:: wikimiki.org ::

Isabel De Castella

Isabel de Castella

Isabel I, la Catòlica, reina de Castella, va nàixer en Madrigal de las Altas Torres (Àvila) el 22 d'abril de 1451. Va ser filla de Joan II de Castella i de la seua segona dona, Isabel de Portugal, així mateix germanastra del seu predecessor en el tron Enric IV. Tenint disposat un matrimoni per a ella quan tenia uns setze anys amb D. Pedro de Calatrava que no era del seu gust, ella va resar perquè no arribara a celebrar-se. D. Pedro va morir dies abans (era molt ancià). Va contraure matrimoni, en secret, en 1469 amb Ferran II d'Aragó unint ambdós regnes en 1479 a l'heretar Ferran la corona de Aragó, però abans van haver de lluitar en una guerra civil pel tron de Castella contra els partidaris de Juana la Beltraneja, filla d'Enric IV. Va ser una dona de molt de caràcter i amb molta decisió pròpia. Amb els seus fills va ser severa, però bona mare, fent-los entendre que tenien unes obligacions pel seu rang de fills de reis, i que havien de sacrificar-se molt per eixe motiu. Va creure en els projectes de Cristòfor Colom i malgrat les moltes crítiques i reaccions adverses de polítics de les corts, va finançar amb les seues joies el viatge que portaria al descobriment d'Amèrica. Durant el regnat comú amb Ferran es van produir fets de gran transcendència per al futur del regne com l'establiment de la Santa Inquisició (1480), la incorporació del regne moro de Granada, l'expulsió dels jueus (1492) i l'annexió de Navarra (1512), (ja morta la reina). Va firmar amb Portugal el Tractat de Tordesillas (1494), un tractat d'objectius modestos (es tractava de repartir-se zones de pesca i navegació dels portuguesos: fins i tot no es coneixia la importància del viatge de Colom) però que, en anys posteriors, va tindre com resultat que Castella i Portugal es van repartir el món. Va crear la Santa Germandat, cos de policia per a la repressió del bandidatge, creant unes condicions molt més segures per al comerç i l'economia de Castella. Aquests fets històrics moguts tant per interés polític com a religiós, van ser molt importants i van donar un gir al que havia sigut fins llavors una part de la península dividida en diversos regnes. Llavors, els portuguesos es consideraven també part d'Espanya, ja que fins aleshores, Espanya només era el nom modern de la Península Ibèrica, la Hispània romana. De fet, els Reis Catòlics mai van prendre el títol de reis d'Espanya. Isabel i Ferran, van rebre el títol de Reis Catòlics atorgat pel Papa Alexandre VI. Isabel I de Castella va fer de la defensa de la fe catòlica, un motiu principal del seu regnat. Després de la seua defunció, un poc abans del migdia del 26 de novembre de 1504 en el castell de la Mota en Medina del Campo, el seu espòs va accedir al tron de Castella regnant davall el nom de Ferran II d'Aragó i V de Castella. En el seu testament va deixar dit que els seus successors havien d'esforçar-se a conquistar per al cristianisme el Nord d'Àfrica, seguint la reconquista peninsular, però el descobriment d'Amèrica va fer que els esforços dels regnes castellans s'allunyaren d'eixe objectiu. A la seua mort li va succeir la filla d'ambdós Joana la Boja, però per poc de temps ja que va ser declarada incapaç de regnar per "bogeria" i passant el regne al fill d'aquesta, i nét dels Reis Catòlics, Carles I.

Vegeu també

- Ferran II
- Reis Catòlics categoria:Reis de Castella ja:イサベル1世 (カスティーリャ女王)

Castella

Castella és una nació històrica de la Península Ibèrica, i antigament regne. Castella es el lloc d'origen de la llengua castellana o espanyola.

Geografia

El territori de la regió de Castella correspon a les següents províncies espanyoles:
- Cantàbria
- La Rioja
- Madrid
- Àvila, Burgos, Palència, Segòvia, Sòria i Valladolid a Castella i Lleó
- Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo a Castella-La Manxa No formàven part de Castella les tres províncies del regne de Lleó: Lleó, Salamanca i Zamora (les dues últiimes, depenent del moment històric) que actualment si que són de Castella i Lleó i la província d'Albacete que històricament és de la Regió de Múrcia. ----
- Població: 9.521.132 habitants (2003)
- Superfície: 150.281 km2
- Densitat de població: 63,4 hab/km2
- Capital: Madrid
- Ciutats importants: Valladolid, Burgos i Albacete

