:: wikimiki.org ::
| Imperi Britànic |
Imperi BritànicEs coneix com a Imperi Britànic les terres que depenien ecònomicament i política de la Gran Bretanya. El seu màxim auge va produir-se a principis del segle XX, quan gairebé una quarta part de la població mundial pertanyia a aquest imperi. L'expansió de la cultura anglosaxona és una de les conseqüències més evidents del seu poder. El primer a usar l'expressió va ser John Dee. Avui dia alguns països, ja independents, reconeixen els lligams amb la Gran Bretanya; la Commonwealth
Alguns territoris que han format part de l'imperi britànic: Irlanda, Estats Units, Canadà, Jamaica, Austràlia, Nova Zelanda, Índia, Malàisia, Egipte, Sud-àfrica, Nigèria, Camerun, Kenya, Hong Kong, Iraq, Xipre, Gibraltar, Menorca ...
Categoria:Història
categoria:Regne Unit
ja:大英帝国
ko:대영 제국
Gran BretanyaGran Bretanya és l'illa més important de les Illes Britàniques. Està composta per tres nacions, Anglaterra, País de Gal·les i Escòcia, que conformen, conjuntament amb Irlanda del Nord, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit
En conjunt, Gran Bretanya té 229.335 km2. La capital d'Anglaterra i del Regne Unit és Londres (London), mentre que Cardiff (Caerdydd) i Edimburg (Edinburgh) són les capitals de Gal·les i Escòcia respectivament.
Segons la font oficial, http://www.statistics.gov.uk/glance/default.asp, la població de Gran Bretanya el 2001 era de 57 103 927 persones (Anglaterra, 49.138.831; Escòcia 5.062.011; i País de Gal·les 2.903.085). Completa el Regne Unit Irlanda del Nord, amb 1.685.267 habitants.
El punt més elevat de l'illa és la muntanya escocesa Ben Nevis (1.343 m), i el riu més llarg, el Severn (336 km; en gal·lès, Hafren) neix a Ceredigion a l'oest de Gal·les.
Categoria:Regne Unit
ja:グレートブリテン島
simple:Great Britain
Segle XXFormalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre el 1901 i el 2000 tots dos inclosos.
Durant el segle XX, el ritme dels canvis científics, tecnològics i socials s'accelera vertiginosament. Es produeix una explosió demogràfica, i la població mundial arriba als 6000 milions cap a finals de segle. Completada la Revolució Industrial, es desenvolupa una Revolució del Coneixement i de les Comunicacions basada en la Informàtica. Comença la Globalització economica i política del planeta. Els Estats Units esdevenen la potència dominant, sobretot després del col.lapse de la majoria de règims comunistes. Tot i la promulgació dels Drets de l'Home i la constitució de l'ONU, el segle XX ha estat ple de guerres i conflictes, i el respecte als Drets Humans es precari en molts llocs del planeta.
Esdeveniments rellevants
Ciència i Tecnologia
- Física: Teoria de la relativitat, Mecànica quàntica.
- Biologia: Descobriment de l'ADN.
- Astronautica: Exploracio de l'espai, l'home a la lluna.
- Tecnologia: Televisió, Telèfon, Informàtica i Internet, automoció, etc.
- Medicina: descobriment de la penicil.lina
Guerres i Política
- Revolució d'Octubre i creació de la Unio de Republiques Socialistes Sovietiques (1917). Altres revolucions comunistes a la Xina (XXX) i a Cuba (XXX).
- Primera Guerra Mundial (1914 - 1918)
- Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), Dictadura de Franco (1939-1975)
- Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
- Descolonització d'Àfrica
- Conflicte Àrab-Israelià
- Guerra del Vietnam XXXX-XXXX
- Transició democràtica a Espanya a partir del 1975. Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els Estatuts d'Autonomia (Catalunya (1980),País Valencià (XXXX),Balears (XXX) )
- Unió Europea
- Caiguda de la U.R.S.S. i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya
- Guerra del Golf, 1991
Desastres
- Epidemia de grip el 1918.
- Desastre nuclear de Txernobil.
- La SIDA causa milions de morts.
- Tot i les millores tecnologiques, en comensar el segle XXI, gran part de la humanitat continua vivint en la pobresa.
Cultura
- Cultura de masses: premsa, cinema, còmic, televisió, música, internet...
- Normalitzacio de la llengua catalana (Pompeu Fabra i Poch)
Persones rellevants
Cientifics
- Albert Einstein
- Werner Heisenberg
- Schrödinger
Politics i Liders Mundials
- Francesc Macià i Llussà, Lluís Companys i Jover, Jordi Pujol i Soley
- Francisco Franco, Adolfo Suarez, Joan Carles I d'Espanya
- Lenin, Stalin, Gorbatxev
- Fidel Castro
- Winston Churchill
- Franlin D Roosevelt, John Fitgzerald Kennedy
- Benito Mussolini
- Adolf Hitler
- Mao Tse Tung
Artistes
- Joan Miró i Serrà, Picasso, Salvador Dalí i Domènech (pintura)
- Gabriel Garcia Marquez, (literatura)
- The Beatles, Rolling Stones, Bob Dylan (música)
- Charlie Chaplin, Orson Welles (cinema)
Esportistes
- Pele, Johan Cruyff, Diego Armando Maradona (futbol)
- Eddy Merckx, Miguel Indurain (ciclisme)
- Michael Jordan (bàsquet)
- Bob Beamon, Carl Lewis, Sergei Bubka (Atletisme)
Segle anterior - Segle posterior
Categoria:Segle XX
ja:20世紀
ko:20세기
simple:20th century
Irlanda
Irlanda (Éire en gaèlic irlandès) és una illa europea de l'Atlàntic Nord que forma amb Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. Políticament es troba dividida entre la República d'Irlanda, estat membre de la Unió Europea, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Història
Irlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I milenni a.C., fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandès) i la cultura. Irlanda romangué fora de l'imperi romà, però cristianitzada en el segle V d.C., esdevingué ún important centre cultural durant els segles VI i VII. El període floreixent de la civilització irlandesa entra en decadència, amb les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el segle X, invasió dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle XII). A partir del segle XIII, Irlanda queda sota la influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'anglès en relació al gaèlic irlandès. Amb la independència de la major part de l'illa, però, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dècades del segle XX, un creixement econòmic que la fa un dels països amb millors perspectives de l'Europa contemporània.
Vegeu també
- República d'Irlanda: article centrat an l'estat independent irlandès.
Enllaços externs
- [http://www.catalansadublin.com/ Casal Català a Dublin]
Categoria:Irlanda
Categoria:Illes
ja:アイルランド島
simple:Ireland
zh-cn:爱尔兰岛
zh-tw:愛爾蘭島
Canadà
El Canadà és un estat de l'Amèrica del Nord localitzat a l'extrem nord del continent; en realitat, es tracta de l'estat independent més septentrional de la Terra, i per la seva extensió és el segon més gran del món, darrere de Rússia. Políticament és una federació de 10 províncies i 3 territoris governada com una monarquia constitucional, que es va formar l'any 1867 mitjançant una acta de confederació.
