:: wikimiki.org ::

Insulíndia

Insulíndia

Insulíndia, altrament anomenada l'arxipèlag Malai, és un terme que fa referència a un vast grup d'illes situat entre Indo-xina (al sud-est d'Àsia) i Austràlia. Aquestes illes constitueixen el territori d'Indonèsia, les Filipines, Brunei, els estats malaisis de Sarawak i Sabah i el territori federal de Labuan, Timor Oriental i Papua Nova Guinea. Ara bé, hi ha arguments per excloure'n aquest últim país tant per raons culturals com geogràfiques. Papua Nova Guinea, culturalment, és prou diferent dels altres estats de la regió, i l'illa de Nova Guinea mateix no es considera part d'Àsia, com sí que ho són les altres illes, sinó d'Oceania, ja que forma un conjunt amb Austràlia. L'arxipèlag també és conegut de vegades com les Índies Orientals, però aquest terme acostuma a tenir un sentit molt més ampli i inclou Indo-xina, el subcontinent indi i, fins i tot, àrees tan allunyades com el Balutxistan iranià. Insulíndia és l'arxipèlag més gran del món, i engloba diversos grups d'illes que també es poden considerar arxipèlags per ells sols. Els principals són:
- Les illes Grans de la Sonda
- Les illes Petites de la Sonda
- Les Moluques
- Les Filipines L'arxipèlag té una extensió de més de dos milions de quilòmetres quadrats i és habitat per més de tres-cents milions de persones, cosa que el fa també el més poblat del món. Les illes més grans d'Insulíndia són Borneo i Sumatra (Nova Guinea en seria la més gran si la hi incloguéssim). L'illa més poblada del grup és Java. Juntament amb Austràlia, Insulíndia marca la frontera tradicional entre l'oceà Pacífic a l'est i l'Índic a l'oest. Geològicament l'arxipèlag és molt interessant, i és una de les regions volcàniques més actives del món. Arran dels moviments de la tectònica de plaques a la regió, s'hi han aixecat muntanyes impressionants que culminen en el mont Kinabalu a Sabah, amb 4.101 metres d'altitud (o el Puncak Jaya a Irian Jaya, de 4.884 m, si hi incloem Nova Guinea). El clima de l'arxipèlag, a causa de la seva posició al llarg de l'equador, és tropical. De tota manera, és notablement més plujós a l'oest que a l'est. Categoria:arxipèlags ms:Kepulauan Melayu

Austràlia

L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, però el continent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Coral i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest. De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És la sisena nació més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil, però la seva població no arriba als 20 milions de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal és el Murray, amb 2.575 metres de longitud. Políticament és una federació d'estats pertanyent al Commonwealth, amb la reina (o el rei) del Regne Unit com a cap de l'estat. La capital és Canberra, i les ciutats principals, amb més d'un milió d'habitants, són Sydney, Melbourne, Brisbane, Perth i Adelaide. Adelaide

Geografia i clima

Quasi un terç del territori és al nord del Tròpic de Capricorn, cosa que implica que un 70% del país sigui terra àrida o semiàrida, amb grans extensions de terreny deshabitades. Un 20% de la superfície del país està ocupada pels 12 deserts principals d'Austràlia. La pluviositat mitjana anual és de 465 mm, però depèn molt del lloc concret. La població habita les costes, on el clima és molt més agradable. Hi ha condicions tropicals humides a l'extrem nord, temperatures càlides i suaus a les costes centrals de l'est i l'oest, i fred a les costes meridionals de Tasmània. Però en general totes aquestes zones del país gaudeixen d'estius càlids i hiverns relativament suaus, i rarament hi neva.

Extensió i població per estats i territoris

Categoria:Austràlia ms:Australia ko:오스트레일리아 ja:オーストラリア simple:Australia th:ประเทศออสเตรเลีย zh-min-nan:Ò-tāi-lī-a

Indonèsia

Indonèsia és una república insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic. És l'estat de majoria musulmana més poblat del món, i el quart del món en termes absoluts (després de la Xina, l'Índia i els Estats Units. S'hi celebren eleccions lliures des que la revolució indonèsia de 1998 va derrocar el general Suharto, que va prendre el poder el 1965. Té fronteres terrestres amb Malàisia (al nord de l'illa de Borneo), amb Papua Nova Guinea (a l'est de l'illa de Nova Guinea) i amb el Timor Oriental (a l'est de l'illa de Timor). Al nord-oest d'Indonèsia, l'illa de Sumatra està separada de la Malàisia continental per l'estret de Malacca; al nord-est, té a prop de les Cèlebes i les Moluques l'illa filipina de Mindanao, i al nord de Nova Guinea es troben els Estats Federats de Micronèsia; al sud-est hi té Austràlia. Els límits marítims són el mar d'Andaman, el mar de la Xina Meridional, el mar de les Cèlebes, el mar de les Moluques i l'oceà Pacífic al nord; el mar d'Arafura i el mar de Timor al sud, i l'oceà Índic al sud i a l'oest. Indonèsia està formada per diversos grups d'illes: d'est a oest, Sumatra i les illes de la Sonda, Borneo, les Cèlebes, les Moluques i Nova Guinea.