Història

Castella va sorgir com a comtat vassall del Regne de Lleó. El nom es deu a la gran quantitat de castells en aquella zona. Al segle X, es va independitzar de Lleó, tot i que es dos regnes es van reunificar definitivament al segle XIII. Durant l'Edat Mitjana, el Regne de Castella es va anar expandint cap al Sud, conquerint territori als moros. Des del temps dels Reis Catòlics, se solia dividir en dues regions: Castella la Vella, que corresponía a la meitat nord amb capital en Valladolid o Burgos, i Castella la Nova, al sud del Sistema Central i capital en Madrid. En l'època moderna, Castella va esdevenir la nació hegemonica cultural i la dominada económicament a la Península Ibèrica. Després de la Guerra de Successió Espanyola, es va confirmar el castellà com a llengua oficial a tot Espanya, i es va desenvolupar un model d'estat jacobí basat en el model castellà, segrestat pel govern central i oblidat pels seus habitants. Quan es van crear les autonomíes Castella la Vella va perdre les dues provincies de fora de la Meseta: La Rioja i Cantàbria i es va unir amb la regió de Lleó, formant Castella i Lleó. Castella la Nova es va dividir en la Comunitat de Madrid que abarcaba únicament la província de Madrid, i Castella-La Manxa que guanyaba la província d'Albacete fins aquell moment murciana. Per tant actualment coincidixen tres autonomíes castellanes amb la meseta, deixant fora d'ella els territoris de l'Ebre, El Bierzo (Lleó), els territoris cantàbrics i les comarques occidentals del País Valenciá. En l'actualitat, hi ha alguns partits castellanistes minoritaris, com Tierra Comunera-Partido Nacionalista Castellano (TC-PNC) o Izquierda Castellana (Iz-Ca) que defensen la unió de totes les comunitats autonomes castellanes. Cap d'aquests partits té actualment cap representació en cap parlament autonòmic encara que TC-PNC va arribar a treure un diputat per Burgos. Categoria:Geografia d'Espanya

1451

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XV ko:1451년

Ferran II d'Aragó

]] Ferran II d'Aragó (Sos del Rey Católico (Saragossa), 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Càceres, 22 de gener de 1516). Fill de Joan II i de la seua segona esposa Juana Enríquez. Va ser rei de Aragó entre els anys 1479 i 1516. Rei consort de Castella entre 1474 i 1504 i també regent del regne castellà entre 1507 i 1516 a causa de bogeria de la seua filla Joana ("Juana la loca"), després de la mort de Felip el Bell. Al casar-se en secret en 1469 amb Isabel de Castella, van possibilitar la futura unió de les corones de Castella i Aragó el 1474, sense arribar a ser totalment efectiva. Va estar lluitant junt amb la seua muller Isabel en la guerra civil castellana per la successió del regnat entre els partidaris de la mateixa Isabel i els de Juana la Beltraneja. El 1486 signà la Sentència de Guadalupe, per tal de donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues guerres remences. Ferran i Isabel van mantindre assetjada la ciutat de Granada des de 1491, fins a la seua capitulació el 2 de gener de 1492. En 1512 va afegir el regne de Navarra als seus regnes. A la mort d'Isabel, va casar novament en 1505 amb Germana de Foix.

Vegeu també

- Isabel de Castella
- Reis Catòlics

Enllaços externs

- [http://worldroots.com/brigitte/famous/f/ferdinand2spainanc.htm Avantpassats de Ferran II] a Worldroots.com categoria:Reis d'Aragó categoria:Reis de València categoria:Reis de Mallorca categoria:Comtes de Barcelona ja:フェルナンド2世 (アラゴン王)

Aragó

L'Aragó és una comunitat autònoma de l'estat espanyol, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regida per l'Estatut d'Autonomia d'Aragó. A la zona nord, a les províncies d'Osca (en castellà Huesca, en aragonès Uesca) i nord de Saragossa (en castellà i aragonès Zaragoza), s'hi parla l'aragonès. A la zona est, la Franja de Ponent per als catalans (i de Llevant per als aragonesos), s'hi parla el català.

Províncies

- Província d'Osca
- Província de Terol
- Província de Saragossa

Història

- Llista de comtes d'Aragó
- Llista de reis d'Aragó
- Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Aragó
- Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó

Vegeu també

- Famílies amb el cognom Aragó. Es tracta de famílies que s’han originat de branques de la casa reial, que porten el cognom Aragó donat per convencionalisme, ja que els reis de l'Aragó mai portaren cap cognom.
- Franja de Ponent

Enllaços externs

- [http://www.aragon.es/ Govern d'Aragó]
- [http://www.cortesaragon.es/ Les Corts d'Aragó]
- [http://www.aragoneria.com/ Portal sobre Aragó]
- Mitjans de comunicació
- [http://www.elperiodicodearagon.com/ El Periodico de Aragón]
- [http://www.heraldo.es/ Heraldo de Aragón] categoria:Aragó ja:アラゴン州

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (Gènova?, 1451?-Valladolid, 1506), fou un almirall al servei de Castella, virrei i governador de les Índies, conegut internacionalment en llatí Columbus, i castellanitzat Colón. Va explorar les terres del Carib, establint les rutes marítimes i obrint el camí a la colonització americana. Encara que va insistir en que es tractava de les Índies, i que no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica, va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història.

