Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Illes Perifèriques Menors Dels EUA

Illes Perifèriques Menors dels EUA

Les Illes Perifèriques Menors dels EUA (en anglès United States Minor Outlying Islands) és una denominació que engloba un conjunt d'illes petites i disperses, sense població permanent, i que són administrades directament pel govern federal dels Estats Units. Són les següents:
- Al Pacífic nord:
  - Atol Midway, a l'extrem oest de les illes Hawaii
  - Illa Wake, al nord de les illes Marshall.
  - Atol Johnston, a mig camí entre les illes de la Línia i Hawaii
- Al Pacífic equatorial:
  - Illa Baker, al nord de les illes Fènix.
  - Illa Howland, al nord de les illes Fènix.
  - Illa Jarvis, a l'oest de les illes de la Línia.
  - Escull Kingman, a l'oest de les illes de la Línia.
  - Atol Palmyra, a l'oest de les illes de la Línia.
- Al Carib:
  - Illa Navassa. Totes elles es troben a l'oceà Pacífic, excepte l'illa Navassa que és al Carib, entre Jamaica i Haití. Les illes Baker i Howland geogràficament són de l'arxipèlag de les Fènix. Jarvis, Kingman i Palmyra són de l'arxipèlag de la Línia. Midway és una de les illes nord-occidentals hawaiianes. Cap d'elles no té més de 6 km². No tenien una població nativa, ni tenen avui una població permanent. La majoria d'elles van ser annexionades pels Estats Units durant la segona meitat del segle XIX per l'interès en explotar les reserves de guano. Algunes van tenir el seu paper durant la II Guerra Mundial i van ser ocupades militarment. Amb l'excepció de l'atol Palmyra, totes elles tenen l'estatus de territoris no incorporats, és a dir que no s'aplica la constitució nord-americana; i territoris no organitzats, és a dir, sense un govern local. Juntament amb la Samoa Nord-americana, les illes Verges Nord-americanes i Puerto Rico formen l'anomenat "àrees insulars dels Estats Units". Estan sota administració del Departament d'Interior nord-americà, bé de l'Oficina d'Afers Insulars o bé del US Fish and Wildlife Service. Avui l'illa Navassa és reivindicada per Haití, l'illa Wake ho és per les illes Marshall, i l'estat de Hawaii reclama les illes Johnston i Midway. Les illes són reconegudes com una col·lectivitat a la norma ISO 3166-1, representades pel codi UM. A internet el codi de domini és ".um".

Enllaços externs

[http://www.doi.gov/oia/Firstpginfo/islandfactsheet.htm Oficina d'Afers Insulars dels EUA], en anglès. Categoria:Àrees insulars dels EUA Categoria:Oceania ja:アメリカ領太平洋諸島 ko:미국령 원양 소도서군

Estats Units

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats. La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units. Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca. La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies. La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Geografia

Els seus límits són: #Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic). #Al sud amb Mèxic. #A l'est amb l'oceà Atlàntic. #A l'oest amb l'oceà Pacífic. Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical. La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

Història

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació. Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees. Rússia Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats. El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

Economia

:Article principal: Economia dels Estats Units Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya. L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país. El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

Política

Japó És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd. Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal


- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Àrees metropolitanes

Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

Demografia

Origen ètnic

Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.

Religió

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

Llengua

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

Enllaços externs


- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol Categoria:Estats Units ja:アメリカ合衆国 ko:미국 ms:Amerika Syarikat simple:United States th:สหรัฐอเมริกา zh-min-nan:Bí-kok

Hawaii

Hawaii (en hawaiià: Hawaii) és l'arxipèlag de les illes Hawaii a l'Oceà Pacífic. Hawaii constitueix el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població de 1.211.537 habitants. Honolulu és la ciutat més gran i la capital de l'estat.

Geografia

Vegeu l'article principal: illes Hawaii L'arxipèlag de les illes Hawaii està format per dinou illes i atols al llarg de 2.400 km alineats de nord-oest a sud-est al Pacífic Nord. Les illes principals són les vuit illes de l'extrem sud-est de l'arxipèlag: Hawaii, Maui, Kahoolawe, Lanai, Molokai, Oahu, Kauai i Niihau. La resta són illots i atols al nord-oest que formen les illes de Sotavent. Les illes són d'origen volcànic formades per un punt calent geològic. Un punt calent és una zona de la litosfera travessada per una columna de magma. Les erupcions de lava formen un con volcànic i una illa, però com que la placa tectònica es va desplaçant cap el nord-oest i el punt calent es manté fix, es van formant nous volcans. Això explica perquè els volcans actius són a l'extrem sud-est, a l'illa de Hawaii. L'última erupció fora de l'illa de Hawaii va ser al Haleakala de Maui al segle XVIII. El més jove és el volcà submarí Loihi davant de la costa sud de l'illa de Hawaii. L'aïllament de les illes Hawaii al mig del Pacífic, i les condicions ambientals que es donen a les illes altes als tròpics, ha donat com a resultat un ample ventall de flora i fauna endèmica. L'activitat volcànica i la subsegüent erosió han creat unes característiques geològiques peculiars. Per exemple, el Mont Waialeale de Kauai és el lloc més humit del món, amb una mitjana d'11.700 mm de precipitació anual. El trasllat de la família reial hawaiana de l'illa de Hawaii a Maui i desprès a Oahu explica la formació de les ciutats. La ciutat principal és Honolulu a Oahu. Va ser escollida pel rei Kamehameha III com la capital del seu regne per la seva situació en un port natural. Les altres ciutats principals són Hilo, a Hawaii, Kahului, a Maui, i Lihue, a Kauai.

