:: wikimiki.org ::
| Iraq |
Iraq
La República Federal de l'Iraq és un estat del Pròxim Orient, situat al Golf Pèrsic.
Limita amb l'Iran, Síria, Kuwait, l'Aràbia Saudita, Jordània i Turquia.
Rius importants:
- Tigris
- Eufrates
Històricament hi va estar situada Babilònia.
La població majoritària es distingeix per ser àrab, però hi ha grups ètnics com els kurds i religiosos com els musulmans xiïtes i sunnites.
Províncies
L'Iraq està dividit en 18 províncies (muhafazat, en singular muhafazah):
thumb
Esdeveniments
- 15 d'octubre de 2005 - S'aprova en referèndum la constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
Categoria:Iraq
ja:イラク
ko:이라크
ms:Iraq
simple:Iraq
th:ประเทศอิรัก
zh-min-nan:Iraq
Estat__NOTOC__
::Vegeu també: Estat de la matèria (en física i química)
Un país o estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera.
Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:
- un país és una àrea geogràfica.
- una nació és un grup humà.
- un estat és una estructura política.
Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; països com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o Mèxic estan formats per estats federals).
Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.
Organització política de l'estat
L'estat pot adoptar diferents formes:
- Una monarquia és un estat on el cap és un rei. Monarquia absoluta: el poder, d'origen diví resideix en el monarca. Monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
- Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la represió política.
- Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials.
L'estat modern té tres poders: El poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta divisió fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.
El estats del món
En aquest apartat hi ha la relació de tots els estats reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar què és o no una nació.
A
Afganistan - Albània - Alemanya - Algèria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Aràbia Saudita - Argentina - Armènia - Austràlia - Àustria - Azerbaidjan
B
Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Bèlgica - Belize - Benín - Bhutan - Bielorússia - Bolívia - Bòsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgària - Burkina Faso - Burundi
C
Cambodja - Camerun - Canadà - Cap Verd - Colòmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Croàcia - Cuba
D
Dinamarca - Djibouti - Dominica
E
Egipte - El Salvador - Emirats Àrabs Units - Equador - Eritrea - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estats Federats de Micronèsia - Estats Units (vegeu també Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estònia - Etiòpia
F
Fiji - Filipines - Finlàndia - França
G
Gabon - Gàmbia - Geòrgia - Ghana - Grenada - Grècia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana
H
Haití - Hondures - Hongria
I
Iemen - Illes Marshall - Illes Salomó - Índia - Indonèsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islàndia - Israel (vegeu també Palestina) - Itàlia
J
Jamaica - Japó - Jordània
K
Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kuwait
L
Laos - Letònia - Lesotho - Líban - Libèria - Líbia - Liechtenstein - Lituània - Luxemburg
M
Macedònia - Madagascar - Malàisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu també Sàhara Occidental) - Maurici - Mauritània - Mèxic - Moçambic - Moldàvia - Mònaco - Mongòlia - Myanmar
N
Namíbia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Níger - Nigèria - Noruega - Nova Zelanda
O
Oman
P
Països Baixos - Pakistan - Palau - Panamà - Papua Nova Guinea - Paraguai - Perú - Polònia - Portugal
Q
Qatar
R
Regne Unit - República Centreafricana - República Democràtica del Congo - República Dominicana - República Txeca - Romania - Rússia - Rwanda
S
Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - São Tomé i Príncipe - Senegal - Sèrbia i Montenegro - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Síria - Somàlia - Sri Lanka - Sud-àfrica - Sudan - Suècia - Suïssa - Surinam - Swazilàndia
T
Tadjikistan - Tailàndia - Taiwan - Tanzània - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunísia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad
U
Ucraïna - Uganda - Uruguai - Uzbekistan
V
Vanuatu - Vaticà - Veneçuela - Vietnam
X
Xile - Xina - Xipre
Z
Zàmbia - Zimbabwe
Enllaços externs
- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda
Articles relacionats
- Nació
- Teoria de l'Estat
- Llistats;
- Llistat de països per superfície
- Llistat de països per població
- Llista de països per PIB (PPA)
- Llista de països per PIB (nominal)
- Llista de països per PIB (PPA) per càpita)
- Llista de països per PIB (nominal) per càpita
- Continents
- Àfrica
- Amèrica
- Àsia
- Europa
- Oceania
Categoria:Geografia
ja:国家
simple:State
th:รัฐ
Pròxim Orient
L'Orient Pròxim (també anomenat Pròxim Orient i Orient Mitjà) és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident). Es contraposa a l'Extrem Orient o Orient Llunyà. El nom dOrient Mitjà s'utilitza per influència de l'anglès Middle East, que es refereix a una divisió de l'Orient antiquada, però que despuès de la caiguda de l'Imperi Otomà ha començat a ser més utilitzada en anglès i traduïda a moltes llengües.
Encara que les definicions poden variar, en termes generals l'Orient Pròxim està compost pels següents països: Bahrain, Egipte, Turquia, Iran, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Oman, Qatar, Aràbia Saudita, Síria, els Emirats Àrabs Units, Iemen, i els territoris palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza.
Història
Coneixem la història d'aquesta regió sobretot pels escrits de l'Antic Testament i dels historiadors grecs, i per les excavacions que hi ha fet l'Arqueologia des del segle XIX.
Al llarg de la història, els països d'aquesta part del món sovint han experimentat els mateixos canvis. Per exemple, les conquestes de l'Imperi Persa, d'Alexandre el Gran i de l'Islam.
Situació actual
Actualment, aquesta regió és predominantment islàmica. La producció de petroli hi és molt important. Els Estats Units n'han ocupat alguns països. Un dels conflictes més importants de l'Orient Pròxim és el que hi ha entre Israel i els països àrabs.
Categoria:Geografia
Categoria:Història
ko:중동
ja:中東
simple:Middle East
th:ตะวันออกกลาง
Golf PèrsicEl golf Pèrsic (en persa خلیج فارس, en àrab الخليج الفارسي) és una part del mar d’Aràbia i està situat entre la península Aràbiga i l'Iran. Ocupa una extensió de 233.000 km² i té una llargada de 989 km. L'estret d’Ormuz n'és la part més estreta (fa 56 km d'amplada) i el separa del golf d'Oman. Les aigües hi són poc fondes i no excedeixen enlloc el 60 metres de profunditat.