Biografia

Primers anys (fins el 1476)

Cristòfor Colom apareix a la història el 1476 quan es produeix un combat naval entre pirates i genovesos i arriba nedant a la costa de Portugal. Els anys anteriors són un misteri ja que ell mateix va amagar el seu origen. La tesi acceptada majoritàriament, encara que discutida per diverses alternatives, és la tesi genovesa basada en documents notarials i judicials. Cristoforo Colombo va néixer l'any 1451 a Savona, a Gènova. Els seus pares van ser Doménico Colombo, mestre teixidor, llaner o taverner, i Susanna Fontanarrosa. Dels cinc fills del matrimoni, dos, Cristòfor i Bartolomé, van tenir aviat vocació marinera. El tercer va ser Giacomo, que va aprendre l'ofici de teixidor. Dels dos restants, Giovanni va morir aviat, i l'única dona no va deixar rastre. Segons va afirmar el mateix Colom, va estar vint-i-tres anys navegant. Posteriorment cita l'illa grega de Quios, Tortosa i la costa mediterrània des de Cotlliure, que havia de conèixer en aquesta època. Va reconèixer, a més, que va participar al servei de Renat d'Anjou en la captura a Tunísia de la nau Fernandina del rei català Joan II, que es produí entre 1472 i 1476. El 13 d'agost de 1476 resulta nàufrag desprès d'un atac del pirata Guillem Casenove-Coullon, conegut com Colom el Jove, a unes naus genoveses.

Portugal i Castella (1476-1492)

S'estableix a Portugal treballant per compte de la firma Centurione a Gènova. Viatja al nord fins a Irlanda i Islàndia, i al sud fins a Sant Jordi de la Mina, a Guinea. A Lisboa treballa de cartògraf i es casa, el 1479, amb Filipa Moniz Perestrello germana del governador de Porto Santo. S'estableix durant un temps en aquesta illa on va néixer, el 1480, el seu fill Diego. Vers 1484 presenta el seu pla de viatjat cap a occident a Joan II de Portugal, però és rebutjat pels seus consellers. A la mort de Filipa, Colom es trasllada a Castella. Inicialment ben acollit, els seus plans van passar de comissió en comissió durant anys. Un cop acabada la guerra amb Granada, i gràcies als intermediaris fra Juan Pérez, de La Rábida, Joan de Coloma, secretari del rei, i el valencià Lluís de Santàngel, que va aportar la financiació, es van firmar finalment les capitulacions de Santa Fe, el 17 d'abril de 1492. Segons aquestes capitulacions, firmades a Granada i arxivades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona, Colom aconseguí una desena part dels beneficis, l'almirallat i el virregnat vitalicis i hereditaris.

Els viatges a Amèrica (1492-1504)

Barcelona Finalment, el 2 d'agost de 1492, Colom, amb tres naus: la Pinta, la Niña i la Santa María, al voltant de 90 homes, reclutats pels germans Pinzón, van formar una flota que conectaria dos continents per a sempre.

Últims anys (des del 1504)

Vegeu també

- Descobriment d'Amèrica per a més informació sobre el viatge, i la seva transcendècia.
- Catalanitat de Cristòfor Colom, recull de tesis alternatives a la genovesa. Colom, Cristòfor Colom, Cristòfor ja:コロンブス ko:크리스토퍼 콜럼버스 ms:Christopher Columbus simple:Christopher Columbus th:คริสตอเฟอร์ โคลัมบัส

Santa Inquisició

La inquisició va ser el mitjà creat per l'Església catòlica per lluitar contra l'heretgia. També anomenada Sant Ofici, va ser una institució que va perseguir i jutjar centenars de persones, algunes de les quals van ser condemnades a mort per les seves creences. Va tenir una forta presència a Espanya i França, sobretot per l'acció de l'ordre dels dominics. Durant molt de temps era el màxim tribunal a Europa, usat com una arma pel poder religiós i polític. Vegeu també: Inquisició espanyola Categoria:catolicisme ja:異端審問

1480

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XV ko:1480년

Jueu

Un jueu (יהודי en hebreu) és un individu pertanyent o descendent d'un poble d'orient, també anomenat hebreu. Per dir-ho de forma més detallada, aquesta definició s'aplica als seguidors de la fe jueva, als fills o filles de mare jueva, o a aquells que ténen avantpassats jueus que encara conserven un enllaç amb aquesta tradició, cultura o ètnia. La identitat d'aquest poble s'articula al voltant de les creences religioses i morals, del judaisme, basades en la Llei de Moisès (recollida a la Torah), els fets i ensenyaments dels jutges i dels profetes, i el Talmud. Històricament, la llengua pròpia n'és l'hebreu, però a partir del segle VI aC, l'arameu esdevingué la llengua habitual, mentre que les comunitats de la diàspora (tant jueus ètnics com conversos al judaisme) parlaven les llengües vernacles de cada territori on s'havien establert, amb varietats pròpies com ara el judeo-espanyol (o sefardita) i el judeo-alemany (o jiddisch). En la segona meitat del segle XX, l'hebreu torna a ser l'idioma majoritari de les comunitats establertes a l'Estat d'Israel. El nom de jueu fa referència al Regne de Judea, un dels dos estats en els quals es dividí el Regne d'Israel. Categoria:Ètnies ja:ユダヤ人

Navarra

La Comunitat Foral de Navarra és una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica, limita amb França al nord, l'Aragó a l'est, La Rioja al sud i la Comunitat Autònoma Basca a l'oest. A més del castellà, també el basc és llengua oficial en territoris del nord del país. Així, la seva denominació basca és Nafarroa.

