Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Irauadi

Irauadi

L'Irauadi (en birmà Ayeyarwady) és un riu que creua Myanmar de nord a sud durant 2.100 km. És navegable en la major part (uns 1.600 km) i es fa servir per al reg a tota la regió que creua. Neix a l'estat de Kachin, a la confluència entre el Mali Hka (o Nam Kiu en shan), que ve de l'Himàlaia, i el N'Mai Hka. Desemboca a l'oceà Índic, on forma un delta a l'oest de Yangon anomenat les Boques de l'Irawady. El seu nom sembla que ve del sànscrit airavati, que vol dir "riu Elefant" (riu Gran). El nom es transcriu habitualment segons la forma anglesa Irrawaddy. Al riu s’hi troba una espècie única de dofí, el dofí de l'Irawady (Orcaella brevistosus), que viu a la desembocadura. Categoria:Myanmar ja:エーヤワディー川

Kachin

Kachin es el nom d’un estat de Myanmar establert el 1948 i ratificat per la constitució de 1974, poblat principalment per la nació Katxin. 1974 Te un milió d’habitants i 87.808 km2. La capital es Myitkyina . La població es cristiana en mes del 80% però conserven ritus animistes, especialment el Manau, un festival en el que participen 1200 ballarins, amb jocs, esports i fires comercials i que antigament es feien per celebrar la victòria a la guerra, els acords entre clans, la mort dels caps locals, i altres endevinaments. Els Katxin viuen a Myanmar, Xina i India i estan dividits en sis grups, cada un dels quals parla un dialecte però tots parlen la llengua comuna que es el Jungpaw. Al estat viuen les següents nacions o grups:
- Katxin
- Trone
- Dalaung
- Jinghpaw
- Guari
- Hkahku
- Duleng
- Maru (Lawgore)
- Rawang
- Lashi (La Chit)
- Atsi
- Lisu