Llengües

Vegeu l'article principal: Hawaià L'estat de Hawaii té oficialment dues llengües: el hawaià i l'anglès. La Constitució de Hawaii del 1978 permet l'ús legal del hawaià en tot tipus de documents i promou l'ús oficial. La tercera i quarta llengua més parlada és, respectivament, el tagalog i el japonès. Abans de l'arribada dels europeus, el hawaià era una llengua col·loquial. El primer alfabet va ser creat pels missioners durant el segle XIX. Dos caràcters típics del hawaià són la pausa glotal, okina, i el macró per les vocals llargues, kahak. Per exemple, l'illa de Lanai, en hawaià, porta els dos caràcters: Lnai. Avui el hawaià és una llengua minoritària. La majoria de parlants nadius són a l'illa Niihau, on s'ha preservat la cultura tradicional. De totes formes, hi ha un creixent interès en la seva recuperació social i s'han engegat programes escolars d'immersió lingüística. L'anglès hawaià és l'estàndard anglès utilitzat oficialment a l'estat de Hawaii. Es basa en l'anglès americà excepte en els topònims i les paraules d'origen hawaià que s'escriuen i en pronuncien en hawaià, incloent la okina i el kahak. Un exemple paradigmàtic és el mateix nom de l'estat. Les illes, que eren conegudes com illes Sandwich, van ser admeses com a estat dels Estats Units amb el nom de Hawaii, pronunciat a l'anglesa com en català. Aquest és el nom utilitzat en relacions federals i internacionals. A les illes s'utilitza oficialment, i també de forma habitual entre angloparlants residents, la forma Hawaii amb pronunciació de «ve» labiodental i una pausa glotal semblant a una «g» sorda. Com a estàndard escrit, l'anglès hawaià és utilitzat en totes les publicacions estatals i àmpliament en els mitjans de comunicació escrits. El pidgin, o crioll hawaià, és una llengua que va sorgir entre els immigrants treballadors de les plantacions durant el segle XIX. És una barreja de hawaià i d'anglès amb aportacions dels seus llocs d'origen: Xina, Japó, Corea, Filipines i Portugal. Avui és una llengua que es parla per tot l'estat i és un mitjà d'integració social de diferents ètnies i grups socioeconòmics. Categoria:Hawaii ja:ハワイ州 ko:하와이 주 simple:Hawaii th:มลรัฐฮาวาย zh-min-nan:Hawai‘i

Illes Marshall

Aolepān Aorōkin M̧ajeļ
Republic of the Marshall Islands
Bandera oficial de les Illes Marshall
(En detall)
Localització de les Illes Marshall al món
Idiomes oficialsMarshallès, anglès
CapitalMajuro
PresidentKessai Note
Àrea
 - Total
 - % de aigua		Lloc núm. 187
181 km²
Negligible
Població
 - Total (2003)
 - Densitat		Lloc núm. 186
56,429
312 habitants/km² (20è)
Gentilici Marshallès, marshallesa
Independència21 d'octubre del 1986
Divisa dòlar americà
Zona horària UTC + 12
Himne nacional Forever Marshall Islands
Domini d'internet .mh
Codi telefònic692
La República de les Illes Marshall és un estat insular la independència del qual dels Estats Units, el 1986, el va convertir en un dels països més joves d' Oceania. Està composta per dos arxipèlags i alguns esculls que en total sumen unes 1.152 illes del Pacífic. Està situada al nord-est d'Austràlia, específicament al nord de Nauru i Kiribati, a l'est dels Estats Federats de Micronèsia i al sud de l'illa de Wake, pertanyent als Estats Units.

Història

Colonitzades pels micronesis al segon mil·lenni aC, se sap ben poc de la història antiga de les illes. L'explorador Alonso de Salazar va ser el primer europeu a albirar les illes Marshall, però romangueren virtualment desconegudes fins a l'arribada de John Marshall, capità anglès, el 1788; les illes deuen el seu nom a ell. El 1885 s'hi va instal·lar una companyia comercial alemanya, i anys més tard les illes esdevingueren part del protectorat de la Nova Guinea Alemanya. El Japó va conquerir les illes durant la Primera Guerra Mundial, i les va administrar segons un mandat de la Lliga de les Nacions. Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van envair les illes (1944), que foren afegides al Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic (Trust Territory of the Pacific Islands). Els EUA van començar a fer experiments nuclears a les illes immediatament després de la guerra, i els van continuar fins a la dècada de 1960. Molts marshallesos van patir fortes dosis de radiació arran d'aquests experiments, i les reclamacions de compensacions continuen fins avui dia. El 1979 es va establir la República de les Illes Marshall i es va signar un tractat de lliure associació amb el govern dels Estats Units, que va entrar en vigor el 1986.

Govern i política

El president marshallès és el cap d'estat i el cap de govern. El president, que és escollit pels membres del Nitijela (Parlament) entre els seus integrants, nomena el seu propi gabinet. Les eleccions per al parlament, que té 33 escons, són cada quatre anys.

Organització politicoadministrativa

Administrativament, les illes Marshall estan dividides en 33 municipis:
- Ailinginae
- Ailinglaplap
- Ailuk
- Arno
- Aur
- Bikar
- Bikini
- Bokak
- Ebon
- Enewetak
- Erikub
- Jabat
- Jaluit
- Jemo
- Kili
- Kwajalein
- Lae
- Lib
- Likiep
- Majuro
- Maloelap
- Mejit
- Mili
- Namorik
- Namu
- Rongelap
- Rongrik
- Toke
- Ujae
- Ujelang
- Utirik
- Wotho
- Wotje

Geografia

L'arxipèlag està format per 29 atols i 5 illes. Els atols i illes principals estan agrupats en dues formacions: la cadena Ratak i la cadena Ralik (és a dir, la "cadena de l'alba" i la "cadena del capvespre"). Dos terços de la població de l'estat viuen a Majuro (que també n'és la capital) i a Ebeye. Les illes exteriors estan poc poblades a causa de la manca d'oportunitats de feina i per l'escàs desenvolupament econòmic. El clima és càlid i humit, amb una estació plujosa de maig a novembre. Les illes pateixen de tifons de tant en tant.

