:: wikimiki.org ::

Independència

Independència

La independència és la situació o estat durant el qual algú o quelcom no té cap relació amb algú o quelcom d'altre, al qual hi estava sotmès. Entre persones, s'entén la independència com a un símbol d'emancipació, de no-dependència (sigui moral, econòmica, etc.) de cap mena de ningú. Políticament, es veu la independència d'una regió com la situació en què aquesta regió es governa a ella mateixa sense haver de respondre, dependre o de contribuir a cap altra regió. Seria els cas dels estats. Els moviments independentistes són els que propugnen la independència d'un territori de l'estat del que forma part.

Vegeu també

- Independentisme català Categoria:política

Moral

L'ètica o moral és una branca de la Filosofia, i una subbranca de la axiologia, que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L'estudi de l'ètica està subdividit en diferents temes, entre els quals destaquen: la teoria del valor, la metaètica, la teoria de la conducta i l'ètica aplicada. El dilema sobre com s'ha d'actuar sorgeix per l'existència de la llibertat de l'ésser humà, a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls.

Disputes sobre el seu caràcter

El paper i la definició de l'ètica han estat controvertits al llarg de la història:
- Els filòsofs creuen que és una mena de ciència de la moral, tot i que no puguin demostrar-se els seus postulats
- Moltes religions consideren que l'ètica és una branca de la teologia, ja que les normes d'actuació estan prèviament dictades per Déu. La funció de l'ètica seria aplicar aquelles normes a la vida quotidiana i extreure'n noves normes segons les circumstàncies
- En les ciències socials, es creu que tota disciplina porta parella la seva ètica; per exemple l'economia té una ètica determinada pels mitjans per aconseguir els diners, la seva aplicació, les relacions laborals...
- Per últim, hi ha qui no està d'acord amb restringir l'ètica als éssers humans, per això parlen d'etologia

Breu història

L'aparició de l'ètica va tenir lloc alhora que altres fites del desenvolupament cerebral de l'home, va lligada a la autoconsciència. La majoria de cultures tenen un mite per explicar aquest origen. La filosofia occidental des del començament va ocupar-se de l'ètica. Destaquen, entre altres, els noms de Sòcrates o Aristòtil. Altres figures rellevants al llarg del temps són Thomas Hobbes, Kant o Arthur Schopenhauer. Avui dia l'ètica estpa molt lligada al dret, ja que cada país té un corpus de lleis que determinen què es pot fer i què no, amb les conseqüents sancions. Les lleis sempre responen a una determinada concepció del bé i per tant la història del dret i de l'ètica van molt lligades. El dret, però, sempre parteix de normes concretes (lleis), mentre que la reflexió teòrica pot concretar o no uns preceptes.

Teories ètiques

Segons el centre de reflexió, les teories ètiques poden agrupar-se en tres blocs:
- Determinades teories ètiques busquen el fi: ser feliç, ser bo, assolir la perfecció, salvar l'ànima. Totes elles donen una sèrie de normes o passes a seguir per assolir el fi desitjat. Exemples serien l'utilitarisme o els deu manaments del cristianisme.
- Altres es fixen més en les virtuts: les qualitats moralment desitjables o bones que ha de conrear l'ésser humà. Plató ho explicita prou clarament. Un exemple no occidental seria la doctrina de Confuci.
- Unes altres teories se centren en l'acció i el deure: jutgen si allò que hom fa és bo o no segons si s'adequa al que li pertocaria fer. Kant és potser el màxim exponent d'aquesta branca. Tots aquests sistemes tenen variants segons si la font de la moral està al propi subjecte o si ve dictada des de fora o segons si es parla de normes i judicis absoluts o relatius. A més, s'acostuma a distingir entre la moral individual i la col·lectiva, la que s'ha d'adoptar per permetre la convivència (és el que Jean-Jacques Rousseau anomenava "contracte social"). Categoria:Ètica ja:倫理 simple:Ethics

Economia

L'economia (del grec οίκος [oikos], 'casa', and νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar") és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de bens i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos. L'economia estudia la satisfacció de les necessitats humanes per mitjà de recursos escassos, partint del principi que els recursos naturals i els béns són limitats o insuficients, és a dir que no poden satisfer a tots el participants de l'economia, i que els individus o societats han de decidir entre diferents alternatives que poden excloure's mútuament. Per tant, entendre el procés de tria en individus o grups és un aspecte central de l'economia. En general, els economistes sostenen que els incentius i les preferències particulars determinen majoritàriament el procés de decisió. L'economia, però, realitza l'estudi amb variables quantitativament mesurables, particularment el preu en el context del "mercat". Alguns dels aspectes principals que tracta l'Economia són el comerç, la distribució de recursos i la competència. L'economia es pot centrar en l'estudi de la producció, la distribució i el consum de la riquesa, així com els problemes relacionats amb el finançament, la fiscalitat, la mà d'obra, la llei, la pobresa, el medi ambient, etc.