La costa nord del golf pertany a l'Iran i la costa sud es divideix entre diversos territoris: la península de Musandam, sota sobirania d'Oman; la part occidental de l'emirat de Ras al-Khaimah, l'emirat d'Umm al-Qaiwain, la part principal de l'emirat de Sharjah, la part principal de l'emirat d'Ajman, l'emirat de Dubai i l'emirat d'Abu Dhabi, coneguts tots aquests com els Emirats Àrabs Units; l'emirat de Qatar, el regne de Bahrain, la costa d'Al-Hasa (Aràbia Saudita), l'emirat de Kuwait i una petita zona de sobirania de l'Iraq, on hi ha les illes de Warba i Bubiyan, que avui pertanyen a Kuwait però que els règims iraquians varen reclamar fins a l'ocupació americana. Al mig del golf i ha diverses illes, de les quals la més important es la iraniana de Qeshm. Algunes illes tenen la sobirania en disputa com les illes Tonb, que reclamen Ras al-Khaimah i l'Iran (que les té ocupades), o Abu Musa (ocupada per l'Iran però que pertanyia abans a Sharjah).
A l'extrem occidental es troba el delta del Shatt al-Arab, que porta les aigües de l'Eufrates i el Tigris.
A les dues guerres entre els Estats Units i l'Iraq (la primera el 1991 per la invasió iraquiana de Kuwait, i la segona el 2003 per deposar Saddam Hussein i controlar el petroli iraquià) se les anomena les Guerres del Golf. Precisament el golf Pèrsic i les seves àrees costaneres són una important font de petroli, i les indústries que s'hi relacionen són les que dominen la regió.
El sumeris li deien la mar Inferior, però després del segle IV aC passa a dir-se'n golf Pèrsic. A partir dels anys setanta els països àrabs van proposar anomenar-lo golf Aràbic, però aquesta proposta no va rebre el suport oficial de les Nacions Unides. El règim iranià dels aiatol·làs va arribar a proposar un nom de consens (golf Islàmic), però finalment s’acceptà el nom de golf Pèrsic universalment. Avui dia també és conegut simplement com el Golf.
Categoria:Mars
Categoria:Golfs
Categoria:Oceà Índic
ja:ペルシア湾
ko:페르시아 만
SúriaPoble de la comarca del Bages situat a uns 15 Km de Manresa, capital de la comarca. El Cardener divideix la pobació deixant a una banda el popular barri de Salipota i a l'altra la part més antiga del poble sota el promontori on es localitza el Poble Vell. El seu gentilici podria provenir d'època romana com a Sorisa. En l'activitat econòmina del poble cal destacar les mines de potasa.
Categoria:Bages
Enllaços externs
- [http://www.guiamanresa.com/guia/bages/municipis/suria.htm Guia de Suria]
Categoria:Bages
Kuwait
Kuwait és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic. Per terra, fa frontera amb l'Iraq al nord i l'Aràbia Saudita al sud.
Políticament és un emirat semi-hereditari que, si bé disposa d'una constitució i un parlament, aquest només és escollit per un 15% de la població (excloent-hi, d'entre d'altres, totes les dones o els soldats).
Ric en petroli, el país és membre de l'OPEP.
Fou conquerit per l'Iraq el 1990 si bé després de la Primera Guerra del Golf recuperà la independència.
Guerra del Golf
Categoria:Kuwait
ja:クウェート
ko:쿠웨이트
ms:Kuwait
th:ประเทศคูเวต
zh-min-nan:Kuwait
JordàniaJordània (اردن), es un país d'Àsia situat a Orient Mitjà. Té fronteres amb Iraq, Aràbia Saudita, Israel i Síria.
Organització territorial
Jordània està dividida en dotze districtes (muhafazah):
Categoria:Jordània
ja:ヨルダン
ko:요르단
ms:Jordan
th:ประเทศจอร์แดน
zh-min-nan:Jordan
Turquia
La República de Turquia és un estat del sud-est d'Europa i del nord-oest d'Àsia. Limita al sud amb el Mar Mediterrani, Iraq, i Síria, al nord-oest amb Grècia, a l'est amb Armènia, Azerbaidjan, i Iran.
Història
La moderna República de Turquia va ser fundada en 1923 per Mustafa Kemal (Atatürk) després de l'esfondrament de l'Imperi Otomà al final de la Primera Guerra Mundial. Atatürk es va convertir així en el constructor de Turquia i va liderar un procés de transformacions encaminades a fer d'aquest país un estat modern.
Economia
L'economia dinàmica de Turquia és una barreja complexa d'indústria moderna i agricultura tradicional, conservant aquesta última un 40% d'ocupació cap a l'any 2001. Posseeix un sector privat en estat de creixement ràpid i estable, no obstant això l'estat juga encara un rol bàsic en la indústria, activitats bancàries, transport i comunicacions. La indústria més important de Turquia i el seu principal producte d'exportació són les seves teles i robes, encara majoritàriament en mans privades.
En anys recents la situació econòmica de Turquia s'ha caracteritzat per un creixement econòmic erràtic i greus desbalanços. El creixement del seu PIB real ha excedit el 6% durant diversos anys, però la seva forta expansió ha estat interrompuda per aguts declivis els 1994, 1999 i 2001. Mentrestant, el dèficit fiscal del sector privat ha excedit regularment el 10% de PIB - degut en gran mesura a la forta pressió sobre pagaments d'interessos, la qual cosa el 2001 va concentrar més del 50% de la despesa central del govern, mentre que la inflació s'ha mantingut en el rang elevat de dos dígits.
Potser a causa d'aquests problemes, les inversions estrangeres directes a Turquia es mantenen relativament baixes (menys de 1 bilió de dòlars nord-americans a l'any). A la fi de l'any 2000 i començaments del 2001, un creixent dèficit comercial i serioses inestabilitats en el sector bancari van enfonsar l'economia en una crisi, la qual va forçar a Ankara a decidir acabar amb el canvi fix de la moneda i el país va entrar a una recessió. Els resultats el 2002 van ser positius, parcialment gràcies al suport econòmic del FMI. El lent creixement global i les fortes tensions polítiques a l'Orient Mitjà enfosqueixen els prospectes de creixement futurs.
Turquia és un membre candidat per a ingressar a la Unió Europea, però, hi ha forta oposició d'alguns països membres. Alemanya és el principal soci comercial de Turquia.