Economia

Les subvencions que atorga el govern dels Estats Units són la principal font econòmica de la feble economia illenca. La producció agrícola es concentra en petites granges, i els conreus de més importància per al comerç són el coco, el tomàquet, el meló i l'arbre del pa. La indústria de petita escala es limita als productes artesanals i els derivats de la pesca i la copra. La indústria turística, avui dia una petita font de guanys monetaris que ocupa menys del 10% de la força laboral, és la millor esperança de futur per a l'economia. Les illes disposen de pocs recursos naturals i les importacions excedeixen de bon tros les exportacions. Gràcies al tractat de lliure associació, els EUA aporten un 65 milions de dòlars d'ajuda anual. El 1999 van començar les negociacions per ampliar el tractat.

Demografia

D'acord amb les estadístiques de l'any 2003, la població de l'arxipèlag ascendeix a 56.429 persones, de les quals la majoria practiquen el protestantisme i el 93,7% sabien llegir i escriure. Tanmateix, la mitjana d'esperança de vida és molt baixa en comparació amb la resta dels estats, ja que no supera els 67 anys i mig per als homes i els 71 anys i mig per a les dones, a més de tenir una taxa de fertilitat bastant alta (4,12 fills per dona). La taxa de natalitat no ha tingut un impacte important en la població (el creixement anual de la qual és de l'ordre del 2,3%) a causa de l'alt percentatge de migració cap a l'illa de Guam o cap a l'estat de Hawaii, els quals formen part dels Estats Units d'Amèrica.

Cultura

Tot i que ara l'ofici està en certa decadència, els marshallesos foren hàbils navegants i usaven unes curioses cartes de navegació fetes amb bastonets i petxines. També són experts constructors de canoes. Categoria:Arxipèlags Categoria:Illes Marshall ja:マーシャル諸島 ko:마셜 제도 simple:Marshall Islands th:หมู่เกาะมาร์แชลล์ zh-min-nan:Marshall Kûn-tó

Atol Johnston

L'atol Johnston és un atol situat al Pacífic nord, entre Hawaii i les illes de la Línia. Les seves coordenades són: . Oficialment és un territori no incorporat dels Estats Units, administrat directament des de Washington dins les illes Perifèriques Menors dels EUA. L'atol té una superfície total de 2,8 km². És un refugi de vida animal. Està defensat per militars i no està permès que sigui visitat. Va ser trobat per primer cop pel nord-americà Joseph Pierpont del bergantí Sally, el 1796, però la descoberta s'acredita al capità anglès Johnston, el 1807, amb el HMS Cornwallis. Categoria:Àrees insulars dels EUA ja:ジョンストン島 zh-min-nan:Johnston Khoân-chiau

Illa Baker

L'illa Baker és un atol deshabitat que està sota l'administració dels Estats Units d'Amèrica com a territori no incorporat, inclòs a les illes Perifèriques Menors dels EUA. Està situat al centre del Pacífic, a l'arxipèlag de les illes Fènix. Les seves coordenades són: . La superfície, que és plana, és de 1,64 km². Té un clima equatorial semiàrid que suporta una vegetació sense arbres i poc densa. Actualment la natura de l'illa i del mar del voltant està protegida oficialment. Va ser descoberta, el 1818, pel capità nord-americà Elisha Folger, del balener de Nantucket Equator, anomenant-la New Nantucket. El 1832 hi va arribar el nord-americà Michael Baker, del Gideon Howland, i en va prendre possessió disputada pels britànics. Oficialment, el 1857, els Estats Units prengueren possessió de l'illa basant-se en la llei americana de les illes del Guano (fem d'aus marines) de 1856. Durant la segona meitat del segle XIX els americans van explotar aquest fertilitzant. Les autoritats americanes generalment, només permeten la visita d'aquest territori a científics i educadors. Baker, illa Baker, illa ja:ベーカー島 zh-min-nan:Baker-tó

Illa Howland

L'illa Howland (en anglès Howland Island) és un territori del Pacífic administrat pels Estats Units d'Amèrica que consta oficialment com unincorporated i unorganized és a dir, que no s'hi aplica la constitució ni està expressament regulat com s'ha de governar. Està inclosa a les illes Perifèriques Menors dels EUA. És deshabitada. Geogràficament està situada a l'arxipèlag de les illes Fènix. Les seves coordenades geogràfiques són: . Té una superfície de 1,84 km² amb un clima equatorial semiàrid i vegetació poc densa. Va ser descoberta, el 1822 per George Worth, del balener nord-americà Oeno, i durant un temps es va conèixer com Worth Island. El 1842, George Netcher del balener nord-americà Isabella li va posar el nom del primer mariner que la va veure: Howland. El 1857 els Estats Units van prendre possessió del territori basant-se en la llei nord-americana sobre les illes del guano i hi va haver l'explotació d'aquest fertilitzant durant la darrera meitat del segle XIX. Hi va haver alguns intents de poblament però no van tenir continuïtat. Actualment és una reserva natural de la vida salvatge. Howland, illa Howland, illa zh-min-nan:Howland-tó ja:ハウランド島

Illa Jarvis

L'illa Jarvis és un territori sota administració dels Estats Units d'Amèrica que consta oficialment com no incorporat. Està inclòs a les illes Perifèriques Menors dels EUA. Geogràficament és a l'arxipèlag de les illes de la Línia. Les seves coordenades són: . La superfície és de 4,5 km². Està deshabitada. De clima tropical semiàrid i amb vegetació poc densa, la natura silvestre està oficialment protegida per les lleis dels Estats Units. El 1821 va ser descoberta pel capità britànic Brown del vaixell Eliza Francis. El capità nord-americà Michael Baker la va explorar diverses vegades entre el 1835 i el 1845. El 1858 va ser annexada pels nord-americans que hi van explotar el guano fins que va ser exhaurit el 1879 i aleshores l'abandonaren. El 1889 el Regne Unit la va annexar formalment però no la va ocupar. El 1935 els Estats Units van reclamar i ocupar l'illa. Altres noms històrics amb els que s'ha conegut l'illa són: Bunker, Volunteer, Jervis, Brook i Brock. Cal un permís especial per visitar l'illa que normalment queda reservat per a científics i educadors. Jarvis, illa Jarvis, illa ja:ジャーヴィス島 zh-min-nan:Jarvis-tó

