Indus

:Aquest article és sobre el Riu Indus. També hi ha un article sobre la constel·lació Indus ---- L'Indus (सिन्धु नदी) (antigament conegut com a Sindhu per part dels perses) és el riu més important del Pakistan. Neix al Tibet, fluint des de les muntanyes de l'Himàlaia en direcció nordoest a través del Caixmir. Després fa un gir brusc i es dirigeix vers el sud tot drenant gairebé tot el Pakistan. Després de travessar Hyderabad s'acaba al mar d'Oman tot formant un gran delta de 7770 km² que s'estén a través de 200 km de costa al sud-est de Karachi. A la seva vall hi aparegueren algunes de les civilitzacions urbanes més antigues del planeta. Categoria:Rius d'Àsia ja:インダス川 ko:인더스 강

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan, o Pakistan, (پاکستان en Urdu) és un estat ubicat en el centre-sud d'Àsia. Limita amb l'Índia, l'Iran, l'Afganistan, la Xina i el Mar aràbic. Té 150 milions d'habitants, la majoria dels quals són musulmans. L'Islam hi és la religió oficial. La paraula Pakistan, és un acrònim ideat per Choudhary Rahmat Ali, fundador del Moviment Nacional Pakistanès, i en urdu vol dir "país dels purs". categoria:Pakistan ja:パキスタン ko:파키스탄 ms:Pakistan simple:Pakistan th:ประเทศปากีสถาน zh-min-nan:Pakistan

Tibet

El Tibet (en tibetà བོད་, Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西[Xī] 藏[zàng]) fou un estat de la zona de l'Himàlaia. Avui una part és la regió TAR de la Xina, les altres parts (Amdo i Khan) son agrupades dins d'altres regions (Qinghai, Sichuan, Gansu) de la Xina.

Història

Xina Segons les restes arqueològiques trobades al Tibet, se suposa que els seus primers habitants apareixeren 10.000 anys aC. No obstant, degut al caràcter nòmada de les tribus tibetanes, no és fins fa 2.300 anys quan comencen a tenir una clara presència a la història de l'Àsia. És llavors quan apareix el rei Nyakhri Tsampo, qui instaura una dinastia militar que s’expandeix per tot l’altiplà tibetà, entre els regnes de la Xina, l'Índia, el Nepal, Bhutan i Birmània. Aquesta dinastia es va mantenir fins que, 30 reis més tard, el mític Songsten Gampo (segle VII) assumí el poder. Amb aquest rei el Tibet va arribar a la seva màxima expansió, aconseguint tenir 40 milions d’habitants i expandint les seves fronteres fins a entrar a la Xina i prendre la ciutat de Chang’an (actual Xi’an); això era l’any 763. El rei Songsten Gampo es va casar amb dues princeses budistes, l’una xinesa i l’altra d’origen indi. Això li va permetre conèixer ambdues civilitzacions i també el budisme Mahayana. El País de les Neus, fins llavors un estat feudal (format per 17 regions) fou convertit per aquest rei en una nació més pacífica. Va enviar estudiants a l'Índia, on van aprendre el sànscrit i van començar a traduir a la llengua tibetana la vasta literatura budista. A finals del segle VIII es va convidar al mestre Padmasambhava (literalment, nascut del lotus), també conegut al Tibet com a Guru Rinpoché ("mestre preciós") a ensenyar la filosofia budista. És gràcies a aquests dos personatges que s’introduí el budisme al Tibet. Els tibetans consideren que Guru Rinpoché és el segon Buda del nostre temps —després de Shakyamuni, any 2.500 aC—. L’emperador Trisong Detsen i el mestre Padmasambhava van construir temples com el Jokhang o el Ramoche, ambdós a la nova capital tibetana: Lhasa. També van fundar una gran quantitat de monestirs. A l’any 821, el Tibet firma un tractat de pau amb la Xina. El budisme és perseguit durant anys i el rei Yeshe Oe és capturat perquè abandoni les seves ideologies i creences. Aquest rei estava intentant convèncer al mestre indi Atisha que anés al Tibet. El seu nebot, Jangchub Oe, va enviar traductors i altra gent fins que aconseguiren que Atisha acceptés. Al Tibet, Atisha va esciure "Una llum al camí", obra de gran valor espiritual del que deriva una tradició d’ensenyances molt important. Sota la influència d’Atisha (que visqué al Tibet entre el 1042 i 1055), el budisme va tornar a resorgir, es van construir més monestirs i es va concloure la traducció de texts budistes, donant lloc a la producció de texts pròpiament tibetans. Gràcies al pes d’aquesta "Política de la No-violència" s'impedí el sorgiment de noves dinasties. Les institucions monàstiques començaren a guanyar poder mentre que les famílies nobles que governaven el perdien. A principis del segle XIII, Gengis Khan conquereix la Xina i el Tibet, que està sota el seu domini fins a la meitat del segle XIV (1368). A finals d’aquest segle, el Lama Je Tsongkhapa inicià un renaixement espiritual del budisme tibetà i creà l’escola Gelug —coneguts també amb el nom de "gorros grocs". Je Rinpoché (Tsongkhapa) va començar tradicions festives tan importants en la cultura tibetana com el Monlan Chenmo (Gran Festival de les Pregàries), festa que se celebrà fins el 1960, quan la Xina va restringir les activitats religioses al Tibet.