Vegeu també

- Història de Navarra

Enllaços externs

- [http://casalcataladenavarra.cjb.net/ Casal Català de Navarra] Categoria:Navarra ja:ナバーラ州

1512

Esdeveniments:

- Conquistament del Regne de Navarra (que eren en mans dels Francesos)

Naixements:

- 5 de març - Rupelmonde (Flandes, Bèlgica): Gerardus Mercator, cartògraf flamenc (m. 1594).

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVI ko:1512년

1494

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XV ko:1494년

Hispània

Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la Península Ibèrica. Contenia les províncies Hispania Tarraconensis, Hispania Baetica (a la futura Espanya) i Lusitania (Portugal i Extremadura), si bé en una primera divisió les dues últimes formaven una única província (Hispania Ulterior) en contraposició a Hispania Citerior.

El nom

El nom apareix per primer cop el 200 aC i ve dels fenicis. Sembla que voldria dir "ocult" o "terra de conills" (un animal abundant a la península i desconegut a Àfrica aleshores). Als textos de l'època hi ha confusió amb el terme Ibèria, emprat pels grecs, i que sembla derivar del riu Ebre.

La conquesta romana

Els romans van entrar a Hispània el 218 aC, però la resistència dels pobles auctòctons (ibers, celtes i lusitans) va fer que la conquesta no acabés fins el 19 aC. La romanització va ser relativament ràpida. Els latifundis s'imposaren al camp i es van aprofitar les ciutats ja existents per crear una xarxa urbana estable, complementada per nous nuclis. El cristianisme es va anar expandint a partir del segle I. Les terres hispàniques servien per abastir els magatzems romans de llana, oli i vi. Van ser un dels escenaris més cruents de les batalles de les guerres púniques, ja que Cartago volia el control de la península. Aquesta zona també va ser l'escenari de la lluita entre Juli Cèsar i Pompeu, que va acabar en una guerra civil.

Els visigots

Els visigots van entrar a la Península el 415 però els seus costums ja estaven fortament romanitzats i per tant van respectar la majoria de tradicions locals (excepte en religió, on van imposar les creences arrianistes). Van anomenar Hispània un regne amb capital a Toledo, pactant amb els emperadors romans Categoria:Imperi Romà Categoria:Història d'Espanya

Reis Catòlics

]] Els Reis Catòlics és el títol que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. Al casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Van començar la colonització de les illes Canàries. Van mantenir assetjada la ciutat de Granada des de 1491 fins a la seua capitulació el 2 de gener de 1492. Com a campament van fundar prop la ciutat de Santa Fe. Durant el seu regnat va tenir lloc el viatge de Cristòfor Colom cap a les Índies per una nova ruta cap a l'oest, que li portaria a descobrir el continent americà el 12 d'octubre de 1492.

Descendència i matrimonis

La política dels Reis Catòlics va incloure també les aliances pels matrimonis dels seus fills. Van ser aquests:
- Isabel d'Aragó (1242-1303), primera esposa de Manel I de Portugal.
- Juan, casat amb Margarida d'Àustria i mort prematurament (1497). Està soterrat en el monestir de St. Tomàs, Àvila.
- Joana, va casar amb Felip d'Àustria, dit el Bell.
- Maria d'Aragó (1482-1517), segona esposa de Manel I de Portugal, el seu concunyat.
- Caterina, que va casar primer amb el príncep Artur d'Anglaterra, i després de la prematura mort d'aquest, amb el seu germà, el que més avant seria Enric VIII d'Anglaterra.

Unió dinàstica

Isabel va prendre com a escut un feix de fletxes (en nombre variable) referint-se al vell conte del pare que al morir diu als seus fills que, romanent units com el feix, seran més forts. Ferran va prendre com a escut un jou amb una corda solta, amb el lema "tanto monta...", en referència al nus gordià. Ambdós escuts es mostren junts, però no units. A l'època, els portuguesos es consideraven també part d'Espanya, ja que fins aleshores, Espanya només era el nom modern amb el mateix concepte i ús geogràfic que correspondria actualment el terme de Península Ibèrica, ençà la Hispània romana, i els Reis Catòlics mai van prendre el títol de reis d'Espanya, ni tan sols amb la unió dinàstica. El seu símbol eren el yugo y las flechas, un jou i un feix de fletxes, el jou és una altra al·lusió al Nus Gordià. Y i F són les inicials d'Ysabel (ortografia arcaica) i Ferran. Aquest símbol va ser més tard utilitzat pel partit de la Falange, que afirmava representar la glòria heretada i els ideals del Reis Católics. Van ser succeïts per Joana I de Castella.