Illes de la Línia

Les illes de la Línia (en anglès, Line Islands) és un arxipèlag d'onze illes situat al nord de les illes de la Societat, al sud de les Hawaii i a l'oest de les Fènix. La majoria pertanyen a la república de Kiribati, excepte tres que són possessions dels Estats Units. L'arxipèlag és a banda i banda de la línia de l'equador, d'aquí el seu nom. També s'ha anomenat Espòrades Equatorials o Espòrades de la Polinèsia Central per referència a les illes Espòrades de Grècia, que vol dir «disperses». Les restes arqueològiques indiquen que algunes illes van ser habitades per polinesis. Però quan van arribar els europeus eren deshabitades. Van ser descobertes per diversos europeus, i redescobertes i reanomenades diverses vegades durant el segle XIX. El 1888 van ser annexionades pel Regne Unit, incorporades a la colònia de les illes Gilbert i Ellice des del 1916. Avui hi ha un total de 9.100 habitants, la majoria a l'illa Kiritimati, originaris de les illes Gilbert. L'activitat principal és l'exportació de copra.

Illes

De nord a sud són les següents:

Teraina

Teraina, en anglès Washington Island, és un atol de 7,8 km², amb una població al voltant de 1.000. La principal producció es la copra. Va ser descoberta, el 1798, pel nord-americà de Nova York Edmund Fanning que li va posar el nom del president George Washington. També s'ha conegut com illa New York i illa Prospect.

Tabuaeran

Tabueran, en anglès Fanning Island, és un atol amb una altitud màxima de 3 m sobre la marea alta. Va ser descobert pel nord-americà Edmund Fanning, el 1798, mentre negociava entre Xile i la Xina. El nom, derivat del polinesi Tapuaerangi, recorda la seva forma de petjada. També s'ha conegut com illa American. Hi ha algunes restes que indiquen que havia sigut habitat per polinesis de Tonga al segle XV. Avui té una població de 1.900 habitants que es van establir per la producció de copra. Amb la terra importada de Hawaii avui també es cultiven fruits.

Kiritimati

Tonga Kiritimati (pronunciat kirismas), en anglès Christmas Island, va ser descobert el dia de Nadal de 1777 pel Capità Cook. És el major atol de corall del món, amb 575 km² té el 70% del total de la república. Presumiblement també és l'atol més antic del món. L'altitud màxima és de 12 m. A la Segona Guerra Mundial va ser una important base militar, i desprès va ser utilitzada per fer proves nuclears atmosfèriques. L'illa té 5.000 habitants i és la capital del districte de la Línia i Fènix. Exporten peixos d'aquari, cocos i algues, però pateixen moltes sequeres i han d'importar els aliments bàsics.

Malden

Malden, històricament anomenada també Independence, és una illa petita, deshabitada i solitària. Es famosa per les seves misterioses construccions megalítiques: piràmides, plataformes, temples i carreteres. També és el lloc de la primera prova nuclear anglesa el 1957. Va ser descoberta el 1825 per l'anglès Lord Byron, cosí del poeta, mentre estava repatriant les restes mortals del rei i la reina de Hawaii que havien mort de xarampió durant la seva visita a Londres. Li va posar el nom del lloctinent Charles Malden que la va explorar. L'illa era deshabitada però va trobar unes construccions megalítiques notables i estranyes. S'ha especulat molt sobre el seu origen i les seves funcions, però fins ara les conclusions arqueològiques apunten a un origen polinesi. Durant la primera meitat del segle XIX l'illa va ser visitada en nombroses ocasions pels baleners nord-americans. Va ser reclamada pels Estats Units amb el propòsit de recollir guano, però es van avançar els britànics que la van estar explotant durant seixanta anys. El 1957 Malden va ser utilitzada pels britànics per fer tres proves termonuclears atmosfèriques. Els Estats Units van continuar disputant la sobirania als britànics fins la independència de Kiribati el 1979.

Starbuck

Starbuck (històricament també coneguda amb els noms Volunteer, Low, Starve, Hero, Barren i Coral Queen) és un atol de corall pla i baix. Va ser descobert, el 1823, pel balener anglès Valentine Starbuck abans de portat el rei de Hawaii a Londres, i l'anomenà Volunteer. Reclamat pels nord-americans però controlada pels britànics, va ser explotada per les mines de fosfats. Ha sigut designada per les Nacions Unides com una àrea protegida.

Vostok

Vostok és una illa de corall i sorra de forma triangular amb només 1,5 km d'allargada i 5 m d'altitud. El centre de l'illa és cobert d'arbres del gènere Pisonia. Va ser descoberta, el 1820, pel rus Fabian Bellingshausen amb el vaixell Vostok. Altres capitans la van anomenar Reaper, Leavitts i Stavers.

Illa Carolina

L'illa Carolina és un atol de corall, el més oriental de Kiribati. El 1999 es va canviar oficialment el nom a Millenium Island en un intent de capitalitzar les festes de rebuda del nou mil·leni. Uns anys abans s'havien unificat les zones horàries de la república, traslladant la línia internacional de canvi de data 1.000 km a l'est. Així l'illa va avançar 24 hores canviant d'UTC-10 a UTC+14. Hi ha evidències d'assentaments polinesis, però era deshabitat al arribar els europeus. Primer va ser Pedro Fernández Quirós, el 1606, que hi pescà peixos de colors i l'anomenà «isla del Pescado». El 1795 la redescobreix l'anglès Willian Broughton i li posà el nom de la filla del primer Lord de l'Almirallat. Cal no confondre l'illa Carolina amb les illes Carolines als Estats Federats de Micronèsia. Històricament també s'ha conegut amb els noms de Thornton, Hirst, Clark i Independence. Hi ha una colònia important d'ocells marins, i és un dels llocs amb més població de crancs dels cocoters (Birgus latro).