La capital és Ottawa, seu del Parlament i residència oficial del Governador General i del Primer Ministre. La ciutat és superada en nombre d'habitants per Toronto (amb més de quatre milions d'habitants), Mont-real (amb més de tres), Vancouver (amb vora dos milions) i Calgary, que voreja el milió. Passen també del mig milió d'habitants les ciutats següents: Edmonton, Winnipeg, Quebec i Hamilton.
Originàriament fou una unió d'antigues colònies pertanyents a França i al Regne Unit, per la qual cosa el Canadà és membre de la Francofonia i del Commonwealth, a part d'altres organismes internacionals com l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). El Canadà té dos idiomes oficials: l'anglès i el francès, aquest darrer parlat, sobretot, a la província del Quebec. El Parlament està format sobretot per membres dels quatre partits principals, dels quals el Partit Liberal ha estat el dominant durant la majoria dels darrers 50 anys.
Té fronteres terrestres amb els Estats Units d'Amèrica al sud i a l'oest (amb Alaska), amb qui ha tingut una llarga relació. Igualment, les illes de Grenlàndia (possessió danesa) i de Saint-Pierre i Miquelon (possessió francesa) hi són properes. En concret, Grenlàndia està separada de les illes d'Ellesmere i de Baffin, respectivament, pels estrets de Nares i de Davis. Saint-Pierre i Miquelon es troba al sud de Terranova. Els límits per mar són, a l'oest, amb l'oceà Pacífic, al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, el mar de Beaufort i la badia de Baffin, i a l'est amb l'oceà Atlàntic.
Història
La tradició nativa diu que els Primers Pobles (amerindis) han habitat el territori del Canadà des del començament del temps. L'evidència arqueològica mostra que les terres han estat poblades al menys 10.000 anys. Varies expedicions víkings van arribar a les costes canadenques prop de l'any 1000, amb evidències d'un assentament a L'Anse aux Meadows.
Els britànics van reclamar el territori canadenc amb l'arribada de John Cabot el 1497, qui va anomenar la regió "Newfoundland". Els francesos van reclamar el territori després de les expedicions de Jacques Cartier (començant el 1534) i de Samuel de Champlain (començant el 1603). El 1604, els primer colons francesos, que serien anomenats acadians, van ser els primers europeus en residir permanentment al Canadà. Poc després es van realitzar més assentaments francesos a la vora del Riu San Llorenç. Els francesos també es van establir al sud, al territori de la Louisiana, a l'oest de les tretze colònies nord-americanes.
1604
Els assentaments britànics van ser establerts a la costa atlàntica i a la Badia de Hudson, i a les tretze colònies que es convertirien en els Estats Units. La lluita per al territori i el control del nou continent va esclatar en diverses guerres durant el segle XVII i XVIII. França va perdre territoris progressivament, i finalment el territori canadenc el 1763 sota el Tractat de París, convertint a tot el territori canadenc en una colònia britànica.
Després de la Guerra d'Independència dels Estats Units millers de britànics lleials a l'imperi van deixar las tretze colònies per a establir-se a las colònies britàniques del nord que no van declarar la independència, principalment a Newfoundland, Nova Escòcia, Quebec i l'Illa del Príncep Eduard. Per a rebre als lleials, el govern britànic va crear la colònia de Nova Brunsvic el 1784 i va dividir Quebec en dues províncies: Alt Canadà i Baix Canadà (o Canadà de l'Est i Canadà de l'Oest, avui Ontàrio i Quebec) el 1791.
La guerra del 1812 va començar quan les forces dels Estats Units van atacar a les forces britàniques del Canadà per a reduir el control de la Gran Bretanya a Nord-Amèrica. L'abril de 1814 van cremar la ciutat de York (avui Toronto). Els britànics van respondre cremant la ciutat de Washington en un atac sorpresa l'agost de 1814. La guerra va acabar amb el Tractat de Ghent que es va signar el desembre de 1814.
Les dues províncies del Canadà (est i oest) es van unificar en la Província del Canadà el 1840, en un intent per a assimilar als canadencs francesos. Després que els Estats Units acceptassin el paral·lel 49 Nord com la frontera amb el territori anomenat Nord-Amèrica Britànica, el govern britànic va crear la Província de la Colúmbia Britànica el 1848. La dècada següent la Província de Canadà va enviar expedicions per a explorar el nord i prendre el control de la Terra de Rupert, que era administrada per la Companyia de la Badia de Hudson, i de l'Àrtic.
El 1864 i 1866 els polítics de la Nord-Amèrica Britànica van realitzar tres congressos amb la intenció de crear una unió federal. L'1 de juliol, 1867, tres colònies, Canadà, Nova Escòcia i Nova Brunsvic, van rebre el dret reial a una constitució, (British North America Act) amb la qual es va crear el Domini del Canadà. El terme "Confederació Canadenca" es refereix a aquesta unificació de tres províncies. Els altres territoris i colònies britàniques aviat es van unir a la confederació. El 1880 el Canadà ja estava format per totes les províncies actuals, a excepció de Newfoundland i Labrador, que s'hi unirien el 1949.
El 1919 Canadà es va convertir en membre de la Lliga de Nacions, i el 1926, va prendre el control absolut de les seves relacions amb l'exterior per mitjà de la Declaració de Balfour. El 1931, l'estatut de Westminster va confirmar que cap decret del parlament del Regne Unit seria vàlid al Canadà sense el consentiment dels seus ciutadans (data que es considera com el inici de la independència del Canadà). Les apel·lacions al comitè judicial britànic van acabar el 1949. Finalment, es va crear una constitució pròpia (en un acte anomenat re-patriació de la constitució), quan el govern britànic va aprovar el Decret del Canadà, el 1982, formalitzant la independència del Canadà, encara que es reconeix al cap d'estat britànic i el país pertany a la Comunitat Britànica de Nacions.
El moviment per la sobirania de Quebec ha fet que el govern federal convoqués dos referèndums, el 1980 i el 1995, amb el 60% i el 50,6% en contra de la independència de la província.
Geografia
1995dfhdsa+jfdsafhsdjfks+lk dsh++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++'illa de Vancouver a la del Pacífic. Precisament paral·lela a aquesta costa s'alça la serralada que conformen les Muntanyes Rocalloses, que culminen al mont Logan (6.050 m), prop de la frontera amb Alaska; paral·lels a la costa atlàntica hi trobem els estreps septentionals dels Apalatxes. La resta del país està formada per l'anomenat escut canadenc, plataforma rocosa molt rica en matèries primeres, i per extensos boscos i fèrtils praderies.