Vegeu també

- Isabel de Castella
- Ferran II d'Aragó

Enllaços Externs

[http://tudorhistory.org/aragon/ Caterina d'Aragó a tudorhistory.org] Categoria:Història d'Espanya Categoria:Reis

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol-Borja i Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat Papa. Va nèixer a Xàtiva, (actual comarca de la Costera, al País Valencià), el 31 de desembre de 1431, i morí a Roma l'any 1503.

A l'ombra del Papa Calixt

El 1437 mor el pare, Jofré, i la família es trasllada a València. El 1452 és documentat a Bolonya com a estudiant de dret, i s’hi doctora el 1456 Fou nomenat cardenal i vicecanceller de l’Església l'any pel seu oncle, el papa Calixt III, el 17 de setembre de 1456, junt a un altre nebot del papa, Lluís Joan de Milà, bisbe de Segorbe. El càrrec de vicecanceller el mantigué fins el seu nomenament com a papa. En morir Calixt el 1458, no abandona Roma, tot i les pressions antiborgianes, i resulta decisiu en el conclave que elegeix Pius II. Sota aquest pontífex -que li recrimina la seva dissoluta vida privada en una carta de 1460- i els seus successors manté la vicecancelleria que Calixt li havia atorgat el 1457. Encapçala diverses legacions diplomàtiques: la més coneguda és la que el 1472-1473 el duu a la Península Ibèrica per ordre de Sixt IV per sol·licitar diners i tropes per a una croada. Tingué set fills:
- Joan 1474, Cèsar 1476, Lucrècia 1480 i Jofré 1482, tots fills de de Vanozza Cattanei.
- Pere Lluís, Jerònim i Isabel, de mares desconegudes. Alhora Mantingué també relacions amb Giulia Farnese.

Alexandre Papa

L’elecció de Roderic com a papa Alexandre VI, l’agost de 1492, té com a rerefons el trencament de l’equilibri polític italià a causa de la usurpació del ducat de Milà a mans de Ludovico il Moro. El conclave que ha d’elegir el successor d’Innocenci VIII està dividit entre els partidaris dels Sforza, representats pel cardenal Ascanio, germà del Moro, i Giovanni della Rovere, partidari de Nàpols. Alexandre és vist com una solució de compromís. SforzaElegit papa el 11 d'agost de 1492 amb el nom d’Alexandre VI, dirigí una política encaminada a estendre els dominis territorials de l’Església i a afavorir les ambicions familiars. Intel·ligent Home d’Estat, va defensar sempre els interessos de l’Església, però també els de la seva pròpia família. El trencament de l’equilibri peninsular italià i l’amenaça externa (Castella-Aragó, França) expliquen bona part del joc polític fluctuant d’Alexandre entre aquestes dues monarquies, que justifiquen la seva política intervencionista a Itàlia amb el recurs als drets familiars a la investidura del Regne de Nàpols, i fins i tot amb vagues projectes de croada contra el turc. Nàpols i la seva dinastia privativa, una branca bastarda de la que governa a la Corona d'Aragó, en seran els grans perjudicats: quan mor el papa, el 1503, el domini castellanoaragonès sobre Nàpols està assegurat.

La Família Borja

Per contrarestar els cardenals contraris i per tal d’aconseguir fons per subvencionar, entre d’altres, les campanyes militars del seu fill Cèsar, Alexandre opta per crear cardenals afins, la majoria procedents de la Corona d’Aragó:
- El 31 d'agost de 1492, al seu nebot, Joan Borja, arquebisbe de Monreale, a Sicília.
- El 20 de setembre de 1493, al seu fill Cèsar de Borja, arquebisbe de València i a Alessandro Farnese, futur papa Pau III (1534-1549).
- El 19 de febrer de 1497, a Joan Llopis, bisbe de Perugia,i a Joan de Borja-Llançol de Romaní, bisbe de Melfi
- El 28 de setembre de 1500, a Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní, germà de l'anterior, cap de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i nou arquebisbe de València, Jaume Serra (futur abat comendatari de Ripoll), arquebisbe d'Oristà, a Sardenya, i a Francesc de Borja, arquebisbe de Cosenza
- El 31 de maig de 1503, a Francesc de Lloris (un altre abat comendatari de Ripoll), bisbe d'Elna. Pel que fa a la promoció social dels seus fills, va cuidar especialment dels quatre que va tenir amb Vannozza Cattanei: el suport a la carrera de Cèsar, primer com a eclesiàstic i després com a laic; la creació i consolidació d’un estat patrimonial a la Corona d’Aragó per a Joan; els enllaços matrimonials de Cèsar, Joan, Lucrècia i Jofré amb les cases reials d’Aragó, França i Nàpols, o amb senyors italians, constituiran una de les seves preocupacions i l’objecte de les crítiques dels contemporanis a la ràpida ascensió d’una família estrangera que havia basat la seva fortuna en la carrera dins l’Església.