Flint

Flint és una illa de corall deshabitada. El primer en visitar-la va ser Fernando Magallanes, el 1521, que la va anomenar «Tiburones». A finals del segle XIX va ser replantada de cocoters per l'explotació de copra. El 1908 hi va anar una expedició nord-americana per observar l'eclipsi de Sol.

Possessions nord-americanes

A més de les illes de la república de Kiribati, geogràficament l'arxipèlag inclou les possessions nord-americanes de
- Illa Jarvis
- Atol Palmyra
- Escull Kingman Línia, illes de la Línia, illes de la ja:ライン諸島 zh-min-nan:Sòaⁿ Kûn-tó

Escull Kingman

L'escull Kingman (en anglès Kingman Reef) és un territori sota l'administració dels Estats Units d'Amèrica que consta oficialment com a no incorporat, i està inclòs en les illes Perifèriques Menors dels EUA. Està situat a mig camí entre Hawaii i la Samoa Nord-americana, a l'arxipèlag de les illes de la Línia. Les seves coordenades geogràfiques són: . És un escull de corall amb una superfície d'1 km². Com no ultrapassa el metre d'alçada, l'aigua del mar mulla la superfície sovint. Constitueix de fet, un perill per la navegació. Està deshabitat. El 1789 va ser descobert pel capità Edmund Fanning, que hi va estar a punt d'encallar. La posició va ser fixada, el 1853, pel nord-americà W.E. Kingman del Shooting Star, que hi va deixar el seu nom. També s'ha conegut com Danger Rock. Va ser annexat formalment pels Estats Units el 1922. Les autoritats nordamericanes no permeten la visita d'aquest territori. Kingman, escull Kingman, escull zh-min-nan:Kingman-chiau ja:キングマン・リーフ

Illa Navassa

L'illa Navassa o La Navase en llengua creole, és una illa deshabitada del Carib que està administrada pels Estats Units d'Amèrica sota la forma jurídica de territori no incorporat (unincorporated territory) i inclosa a les illes Perifèriques Menors dels EUA. El territori és objecte de reclamació tant per part dels Estats Units com d' Haití. L'illa Navassa ocupa uns 5'2 km² i està en situació estratègica respecte a la base nordamericana de Guantànamo. Les seves coordenades geogràfiques són: . No està conreada i té un clima semiàrid però hi pasturen ramats de cabres asilvestrades. Va ser descoberta per Cristòfor Colom, el 1504, i la van anomenar Navaza. El 1857 va ser reclamada per als Estats Units pel capità de navili Peter Duncan, basant-se en la llei nord-americana sobre les illes del Guano (fem d'aus marines) i, malgrat l'oposició d'Haití, els americans van explotar aquest fertilitzant natural del 1865 al 1898. Una vegada abandonada l'extracció de guano, Navassa va tornar a agafar protagonisme amb l'obertura del Canal de Panamà (1914) quan s'hi va instalar un far per protegir la nova ruta. A partir de 1998 es va valoritzar el territori en considerar-lo com a reserva de la biodiversitat del Carib. Categoria:Àrees insulars dels EUA Categoria:Carib ja:ナヴァッサ島 zh-min-nan:Navassa-tó

Carib

S'anomena el Carib a l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha. Aquestes illes, anomenades també les Antilles i, antigament, les Índies Occidentals, es disposen en una corba que va des del sud de Florida fins al nord-est de Veneçuela. N'hi ha unes 7.000, entre illes, illots i esculls. S'organitzen en 25 territoris, que inclouen tant estats sobirans com departaments d'ultramar i dependències. Els territoris del Carib, tant els insulars com els continentals, formen part majoritàriament de l'Amèrica Central, si bé també s'hi inclou la costa nord de l'Amèrica del Sud. El Carib agafa aquest nom dels caribs, una de les tribus ameríndies que habitaven la regió abans del descobriment d'Amèrica, sobretot les Petites Antilles i una part de les terres veïnes del continent. Ara en queden molt pocs, la majoria en àrees muntanyoses desavinents de les Guaianes i de Veneçuela. La regió caribenya històricament ha estat famosa pels seus pirates i actualment és una destacada destinació turística.

Organitzacions intergovernamentals de caràcter regional

Llistat d'alguns dels organismes de col·laboració entre les diverses illes caribenyes:
- Agència de Resposta a Emergències i Desastres del Carib (CDERA)
- Associació d'Estats del Carib (AEC)
- Associació Hotelera del Carib (AHC)
- Banc de Desenvolupament del Carib (BDC)
- Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a l'Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL)
- Comunitat del Carib (CARICOM)
- Estats d'Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP)
- Maquinària Regional de Negociació del Carib (MRNC)
- Organització d'Estats del Carib Oriental (OECO)
- Organització del Turisme del Carib (OTC)
- Programa Regional del Carib per a la Competitivitat Econòmica (CPEC)
- Registre d'Adreces d'Internet per a l'Amèrica Llatina i el Carib (LACNIC) Categoria:Carib Categoria:Amèrica ja:西インド諸島

Haití

Haití és una república de l'Amèrica Central situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola. Limita al nord amb l'oceà Atlàntic, a l'oest amb el pas del Vent (que el separa de Cuba) i amb el canal de Jamaica (que el separa d'aquesta illa), al sud amb el mar Carib i a l'est amb la República Dominicana. Comprèn també les petites illes de la Gonâve, la Tortuga (Tortue), Grande Cayemite i Vache. Té una extensió de 27.750 km² i una població de 7.500.000 habitants (2003). Port-au-Prince n'és la capital i la ciutat principal, amb 1.200.000 habitants i més de dos milions a l'aglomeració urbana, seguida per Cap-Haïtien, amb 135.000 habitants. El territori d'Haití és eminentment muntanyós —culmina al pic de la Selle (2.680 m), a l'extrem sud-oriental del país—, amb l'excepció de les petites planes costaneres i les valls dels rius, entre els quals destaca l'Artibonite. La regió oriental i central és un extens altiplà elevat. Antiga colònia francesa, va ser un dels primers països d'Amèrica, després dels Estats Units, a declarar la independència (1 de gener de 1804), quan la població esclava d'origen africà es va revoltar contra la metròpoli i es va convertir en la primera "república negra" del món. Des de llavors ha esdevingut l'estat més pobre de l'hemisferi occidental, en bona part a causa de l'agitada vida política, amb dictadures corruptes i violentes durant la major part de la seva història. Categoria:Haití ja:ハイチ ko:아이티 ms:Haiti simple:Haiti zh-min-nan:Haiti