Història recent

Al segle XV la quantitat de militars va disminuir i la de monjos va augmentar. Un deixeble de Lama Tsongkhapa, Gendun Drupa, comença a liderar la nova escola; en aquella època s’impartiren noves doctrines, es construïren més monestirs i es compongueren nous textos. Després de la mort d’en Gendun, un nen va ser reconegut com la seva reencarnació. Quan aquest morí es tornà a buscar la seva reencarnació i es va trobar un nen que va ser anomenat Sönam Gyatso. Al 1573 va visitar Mongòlia i l’emperador Alta Khan li va otorgar el títol de Dalai (mestre tan extens com l’oceà). Sönam, en ser la tercera reencarnació de Gendun, va passar a ser conegut com al Tercer Dalai Lama. El Tibet se situà sota la protecció d’Alta Khan i els Gelug-pa van governar el país. Al segle XVII, el cinquè Dalai Lama (Lobsang Gyatso "el Gran") fou proclamat rei del Tibet i fundà els palaus de Ganden i el Potala, a Lhasa. Va desmilitaritzar totalment el país i va aconseguir que l’emperador dels manxú garantitzés la independència del Tibet. La pacificació i desmilitarització dels mongols per part dels tibetans va ésser una de les més gran transformacions de la història. El XIII Dalai Lama Thubten Gyatso (1876-1933) va iniciar la modernització del Tibet, però al començament del segle XX, el coronel britànic Younghusband va forçar al govern tibetà a acceptar un tractat comercial amb l’Índia que solament beneficiava els britànics. Gran Bretanya va enviar tropes al Tibet amb l’excusa d’una creixent influència russa i el Dalai Lama va fugir a Mongòlia fins al 1911. El 1906 es va establir un tractat bilateral anglo-xinès pel qual l’imperi xinès adquiria el reconeixement de la seva sobirania al Tibet a canvi del pagament d’una gran quantitat de diners als britànics, que en van retirar les tropes. Un any després, el 1907, Gran Bretanya i Rússia firmaren un acord de no-ingerència als assumptes tibetans. Els xinesos havien intentat envair el Tibet però els van frenar. El XIV Dalai Lama Tenzin Gyatso va néixer a Amdo —prop de la Xina— el 1935 i dos anys més tard fou reconegut com la reencarnació del tretzè Dalai Lama del Tibet. A causa de la invasió xinesa, va haver d’assumir el poder del seu país als 16 anys d’edat, el 17 de novembre de 1950. La República Popular Xinesa (RPX) havia anunciat que aniria a "alliberar el Tibet dels invasors estrangers i a retornar-lo a la Terra Mare" un any abans. Tot i així, només hi havia sis forasters en terra tibetana. Mao Tse Tung envià 80.000 soldats i implantà un programa de millora de les comunicacions, també va construir carreteres i aeroports amb finalitats militars. La presència militar i l’ocupació va ésser cada cop més repressiva. El 10 de març de 1959 va sorgir una enorme manifestació de caràcter espontani pels carrers de Lhasa. Els tibetans, amb por de què li pogués passar quelcom a Sa Santedat el Dalai Lama, s’assegueren al voltant del Norbulingka, on aquest es trobava. El Dalai Lama va rebre una invitació a un teatre xinès amb la condició de que hi anés sense escolta; últimament, tots els dirigents tibetans que hi havien accedit no havien tornat. Tal fou la petició del poble per a què el Dalai Lama fugís que, una nit —disfressat de soldat i sense ulleres— va marxar entre la multitud que rodejava el palau de Norbulingka i caminà per l'Himàlaia amb altres dirigents tibetans fins arribar a l’Índia. Després de la seva fugida, els xinesos axafaren la manifestació i bombardejaren les places, matant a més de 200.000 persones. Ja sense amagar el seu desig d’assassinar el Dalai Lama, van registrar els cadàvers un per un però no aconseguiren trobar a Sa Santedat. Milers de tibetans seguiren el camí del Dalai Lama i marxaren a l’Índia, on s’establiren. A Dharamsala (a l’estat indi de Himachal Pradesh, al nord) es fundà el govern tibetà a l’exili. A partir de llavors, la història del poble tibetà s’escriu amb llàgrimes i sang. Actualment, el genocidi continua. 120.000 tibetans s’han vist forçats a l’exili i un milió dos-cents mil han mort. El Tibet s’ha convertit en un paradís empresonat i extingit per les flames.

