:: wikimiki.org ::
| Israel |
Israel
Israel és un estat a l'Orient Mitjà, a la vora est del mar Mediterrani. És una democràcia parlamentària, amb una població majoritàriament jueva, i una important minoria no-jueva, sobretot àrab. Israel fa frontera (de Nord a Sud) amb el Líban, Síria, Jordània i Egipte. A més, Israel controla una sèrie de territoris al banc oest del riu Jordà i la franja de Gaza, a la costa mediterrània. Tè costes al mar Mediterrani, el golf d'Aqaba (o d'Eilat), el Mar Mort i el Mar de Galilea.
Història
En les creences jueves, Israel ha estat la seva llar per més de 5.000 anys, com a Terra Promesa o Terra Santa. Es creu que el poble hebreu hi va evolucionar com a una fusió de les cultures caananita i l'arameu cap al 1200 aC. com a regne independent que es va dividir en el Regne de Judà al sud, i el Regne d'Israel al nord. El regne del nord va ser conquistat per Assíria i el del sud per Babilònia. Després van formar part de l'Imperi Persa, de l'Imperi Grec, i de l'Imperi Romà. Van tenir un breu període de independència obtingut gràcies als macabeus. Però, després de diverses sublevacions, els romans van destruir Jerusalem i van obligar als jueus a fugir d'Israel, començant el període de la Diàspora i van anomenar aquest territori Província de Síria i Palestina. El territori va formar part de l'Imperi Bizantí, i després de l'Imperi Otomà, encara que per un breu període durant l'Edat Mitjana els croats van conquistar Jerusalem i les regions voltants establint el Regne de Jerusalem.
Des de la pèrdua dels cristians davant dels musulmans ha estat un territori ocupat pels àrabs.
El moviment sionista, va ser un moviment nacionalista jueu que va néixer a finals del segle XIX, amb l'intenció de reestablir l'estat de Israel a Palestina (malgrat pressions externes per triar altres països com Uganda), i donar un territori a una nació en exili. Els primers immigrants van arribar fugint de la persecució a Rússia. Però, després de la Segona Guerra Mundial i l'holocaust jueu sota la persecució nazi, es va crear l'estat d'Israel independent per votació de la Lliga de Nacions, i immigrants de tota Europa s'hi van establir. Davant el conflicte creixent entre jueus i àrabs, que havia començat amb els primers immigrants sionistes, la comunitat internacional va forçar la divisió de Palestina entre jueus i àrabs. Aquesta solució no va ser acceptada pels països àrabs, i el 1949 va esclatar la primera guerra entre àrabs i israelians. Israel va guanyar la guerra, conquerint part del territori destinat als àrabs. Encara avui, el conflicte per la terra i l'aigua, i el dret dels refugiats palestins a retornar als territoris controlats per Israel són una font de conflictes i de tensió internacional.
Desprès de diversos enfrontaments bèl·lics entre diversos estats àrabs i el nou estat d'Israel, aquest útim s'ha imposat militarment i actualment ocupa els territoris de Palestina transgredint les resolucions de les Nacions Unides al respecte.
Aquesta situació d'ocupació genera un enfrontament entre la població palestina i l'exercit d'Israel, conflicte que està causant nombroses víctimes entre les dues comunitats, especialment en la palestina. Periòdicament, especialment des de 1990, es posen en marxa diversos processos de pau que, tanmateix, fins al moment no han aconseguit resoldre el conflicte.
Política
L'estat d'Israel és una democràcia parlamentària basada en el sufragi universal i en la representació proporcional. La branca legislativa d'Israel està formada per un parlament de 120 membres conegut com a Knesset. Les eleccions al Knesset es realitzen cada 4 anys, però, el Knesset pot dissoldre's per majoria simple i convocar eleccions anticipades.
El president d'Israel és el cap d'estat, qui selecciona al líder del partit amb majoria o la coalició amb majoria del Knesset com a Primer Ministre qui és el cap de govern.
Economia
Israel té una economia de mercat amb tecnologia avançada, i una forta participació del govern. L'economia depèn de les importacions de combustibles (petroli, gas i carbó), de matèria primera i d'equip militar. Malgrat els recursos naturals limitats Israel ha assolit un intens desenvolupament de l'agricultura i la indústria durant els últims 20 anys, i en agricultura Israel es autosuficient. Les exportacions principals d'Israel són els diamants, equip d'alta tecnologia, equip militar, software, productes farmacèutics, químics especials i productes agrícoles.Gairebé la meitat del deute extern és dels Estats Units, el país que més dóna recursos econòmics i militars a Israel. Un altra fracció considerable del deute es realitza per mitjà de inversors privats.
