:: wikimiki.org ::

Indonèsia

Indonèsia

Indonèsia és una república insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic. És l'estat de majoria musulmana més poblat del món, i el quart del món en termes absoluts (després de la Xina, l'Índia i els Estats Units. S'hi celebren eleccions lliures des que la revolució indonèsia de 1998 va derrocar el general Suharto, que va prendre el poder el 1965. Té fronteres terrestres amb Malàisia (al nord de l'illa de Borneo), amb Papua Nova Guinea (a l'est de l'illa de Nova Guinea) i amb el Timor Oriental (a l'est de l'illa de Timor). Al nord-oest d'Indonèsia, l'illa de Sumatra està separada de la Malàisia continental per l'estret de Malacca; al nord-est, té a prop de les Cèlebes i les Moluques l'illa filipina de Mindanao, i al nord de Nova Guinea es troben els Estats Federats de Micronèsia; al sud-est hi té Austràlia. Els límits marítims són el mar d'Andaman, el mar de la Xina Meridional, el mar de les Cèlebes, el mar de les Moluques i l'oceà Pacífic al nord; el mar d'Arafura i el mar de Timor al sud, i l'oceà Índic al sud i a l'oest. Indonèsia està formada per diversos grups d'illes: d'est a oest, Sumatra i les illes de la Sonda, Borneo, les Cèlebes, les Moluques i Nova Guinea.

Història

Sota la influència de l'hinduisme i el budisme, es van formar diversos regnes a les illes de Sumatra i Java des del segle VII fins al XIV. Més endavant, l'arribada de comerciants àrabs de Gujarat (Índia) hi va portar l'islamisme, que va esdevenir la religió dominant després de la caiguda dels regnes hindú i budista. Quan hi van arribar els europeus al començament del segle XVI, hi van trobar una multitud de petits estats, que es van revelar com a vulnerables als nouvinguts, els quals hi venien per controlar el comerç de les espècies. Al segle XVII, els holandesos en foren el grup dominant, que en va expulsar els espanyols i els portuguesos (excepte de la seva colònia del Timor Portuguès, a l'illa de Timor). Els Països Baixos van governar Indonèsia com a colònia fins a la Segona Guerra Mundial, primer sota el control de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (VOC), i després, al començament del segle XIX, sota el control directe del govern neerlandès. Al segle XIX es va establir a Java el Cultuurstelsel (sistema de conreu), extenses plantacions i conreus forçats que finalment van donar el rendiment que requerien els Països Baixos i que la VOC no havia aconseguit produir. En un període de govern colonial més liberal posterior al 1870, es va abolir el sistema de conreu. A partir de 1901 els holandesos van introduir-hi la Política Ètica, que incloïa una reforma política limitada i un augment de les inversions a la colònia. Durant la Segona Guerra Mundial, amb els Països Baixos sota ocupació alemanya, el Japó va ocupar la colònia holandesa. Una part de l'elit indonèsia, i molts dels futurs líders de la República independent, van cooperar amb els ocupants japonesos, ja que els veien com un bon canvi després del període de govern holandès. El 1945, amb la guerra a punt d'acabar, el Japó va proposar una comissió, liderada per Sukarno, per preparar la independència, que fou declarada el 17 d'agost. En un esforç per reprendre el control de les seves antigues colònies, els Aliats hi van enviar els seus exèrcits, juntament amb l'exèrcit holandès. La guerra d'independència indonèsia va durar de 1945 fins al 27 de desembre de 1949, quan, sota una forta pressió internacional, els Països Baixos van reconèixer la independència d'Indonèsia. Sukarno en va esdevenir el primer president, amb Mohammad Hatta com a primer vicepresident. Els anys 1950 i 1960 van veure com el govern de Sukarno s'alineava, primer, amb el moviment emergent dels països no alineats i, més tard, amb el bloc socialista. Als anys 1960 Indonèsia va tenir una confrontació militar amb la veïna Malàisia i sentia una frustració creixent arran de les dificultats econòmiques internes. El general de l'exèrcit Suharto va esdevenir president del país el 1967 amb l'excusa d'afermar el país davant una pretesa sublevació comunista contra el cada vegada més feble Sukarno. Arran del cop d'estat de Suharto, centenars de milers d'indonesis (la majoria d'origen xinès), acusats de comunistes, foren assassinats o empresonats. L'administració de Suharto és anomenada habitualment el període del Nou Ordre. Suharto va propiciar importants inversions estrangeres a Indonèsia, que van produir un creixement econòmic notable, si bé desigual. Suharto, però, es va enriquir ell i la seva família en un estat de corrupció generalitzada i es va veure forçat a deixar el poder enmig de manifestacions populars massives i una economia en crisi el 1998. Entre els anys 1998-2001, el país va tenir tres presidents: Bacharuddin Jusuf Habibie, Abdurrahman Wahid i Megawati Sukarnoputri. En aquest període es va produir la guerra per la independència del Timor Oriental, antiga colònia portuguesa que Indonèsia s'havia annexat el 1975; el conflicte es va radicalitzar el 1999 i el territori va obtenir la independència el 20 de maig del 2002. El 2004, va tenir lloc la jornada electoral més llarga del món i la primera elecció presidencial directa, que va guanyar Susilo Bambang Yudhoyono. Parts del nord de Sumatra, particularment Aceh (territori que des de fa anys lluita per la seva independència), foren devastades per un fort terratrèmol i el subsegüent tsunami el 26 de desembre del 2004.
Divisió administrativa
Actualment, Indonèsia està dividida en 33 províncies (de les quals, 2 són territoris especials i 1 el territori de la capital). Les províncies se subdivideixen en districtes, i aquests en subdistrictes i municipis. Les províncies són les següents:
- Bali
- Bangka-Belitung
- Banten
- Bengkulu
- Borneo Central (Kalimantan Tengah)
- Borneo Meridional (Kalimantan Selatan)
- Borneo Occidental (Kalimantan Barat)
- Borneo Oriental (Kalimantan Timur)
- Cèlebes Central (Sulawesi Tengah)
- Cèlebes Meridional (Sulawesi Selatan)
- Cèlebes Occidental (Sulawesi Barat)
- Cèlebes Septentrional (Sulawesi Utara)
- Cèlebes Sud-oriental (Sulawesi Tenggara)
- Gorontalo
- Illes Petites de la Sonda Occidentals (Nusa Tenggara Barat)
- Illes Petites de la Sonda Orientals (Nusa Tenggara Timur)
- Illes Riau (Kepulauan Riau)
- Irian Jaya Occidental (Irian Jaya Barat)
- Jambi
- Java Central (Jawah Tengah)
- Java Occidental (Jawah Barat)
- Java Oriental (Jawah Timur)
- Lampung
- Moluques (Maluku)
- Moluques Septentrionals (Maluku Utara)
- Papua (abans, Irian Jaya)
- Riau
- Sumatra Meridional (Sumatera Selatan)
- Sumatra Occidental (Sumatera Barat)
- Sumatra Septentrional (Sumatera Utara) Els territoris especials (daerah istimewa) són Aceh (o Nanggroe Aceh Darussalam) i Yogyakarta. El territori de la capital és Jakarta.
Geografia
Jakarta Les 18.108 illes d'Indonèsia, de les quals unes 6.000 són habitades, estan escampades a banda i banda de l'equador, cosa que confereix al país un clima tropical. Les illes més poblades són Java, on viu aproximadament la meitat de la població, Sumatra, Borneo (illa compartida amb Malàisia i Brunei), Nova Guinea (compartida amb Papua Nova Guinea) i Cèlebes. Té diversos mars interiors, com el mar de Java, el mar de Flores i el mar de Banda i, als límits exteriors, el mar de les Cèlebes, el mar de les Moluques, el mar d'Arafura i el mar de Timor. Per la seva situació a les vores de les plaques tectòniques, Indonèsia es veu colpejada sovint per terratrèmols i els tsunamis subseqüents. Indonèsia també és una terra rica en volcans, el més famós dels quals el desaparegut Krakatoa (o Krakatau), que estava situat entre les illes de Sumatra]] i Java. També a causa dels moviments tectònics s'han originat muntanyes molt elevades com ara el Puncak Jaya, a Nova Guinea (4.884 m), la màxima altitud del país. La flora i la fauna difereixen notablement entre Borneo, Bali i les illes occidentals, per una banda, i Cèlebes, Lombok i les illes de més cap a l'est per l'altra banda. Aquesta frontera ecològica ha estat anomenada la línia de Wallace a causa del seu descobridor. La capital és Jakarta, amb 8,500.000 habitants (i 17 milions a l'àrea metropolitana, on hi ha tres ciutats amb més d'un milió d'habitants: Bekasi, Tangerang i Depok). També passen del milió d'habitants les ciutats de Surabaya (amb més de dos milions), Medan i Bandung (amb més d'un milió i mig), Semarang, Palembang i Macassar. Categoria:Indonèsia ja:インドネシア ko:인도네시아 ms:Indonesia simple:Indonesia th:ประเทศอินโดนีเซีย zh-min-nan:Ìn-nî

