:: wikimiki.org ::
| Imperi Persa |
Imperi PersaL'Imperi Persa és l'imperi que van formar els perses a l'Antiguitat, des del segle VII aC fins que Alexandre el Gran el va conquerir. Va dominar sobre l'Orient Pròxim, però va perdre les Guerres Mèdiques contra els grecs malgrat la seva superioritat en nombre de guerrers.
L'historiador grec Heròdot va descriure molt detalladament l'Imperi Persa en la seva obra sobre les Guerres Mèdiques.
L'Imperi Persa estava format per molts pobles diferents, sobre els quals dominaven els perses pròpiament dits. Però els perses no van imposar la seva cultura als altres pobles, sinó que van tolerar les religions, els idiomes i els costums de cada país conquerit: fins i tot van permetre que els jueus tornessin al seu país.
La religió dels perses era el zoroastrisme, i la seva llengua el persa antic.
Categoria:Història
Categoria:Pèrsia
ja:ペルシア
ko:페르시아 제국
AntiguitatL'Edat Antiga o Antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà el 476, que marca l'inici de l'Edat Mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric.
El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis.
El règim polític més abundant és la monarquia. Sorgeix el comerç com a tal, amb l'aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.
L'Edat Antiga conté dues èpoques:
# Antic Orient, amb l'auge de les primeres civilitzacions a l'Extrem Orient (Xina, Índia) i a l'Orient Pròxim (Mesopotàmia, Egipte).
# Antiguitat Clàssica, amb el predomini de l'Antiga Grècia i Roma.
Antic Orient
A l'Antic Orient és on va sorgir l'escriptura i, amb ella, la Història pròpiament dita. La cultura es va centrar sobretot a les valls dels grans rius de l'Àsia (com ara el Riu Groc, el Ganges, el Tigris i l'Eufrates) i al Nil.
Tant els països de l'Extem Orient (Índia, Tibet, Xina) com els del Pròxim Orient (Egipte, Imperi Persa, Mesopotàmia) van desenvolupar una gran varietat de cultures, amb molts idiomes (i sistemes d'escriptura), religions, sistemes polítics, etc.
Antiguitat Clàssica
L'Antiguitat Clàssica o Món Grecoromà va significar l'origen d'Occident, en contraposició a l'Orient que havia prevalgut fins llavors. Els grecs i els romans van rebre les influències dels pobles més antics i les van elaborar per fer-ne una creació original (sobretot els grecs).
Encara que la cultura grega va començar abans, la importància política de l'Antiga Grècia és resultat de la victòria sobre l'Imperi Persa en les Guerres Mèdiques. Més tard, amb les conquestes d'Alexandre el Gran, la cultura grega es va escampar per gran part de l'Orient Pròxim, i fins i tot va influir una mica en els països de l'Extrem Orient. Després, els romans van conquerir Grècia i la costa mediterrània de l'Orient Pròxim, a més de nous territoris al nord dels Alps.
Categoria:Història
Segle VII aC Esdeveniments:
- Fundació de Samarkanda, a l'actual Uzbekistan.
- Fi de l'imperi assiri
Personatges importants
- Tales de Milet
- Safo de Lesbos
Invents, descobriments, introduccions
- Primeres monedes usades pels lidis.
----
Un segle abans / Un segle després
Categoria:Segle VII aC
ja:紀元前7世紀
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim (també anomenat Pròxim Orient i Orient Mitjà) és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident). Es contraposa a l'Extrem Orient o Orient Llunyà. El nom dOrient Mitjà s'utilitza per influència de l'anglès Middle East, que es refereix a una divisió de l'Orient antiquada, però que despuès de la caiguda de l'Imperi Otomà ha començat a ser més utilitzada en anglès i traduïda a moltes llengües.
Encara que les definicions poden variar, en termes generals l'Orient Pròxim està compost pels següents països: Bahrain, Egipte, Turquia, Iran, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Oman, Qatar, Aràbia Saudita, Síria, els Emirats Àrabs Units, Iemen, i els territoris palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza.