Geografia i ecosistema

El Tibet històric constava de 25 milions de km quadrats en un promedi d’altitud de més de 4000 metres. El Tibet es divideix en tres províncies: Amdo (al NE), Kham (la més oriental) i U-Tsang (al sud i l’oest). El paisatge tibetà impressiona a qualsevol. Al Tibet neixen rius com el Brahmaputra (tsang-po en tibetà) i el Yang Tse (drichu) o l’Indus (sengue khabab). Actuament hi ha un greu problema amb l'evacuació de residus nuclears al Tibet i amb la brutal tala indiscriminada d'arbres que la Xina està duent a terme, així com l’explotació excessiva dels minerals. El gran perill de l'ecosistema tibetà és que és tan valuós i ric com delicat i fràgil. Al Tibet es cultiven cereals com el blat, el blat de moro o la civada. També es conrea la mostassa, la coliflor, la col, el coriandre, la patata i l’arròs entre d’altres. És sorprenent la mida a la que poden arribar tals hortalisses. Les patates poden pesar 6 kg i no és estrany veure a una col arribar als 12 kg. Al Tibet hi creixen pomers, castanyers, tarongers, roures, cirerers, per citar-ne alguns. Una planta molt cultivada és, sense dubte, el te (en mútltiples varietats). Moltes de les plantes que creixen són utilitzades per a la medicina: existeixen més de dues mil plantes medicinals que tracten el càncer, úlceras, melària, diabetis, anèmia, tuberculosis... Hi ha molta diversitat d’animals: 40 espècies endèmiques de mamífers, 23 d’ocells, 2 de rèptils. Alguns son el iac (yak), l'antílop tibetà, el panda gegant i el roig o la marmota dels himàlaies. La major part de la flora i fauna tibetana es concentra a les zones d l’est i el sud, més humides.

La degradació de l'entorn tibetà

La Xina, com hem dit, tampoc respecta l’etorn natural tibetà. Nombrosos refugiats han sigut tesitmonis de massacres de ramats sencers amb metralleta por part de soldats de l’exèrcit xinès. També recorren a la pesca amb dinamita. Tot això es fa sense cap tipus de control. La RPC afirma que aquestes activitats no estan autoritzades però que no hi posen gaire atenció perquè costa molt fer cumplir tals normes. És lògic que no s’acabi am la caça indiscriminada si els propis dirigents xinesos de Gerze (Gyertse) van a Chang Thang a l’hivern a caçar iacs i antílops amb armes modernes. Les pells d’animals tibetans es venen sense que es prengui cap sanció legal contra els caçadors ni els distribuidors. Por la seva riquesa, la biodiversitat de l’altiplà tibetà es podria comparar als boscos verges de l’amazones. Actualment no es posa gaire atenció al conflicte medioambiental tibetà per la restricció imposada per la Xina als viatgers i científics que van al país de les neus. El Tibet és, a més, un gran contenidor de residus nuclears i els missils xinesos es troben al seu sòl. El greu problema és que al debilitar i modificar l’entorn natural tibetà no tansols s’afecta a aquest país. No hem d’oblidar que el monzó —del qual depenen les collites d’India, Nepal, Tailàndia, Birmània, Xina...— s’origina al Tibet.