Els rius principals són el Mackenzie i el Sant Llorenç. Comparteix amb els Estats Units quatre dels cinc grans llacs d'Amèrica del Nord: Superior, Huron, Erie i Ontario; altres grans llacs canadencs són el Gran Llac dels Óssos, el Gran Llac dels Esclaus i el llac Winnipeg. Un altre riu és més conegut pels seus caients d'aigua que no pas per ell mateix: el Niàgara i les seves cascades.
Economia
:Article principal:Economia del Canadà+El Canadà forma part del NAFTA, el bloc comercial de l'Amèrica del Nord amb els Estats Units i Mèxic. Els seus principals socis comercials són aquests dos països, i la República Popular de Xina.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++-+++++++
OLA NOIS
Política
República Popular de XinaCanadà és una federació sota un sistema democràtic parlamentari i una monarquia constitucional. La seva sobirana és la monarca Reina Isabel II (qui és la cap d'estat canadenc) amb el títol de Reina de Canadà. Les prerrogatives del cap d'estat són exercides pel governador general, qui és generalment un polític retirat o altre canadenc destacat nominat per la reina amb consell del primer ministre de Canadà. El governador general és una figura no partidista qui té el paper de proveir assentiment real als projectes de llei emeses per la casa de comunes i el senat, llegint el discurs del tron, signant documents de l'estat, formalment obrint i tancant sessions del parlament i dissolent el parlament per a una elecció. Tant la reina com el governador general tenen poc poder real atès que gairebé sempre actuen sota assessoria del cap de govern canadenc, el primer ministre.
El governador general formalment nomina al primer ministre qui és generalment el líder del partit polític amb el major nombre d'escons a la Cambra dels Comuns. El primer ministre en torn nomina al gabinet extret per convenció dels membres del partit del primer ministre en la Cambra dels Comuns o el Senat.
La branca legislativa del govern, el parlament, posseeix dues casa: l'electa Cambra dels Comuns i el Senat, els membres del qual són nominats. Les eleccions per a la Cambra dels Comuns són convocades pel governador general amb la recomanació del primer ministre, a la seva discreció, però han d'ocórrer en un període no major a cinc anys després de l'última elecció. El parlament federal pot legislar únicament sobre aquelles àrees assignades per la constitució.
Hi ha tres partits polítics nacionals principals al Canadà: El Partit Liberal del Canadà (centre), el Partit Conservador del Canadà (dreta) i el Nou Partit Democràtic (esquerra). El Partit Liberal ha governat el Canadà 32 dels últims 42 anys, i és el partit en el poder avui, dirigit pel primer ministre Paul Martin. L'altre partit que ha governat és el Partit Conservador Progressista i el seu predecessor el Partit Conservador. El Partit Conservador Progressista es va unir a l'Aliança Canadenca per formar el nou Partit Conservador del Canadà, el desembre, de 2003
Divisió administrativa
Províncies i territoris
2003Canadà està conformat per 10 províncies i 3 territoris:
- Colúmbia Britànica
- Alberta
- Saskatchewan
- Manitoba
- Ontàrio
- Quebec
- Nova Brunsvic
- Nova Escòcia
- Illa del Príncep Eduard
- Terranova i Labrador
- Territoris del Nord-Oest
- Yukon
- Nunavut
Àrees metropolitanes més importants
NunavutLes àrees metropolitanes amb població superior al milió d'habitants del Canadà són:
- Toronto, població: 5,2 milions
- Mont-real, 3,6 milions
- Vancouver, 2,1 milions
- Ottawa, 1,2 milions
- Calgary, 1,1 milions
- Edmonton, 1,0 milions
Demografia i llengua
La població estimada del Canadà és de 32 milions. La majoria d'aquests viuen al sud del país, amb el 80% a una distància inferiror o igual de 200 km de la frontera amb els Estats Units. La majoria dels canadencs son d'ascendència europea, principalment d'Anglaterra, Irlanda, França, Escòcia, Alemanya i Itàlia.
Atès que la taxa de creixement natural és molt baixa, Canadà té una política migratòria molt oberta. Des de la dècada dels vuitanta, milers d'immigrants d'origen asiàtic (principalment de Hong Kong, Xina, Corea del Sud i Índia), s'hi han establert permanentment. Canadà també té una política de reclutament de professionals industrials i empresarials dels països socis del NAFTA, Estats Units i Mèxic, i un programa de feina agrícola temporal amb Mèxic.
L'anglès i el francès són les dues llengües oficials del Canadà. Des de 1969 les dues llengües tenen el mateix estatus en el govern federal, i Canadà s'ha redefinit com un país bilingüe i multicultural.
- L'anglès i el francès tenen el mateix estatus al Parlament, a les Corts Federals i en totes les institucions federals.
- Tots el judicis criminals són en anglès o francès.
- Tothom té el dret de rebre els serveis governamentals en anglès o francès.
- Els grups minoritaris reconeguts pel govern tenen el dret de rebre educació en els seus idiomes.
- Encara que el multiculturalisme és la política oficial del govern, per a convertir-se en ciutadà canadenc, els immigrants han de parlar anglès o francès.
- Més del 98% dels canadencs parlen anglès o francès, o ambdós.
Enllaços externs
- [http://www.gc.ca Pàgina Oficial del Govern del Canadà]
Categoria:Canadà
als:Kanada
ja:カナダ
ko:캐나다
ms:Kanada
simple:Canada
th:ประเทศแคนาดา
zh-min-nan:Canada
Jamaica
Jamaica és un estat insular de del Carib situat al sud de Cuba i a l'oest de l'illa de l'Espanyola.
Espanyola
Categoria:Jamaica
Categoria:Illes
ja:ジャマイカ
ko:자메이카
ms:Jamaika
simple:Jamaica
zh-min-nan:Jamaica
Austràlia
L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, però el continent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Coral i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest.
De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És la sisena nació més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil, però la seva població no arriba als 20 milions de persones.
El sostre del país és el mont Kosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal és el Murray, amb 2.575 metres de longitud.
Políticament és una federació d'estats pertanyent al Commonwealth, amb la reina (o el rei) del Regne Unit com a cap de l'estat.
La capital és Canberra, i les ciutats principals, amb més d'un milió d'habitants, són Sydney, Melbourne, Brisbane, Perth i Adelaide.
Adelaide
Geografia i clima
Quasi un terç del territori és al nord del Tròpic de Capricorn, cosa que implica que un 70% del país sigui terra àrida o semiàrida, amb grans extensions de terreny deshabitades. Un 20% de la superfície del país està ocupada pels 12 deserts principals d'Austràlia. La pluviositat mitjana anual és de 465 mm, però depèn molt del lloc concret.