Divisió administrativa
PalestinaIsrael està dividit en 6 districtes (mehozot; singular, mehoz) i 13 sub-districtes (nafot; singular, nafa):
- Disctricte de Jerusalem (Mehoz Yerushalayim). Capital del Disctricte: Jerusalem
- Disricte del Nord (Mehoz HaZafon). 'Capital del Disctricte: Nazaret
- Zefat S.D. (sub-disctricte).
- Kinneret S.D.
- Yizre'el S.D.
- Akko S.D.
- Golan S.D.
- Disctricte d'Haifa (Mehoz Hefa). Capital del Disctricte: Haifa
- Haifa S.D.
- Hadera S.D.
- Disctricte del Centre (Mehoz HaMerkaz). Capital del Disctricte: Ramla
- Sharon S.D.
- Petah Tiqwa S.D.
- Ramla S.D.
- Rehovot S.D.
- Disctricte de Tel Aviv (Mehoz Tel-Aviv). Capital del Disctricte: Tel Aviv
- Disctricte del Sud (Mehoz HaDarom). Capital del Disctricte: Be'er Sheva
- Ashqelon S.D.
- Be'er Sheva S.D.
Demografia i religió
A finals del 2002, el 19.1% de la població d'Israel era àrab i el 81.9% queia en la classificació "jueus i altres". Entre aquests darrers un 63% eren nascuts a Israel, un 27% immigrats d'Europa o Amèrica i un 11% provinents de l'Àfrica o l'Àsia.
Pel que fa a religió, en una enquesta que no inclou ateus o agnòstics, el 77% eren jueus, el 6% eren musulmans, el 4% eren cristians, el 2% eren drusos i la resta altres (samaritans, baha'i...).
El 6% dels jueus israelians es consideren haredim (religiosos ortodoxos), el 9% són religiosos, el 34% es consideren tradicionalistes (però no obeeixen estrictament les lleis religioses) i la majoria, el 51%, són seculars. D'aquests només el 53% creuen en déu, de manera que es pot deduir que un mínim d'un 18% dels israelians són ateus o agnòstics. Dels àrabs israelians, el 82% són musulmans, i el 9% són cristians.
Enllaços externs
- [http://www.knesset.gov.il/index.html Pàgina Oficial del Knesset] en hebreu, àrab i anglès
- [http://www.cbs.gov.il/engindex.htm Oficina d'Estadístiques] en anglès.
Categoria:Israel
ja:イスラエル
ko:이스라엘
ms:Israel
simple:Israel
zh-min-nan:Í-sek-lia̍t-kok
Estat__NOTOC__
::Vegeu també: Estat de la matèria (en física i química)
Un país o estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera.
Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:
- un país és una àrea geogràfica.
- una nació és un grup humà.
- un estat és una estructura política.
Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; països com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o Mèxic estan formats per estats federals).
Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.
Organització política de l'estat
L'estat pot adoptar diferents formes:
- Una monarquia és un estat on el cap és un rei. Monarquia absoluta: el poder, d'origen diví resideix en el monarca. Monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
- Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la represió política.
- Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials.
L'estat modern té tres poders: El poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta divisió fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.
El estats del món
En aquest apartat hi ha la relació de tots els estats reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar què és o no una nació.
A
Afganistan - Albània - Alemanya - Algèria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Aràbia Saudita - Argentina - Armènia - Austràlia - Àustria - Azerbaidjan
B
Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Bèlgica - Belize - Benín - Bhutan - Bielorússia - Bolívia - Bòsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgària - Burkina Faso - Burundi
C
Cambodja - Camerun - Canadà - Cap Verd - Colòmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Croàcia - Cuba
D
Dinamarca - Djibouti - Dominica
E
Egipte - El Salvador - Emirats Àrabs Units - Equador - Eritrea - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estats Federats de Micronèsia - Estats Units (vegeu també Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estònia - Etiòpia
F
Fiji - Filipines - Finlàndia - França
G
Gabon - Gàmbia - Geòrgia - Ghana - Grenada - Grècia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana
H
Haití - Hondures - Hongria
I
Iemen - Illes Marshall - Illes Salomó - Índia - Indonèsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islàndia - Israel (vegeu també Palestina) - Itàlia
J
Jamaica - Japó - Jordània
K
Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kuwait
L
Laos - Letònia - Lesotho - Líban - Libèria - Líbia - Liechtenstein - Lituània - Luxemburg
M
Macedònia - Madagascar - Malàisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu també Sàhara Occidental) - Maurici - Mauritània - Mèxic - Moçambic - Moldàvia - Mònaco - Mongòlia - Myanmar
N
Namíbia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Níger - Nigèria - Noruega - Nova Zelanda
O
Oman
P
Països Baixos - Pakistan - Palau - Panamà - Papua Nova Guinea - Paraguai - Perú - Polònia - Portugal
Q
Qatar
R
Regne Unit - República Centreafricana - República Democràtica del Congo - República Dominicana - República Txeca - Romania - Rússia - Rwanda
S
Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - São Tomé i Príncipe - Senegal - Sèrbia i Montenegro - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Síria - Somàlia - Sri Lanka - Sud-àfrica - Sudan - Suècia - Suïssa - Surinam - Swazilàndia
T
Tadjikistan - Tailàndia - Taiwan - Tanzània - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunísia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad
U
Ucraïna - Uganda - Uruguai - Uzbekistan
V
Vanuatu - Vaticà - Veneçuela - Vietnam
X
Xile - Xina - Xipre
Z
Zàmbia - Zimbabwe
Enllaços externs
- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda
Articles relacionats
- Nació
- Teoria de l'Estat
- Llistats;
- Llistat de països per superfície
- Llistat de països per població
- Llista de països per PIB (PPA)
- Llista de països per PIB (nominal)
- Llista de països per PIB (PPA) per càpita)
- Llista de països per PIB (nominal) per càpita
- Continents
- Àfrica
- Amèrica
- Àsia
- Europa
- Oceania
Categoria:Geografia
ja:国家
simple:State
th:รัฐ
Mar Mediterrani
La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar interior situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km2.