Àsia
L'Àsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i és la part més extensa d'Euràsia. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb el Pacífic, al sud amb l'Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez (que la separa de l'Àfrica), la Mediterrània, la mar de Màrmara i la mar Negra; la separen d'Europa (a l'oest) els estrets dels Dardanels i el Bòsfor, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Càspia. A l'extrem nord-est, l'estret de Bering la separa d'Amèrica. Té un litoral molt accidentat, amb multitud de mars interiors (mar Aràbiga, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de la Xina Oriental, mar Groga, mar del Japó, mar d'Okhotsk, mar de Bering, mar de Kara, mar de Barentsz, etc.); golfs (golf Pèrsic, golf d'Oman, golf de Bengala, golf de Siam, golf de Tonquín, golf d'Anadir, etc.); penínsules (Anatòlia, Aràbia, Índia, Malacca, Indo-xina, Corea, Kamtxatka, Taimir, Kola, etc.), i illes adjacents, com Xipre, les Maldives, Sri Lanka, el gran arxipèlag d'Insulíndia (que inclou les Filipines, Borneo, Sumatra, Java i Cèlebes, entre d'altres), Taiwan, les illes del Japó, Sakhalín, Nova Sibèria, la Terra del Nord, Nova Zembla, etc.). Pel que fa al relleu, és un continent molt muntanyós, on sobresurt la serralada de l'Himàlaia, que conté les màximes altures de la Terra, amb cims com l'Everest, el K2 o l'Annapurna, tots amb més de 8.000 metres d'altitud. També hi trobem grans planícies com Sibèria i deserts com el Gobi o el desert d'Aràbia. Hi trobem rius importants, com l'Obi, el Ienissei i el Lena a la conca de l'Àrtic; l'Amur, el riu Groc, el Iangtsè i el Mekong a la conca del Pacífic; i el Brahmaputra, l'Irauadi, el Ganges i l'Indus a la conca de l'Índic; el Tigris i l'Eufrates a l'Àsia occidental, i l'Amu Dària i el Sir Dària a la conca endorreica interior. El continent també té grans llacs, com la mar Càspia, el més gran del planeta, la mar d'Aral, la mar Morta, de salinitat intensa o el Baikal, el llac més fondo del món. Baikal
Llista de països de l'Àsia