Categoria:Turquia
ja:トルコ
ko:터키
ms:Turki
simple:Turkey
th:ประเทศตุรกี
zh-min-nan:Türkiye
Eufrates
L'Eufrates es un riu que en gran part discorre per l'Iraq. Es diu Frat en turc i Ufratu en persa. A l'Antic Testament se’l esmenta com a Phrat.
Neix en dos braços, el Kara Su (Eufrates occidental) i el Murat Su (Eufrates oriental), a Turquia, i baixa cap el sud-sud-oest per les muntanyes del Taurus o Taure, passant per Síria i Iraq, i desaigua al Golf Pèrsic, després de 2780 km
Afluents de nord a sud: Kuruk, Tohma, Gok, Birecik (Turquia), Balikh i Khabur (Síria).
Categoria:Rius d'Àsia
ja:ユーフラテス川
Babilònia:Aquest article és sobre l'estat de Babilònia. Per a informació sobre la ciutat vegeu: Babilim
----
Babilònia era un antic estat localitzat a Mesopotàmia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris combinats d'Acad i Sumèria. Va ser fundada per Nimrod fa quatre mil cinc-cents anys, qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer. Els seus líders més importants van ser Nabopolasar (626 - 605 aC), i el seu successor, Nabucodonosor (604 - 562 aC), en els regnats del qual es va donar l'apogeu de l'Imperi Babilònic.
Vegeu també
- Babilim, també anomendad Babel o senzillament Babilònia era la capital de Babilònia.
- Baal
- Torre de Babel
Categoria:Iraq
Categoria:Babilònia
ja:バビロニア
MusulmàL'islam ( ) és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII basant-se en l'Alcorà. Els musulmans creuen que Déu (altrament dit Al·là) va revelar l'Alcorà al profeta Muhàmmad mitjançant un àngel. Muhàmmad va recitar aquesta revelació als seus deixebles, que més endavant van escriure el text sagrat en paper. L'islam considera Muhàmmad l'últim profeta, que complementa els ensenyaments de Jesús i Moisès.
L'islam no és una religió que només lliga la persona i la seva consciència amb Déu, és una religió social que condiciona la persona d'una manera total, tant amb les relacions amb Déu com amb tota la diversitat de relacions socials.
La xària o llei islàmica impregna tots els aspectes de la vida humana. De cap manera contempla una divisió en vida religiosa i vida política. Dóna resposta a totes les qüestions que un creient pugui formular-se i, fonamentalment, indica el camí que, si es segueix, garantirà la pròpia salvació.
Sovint es representa l'islam amb una mitja lluna, en oposició a la creu del cristianisme. Aquest símbol té l'origen a l'Imperi bizantí i ara està present a moltes banderes de països musulmans.
Preceptes bàsics
El nucli de la llei islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: la professió de fe (la xahada), la pregària ritual (la salat), l'almoina (la zakat), el dejuni durant el mes el Ramadà (el sawm) i el pelegrinatge a la Meca (el hajj).
La professió de fe (xahada)
Davant de testimonis i en els principals moments de la vida, el creient ha de recitar la fórmula: «No hi ha cap Déu tret de Déu, i Muhàmmad n'és el profeta». Per altra banda, per esdevenir musulmà no hi ha cap ritus d'iniciació o baptisme, només cal recitar aquesta professió de fe.
La pregària ritual (salat)
Cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a la Meca, els fidels s’han de dirigir a Déu amb la pregària. Una sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a la mesquita. Es reciten capítols sures de l'Alcorà i sovint es repeteix la invocació «Al·lah àkbar» («Déu és el més gran!»).
L'almoina (zakat)
L'almoina té dues modalitats: l'exercida espontàniament i lliure per agradar Déu i la reglamentada i obligatòria (zakat) segons la qual tots els musulmans han d'aportar als pobres i a la comunitat una desena part de les seves rendes i capital.
El dejuni durant el mes de ramadà (sawm)
El ramadà és el novè mes del calendari lunar i és el mes en el que començà la revelació de l'Alcorà. Des de l'alba a la posta del sol, el fidel s'ha d'abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir relacions sexuals.
El pelegrinatge a la Meca (hajj)
Almenys un cop a la vida, els musulmans adults que disposen de mitjans suficients, han de pelegrinar a la Meca i a la Gran Mesquita, davant la 'pedra negra' o Ka'ba, han de proclamar conjuntament: «Aquí estic, al teu servei, oh Déu!».
Pautes de conducta
Òbviament, a més d'aquests cinc preceptes bàsics, la religió islàmica estableix altres pautes de conducta i, al mateix temps, manté costums preislàmics propis de la terra on es va formar.
- Es manté la prohibició de menjar carn de porc i la carn d'animals que no hagin estat sacrificats d'una determinada manera.
- Segons alguns corrents jurídics, es prohibeix beure vi i altres begudes alcohòliques.
- Tot i que amb interpretacions variables, existeix una forta reticència a crear imatges d'homes i d'éssers vius. Déu és l'únic creador d'imatges, fer-ne és voler imitar Déu.
El jihad
Sovint s'ha afirmat que l'islam té un caràcter combatiu a conseqüència de la predicació a favor de la «guerra santa».
Certament, la paraula àrab jihad s'ha traduït com a guerra santa.
Ara bé, aquest concepte significa «esforç especial a favor de l'islam», un esforç dirigit tant contra l'enemic interior, dins de cada musulmà, com contra l'enemic exterior, quan l'islam es veu atacat. Només és justa la guerra d'autodefensa.
Pàgines que s'hi relacionen
- Expansió de l'Islam
- Divisió de l'Islam
Enllaços externs
- [http://orbita.starmedia.com/~serveis/islam/ Història de l'islam]
- [http://www.arabic-islamic.org/ Directori i biblioteca virtual amb enllaços directes a documents complerts d'accés lliure sobre la civilització arabo-islàmica]
- [http://wwwuser.gwdg.de/~mriexin/euroislam.html Links: Islam in Western Europe]
- [http://www.sufiblog.com/ Islamic Meditation]
- [http://es.geocities.com/xarqand/ L'islam des de l'Orient de l'Àndalus]
Categoria:Islam
ja:イスラム教
ko:이슬람교
ms:Islam
simple:Islam
th:ศาสนาอิสลาม
SunnitaEls sunnites formen la branca principal de l'islam. Són els seguidors de la sunna, "recte camí o costum", i la seva doctrina es basa en l'exemple personal del profeta Mahoma. Representen un 80% dels musulmans.