L'única connexió natural amb l'oceà és amb l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment amb la mar Roja (oceà Índic) a través del canal de Suez. Això fa que les marees a la Mediterrània siguin gairebé imperceptibles.
Principals mars incloses en la Mediterrània
- Mar d'Alborán
- Mar Menor
- Mar Catalana o mar Balear
- Mar Tirrena
- Mar Adriàtica
- Mar Jònica
- Mar Egea
- Mar de Màrmara
- Mar d'Azov
- Mar Negra, sovint considerada a part de la Mediterrània
Illes principals de la Mediterrània
- Xipre, Creta i Rodes, a l'est
- Sardenya, Còrsega, Sicília i Malta, al centre
- Mallorca i Menorca, a l'oest
Estats que limiten amb la mar Mediterrània
- Espanya, França, Mònaco, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Albània, Grècia i Turquia, a la ribera nord.
- El Líban, Síria, Israel i el territori de l'Autoritat Nacional Palestina (Franja de Gaza), a l'est.
- Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc, a la ribera sud.
- L'estat insular de Malta i, a l'illa de Xipre, la República de Xipre (grega) i la República Turca del Nord de Xipre (no ha aconseguit el reconeixement intenacional, tret del de Turquia).
- La colònia britànica de Gibraltar.
Pàgines relacionades
- Illes de la mar Mediterrània
categoria:Mar Mediterrània
Categoria:Mars d'Europa
Categoria:Àfrica
Categoria:Àsia
ja:地中海
ko:지중해
th:ทะเลเมดิเตอร์เรเนียน
zh-min-nan:Tē-tiong-hái
Àrab
- Antropologia: Conjunt de gent amb una cultura semítica. Vegeu: Països Àrabs.
- Lingüística: la llengua àrab és una llengua semítica.
- Política: la Lliga Àrab és una organització mundial que reuneix els Països Àrabs.
SúriaPoble de la comarca del Bages situat a uns 15 Km de Manresa, capital de la comarca. El Cardener divideix la pobació deixant a una banda el popular barri de Salipota i a l'altra la part més antiga del poble sota el promontori on es localitza el Poble Vell. El seu gentilici podria provenir d'època romana com a Sorisa. En l'activitat econòmina del poble cal destacar les mines de potasa.
Categoria:Bages
Enllaços externs
- [http://www.guiamanresa.com/guia/bages/municipis/suria.htm Guia de Suria]
Categoria:Bages
JordàniaJordània (اردن), es un país d'Àsia situat a Orient Mitjà. Té fronteres amb Iraq, Aràbia Saudita, Israel i Síria.
Organització territorial
Jordània està dividida en dotze districtes (muhafazah):
Categoria:Jordània
ja:ヨルダン
ko:요르단
ms:Jordan
th:ประเทศจอร์แดน
zh-min-nan:Jordan
Egipte
La República Àrab d'Egipte, més coneguda habitualment com a Egipte, és l'estat més poblat de l'Àfrica nord-oriental.
Amb una extensió d'1,020,000 km2, inclou la península del Sinaí (considerada part de l'Àsia sud-occidental), mentre que la majoria del país se situa al nord d'Àfrica. Limita amb Líbia a l'oest, amb el Sudan al sud, amb la mar Roja a l'est, amb Israel al nord-est i amb la Mediterrània al nord.
La gran majoria de la població d'Egipte viu a les vores del riu Nil (uns 40,000 km2) i del canal de Suez. Hi ha extenses àrees del territori que són part del desert del Sàhara i que molt sovint estan deshabitades. La capital és El Caire, gran metròpoli de més de quinze milions habitants, i la segueixen en importància Alexandria, amb més de tres milions i mig, i Gizeh, dins l'aglomeració urbana cairota, amb més de dos milions; Shubra al-Khaymah (també dins l'aglomeració d'El Caire) i Port Saïd passen del mig milió d'habitants.