Història

Sota la influència de l'hinduisme i el budisme, es van formar diversos regnes a les illes de Sumatra i Java des del segle VII fins al XIV. Més endavant, l'arribada de comerciants àrabs de Gujarat (Índia) hi va portar l'islamisme, que va esdevenir la religió dominant després de la caiguda dels regnes hindú i budista. Quan hi van arribar els europeus al començament del segle XVI, hi van trobar una multitud de petits estats, que es van revelar com a vulnerables als nouvinguts, els quals hi venien per controlar el comerç de les espècies. Al segle XVII, els holandesos en foren el grup dominant, que en va expulsar els espanyols i els portuguesos (excepte de la seva colònia del Timor Portuguès, a l'illa de Timor). Els Països Baixos van governar Indonèsia com a colònia fins a la Segona Guerra Mundial, primer sota el control de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (VOC), i després, al començament del segle XIX, sota el control directe del govern neerlandès. Al segle XIX es va establir a Java el Cultuurstelsel (sistema de conreu), extenses plantacions i conreus forçats que finalment van donar el rendiment que requerien els Països Baixos i que la VOC no havia aconseguit produir. En un període de govern colonial més liberal posterior al 1870, es va abolir el sistema de conreu. A partir de 1901 els holandesos van introduir-hi la Política Ètica, que incloïa una reforma política limitada i un augment de les inversions a la colònia. Durant la Segona Guerra Mundial, amb els Països Baixos sota ocupació alemanya, el Japó va ocupar la colònia holandesa. Una part de l'elit indonèsia, i molts dels futurs líders de la República independent, van cooperar amb els ocupants japonesos, ja que els veien com un bon canvi després del període de govern holandès. El 1945, amb la guerra a punt d'acabar, el Japó va proposar una comissió, liderada per Sukarno, per preparar la independència, que fou declarada el 17 d'agost. En un esforç per reprendre el control de les seves antigues colònies, els Aliats hi van enviar els seus exèrcits, juntament amb l'exèrcit holandès. La guerra d'independència indonèsia va durar de 1945 fins al 27 de desembre de 1949, quan, sota una forta pressió internacional, els Països Baixos van reconèixer la independència d'Indonèsia. Sukarno en va esdevenir el primer president, amb Mohammad Hatta com a primer vicepresident. Els anys 1950 i 1960 van veure com el govern de Sukarno s'alineava, primer, amb el moviment emergent dels països no alineats i, més tard, amb el bloc socialista. Als anys 1960 Indonèsia va tenir una confrontació militar amb la veïna Malàisia i sentia una frustració creixent arran de les dificultats econòmiques internes. El general de l'exèrcit Suharto va esdevenir president del país el 1967 amb l'excusa d'afermar el país davant una pretesa sublevació comunista contra el cada vegada més feble Sukarno. Arran del cop d'estat de Suharto, centenars de milers d'indonesis (la majoria d'origen xinès), acusats de comunistes, foren assassinats o empresonats. L'administració de Suharto és anomenada habitualment el període del Nou Ordre. Suharto va propiciar importants inversions estrangeres a Indonèsia, que van produir un creixement econòmic notable, si bé desigual. Suharto, però, es va enriquir ell i la seva família en un estat de corrupció generalitzada i es va veure forçat a deixar el poder enmig de manifestacions populars massives i una economia en crisi el 1998. Entre els anys 1998-2001, el país va tenir tres presidents: Bacharuddin Jusuf Habibie, Abdurrahman Wahid i Megawati Sukarnoputri. En aquest període es va produir la guerra per la independència del Timor Oriental, antiga colònia portuguesa que Indonèsia s'havia annexat el 1975; el conflicte es va radicalitzar el 1999 i el territori va obtenir la independència el 20 de maig del 2002. El 2004, va tenir lloc la jornada electoral més llarga del món i la primera elecció presidencial directa, que va guanyar Susilo Bambang Yudhoyono. Parts del nord de Sumatra, particularment Aceh (territori que des de fa anys lluita per la seva independència), foren devastades per un fort terratrèmol i el subsegüent tsunami el 26 de desembre del 2004.
Divisió administrativa
Actualment, Indonèsia està dividida en 33 províncies (de les quals, 2 són territoris especials i 1 el territori de la capital). Les províncies se subdivideixen en districtes, i aquests en subdistrictes i municipis. Les províncies són les següents:
- Bali
- Bangka-Belitung
- Banten
- Bengkulu
- Borneo Central (Kalimantan Tengah)
- Borneo Meridional (Kalimantan Selatan)
- Borneo Occidental (Kalimantan Barat)
- Borneo Oriental (Kalimantan Timur)
- Cèlebes Central (Sulawesi Tengah)
- Cèlebes Meridional (Sulawesi Selatan)
- Cèlebes Occidental (Sulawesi Barat)
- Cèlebes Septentrional (Sulawesi Utara)
- Cèlebes Sud-oriental (Sulawesi Tenggara)
- Gorontalo
- Illes Petites de la Sonda Occidentals (Nusa Tenggara Barat)
- Illes Petites de la Sonda Orientals (Nusa Tenggara Timur)
- Illes Riau (Kepulauan Riau)
- Irian Jaya Occidental (Irian Jaya Barat)
- Jambi
- Java Central (Jawah Tengah)
- Java Occidental (Jawah Barat)
- Java Oriental (Jawah Timur)
- Lampung
- Moluques (Maluku)
- Moluques Septentrionals (Maluku Utara)
- Papua (abans, Irian Jaya)
- Riau
- Sumatra Meridional (Sumatera Selatan)
- Sumatra Occidental (Sumatera Barat)
- Sumatra Septentrional (Sumatera Utara) Els territoris especials (daerah istimewa) són Aceh (o Nanggroe Aceh Darussalam) i Yogyakarta. El territori de la capital és Jakarta.
Geografia
Jakarta Les 18.108 illes d'Indonèsia, de les quals unes 6.000 són habitades, estan escampades a banda i banda de l'equador, cosa que confereix al país un clima tropical. Les illes més poblades són Java, on viu aproximadament la meitat de la població, Sumatra, Borneo (illa compartida amb Malàisia i Brunei), Nova Guinea (compartida amb Papua Nova Guinea) i Cèlebes. Té diversos mars interiors, com el mar de Java, el mar de Flores i el mar de Banda i, als límits exteriors, el mar de les Cèlebes, el mar de les Moluques, el mar d'Arafura i el mar de Timor. Per la seva situació a les vores de les plaques tectòniques, Indonèsia es veu colpejada sovint per terratrèmols i els tsunamis subseqüents. Indonèsia també és una terra rica en volcans, el més famós dels quals el desaparegut Krakatoa (o Krakatau), que estava situat entre les illes de Sumatra]] i Java. També a causa dels moviments tectònics s'han originat muntanyes molt elevades com ara el Puncak Jaya, a Nova Guinea (4.884 m), la màxima altitud del país. La flora i la fauna difereixen notablement entre Borneo, Bali i les illes occidentals, per una banda, i Cèlebes, Lombok i les illes de més cap a l'est per l'altra banda. Aquesta frontera ecològica ha estat anomenada la línia de Wallace a causa del seu descobridor. La capital és Jakarta, amb 8,500.000 habitants (i 17 milions a l'àrea metropolitana, on hi ha tres ciutats amb més d'un milió d'habitants: Bekasi, Tangerang i Depok). També passen del milió d'habitants les ciutats de Surabaya (amb més de dos milions), Medan i Bandung (amb més d'un milió i mig), Semarang, Palembang i Macassar. Categoria:Indonèsia ja:インドネシア ko:인도네시아 ms:Indonesia simple:Indonesia th:ประเทศอินโดนีเซีย zh-min-nan:Ìn-nî