Economia positiva i economia normativa

L'economia és positiva quan intenta explicar les conseqüències de les diferents tries donat un conjunt de suposicions o d'observacions; és normativa quan prescriu una certa acció que ha de realitzar-se. L'essència de l'economia és l'estudi dels incentius i de les eleccions sota un conjunt de restriccions; l'aplicació és molt ampla: els economistes han estudiat temas relacionats amb les institucions polítiques, la pena de mort, l'educació, et. al.

Branques d'estudi

L’economia es divideix normalment en dues branques amples:
- Microeconomia, que estudia el comportament econòmic d’actors individuals com ara empreses, llars, i individus, amb l’objectiu d’entendre el procés de presa de decisions enfront una escassedat i les conseqüències d’assignació d’aquestes decisions.
- Macroeconomia, que estudia una economia com un conjunt o una agregació d'individus amb l’intenció d’entendre la interacció entre agregats econòmics com ara l’ingrés nacional, l'ocupació i la inflació. La teoria d'equilibri general combina conceptes des d'un punt de vista macroeconòmic, però amb una construcció microeconòmica. Alguns economistes van intentar unir aquestes dues branques o van rebutjar les seves diferències recentment, especialment en els anys setanta i vuitanta. Avui, el consens és que la macroeconomia té un fonament microeconòmic sòlid, és a dir, les premisses macroeconòmiques han de tenir una base en la microeconomia. L'economia també es pot dividir en nombroses subdisciplines que no necessàriament pertanyen exclusivament a una de les dues branques de l'economia. Algunes d'aquestes subdisciplines són: economia internacional, economia laboral, economia del benestar, neuroeconomia, economia de la informació, economia dels recursos, economia ambiental, economia administrativa, economia financera, economia del desenvolupament i geografia econòmica. Els economistes utilitzen metodologies matemàtiques en la investigació com ara l'econometria, l'ús de tècniques estadístiques aplicades a l'estudi de les dades econòmiques.

Conceptes econòmics

Oferta i demanda

En la teoria microeconòmica l'oferta i la demanda intenta descriure, explicar i predir el preu i la quantitat de bens que es venen en els mercats competitius. És un dels models més fonamentals utilitzat en la construcció de models i teories més detallades. En termes generals, aquesta teoria diu si la demanda dels consumidors és superior a la quantitat de bens produïts, el preu s'incrementa. Amb el mateix raonament, l'excés de l'oferta causa un decrement en el preu dels productes. Aquest procés continua fins a l'arribada d'un punt d'equilibri en el qual no hi ha cap motiu per canviar el preu ni la quantitat produïda. Aquest punt és anomenat equilibri del mercat.

Preu

Per a amidar el flux de l'oferta i la demanda, és necessari un valor mesurable quantitatiu. El valor més antic i més utilitzat és el preu, o la taxa de canvi entre compradors i venedors en un mercat. La teoria del preu, per tant, analitza el moviment de les quantitats mesurables en el temps, i la relació entre el preu i altres variables mesurables. Una gran part de la teoria econòmica està basada en el preu i en la teoria de l'oferta i la demanda; el preu és el mitjà més eficient per comunicar els canvis de l'economia. En alguns models econòmics pràctics, però, hi ha una "fricció econòmica", és a dir, una restricció en el moviment dels preus que impedeix que el mercat arribi a l'equilibri. Per altra banda, hi ha controvèrsia amb la utilització del preu com a variable econòmica, ja que hi ha elements importants de l'economia que no estan relacionats amb el preu.

Escassesa

L'escassesa és un punt central de la teoria econòmica. L'anàlisi econòmic estudia la maximització d'alguna cosa (temps d'oci, riquesa, sanitat, felicitat; tots reduïts al concepte d'utilitat) subjecte a restriccions. Aquestes restriccions, com ara l'escassesa, estableixen un sacrifici o intercanvi. Per exemple, hom pot rebre més diners treballant més, però amb menys temps lliure (el temps és escàs). Hom pot menjar més raves, sacrificant, per exemple, les pastanagues (la terra fèrtil és escassa, i el pressupost personal també).