El país és famós per la seva antiga civilització i per alguns dels seus impressionants monuments, com ara les piràmides, el temple de Karnak o la Vall dels Reis. A hores d'ara, Egipte és àmpliament considerat el principal focus polític i cultural del món àrab.
El nom Egipte ve del llatí Aegyptus i del grec Αιγυπτος (Aígyptos), provinents de l'antic egipci Hi-ku-ptah, que era el nom d'un temple de Tebes. El nom àrab del país, مصر (Mişr), és d'origen semític, i possiblement vol dir 'país' o 'estat'.
Història
La regularitat i la riquesa de la inundació anual del Nil, junt amb el semiaïllament que oferien les terres desèrtiques a l'est i a l'oest, van permetre el desenvolupament d'una de les grans civilitzacions del món. Pels volts de l'any 3200 aC hi va néixer un regne unificat, governat per una sèrie de dinasties que havien de regir Egipte durant els següents tres mil·lennis. L'última dinastia originària va caure sota els perses el 341 aC, que van excavar el que havia de ser el predecessor del canal de Suez i van connectar la mar Roja amb la Mediterrània. Més endavant Egipte passaria a estar sota el poder dels grecs, els romans, els bizantins i, novament, els perses.
Foren els àrabs els qui introduïren l'Islam i la llengua àrab al segle VII, amb la qual cosa Egipte passava a ser un país àrab per sempre més. Governants àrabs nomenats pel Califat Islàmic en van conservar el control durant els següents sis segles. Una casta militar local, els mamelucs, hi va prendre el poder pels volts de 1250 i van continuar governant-hi després de la conquesta d'Egipte pels turcs otomans el 1517.
Arran de la inauguració del canal de Suez el 1869, Egipte es va convertir en un important centre mundial del transport marítim, però també va contraure un deute asfixiant. Clarament per protegir-hi les seves inversions, el Regne Unit va agafar el control del govern d'Egipte el 1882, però la fidelitat nominal a l'Imperi Otomà va continuar fins al 1914.
Parcialment independent del Regne Unit el 1922, Egipte va adquirir la plena sobirania després de la Segona Guerra Mundial. El 1952, Gamal Abdel Nasser en va assumir el poder i va nacionalitzar el canal de Suez, cosa que va comportar la crisi de Suez del 1956. Entre 1958 i 1961 Egipte va estar formalment unit amb Síria en l'anomenada República Àrab Unida.
Pàgines relacionades
- Antic Egipte
- Història de l'antic Egipte 3000 aC - 332 aC
- Història del Egipte grec i romà 332 aC - 639
- Història del Egipte Àrab 639 - 1517
- Història del Egipte Otomà 1517 - 1882
- Història moderna d'Egipte des 1882
Enllaç extern
- [http://www.eternalegypt.org Història d'Egipte]
Categoria:Egipte
als:Ägypten
ja:エジプト
ko:이집트
ms:Mesir
simple:Egypt
th:ประเทศอียิปต์
zh-min-nan:Ai-ki̍p
Golf d'AqabaEl golf d'Aqaba (en àrab: Bahr el-Akabah), també anomenat golf d'Eilat, està situat al nord-est de la mar Roja de la qual forma part. Separa la península d'Aràbia de la península del Sinaí.
Els països banyats pel golf d'Aqaba són Egipte, Israel, Jordània i l'Aràbia Saudita. La ciutat d'Aqaba que li dóna nom pertany a Jordània).
El golf fa una llargada d'uns 175 km, l'amplada màxima és de 29 km i la major profunditat és de 1.827 m.
Per passar de la mar Roja al golf d'Aqaba s'han de travessar els estrets de Tiran.
Al fons del golf es troben les ciutats de Taba (Egipte), Eilat (Israel) i Aqaba (Jordània).
categoria:golfs
categoria:Jordània
categoria:Israel
categoria:Egipte
categoria:Aràbia Saudita
ja:アカバ湾
Mar MortLa Mar Morta, o Mar Mort, és el llac més salat del món. Es troba entre Israel i Jordània, actualment a 416,5 metres sota el nivell del mar i ocupa uns 625 km² però fa un segle estava a 395 metres i ocupava una àrea de 1.200 km².
L’únic riu que hi desemboca és el Jordà i les precipitacions que rep es troben entre els 100 i 50 litres amb una distribució del tipus mediterrani. La temperatura de la superficie de l’aigua varia entre els 19 graus al febrer al 31 l’agost. Les pèrdues d'aigua són totes per evaporació que és molt elvada per la baixa humitat atmosfèrica. Els vessants de la vora oriental i la zona nord de la vora occidental tenen manantials d’aigua dolça.