Història

L'estat Kachin fou creat el 1948 amb els antic districtes de Bhamo, Myitkyina i Puta-o, poblats principalment per Katxins amb minories bamar i shan. La frontera del nord va quedar en litigi amb Xina i no es va demarcar fins la dècada dels seixanta. Molts Katxin van entrar al exèrcit de Birmània el 1948. El 1949, amb la revolta Karen, una part dels Katxin del exercit es van revoltar dirigits per Naw Seng que va arribar a capità, però no van aconseguir estendre el moviment. El 1950 Naw Seng, que era a Lashio, va convèncer a Zau Seng, un jove estudiant, de passar a la clandestinitat; també va contactar amb altres joves katxin per unir-se al moviment. El 1951, quant l’exèrcit birmà va realitzar operacions a la zona, Naw Seng i els seus seguidores van haver de passar a Tailàndia, però Zau Seng va tornar aviat i es va unir als insurgents Karen de la KNDO (Karen National Defense Organization); els germans de Zau, Zau Tu i Zau Tan, van passar també a la clandestinitat. El 1960 els germans Zau,i un centenar de joves katxins, van crear l'Organització de la Independència Katxin (Kachin Independence Organization, KIO) i el seu braç armat l'Exèrcit de la Independència Katxin (Kachin Independence Army, KIA) i el febrer de 1961 van iniciar la lluita armada amb l’assalt a un depòsit de fons del govern a Lashio. La bandera de la KIO es vermella i verda amb dos espases katxin creuades; la bandera del exercit katxin es blava i porta l’emblema (dos espases blanques creuades sobre un sol groc dins un disc vermell) al centre. 1961 Després del febrer de 1961 van seguir altres operacions des la base que es van forjar prop de la població de Kutkhai, a uns 15 km al Est de Sinli. El 1962 van desplaçar la seva activitat cap el area de Bamaw. Inicialment la KIO era una organització petita però es va reforçar amb la declaració del budisme com a religió d’estat per part del govern birmà d'U Nu, per la cessió de tres llogarets Katxins a Xina (Phimaw, Gawlum i Kangphan), i per les creixents demandes dels pobles de la unió concretades sobretot al estat Shan sota la direcció dels prínceps; el 1962 la unió va quedar de fet trencada amb el cop d’estat del general Ne Win i la suspensió de la constitució. Molts soldats katxins del exercit van deixar els seus llocs i es van unir a la KIA. La KIO va forjar a mes a mes aliances amb altres grups i al 1963 s’havia enfortit notablement i es va considerar convenient negociar amb el govern. Les converses de 1963 no van reeixir i la lluita va seguir. El 1965 els katxin dominaven mes de la meitat del estat Kachin. El 1968 alguns membres de l’organització van acusar als líders de la KIO (que eren de la tribu Jainphaw) de xovinisme; aquestos dissidents anomenats Za Hkung Ting Ying i Liau Ze Lum van abandonar l’organització amb els seus seguidors. El Partit Comunista de Birmània (BCP) va aprofitar aquestos fets per estendre’s pel estat Kachin; Xina va enviar assessors militars a traves de la frontera i aviat es va formar Regiment 101 dels Comunistes birmans que es va establir a la zona del estat fronterera amb Xina. El juny de 1968 la KIO/KIA i les unitats del BCP es van enfrontar encara que aviat van arribar a un acord de cooperació militar. La KIO va donar assistència i entrenament a altres grups ètnics armats com els Palaung i els Rakhine, així com drets de pas als insurgents Mizo i Naga de l’Índia. Tot i així alguns enfrontaments amb el BCP es van reproduir el 1971. El 1975 els líders de la KIO Zau Seng, Zau Tu i Pung Shwe Zau foren assassinats a Tailàndia i la presidència de l’organització va passar a Brang Seng (1931–1994), un antic mestre d’escola, i la secretaria general a Zaung Hkrar. La nova direcció fou invitada pel Comitè central del BCP a negociar acords i es va ajustar una treva entre ambdues parts i un conveni d’assistència reciproca. El 1977 un nou acord va permetre a la KIO rebre subministres militars dels comunistes que els rebien de la Xina El 1978 la KIO va enviar alguns quadres a rebre entrenament a Xina. El 1980 i 1981 es van intentar altra cop negociacions amb el govern que van fracassar. El 1983 la KIO va ingressar al Front Nacional Democratic (National Democratic Front, NDF). Des el 1985 l’ajuda de la Xina va minvar substancialment i Brang va intentar obtenir ajuda al Japó, Alemanya, Regne Unit, Suïssa i Singapur (1987); després del 1988 va treballar per la creació de l'Aliança Democràtica de Birmània (Democratic Alliance of Burma, DAB). El 1989 els Wa es van apoderar del quarter comunista a Panshang. El Front Nacional Democratic (NDF) va enviar una delegació als Wa de Pangshang mentre que els estudiants i dissidents urbans fugits de la repressió de la revolució democràtica del setembre de 1988 formalitzaven la creació de l'Aliança democràtica de Birmània (DAB) aliada del NDF. Les converses amb els Wa i Kokang no van tenir èxit i poc després els generals Khin Nyunt i Maung Tint arribaven a un acord de treva a Kunlong, a la riba del riu que marcava la frontera de Kokang. La treva va ser assumida per Chao Ngi Lai, el cap de la resta dels soldats del PCB, als que es va prometre un programa de desenvolupament amb molts diners. La força comunista abans del enfonsament estava formada per quatre grups de base ètnica: la zona 101 (al estat Kachin), formada per dissidents katxins de la KIO, es va convertir en la New Democratic Army (NDA), dirigida per Ting Ying i Ze Lum (units als comunistes des el 1968); les unitats a Mong Ko i Kokang, de base Kokang, es van transformar en la Myanmar [Burma] National Democratic Alliance Army (MNDAA); les unitats Wa que s’havien unit a les forces Wa no comunistes que operaven a la frontera amb Tailàndia, es van convertir en la United Wa State Army (UWSA), dirigida por Chao Ngi Lai; i, al est, al Nord de Kengtung, la zona 815 de base Shan, Akha i Lahu es va convertir en la National Democratic Alliance Army Military and Local Administration