Brunei

Brunei és un estat asiàtic situat al nord de l'illa de Borneo, que està voltat pel territori malaisi de Sarawak excepte a la part nord, que toca al mar de la Xina Meridional. Va ser un protectorat britànic des de 1888 fins a 1984, any en què va obtenir la plena independència. La forma de govern és el soldanat. El soldà de Brunei, Hassanal Bolkiah, està considerat un dels homes més rics del món.

Enllaços externs

- [http://www.brunei.gov.bn Govern de Brunei] (en anglès i malai)
- [http://www.shopborneo.com/borneocities/brunei.html Fotos de Brunei] Categoria:Brunei ja:ブルネイ ko:브루나이 ms:Brunei th:ประเทศบรูไนดารุสซาลาม zh-min-nan:Brunei

Timor Oriental

Timor Oriental és un estat del sud-est d'Àsia que comprèn la meitat oriental de l'illa de Timor, l'enclavament d'Oecussi-Ambeno a la part occidental de la mateixa illa i Atauro i Jaco, dues illes properes. Antiga colònia portuguesa, el 1975, nou dies després d'haver-se'n declarat independent, Timor Oriental va ser envaït per Indonèsia, que l'ocupà fins el 1999. Després d'un referèndum d'autodeterminació promogut per l'ONU i diversos incidents anti-secessionistes, el país guanyà la plena independència el 2002, cosa que el fa l'estat més nou de la Terra. Juntament amb les Filipines, és l'únic país de majoria religiosa catòlica de tot Àsia. Les estribacions més altes són el Ramelau (2.920m) i Aitana. La capital es Dili. Categoria:Timor Oriental ja:東ティモール ko:동티모르 ms:Timor Timur th:ประเทศติมอร์ตะวันออก zh-min-nan:Tang Timor

Papua Nova Guinea

Papua New Guinea

	imatge:PapuaNewGuinea_coa.png
(En detall)	(Gran)

Lema nacional : No en té cap

imatge:LocationPapuaNewGuinea.png

Idioma oficial

Anglès, Tok Pisin, Hiri Motu

Capital

Àrea
- Total
- % aigua

Lloc núm. 53
462.840 km2
2% / Negligible

Població
- Total (2000)
- Densitat

Lloc núm. 108
4,927,000 habitants
11 hab/km2 (172è)

Independència

16 de setembre de 1975 (d'Austràlia)

UTC +10

O arise all you sons of this land

Domini d'Internet

.pg

Codi telefònic

675

Membre de: Commonwealth, ONU, APEC

Papua Nova Guinea és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua). Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual està separat per l'estret de Torres) i a l'oest de les illes Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.