Els sunnites van patir al llarg dels segles diverses escissions, referides a polèmiques sobre lideratge i teologia. Tots tenen en comú, però, el paper central que atorguen a la voluntat divina, a la qual s'ha de sotmetre la llibertat de l'ésser humà. Les diferents escoles es reconeixen les unes a les altres (cosa que no passa amb altres branques islàmiques), és cada persona la que tria la que millor s'adapta a la seva visió de la religió.
Articles relacionats
- Divisió de l'Islam
Categoria:Islam
ja:スンナ派
ms:Sunah Waljamaah
Bagdad:Aquest article és sobre la capital de l'Iraq, però Bagdad també és una ciutat de Mèxic.
----
Mèxic
Bagdad és la capital i la ciutat mes gran d'Iraq. Té 5.772.000 habitants (2003) i és una de les ciutats mes poblades d'Orient mitjà (després d' El Caire, Teheran i Istambul). Està situada devora el riu Tigris.
Es un creuer de comunicacions per tren i carretera, i te aeroport internacional.
A l'any 762, el califa Al-Mansur (el Victoriós) la va fundar aprop de les restes de l'antiga Babilònia i la convertí en la capital d'Iraq.
Aquest país havia estat envaït abans (des de el 538 aC) per perses, grecs i romans i tenia com a centre a Damasc (capital de Síria).
Durant la primera (1991) i segona (2003) guerres del golf, va ser bombardejada i parcialment destruïda.
Categoria:Iraq
Categoria:Capitals d'estats independents
ja:バグダード
ko:바그다드
DiyalaEl Diyala es un riu del Iraq, que neix a Persia amb el nom de Shirwan i pren el nom de Diyala al confluir amb el Hulwand, anant a parar al Tigris.
Categoria:Rius d'Àsia
2005Aquesta pàgina concerna l'any 2005 del calendari gregorià.
Esdeveniments previstos
- XXena Jornada mundial de la juventut 2005 a Colònia, Alemanya.
- L'any 2005 és declarat per les Nacions Unides, any oficial del microcrèdit.
- del 25 de març al 25 de setembre, una exposició universal a Aichi (Japó).
Esdeveniments
:PAÏSOS CATALANS
- 25 de gener - Barcelona: s'esfondra un tros de la construcció del Metro que desencadenarà la crisi del Carmel.
- 1 de març - Calvià (Mallorca) inauguració i començament de les emissions en proves d'IB3 Televisió.
- 11 de març - Barcelona: El Partit Popular, retira la moció de censura contra Pasqual Maragall.
- 14 d'abril - Madrid: El Consell de Ministres aprova el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents que actualment es troben a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca i la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica en aquesta mateixa ciutat.
- 17 d'agost - La policia allibera a València un ciutadà italià que havia estat 13 dies segrestat per una organització de narcotraficants colombians i veneçolans.
- 5 de setembre - Calvià (Mallorca): IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.
- 5 de setembre - Viticultors del sindicat agrari Unió de Pagesos bloquegen l'entrada i sortida de productes de les plantes de Freixenet i Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia i de Torres a Pacs del Penedès. L'objectiu del bloqueig és protestar pel preu que les indústries els paguen pel raïm blanc i el vi destinat a cava. Unió de Pagesos assegura que el preu que perceben des de fa un any no cobreix les despeses de producció.
- 6 de setembre - el govern aprova la creació de l'Oficina Antifrau, que té com a objectiu la lluita específica contra les actuacions irregulars de les administracions públiques i la creació de nous centres escolars.
- 6 de setembre - Els estibadors del port de Barcelona es declaren en vaga i tanquen tots els accessos al recinte, excepte una porta, des de dos quarts de vuit del matí.
- 16 de setembre - S'aprova el domini d'internet .cat, el primer que reconeix la comunitat lingüística catalana a internet. Serà operatiu a finals d'any.
- 16 de setembre - Inauguració de la Torre Agbar, el tercer edifici més alt de Barcelona, amb 143 metres d'altura. L'edifici és de planta ovoïdal i forma cilíndrica- és un homenatge de Jean Nouvel a l'orografia de Montserrat i a l'arquitectura d'Antoni Gaudí.
Torre Agbar de nit
- 30 de setembre - Aprovació al Parlament de Catalunya per 120 vots a favor i 15 en contra, del nou Estatut d'Autonomia, que proclama al seu article 1, que "Catalunya és una nació".
- 3 d'octubre - Eclipsi anular de Sol al matí, visible a Espanya, Algèria, Tunísia, Líbia, Sudan, Etiòpia, Kenya
- 3 d'octubre - El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach Pascual lliura al Congrés de Diputats (Madrid) el nou Estatut d'Autonomia.
- 25 d'octubre - Barcelona: La Policia Nacional deté a les 11:45 hores l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys, quan era a una comissaria de Ciutat Vella per a renovar el seu DNI. En ser detingut va exercir l'Objecció lingüística en negar-se a signar la seva declaració en castellà.
- 27 d'octubre - Barcelona: l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys ingressa a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, i el mateix dia és traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat).
- 2 de novembre - Madrid: el Congr%C3%A9s_de_Diputats aprova l'admisió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.
- 16 de novembre - Girona: bisbe de Girona, Carles Soler, denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emisions de l'emissora de ràdio de la COPE, denigren el poble Catalunya.
- 24 de novembre - Barcelona: Cabília, Còrssega, Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara, Sardenya i Sicília hi celebran la 1ª Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat.
- 5 de gener - Florence Aubenas i el seu guía Hussein Hanoun són alliberats.
- 6 de gener - la població de la Xina continental arriba als 1 300 000 000 habitants.
- 9 de gener - Palestina : Mahmoud Abbas guanya les eleccions presidencials.
- 14 de gener - el mòdul Huygens de l'Agència espacial europea aterra sobre Tità, el satèl.lit més gran de Saturn.
- 18 de gener - a Blagnac, prop de Toulouse, primera presentació pública de l'Airbus A380, l'avió civil més gran del món, en presència de 5 000 invitats.
- 23 de gener - Víktor Íuchtchenko jura com a nou president d'Ucraïna.
- 27 de gener - Polònia : celebració del 60è aniversari de la alliberació del camp d'exterminació nazi d'Auschwitz-Birkenau, en presència de 44 caps d'Estat i de govern.
- 30 de gener - primeres eleccions pluralistes al Irak.