Committee (Eastern Shan State), dirigida por Lin Mingxian (conegut per Sai Lin o Sai Leun). Tant Lin com el seu ajudant Zhang Zhiming (conegut per Kyi Myint), eren Guàrdies rojos de Yunnan que es van unir al CPB com a voluntaris el 1968 i que havien restat a Birmània quant altres guàrdies rojos arribats el 1968 es van retirar a finals dels anys setanta segurament sota les ordres del servei d’intel•ligència de Xina. El SLORC (la junta de Rangoon) va permetre de facto a aquestos quatre grups l’explotació del negoci de la droga per assegurar-se que no el combatrien. Productes químics portats de l’Índia van permetre obrir 17 noves refineries d’opi a Kokang i territoris propers que abans dominava el PCB al oest de Salween (4 a Mong Ko, ex-quarter del nord del PCB, 6 a Mong Hom, al sud del anterior; 2 a Nam Kyaun; 1 a Loi Kang Mong, al sud de la carretera de Hsenwe-Kulong; i 4 dins de Kokang al est del Salween). També es van obrir 6 refineries a les muntanyes dels Wa i altres al area de Lin Mingxian al est dels Estat Shan, prop de Man Hpai quarter de l’antiga zona 815, i al Puig Loi Min prop de la vila fronterera de Mong La, dins l’antiga zona del CPB. També la Shan State Army, aliada als Katxin, va signar la pau el 24 de setembre de 1989 i va obtenir l’explotació de la fusta al area de Hsipaw. Una part dels dissidents ciutadans fugits a les muntanyes després de la repressió de la revolució de setembre de 1988 es va rendir o va passar la frontera. Amb l’enfonsament del partit Comunista el 1989 un sector important de la KIO es va decantar cap a la pau. Un grup de pacifistes que incloïa al ambaixador retirat U La Wom, al reverend U Zaboi Jum i a U Khun Myat, van actuar de mediadors, contactant a la KIO. El primer encontre per la pau es va celebrar a Kyukok (Pang Sai) el 18 d'octubre de 1990. Mentrestant la quarta Brigada de la KIA, que operava al sud dins l'estat Shan, es va sentir aïllat i es va escindir i va formar l'Exèrcit de Defensa Katxin (Kachin Defense Army, KDA) que va negociar la pau separada amb l’exèrcit signada l' 11 de gener de 1991. La Pa-O National Army (PNA) que actuava a les muntanyes de Taunggyi, al Estat Shan, va signar la pau el 18 de febrer de 1991. El Palaung State Liberation Army (PSLA) que actuava al Nord del Estat Shan va signar la pau el 21 d'abril de 1991. La Kayan Home Guard, escissió de la Kayan (Padaung) Army, que operava al Sud del Estat Shan, va fer la pau el 27 de febrer de 1992. La KIO (representada per La Ja) es va entrevistar amb representants de la Junta Militar a Lashio el 22, 23 i 24 d'octubre de 1992. Una segona trobada va tenir lloc a Myitkyina el 22 de gener de 1993, on el KIO va estar representat pel seu vicepresident Tu Jai (Zau Mai); a la tercera trobada del 18 al 23 de març de 1993 es va decidir l’alto el foc i altres punts relatius a l’activitat militar, que es van acabar de concretar en les trobades del 5 al 8 d'abril i del 26 al 28 de maig de 1993. La KIO/KIA va acceptar l’abandonament de les armes i la seva legalització i se li va permetre obrir una delegació a Myitkyina rebent a mes assistència del govern. El 27 i 28 de setembre de 1993 els representants del Tatmadaw (la Junta Militar) dirigits per el Cap del Comandament del Nord-est, Major General Aye Kyaw, i el cap del Comandament Nord, Major General Saw Lwin, es van reunir a Myitkyina amb els representants del KIO dirigits per el vicepresident Zau Mai. La KIO va renunciar a una eventual independència per l'estat Kachin en l’actual situació i es va decidir tractar els problemes de forma pacifica, i en especial el problema dels membres de la ABSDF (All Burma Students Democratic Front, organització estudiantil que avia passat a la lluita armada el 1988) que operaven en territori sota control de la KIO. L'1 d'octubre de 1993 el Tt. General Khin Nyunt, amb varius ministres, es va reunir a Myitkyina amb el KIO, dirigit per el vicepresident U Zau Mai. L'acord per el qual el KIO es convertia en organització legal, renunciant a la lluita armada, i a canvi rebia assistència del govern va ser signat pel president de l’organització Brang Seng el 21 d'octubre de 1993. Brang Seng va patir un atac de cor poc després i fou traslladat a un hospital a la Xina on va morir el 1994. El 16 de febrer de 1994 els representants del Tatmadaw (Aye Kyaw i Saw Lwin) es van entrevistar amb el vicepresident U Zau Mai a Myitkyina per ultima vegada. Es van confirmar tots els acords. El 24 de febrer de 1994 la cerimònia oficial es va celebrar a la mateixa ciutat amb assistència de Khin Nyunt i alguns ministres. Les forces de la KIO/KIA composades de 6050 soldats, dirigides pel vicepresident Zau Mai, van entregar les armes i el seu territori es va convertir en la Kachin State Special Region numero 2 amb capital a Lai Sin, on la KIO podia desenvolupar activitats mineres, extracció de pedres precioses, cultiu i explotació de canya de sucre i altres activitats. La suposada lluita contra l’opi no va aportar cap resultat pràctic. El 9 de maig de 1994 la Karenni Nationalities People’s Liberation Front (KNPLF), un grup que havia estat dependent del CPB, va signar la pau. El Shan State Nationalities People’s Liberation Organization (SSNPLO), un grup Pa-O que operava a les muntanyes de Taunggyi va acordar la pau el 9 d'octubre de 1994. Quant el govern va arribar a acords amb la New Mon State Army, la Karenni Army i sobretot la Mong Tai Army (el grup armat mes poderós) la pau per la KIO ja no tenia marxa enrere. Nomes un grup Karen (Karen National Union, KNU), un grup naga (el Congres Socialista de Nagaland), un grup Xin (Chin National Front), i els estudiants de la All Burma Students Democratic Front, van continuar la resistència (després van reiniciar la lluita la Karenni Army). El 2001 el president de la KIO Zau Mai fou substituït per Tu Jai, dins les lluites internes pel control de la KIO. Categoria:Myanmar Categoria:Minories