La població habita les costes, on el clima és molt més agradable. Hi ha condicions tropicals humides a l'extrem nord, temperatures càlides i suaus a les costes centrals de l'est i l'oest, i fred a les costes meridionals de Tasmània. Però en general totes aquestes zones del país gaudeixen d'estius càlids i hiverns relativament suaus, i rarament hi neva.
Extensió i població per estats i territoris
Categoria:Austràlia
ms:Australia
ko:오스트레일리아
ja:オーストラリア
simple:Australia
th:ประเทศออสเตรเลีย
zh-min-nan:Ò-tāi-lī-a
Nova Zelanda
Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es composa de nou illes, sent l'Illa del Nord i l'Illa del Sud les que tenen mes extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns d'ells encara en activitat, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innumerables rius.
Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, oferint zones naturals totalment disperses.
Història
Al voltant de l'any mil abans de la nostra era, els pobles lapita van emigrar a Nova Zelanda. Fugien de les guerres i de la fam. A Nova Zelanda van trobar un gran rebost animal i vegetal. Es va donar una segona època d'assentaments, anomenat el Període Maori Clàssic. Aquests colons van desenvolupar l'agricultura en la nova terra. En el període entre els segles XII al XIV, la necessitat d'aconseguir mes terra de cultiu va afavorir la proliferació de guerres entre les diferents tribus maoris assentades a Nova Zelanda, moltes d'elles van ser massacrades i el canibalisme es va fer més patent.
El 1642 l'explorador holandès Abel Tasman va arribar a terres neozelandeses trobant-se una forta resistència per part dels maoris. Va cristianitzar la "Badia dels Assassinats" (avui Golden Bay) i va batejar la nova terra com Statenlandt, suposant que es tractava del continent austral que arribava fins a la Terra dels Estats, a Amèrica del Sud. A les oficines de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals es va canviar el nom, ja que acabaven de descobrir que la Terra dels Estats només era una illa (avui illa dels Estats), i l'anomenaren "Nieuw Zeeland" en remembrança de la província neerlandesa de Zelanda, separada pel mar de la província d'Holanda, igual que Nova Zelanda de Nova Holanda (Austràlia).
L'explorador anglès James Cook va navegar per tota la costa neozelandesa demostrant que està formada per dues grans illes. Cook va proclamar Nova Zelanda territori de la Corona Britànica. Els primers assentaments de colons es componien de pescadors i mariners que van introduir la prostitució i múltiples malalties, també canviaven armes de foc per pedres precioses amb els maoris provocant grans massacres entre diferents tribus que es van conèixer com "les Guerres dels Mosquets". Aquests enfrontaments van portar a un dramàtic descens de la població autòctona.
En 1838 Nova Zelanda era un territori sense llei, que unit al setge colonial francès va provocar el Tractat de Waitangi pel qual els habitants cedien la sobirania de la seva terra a la Corona Anglesa a canvi de protecció. Per les diferències de significats entre la llengua maori i l'anglesa es van donar mals entesos d'allò que s'ha pactat provocant grans conflictes: com la possibilitat de venda de terres a colons no anglesos al que els autòctons es negaven fortament.
La situació va finalitzar en una guerra entre ambdós parts on els colons es van fer amb la gran majoria de les terres maoris durant tota la resta del segle XIX. Els maoris veien com la seva cultura tendia a desaparèixer. Al final del segle XIX Nova Zelanda es va convertir en el graner del Regne Unit, exportant-se productes agrícoles així com carn a diferents països europeus. No seria fins a 1947 que el país va aconseguir la total independència del Regne Unit. Les relacions entre els dos països van seguir sent molt estretes com es va poder veure quan les tropes neozelandeses van lluitar al costat britànic en ambdós guerres mundials. Entre els anys 70 i els 80 de segle XX, Nova Zelanda va perdre el seu mercat europeu cosa que, ajuntada amb la crisi del petroli, va fer que l'economia del país es ressentís fortament. El 1984 es va firmar un tractat de lliure comerç amb Austràlia.
Geografia
El territori de Nova Zelanda consisteix en un arxipèlag principal amb dues illes grans i diverses illes a les seves costes, altres arxipèlags menors i illes allunyats, i territoris autònoms.
L'arxipèlag principal consta de les illes del Nord i del Sud, separades pel estret de Cook.
- Illa del Nord (North Island, «Te Ika a Maui» en maori, el peix de Maui). És l'illa amb més població on hi ha la capital Wellington i la ciutat més gran, Auckland.
- Portland, a la badia de Hawke.
- White, a la badia de l'Abundància, anomenada Blanca perquè sempre estava envoltada d'un núvol blanc. En realitat és un volcà.
- Alderman, grup d'illots a la península de Coromandel.
- Mercury, grup d'illes a la badia de Mercury.
- Great Barrier, illa habitada que forma una barrera natural a l'entrada del golf d'Harauki.
- Hen and Chickens, grup d'illes al nord d'Auckland.
- Three Kings, són tres illes davant del cap nord i el seu nom fa referència als Tres Reis Mags d'Orient.
- Kapiti, a la costa oest, és una reserva natural d'ocells.
- Bay of Islands, és una badia amb 144 illes, declarada parc marítim i històric, on s'hi fundà la primera colònia.
- Illa del Sud (South Island, «Te Wai Pounamu» en maori, terra del jade verd). És l'illa més gran, amb les muntanyes nevades dels Alps del Sud, glaceres, fiords i boscos exuberants.
- Stewart, és la tercera illa en superfície, al sud de l'illa del Sud.
- Illes Chatham, arxipèlag a 800 km a l'est de l'illa del Sud. Habitades pels moriori, poble d'origen incert de cultura polinèsia, van ser envaïdes pels maoris de l'illa del Sud el 1832, i incorporades a Nova Zelanda el 1842.
- Chatham.
- Pitt.
- Illes Kermadec, a mig camí entre l'illa del Nord i les Tonga, van ser incorporades a Nova Zelanda el 1887.
- Raoul.
- Macauley.
- Curtis.
- Illes sub-antàrtiques.
- Bounty, illots descoberts pel vaixell Bounty abans del famós amotinament.
- Antípodes, illots situats just als antípodes del canal de la Mànega.
- Auckland, illots ocupats pels maoris el 1842, va ser una base balenera. Avui són deshabitats.
- Campbell, és l'illa neozelandesa que es troba més al sud.
- Snares.
- Territoris autònoms.
- Tokelau.
- Illes Cook.
- Niue.
categoria:Nova Zelanda
als:Neuseeland
ja:ニュージーランド
ko:뉴질랜드
ms:New Zealand
simple:New Zealand
th:ประเทศนิวซีแลนด์
zh-min-nan:Aotearoa
Índia
L'Índia (nom oficial: República de l'Índia, abans Unió Índia) és un estat situat al sud de l'Àsia, que ocupa la major part del subcontinent indostànic. És el país més poblat després de la Xina, amb més de mil milions d'habitants (les projeccions indiquen que pot sobrepassar la Xina el 2050), i el setè en extensió, amb una línia de costa de més de 7.000 km, banyats per l'oceà Índic.