- 1 de febrer - engripat, el papa Joan Pau II ( 84 anys ) és hospitalitzat a urgències.
- 9 de febrer - Nou Any chinès: Any del gall - Xīn nián hǎo (« bon any ! »)
- 10 de febrer - la Corea del Nord declara posseïr armes nuclears, dos anys desprès d'haver-se retirat del Tractat de no-proliferació nuclear.
- 14 de febrer - assassinat a Beyroutl'antic primer ministre libanès Rafic Hariri en un atemptat amb explosiu.
- 16 de febrer - entrada en vigor del Protocol de Kyoto.
- 28 de febrer - Líban, dimissió del govern d'Omar Karamé.
- 28 de febrer - cinema, 77ena ceremònia dels Oscars del cinema a Hollywood.
- 4 de març, Irak - alliberació de la periodista italiana Giuliana Sgrena. Surprenents tirs amics ( dels marines americans ) la fereixen i maten l'agent italià Nicola Calipari.Itàlia demana explicacions.
- 7 de març, Bolívia - el president bolivarià Carlos Mesa anúnica la seva dimissió.
- 8 de març, Tchetchènia - el dirigent independentista tchetchè Aslan Maskhadov és abatut en un combat amb les forces federals russes.
- 10 de març, Informàtica - Lenovo, el més gran productor d'ordinadors a Xina serà l'adquiridor de la divisió dels ordinadors personals d'IBM.
- 14 de març, Xina - una llei antisecessionista ha estat aprovada per el parlament xinès continental, legalitzant l'utilització de mitjants « no pacífics » a fi de prevenir tota forma possible de declaració d'independència de Taiwan.
- 18 de març, Estats Units - el Patriotic Act és considerat anticonstitucional i ilegal a l'estat de Nova Mèxic.
- 25 de març, Aichi (Japó) - obertura de l'Expo 2005, primera exposició universal del segle XXI.
- 25 de març, Kirgizistan - enderrocament del govern per la Revolució de les Tulipes.
- 26 de març, Taiwan - Al voltant d'un milió de persones es manifesten a Taipei per denunciar els punts amenaçants de la llei antisecessió aprovada per la Xina continental.
- 1 d'abril, Vaticà - l'estat de salut del papa Joan Pau II s'ha agreujat en la nit de dijous. Els seus metges han diagnosticat una septicèmia.
- 2 d'abril, Vaticà - mort del papa Joan Pau II a l'edat de 84 anys, desprès de més de 26 anys de pontificat.
- 6 d'abril, Mònaco - mor del príncep Rainier III a l'edat de 82 anys, desprès de 56 anys de regnat (1949-2005).
- 8 d'abril, Vaticà - ceremònia funeral del papa Joan Pau II davant més d'un milió de fidels, 200 personalitats vingudes d'arreu del món, i milions de telespectadors.
- 8 d'abril, Pacífic, Panamà, Colòmbia, Venezuela : primer eclipsi total de sol del segle XXI.
- 9 d'abril, Regne Unit - casament del príncep Carles amb Camilla Parker Bowles, retardat un dia a causa de les ceremònies fúnebres del papa Joan Pau II .
- 10 d'abril, Sumatra, Indonèsia - un nou seïsme d'una magnitud de 6,7 sobre l'escala de Richter sacseja de nou el país.
- 12 d'abril, Nova Delhi - un acord sino-indi ha estat sigant a fi de definir els grans principis d'una reconciliació entre aquests dos països.L'Índia i la Xina esperen millorar les seves relacions a fi afavorir els seus intercanvis i els seus desenvolupaments.
- 15 d'abril, Mònaco - funerals del príncep Rainier III de Mònaco, mort el dia 6 d'abril de 2005.
- 15 d'abril, França - 22 persones, de les quals 10 nens, han perdut la vida en l'incendi d'un hotel a París.
- 15 d'abril, Xina-Japó - tensió entre els dos gegants asiàtics ; es parla de moviment anti-japonès a Xina, així com d'una guerra dels manuals, tret que tot vé del contingut d'un manual escolar japonès.
- 18 d'abril, Vaticà - inici del cònclau per escollir un nou papa. La fum negre apareguda a les 11 hores 50 (CET) el 19 d'abril indica que les dos rondes de l'escrutini del dimarts no ha donat fruits.
- 7 de maig - tornada de Michel Aoun al Líban desprès de 15 anys d'exili.
- 12 de maig - el Bundestag dóna el vistiplau al projecte de constitució europea.
- 13 de maig - obertura del procès de beatificació de Joan Pau II per el papa Benet XVI.
- 17 de maig - primera jornada mundial de la lluita contra l'homofòbia.
- 22 de maig - celebració del 36è aniversari de la fundació de la ciutat de Montreal.
- 29 de maig - referèndum a França sobre la constitució europea. Guanya el no.
- 5 de juny - la Suïssa accepta amb el 54,6 % a través d'un referèndum la Convenció de Schengen.
- 6 de juny - llançament de Flying Blue, el nou programma de fidelització del grup Air France-KLM.
- 11 de juny - alliberament de Florence Aubenas i de Hussein Hanoun.
- 24 de juny - l'ultraconservador Mahmoud Ahmadinejad surt elegit president de la República islàmica d'[[Iran]] amb el 62% dels vots d'avant l'antic president Akbar Hachemi Rafsandjani·
- [[28 de juny,Canadà - legalització del matrimoni homosexual, amb 158 vots a favor i 133 en contra a la Cambra dels Comuns.
- 30 de juny, Espanya - legalització del matrimoni homosexual, amb 187 vots a favor, 147 en contra i 4 abstencions.
- 2 de juliol, Escòcia - una manifestació amb prop més de 200 000 persones té lloc a Edimburg. Aquesta té com a objectiu incitar els països del G8, que es reuneixen a partir del 13 de juliol a Gleneagles Hotel, per lluitar contra la pobresa al món. És la manifestació més gran que s'ha fet a Escòcia.
- 2 de juliol - 8 concerts enormes Live 8 per l'anulació del deuta dels països d'Àfrica a París, Londres, Berlín, Filadèlfia, Moscú, Johannesburg, Tokyo i Roma.
- 3 de juliol - eleccions legislatives a Albània.
- 4 de juliol, espai - la sonda Deep Impact a xocat contra el cometa 9P/Tempel1 a les 5 h 52 GMT.
- 6 de juliol - la ciutat de Londres és escollida ciutat olímpica 2012.