Himàlaia

L' Himàlaia és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina, on hi ha els cims més alts de la Terra. Forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est o oest i una amplària de 350 km de nord a sud.

Geologia i formació

Malgrat que geogràficament estiguin ben diferenciades, en parlar de l'Himàlaia moltes vegades s'hi inclou també el Karakoram o Karakorum (nord-oest), el Transhimàlaia (al nord del Tibet) i el Prehimàlaia, que el separa de les planures de l'Índia. L'Himàlaia es va formar fa devers 50 milions d'anys a l'era terciària: segons la teoria de tectònica de plaques, es va produir pel xoc de la placa índia procedent de l'antic continent de Gondwana, i la d'Euràsia, que provenia de la divisió de l'antiga Lauràsia.

Geografia política i humana

L'Himàlaia es troba a cavall entre diversos països; la part nord del Karakoram pertany al Xinjiang (Xina), mentre que el sud pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakoram correspon al Caixmir, territori en disputa entre el Pakistan i l'Índia des de 1947. Pel que fa a l'Himàlaia en sentit estricte, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i el vessant meriodional es reparteix entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan. Els grups ètnics del vessant nord de l'Himàlaia són principalment de tipus mongol i de religió budista, mentre que al vessant sud hi ha un mosaic ètnic i cultural (només al Nepal hi ha almanco 19 grups ètnics principals) i de religió fonamentalment musulmana a l'oest, i hindú al centre i est de la serralada.