Llegat

Fou l'encarregat de legalitzar el matrimoni de Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella, i assenyalà, el 1493, el límit entre les descobertes portugueses i castellanes a Amèrica Butlles Alexandrines. Va rebre crítiques dels Reis Catòlics, a qui el mateix papa havia concedit aquest títol, perquè acollia els jueus expulsats d’Espanya. Va protegir algunes Universitats i s’envoltà d’humanistes, que premiava amb dignitats o amb càrrecs a la seva cúria, però va destacar sobretot pel mecenatge artístic:Raffaello Santi, Michelangelo i Pinturicchio van treballar per a ell. Va fer construïr quan era canceller el primer palau d’aire renaxentista, avui nomenat Sforza-Cesarini o Cancelleria Vecchia. Reprimí l’heretgia i el fanatisme i s’envoltà d’una cort fastuosa.

Mort

Va morir, probablement d’apoplexia, durant una epidèmia de malària a Roma, el 18 d'Agost de 1503, i va córrer el rumor que havia estat enverinat. El seu cadàver va ser finalment traslladat a l’església romana de Santa Maria de Montserrat, on reposa al costat de les despulles de Calixt III. La seva figura, molt controvertida com la dels altres Borja, ha quedat com a símbol de la depravació renaixentista.

Enllaços i Referències

- [http://www.elsborja.org/borja03.php Institut Internacional d'Estudis Borgians]: Roderic d Borja / Alexandre VI
- [http://cvc.cervantes.es/actcult/borja/introduccion.htm Centro Virtual Cervantes]: Los Borja categoria:Papes de Roma ja:アレクサンデル6世 (ローマ教皇) ko:교황 알렉산데르 6세

26 de novembre

El 26 de novembre és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs. Queden 35 dies per finalitzar l'any. ----

Descobriment d'Amèrica

El terme descobriment d'Amèrica s'usa per a referir-se a la primera arribada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques. No fou la primera arribada d'europeus, perquè hi ha indicis que els víkings arribaren a l'actual Canadà i probablement als actuals Estats Units en el segle XI (de fet, s'atribueix a Erik el Roig el descobriment de Vinland, un 9 d'octubre de l'any 1000, sent el primer europeu a xafar Amèrica); no obstant això, la seua visita no tingué efectes importants en la història posterior del continent. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica a l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfaro Colombo (Cristòfor Colom) a una illa del mar Carib. Per als indígenes americans no fou un descobriment sinó l'inici d'una invasió. Colom intentava viatjar cap a les Índies per una nova ruta cap a l'oest, que li portarà a topar-se amb Amèrica el 12 d'octubre de 1492. En un principi cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia en compte d'haver descobert un nou continent. Amerigo Vespucci va publicar Novus Mundus, el 1504, sent el primer en explicar obertament que es tractava d'un nou món. La publicació va tenir un gran èxit a Europa. El cartògraf Waldseemueller es va precipitar acreditant-lo com el descobridor d'un continent i va proposar el nom d'Amèrica a partir dAmerigo. En edicions posteriors de la seva Cosmografia, Waldseemueller va canviar d'opinió, però el nom ja havia fet fortuna. Cal tenir en compte que el concepte de descobriment d'Amèrica només te sentit des d'una perspectiva eurocèntrica, ja que el continent americà estava habitat des de feia mil·lennis (uns 30, aproximadament). A més, com s'ha dit amunt, hi ha evidència històrica que navegants víkings ja havien arribat a Amèrica a l'Edat Mitjana. De totes maneres, sí que es cert que el viatge de Colom establí un vincle definitiu entre Europa i Amèrica, que comportà la colonització del Nou món per part de les potències europees en els segles següents.
Primer viatge de Colom
Tres embarcacions, la Pinta, la Niña i la Santa María, un pressupost d'uns dos milions de maravedisos sufragat per Isabel I de Castella a través de banquers valencians, i al voltant de 90 homes, reclutats amb l'ajuda inestimable dels germans Martín Alonso i Vicente Yáñez Pinzón, formaren una flota descobridora que seria de les més transcendentals de la història. Viatges de Colom El 2 d'agost de 1492, Cristòfor Colom embarcà amb tota la seva tripulació, i al dia següent, abans de sortir el sol, deixava el port de Palos (Huelva). La primera escala fou a les Canàries, on van haver d'arreglar el timó de la Pinta. El 6 de setembre amb els vents alisis bufant a favor, Colom marcà rumb a l'oest. Començava la gran travessia. El seu objectiu era Cipango (l'actual Japó). El dia 13 de setembre, descobrí la declinació magnètica de la terra, i el 16 arribaren a la mar dels Sargassos. A partir de l'1 d'octubre s'adona de que alguna cosa no va bé. El 6, ja han sobrepassat les 800 llegües i no hi ha indicis de terra, tot i que segons les seves estimacions haurien hagut de tocar terra després d'haver navegat 700 llegües. Durant la nit del 6 al 7 d'octubre, es produí el primer motí entre els mariners de la Santa María. Els germans Pinzón feren costat a Colom i sufocaren el motí. No obstant això, la nit del 9 al 10 d'octubre el malestar s'estengué a tots, inclosos els propis Pinzón. Llavors, acordaren de navegar tres dies més i al cap d'aquest temps, si no trobaven terra, tornarien. No féu falta. La nit de l'11 al 12 d'octubre el grumet Rodrigo de Triana, donà el crit de: Terra a la vista. Arribaren a una illa coneguda pels natius com Guanahaní, a la que batejaren com Sant Salvador, a l'arxipèlag de les Bahames. També desembarcaren a l'illa de Cuba i la d'Haití. Tornaren al port de Palos el 15 de març de 1493.
Segon viatge de Colom
25 de setembre de 1493 - 11 de juny de 1496
Es realitzà per a explorar i colonitzar els territoris descoberts. En aquest viatge desembarca a l'illa de Puerto Rico el 19 de novembre.
Tercer viatge de Colom
30 de maig de 1498 - 25 de novembre de 1500
Arribà al continent americà, explorant gran part del litoral de Veneçuela.
Quart viatge de Colom
11 de maig de 1502 - 7 de novembre de 1504
Explorà les actuals Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà. Vegeu també: Conquesta d'Amèrica categoria:Història d'Espanya categoria:Història d'Amèrica