Gastronomia

A causa de la gran alçada i les dures condicions ambientals del Tibet, la seva gastronomia és molt calòrica i rica en proteines i greixos. Aquesta característica es manifesta sobretot en l’alimentació diària dels nòmades tibetans, que es basa en dos aliments molt energètics: la tsampa, que consisteix en farina de civada torrada, i el te (cha). El te específic tibetà (pö cha) és te amb mantega de iac i sal. Altres plats més elaborats són, per exemple, el thug-pa (sopa de verdures, carn i pasta) i els momos (pasta en forma de ravioli —d’una mida més gran que una croqueta— farcida de carn o verdura i fets al vapor), així com els khabse (galetes). Es menja carn de iac, ovella o cabra. També aprofiten la llet per a fer lassi, iogurt batut.

Llengua tibetana

El tibetà és una llengua molt diferenciada del xinès, i menys monosil·làbica. Les paraules acostumen a ser monosil·làbiques tot i que se’ls afegeix un sufix que normalment denomina la morfologia de la paraula o altres característiques (si és masculina, femenina, plural, verb, etc.). L'alfabet tibetà prové de l’època del rei Songsten Gampo. Aquest rei (que va introduir el budisme al Tibet) va enviar un grup d’erudits a l’Índia per a que estudiessin els textos budistes i els traduïssin a la llengua tibetana. Així mateix, aquest savis havien d’estudiar detalladament els alfabets indis. Van escollir el brahmi i, modificant-lo, crearen l’alfabet tibetà. L'alfabet tibetà és sil·làbic i, com el brahmi, té la vocal "a" inherent a cada síl·laba per la qual cosa, al afegir una mena d’accents a les síl·labes, s’aconsegueix que la vocal sigui un altra diferent de l'"a". En l’escriptura tibetana no es deixen espais entre les paraules, simplement es col·loquen unes comes ( ‘ ) al final de cada síl·laba. Algunes expressions en tibetà són: Tashi Delek, que significa "bona sort" i és la forma en què se saluden els tibetans; Tuk-je-che, que significa "gràcies"; Gong-dhaa, que és "perdó". Una peculiaritat gramatical de l’idioma del Tibet és l’ordre de les frases: col·loquen, com els alemanys, el verb sempre al final. Una altra cosa a destacar és la diferència entre el llenguatge parlat i la forma en què s’escriu. Per donar un exemple molt clar, “tashi deleg” s’escriu ‘bkra shis bde legs’, tot i que no és sempre tan exagerat. També existeix una gran quantitat de dialectes del tibetà.

Budisme

Siddharta Gautama (el Buda) visqué al nort de l'Índia al segle VI a.C. El seu pare era el rei Shuddhodana i la seva mare la reina Maya. Als 6 anys d’edat es casà amb la jove i bella princesa Yashodara. Vivien en un luxós palau, en una existència carent de problemes. Un dia decidí visitar la ciutat. Allà va poder observar l’enfermetat, l’envelliment i la mort; també l’ascetisme. Profundament impressionat pel sofriment humà, el príncep Siddharta va decidir trobar les causes per a trascendir-lo. Als 29 anys, just després del naixement del seu fill Rahula, abandonà el seu regne. Errà durant sis anys a la vall del Ganges com a asceta, trobant mestres de totes les traicions (religions) amb els que va estudiar i practicar. Vivia en condicions de nul·la comoditat, passant el dia meditant, dèbil. Va observà que amb cap dels mestres aconseguia la pau i es va adonar del seu error, trobant el camí del mig. Una història explica que va sentir uns músics en una barca al riu. El mestre explicava a l’alumne: "si tenses massa la corda, es trencarà; si la deixes massa fluixa, no sonarà". Va ser llavors quan va decidir canviar la seva forma de vida, es va rentar, va menjar. Un cop recuperada la salut, va asseure’s sota un arbre (més tard conegut com a l'Arbre Bodhi, és a dir, "arbre del despertar") i va prometre’s no aixecar-se’n fins que aconseguís la il·luminació. Una tarda, va assolir el Nirvana (despertar, il·luminació, alliberament...). Desde llavors se'l conegué com el Buda, el que està despert. Amb 35 anys, va impartir ensenyanses als cinc ascetes amb els que havia compartit anys de vida. Durant 45 anys, va ensenyar a reis i servents, el camí a seguir per a alliberar-se del Samsara o cicle de renaixements, és a dir, el patiment. Morí als 80 anys a Koushinagar, deixant enrere les claus per obrir la gàbia del sofriment que tot ho impregna. "Recordeu-vos del que us he ensenyat. L’afany d’aconseguir és la causa de tots els mals. Tard o d’hora tota cosa es transforma, així que no us aferreu a res. Practiqueu la purificació del vostre esperit i aplique-vos en la busca de l’única felicitat vertadera, duradera". Era el dia de lluna plena del quart mes.