Cims de més de 8.000 metres

hindú Himàlaia
- Everest, 8.848
- Kanchenjunga, 8.598
- Lhotse, 8.501
- Makalu, 8.462
- Cho Oyu, 8.201
- Dhaulagiri, 8.167
- Manaslu, 8.163
- Nanga Parbat, 8.126
- Annapurna, 8.091
- Shishapangma, 8.027 Karakoram
- K2, 8.611
- Hiden Peak (també anomenat Gasherbrum I), 8.068
- Broad Peak, 8.047
- Gasherbrum II, 8.035 Categoria:Himàlaia ja:ヒマラヤ山脈 ko:히말라야 산맥 ms:Himalaya simple:Himalaya th:เทือกเขาหิมาลัย

Sànscrit

El sànscrit és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. El sànscrit ja no és un idioma d'ús comú (nomeś per alguns textos religiosos), però la seua evolució donà lloc a les modernes llengües indoàries com ara l'hindi i l'urdu. El sànscrit s'escriu amb l'alfabet devanagari. Per la seua importància religiosa, els primers gramàtics indis com Panini l'analitzaren exhaustivament. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com ara el llatí, el grec o les llengües germàniques, suggerint allò que més tard s'anomenaria llengües indoeuropees.

Vegeu també


- Pràcrit Pràcrit Categoria:Llengües indoiranianes ja:サンスクリット ko:산스크리트어 ms:Bahasa Sanskrit th:ภาษาสันสกฤต

Anglès

::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva) ---- L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Extensió

L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris. També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes). És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.

Història

L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare. L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari

Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000. Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%

Sistema d'Escriptura

L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes


- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)

Altres enllaços


- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert] Categoria:Anglès als:Englische Sprache ja:英語 ko:영어 ms:Bahasa Inggeris simple:English language th:ภาษาอังกฤษ zh-min-nan:Eng-gí

Ecuación del campo de Einstein

En física, la ecuación del campo de Einstein o la ecuación de Einstein es una ecuación en la teoría de la gravitación, llamada relatividad general, que describe cómo la materia crea gravedad e, inversamente, cómo la gravedad afecta la materia. La ecuación del campo de Einstein se reduce a la ley de Newton de la gravedad en el límite no-relativista (esto es: a velocidades bajas y campos gravitacionales débiles). En la ecuación, la gravedad se da en términos de un tensor métrico, una cantidad que describe las propiedades geométricas del espacio-tiempo tetradimensional. La materia es descrita por su tensor de tensión-energía, una cantidad que contiene la densidad y la presión de la materia. Estos tensores son tensores simétricos 4 x 4, así que tienen 10 componentes independientes. Dada la libertad de elección de las cuatro coordenadas del espacio-tiempo, las ecuaciones independientes se reducen a 6. La fuerza de acoplamiento entre la materia y la gravedad es determinada por la constante gravitatoria universal. Una solución de la ecuación del campo de Einstein es cierta métrica apropiada para la distribución dada de la masa y de la presión de la materia. Algunas soluciones para una situación física dada son como sigue. # la solución para el espacio vacío (vacío) alrededor de una distribución de masa esférica simétrica, estática, es la métrica de Schwarzschild y la métrica de Kruskal-Szekeres. Se aplica a una estrella y conduce a la predicción de un horizonte de sucesos más allá del cual no podemos observar. Predice la posible existencia de un agujero negro de masa dada M del cuál no puede ser extraída ninguna energía (en el sentido clásico i.e. no mecánico-cuántico). # la solución para el espacio vacío alrededor de una distribución de masa de simetría axial en rotación, es la métrica de Kerr. Se aplica a una estrella que rota y conduce a la predicción de la existencia posible de un agujero negro en rotación de masa dada M y momento angular J, del cual la energía rotatoria puede ser extraída. # la solución para un universo isotrópico y homogéneo lleno con una densidad constante y de una presión insignificante, es métrica de Robertson-Walker. Se aplica al universo en su totalidad y conduce a diversos modelos de la evolución del universo y predice un universo que no es estático, sino en expansión.