Història

A Nova Guinea s'hi han trobat restes humanes d'uns 60.000 anys d'antiguitat. Probablement aquests antics pobladors provenien del sud-est d'Àsia i hi van establir una civilització senzilla, basada en l'agricultura. Del país se'n sap ben poc fins al segle XIX, tot i que l'illa ja havia estat descoberta per exploradors europeus al segle XVI. El nom del país també ve d'aquella època; Papua deriva d'una paraula malaia que descriu el cabell rinxolat melanesi, i Nova Guinea és el nom que li va donar un explorador espanyol a causa de la semblança amb la població de la Guinea, a l'Àfrica. La meitat nord del país va passar a mans dels alemanys a la fi del segle XIX amb el nom de Nova Guinea Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels australians, que també passaren a administrar-ne la part sud amb el nom de Papua (l'antiga Nova Guinea Britànica). Els dos territoris foren units sota el nom de Territori de Papua i Nova Guinea, que més endavant es va convertir en Papua Nova Guinea. El país va aconseguir la independència el 1975. A partir de 1988, a l'illa de Bougainville es va produir una revolta secessionista que va costar 20.000 vides, fins que es va produir una situació de compromís el 1997.

Geografia

Papua Nova Guinea és un país majoritàriament muntanyós (la seva màxima altitud és el mont Wilhelm, amb 4.509 m) i cobert de selva tropical; vora la costa hi ha petites planes. Situat en una línia de falles, els terratrèmols i els tsunamis subseqüents hi són relativament comuns. La part més extensa del país es troba a Nova Guinea (on hi ha la capital, Port Moresby, amb més de 250.000 habitants, i la ciutat principal, Lae, amb uns 75.000); les illes principals de Papua Nova Guinea inclouen Nova Irlanda, Nova Bretanya i Bougainville, on es troba la ciutat d'Arawa, la tercera del país, amb 40.000 habitants. Categoria:Papua Nova Guinea ja:パプアニューギニア ko:파푸아 뉴기니 ms:Papua New Guinea th:ประเทศปาปัวนิวกินี zh-min-nan:Papua Sin Guinea

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques). Té uns 9 milions de quilòmetres quadrats de superfície i una població d'uns 30 milions d'habitants. Es considera formada per quatre grans àrees o divisions: Australàsia, que comprèn Austràlia i Tasmània; la Melanèsia, al nord i nord-est de l'anterior, que és l'arc d'illes que s'estenen a l'est de Nova Guinea; més al nord, la Micronèsia, que s'estén fins al Tròpic de Càncer; i la Polinèsia, que s'estén pel Pacífic central. Queden fora d'aquestes divisions Nova Zelanda, les illes Hawaii i altres de menors.

Estats i territoris d'Oceania

Hawaii Històricament les illes d'Oceania han passat per diferents graus de dependència de les potències colonials: protectorat, colònia, annexió o mandat o fideïcomís de les Nacions Unides. Fins i tot hi ha hagut condominis de sobirania conjunta. Degut a l'aïllament i a la falta de recursos els diferents territoris han anat negociant al llarg del segle XX diferents graus d'autonomia o independència. Significativament, les illes dependents de França han anat passant de Territori d'Ultramar (TOM) a Col·lectivitat d'Ultramar (COM) o País d'Ultramar (POM), adquirint progressivament autonomia i sobirania. Es poden distingir estats sobirans, uns independents i altres en lliure associació amb altres potències, alguns d'ells membres de les Nacions Unides. Finalment, segons la nomenclatura anglesa, existeixen territoris organitzats, no organitzats, incorporats i no incorporats.

Estats

Relació d'estats d'Oceania membres de les Nacions Unides:
- Austràlia
- Estats Federats de Micronèsia, estat associat als Estats Units
- Fiji
- Illes Marshall, república en lliure associació amb els EUA.
- Illes Salomó
- Kiribati
- Nauru
- Nova Zelanda
- Palau, república en lliure associació amb els EUA.
- Papua Nova Guinea
- Samoa
- Tonga
- Tuvalu
- Vanuatu

Territoris dependents

- Guam, territori no incorporat dels EUA
- Hawaii, estat membre dels EUA
- Illa de Pasqua, província de Xile
- Illes Cook, estat en lliure associació amb Nova Zelanda
- Illes Mariannes Septentrionals, mancomunitat associada als EUA
- Illes perifèriques menors dels EUA (tret de Navassa, que es troba al Carib), territoris no incorporats dels EUA
- Niue, estat en lliure associació amb Nova Zelanda
- Norfolk, territori extern d'Austràlia
- Nova Caledònia, país d'ultramar francès
- Nova Guinea Occidental o Irian Jaya, província d'Indonèsia
- Pitcairn, colònia del Regne Unit
- Polinèsia Francesa, país d'ultramar francès
- Samoa Nord-americana, territori no incorporat dels EUA
- Tokelau, territori d'ultramar de Nova Zelanda
- Wallis i Futuna, col·lectivitat d'ultramar francesa Categoria:Oceania ja:オセアニア ko:오세아니아 ms:Oceania simple:Oceania th:โอเชียเนีย zh-min-nan:Tāi-iûⁿ-chiu

Arxipèlag

Un arxipèlag és un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic.