Història
Coneixem la història d'aquesta regió sobretot pels escrits de l'Antic Testament i dels historiadors grecs, i per les excavacions que hi ha fet l'Arqueologia des del segle XIX.
Al llarg de la història, els països d'aquesta part del món sovint han experimentat els mateixos canvis. Per exemple, les conquestes de l'Imperi Persa, d'Alexandre el Gran i de l'Islam.
Situació actual
Actualment, aquesta regió és predominantment islàmica. La producció de petroli hi és molt important. Els Estats Units n'han ocupat alguns països. Un dels conflictes més importants de l'Orient Pròxim és el que hi ha entre Israel i els països àrabs.
Categoria:Geografia
Categoria:Història
ko:중동
ja:中東
simple:Middle East
th:ตะวันออกกลาง
Guerres MèdiquesLes Guerres Mèdiques són els dos conflictes bèl.lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides contra l'Imperi Persa a començaments del segle Vè aC. Els perses van atacar Grècia l'any 490 aC durant el regnat de Dàrius I, i van ser derrotats a la batalla de Marató. Deu anys més tard el rei Xerxes va tornar a invair Grècia amb un exèrcit terrestre i una flota encara més grans que les del seu antecessor, però va ser igualment vençut a la batalla naval de Salamina i a la terrestre de Platea.
categoria:Antiga Grècia
Antiga GrèciaAntiga Grècia, Grècia Clàssica o Civilització Hel·lènica és el conjunt de territoris i colònies de cultura i llengua gregues de l'antiguitat i, per extensió, de la seua cultura. L'Antiga Grècia és la base de la cultura occidental, sobre la que ha influit i segueix influint sempre ja sigui indirectament (a través de la cultura romana) o directament (sobretot a partir del Renaixement).
L'antiga Grècia no ocupava només el territori de la Grècia moderna, sinó també:
- altres àrees poblades pels grecs en l'antiguitat: Xipre, la costa Egea de Turquia (aleshores coneguda per Àsia Menor), la Magna Grècia (Sicília i el sud de la Península Itàlica).
- assentaments i colònies en les actuals Albània, Bulgària, Egipte, Sud de França, Líbia, costa mediterrània de la Península Ibèrica i Ucraïna.
- l'Imperi Persa després de les conquestes d'Alexandre el Gran.
Història
No hi ha un acord universal sobre el principi i la fi de l'Antiga Grècia: generalment, l'ús comú es refereix al període abans de l'Imperi Romà, però de vegades els historiadors fan servir altres perioditzacions.
Respecte al principi, alguns autors inclouen a l'Antiga Grècia les civilitzacions Minoica i Micènica (entre vora 1600 aC i 1100 aC). Altres consideren que aquestes civilitzacions eren tan diferents de la cultura clàssica grega posterior, que s'han de considerar diferents, i fan començar l'Antiga Grècia vora el 1000 aC o després, amb els Jocs Olímpics del 776 aC (els primers dels que es té constància històrica).
Sobre la fi de l'Antiga Grècia, molts autors consideren el període fins a la mort d'Alexandre Magne (el 323 aC) com a l'Antiga Grècia pròpiament dita, mentre que posteriorment, especialment amb la influència romana, ja parlen d'un període "Hel·lenístic" independent.
Sovint es divideix la història de l'Antiga Grècia en els tres períodes següents:
#Període Arcaic (des de la fundació dels primers estats grecs). Al principi hi ha l'edat heroica que coneixem per la mitologia grega, després un període del qual en sabem molt poc i finalment l'època pròpiament històrica.
#Període Clàssic (des de les Guerres Mèdiques). Hi destaquen les Guerres Mèdiques, la Guerra del Peloponès i les Guerres Macedòniques (dirigides primer per Filip II de Macedònia i després pel seu fill Alexandre el Gran).
#Període Hel·lenístic (des de la mort d'Alexandre el Gran fins a la conquesta de Grècia per part de Roma).
Economia
A diferència de les grans civilitzacions orientals, de caràcter essencialment continental i agrícola, la civilització grega va ser bàsicament marítima i comercial. La geografia de Grècia hi va jugar un paper fonamental, ja que el relleu accidentat dificultava els conreus.