L'Índia té 15.000 km de fronteres terrestres. Limita al nord-oest amb el Pakistan, al nord amb l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan, al nord-est amb Myanmar i Bangladesh. A l'est limita amb el golf de Bengala i a l'oest amb la mar Aràbiga. Al sud-est, l'estret de Palk separa l'Índia de Sri Lanka, i al sud-oest té a prop les illes Maldives. Pertanyen a l'Índia les illes Laquedives (al nord de les Maldives) i les illes Andaman i Nicobar, a l'est de la península de Malacca.
L'Índia ha crescut significativament, tant en població com en importància estratègica, els darrers vint anys. Avui dia, l'economia índia és la quarta del món segons el producte interior brut (PIB) mesurat segons la paritat del poder adquisitiu, i el seu PIB en termes absoluts (445.000 milions de dòlars) era el 13è del món l'any 2000; el 1997, l'agricultura representava el 25% del PIB, les indústries un 30% i els serveis el 45%. L'any 2003 es considerava la segona economia mundial de creixement més ràpid.
És la democràcia parlamentària més gran de la Terra pel que fa al nombre d'habitants i també ha esdevingut una notable potència regional, ja que posseeix una de les forces militars més importants del món i, a més, és una dels pocs països que té armament nuclear.
Està estructurada com una república federal, on el president és el cap d'Estat, però els seus poders són simbòlics; això explica probablement que un intocable hagi pogut accedir a aquesta funció. Els presidents i vicepresidents són elegits indirectament cada 5 anys per un col·legi especial. El vicepresident no esdevé necessàriament president si el president mor o dimiteix.
L'Índia és el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues i ha estat el lloc de naixement de quatre de les principals religions mundials: l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. Va formar part de l'Imperi Britànic abans d'assolir la independència el 1947.
Geografia i clima
1947
Tots els estats indis del nord i el nord-est es troben accidentats per la serralada de l'Himàlaia, que s'estén des de Jammu i Caixmir, al nord, fins a Arunachal Pradesh, a l'extrem oriental, i conforma la majoria dels límits orientals de l'Índia. La resta de l'Índia septentrional, central i oriental està formada per la fèrtil plana Indogangètica. Cap a l'Índia occidental, a la frontera sud-est del Pakistan, es troba el desert de Thar. La part meridional de la península és gairebé tota composta per l'altiplà del Dècan. Aquest altiplà està flanquejat per dues serralades litorals poc elevades, els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals.
A l'Índia hi ha grans rius com l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, el Yamuna, el Godavari, el Krishna, el Narmada i el Kaveri.
Les ciutats principals són Mumbai (Bombai), amb 12,7 milions d'habitants, i Delhi, la capital, amb més de deu. Les segueixen en importància Bangalore, Calcuta i Chennai (Madràs), totes amb més de quatre milions; Ahmedabad i Hyderabad, amb més de tres milions; amb més de dos milions d'habitants hi ha sis ciutats índies, i dinou tenen més d'un milió.
El clima indi varia des del clima tropical al sud fins a un clima més temperat al nord. Les parts de l'Índia que toquen a l'Himàlaia tenen el clima propi de la tundra. La temporada de pluges arriba per mitjà dels monsons.
Divisió administrativa
L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen cadascun un parlament i un govern; 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central; i el territori nacional de la capital, Nova Delhi.
Estats:
Territoris:
- Chandigarh
- Dadra i Nagar Haveli
- Daman i Diu
- Illes Andaman i Nicobar
- Laquedives o Lakshadweep
- Pondicherry
Territori de la capital nacional:
- Delhi
Llengües
A part de l'hindi, llengua nacional, i l'anglès, llengua administrativa, que són oficials a tota la república, l'Índia té 21 llengües nacionals més, oficials en diversos dels seus estats: assamès, bengalí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, kannada o kanarès, konkani, maithili, malaialam, manipuri o meitei, marathi, nepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú.
També hi ha una sèrie de llengües regionals i dialectes. Les llengües índies no usen l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.
Religió
Les principals religions practicades a l'Índia són l'hinduisme i l'islamisme. El budisme, originari del nord de l'Índia, no és practicat de veres actualment, sinó tan sols per tibetans desplaçats des de la conquesta del Tibet per part de la Xina, i alguns intocables que van ser convertits per Bhimrao Ramji Ambedkar. El sikhisme està força estès en algunes zones, com el Panjab.
Pàgines que s'hi relacionen
- Ciutats de l'Índia
India
als:Indien
[[got:
Malàisia
La Federació de Malàisia és un estat del sud-est d'Àsia. Està integrada per la Malàisia Peninsular (131.588 km²) i els estats de Sarawak (124.450 km²) i Sabah (73.711 km²) a la part nord de l'illa de Borneo (Kalimantan), situada a l´arxipèlag indonesi, a uns 640 km de la península. Un dens bosc tropical cobreix prop del 70% de la seva superficie.
Una cadena de muntanyes en direcció nord-sud, envoltada de planícies costeres travessa la península de Malàisia.
A Sabah i Sarawak les planes s'eleven cap a l'interior muntanyós. Les precipitacions anuals són abundants. L'economía es basa en les plantacions de cautxú i la mineria d'estany, els principals jaciments dels quals es troben als estats de Peraque i Selange, a la costa oest. La tala indiscriminada i l'ús d'herbicides altament tòxics són preocupants. Preocupa que les especies nadives d'arbres siguin perjudicades de forma irreparable. Per combatre la deforestació s'està impulsant el comerç i la indústria del bambú
Categoria:Malàisia
als:Malaysia
ja:マレーシア
ko:말레이시아
ms:Malaysia
simple:Malaysia
th:ประเทศมาเลเซีย
zh-min-nan:Má-lâi-se-a
Sud-àfrica
Republiek van Suid-Afrika (Afrikaans)
Republic of South Africa (Anglès)
IRiphabliki yaseNingizimu Afrika (Zulu)
|
|
| Lema Nacional: !ke e: ǀxarra ǁke (Khoisan del Xam: gent diversa unida) [http://www.suedafrika.org/sae/en/index.asp?DocumentID=120] |
| Imatge:Localització Sudàfrica.png |
| Llengües oficials | afrikaans, anglès, zulu, xhosa, swazi, ndebele, sotho del sud, sotho del nord, tsonga, tswana i venda |
| Capitals | Ciutat del Cap (legislativa)
Pretoria (administrativa)
Bloemfontein (judicial) |
| Ciutat més gran | Ciutat del Cap (cens 1991) |
| President | Thabo Mbeki |
Superfície
- Total
- % aigua | Posició 24è
1.219.912 km²
Despreciable |
Població
- Total (2002)
- Densitat | Posició 26è
43.647.658
36 hab/km² (136è) |
Independència
-Data1 |
Del Regne Unit:
31 de maig, 1910
|
| Moneda | Rand |
| Zona horària | UTC +2 |
| Himne nacional | Nkosi Sikelel' iAfrika (Déu beneeixi Africa)/Die Stem van Suid-Afrika (La crida de Sud-àfrica)
|
| Domini d'internet | .za |
| Codi telefònic | 27 |
| Gentilici | sud-africà, sud-africana |
| (1) Formada com a Unió de Sud-àfrica. El nom canvià a República de Sud-àfrica el 31 de maig, 1961. |
Sud-àfrica és una república a l'extrem més meridional d'Àfrica. Limita al nord amb Namíbia, Botswana i Zimbabwe, al nordest amb Moçambic i Swazilàndia. Lesotho és un país contingut en la seva totalitat dins les fronteres de Sud-àfrica.