Llista d'arxipèlags

- l'arxipèlag d'Estocolm (Suècia)
- l'arxipèlag de Göteborg (Suècia)
- l'arxipèlag de Turku (Finlàndia)
- l'arxipèlag de Fernando de Noronha (Brasil)
- les Açores (Portugal)
- les Bahames
- Cap Verd
- les Filipines
- les illes Åland (Finlàndia)
- les illes Aleutianes (Estats Units)
- les illes Àrtiques (Canadà)
- les illes Balears (Espanya)
- les illes Canàries (Espanya)
- les illes del Canal (Regne Unit i Irlanda)
- les illes Fox (Estats Units)
- les illes Galápagos (Equador)
- les illes Hawaii (Estats Units)
- les illes Kerguelen (França)
- les Illes Malvines o illes Falkland (Regne Unit))
- les Illes Òrcades del Sud (Regne Unit)
- les Illes Shetland (Regne Unit)
- Insulíndia (Indonèsia, Malàisia i Papua Nova Guinea)
- el Japó
- Juan Fernández (Xile)
- els Keys de Florida (Estats Units)
- les Maldives
- Malta
- la Polinèsia Francesa
- Nova Zelanda
- la Terra del Foc

Vegeu també

- Geografia
- Geomorfologia Categoria:Arxipèlags ja:列島

Iran

:Per a la població aneu a Iran La República Islàmica d'Iran és un país de l'Orient Mitjà. Fins a 1935 va ser conegut com a Pèrsia. Fa frontera amb els següents països: Turkmenistan, Afganistan i Pakistan a l'est; Iraq, Turquia, Azerbaidjan i Armènia a l'oest. Al nord és banyat pel Mar Caspi i al sud pel Golf Pèrsic, del qual forma part l'estret d'Hormuz. Categoria:Esborranys Categoria:Iran ja:イラン ko:이란 ms:Iran simple:Iran th:ประเทศอิหร่าน zh-min-nan:Iran

Borneo

Borneo (en malai Kalimantan) és la tercera illa més gran del món, amb una superfície de 743.330 km². Està situada al mig de l'arxipèlag d'Insulíndia, al sud-est d'Àsia, i administrativament pertany a Indonèsia, Malàisia i Brunei.

Geografia

Borneo està voltat pel mar de la Xina Meridional al nord i nord-oest, pel mar de Sulu al nord-est, pel mar de les Cèlebes i l'estret de Macassar a l'est i pel mar de Java i l'estret de Karimata al sud. A l'oest de Borneo es troben la península de Malacca i Sumatra; al sud, Java; a l'est, l'illa de Cèlebes i les Moluques, i al nord-est, les illes filipines de Palawan, Sulu i Mindanao. La muntanya principal de Borneo és el Mont Kinabalu, a Sabah, de 4.101 m d'altura.

Divisió administrativa

Políticament, Borneo es divideix entre:
- Les províncies indonèsies de Borneo Oriental, Borneo Meridional, Borneo Occidental i Borneo Central.
- Els estats malaisis de Sabah i Sarawak.
- El soldanat independent de Brunei, dividit en dues seccions.

Història

Borneo va ser l'escenari principal de la confrontació entre Indonèsia i Malàisia entre 1962 i 1966. Tot Borneo fou controlat per l'Imperi de Brunei durant la seva època de màxima esplendor, dels segles XV al XVII.

Recursos naturals

Històricament, l'illa ha estat coberta per una frondosa selva tropical, però l'àrea boscosa s'està reduint ràpidament a causa de l'explotació forestal intensiva de la indústria malàisia del contraplacat i també per part de companyies multinacionals com ara Mitsubishi. De fet, la meitat de la fusta tropical comercialitzada anualment al món ve de Borneo. A més a més, les plantacions de palma van prenent terreny ràpidament a les últimes romanalles de l'originària selva tropical. Aquesta selva també es va veure destruïda en gran part pel foc forestal de 1997-1998, degut a causes humanes i que aparentment va coincidir amb una estació extremadament seca per efecte d'El Niño. Les clapes originades pel gran incendi de 1997-1998 es poden veure encara en imatges via satèl·lit i van crear una fumera que va afectar Brunei, Malàisia, Indonèsia i Singapur. La selva tropical que encara queda a l'illa és l'únic hàbitat natural de l'orangutan de Borneo, espècie en perill d'extinció. També és un refugi important per a moltes espècies forestals endèmiques, com l'elefant asiàtic, el rinoceront de Sumatra i la pantera nebulosa. La població indígena de Borneo (com els Kayan, Kenyah, Punan Bah i Penan), afectada per la indústria del contraplacat que desforesta l'illa, lluita pels seus drets i per preservar el medi. La mena de selva tropical que hi ha a Borneo inclou els boscos de torbera i de bruc (o Kerangas), ben poc habituals. Categoria:Illes Categoria:Indonèsia Categoria:Malàisia ja:ボルネオ島 ms:Kepulauan Borneo th:เกาะบอร์เนียว