- l'Afganistan
- l'Aràbia Saudita
- Armènia (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa)
- l'Azerbaidjan
- Bahrain
- Bangla Desh
- Bhutan
- Brunei
- Cambodja
- Corea del Nord
- Corea del Sud
- els Emirats Àrabs Units
- les Filipines
- Geòrgia (forma part d'Europa, però una petita part del seu territori es troba a l'Àsia)
- el Iemen
- l'Índia
- Indonèsia
- l'Iran
- l'Iraq
- Israel
- el Japó
- Jordània
- el Kazakhstan (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- el Kirguizistan
- Kuwait
- Laos
- el Líban
- Malàisia
- les Maldives
- Mongòlia
- Myanmar
- el Nepal
- Oman
- el Pakistan
- Palestina
- Qatar
- Rússia (una quarta part del seu territori es troba a Europa)
- Singapur
- Síria
- Sri Lanka
- el Tadjikistan
- Tailàndia
- Taiwan
- Timor Est
- el Turkmenistan
- Turquia (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- l'Uzbekistan
- el Vietnam
- la Xina
- Xipre (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa) Asia ja:アジア ko:아시아 ms:Asia simple:Asia th:ทวีปเอเชีย zh-min-nan:A-chiu

Insulíndia

Insulíndia, altrament anomenada l'arxipèlag Malai, és un terme que fa referència a un vast grup d'illes situat entre Indo-xina (al sud-est d'Àsia) i Austràlia. Aquestes illes constitueixen el territori d'Indonèsia, les Filipines, Brunei, els estats malaisis de Sarawak i Sabah i el territori federal de Labuan, Timor Oriental i Papua Nova Guinea. Ara bé, hi ha arguments per excloure'n aquest últim país tant per raons culturals com geogràfiques. Papua Nova Guinea, culturalment, és prou diferent dels altres estats de la regió, i l'illa de Nova Guinea mateix no es considera part d'Àsia, com sí que ho són les altres illes, sinó d'Oceania, ja que forma un conjunt amb Austràlia. L'arxipèlag també és conegut de vegades com les Índies Orientals, però aquest terme acostuma a tenir un sentit molt més ampli i inclou Indo-xina, el subcontinent indi i, fins i tot, àrees tan allunyades com el Balutxistan iranià. Insulíndia és l'arxipèlag més gran del món, i engloba diversos grups d'illes que també es poden considerar arxipèlags per ells sols. Els principals són:
- Les illes Grans de la Sonda
- Les illes Petites de la Sonda
- Les Moluques
- Les Filipines L'arxipèlag té una extensió de més de dos milions de quilòmetres quadrats i és habitat per més de tres-cents milions de persones, cosa que el fa també el més poblat del món. Les illes més grans d'Insulíndia són Borneo i Sumatra (Nova Guinea en seria la més gran si la hi incloguéssim). L'illa més poblada del grup és Java. Juntament amb Austràlia, Insulíndia marca la frontera tradicional entre l'oceà Pacífic a l'est i l'Índic a l'oest. Geològicament l'arxipèlag és molt interessant, i és una de les regions volcàniques més actives del món. Arran dels moviments de la tectònica de plaques a la regió, s'hi han aixecat muntanyes impressionants que culminen en el mont Kinabalu a Sabah, amb 4.101 metres d'altitud (o el Puncak Jaya a Irian Jaya, de 4.884 m, si hi incloem Nova Guinea). El clima de l'arxipèlag, a causa de la seva posició al llarg de l'equador, és tropical. De tota manera, és notablement més plujós a l'oest que a l'est. Categoria:arxipèlags ms:Kepulauan Melayu

Arxipèlag

Un arxipèlag és un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic.

Llista d'arxipèlags

- l'arxipèlag d'Estocolm (Suècia)
- l'arxipèlag de Göteborg (Suècia)
- l'arxipèlag de Turku (Finlàndia)
- l'arxipèlag de Fernando de Noronha (Brasil)
- les Açores (Portugal)
- les Bahames
- Cap Verd
- les Filipines
- les illes Åland (Finlàndia)
- les illes Aleutianes (Estats Units)
- les illes Àrtiques (Canadà)
- les illes Balears (Espanya)
- les illes Canàries (Espanya)
- les illes del Canal (Regne Unit i Irlanda)
- les illes Fox (Estats Units)
- les illes Galápagos (Equador)
- les illes Hawaii (Estats Units)
- les illes Kerguelen (França)
- les Illes Malvines o illes Falkland (Regne Unit))
- les Illes Òrcades del Sud (Regne Unit)
- les Illes Shetland (Regne Unit)
- Insulíndia (Indonèsia, Malàisia i Papua Nova Guinea)
- el Japó
- Juan Fernández (Xile)
- els Keys de Florida (Estats Units)
- les Maldives
- Malta
- la Polinèsia Francesa
- Nova Zelanda
- la Terra del Foc

Vegeu també

- Geografia
- Geomorfologia Categoria:Arxipèlags ja:列島

Austràlia

L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, però el continent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Coral i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest. De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És la sisena nació més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil, però la seva població no arriba als 20 milions de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal és el Murray, amb 2.575 metres de longitud. Políticament és una federació d'estats pertanyent al Commonwealth, amb la reina (o el rei) del Regne Unit com a cap de l'estat. La capital és Canberra, i les ciutats principals, amb més d'un milió d'habitants, són Sydney, Melbourne, Brisbane, Perth i Adelaide. Adelaide

Geografia i clima

Quasi un terç del territori és al nord del Tròpic de Capricorn, cosa que implica que un 70% del país sigui terra àrida o semiàrida, amb grans extensions de terreny deshabitades. Un 20% de la superfície del país està ocupada pels 12 deserts principals d'Austràlia. La pluviositat mitjana anual és de 465 mm, però depèn molt del lloc concret. La població habita les costes, on el clima és molt més agradable. Hi ha condicions tropicals humides a l'extrem nord, temperatures càlides i suaus a les costes centrals de l'est i l'oest, i fred a les costes meridionals de Tasmània. Però en general totes aquestes zones del país gaudeixen d'estius càlids i hiverns relativament suaus, i rarament hi neva.