Durant milenis s’han anat acumulant sals de manera que la salinitat actual és aproximadament deu vegades la dels oceans, això és de 350 grams per litre. La composició d’aquesta sal és diferent de la del mar ja que es composa d’un 53% de clorur de magnesi 37% de clorur de potassa i només 8% de clorur de sodi o sal comuna (mentre que aquesta última a la resta dels mars és del 97%). La concentració de sulfats és molt baixa, en canvi la de bromurs és la més alta de les aigües mundials. També hi ha altres elements en proporcions molt menors. Fins el 1975 es formaven dues capes d'aigua estratificades cadascuna d'elles amb diferent concentració de sals i temperatura però actualment s’ha homogenitzat.
Cap ésser viu pot suportar les condicions de vida de la Mar Morta llevat d’alguns microbis especials. Si hi arriba algun peix des del riu mor en poc temps. En cas de precipitacions inusualment importants el llac es pot cobrir d'algues vermelles. Entre la fauna de les ribes, on hi ha altes muntanyes i el clima més benigne, s’hi troba el leopard, la cabra salvatge (ibex), xacals, el voltor i centenars d’aus entre elles la cigonya comuna i la negra.
Des de l'antiguitat s'explota el betum i l'asfalt, i des del 1929 hi ha fàbriques en el mateix llac que extreuen minerals diversos. El turisme s'ha desenvolupat molt des del 1960 atret per balnearis i l'excepcionalitat del llac. L’aigua conté 21 minerals amb propietats relaxants i nutritives per la pell i activadores del sistema circulatori per problemes reumàtics, però el contacte de l'aigua fa mal als ulls. L'àrea al voltant del llac té l’aire de gran puresa i molt baix en pol·len, amb pocs raig ultraviolats i alta pressió atmosfèrica que s'ha demostrat que és bona bona per combatre la fibrosi cística.
Des de 1960 el gran increment del regadiu a Jordània i Israel ha fet reduir les aportacions del riu Jordà i la Mar Morta està disminuint el seu volum de tal manera que segons alguns cientifics podria desaparèixer en 50 anys mentre altres diuen que no ho farà perquè en incrementar la salinitat disminuirà l'evaporació i s’arribarà a un equilibri físic. Hi ha projectes de bombejar aigua cap a la Mar Morta des del Mediterrani o el Mar Roig.
Categoria:Llacs
ja:死海
simple:Dead Sea
th:ทะเลตาย
ArameuL'arameu (ܐܪܡܝܐ [Ârâmâyâ], hebreu ארמית [Arâmît]) és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment parlada per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els asiris i els caldeus, i amb greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots ells fonètics) Un dels documents més important per estudiar-lo són els controvertits Rotllos del Mar Mort o manuscrits de Qumran.
Enllaç extern
- [http://www.proel.org llengües i alfabets del món (en castellà)]
Categoria:Llengües semítiques
1200 aC Esdeveniments:
- 1200 aC - Europa: Comença el període conegut com l'Edat de Ferro.
Personatges importants
----
Una dècada abans / Una dècada després
Categoria:Segle XIII aC
Regne d'IsraelEl Regne d'Israel (Hebreu מַלְכוּת יִשְׂרָאֵל, Hebreu estàndard Malḫut Yisraʾel, Hebreu tiberià Malḵûṯ Yiśrāʾēl) d'acord amb la Bíblia, fou el regne proclamat pels israelites prop del 1021 aC. La nació fou formada el 1312 aC quan els israelites sortiren d'Egipte durant l`Èxode.
El primer rei en fou Saül de la tribu de Benjamí i tot i que va començar bé el seu mandat, acabà rebel·lant-se contra la estructura teocràtica del país i acabà mort en una batalla contra els filisteus després de 40 anys de regnat.
Com a successor es va nomenar David, de la tribu de Judà. Sota el seu regnat els límits del regne es van estendre fins als límits establerts en la promesa divina: des de el riu d'Egipte fins al gran riu, el riu Èufrates.
No s'ha trobat mai evidències de l'existència d'aquest regne. El treball científic al voltant de les classificacions de ruines d'aquells època és polèmic perquè molt freqüentment s'hi barregen creences religioses. No és per tant estrany que els arquepòlegs tendeixin a atribuir a David qualsevol nou palau que es descobreixi encara no havent-hi cap evidència que ho relacioni. No hi ha, però, cap registre contemporani d'una altra civilització que en parli. Els documents més antics on es troba documentat són els manuscrits del Mar Mort datats en el segle VI aC.