Austràlia

Geografia i clima

Extensió i població per estats i territoris

Categoria:Austràlia ms:Australia ko:오스트레일리아 ja:オーストラリア simple:Australia th:ประเทศออสเตรเลีย zh-min-nan:Ò-tāi-lī-a

Equador

La República de l'Equador és un estat de l'Amèrica del Sud. Limita a l'oest amb l'oceà Pacífic, al nord amb Colòmbia i a l'est i al sud amb el Perú; també pertanyen a l'Equador les illes Galápagos, situades uns 1.000 km a l'oest de la costa.

Història

- Vegeu també l'article principal sobre Història de l'Equador El territori del que avui es coneix com l'Equador fou habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys a.C., i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El període prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el període paleoindi (fins uns 3.500 anys a.C.), el període formatiu (del 4500 al 300 a.C.), el període de desenvolupament regional (300 a.C. - 800 d.C.) i el període d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'època prehistòrica podem destacar la cultura Valdivia (3500 - 1500 a.C.), la cultura Chorrera (900 - 300 a.C.), la cultura de La Tolita (600 a.C. - 400 d.C.) i la cultura Cañari (400 -1532), entre altres. Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la quitu o caranqui (coneguda posteriorment amb l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la cañari. Pels voltants de 1450, l'inca Túpac Yupanqui començà la conquesta del territori equatorià, completada uns 30 anys després. La dominació incaica s'estroncà amb l'arribada dels espanyols, que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la Reial Audiència de Quito, dins del Virregnat del Perú. El moviment d'independència s'inicià ja al final del segle XVIII, amb els escrits d'Eugenio Espejo i altres il·lustrats. El primer grito d'independència es produí el 10 d'agost de 1809 a Quito, però no fou fins el 24 de maig de 1822, després de la batalla del Pichincha, quan quedà establerta la independència formal de la nova república. Entre aquest any i 1830 l'Equador quedà integrat a la Gran Colòmbia. La nova república independent visqué uns primers anys força inestables, sota el govern del general Juan José Flores i els seus successors. Els darrers anys del segle XIX estan dominats per les grans figures antagòniques de Gabriel García Moreno, conservador, i Eloy Alfaro, progressista. El segle XX es caracteritza per una certa inestabilitat política (57 presidents des del 1900) i per guerres periòdiques amb el Perú (1941, 1981 i 1995) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de límits fronterers, segellades amb el tractat de pau de 1998 signat pels presidents Alberto Fujimori i Jamil Mahuad. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. El 1978, després de la dictadura de Guillermo Rodríguez Lara (El bombita) s'inicia el període democràtic més llarg que ha viscut el país i que dura (si bé inestablement en molts casos) fins a l'actualitat. El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com Jaime Roldós o Osvaldo Hurtado, però diversos conflictes i divisions polítiques trenquen aquesta tendència. El darrer període està marcat per la crisi dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarització de l'economia l'any 2000, que si bé ha aconseguir deturar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobresa.

Divisions administratives

L'Equador està dividit en 22 províncies:

Geografia

Osvaldo HurtadoL'Equador es divideix normalment en quatre regions, distintives geogràficament i culturalment:
- La Costa. La costa del Pacífic és plana amb manglars i de seguida s'aixeca cap a l'est, per formar la serralada dels Andes. Està dominada per les conques dels rius Guayas (al sud) i Esmeraldas (al nord). Hi destaca el port de Guayaquil, la ciutat més gran del país.
- La Sierra. Al centre del país discorren els Andes, amb notables muntanyes i volcans com el Chimborazo (6.267 m), la màxima altitud del país, i el Cotopaxi (5.897 m), el volcà actiu més alt del planeta. A la zona de l'Equador els Andes formen dues serralades paral·lels, separades pel carreró interandí, on es concentra la majoria de població. En aquesta regió es troba la capital, Quito, als peus del volcà Pichincha (4.784 m).
- El Oriente. Els estreps orientals dels Andes hi baixen fins a la conca de l'Amazones. Hi predomina la selva tropical, regada per un bon nombre d'afluents de l'Amazones dels quals detaquen el Napo i el Pastaza.
- Les illes Galápagos. Arxipèlag situat a uns 1.000 km de la costa, en ple oceà Pacífic, famós pel seu paper en la teoria de l'evolució de Darwin.