- 6 de juliol - el príncep Albert de Mònaco reconeix públicament el seu fill Alexandre, nascut ilegítimament amb una francesa originària del Congo. El seu fill podrà heretar la seva fortuna però no la corona.
- 7 de juliol - 56 persones mortes i 700 ferides en una cadena d'atemptats terroristes a Londres.
- 12 de juliol - coronament del Príncep Albert II de Mònaco.
- 15 de juliol - sortida al mercat del llibre Harry i el príncep mestís (Harry Potter and the Half-Blood Prince).
- 21 de juliol - atemptats a Londres. Nomès un ferit.
- 22 de juliol - A conseqüencia del terror provocat per els atemptats a Londres, un home és abatut en el metro de Stockwell per la policia londindenca a la fi d'una cursa en persecució.
- 25 de juliol - mort del trombonista de jazz Albert Mangelsdorff a Franckfurt.
- 28 de juliol - l'IRA (Armada republicana irlandesa) deposita les armes desprès de 35 anys de conflicte.
- 12 d'agost - segon enlairament del coet Ariane-5 aquest any, a les 10h20, tirat desde el centre espacial guaianès, que ha posat en òrbita el satèl.lit més gran de telecomunicacions al món aquest dia, Thaicom-4 (Tailàndia).
- 15 d'agost- el desmantellament de les colònies jueves prop de la banda de Gaza s'inicia d'acord amb el Pla de retirada dels territoris ocupats. Esdevé il.legal per els israelians de residir-hi. Hamas ha fet saber que no deixarà la lluita armada.
- 16 d'agost- accident aeri a Veneçuela d'un avió de la companyia West Caribbean del model MD-80. A bord de l'avió : 161 persones de les quals 153 eren martiniquesos.
- 23 d'agost- un Boeing 737-200 s'estavella al Perú.
- 25 d'agost- Fi del pla de descolonització de la banda de Gaza.
- 26 d'agost- Un incendi en un edifici del XIIIè districte de París habitat essencialment per famílies d'orígen africà provoca 17 víctimes dels quals 14 són nens.
- 29 d'agost- Publicació de la llista negre de companyies aèries prohibides a França.
- 29 d'agost - l'huracà Katrina toca els estats de Louisiana i l'estat del Missisippi, provocant centenes de víctimes i enormes danys. Un dic al nivell del llac Pontchartrain s'ha rebentat, provocant l'inundació de Nova Orleans.
- 30 d'agost- Un incendi en un pis del districte IIIer de París provoca la mort de set persones de les quals quatre són nens durant la nit del dilluns al dimarts, al número 8, rue du Roi-Doré.
- 31 d'agost- Almenys 965 persones han mort i 815 han resultat ferides , seguit a un tumult en el pont Al-Aaimmah, situat sobre el riu Tigris, a Bagdad.
Bagdad
- 31 d'agost- Conseqüències de l'huracà Katrina a Nova Orleans: Segons Ray Nagin, alcalde de Nova Orleans, « sabem que hi ha un nombre important de cadàvers a l'aigua, i a les golfes de les cases. Almenys centenars, però més probablement milers ».
- 1 de setembre - Publicació de la llista negre suïssa de les companyies aèries dolentes.
- 2 de setembre - el president Jacques Chirac és víctima d'un accident vascular.
- 5 de setembre- Un Boeing 737-200 s'estavella en un centre habitat de Sumatra, Indonèsia, matant les 117 persones a bord així com al voltant de 30 persones que hi havia a terra.
- 11 de setembre, Japó - tot seguit a la dissolució de la Càmara de representants per el primer ministre Junichiro Koizumi, els japonesos estan convocats a escollir els seus 480 diputats. Aquest escrutini s'anúncia molt apretat per el partit liberal democràtic (PLD) que podría pedre la meitat dels seus 250 diputats, i en conseqüència perdre la majoria absoluta que té desde fa 49 anys al Parlament.
- 15 d'octubre - Iraq: S'aprova en referèndum la constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
- 29 d'octubre - Terrassa: La Federació Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federació Internacional de Korfball (IKF) de la que era membre provisional des de l'any 1997, i es converteix en la primera Selecció Catalana.
- 16 de novembre - Brussel·les: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlent oficialment per primera vegada en català al Comité de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'embaixador espanyol a la UE.
- 18 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 20.000 articles, amb l'article Diputat
- 20 de novembre - Berlín: Angela Merkel (CDU) és nomenada cancellera d'Alemanya pel Bundestag.
- 24 de novembre - Roma: La Assemblea de la FIRS repeteix la votació de l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), anul·les la votació anterior, realitzada a Fresno, (Califòrnia), i torna a rebutjar la seva admissió.
- 25 de novembre: La UNESCO declara la Patum de Berga com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
- 1 de desembre - Madrid: Cinc militants de les JERC s'encadenen a les 11 del matí, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants més amb el suport dels diputats d’ERC Joan Puig i Joan Tardà.
Naixements
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 31 d'octubre - Madrid : hi neix l'Infanta Elionor, filla del Príncep de Girona i Letícia Ortiz Rocasolano, Princesa de Girona.
Necrològiques
:PAÏSOS CATALANS
- 15 de gener - Barcelona: Victòria dels Àngels, cantant d'òpera, soprano.
- 8 de febrer - Vinaròs: Alfred Giner Sorolla, científic i poeta valencià.
- 10 de febrer - Barcelona: Miquel Bauçà, poeta mallorquí. Se'l troba mort de dies a casa seva.
- 10 de maig - Barcelona: Pere Esteve, polític català.
- 23 de juny - Barcelona: Pere Garcia i Plensa, cinèfil català.
:MÓN
- 11 de febrer - Connecticut, EUA: Arthur Miller, dramaturg nord-americà.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI
----
Un any abans / Un any després
categoria:Segle XXI
als:2005
ja:2005年
ko:2005년
ms:2005
simple:2005
th:พ.ศ. 2548
zh-min-nan:2005 nî
ReferèndumUn referèndum (del llatí referendum) és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'estat d'un país amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'una reforma legislativa o constitucional.
Referèndum/Plebiscit
Tot i que sovint hi ha la tendència a usar de forma indistinta els mots referèndum i plebiscit , cal dir que en realitat no són paraules sinònimes.