Categoria:Israel
ja:イスラエル王国
ko:이스라엘 왕국
Babilònia:Aquest article és sobre l'estat de Babilònia. Per a informació sobre la ciutat vegeu: Babilim
----
Babilònia era un antic estat localitzat a Mesopotàmia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris combinats d'Acad i Sumèria. Va ser fundada per Nimrod fa quatre mil cinc-cents anys, qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer. Els seus líders més importants van ser Nabopolasar (626 - 605 aC), i el seu successor, Nabucodonosor (604 - 562 aC), en els regnats del qual es va donar l'apogeu de l'Imperi Babilònic.
Vegeu també
- Babilim, també anomendad Babel o senzillament Babilònia era la capital de Babilònia.
- Baal
- Torre de Babel
Categoria:Iraq
Categoria:Babilònia
ja:バビロニア
DiàsporaEl concepte de diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors") es refereix a la dispersió dels jueus per tot el món. Originalment es va utilitzar per a referir-se a l'exili dels jueus del Regne de Judà el 586 a.C. a Babilònia, i després per l'exili provocat per la destrucció de Jerusalem pels romans el 135 d.C. El terme, però, també es refereix als moviments històrics de la població jueva dispersa, i el seu desenvolupament cultural a les nacions on es van establir. En aquest sentit la fi de la diàspora està representada per la creació de l'estat d'Israel el 1948.
A més de representar històricament l'exili del poble, la diàspora està relacionada amb la religió jueva. Primerament es veu com a càstig de Déu pels pecats d'idolatria comesos abans de la captivitat babilònica. També, la Tanakh conté nombroses profecies sobre el retorn del poble a la Terra Promesa dels "confinis de la Terra". D'acord a algunes profecies de la Tanakh, el retorn anúncia l'arribada del messies. Per això, el concepte de la diàspora, des del seu començament, la seva relació amb un territori físic, i la seva fi, amb el retorn del poble, està lligat a la religió jueva.
El terme diàspora, en un sentit menys estricte, també s'utilitza per a referir-se a la dispersió de qualsevol grup religiós o ètnic fora del seu lloc originari.
Categoria:Judaisme
Segle XIX Esdeveniments:
- 1806 - Dissolució oficial del Sacre Imperi Romano-Germànic
- 1815 - Congrés de Viena, redefinició del mapa d'Europa
- 1830 - França ocupa Algèria
- 1834 - Desaparició de la Inquisició a Espanya
- 1848 - Publicació del manifest comunista de Karl Marx
- 1885 - Pesentació del Memorial de greuges
Personatges importants
- Karl Marx
- Baudelaire
- Charles Darwin
Invents, descobriments, introduccions
Vegeu la Taula anual del segle XIX
----
Un segle abans / Un segle després
Categoria:Segle XIX
als:19. Jahrhundert
ja:19世紀
ko:19세기
simple:19th century
th:คริสต์ศตวรรษที่ 19
zh-min-nan:19 sè-kí
Rússia
La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan.
Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR).
La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering.
Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel.
A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido.
Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia.
A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.
Organització territorial
Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.
Districtes federals
- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)
Repúbliques
- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia
Territoris (krai)
- Altai
- Khabàrovsk
- Krasnodar
- Krasnoiarsk
- Primórie o Litoral
- Stàvropol
Províncies (óblast)
- Amur
- Arkhànguelsk
- Àstrakhan
- Bèlgorod
- Briansk
- Iaroslavl
- Irkutsk
- Ivànovo
- Kaliningrad
- Kaluga
- Kamtxatka
- Kèmerovo
- Kírov
- Kostromà
- Kurgan
- Kursk
- Leningrad
- Lípetsk
- Magadan
- Moscou
- Múrmansk
- Nijni Nóvgorod
- Nóvgorod
- Novosibirsk
- Omsk
- Orenburg
- Oriol
- Penza
- Perm
- Pskov
- Rostov
- Riazan
- Sakhalín
- Samara
- Saràtov
- Smolensk
- Sverdlovsk
- Tambov
- Tiumen
- Tomsk
- Tver
- Tula
- Txeliàbinsk
- Txità
- Uliànovsk
- Vladímir
- Volgograd
- Vólogda
- Vorónej
Província autònoma (avtonómnaia óblast)
- Óblast Autònom dels Hebreus
Districtes autònoms (avtonomni ókrug)
- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia
Ciutats federals
- Moscou
- Sant Petersburg
Història
Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats.
Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov.
Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya.
L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.
Vegeu també
Llistat de Tsars
Llistat dels prínceps de Moscou
Categoria:Rússia
als:Russland
ja:ロシア
ko:러시아
ms:Russia
roa-rup:Rusii
simple:Russia
th:สหพันธรัฐรัสเซีย
zh-min-nan:Lō·-se-a
Holocaust
L'holocaust fou el genocidi sistemàtic del govern nazi alemany de diversos grups ètnics, religiosos, nacionals i seculars durant la Segona Guerra Mundial, principalment de jueus. Per als nazis, l'Holocaust representava la "Solució final a la qüestió dels jueus". L'estimació històrica del nombre de víctimes jueves és de sis milions, encara que els historiadors contemporanis creuen que el nombre exacte es troba entre els 5 i 6 milions. Altres grups "indesitjables" eren homosexuals, testimonis de Jehovà, minusvàlids i dissidents i opositors polítics de diverses nacionalitats i religions (polonesos, russos, eslaus, gitanos i catòlics). El nombre total de les víctimes de l'holocaust és de 11 milions de persones; homes, dones i nens.