Demografia

Amb uns 12.500.000 d'habitants després del flux migratori del 1999, en què prop de tres milions d'equatorians van abandonar el país amb diferents destinacions a la recerca de treball, l'Equador presenta una estructura demogràfica diversa. Els mestissos representen el grup més nombrós i constitueixen una mica més del 65% de la població actual. Els amerindis, pertanyents a diverses nacionalitats indígenes, són el segon grup més nombrós i representen una quarta part de la nació, al voltant del 25%. Els blancs, majoritàriament criolls descendents de colons espanyols, com també immigrants europeus recents, constitueixen el 10% dels equatorians. La resta de la població és composta per una important minoria mulata i afro-equatoriana, concentrada principalment a la província d'Esmeraldas, la vall del Chota (província d'Imbabura) i la província del Guayas (la ciutat de Guayaquil en especial). La Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE) reconeix l'existència de 27 nacionalitats clarament identificades, que han estat també reconegudes per l'Estat, de forma que aquest els reconeix llurs sistemes d'organització política i econòmica i els concedeix un cert autogovern en els seus territoris. Les nacionalitats reconegudes són:
- Quítxua de la serra. Es divideixen en diversos pobles: Cayambi, Cañari, Chibuleo, Otavalo, Quitu, Panzaleo, Guaranga, Puruhá, Saraguro, Salasaca, Caranqui i Natabuela.
- Achuar habiten a les províncies de Pastaza y Morona Santiago; la seva llengua és l'achuar.
- A'í-Kofán a Sucumbíos; el seu idioma és l'aíngae.
- Huaorani a les províncies de Pastaza i Napo, entre el riu Napo i el Curaray; el seu idioma és el huao tererö.
- Shuar a Pastaza, Morona-Santiago i Zamora-Chinchipe; parlen shuar;
- Siona i Secoya, situats a la província de Sucumbíos; el seu idioma és el baicoca.
- Zápara a la província de Pastaza.
- Quítxua de l'Amazònia, a les províncies de Napo, Pastaza i Sucumbíos; parlen quítxua.
- Afroequatoriana, a la vall del Chota i la província d'Esmeraldas; parlen castellà.
- Chachi-Cayapa a Esmeraldas; el seu idioma és el cha'palaa i l'awapit.
- Épera, també a la zona d'Esmeraldas.
- Huancavilca a la província del Guayas, cantó de Santa Elena.
- Manta a la província de Manabí, als cantons Jipijapa y Montecristi, parlen castellà.
- Tsáchila (o colorados), al voltant de Santo Domingo de Los Colorados.

Economia

L'Equador té nombrosos recursos petroliers i àreas agrícoles molt riques. Atès que les exportacions són productes primaris (petroli, banana, gambes) les fluctuacions en els preus del mercat tenen un impacte considerable en l'economia del país. La indústria està principalment orientada al mercat intern. La situació econòmica es va deteriorar, culminant en una servera crisi econòmica i financera el 1999. Aquesta crisi va ser precipitada per influències externes, com ho van ser els impactes d'El Niño del 1997, la caiguda dels preus del petroli durant els anys 1997-1998, i la inestabilitat global dels mercats emergents el 1998. Tot aquest va causar una caiguda del Producte Intern Brut del 7,3%, una inflació anual del 52,2% i la devaluació de la moneda del 65% el 1999, raons per les quals el país va declarar la cessació dels pagaments del deute extern el any següent. El 9 de gener, 2000, el president Jamil Mahuad va anunciar la intenció del govern d'adoptar el dòlar nord-americà com la moneda oficial de l'Equador. Després de la renúncia de Mahuad, el nou president Gustavo Naboa va adoptar el dòlar dels Estats Units, i va establir negociacions amb el FMI, iniciant la lenta recuperació del país. Avui, el 70% de la població viu en pobresa, però la taxa d'inflació s'ha estabilitzat al voltant del 3-4%. El PIB per càpita el 2002 era de 1.360 dòlars. Actualment la font d'ingressos principal del país és l'exportació de petroli, la segona és les divises enviades pels emigrants (fet que demostra la importància del fenomen migratori). A continuació es troba l'exportació de plàtan, de flors i de gamba.

Cultura

La cultura de l'Equador es correspon amb la demografia del país i forma una rica mescla d'influències diverses. La cultura "nacional" és clarament mestissa, una mescla d'influències europees i amerindies, amb una important aportació de la cultura afroequatoriana en algunes provínicies (Esmeraldas, Manabí). Juntament amb aquesta cultura més "nacional" existeixen nombroses cultures indígenes que mantenen les seves tardicions. Entre els artistes equatorians importants del segle XX, destaquen Enrique Tabara (1930), Oswaldo Guayasamín (1919-1999), Eduardo Kingman (1913-1998), Félix Arauz (1935) o Camilo Egas. Pel que fa a la literatura cal destacar Juan León Mera, a finals del segle XIX i sobretot Jorge Icaza, ja al segle XX.
- Vegeu Equatorians destacats

Festes
Data	Nom en català	Nom local	Notes
27 de febrer	Jornada patriòtica	Jornada Patriótica	Commemora la batalla de Tarqui
1 de maig	Dia del treball	Día del trabajo
24 de maig	Batalla del Pichincha	Batalla del Pichincha
24 de juny	Festa del Sol o de Sant Joan	Inti Raimi	Tradicional festa incaica
10 d'agost	Dia de la Independència	Dia de la Independencia	Commemora el 10 d'agost de 1809
9 d'octubre	Independència de Guayaquil	Dia de la Independencia de Guayaquil	Commemora el 9 d'octubre de 1820
21 de novembre	Verge del Quinche	Virgen del Quinche
6 de desembre	Festa major de Quito	Fiestas de Quito	Només a Quito. Commemora la fundació de la ciutat
25 de desembre	Nadal	Navidad
31 de desembre	Fi d'any	Año viejo	És tradicional cremar el ninot del año viejo