Forma matemática de la ecuación del campo de Einstein

La ecuación del campo de Einstein describe cómo el espacio-tiempo se curva por la materia, e (inversamente) cómo la materia es influenciada por la curvatura del espacio-tiempo (es decir cómo la curvatura da lugar a gravedad). La ecuación del campo se presenta como sigue :E_ = 8 \pi T_ donde el tensor E_ es la curvatura de Einstein, una ecuación diferencial de segundo orden en términos del tensor métrico g_, y T_ es el tensor de tensión-energía. La constante de acoplamiento se da en términos de \pi es pi, c es la velocidad de la luz y G es la constante gravitacional. El tensor de la curvatura de Einstein se puede escribir como :E_ = R_ - + \Lambda g_ donde además R_ es el tensor de curvatura de Ricci, R es el escalar de curvatura de Ricci y \Lambda es la constante cosmológica. La ecuación del campo por lo tanto también puede darse como sigue: :R_ - + \Lambda g_ = 8 \pi T_ g_ es un tensor simétrico 4 x 4, así que tiene 10 componentes independientes. Dado la libertad de elección de las cuatro coordenadas del espacio-tiempo, las ecuaciones independientes se reducen en número a 6. Estas ecuaciones son la base de la formulación matemática de la relatividad general.

Interpretación Geométrica de la Ecuación de Einstein

La Teoría de la relatividad puso de manifiesto que la masa de los cuerpos depende del observador, pues ésta varía con su velocidad aparente, al igual que el concepto de simultaneidad, y por tanto también el espacio que se observa (formado por todos los sucesos simultáneos). Pues bien, la ecuación de Einstein puede enunciarse también afirmando que para cada observador, la curvatura escalar &kappa del espacio es proporcional a la densidad aparente &rho : \kappa =16G\pi c^\rho donde c=3 10^cm/s es la velocidad de la luz y G=6'67 10^cm^s^2g es la constante de la gravitación universal. De acuerdo con el significado geométrico de la curvatura escalar, esta igualdad afirma que en una esfera de masa densidad constante y masa M, el exceso radial (la diferencia entre el radio real y el radio que le correspondería en la geometría euclídea a una esfera de igual área) es exceso radial=3Gc^M Por ejemplo, en el caso de la Tierra el exceso radial es de 0'15cm y en el del Sol es de unos 500 metros. Es asombroso que esta ecuación, que introduce mínimas correcciones en las fórmulas de la geometría euclídea, recoja casi todas las ecuaciones conocidas de la Física macroscópica. En efecto, cuando la velocidad de la luz c tiende a infinito, de ella se derivan la Ley newtoniana de la Gravitación, la ecuación de Poisson (y por tanto el carácter atractivo de las fuerzas gravitatorias), las ecuaciones de la mecánica de fluidos (ecuación de continuidad y ecuaciones de Euler), las leyes de conservación de la masa y el momento, el carácter euclídeo del espacio, etc. Igualmente se derivan todas la leyes de conservación relativistas, y que la existencia de campos gravitatorios y de masa sólo es posible cuando el espacio tiene dimensión mayor que 2. Más aún, si se supone que el espacio tiene dimensión 4 (las tres que vemos diariamente más una pequeñísima dimensión circular extra, aproximadamente del tamaño de la llamada longitud de Planck 10^cm) de la ecuación de Einstein se deducen la teoría clásica del electromagnetismo: las ecuaciones de Maxwell (y por tanto la ley de Coulomb), la conservación de la carga, y la ley de Lorentz. Categoría:Relatividad ja:アインシュタイン方程式 ko:중력 방정식

online slots accommodation in Glasgow Tanie podogi sprzet biako










































:: RELATED NEWS ::




Draklanskrönikan
Draklanskrönikan (originaltitel: Dragonlance Chronicles) är en bokserie av Margaret Weis och Tracy Hickman i fantasy-stil. Serien består av fem böcker.

Böcker


- Höstmörkrets drakar
- Drakarnas natt
- Drakvinter
-