La paraula holocaust es deriva del grec holokauston, que significa "una ofrena completament (holos) cremada (kaustos)", i s'utilitzava en relació a les ofrenes sacrificials ofertes a Déu. Des del segle XIX, però, la paraula ha estat utilitzada per diversos autors per fer referència a catàstrofes i massacres de grans proporcions.
La paraula hebrea bíblica Shoa (שואה), que també s'escriu Shoah o Sho'ah, i que significa "calamitat" (i des de l'edat mitjana, "destrucció"), es la paraula hebrea estàndard per l'Holocaust nazi des de 1940. També s'utilitza el terme Churban Europa, que significa "destrucció europea" (churban es refereix a la destrucció del Segon Temple de Jerusalem). Els gitanos van utilitzar la paraula porajmos que significa "devorar".
Evolució històrica
Els camps de concentració nazis sorgeixen poc després de que Adolf Hitler fós nombrat canceller del Reich l'any 1933 amb la voluntad d'eliminar l'oposició política al nou règim. La intenció inicial és utilitzar el terror com a arma política, i gradualment, això evolucionarà cap a l'extermini com un fí en sí mateix.
Ben aviat les SS, sota la direcció de Heinrich Himmler, seran les encarregades del control dels camps de concentració.
Els primers presoners van ser obligats a treballar en unes condicions inhumanes aixecant les instalacions dels nous camps: Dachau, Sachsenhausen, Buchenwald, Ravensbruck, Stutthof, Auschwitz i Neuengamme. Tos aquests camps tenien uns annexes exteriors que depenien d'ells, anomenats kommandos.
Amb les redades de jueus de novembre de 1938, conegudes com a Nit dels vidres trencats, el nombre d'internats en els camps va augmentar de forma exponencial. Himmler comença a valorar la necessitat d'explotar els detinguts com a força de treball per a la indústria alemnaya de guerra, amb necessitats de mà d'obra cada cop més creixents.
Les duríssimes condicions de treball i la subalimentació dels presoners va fer que la mortalitat en els camps augmentés de forma alarmant.
La política de l'extermini
Hitler desenvolupa el concepte de solució final referit a la població jueva. Consisteix en un eufemisme per referir-se a l'aniquilació física d'aquestes persones, considerades com a perjudicials per a Alemanya, segons les teories exposades al Mein Kampf. A finals de 1939 els camps de concentració son acondicionats per adequar-se a la seva nova funció. En un primer moment els presoners eren introduïts en camions especials, preparats de forma que el monòxid de carbó resultat de la combustió del motor penetres en l'habitacle on viatjaven. Posteriorment es construeixen les cambres de gas fixes i els forns crematoris.
Amb l'alicació de tècniques d'extermini més efectives, s'arribà l'any 1944 a la xifra de 24.000 gasejaments diaris.
En varis camps els presoners també van ser víctimes de l'experimentació mèdica, especialment dirigides a la inoculació de malalties i l'esterilització.
El funcionament intern dels camps
Els camps estaven envoltats de tanques espinoses electrificades, amb vàries torretes de vigilància amb ametralladores.
Els presoners hi arribaven en convois de tren. Un cop allí, els més forts i sans eren usats com a força de treball i la resta era eliminada. Als presoners se'ls marcava amb un número identificatiu en el braç o en el clatell. El seu vestit consistia en un uniforme a ratlles, en el qual s'hi estampava la incial de la nacionalitat del reu. Els jueus hi duien una estralla de David groga.
Els deportats eren integrats en escuadrons de treball sota les ordres d'un kapo, normalment delinquents comuns que col.laboraven amb les SS. Els càstigs corporals eren frequents i extremadament cruels. La manca d'alimentació i la intensitat del treball eren també causa de l'alta mortalitat
Finalment amb l'avanç aliat a finals de 1944 i começaments de 1945 els camps de concentració són alliberats, davant l'estupefacció mundial per l'extrema brutalitat que havien sofert els presoners. Alguns dels responsables de l'extermini van ser condemnats per crims contra la humanitat al Judici de Nuremberg
Categoria:Història d'Europa
ja:ホロコースト
ko:유대인 대학살
simple:Holocaust
Europa:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia).
----
Europa (Mitologia)
Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.
Geografia i geologia
Negra
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km2.
Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega
Divisió política
Onega
Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.