Joana I de Castella

Joana I de Castella (1479-1555), coneguda també com a Joana la Boja (Juana la loca, en castellà), reina de Castella, va ser filla dels Reis Catòlics, i mare de l'Emperador Carles I. Sembla que Joana va ser una dona intel·ligent que va rebre una acurada educació però en un ambient molt estricte. De ben petita ja havia après llatí. Ella volia ser monja però als 16 anys els seus pares l'obliguen a casar-se, per conveniència, com es feia en aquella època, per motius polítics, amb Felip I de Castella (Felip el formós). Tot i que no es coneixien, s'enamoraren bojament, però aviat Felip perdé l'interès en la relació i nasqué en Joana una gelosia patològica. Sempre estava vigilant al seu espòs i malgrat l'avançat estat de gestació del seu segon embaràs, del que naixeria Carles el 24 de febrer del 1500, va assistir a una festa al Palau de Gante. Aquell mateix dia va tenir al seu fill, es diu, als lavabos del Palau. Quan l'any 1503 el seu marit, Felip, decidí anar-se'n a Flandes a resoldre uns assumptes, sembla que s'agreujà el seu estat mental. El 25 de setembre del 1507 morí Felip el formós en estranyes circumstàncies, i és aleshores quan augmentaren els rumors de la bogeria de Joana. Des de Burgos on va morir Felip, el traslladaren a Granada per enterrar-lo viatjant sempre de nit i Joana no se separà ni un moment del fèretre. A partir d'aquell moment no es volia canviar de roba, no es volia rentar i van decidir tancar-la a Tordesillas el mes de gener de l'any 1509. Allà va passar la resta de la seva vida fins el dia que va morir, el 12 d'abril del 1555, després de 46 anys de reclusió forçosa i sempre vestida de negre. Va succeïr els Reis Catòlics al tron de Castella. Va ser succeïda per Carles I. Categoria:Reis de Castella ja:フアナ (カスティーリャ女王)

Ferran II

Vegeu també

- Isabel de Castella
- Reis Catòlics

Enllaços externs

Reis Catòlics

Descendència i matrimonis

Unió dinàstica

Vegeu també

- Isabel de Castella
- Ferran II d'Aragó

Enllaços Externs

[http://tudorhistory.org/aragon/ Caterina d'Aragó a tudorhistory.org] Categoria:Història d'Espanya Categoria:Reis

Categoria:Reis de Castella

Categoria:Espanyols Categoria:Reis

פלבס

פלבאים (לטינית, plebs, עם, plebeius ליחיד) היה שמה של קבוצת כלל האזרחים ברפובליקה הרומית, לבד מהקבוצה המיוחסת של הפטריקים. מקור האבחנה בין שתי הקבוצות אינו ידוע, ואין ממצאים רבים המורים על יסוד גזעי או אתני להבחנה, או לכך שהיו הבדלים ניכרים בין הקבוצות בזמן המלוכה הרומית, אך ידוע כי בתקופה בה הוקמה הרפובליקה הרומית לא הורשו הפלבאים ליטול חלק במכללות (קולגיום) של מגיסטרטים ומשרות דתיות, וחוק שנים עשר הלוחות אסר על נישואים בין הקבוצות (נישואים כאלו הותרו בסופו של דבר בלקס קנולאיה). במקביל, הפלבאים גויסו לגנס (הקלאנים) ולשבטים, שרתו בצבא והיו יכולים להפוך לטריבונים צבאיים. במהלך ההתנגשות המתמשכת בין הפטריקים לפלבאים על סוגיית מעמדם של הפלבאים ברפובליקה, שנמשך במהלך מאתיים השנים הראשונות של הרפובליקה, הותרה בהדרגה לפלבאים הגישה לכל המשרות הפוליטיות בהן החזיקו הפטריקים, עד השגת שוויון רשמי בין הקסטות בשנת 287 לפנה"ס. הפלבאים הצליחו להגיע להישג זה באמצעות פיתוח מוסדות משלהם, ובמיוחד אספת הפלבאים, ה-concilia plebis, בחירת מנהיגים משלהם (הטריבונים והאידילים הפלבאים) ונשק הקרע, ה-secessio, שבו איימו הפלבאים לעזוב בפועל את רומא. איום כזה מומש חמש פעמים, על–פי המסורת הרומית, למרות שרק העזיבה האחרונה, בשנת 287 לפנה"ס, מתועדת. בתקופות מאוחרות יותר, אחרי שהמונח איבד למעשה את משמעותו המקורית כמבחין בין פטריקים לכל השאר, שימש המונח בעיקר לתיאור העניים יותר בחברה באופן כללי. בתקופת האימפריה הרומית הוא שימש לעתים קרובות לתיאור אדם שאינו ממעמד סנטוריאלי או ממעמד הפרשים. קטגוריה:מעמדות וכיתות ברומא העתיקה

