilder on their farm near Mal
GWR railcars
In 1933, the Great Western Railway introduced the first of what was to become a very successful series of railcars, which survived in regular use into the 1960s, when they were replaced with the new British Rail First Generation type
Sun Cao
Sun Cao was a Chinese general. He was a stratigest for Liu Feng. He assisted the Yellow Turbans when they rebelled against the Han Dynasty. The rebellion failed, however. He also repelled numerous homeland attacks against Yuan Shao, Yuan Shu, Yuan Yin,