Extensió i població per estats i territoris

Categoria:Austràlia ms:Australia ko:오스트레일리아 ja:オーストラリア simple:Australia th:ประเทศออสเตรเลีย zh-min-nan:Ò-tāi-lī-a

Oceà Pacífic

L'Oceà Pacífic, el cos més gran d'aigua del món, cubreix una tercera part de la superfície terrestre, amb una àrea de 179.7 milions de km². S'extén aproximadament 15,500 km des del Mar de Bering en el nord Àrtic fins als marges gelats de l'Antàrtida (el Mar de Ross) al Sud; el Pacífic ateny la seva màxima amplitud E-O a 5 graus de latitud N, aproximadament, on s'exten per uns 19,800 km, des d'Indonèsia fins a la costa de Colòmbia. El límit oest de l'oceà es posa sovint a l'estret de Malacca. El punt més baix conegut de la superfície terrestre, la fosa de les Marianes està al Pacífic. El Pacífic conté unes 25.000 illes (més que la resta d'oceans junts) la majoria de les quals es troben al sud de l'equador. Al llarg dels marges irregulars del Pacífic hi ha molts mars, els més grans dels quals són el mar de les Celebes, mar del Coral, mar de l'Est de Xina, mar del Japó, mar de Sulu, mar Tasmà i el Mar Groc. L'estret de Malacca uneix el oceà Pacífic i el Índic a l'oest, i l'estret de Magallanes uneix el Pacífic i l'Atlàntic a l'est. L'explorador portugués Fernando de Magallanes va batejar l'oceà com Pacífic, tranquil. En el seu viatge des de l'estret de Magallanes fins a les Filipines, Magallanes va trobar l'oceà tranquil. De tota manera, el Pacífic no està sempre en calma. Hi ha molts tifons i huracans a les illes del Pacífic i les terres al voltant del Pacífic estan plenes de volcans i sovint sacsejades per terratrèmols. Els Tsunamis, deguts a terratrèmols submarins, han devastat moltes illes i escombrat pobles sencers.

Fons oceànic

El fons de l'oceà a la conca del Pacífic és relativament uniforme, amb una profunditat mitjana d'uns 4,270 m. Les irregularitats més grans de l'àrea són pics submarins de pendents molt pronunciades i cims plans, conegudes en anglès com seamounts. La part oest del sòl consisteix en arcs muntanyosos que s'alcen sobre el mar com grups d'illes, com les Illes Solomó i Nova Zelanda, i foses profundes, com la de les Marianes, o de les Filipines, i la de Tonga. La majoria de les foses profundes són adjacents als marges exteriors de l'ampla plataforma continental occidental. Al llarg del límit est de la conca Pacífica està la serralada Pacífica Est, que és una part de la serralada oceànica central. Amb una amplada d'uns 3000 km, té una alçada d'uns 3 km sobre el sòl marí adjacent. Degut a que una àrea relativament petita drena al Pacífic, i degut a la mida inmensa de l'oceà, la majoria dels sediments són autigènics o pelàgics a l'origen. Els sediments autigènics inclouen montmorillonita i filipsita. Els sediments pelàgics derivats de l'aigua de mar inclouen argil·les roges pelàgiques i restes calcàries de vida marina. Els sediments terrígens estan confinats a bandes estretes marginals a prop de la terra.

Característiques de l'aigua

Les temperatures al Pacífic varien des del punt de congelació a prop dels pols a uns 29 graus Celsius prop de l'equador. La salinitat també varia amb la latitud. L'aigua a prop de l'equador és menys salina que la de les latituds mitjanes degut a la precipitació equatorial abundant al llarg de l'any. Cap als pols, la salinitat, com la temperatura, també és baixa, ja que existeix poca evaporació d'aigua de mar a aquestes àrees. La circulació superficial de les aigües del Pacífic és generalment en el sentit de les agulles del rellotge a l'Hemisferi Nord i en contra al Sud. El corrent nord-equatorial, circula cap a l'oest a la latitud de 15º N pels vents alisis, giren cap al nord prop de les Filipines per a esdevenir el càlid corrent de Kuroshio, o del Japó. Girant cap a l'est a uns 450 N el Kuroshio es divideix i algunes aigües es mouen cap al Nord com el corrent Aleutià, mentre que la resta es mouen cap al sud per a reunir-se amb el corrent Nord Equatorial. El corrent Aleutià es divideix al aproximar-se a Nord Amèrica i forma la base de un gir en contra de les agulles del rellotge al mar Bering. El seu braç sud esdevé el lent corrent de Califòrnia, que flueix cap al sud. El Corrent Sud Equatorial, que flueix cap a l'oest al llarg de l'equador, gira cap al sud a l'est de Nova Guinea, gira a l'est a uns 50 graus de latitud sud, i s'uneix al corrent de circulació principal cap a l'oest del Pacífic Sud, que inclou el Corrent Antàrtic Circumpolar que dóna la volta a la Terra. A l'aproximar-se a la costa de Xile, el Current Sud Equatorial es divideix; una branca flueix al voltant del Cap d'Hornos i l'altra gira al nord per formar el corrent del Perú, o de Humboldt.

Clima

Només els interiors de les grans masses d'Austràlia, Nova Guinea, i Nova Zelanda escapen de la influència climàtica del Pacífic. A l'àrea del Pacífic, hi ha cinc zones o regions climàtiques diferents: les latituds mitjanes, els tròpics, la regió del monsó, la dels tifons, i l'equador (zona de calma). Els vents contra-alisis tenen lloc a les latituds mitjanes, al nord i al sud de l'equador, i porten canvis estacionals marcats a les latituds nord i sud. Més a prop de l'equator, on estan la majoria de les illes, els vents constants alisis porten temperatures relativament constants al llarg de l'any de 21-27 graus Celsius. La regió del monsó està lluny al Pacífic oest entre el Japó i Austràlia. Les característiques d'aquesta regió climàtica són vents que bufen de l'interior continental cap a l'oceà a l'hivern i en la direcció oposada a l'estiu. En conseqüència, té lloc una marcada estació de núvols i pluja. Els tifons causen sovint danys extensos a l'oest i al sudoest del Pacífic. La freqüència més gran de tifons existeix a un triangle que va del sud del Japó a les Filipines centrals a la Micronesia oriental.