wagi elektroniczne cukrzyca mBank Strona Informacyjna hotels in Krakow jastrz�bia g�ra

:: RELATED NEWS ::

Flood Plain
Showing high water mark on tupelo and cypress]] In geography, a flood plain is a plain formed of sediment, typically dropped by a river. When the slope down which a river runs has become very slight, it is unable to carry the sediment brought from higher regions nearer its source, and consequently the low

1720s in architecture
See also: 1710s in architecture, other events of the 1720s, 1730s in architecture and the architecture timeline.

Buildings

- 1727 - The baroque Catholic church of

Francois Cévert

François Cevert François Cévert in 1973

Albert François Cévert (February 25, 1944 - October 6, 1973) was one of the most colorful racing drivers of the early 1970s. In the tumultuous, tragic arena that was

Bekal Fort
Bekal Fort is the largest fort in Kasargod district of Kerala, south India. One claim is that the fort was built by Sivappa Naik of the Ikkery dynasty of Kumbla in 17-th century (between 1645 and

DIBOL
DIBOL or Digital Interactive Business Oriented Language is a COBOL-related programming language originally marketed by Digital Equipment Corporation (DEC) in 1970. It has a syntax similar to FORTRAN and BASIC, along with BCD arithmetic. The original version was produced for

Millennium Technology Prize
The Millennium Technology Prize is an award for outstanding technological achievements that "directly promote people's quality of life, are based on humane values, and encourage sustainable economic development". The prize is awarded by the Finnish Technology Award Foundation, established in 2002 by eight Finnish organisations supporting technological development and innovation. The prize sum of one million euros is to be awarded every second year, which claims it to

Acura MDX
The Acura MDX (Honda MDX in Japan and Australia) is a mid-size SUV built by Honda of Canada Manufacturing Ltd. in Alliston, Ontario, Canada. It was intr

Fly-wheel
] A flywheel is a heavy rotating disk used as a repository for angular momentum. Flywheels resist changes in their rotation speed, which helps steady the rotation of the shaft when an uneven torque is exerted on it by its power source such as a The Flying Dutchman is a legend about a ghost ship said to ply the waters near the Cape of Good Hope.
- The Flying Dutchman, a Richard Wagner opera based on the legend.
- The Flying Dutchman (novel) is a NYSE: [http://www.nyse.com/about/listed/lcddata.html?ticker=WPO WPO]) is an American media company, best known for owning the newspaper it is named after, The Washington Post, and Newsweek magazine. It also owns or partly owns a number of television stations, Web sites, a suburban Maryland chain of community newspapers, cable-television companies, and Kaplan, a company th

Isabel de Castella

Vegeu també

Castella

Geografia

Història

1451

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Ferran II d'Aragó

Vegeu també

Enllaços externs

Aragó

Províncies

Història

Vegeu també

Enllaços externs

Cristòfor Colom

Biografia

Primers anys (fins el 1476)

Portugal i Castella (1476-1492)

Els viatges a Amèrica (1492-1504)

Últims anys (des del 1504)

Vegeu també

Santa Inquisició

1480

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Jueu

Navarra

Vegeu també

Enllaços externs

1512

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1494

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Hispània

El nom

La conquesta romana

Els visigots

Reis Catòlics

Descendència i matrimonis

Unió dinàstica

Vegeu també

Enllaços Externs

Alexandre VI

A l'ombra del Papa Calixt

Alexandre Papa

La Família Borja

Llegat

Mort

Enllaços i Referències

26 de novembre

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i commemoracions:

Descobriment d'Amèrica

Primer viatge de Colom

Segon viatge de Colom

Tercer viatge de Colom

Quart viatge de Colom

Joana I de Castella

Ferran II

Vegeu també

Enllaços externs

Reis Catòlics

Descendència i matrimonis

Unió dinàstica

Vegeu també

Enllaços Externs