Així, en democràcia, hom prefereix parlar de plebiscit quan la decisió que s'està consultant afecta a qüestions fonamentals per a la sobirania del país, com poden ser decidir la modificació de les fronteres o escollir la forma d'estat que es vol (per exemple, monarquia o república). També s'utilitza la denominació plebiscit quan la consulta es convoca per aprovar o no l'eficàcia d'una mesura legislativa o la gestió d'un governant (com passà a Veneçuela on es consultà si el president, Hugo Chávez, havia de dimitir).
Per últim, també s'empra la forma plebiscit quan en una dictadura o país no democràtic se sol·licita l'aprovació de les polítiques generals del govern o bé d'un decret governamental radical. En aquests casos és habitual que el resultat sigui sempre favorable als interessos de l'autoritat, bé perquè el vot sovint està induït per la por -circumstància que n'afavoreix la ratificació per part del poble- o bé perquè es produeix una tupinada o frau electoral pel qual l'autoritat n'altera els resultats.
Tipus de referèndums
D'acord amb el cas que el govern fa dels resultats del referèndum podem parlar de dos tipus:
- Referèndum vinculant: obliga el govern a acceptar-ne el resultat i fer allò que els ciutadans i les ciutadanes han expressat a les urnes. Naturalment, només se celebren en països de tradició democràtica i sovint es disposen alguns requisits per a què siguin acceptats per l'autoritat com, per exemple:
:- Que la participació total de l'electorat sigui prou representativa (del 30%, 50%, o més).
:- Que no sigui suficient una majoria simple -la meitat més un dels vots totals-, sinó que aquesta majoria sigui superior, com ara del 60% o dels dos terços de vots emesos.
- Referèndum consultiu: no obliga el govern a acatar-ne el resultat, i en darrera instància li correspon a ell o al parlament corresponent prendre l'última decisió.
D'acord amb el nombre d'opcions que el votant té per a escollir podem distingir:
- Referèndum de dues opcions: són els més habituals, atès que generalment una consulta ofereix a l'electorat només dues opcions, per a acceptar o rebutjar una proposta. D'acord amb la naturalesa de la consulta, les opcions poden ser un "sí/no", o una "opció 1/opció 2".
- Referèndum de múltiples opcions: tot i que són més desconeguts cal dir que són habituals, per exemple, a Suïssa. També a Suècia es van convocar sengles referèndums els anys 1957 i 1980 en què l'electorat havia d'escollir entre tres opcions; i l'any 1977 a Austràlia es féu igualment una consulta per escollir l'himne nacional entre quatre opcions.
Crítiques
Tot i que se suposa que un referèndum o un plebiscit és l'expressió màxima de sobirania popular hi ha detractors que en critiquen la seva convocatòria per diverses raons:
- D'una banda perquè, com ja s'ha dit, s'ha fet servir (i es continua utilitzant) en països amb dictadures, com per exemple l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista, l'Espanya franquista o la URSS per intentar donar legitimitat a les polítiques opressives d'aquests règims polítics. De fet, l'ús pervers que féu Hitler dels plebiscits, fa que encara avui a Alemanya estiguin expressament prohibits per la constitució federal.
- Altres critiquen -com també hem assenyalat- que per norma general només es doni a escollir a l'electorat dues opcions (aprovar o rebutjar), eliminant així possibles matissos o aportacions.
- Una tercera crítica prové dels que pensen que el referèndum serveix als polítics per inhibir-se a l'hora de prendre alguna decisió difícil, polèmica o incòmode. D'aquesta manera, convocant un referèndum es trasllada la responsabilitat al conjunt de la població.
- També es discuteix que els votants en un referèndum poden no ser suficientment informats (o fins i tot, desinformats) a l'hora de prendre decisions sobre qüestions tècniques o massa sofisticades.
- Igualment s'avisa de la possibilitat que els votants puguin ser excessivament influenciats per personalitats de renom o manipulats per campanyes publicitàries parcials i no objectives que indueixen el vot, sobretot quan l'autoritat convocant es posiciona cap a una de les opcions a refrendar, com succeí en el referèndum sobre la Constitució Europea celebrat a l'estat espanyol el 20 de febrer de 2005. [http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20050128144045&tabID=1&ch=66]
- Per acabar, hom assenyala que eines democràtiques com el referèndum poden conduir a "la tirania de la majoria" i a la consegüent erosió dels drets individuals o de les minories.
Referèndums celebrats a l'estat espanyol
Des de la mort del dictador Francisco Franco, a l'estat espanyol s'han celebrat un total de 4 referèndums a nivell estatal (Llei de la reforma política de 1976, Aprovació de la Constitució espanyola de 1978, Permanència a l'OTAN de 1986 i Constitució Europea de 2005); i 4 més a nivell autonòmic (per a l'aprovació dels estatuts d'autonomia de Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia).
Llei de la reforma política (15 de desembre de 1976)
El referèndum per a la Llei de la reforma política, convocat pel president del govern Adolfo Suárez per al 15 de desembre de 1976, instava l'electorat a aprovar o no les reformes iniciades pel seu govern a fi i efecte de liquidar les corts franquistes i iniciar la democratització de l'estat.
La pregunta formulada va ser: ¿Aprueba el Proyecto de Ley para la Reforma Política?
Les dades resultants del referèndum són les que teniu a continuació.
Font: [http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/index.htm Ministeri de l'interior ]
Aprovació de la Constitució espanyola (6 de desembre de 1978)
Aquest referèndum va ser convocat per les corts espanyoles per al 6 de desembre de 1976 i instava la ciutadania a aprovar o no l'avantprojecte de constitució espanyola que havia redactat una ponència de set diputats sortints de les primeres eleccions generals celebrades el 15 de juny de 1977.
La pregunta que es feia era: ¿Aprueba el Proyecto de Constitución?
El resultat del referèndum va ser el següent:
Font: [http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/index.htm Ministeri de l'interior ]
Permanència a l'OTAN (12 de març de 1986)
L'estat espanyol havia ingressat a l'Aliança atlàntica l'any 1982, sota el govern de Leopoldo Calvo Sotelo (de la UCD). El referèndum sobre la permanència de l'estat espanyol a l'OTAN es va celebrar el dia 12 de març de 1986 a instàncies del govern del PSOE, que gaudia llavors de la seva primera majoria absoluta a les corts. La convocatòria i la campanya del referèndum no van estar exemptes de polèmica atès que el PSOE, que sempre n'havia criticat l'ingrés, canvià de parer i en defensà la permanència [http://www.monografias.com/trabajos10/otan/otan.shtml#ad].