Samoa Nord-americana

] La Samoa Nord-americana (en anglès American Samoa i en samoà Amerika Samoa) és un territori no incorporat dels Estats Units. Junt amb l'estat de Samoa comparteix l'arxipèlag de les illes Samoa a la Polinèsia. També s'anomena Samoa Americana, però està situada a 7.700 km de la costa americana. En realitat el nom fa referència al gentilici dels Estats Units, per contraposició a la Samoa Alemanya desprès del repartiment entre les potències colonials.

Història

Habitada pels polinesis des de l'any 1000 aC, va ser descoberta pels exploradors europeus al segle XVIII. El 1722 el neerlandès Jakob Roggeveen va descobrir l'apartat atol Rose. El francès Louis Antoine de Bougainville, el 1768, va explorar les illes més grans, entre elles Tutuila, anomenant l'arxipèlag illes dels Navegants desprès de trobar un nombroses canoes grans. L’any 1787 va arribar el francès La Pérouse a Tutuila. Desprès de ser rebut amablement va ser atacat per sorpresa matant part de la tripulació i el seu segon capità a la badia que encara avui es diu Massacre. John Williams, de la Societat Missionera de Londres, va arribar el 1830, introduint el Cristianisme i canviant la societat tradicional. Les rivalitats internacionals entre les potències colonitzadores van acabar amb un tractat al 1899 en el qual Alemanya i els Estats Units es van dividir l'arxipèlag de Samoa. Els nord-americans van ocupar les illes orientals, amb el notable port de Pago Pago. Les illes occidentals són avui l'Estat de Samoa. Durant la Segona Guerra Mundial els nord-americans van utilitzar el port de Pago Pago com a base de la marina del Pacífic. El gran nombre de personal desplaçat va comportar una forta influència cultural.

Geografia

Les illes ocupen un àrea total de 199 km² repartida en cinc illes volcàniques de escarpades muntanyes i estretes planes a la costa, i dos atols de corall. El clima és tropical, moderat pels vents alisis del sud-est. No hi ha gaire variació estacional de temperatura. L'època de pluges es de novembre a abril, amb possibilitat d'huracans de desembre a març, i l'època seca és de maig a octubre.

Illes

Les illes, d'oest a est, són:
- Tutuila, la més gran, amb el port natural de Pago Pago, la capital.
  - Aunu'u, illot prop de Tutuila.
- Illes Manua, grup d'illes:
  - Ofu
  - Olosega
  - Ta'u (illa Manua)
- Rose, atol.
- Swains, geogràficament és un atol de l'arxipèlag de Tokelau.

Població

La població és de 57.902 habitants (juliol 2004). Ètnicament un 89% són polinesis samoans, 4% tongans i 2% d'origen europeu. La majoria de la gent és bilingüe en anglès i samoà.

Política

La Samoa Nord-americana té l'estatus de territori no incorporat i no organitzat dels Estats Units. L'administració correspon a l'Oficina d'Afers Insulars del Departament d'Interior. La consideració de territori no organitzat es deu a que el Congrés dels Estats Units no ha passat una llei orgànica pel territori. Però, de fet, el territori té un autogovern desprès d'aprovar una Constitució el 1967. Aquesta Constitució instaura un sistema bicameral, amb un Senat i una Cambra de Representants. L'illa de Swains, amb un estatus especial, té un delegat a la Cambra de Representants sense dret a vot. Per altra banda, el territori vota un delegat a la Cambra de Representants nord-americana, i participa també en l'elecció del president dels Estats Units.

Economia

L'economia és la tradicional polinèsia basada en l'agricultura. El 90% de les terres són de propietat comunal. Els productes agrícoles són: banana, coco, copra, pinya, papaia, arbre del pa, taro i nyam. En la pesca destaca la tonyina que és la principal exportació. L’economia té una forta dependència dels Estats Units. El govern nord-americà fa esforços per desenvolupar l’economia del territori dificultada per la llunyania, les comunicacions i els devastadors huracans. La moneda de curs legal és el dòlar dels Estats Units. Categoria:Samoa Nord-americana ja:アメリカ領サモア ms:Samoa Amerika simple:American Samoa zh-min-nan:Bí-kok Samoa

Illes Verges Nord-americanes

Les illes Verges Nord-americanes o illes Verges dels Estats Units (en anglès United States Virgin Islands) són un grup d'illes del Carib que constitueixen una dependència dels Estats Units. Geogràficament, formen part de les illes Verges. Enteses com un "territori organitzat no incorporat" dels EUA, el Comitè de Descolonització de les Nacions Unides les inclou dins la seva llista de territoris no autònoms. Les illes estan situades a cavall entre l'oceà Atlàntic al nord i el mar Carib al sud, i entre Puerto Rico a l'oest (de la qual estan separades pel pas de les Verges) i les illes Verges Britàniques a l'est. Formen el territori quatre illes principals: Saint Thomas, Saint John, Saint Croix (la més extensa i, també, la més allunyada del grup) i Water Island, i unes dotzenes d'illes menors. Tenen una superfície total de 352 km2 i una població de 124.778 habitants (2003). La capital de les illes és Charlotte Amalie, d'uns 20.000 habitants, localitzada a l'illa de Saint Thomas. Categoria:Carib Categoria:Àrees insulars dels EUA ja:アメリカ領ヴァージン諸島 zh-min-nan:Bí-kok Virgin Kûn-tó