Les quatre escoles del budisme tibetà

El budisme Mahayan entrà al Tibet gràcies a Guru Rinpoché al segle VIII. Abans existia la tradició Bön. El budisme mahayana o Gran Vehicle no es limita a buscar l’alliberament personal, sinó que la seva finalitat és també difondre la saviesa aconseguida i ensenyar el camí a tots els éssers. Aquest vehicle agafa diferents formes segons les cultures: el Zen al Japó, el Tantra o Vajrayana al Tibet... Al segle VIII es va establir l’ordre dels Nyingma-pa o Antics, que recopila les doctrines de Guru Rinpoché. La seva jerarquia està basada en reconèixer als lames dotats de saviesa. Al segle IX aparegué la tradició Kagyu-pa ("tradició oral") també coneguda amb el nom de "gorres roges". Fou iniciada per Marpa el Traductor i el seu deixeble Milarepa. Organitzen la seva jerarquia a través de les reencarnacions dels mestres savis. Dos segles després, al XI, sorgí l’escola Sakya-pa (denominada així pel monestir d’origen) fundada per Konchog Gyalpo. Es regeixen per un sistema de transmissió hereditària. Aquesta família exercí el poder al Tibet als segles XII i XIII. Al segle XIV i a causa de la reforma espiritual de Lama Tsongkhapa —considerat una emanació del Buda de la Saviesa, Manjushri—, nasqué l’ordre dels Gelug-pa (model de virtut), anomenats “gorres grogues”. Tenen una estructura jeràrquica universitària, tot i que les reencarnacions hi juguen també un paper important. Totes les tradicions pretenen acomplir el despertar i pertanyen al budisme mahayana tibetà, per la qual cosa les seves ensenyances son molt semblants. L’escola Nyingma busca el que anomena “visió directa”, l’escola Kagyu posa molta èmfasi en la pràctica individual, l’escola Sakya és coneguda per la perfecció en els seus rituals i l’escoles Geluk adjudica molta importància a la vida monàstica i els estudis filosòfics profunds.

Enllaços externs

- [http://www.geocities.com/Athens/Academy/9594/tibet.html Alfabet tibetà i altra informació (en anglès)] Categoria:Tibet ja:チベット

Hyderabad

- Ciutat de l'Índia a l'estat d'Andhra Pradesh: Hyderabad (Índia)
- Ciutat del Pakistan a la província de Sindh: Hyderabad (Pakistan)

Delta

La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec. En majúscula: Δ; en minúscula: δ. Al sistema de numeració Grec representa el nombre 4. Equival a la lletra D de l'alfabet llatí El terme delta de riu va apareixer després de la lletra i es deu la seva semblança amb la delta majúscula La delta majúscula Δ s'usa com a símbol de:
- Un canvi macroscòpic del valor d'una variable, en matemàtiques o en la ciència en general.
- Qualsevol de les partícules delta en física de partícules. Una delta minúscula δ es el símbol de:
- Un canvi microscòpic en el valor d'una variable en matemàtiques o en la ciència.
- La delta de Kronecker en matemàtiques.
- Una marca per a indicar el que s'ha de borrar en una correcció de textos. Es diu que el seu ús es remonta a temps antics.
- En fonètica representa una oclusiva dental fricativa o aproximant, segons l'AFI Categoria:Alfabet grec als:Δ ja:Δ ko:Δ

Categoria:Rius d'Àsia

Categoria:Rius Categoria:Àsia ja:Category:アジアの河川 ko:분류:아시아의 강

Geismar (Fritzlar)

Geismar ist ein Dorf in Nord-Hessen am Rand des Edertals an der Elbe - heute ein Ortsteil von Fritzlar. In den siebziger Jahren umfangreiche DFG-Ausgrabung einer mehrphasigen dörflichen Siedlung der Römischen Kaiserzeit bis ins Mittelalter. Archäologischer Nachweis der Seßhaftigkeit der Chatten in der Völkerwanderungszeit. Mehrjährige Leitung: Dr. Rolf Gensen, Landesamt für Denkmalpflege Hessen, Außenstelle Marburg.

Bauwerke

- Ev. Dorfkirche ((1743-1744); schlichter barocker Saalbau, Nachfolgebau einer Wehrkirche))
- Gesundbrunnen (Donarquelle); ein nordwestlich (auf der Straße nach Züschen) von Geismar befindlicher Heilbrunnen.