Ètnicament parlant, Sud-àfrica és un dels països més diversos d'Àfrica, i concentra la major quantitat de població d'origen europeu del continent. Conflictes racials i ètnics han jugat un paper destacat en gran part de la història i política del país.
Altres noms
Sud-àfrica té 11 idiomes oficials, només superada per l'India. Com a conseqüència d'això, el país té diferents noms oficials. Aquests són:
Republiek van Suid-Afrika (afrikaans),
Republic of South Africa (anglès),
IRiphabliki yeSewula Afrika (ndebele),
IRiphabliki yaseMzantsi Afrika (xhosa),
IRiphabliki yaseNingizimu Afrika (zulu),
Rephaboliki ya Afrika-Borwa (pedi),
Rephaboliki ya Afrika Borwa (sotho),
Rephaboliki ya Aforika Borwa (tswana),
IRiphabhulikhi yeNingizimu Afrika (swati),
Riphabuḽiki ya Afurika Tshipembe (venda) i
Riphabliki ra Afrika Dzonga (tsonga). També reconeix 8 idiomes no oficials (fanagalo, lobedu, ndebele del nord, phuthi, llenguatge dels signes, khoe, nama i san).
Història
Sud-àfrica és una de les nació-estat més antigues d'Àfrica. Sud-àfrica va ser habitada pels khoi, san, xhosa, zulu i altres pobles quan els colons holandesos van arribar-hi el 1652. La Gran Bretanya es va anar imposant progressivament fins que hi hagué la guerra entre holandesos i britànics i dues guerres Boer. El 1910, les quatre principals repúbliques a la regió s'uniren formant l'Unió de Sud-àfrica. El 1931 Sud-àfrica esdevingué plenament sobirana i autònoma sota la corona britànica. El 1961 es converteix en una república.
Els descendents dels colonitzadors blancs seguiren sent minoria entre els africans negres. Després de la Segona Guerra Mundial, els blancs van poder mantenir el seu domini creant l'apartheid, una sèrie de lleis dures separant la comunitat per races. El sistema de l'apartheid va anar fent-se més i més controvertit a finals del segle vint, portant a sancions generalitzades i inestabilitat creixent i opressió pel partit nacional sl govern. Al 1990, després d'un llarg període de resistència per diferents moviments antiapartheid, sobretot pel Congrés Nacional Africà (CNA), el partit nacional al govern va fer el primer pas per negociar la seva pròpia sortida del poder quan va aixecar la prohibició del CNA i altres organitzacions d'esquerres i va alliberar Nelson Mandela de la presó després de passar-hi 27 anys. La legislació de l'Apartheid va ser progressivament eliminada i les primeres eleccions multiracials van tenir lloc el 1994. El CNA va guanyar amb una àmplia majoria i ha estat en el poder des de llavors. El control del país és ara principalment en mans de la majoria negra que fa aproximadament el 80% de la població. Tot i els diferents passos voluntaris i legislatius per redreçar l'economia provocada per l'aparheid, el control de l'economia sud-africana segueix principalment en mans de la minoria blanca.
Política
El govern sud-africà opera sota un sistema parlamentari, tot i que el President sud-africà és Cap d'Estat i també Cap del Govern. El President és escollit per una sessió conjunta de les dues cambres del parlament que consisteix en la Assamblea Nacional o cambra baixa i el Consell Nacional de Províncies o cambra alta.
L'assamblea nacional té 400 membres escollits per representació proporcional. El Consell Nacional de Províncies, que va substituir el Senat el 1997, està format per 90 membres representant cadascuna de les 9 províncies Sudafricanes així com les grans ciutats.
Cada província sud-africana té una única cambra provincial legislativa i un Consell Executiu encapçalat per un Primer ministre.
Províncies
Sud-àfrica està dividia en nou províncies: Eastern Cape, Free State, Gauteng, KwaZulu-Natal, Mpumalanga, Limpopo, Northern Cape, North West i Western Cape.
Geografia
Sud-àfrica es troba a l'extrem meridional del continent africà.
Economia
Sud-àfrica és un país en vies de desenvolupament amb ingressos mitjos amb abundància de recursos, ben desenvolupat en els sectors financer, legal, comunicacions, energia i transport amb un mercat borsari que està comptabilitzat entre els 10 més grans del món i amb unes infraestructures que permeten una distribució efecient de mercaderies als majors centres urbans de la regió. No obstant, tot i que el creixement ha estat positiu durant 10 anys seguits, no ha solucionat el 30% de la taxa d'atur ni els majors problemes que resten de l'època de l'apartheid, especialment els problemes de pobresa i falta de poder econòmic entre els grups desavantatjats. Hi ha altres problemes com ara el crim, corrupció i el SIDA. A principis del 2000, el president Thabo Mbeki va prometre promoure el creixement econòmic i l'inversió estrangera relaxant les restrictives lleis laborals, iniciant un procés de privatització i retallant despeses del govern innecessàries. La seva estratègia es troba amb força reticències dels sindicats.
S'estima que a Sud-àfrica hi ha uns 4,79 milions de seropositius. El govern ha assignat, amb força retard, importants recursos per lluitar contra la malaltia. Un estudi recent (de lAfrican Journal of Aids Research, Thomas Rehle i Olive Shisana) mostra que la taxa d'infecció comença estabilitzar-se (de 4,2% al 1,7% per les edats compreses entre els 15 i els 49 anys) i que les morts degudes al SIDA assoliran un màxim el 2008 amb 487.320.
Des de que Sud-àfrica va obrir les seves fronteres després del fi de l'Apartheid, grups de crim organitzats han entrat al país i la majoria del comerç mundial de droga passa per les seves fronteres. Sud-àfrica també és el quart productor de marihuana del món.
La volatilitat del rand ha afectat l'activitat econòmica, amb l'ensorrament del rand durant el 2001 (assolint un mínim històric de 13,85 rands per dòlar, augmentant temors d'inflació i fent que el banc central incrementés els tipus d'interès), però des d'aleshores s'ha recuperat dràsticament, canviant-se per menys de 7 a l'octubre del 2003, portant a una millora pel què fa la inflació i el banc central ha abaixat tipus d'interès tot i que els exportadors amenacen d'acomiadar treballadors.