Geologia

La Línia d'Andesita és la distinció regional més significativa del Pacífic. Separa la part més profunda, de roques ígnies bàsiques, de les àrees continentals parcialment submergides de roques ígnies àcides dels marges. La línia d'andesita segueix el límit oest de les illes de Califòrnia i passa al sud de les illes Aleutianes, al llarg del límit est de la Península de Kamchatka, les Illes Kurils, Japó, les Marianes, les Salomó, i Nova Zelanda. La discontinuitat continua cap al nordest al llarg del extrem oest de la Serralada Albatross al llarg de Sudamèrica cap a Mèxic, tornant a les illes de Califòrnia. Indonesia, les Filipines, Japó, Nova Guinea, i Nova Zelanda són extensions cap a l'est dels blocs continentals d'Austràlia i Àsia i estan fora de la línia d'Andesita. En el cercle tancat de la línia d'Andesita estan la majoria de foses profundes, muntanyes volcàniques submergides, i illes volcàniques oceàniques que caracteritzen la Conca Pacífica Central. És aquí que les laves basàltiques flueixen lentament per a formar grans muntanyes volcàniques en forma de cúpula els cims erosionats de les quals formen arcs d'illes, cadenes, i arxipèlags. Fora de la línia d'Andesita, el volcanisme és de tipus explosiu, i l'anomenat anell de foc del Pacífic és la zona més volcànica de la Terra.

Masses de terra

La massa més gran de l'Oceà Pacífic és el continent d'Austràlia. A uns 3200 km al sudest es troba el gran grup d'illes de Nova Zelanda. Gairebé totes les illes menors del Pacífic estan entre els 30ºN i 30ºS, extenent-se del Sudeast Asiàtic a l'illa de Pasqua; la resta de la conca pacífica no té illes, gairebé. El gran triangle de la Polinèsia que connecta Hawaii, l'illa de Pasqua, i Nova Zelanda inclou els arxipèlags de les illes Cook, Marqueses, Samoa, illes de la Societat, Tokelau, Tonga, i Tuamotu. Al nord de l'equador i a l'oest de la línia internacional de canvi de dia hi ha nombroses illes petites de Micronèsia, incloent les illes Carolines, les illes Marshall, i les Marianes. En el racó sudoest del Pacífic estan les illes de Melanèsia, dominades per Nova Guinea. Altres arxipèlags de Melanèsia són Bismarck, Fiji, Nova Caledònia, les illes Salomó , i Vanuatu. Les illes del Pacífic són de quatre tipus bàsics: illes continentals, illes altes, esculls de corall, i plataformes de corall aixecades. Entre les illes continentals s'inclou Nova Guinea, Nova Zelanda y les Filipines. Aquestes illes estan estructuralment associades amb els continents propers. Les illes altes són d'origen volcànic , i moltes contenen volcans actius. Entre aquestes estan Bougainville, Hawaii, i les illes Salomó. El tercer i quart tipus de illes són les coral·lines. Els esculls de corall són estructures baixes que han crescut sobre lava basàltica sota la superfície de l'oceà. Un dels més importants és la Gran Barrera al nordest d'Austràlia. Un segon tipus d'illa formada de corall és la plataforma de corall aixecada, normalment més gran que les illes baixes de corall. Per exemple Banaba (abans illes Oceà) i Makatea a les Tuamotu, arxipèlag de la Polinèsia Francesa.

Història i economia

Migracions humanes importants han tingut lloc al Pacífic en temps prehistòrics, notablement a la Polinèsia des de Tahití fins a Hawaii i Nova Zelanda. L'oceà va ser albirat pels europeus a l'inici del segle XVI, primer per Vasco Nuñez de Balboa (1513) i després per Fernando de Magallanes, que el va creuar durant la seva circumnavegació (1519-22). La resta del segle XVI, la influència espanyola va ser creixent, amb vaixells navegant d'Espanya a les Filipines, Nova Guinea, i les illes Solomó. Durant el segle XVII els holandesos, navegant pel sud d'Àfrica, van dominar el comerç i les descobertes; Abel Janszoon Tasman va descobrir Tasmania el (1642) i Nova Zelanda. El segle XVIII va estar marcat per l'exploració per part dels russos d'Alaska i les illes Aleutianes, els francesos a la Polinèsia, i els britànics en els tres viatges de James Cook--al Pacífic Sud i Austràlia, Hawaii, i el nord-oest americà del Pacífic. L'imperialisme del segle XIX va resultar en l'ocupació del Pacífic per les potències occidentals. Es van fer contribucions significants al coneixement oceanogràfic als viatges del H.M.S. Beagle als anys 1830, amb Charles Darwin a bord; el H.M.S. Challenger durant els 1870; la U.S.S. Tuscarora (1873-76); i l'alemany Gazelle (1874-76). Encara que els Estats Units van prendre les Filipines el 1898, el Japó controlava el Pacífic oest el 1914, i va ocupar moltes altres illes durant la II Guerra Mundial. Al final d'aquesta guerra, la flota del Pacífic americana era l'amo virtual de l'oceà. Hi ha disset estats independents al Pacific: Austràlia, Fiji, Japó, Kiribati, Illes Marshall, Estats Federats de Micronèsia, Nauru, Nova Zelanda, Palau, Papua Nova Guinea, Filipines, Samoa, Illes Salomó, República de Xina (Taiwan), Tonga, Tuvalu, i Vanuatu. Onze d'aquestes nacions han arribat a la seva total independència a partir dels anys 1960. Les Illes Marianes Nord s'autogovernen amb la política exterior menada per Estats Units, i les Illes Cook i Niue estan en relacions similars amb Nova Zelanda. També al Pacífic hi ha l'estat americà de Hawaii i diversos territoris i possessions d'Austràlia, Xile, França, Japó, Nova Zelanda, el Regne Unit, i els Estats Units. L'explotació de la riquesa mineral del Pacífic està atemperada per les grans profunditats oceàniques. En aigües poc profundes lluny de les costes d'Austràlia i Nova Zelanda, s'extreu petroli i gas natural i es cullen perles a les costes d'Austràlia, Japó, Papua Nova Guinea, Nicaragua, Panamà, i les Filipines, encara que cada cop menys. La riquesa més gran del Pacific és la pesca. Les aigües costaneres dels continents i les illes més temperades crien bacallà, salmó, sardina, peix espasa, i tonyina. El 1986, les nacions membres del Forum Pacífic Sud van declarar l'àrea com a zona lliure nuclear en un esforç d'aturar les proves nuclears i prevenir l'abocament de residus nuclears.