Puerto Rico

Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica. L'illa de Puerto Rico, el nom arawak original de la qual era Borikén (en castellà Borinquen), és la més petita i la més oriental de les Grans Antilles i està situada entre l'oceà Atlàntic al nord i el mar Carib al sud. A l'oest, el pas de la Mona el separa de la República Dominicana, i a l'est el pas de les Verges el separa de les illes Verges Nord-americanes. L'extensió total és de 9.104 km² i la població és de 3.957.988 habitants (2002). L'estat de Puerto Rico inclou l'illa principal (muntanyosa, amb una altura màxima de 1.338 m al Cerro de Punta) i un bon nombre d'illes i petits illots, les més importants de les quals són les de Mona (deshabitada), Vieques i Culebra. La capital és San Juan, amb uns 420.000 habitants, i dins la seva aglomeració urbana s'hi troben grans nuclis com Bayamón i Carolina, totes dues amb més de cent mil habitants. La segona ciutat de l'illa és Ponce, amb 150.000 habitants. Antiga colònia espanyola, arran de la guerra Hispanoamericana de 1898 els Estats Units van envair l'illa. El 1952 Puerto Rico va adoptar una constitució en què es declarava Estat Lliure Associat als Estats Units d'Amèrica. El Congrès nord-americà no accepta la traducció literal ja que tècnicament no el considera un estat associat, sinó un territori organitzat amb unes relacions especials. La denominació en anglès és Commonwealth of Puerto Rico. Des d'aleshores s'han fet uns quants referèndums per decidir l'estatus de l'illa: fins ara sempre ha guanyat l'opció de quedar-se com a estat lliure associat, davant les altres dues opcions de convertir-se en un estat més dels Estats Units o bé de declarar la independència. L'economia de Puerto Rico depèn del fet que l'illa és una important destinació turística, i també hi són rellevants la indústria farmacèutica, la manufacturera i la de noves tecnologies. Categoria:Puerto Rico ja:プエルトリコ ko:푸에르토리코 simple:Puerto Rico

Domini d'internet

Els dominis d'internet són part de l'adreça d'internet. S'escriu en caràcters llatins al final de la seqüència que forma el nom complert (nnnnn.com o bé nnnn.fr o bé nnnn.net …..). Identifica la situació territorial on s'ha contractat el domini (seria .fr per França, .uk per Anglaterra, es. per Espanya…) però no té per què coincidir amb l'ubicació del propietari (dominis territorials) Pot identificar també el tipus de contingut de les pàgines vinculades al domini, encara que aquesta identificació no garanteix els continguts (dominis genèrics). Els principals dominis genèrics són: ::.int - Organitzacions internacionals (ONU) ::.biz - Negocis ::.info – Agencies d'informació. ::.com - Organizatcions comercials ::.org - Organizatcions d’un altra mena. ::.net - Estructures de la xarxa Internet. ::.edu - Educació. ::.mil - Militar. Informàticament, els noms de domini se corresponen a adreces d'internet (llocs) que s'identifiquen per seqüències numèriques del tipus 222.222.222.222. (notacions de quatre xifres amb valors que poden anar de 000 al 255 i separades per un punt) que responen a la situació física de l'ordinador on es conserva i des d'on es faciliten els continguts vinculats al domini. Existeixen dominis de primer i de segon nivell i és poden formar a partir d'aquestos tants nivells com calgui. Els dominis territorials i de primer nivell son administrats per un registre centralitzat als EUA, conegut per les seves sigles en anglès: ICANN (Corporació d'internet per l'assignació de noms i nombres). Aquest organisme va assignar un domini territorial de primer nivell a cada un dels estats del món. És format per dues lletres, segons el codi ISO. Els dominis de segon nivell són administrats –per delegació de l'ICANN- a cada estat que posseeixi un domini de primer nivell registrat. Estan formats per dos o mes lletres i s'escriuen immediatament al davant del codi de domini de primer nivell, separat d'aquest per un punt (nnnn.wik.uk … ). Determinats col·lectius tenen la pretensió d'obtindre de l'ICANN dominis mes específics i privatius. (.eu per Europa, ….ct per Catalunya). Categoria:Internet als:Domäne (Internet) ja:ドメイン名

Categoria:Oceania

Categoria:Continents ja:Category:オセアニア ko:분류:오세아니아

Haldenstein

Haldenstein ist eine Gemeinde im Bündner Rheintal, im Kreis Fünf Dörfer, im Kanton Graubünden / Schweiz.

Geographie

Haldenstein liegt auf der linken Rheinseite und reicht bis zum Calanda hoch. Der tiefste Punkt am Rhein befindet sich auf 540 m ü.M., der höchste auf 2755 m ü.M. am Haldensteiner Calanda. Weder die Spitze des Haldensteiner noch des Felsberger Calandas liegen auf Gebiet von Haldenstein. Auf 1400 m liegt die Siedlung Batänja, welche bis 1868 bewohnt war. 18 % des Gemeindegebietes sind unproduktiv, 54 % bewaldet und 26 % werden landwirtschaftlich genutzt, wobei nur 5 % Wies- und Ackerbauland im Talgrund, der Rest Alpweide darstellen.

Ortsname

Der Name Haldenstein ist urkundlich seit 1250 als "Haldenstain" belegt und bezeichnet ganz einfach eine Ortschaft am Fuss einer steinigen Halde. Früher und zum Teil parallel zum deutschen Namen wurde der romanische Name "Lanze" (1149) und "Lentz inferior" (1370) genannt.

Geologie

1370 Der Calanda wird zu einem schönen Teil von Kalkgesteinen aufgebaut. Die Gesteine werden dem helvetischen Ablagerungsraum zugeordnet. Es kommen mehrere übereinander liegende Gesteinsschuppen vor. Malmkalke bilden die Gesteinsplatten westlich von Haldenstein. Kreidekalke formen unter anderem die markante Felsrippe, die vom Klettergarten über die Ruine Lichtenstein zur Ruine Grottenstein zieht. Daneben kommen in den Kreideschuppen gegen den Calanda hinauf auch Mergellagen vor. Der Calanda ist geringmächtig von Moränenablagerungen bedeckt. Im nördlichen Teil von Haldenstein wird der Untergrund von Felssturzblöcken aufgebaut.