Categoria:Sud-àfrica
ja:南アフリカ共和国
ko:남아프리카 공화국
ms:Afrika Selatan
simple:South Africa
zh-min-nan:Lâm-hui
Nigèria
La República Federal de Nigèria és un país d'Àfrica Occidental, banyat pel golf de Guinea (oceà Atlàntic). Limita al nord amb Níger, a l'est amb Txad (a través del llac Txad) i amb el Camerun, a l'oest amb Benín al sud de Nigèria, al Golf de Guinea, es troba l'illa de Bioko que pertany a (Guinea Equatorial).
És el país més poblat d'Àfrica. La capital és Abuja, fins al 1991 ho havia estat Lagos.
categoria:Nigèria
ja:ナイジェリア
ko:나이지리아
ms:Nigeria
simple:Nigeria
zh-min-nan:Nigeria
Kenya
Kenya és un país de l'Àfrica Oriental, limitat al nord per Sudan i Etiòpia, a l'est per Somàlia i per l'Oceà Índic, al sud per Tanzània i a l'oest per Uganda. La capital és Nairobi.
Com a curiositat cal remarcar que la pronúncia correcta del nom del país, Kenya, no és pas /kènia/, com massa sovint se sent a dir, sinó /kenya/, ja que en suahili el dígraf ny es pronuncia igual que en català.
Categoria:Kenya
ja:ケニア
ko:케냐
ms:Kenya
simple:Kenya
th:ประเทศเคนยา
zh-min-nan:Kenya
Iraq
La República Federal de l'Iraq és un estat del Pròxim Orient, situat al Golf Pèrsic.
Limita amb l'Iran, Síria, Kuwait, l'Aràbia Saudita, Jordània i Turquia.
Rius importants:
- Tigris
- Eufrates
Històricament hi va estar situada Babilònia.
La població majoritària es distingeix per ser àrab, però hi ha grups ètnics com els kurds i religiosos com els musulmans xiïtes i sunnites.
Províncies
L'Iraq està dividit en 18 províncies (muhafazat, en singular muhafazah):
thumb
Esdeveniments
- 15 d'octubre de 2005 - S'aprova en referèndum la constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
Categoria:Iraq
ja:イラク
ko:이라크
ms:Iraq
simple:Iraq
th:ประเทศอิรัก
zh-min-nan:Iraq
Gibraltar
Gibraltar és una colònia britànica situada al penyal que domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic. Al sud de la península Ibèrica, el penyal de Gibraltar (en anglès the Rock) és una gran muntanya rocosa que s'alça arran de mar convertida en fortalesa.
La ciutat és un centre bancari i turístic, i base de l'Armada Britànica (Royal Navy).
Idioma oficial anglès
Capital (Gibraltar)
Governador i Comandant en Cap:Sir Francis Richards
Ministre principal Peter Caruana
Superfície 10 km2
Població 28.000 (1998)
Densitat No comparat 2800/km2
Moneda: Lliura de Gibraltar.
Canvi fix respecte a la lliura esterlina.
Fus horari UTC +1
Domini Internet .gi
Codi telefònic 9567 (des d'Espanya) 350 (des de qualsevol part del món)
Història
Gibraltar i Abila (antiga ciutat i promontori en l'actual Ceuta) formaven les anomenades Columnes d'Hèrcules, que els mariners fenicis van marcar amb unes columnes de plata per a assenyalar als pobles mediterranis els límits segurs de navegació.
El nom de Gibraltar (Kalpe per als grecs) prové de l'àrab Djebel al-TariK ??? ???("muntanya de Tarik") en honor del general musulmà Tarik ibn Ziyad.
Anglaterra i Holanda, dos grans potències marítimes, eren enemigues de l'aspiració de Felip d'Anjou (Felip V) al tron d'Espanya. Al juliol de 1702, durant la Guerra de Successió Espanyola, van arribar A Cadis i van desembarcar a Rota i Port de Santa Maria.
El 4 d'agost de 1704, altra esquadra anglesa va prendre Gibraltar. El seu comandant va prendre possessió del Penyal en nom de l'Arxiduc Carles d'Àustria, pretendent al tron d'Espanya. Un dels protagonistes d'aquests esdeveniments és el cèlebre Marlborough (cridat Mambrú pels espanyols). Nou anys més tard, la conquesta es va formalitzar mitjançant el Tractat d'Utrecht (1713), en el qual Espanya cedia al Regne Unit l'ús del Penyal amb la condició d'evitar, o en defecte d'això controlar, el contraban cap a Espanya.
Espanya va fer diversos intents de reconquerir aquesta ciutat, en 1727, 1779 fins a 1782, i no va reconèixer l'ocupació d'aquesta zona del seu territori i ho va posar en restitució, establint un límit fronterer entre el Regne Unit i Espanya. En 1783, pel tractat de Versalles, Espanya va acceptar la cessió de la sobirania de Gibraltar al Regne Unit a canvi de la recuperació de Menorca i part de Florida.
Tots els intents per recuperar Gibraltar van fracassar a causa de la superioritat anglesa en el mar. L'escriptor espanyol, nascut a Cadis, José Cadalso va morir en un d'aquests intents.
Es va establir una frontera i camp militar a Gibraltar. Els gibraltarenys de 1704 s'havien refugiat amb la insígnia del seu municipi a Sanr Roc i al costat d'aquest poble va créixer l'anomenat Los Barrios. Més tard va ser repoblada Algesires (abandonada des de 1369).
1369
Durant la Guerra Civil Espanyola, les tropes britàniques van ocupar l' itsme, que no havia estat cedit a Anglaterra i que pertanyia a Espanya, on van construir un aeroport. L'aeroport es troba il·legalment situat sobre territori espanyol, pel que la seva administració ha estat reclamada pel govern espanyol. Les converses mantingudes amb Londres han finalitzat en un acord d'administració conjunta per part d'Espanya i el Regne Unit de les instal·lacions, encara que solament hi ha vols regulars amb aeroports britànics.
Durant la Segona Guerra Mundial, Gibraltar va ser la base d'operacions militars britàniques entre l'Atlàntic i el Mediterrani, a més de ser l'únic territori de l'Europa continental que es va mantenir lliure d'ocupació per les forces de l'Eix.
Francisco Franco la considerava un afront a la dignitat espanyola. Intentant forçar una devolució va mantenir tancada "el reixat" durant gairebé 13 anys, el que va impedir la comunicació directa entre les poblacions a un costat i a l'altre de la frontera. Després de finalitzar la dictadura, de nou es va permetre el pas de viatgers i mercaderies.