Raonament econòmic

L'economia té el seu fonament en el raonament rigorós i lògic. La metodologia econòmica està conformada per:
- La recol·lecció de dades: dades de variables mesurables (com ara el preu o els canvis en el preu).
- Formulació de models de relacions econòmiques: per exemple, la relació entre el nivell general dels preus i el nivell general d'atur. La formulació inclou formes observables de l'activitat econòmica, com ara diners, consum, preferències, compres, vendes, i preus. Alguns models són models de comptabilitat senzills; altres postulen un comportament econòmic específic, com ara la maximització de la utilitat o guanys.
- La producció d'estadístiques econòmiques: amb les dades i el model aplicat, es produeix una representació d'una activitat econòmica.
- Raonament amb els models econòmics: el procés de raonament sovint es realitza amb matemàtica avançada. Com la resta de les ciències, les conclusions del model tenen un valor predictiu i de confirmació (o rebuig) de les hipòtesis de la relació entre les diferents variables.

Articles relacionats

Vegeu també:
- Borsa
- Empresa
- Integració econòmica
- Mercat Categoria:Economia ja:経済学 ko:경제학 simple:Economics

Independentisme

En política, l'independentisme és l'opció política que defensa la creació d'un estat lliure a partir d'un d'una nacionalitat o una nació sense estat. L'ONU reconeix el dret a independitzar-se a partir del principi d'autodeterminació, segons algunes interpretacions només els pobles internacionalment considerats com a colonitzats s'hi poden acollir. A la pràctica però, en el segle XX nombroses nacions europees han assolit al independència sense trobar-se en aquesta situació, és el cas de Noruega, les repúbliques bàltiques d'Estònia, Letònia i Lituània o Eslovàquia, entre altres. En la història moderna, l'independentisme ha esdevingut la via majoritària de formació d'estats nous i la causa per la qual en el segle XX el nombre d'estats sobirans no ha parat de créixer. Al Principat de Catalunya, la opció independentista més implantada és Esquerra Republicana de Catalunya; a les Illes Balears el Partit Socialista de Mallorca, és el partits amb representació parlamentària; i al País Valencià, el Bloc Nacionalista Valencià BNV, que excerceix de primera força nacionalista. Aquests partits amb representació parlamentària tenen o han tingut en els seus respectius estatuts la independència del territori on es presenten, encara que en l'actualitat defensen un simple increment de l'autogovern. Arreu del territori dels Països Catalans hi ha també diverses formacions polítiques d'esquerres que defensen la independència: Maulets, Endavant,PSAN, MDT... i les Candidatures d'Unitat Popular que tenen representació a alguns municipis del Principat. Categoria:Política Categoria:ERC

Categoria:Política

Categoria:Ciències socials ja:Category:政治 ko:분류:정치 zh-min-nan:Category:Chèng-tī

Йохан Кройф

Хендрик Йоханес Кройф, по-известен като Йохан Кройф (Johan Cruijff), е холандски състезател и треньор по футбол. Още в началото на своята кариера започва да играе по системата на тоталния футбол, измислена от треньора Ринус Михелс. Смятан е за един от най-великите майстори на футболната игра. Световен вицешампион през 1974. Има 48 мача (34 пъти е капитан) за националния отбор, в които вкарва 33 гола.

Кариера

Футболист

Кройф тренира в школата на "Аякс" и дебютира в холандското първенство на 15 ноември 1964, когато „Аякс“ пада от „Гронинген“ с 3-1, а Кройф отбелязва гола за „Аякс“. 19 години и 6 месеца по-късно, на 13 май 1984, той играе последния си мач срещу „Зволе“ с екипа на „Фейенорд“ и отново отбелязва гол. Играе общо 520 мача в клубната си кариера, в които бележи 291 гола. Отказва да участва на световното първенство през 1978 в Аржентина, когато Холандия става сребърен медалист. Играе (обикновено с №14) в съставите на:
- „Аякс (Амстердам)“: 1964-1973, 1981-1983
- „Барселона“: 1973-1978
- „Лос Анджелис Ацтекс“: 1979
- „Вашингтон Дипломатс“: 1980, 1981
- „Леванте“: 1980-1981
- „Фейенорд (Ротердам)“: 1983-1984

Треньор

Като треньор води следните отбори:
- Аякс (Амстердам): 1985-1988
- „Барселона“: 1989-1996 През 1987 с „Аякс“ печели КНК, а с „Барселона“ печели 4 поредни шампионски титли (1991-1994) и Шампионската лига през 1992.