Geschichte

Moräne Moräne Moräne Die frühesten archäologischen Funde in Haldenstein stammen aus der Jungsteinzeit und wurden bei der Ruine Lichtenstein gemacht. Im Dorfgebiet konnte eine spätbronzezeitliche Besiedlung nachgewiesen werden (um 800 v.Chr.). Im Schloss Haldenstein wurden römische Siedlungsreste gefunden. Haldenstein war bis 1803 eine freie Herrschaft, war also unabhängig von den Drei Bünden. Die Freiherrschaft erhielt 1611 vom Kaiser das Münzrecht, was zum Prägen von Gold- und Silbermünzen ausgenützt wurde. 1825 brannte ein grosser Teil des Dorfes ab. 1943 erfasste ein vom Zielgebiet des Churer Schiessplatzes ausgehender Waldbrand den ganzen Calandahang, verschonte aber das Dorf Haldenstein.

Bevölkerungsentwicklung

Die Bevölkerungszahl von Haldenstein nahm über die Jahre stark zu. Seit der zweiten Hälfte des 20. Jahrhunderts ist eine markante Steigerung zu beobachten, was mit der Nähe zum Zentrumsort Chur zu erklären ist. Quellen: Historisches Lexikon der Schweiz; Volkszählungen; Gemeindestatistik

Kultur und Sehenswürdigkeiten


- Ruine Haldenstein; aus dem 12. Jahrhundert, Stammburg der Ritter von Haldenstein; sie wurde im 18. Jahrhundert durch Erdbeben teilweise zerstört.
- Ruine Lichtenstein; aus dem 12. Jahrhundert, auch "Katzenburg" genannt.
- Ruine Grottenstein: Höhlenburg unter einem Felsvorsprung
- Schloss Haldenstein: im 16. Jahrhundert erbaut

Wirtschaft und Infrastruktur

In Haldenstein finden 274 Personen Beschäftigung, wovon immerhin noch 13 % im primären Sektor (Landwirtschaft), 44 % im sekundären (Industrie/Gewerbe) und 43 % im Dienstleistungssektor arbeiten (Stand 2002). Rund zwei Drittel der Bewohnerinnen und Bewohner von Haldenstein finden allerdings ausserhalb der Gemeinde, zum Beispiel in Chur, Arbeit. Neben Landwirtschaftsbetrieben gibt es in Haldenstein Gewerbe- und Industriebetriebe - Bäckerei, Schreinerei, Metallbau, Kieswerk.

Weblinks


- [http://www.haldenstein.ch Offizielle Website der Gemeinde Haldenstein]
- [http://www.dhs.ch/externe/protect/textes/d/D1597.html Artikel Haldenstein] im Historischen Lexikon der Schweiz Kategorie:Ort in der Schweiz Kategorie:Ort im Kanton Graubünden Kategorie:Schweizer Gemeinde

tapety wygaszacze gry hotels Amsterdam tekst xsongs.info narty francja










































:: RELATED NEWS ::
Nordlands Framtid
Avisa Nordland er en avis som utgis i Bodø i Nordland. Bekreftet nettoopplag var 27 307 (2002). Avisa er en sammensmeltning av de tidligere Bodø-avisene Nordlands Framtid og Nordlandsposten, og aviskonkurransen i Bodø var sett på som landets hardeste før den tok slutt. Første utgave kom 18. fe
Nordlandposten
Avisa Nordland er en avis som utgis i Bodø i Nordland. Bekreftet nettoopplag var 27 307 (2002). Avisa er en sammensmeltning av de tidligere Bodø-avisene Nordlands Framtid og Nordlandsposten, og aviskonkurransen i Bodø var sett på som landets hardeste før den tok slutt. Første utgave kom 18. fe
Nordlandsposten
Avisa Nordland er en avis som utgis i Bodø i Nordland. Bekreftet nettoopplag var 27 307 (2002). Avisa er en sammensmeltning av de tidligere Bodø-avisene Nordlands Framtid og Nordlandsposten, og aviskonkurransen i Bodø var sett på som landets hardeste før den tok slutt. Første utgave kom 18. fe
Institutt for Journalistikk
Institutt for Journalistikk (IJ) ble opprettet i 1975 av Norsk Presseforbunds grunnorganisasjoner Norsk Journalistlag, Norsk Redaktørforening og Mediebedriftenes Landsforening. Instituttet driver faglig utviklingsarbeid (anvendt forskning), etter- og videreutdanning i form av kurs, produksjon av faglitteratur og annet fagverktøy, utredningsarbeid f
Mordechai Vannu
Mordechai Vanunu (født 14. oktober 1954 i Marokko) er en tidligere israelsk atomtekniker som gjorde Israels utvikling og besittelse av kjernefysiske masseødeleggelsesvåpen kjent for almenheten i 1986. Vanunu var sønn av en rabbiner, og studerte fysikk, men avsluttet ikke studiet. Som student var han aktiv i en studentforening som gikk inn for én s

Napoleon Bonaparte
Napoléon Bonaparte (født 15. august 1769 i Ajaccio på Korsika i Frankrike, død 5. mai 1821 på St. Helena i Sørat
Grande
Grande er en grend, krets og tidligere skolekrets i Ørland kommune, Sør-Trøndelag. Den lokale uttalen er Granj`. Grande er en spredtbygd jordbruksbygd med melkeproduksjon, gress, poteter og gulrot. Grenda har bedehus, men ingen forretninger eller offentlige institusjoner. Grande/Garten skole ble i 1
Fallskjermsoldat
En fallskjermsoldat er en soldat som er trent til å hoppe i fallskjerm. Fallskjermsoldater har en taktisk fordel i at de kan opptre på slagmarken overalt hvor luftfartøy kan fly over. De kan dermed unngå fiendens befestninger som opprettes for å slå tilbake angrep fra en bestemt retning, og de kan tvinge fienden til å forbruke styrker på å beskytte baktroppen. Fallskjermsoldater brukes ofte til å etablere et