En l'actualitat els governs espanyols segueixen reclamant la sobirania o cosoberanía del Penyal, però aquesta reclamació sempre ha estat rebutjada pel govern britànic; els habitants de Gibraltar han defensat el seu dret d'acte-determinació, garantit per la Carta de l'ONU en la seva resolució Nº 1514 (XV), i, en referends convocats per les autoritats locals, han rebutjat desvincular-se de la sobirania britànica.
Demografia
Com és propi en un port mediterrani de màxima importància, la població actual de Gibraltar té un origen divers: principalment britànic i espanyol, amb minories d'origen italià, portuguès i maltès; i àrabs i jueus originaris del Marroc i altres països del sud del Mediterrani.
Els ciutadans de Gibraltar són cridats "llanitos", possiblement de l'italià gianni (gióvanni: 'jove'). La variant del dialecte andalús que es parla en la colònia rep també aquest nom.
La llengua oficial és l'anglès, encara que molts parlen també l'espanyol i un dialecte propi cridat llanito.
Les religions més professades són el catolicisme (76%) el protestantisme (6%), l'anglicanisme, l'islam (6,9%), el judaisme (2,3%), cap o altra 7% (1991).
Gibraltar és un dels territoris més densament poblats del món, amb aproximadament 4.245 persones per km2. La demanda d'espai s'ha solucionat amb l'ocupació de terres al mar, que actualment suposa un terç de la superfície total de la ciutat.
Economia
Més de 5 milions de turistes visiten Gibraltar cada any. A més, la seva economia es dóna suport també en el contraban de begudes alcohòliques i tabac amb Espanya, ja que a Gibraltar estan lliures d'impostos i són molt més barats, i el tràfic il·legal de drogues (especialment haixix marroquí i cocaïna del sud-est asiàtic) i d'immigrants subsaharians.
Gibraltar és un paradís fiscal, amb uns actius de més de 6.500 milions de lliures esterlines, i 10 empreses registrades en el seu territori per habitant. La Unió Europea ha demandat al Regne Unit el cessament dels privilegis de paradís fiscal i de les operacions de blanqueig de diners en el seu territori, pel que la viabilitat econòmica de la colònia és incerta.
Categoria:Regne Unit
Categoria:Territoris dependents
ja:ジブラルタル
ko:지브롤터
simple:Gibraltar
zh-min-nan:Gibraltar
Categoria:HistòriaCategoria:Ciències socials
als:Kategorie:Gschichte
ja:Category:歴史
ko:분류:역사
simple:Category:History
th:Category:ประวัติศาสตร์
Categoria:Regne UnitCategoria:Estats d'Europa
Categoria:Unió Europea
ja:Category:イギリス
ko:분류:영국
simple:Category:United Kingdom
th:Category:สหราชอาณาจักร
zh-min-nan:Category:Liân-ha̍p Ông-kok Thomas SuozziThomas Suozzi is the county executive of Nassau County, New York. He was first elected in 2001, the first Democratic county executive since Eugene Nickerson left office in 1971. On November 8, 2005, he won re-election as the Nassau County Executive. He followed Republican Thomas Gulotta. Suozzi previously served as Mayor of Glen Cove, New York. He became County Executive at a time when the county was near bankruptcy, being elected by a margin of 2 to 1 in in a County with more registered Republicans than any county in New York State.
He was born and raised in Glen Cove, New York, graduated from Boston College and Fordham University. Suozzi is married to his wife Helene and has three children.
Suozzi has been a controversial and maverick figure, he has platformed for a "Fix Albany" campaign, blaming many of Nassau County's problems on the notoriously dysfunctional state legislature (which meets in Albany, New York). His criticisms included both Republicans and Democrats in the state legislature, even advocating for the defeat of incumbent legislators, Democrats included. Many feel this caused him to be left out of the New York State Delegation at the 2004 Democratic National Convention which nominated Senator John Kerry for President, although the Democratic speaker of the New York State Assembly has denied that was the reason.
A moderate Catholic Democrat, in 2005, he advocated curtailing abortions by speaking out in favor of alternate options for pregnant women considering abortion, including adoption and homes for single mothers. Many liberals accused Suozzi of paying lip service to the conservative and moderate pro-life voters in an attempt to neutralize any major Republican opposition.
Suozzi was reelected as county executive, defeating his Republican rival Greg Peterson 59%-38% on November 8, 2005. He has been rumored to be interested in running for Governor of New York in 2006.
External links
- [http://www.nassaucountyny.gov/official/county/agencies/CountyExecutive/ Nassau County executive official page]
Category:Nassau County, New York
Suozzi, Thomas
Levy, Steve
Suozzi, Thomas
przetargi wegetarianizm mieszne filmy Sennik online cheap tickets
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Toshiro Hitsugaya
Tōshirō Hitsugaya (日番谷 冬獅郎 Hitsugaya Tōshirō) is a character in the anime and manga series Bleach. He is the captain of the 10th Division in the Gotei 13. His lieutenant is Rangiku Matsumoto.
Rangiku Matsumoto
Character outline
Tōshirō Hitsug
|
Enrique Fernandez Arbos
Enrique Fernandez Arbos (December 24, 1863 - June 2, 1939), Spanish violinist and composer, was born in Madrid, and trained at the conservatoire there, and later at Brussels and at Berlin under December 21, 1934) is a former international footballer from Denmark. He scored 42 goals in 51 matches for the national team. Danish football fans remember him for scoring on a heel kick against Sweden in 1965.
|
Callisto (Greek mythology)
This article is about the mythological figure. For other meanings, see Callisto.
From Greek mythology, Callisto was the daughter of Lycaon, the king of Arcadia, and possibly a nymph. Her name is derived from kalliste (καλλιστη), meaning "most beautiful."
The myth
A follower of Artemis, she
|
Fernandez Arbos
Enrique Fernandez Arbos (December 24, 1863 - June 2, 1939), Spanish violinist and composer, was born in Madrid, and trained at the conservatoire there, and later at Brussels and at Berlin under
London Midland and Scottish Railway (LMS) Royal Scot Class 6100 (British Railways' number 46100) Royal Scot is a preserved British steam locomotive.
|
Estadio Ricardo Saprissa Aymá
ESTADIO RICARDO SAPRISSA AYMA
Reseña histórica:
La primera idea en procura de lograr un terreno para la construcción de un campo de entrenamiento para el Deportivo Saprissa y con el tiempo un estadio propio, surgió entre 1955 y 1956.
Compra del terreno
La búsqueda no sólo de un terreno para entrenar, sino también de un lugar ideal para construir el futuro estadio del Deportivo Saprissa duró su tiempo.
Se necesitaba que el terreno tuviera vías de comunicación fluidas a las principales provincias en especial fácil acceso para los aficionados capitalinos. Luego de balancear los pr
|
Wikipedia:Articles for deletion/Empire Movies (Website)
| |