Bibliografia

- Barkley, R.A., Oceanographic Atlas of the Pacific Ocean (1969)
- Cameron, I., Lost Paradise (1987)
- Couper, A., Development in the Pacific Islands (1988)
- Crump, D.J., ed., Blue Horizons (1980)
- Gilbert, John, Charting the Vast Pacific (1971)
- Lower, J. Arthur, Ocean of Destiny: A Concise History of the North Pacific, 1500-1978 (1978)
- Oliver, D.L., The Pacific Islands, 3d ed. (1989)
- Ridgell, R., Pacific Nations and Territories, 2d ed. (1988)
- Soule, Gardner, The Greatest Depths (1970)
- Spate, O.H., Paradise Found and Lost (1988)
- Stanley, David, Moon Handbooks South Pacific (2004)
- Terrell, J.E., Prehistory in the Pacific Islands (1986). Basat en el text de domini públic de [http://oceanographer.navy.mil/pacific.html US Naval Oceanographer] Categoria:Oceans ja:太平洋 ko:태평양 simple:Pacific Ocean th:มหาสมุทรแปซิฟิก zh-min-nan:Thài-pêng-iûⁿ

Xina

La Xina és una nació asiàtica de tradició mil·lenària, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat. Actualment, existeixen dos estats xinesos:
- La República Popular de la Xina (中[Zhōng] 华[huá] 人[Rén] 民[mín] 共[Gòng] 和[hé] 国[guó]), que agrupa la immensa majoria dels territoris tradicionals xinesos al continent asiàtic, així com alguns altres territoris sota la seua jurisdicció (com ara el Tibet).
- La República de la Xina, que agrupa l'illa de Taiwan i algunes de menors. Encara que és un estat de facto, no està reconegut com a tal ni per les Nacions Unides ni per gairebé cap altre estat.

Articles relacionats

- Història de la Xina
- Geografia de la Xina Categoria:Xina ja:中国 ms:China

Estats Units

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats. La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units. Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca. La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies. La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Geografia

Els seus límits són: #Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic). #Al sud amb Mèxic. #A l'est amb l'oceà Atlàntic. #A l'oest amb l'oceà Pacífic. Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical. La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

Història

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació. Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees. Rússia Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats. El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

Economia

:Article principal: Economia dels Estats Units Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya. L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país. El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

Política

Japó És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd. Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal

- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Àrees metropolitanes

Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

Demografia

Origen ètnic

Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.

Religió

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

Llengua

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

Enllaços externs

- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol Categoria:Estats Units ja:アメリカ合衆国 ko:미국 ms:Amerika Syarikat simple:United States th:สหรัฐอเมริกา zh-min-nan:Bí-kok

Malàisia

La Federació de Malàisia és un estat del sud-est d'Àsia. Està integrada per la Malàisia Peninsular (131.588 km²) i els estats de Sarawak (124.450 km²) i Sabah (73.711 km²) a la part nord de l'illa de Borneo (Kalimantan), situada a l´arxipèlag indonesi, a uns 640 km de la península. Un dens bosc tropical cobreix prop del 70% de la seva superficie.

Una cadena de muntanyes en direcció nord-sud, envoltada de planícies costeres travessa la península de Malàisia.
A Sabah i Sarawak les planes s'eleven cap a l'interior muntanyós. Les precipitacions anuals són abundants. L'economía es basa en les plantacions de cautxú i la mineria d'estany, els principals jaciments dels quals es troben als estats de Peraque i Selange, a la costa oest. La tala indiscriminada i l'ús d'herbicides altament tòxics són preocupants. Preocupa que les especies nadives d'arbres siguin perjudicades de forma irreparable. Per combatre la deforestació s'està impulsant el comerç i la indústria del bambú Categoria:Malàisia als:Malaysia ja:マレーシア ko:말레이시아 ms:Malaysia simple:Malaysia th:ประเทศมาเลเซีย zh-min-nan:Má-lâi-se-a

Borneo

Borneo (en malai Kalimantan) és la tercera illa més gran del món, amb una superfície de 743.330 km². Està situada al mig de l'arxipèlag d'Insulíndia, al sud-est d'Àsia, i administrativament pertany a Indonèsia, Malàisia i Brunei.

Geografia

Borneo està voltat pel mar de la Xina Meridional al nord i nord-oest, pel mar de Sulu al nord-est, pel mar de les Cèlebes i l'estret de Macassar a l'est i pel mar de Java i l'estret de Karimata al sud. A l'oest de Borneo es troben la península de Malacca i Sumatra; al sud, Java; a l'est, l'illa de Cèlebes i les Moluques, i al nord-est, les illes filipines de Palawan, Sulu i Mindanao. La muntanya principal de Borneo és el Mont Kinabalu, a Sabah, de 4.101 m d'altura.