Donar-Eiche

Auf dem nahen Johanneskirchenkopf soll im Jahre 723 der heilige Bonifatius die Donar-Eiche, das Heiligtum der heidnischen Chatten, gefällt haben. Andere Quellen verlegen dieses Ereignis auch nach Fritzlar auf den heutigen Domplatz. Auf dem Johanneskirchenkopf ist der Grundriss der Johanneskirche zu besichtigen. Kategorie:Ort in Hessen Kategorie:Legende

Gry Black-Breath Conspiracy spielautomaten litera h

:: RELATED NEWS ::

Mittelspiel (Schacheröffnung)
Das Mittelspiel ist eine Schacheröffnung und zählt zu den offenen Spielen. Das Mittelspiel ist gekennzeichnet durch die Züge 1. e2-e4 e7-e5 2. d2-d4. Die Hauptvarianten sind
- das Mittelgambit 2. ... e5xd4 3. Dd1xd4
- das nordische Gambit 2. ... e5xd4 3. c2-c3 Kategorie: Schacheröffnung

Wilhelm Anton von der Asseburg
Wilhelm Anton von der Asseburg (
- 16. Februar 1707 auf Schloss Hinnenburg bei Brakel; † 26. Dezember 1782) war von 1763 bis 1782 der 52. Bischof des Fürstbistums Paderborn. Wilhelm Anton Freiherr von der Asseburg wird am 16. Februar 1707 auf Schloss Hinnenbur

Augstsee
Der Augstsee ist ein Bergsee am Loser im Ausseerland / Österreich. Er liegt in 1647m Höhe und ist 7m tief. Seine Größe beträgt etwa 150 x 250m. Er befindet sich etwa 1 km vom Bergrestaurant entfernt und ist zum Tauchen geeignet. Der See ist etwa 5 Monate im Jahr von einer Eisschicht bedeckt. Als einzige Pflanzen haben sich Wasserschlauchgewächse und

Charles Émile Picard
Charles Émile Picard (
- 24. Juli 1856 in Paris, † 11. Dezember 1941 ebd.) war ein französischer Mathematiker. Ab 1885 lehrte er als Professor an der Sorbonne. Er lieferte wichtige Beiträge zur Funktionentheorie, internationaler Zusammenschluss linkssozialistischer Parteien, der von 1932 bis 1940 existierte, offizieller Name des Zusammenschlusses war zunächst Komitee Unabhängiger Revolutionärer Sozialistischer Parteien, später Internationales Büro für Revolutionär-Sozialistische Einheit und Internationales Revolutionär-Marxistisches Zentrum, in der Literatur häufig unter dem Namen Internationale Arbeitsgemeinschaft (IAG). Dem Londoner Büro war das Internationale Büro revolutionärer

Read More...

Krabbenchips
Krabbenchips (auch Krupuk oder niederländisch Kroepoek geschrieben) sind indonesische Cracker aus Tapiokamehl, Salz, gemahlenen Schrimps und Gewürzen. Sie werden in dünnen, durchscheinenden Scheiben von einigen Zentimetern Durchmesser verkauft, die dann in siedendem Öl in nur wenigen Sekunden ausgebacken werden. Dabei nehmen sie um ein Mehrfaches an Volumen zu. Es gibt sie allerdings auch bereits verzehrfertig

Friedrich Wilhelm von Westphalen
Friedrich Wilhelm von Westphalen, (
- 5. April 1727 in Paderborn, † 6. Januar 1789 in Hildesheim), war Fürstbischof von Hildesheim und Paderborn. Friedrich Wilhelm Freiherr von Westphalen wird am 6. Januar 1727 im Westphalenhof in Paderborn geboren.
- 7. Feb

Berechenbare Zahlen
Mit dem Begriff berechenbare Zahl werden solche Zahlen ausgezeichnet, bei denen alle Dezimalstellen mit einer Berechnungsvorschrift erzeugt werden können. So ist es insbesondere interessant zu wissen, dass es nicht berechenbare Zahlen gibt. Mit der Church-Turing-These kann man für den Begriff Berechnungsvorschrift die Turingmaschine wählen.

Definition

Eine Zahl

r \in \mathbb

heißt genau dann berechenbar, wenn es eine

Jose Rizal
José Protasio Rizal Mercado y Alonzo Realonda (
- 19. Juni 1861 in Calamba auf Luzón; † 30. Dezember 1896 in Manila (hingerichtet)) war ein philippinischer