Успехи

Футболист

- Шампион на Холандия: 9
- 1966, 1967, 1968, 1970, 1972, 1973, 1982, 1983, 1984
- Шампион на Испания: 1
- 1974
- Купа на Холандия: 6
- 1967, 1970, 1971, 1972, 1983, 1984
- Купа на Испания: 1
- 1978
- Купа на европейските шампиони: 3
- 1971, 1972, 1973
- Европейска суперкупа: 1
- 1972
- Междуконтинентална купа: 1
- 1972
- Световен вицешампион: 1
- 1974
- Европейски бронзов медалист: 1
- 1976
- „Златна топка“: 3
- 1971, 1973 и 1974
- Голмайстор на холандското първенство: 2
- 1967 (33 гола), 1972 (25 гола)
- Холандски футболист на годината: 5
- 1967, 1968, 1969, 1971, 1984
- Най-добър играч на световно първенство: 1
- 1974
- Холандски спортист на годината на AVRO: 2
- 1974, 1975
- Американски играч на годината: 2
- 1979, 1980
- Старши треньор на годината, сп. „Уърлд Сокър“: 1
- 1987
- Старши треньор на годината, сп. „Онз Мондиал“: 2
- 1994, 1994
- Холандски играч на столетието: 1
- 1998
- Европейски играч на столетието на IFFHS: 1
- 12 януари 1999

Треньор

- Шампион на Испания: 4
- 1991, 1992, 1993, 1994
- Купа на Холандия: 2
- 1986, 1987
- Купа на Испания: 1
- 1990
- Шампионска лига: 1
- 1992
- Европейска суперкупа: 1
- 1992
- Купа на носителите на национални купи (КНК): 2
- 1987, 1989

Реплики

- „Случайността е логична.“
- „Италианците не могат да ни бият, но ние със сигурност можем да загубим срещу тях.“
- „Не можеш да победиш без топката.“
- „Често скоростта се бърка с проницателността. Когато започна да бягам преди останалите, аз се появявам по-бързо.“
- „Преди да направя грешка, аз не правя тази грешка.“
- „Всеки недостатък си има предимство.“
- „За да спечелиш трябва да вкараш един гол повече от противника“
- Франц Бекенбауер: „Йохан беше по-добрият играч, но аз станах световен шампион.“

Семейство и личен живот

Женен е за Дани Костер. Синът му Жорди Кройф (р. 1974) е футболист като баща си и играе в „Барселона“, „Манчестър Юнайтед“, „Селта“, „Алавес“ и „Еспаньол“. Йохан Кройф има и две дъщери: Шантал и Сусила. Играе голф.

Източници

Външни препратки

- [http://www.cruijff.com/ Официален сайт] Кройф, Йохан Кройф, Йохан Кройф, Йохан ja:ヨハン・クライフ

keno sylwester �mieszne filmy online casinos Sponsored Site

:: RELATED NEWS ::

Archaon
Archaon is a fictional character in Games Workshop's Warhammer Fantasy wargame. He is the main character of the forces of Chaos in the summer 2004 campaign known as Storm of Chaos. Game rules for Archaon are found in Warhammer Armies: Hordes of Chaos. According to rumors,

Ammoperdix

Ammoperdix griseogularis
Ammoperdix heya Ammoperdix is a small genus in the pheasant family Phasianidae of the order Galliformes. It contains two similar species:
- See-see Partridge, Ammoperdix griseogularis
- Sand Partridge,

Philosophers' Football
Phutball (short for philosopher's football) is a two-player board game described in Elwyn Berlekamp, John Horton Conway, and Richard Guy's Winning Ways for your Mathematical Plays.

Rules

Phutball is played on the intersections of

Farnborough, Kent
Farnborough is a place in the London Borough of Bromley. It was formerly in Kent. Farnborough is 13.4 miles (21.6 km) south east of Charing Cross. Nearest places:
- Biggin Hill
- Downe
- Keston
- Orpington Nearest railway station:

Vampire jet
__NOTOC__ The de Havilland Vampire, or DH.100, was the second jet engined aircraft commissioned by the Royal Air Force during WW II, although it never saw combat. After the war, it served with the front-line RAF until 1955. It also served with foreign air forces, including those of

Wikipedia:Auto-categorization/numbers

:2_(number)

70 links found. Uncategorized:
- 2A
- 2B
- 2C
- 2D
- 2E
- 2F
- 2H
- 2I
- 2J
-

Sainte-Anne
Sainte-Anne is the name or part of the name of several places:

Canada

- Sainte-Anne-de-la-Pérade, a municipality in Québec, Canada
- Sainte-Anne, both a town and a rural municipality in Manitoba, Canada

List of Asia-related topics
The following list was originally taken from The Encyclopedia of Modern Asia (ISBN 0684806177) published by Charles Scribner's Sons (December 1, 2002). They defined Asia defined as extending from Japan to Turkey, and from Kazakhstan to Indonesia.
- List of Asia-related topics - A
- List of Asia-related topics - B
- List of Asia-related topics - C
-