Divisió administrativa

Políticament, Borneo es divideix entre:
- Les províncies indonèsies de Borneo Oriental, Borneo Meridional, Borneo Occidental i Borneo Central.
- Els estats malaisis de Sabah i Sarawak.
- El soldanat independent de Brunei, dividit en dues seccions.

Història

Borneo va ser l'escenari principal de la confrontació entre Indonèsia i Malàisia entre 1962 i 1966. Tot Borneo fou controlat per l'Imperi de Brunei durant la seva època de màxima esplendor, dels segles XV al XVII.

Recursos naturals

Històricament, l'illa ha estat coberta per una frondosa selva tropical, però l'àrea boscosa s'està reduint ràpidament a causa de l'explotació forestal intensiva de la indústria malàisia del contraplacat i també per part de companyies multinacionals com ara Mitsubishi. De fet, la meitat de la fusta tropical comercialitzada anualment al món ve de Borneo. A més a més, les plantacions de palma van prenent terreny ràpidament a les últimes romanalles de l'originària selva tropical. Aquesta selva també es va veure destruïda en gran part pel foc forestal de 1997-1998, degut a causes humanes i que aparentment va coincidir amb una estació extremadament seca per efecte d'El Niño. Les clapes originades pel gran incendi de 1997-1998 es poden veure encara en imatges via satèl·lit i van crear una fumera que va afectar Brunei, Malàisia, Indonèsia i Singapur. La selva tropical que encara queda a l'illa és l'únic hàbitat natural de l'orangutan de Borneo, espècie en perill d'extinció. També és un refugi important per a moltes espècies forestals endèmiques, com l'elefant asiàtic, el rinoceront de Sumatra i la pantera nebulosa. La població indígena de Borneo (com els Kayan, Kenyah, Punan Bah i Penan), afectada per la indústria del contraplacat que desforesta l'illa, lluita pels seus drets i per preservar el medi. La mena de selva tropical que hi ha a Borneo inclou els boscos de torbera i de bruc (o Kerangas), ben poc habituals. Categoria:Illes Categoria:Indonèsia Categoria:Malàisia ja:ボルネオ島 ms:Kepulauan Borneo th:เกาะบอร์เนียว

Papua Nova Guinea

Papua New Guinea

	imatge:PapuaNewGuinea_coa.png
(En detall)	(Gran)

Lema nacional : No en té cap

imatge:LocationPapuaNewGuinea.png

Idioma oficial

Anglès, Tok Pisin, Hiri Motu

Capital

Àrea
- Total
- % aigua

Lloc núm. 53
462.840 km2
2% / Negligible

Població
- Total (2000)
- Densitat

Lloc núm. 108
4,927,000 habitants
11 hab/km2 (172è)

Independència

16 de setembre de 1975 (d'Austràlia)

UTC +10

O arise all you sons of this land

Domini d'Internet

.pg

Codi telefònic

675

Membre de: Commonwealth, ONU, APEC

Papua Nova Guinea és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua). Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual està separat per l'estret de Torres) i a l'oest de les illes Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.

Història

A Nova Guinea s'hi han trobat restes humanes d'uns 60.000 anys d'antiguitat. Probablement aquests antics pobladors provenien del sud-est d'Àsia i hi van establir una civilització senzilla, basada en l'agricultura. Del país se'n sap ben poc fins al segle XIX, tot i que l'illa ja havia estat descoberta per exploradors europeus al segle XVI. El nom del país també ve d'aquella època; Papua deriva d'una paraula malaia que descriu el cabell rinxolat melanesi, i Nova Guinea és el nom que li va donar un explorador espanyol a causa de la semblança amb la població de la Guinea, a l'Àfrica. La meitat nord del país va passar a mans dels alemanys a la fi del segle XIX amb el nom de Nova Guinea Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels australians, que també passaren a administrar-ne la part sud amb el nom de Papua (l'antiga Nova Guinea Britànica). Els dos territoris foren units sota el nom de Territori de Papua i Nova Guinea, que més endavant es va convertir en Papua Nova Guinea. El país va aconseguir la independència el 1975. A partir de 1988, a l'illa de Bougainville es va produir una revolta secessionista que va costar 20.000 vides, fins que es va produir una situació de compromís el 1997.

Geografia

Papua Nova Guinea és un país majoritàriament muntanyós (la seva màxima altitud és el mont Wilhelm, amb 4.509 m) i cobert de selva tropical; vora la costa hi ha petites planes. Situat en una línia de falles, els terratrèmols i els tsunamis subseqüents hi són relativament comuns. La part més extensa del país es troba a Nova Guinea (on hi ha la capital, Port Moresby, amb més de 250.000 habitants, i la ciutat principal, Lae, amb uns 75.000); les illes principals de Papua Nova Guinea inclouen Nova Irlanda, Nova Bretanya i Bougainville, on es troba la ciutat d'Arawa, la tercera del país, amb 40.000 habitants. Categoria:Papua Nova Guinea ja:パプアニューギニア ko:파푸아 뉴기니 ms:Papua New Guinea th:ประเทศปาปัวนิวกินี zh-min-nan:Papua Sin Guinea

Timor Oriental

Timor Oriental és un estat del sud-est d'Àsia que comprèn la meitat oriental de l'illa de Timor, l'enclavament d'Oecussi-Ambeno a la part occidental de la mateixa illa i Atauro i Jaco, dues illes properes. Antiga colònia portuguesa, el 1975, nou dies després d'haver-se'n declarat independent, Timor Oriental va ser envaït per Indonèsia, que l'ocupà fins el 1999. Després d'un referèndum d'autodeterminació promogut per l'ONU i diversos incidents anti-secessionistes, el país guanyà la plena independència el 2002, cosa que el fa l'estat més nou de la Terra. Juntament amb les Filipines, és l'únic país de majoria religiosa catòlica de tot Àsia. Les estribacions més altes són el Ramelau (2.920m) i Aitana. La capital es Dili. Categoria:Timor Oriental ja:東ティモール ko:동티모르 ms:Timor Timur th:ประเทศติมอร์ตะวันออก zh-min-nan:Tang Timor