Enllaços externs

- [http://www.presidencia.gov.ec/ Presidencia de la República] - Web del govern de l'Equador
- [http://www.elcomercio.com El Comercio] - El diari més important de Quito.
- [http://www.eluniverso.com El Universo] - El diari més important de Guayaquil.
- [http://www.darwinfoundation.org/Islas_Galapagos.html Fundació Charles Darwin] - Ecarregada de la conservació a les Galàpagos.
- [http://acenecuador.org/ Associació Catalana - Equatoriana de Negocis] Categoria:Equador ja:エクアドル ko:에콰도르 ms:Ecuador zh-min-nan:Ecuador

Categoria:Arxipèlags

Categoria:Illes

Karlsvärd

Karlsvärd, ur bruk tagen befästning på Enholmen utanför Slite på Gotland. 1656 godkände Karl XI en ritning för en femhörnig bastionsskans med lågvall och murklädda gravar på Enholmen, efter att ha tillfört några ändringar själv. Byggnationen kom dock aldrig igång, och 1663 bestämde kungen att befästningen skulle nedläggas. 1710 framkom nya förslag om en skans skulle byggas vid Slite, och nya ritningar gjordes, med de äldre som underlag. 1711 påbörjades byggnationen, och och de två bastionerna med mellanliggande kurtin blev byggda. 1719 avstannade byggnationerna återigen, för att 1741 återupptas. Det egentliga fästet började nu fortsättas, samtidigt som en ravelin och en strandbastion påbörjades och fyra strandbatterier byggdes. Arbetena härmed pågick till 1752 och återupptogos 1764 och fortsattes sedan till 1770 och 22 april 1788 fann Karl XI, att Karlsvärd, som fortfarande var ofullbordat, hade olämplig plan och ej kunde skydda landet, varför fästningen nu utdömdes såsom varande onyttig, onödig och kostsam. Åt generalmajor Toll uppdrogs att ombestyra verkens sprängning och försvarsmedlens transporterande till andra orter. En begäran från militärbefälhavaren på Gotland von Hohenhausens 1834 om en ingenjörofficer till hjälp att planera en murad befästning ledde inte till något resultat. Se vidare Enholmens batterier. Kategori:Sveriges historia Kategori:Gotland

hotels Prague zujer sitemap.html programy sylwester w g�rach

:: RELATED NEWS ::

History of Formula One
Though Formula One evolved from the Grand Prix racing of the early 1900s, the true history of Formula One began in 1947 with the FIA's standardization of rules and incorporation of a World Drivers' Championship. The sport's history necessarily parallels the history of its technical regulations; see Formul

Critical theory of society
:This article is a discussion of critical theory as the phrase is used by the Frankfurt School. For the more general use of the term, see: critical theory Critical theory, in sociology and philosophy, is shorthand for critical theory of society or critical social theory, a label used by the Frankfurt School, i.e., members of th

Critical social theory
:This article is a discussion of critical theory as the phrase is used by the Frankfurt School. For the more general use of the term, see: critical theory Critical theory, in sociology and philosophy, is shorthand for critical theory of society or critical social theory, a label used by the Frankfurt School, i.e., members of th

Institut für Sozialforschung
The Institute for Social Research (German: Institut für Sozialforschung) is a research organization covering topics such as sociology and continental philosophy, best known as the institutional home of the Frankfurt School. Frankfurt School

Green-backed Eremomela
The Green-backed Eremomela, Eremomela pusilla, is a small warbler. This bird is a common resident breeder in tropical Africa from Senegal to Zaire and southern Sudan. This tiny passerine is typically found in open woodland. The Green-backed Eremomela

Richard Roxburgh
Richard Roxburgh (born 1 January, 1962) is an Australian actor, who has starred in many Australian films and has appeared in prominent supporting roles in a number of Hollywood productions. Born in Albury, (the 16th largest city of Australia) on the New South W

Wikipedia:Votes for deletion/Injektilo
This page is an archive of the discussion surrounding the proposed deletion of the pages entitled Injektilo and Samuel Aaron Salem. This page is kept as an historic record. The result of the debate was deletion. ---- Self-promotion. Band has no albums on AllMusic - none of the "influential" members have pages. Snowspinner 06:24, 7 May 2004 (UTC)
- Apparently, in the name of self promotion, pages are being added for the members

Publius Cornelius Dolabella the Younger
Publius Cornelius Dolabella the Younger, son of Publius Cornelius Dolabella, consul in 10 BC. Publius Cornelius Dolabella the Younger is famous for having reconstructed the so-called Arch of Dolabella in Rome in 10 BC together with his co-consul Caius Iunius Silanus. In fact the arch is one of the ancient gates of the Servian Wall surround