1 Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
2 L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
3 El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
4 Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
5 La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.
Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.
Llengües d'Europa
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.
Pàgines que s'hi relacionen
- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa
External links
- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe]
Categoria:Europa
als:Europa
ja:ヨーロッパ
ko:유럽
ms:Eropah
roa-rup:Evropa
simple:Europe
th:ทวีปยุโรป
zh-min-nan:Europa
Palestina
Palestina és un territori de l'Orient Mitjà, avui en dia enclavat per l'estat d'Israel. Una resolució de l'ONU va declarar que havia d'existir un estat palestí però actualment no s'ha pogut encara establir.
Limita amb Egipte al sud, el Líban al nord, Jordània a l'est i la mar Mediterrània a l'oest.
Des de l'establiment de l'estat d'Israel, hi ha hagut un nombre de guerres i conflictes entre israelians i àrabs.
Categoria:Palestina
ja:パレスチナ
ms:Palestin
zh-cn:巴勒斯坦
Palestina
Palestina és un territori de l'Orient Mitjà, avui en dia enclavat per l'estat d'Israel. Una resolució de l'ONU va declarar que havia d'existir un estat palestí però actualment no s'ha pogut encara establir.
Limita amb Egipte al sud, el Líban al nord, Jordània a l'est i la mar Mediterrània a l'oest.
Des de l'establiment de l'estat d'Israel, hi ha hagut un nombre de guerres i conflictes entre israelians i àrabs.
Categoria:Palestina
ja:パレスチナ
ms:Palestin
zh-cn:巴勒斯坦 Feistritz (Gemeinde Raxendorf)Raxendorf Kategorie:Ort in Niederösterreich
bwin Malaga accommodation wycieczki szkolne domeny odywki
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Rudge Multi
De Rudge Multi was een versnellingsbak die door Rudge-Whitworth in 1914 werd gepatenteerd. Het systeem bestond uit een aandrijfriem die zowel voor als achter op variabele poelies liep. Door de poelies te verschuiven kwam de riem er voor hoger en achter lager op te liggen, waardoor de motor harder liep. De werking lijkt op het latere DAF Var
|
|
Integraal remsysteem
Integraal remsysteem: Door Moto Guzzi gebruikt remsysteem waarbij met het rempedaal niet alleen achter, maar ook één van de vóórschijven wordt bediend. De juiste remverhouding (70/30%) wordt verkregen door een drukregelaar in de hoofdremcilinder en andere schijfdiameters.
Het werd begin jaren zeventig ontwikkeld voor de racers, maar wordt nog steeds op sommige modellen toegepast, ook bij andere merken, o.a. UBF (Yamaha) en DCBS (
Rudge is een historisch Brits fiets- en motorfietsmerk dat ook bekend werd door de productie van een van de eerste versnellingsbakken en ook door de Python-
Een brigantijn (ook wel schoenerbrik genoemd) is een zeilschip met twee masten. Zoals de naam schoenerbrik al doet vermoeden, is de brigantijn afgeleid van de brik. Bij de brigantijn is alleen de voorste mast vierkant getuigd. De achterste mast is gaffelgetuigd (schoenergetuigd), en voert bovenin nog een of twee razeilen.
De naam is afkomstig van een Italiaans roofschip, de bergantin of bargantin, een kleine gale
|
Gele Luzernevlinder
De gele luzernevlinder (Colias hyale) is een dagvlinder uit de familie witjes (Pieridae).
Kenmerkend voor deze soort is de witte acht (8) op de onderkant van de achtervleugel. De onderste circel van de '8' is veel groter dan de bovenste. De voorvleugel heeft een uitgestrekte zwarte punt met een geel raster.
De gele luzernevlinder komt voor op klaver- en luzernevelden. Het is een Midden-Europese soort die als trekvlinder ook n
|
Andoni Zubizarreta
Andoni Zubizarreta was in de jaren '90 keeper bij FC Barcelona en het Spaanse nationaal elftal.
Andoni Zubizarreta Urreta werd geboren op 23 oktober 1961 in het Baskische stadje Vitoria. Op 16-jarige leeftijd maakte hij zijn debuu
|
Stelling van Thales
De stelling van Thales is een meetkundige stelling, geformuleerd door de wiskundige/filosoof Thales van Milete.
Volgens de legende werd deze stelling gebruikt om de hoogte van de Egyptische piramiden te berekenen, gebruik makend van de lengte van de schaduw van iedere piramide, en de lengte van de schaduw van een stok (met gegeven lengte).
Stellingen
Frans, van het Arabische šaṭṭ, kust, van šaṭṭa, overschrijden) of shott is de bedding die een zout moeras of een meer omringt, vooral in Noord-Afrika. Ook wordt de term wel gebruikt voor een ondiep zout meer dat 's zomers droogligt.
Categorie:Meer
| |