Austràlia

Geografia i clima

Extensió i població per estats i territoris

Categoria:Austràlia ms:Australia ko:오스트레일리아 ja:オーストラリア simple:Australia th:ประเทศออสเตรเลีย zh-min-nan:Ò-tāi-lī-a

Hinduisme

] L'hinduisme és considerada la més antiga religió practicada avui dia, considerant només les grans religions. Es caracteritza per una trama de creences, pràctiques i escriptures. És la tercera religió mundial, amb aproximadament 1050 milions de practicants, el 96% dels quals viuen a la península Índia.

Déus principals o Trimurti

- Brahma
- Vishnu
- Shiva

Altres déus

- Aditi
- Ganesha
- Agni
- Parvati
- Kali
- Rama
- Hanuman
- Durga
- Ganga

Llocs sagrats

Ciutats

- Varanasi
- Pushkar

Rius

- Ganges

Texts sagrats

- Vedes
- Puranes
- Ramayana
- Mahabharata Categoria:Hinduisme ja:ヒンドゥー教

Budisme

)]] El budisme és la religió i la filosofia basades en els ensenyaments de Siddharta Gautama (que esdevingué Buda). Aquesta religió es va originar a l'Índia i es va escampar cap a l'Àsia Central, el Tibet, Sri Lanka, el sud-est de l'Àsia, la Xina, Corea i el Japó. Avui en dia el budisme també ha esdevingut relativament popular en el món occidental. Es calcula que hi ha entre 230 i 500 milions de budistes al món.

Siddharta Gautama

Siddharta Gautama era fill d'una família rica i influent. Però a l'edat de 29 anys va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar el en coneixement dels upanixads i, a l'edat de 35 anys, va aconseguir el que anhelava: immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, és va convertir en el Buda, l´Il·luminat. Va morir a l'edat de 80 anys havent assolit primer el cessament o neutralització del desig i l'acció, és a dir, el nirvana. Després de la il·luminació, es convertí en Buda i va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista. El Sermó de les Quatre Nobles Veritats el condensa, i constitueix el nucli del budisme.
- Primera noble veritat: tota existència està impregnada de sofriment, de pena, de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser.
- Segona noble veritat: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en el desig d'actuació, de plaer, de possessió.
- Tercera noble veritat: el sofriment es suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
- Quarta noble veritat: el camí que condueix al nirvana és el noble camí dels vuit passos. Qui el segueix s'apropa a la il·luminació. Els vuit passos són els següents: # Coneixement recte de les quatre veritats. # Actitud recta: allunyar-se d'odis, enveges. # Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment. # Acció recta: bona conducta moral. # Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal. # Esforç recte: fomentar tendències bones. # Pensament recte: no cedir als desigs. # Concentració recta: meditació. Categoria:Budisme als:Buddhismus ja:仏教 ko:불교 zh-min-nan:Hu̍t-kàu ms:Agama Buddha simple:Buddhism th:พระพุทธศาสนา

Sumatra

Sumatra és una illa d'Indonèsia, separada d'Àsia per l'estret de Malacca. Amb 470.000 km² és una de les illes més grans del món i la més gran d'Indonèsia. Categoria:Indonèsia ja:スマトラ島 ko:수마트라 섬 ms:Sumatera th:เกาะสุมาตรา zh-min-nan:Sumatra

Rollable Displays

To build a rollable display there are three technologies: 1. electronic ink 2. gyricon 3. oleds

Barcellona hotel diety Malaga accommodation kalorie samsung true tone

:: RELATED NEWS ::

Operator overloading
In computer programming, operator overloading (less commonly known as operator ad-hoc polymorphism) is a specific case of polymorphism in which some or all of operators like +, = or

have different implementations depending on the types of their arguments. Operators need not

Read More...

Orthodox Christianity
Orthodox Christianity is a generalized reference to the Eastern traditions of Christianity, as opposed to the Western traditions which descend from the Roman Catholic Church. Eastern Orthodoxy is a Christian body whose adherents are largely based in Eastern Europe and the Middle East, with a growing presence in the western world. Eastern Orthodox Christians subscribe to the first seven ecumenical councils. It claims to be the original Christian church founded by Christ and

Indonèsia

Història

Divisió administrativa

Geografia

Àsia

Llista de països de l'Àsia

Insulíndia

Arxipèlag

Llista d'arxipèlags

Vegeu també

Austràlia

Geografia i clima

Extensió i població per estats i territoris

Oceà Pacífic

Fons oceànic

Característiques de l'aigua

Clima

Geologia

Masses de terra

Història i economia

Bibliografia

Xina

Articles relacionats

Estats Units

Geografia

Història

Economia

Política

Divisió administrativa

Estats

Districte federal

Àrees insulars

Àrees metropolitanes

Demografia

Origen ètnic

Religió

Llengua

Enllaços externs

Malàisia

Borneo

Geografia

Divisió administrativa

Història

Recursos naturals

Papua Nova Guinea

Història

Geografia

Timor Oriental

Austràlia

Geografia i clima

Extensió i població per estats i territoris

Hinduisme

Déus principals o Trimurti

Altres déus

Llocs sagrats

Ciutats

Rius

Texts sagrats

Budisme

Siddharta Gautama

Sumatra

Rollable Displays

have different implementations depending on the types of their arguments. Operators need not Read More...

have different implementations depending on the types of their arguments. Operators need not

Read More...