Agricultura: Malgrat aquestes dificultats, durant l'època clàssica, l'agricultura grega es va adaptar al relleu existent, i a les valls, on l'aigua era més abundant, s'hi conreava blat i hortalisses, mentre que a les terres dels pendents de les muntanyes s'hi cultivaven la vinya i l'olivera, de la qual s'obtenia oli, un producte fàcilment comerciable. També s'hi plantaven figueres.
Ramaderia: Entre les oliveres i aprofitant les pastures de muntanya hi havia ramats de cabres i ovelles.
Comerç: La Grècia del segle VIII aC. era una societat eminentment rural, on la principal riquesa era la propietat de la terra, però a partir de l'any 700 aC. Grècia començà una colonització bàsicament comercial al llarg de la Mediterrània.
Bibliografia
- Heròdot, Històries
- Tucídides, Història de la guerra del Peloponès
Vegeu també
- Història de Grècia antiga: Alexandre el Gran
- Art grec:
- Arquitectura grega
- Escultura grega
- Ceràmica grega
- Poesia grega: Homer, Píndar, Sòfocles, Aristòfanes
- Mitologia grega
- Filosofia grega: Sòcrates, Plató, Aristòtil
- Ciència grega: Hipòcrates
- Grècia moderna
Categoria:Antiga Grècia
Categoria:Història
ja:古代ギリシャ
Heròdot
Heròdot (o Herodot) fou un historiador grec nascut a Halicarnàs cap el 485 aC. Va morir, segurament a Thurii, cap el 425 aC.
Va ser expulsat de la seva ciutat natal pel tirà Lagdamis. Va marxar a Atenes i segurament va contribuir a fundar la colònia de Thurii a la Magna Grècia (sud d'Itàlia).
Va escriure les Històries sobre les guerres mèdiques (les lluites entre els grecs i els perses), on descriu extensament, a més dels conflictes mateixos, la cultura dels nombrosos pobles que formaven part de l'Imperi Persa. Per aquesta obra se'l considera el pare de la història.
Categoria:Historiadors
Categoria:Grecs
ja:ヘロドトス
ko:헤로도토스
ms:Herodotus
ZoroastrismeEl Zoroastrisme era la religió dels antics perses, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran. Actualment la segueixen encara els anomenats parsis.
L'Avesta és el conjunt de llibres sagrats d'aquesta religió, si bé només en conservem una part molt fragmentària.
El zoroastrisme va substituir el politeisme indoeuropeu de la regió per un dualisme (si bé provinent tot del Creador): l'esperit del Mal o Angra Mainyu i el Gran Senyor o Ahura Mazda. Tots dos tenen els seus corresponents seguidors, sovint divinitats anteriors lleugerament transformades. Lluiten eternament pel domini del món i sobretot per convéncer l'ésser humà, l'únic amb llibertat per poder triar, perquè segueixi una doctrina o una altra. Aquest combat acabarà a la fi dels temps amb el triomf del bé i una purificació general, morts inclosos.
L'home ha de seguir en la seva vida els principis del bé, caracteritzat per la pietat i l'ordre. Quan mori serà jutjat segons les seves accions i viurà en un paradís o en un infern fins la gran lluita final.
El zoroastrisme manté restes de l'antiga religió iraniana, com per exemple els sacrificis i el paper central del foc i la llum (que esdevenen símbols del bé). Tanmateix el sacerdoci i la màgia tenen poca rellevància en comparació amb altres religions.
Categoria:Pèrsia
Categoria:Religions
ja:ゾロアスター教
ko:조로아스터교
simple:Zoroastrianism
Categoria:HistòriaCategoria:Ciències socials
als:Kategorie:Gschichte
ja:Category:歴史
ko:분류:역사
simple:Category:History
th:Category:ประวัติศาสตร์
LubikiLubiki wieś położona w gminie Czarna Woda, na Kociewiu, w południowej części województwa pomorskiego.
Kategoria:Powiat starogardzki
gry sportowe rozstpy Doda i Virgin gry Rolety
|
|
|
|