La pregunta que es va formular a la ciutadania era: ¿Considera conveniente para España permanecer en la Alianza Atlántica en los términos acordados por el Gobierno de la Nación?
Tot i que el resultat final fou favorable a la permanència, cal dir que va ser el referèndum en el qual la diferència entre el "SÍ" i el "NO" va ser més ajustat (de 12'79 punts); i que el "NO" guanyà en 4 comunitats: Catalunya, Canàries, Navarra i Euskadi. Els resultats d'aquella consulta foren:
Font: [http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/index.htm Ministeri de l'interior ]
Constitució Europea (20 de febrer de 2005)
El dia 20 de febrer de 2005 es convocava per quarta vegada l'electorat de l'estat en un referèndum amb l'objectiu d'aprovar o rebutjar el projecte de Constitució Europea.
La pregunta emesa en aquesta ocasió fou: Aprova vostè el Tractat per el qual s’estableix una Constitució Europea? / ¿Aprueba usted el proyecto de Tratado por el que se establece una Constitución Europea?
A Catalunya, CiU, PP i PSC van fer campanya pel "SÍ", mentre que ERC i ICV van fer campanya a favor del "NO".
Com a tret rellevant cal destacar l'escàs ressò que tingué entre l'electorat, atès que, per primera vegada, una consulta electoral quedava molt per sota del 50% de participació (concretament el 41,77%).
Font: [http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/index.htm Ministeri de l'interior ]
Referèndum per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (25 d'octubre de 1979)
Deixant de banda les consultes efectuades a nivell estatal, cal no oblidar que algunes comunitats ratificaren en el seu dia els seus respectius estatuts d'autonomia per mitjà d'un referèndum. Catalunya i Euskadi celebraren la consulta el dia 25 d'octubre de 1979, mentre que Galícia ho féu el 21 de desembre de 1980 i Andalusia el 28 de febrer del mateix any, per bé que s'hagué de repetir el dia 20 d'octubre de 1981 perquè no s'havia arribat al mínim exigible de participació a la província d'Almeria. La resta de comunitats autònomes accediren a llurs estatuts per via parlamentària, per la qual cosa no necessitaren d'un referèndum de ratificació.
Els resultats del referèndum per l'estatut celebrat a Catalunya foren aquests:
Font: [http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/inf/ele/ele10/r22.htm Ajuntament de Barcelona]
Enllaços
- [http://www.gencat.net/parlam/estatut.htm Estatut d'Autonomia de Catalunya]
- [http://www.historiasiglo20.org/2BACH/texto-reformapolitica.htm Referèndum sobre la Llei de la reforma política (en castellà)]
- [http://www.monografias.com/trabajos10/otan/otan.shtml#ad Referèndum sobre la permanència a l'OTAN (en castellà)]
Categoria:Política
ja:住民投票
zh-min-nan:Kong-bîn tâu-phiò Agat
Agat is a village on the island of Guam, an unincorporated territory of the United States. It is located south of Apra Harbor on the island's western shore. As of the 2000 census, the population of Agat was 5,656.
The village is governed by an elected mayor and council. Most of the residents of Agat are ethnic Chamorro, the indigenous people of Guam. Some of Agat's most notable sites are Mt. Alifan, the Agat Marina, the Spanish Bridge, and the War In The Pacific National Historical Park.
History
In 1565, the Spanish explorer Miguel López de Legazpi claimed Guam for Spain. Agat was founded by the Spanish as a military garrison for the purpose of controlling the Chamorro people and converting them to Christianity. It was one of six such settlements on Guam in the 18th century. During the 1830s, the Spanish Governor, Captain Villalobos, began constructing facilities in Agat planning to make it the island's new capital. Lack of funds prevented him from completing the project.
Christianity
In 1898, Guam was transferred from Spain to the United States following the Spanish-American War. Under U.S. Naval administration, Agat was incorporated as a township with an American style municipal government.
During World War II, Japan occupied Guam from 1941 to 1944. During the Battle of Guam in 1944, Agat was one of the two landing sites for U.S. Marines. These sites are now part of the War In The Pacific National Historical Park.
After capturing Guam, the U.S. military constructed a new residential community in Agat for Guam residents made homeless by the war.
See also
- Villages of Guam
References
- Rogers, Robert F (1995). Destiny's Landfall: A History of Guam: University of Hawai'i Press. ISBN 0-8248-1678-1
- Sanchez, Pedro C. Guahan, Guam: The History of our Island: Sanchez Publishing House.
External links
[http://www.nps.gov/wapa/ War in the Pacific National Historical Park]
Category:Guam
darmowe mp3 Tanie podogi zasony sylwester Kwiaciarnia d
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Kempen (Dutch/Belgian region)
Campine (Dutch and Flemish Kempen) is a moor of swamp and sandy peat to the east of Antwerp, a coal-producing region with Turnhout as its main town. The region is now being rendered fertile by irrigation.
The Campine gave its name to a 19th-century breed of ornamental chickens, the Campines, now rare, but sufficiently popular in the UK to have its own breeder's club establish
|
Løgmaður
This is a list of the people who have been prime minister of the Faroe Islands.
| From | Løgmaður (1000-1816) | Born-Died |
|---|
| 1000 | Gilli | ?-?
| | 1300 |
|
Intention (criminal)
In the criminal law, intention is one of the three general classes of mens rea necessary to constitute a conventional as opposed to strict liability crime.
Definitions
A range of words is used to represent shades of intention in the various criminal laws around the world. The most serious crime of murder, for example, traditiona
|
Men of the Great Assembly
The Great Assembly (Anshe Knesset HaGedolah in Hebrew: "men of the great assembly/gathering") (also known as the Great Synagogue) was an assembly of 120 rabbis that ruled in Israel in the period after the time of the prophets up to the time of the development of rabbinic Judaism in 70. They bridge a period of about two centuries.
They were a council of rabbis at Read More... |
|
Patrick Magee (actor)
Patrick Magee (31 March 1924 - 14 August 1982) was a Tony Award winning British actor best known for his collaborations with Samuel Beckett and his role as the victimised writer Mr Alexander in
|
Robert Elsie
Robert Elsie was born in 1950 in Vancouver, Canada. He studied at the University of British Columbia, graduating in 1972 with a diploma in Classical Studies and Linguistics. In the following years, he continued his post-graduate studies at the
|
|
|
|
