:: wikimiki.org ::
| Jaume Ferran I Clua |
Jaume Ferran i CluaJaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre (Terra Alta) 1 de febrer de 1852-Barcelona 22 de novembre de 1929) fou un il.lustre metge i bacteriòleg català, que va descobrir un vaccí contra la còlera i també vaccins antitífics, antiràbics i un contra la tuberculosi.
Fill del metge del poble. Realitzà els estudis primaris a Sant Lluís de Tortosa, feu el Batxillerat a Tarragona i, en el 1873, es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona.
Fou premi de l'Academie de Sciences de París el 1907.
Va morir a Barcelona el 1929.
Honors
L'any 1972 els Amics del passeig Maragall, van aixecar en el seu honor un relleu en bronze sobre una estela, obra de l'escultor Josep Cañas i Cañas (1905-2001), al Passeig de Maragall, entre el carrers Acàcies i Garcilaso.
- [http://www.xtec.es/centres/a8026087/ CEIP Ferran i Clua], a Valldoreix, nomenat en el seu honor.
Enllaços externs
- [http://www.comb.es/cat/passeig/actes/exposicions/nadal2002/mapes/ferran.htm Escultures dedicades a metges a Barcelona]
Ferran i Clua, Jaume
Ferran i Clua, Jaume
Corbera d'Ebre
Corbera d'Ebre es un municipi de la comarca de la Terra Alta amb 1.040 habitants. Descansa al cim d’un turó a 337 metres d’alçada al peu de la Serra de Cavalls i Pàndols. L’església del poble està dedicada a Sant Pere Apòstol. Fou escenari de la Batalla de l'Ebre contra el colpistes de Franco a finals de 1938.
La festa major es celebra del 15 al 19 d'agost. La festa del patró es la de Sant Pere i Sant Pau, Sant Pere que s’acostuma a celebrar el dissabte o el diumenge següent al 29 de juny; hi ha festes per Santa Matrona, el tercer diumenge de març; Sant Marc es celebra el diumenge següent al 25 d'abril. El dissabte després del dia 6 de juliol es celebra la festa de Sant Cristòfol. Al mes d'octubre es celebra la festa de la Verema. Hi ha mercat el dilluns i dimecres al matí.
Fill il•lustre del poble fou el doctor Jaume Ferran i Clua amb estàtua dedicada a la plaça del Ajuntament.
A prop del poble hi ha l’ermita de Santa Madrona, amb una font d’aigua, i des on es pot recórrer la Serra de Cavalls. A la vora del riu Sec hi ha uns antics rentadors coneguts com els rentadors públics de la Font, des on es poden creuar els anomenats Gironesos, una zona de muntanya que porta fins a Gandesa. La Ruta de la Pau és un itinerari circular que permet realitzar un recorregut pels punts mes destacats on va tenir lloc la Batalla de l'Ebre.
L’abecedari de la Llibertat es un monument a la pau que s’articula al voltant de les 28 lletres situades a diferents indrets del Poble Vell de Corbera d'Ebre. Hi exposen 25 artistes.
Batalla de l'Ebre
Història
Es creu que te origen ibèric, però un castell apareix esmentat per primer cop el 1153 a la carta de donació del Castell de Miravet feta per Ramon Berenguer IV als templers. Encara existeixen unes restes del castell. Després de ser part dels dominis del temple, el 1317 el terme va passar als hospitalers i depenia de la Castellania d'Amposta.
El 1463, a la guerra contra Joan II, l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Urrea, va sotmetre Corbera, Ascó, Vilalba, Batea i La Fatarella, enemigues del rei. Durant la Guerra de Successió les tropes franceses i castellanes van ocupar-la el 6 de febrer de 1707. A la primera guerra carlina va ser favorable als carlins com la resta de la comarca (menys Gandesa)
Durant la guerra civil de 1936-1939 va tenir lloc a la zona la batalla de l'Ebre, i el poble va quedar pràcticament destruït i els seus habitants es van traslladar a la part baixa. La part abandonada va restar com el "Poble vell".
Enllaços externs
- [http://www.corbera.altanet.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.elpoblevell.info/ Pàgina web del Poble Vell]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=4304830008 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43048 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Terra Alta
Terra Alta
]]
Enllaços externs
- [http://www.terra-alta.altanet.org/ Lloc oficial del Consell Comarcal]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=8103790004&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=2&V1=37 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Terra Alta
1852 Esdeveniments:
- 5 de febrer - Sant Petersburg (Rússia): s'hi inaugura el museu de l'Ermitage.
- 11 de setembre - Buenos Aires (l'Argentina): la ciutat se separa de la resta del país després d'una aliança entre antics unitaris i federals rosistes.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 25 de juny - Riudoms (el Baix Camp): Antoni Gaudí, arquitecte català (m. 1926).
:MÓN
- 1 de març - Petilla de Aragón (Navarra): Santiago Ramón y Cajal, biòleg espanyol, premi Nobel de Fisiologia i Medicina de 1906 (m. 1934).
Necrològiques:
- 4 de març - Moscou (Rússia): Nikolaj Gogol, escriptor ucraïnès en llengua russa (n. 1809).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1852년
ms:1852
simple:1852
th:พ.ศ. 2395
Barcelona
m
m
m
Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.
Emplaçament geogràfic
Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès.
El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat.
La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).
Història
Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans.
En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants
Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal
A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya.
Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929.
L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.
Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.
Esdeveniments
- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona
Districtes i barris
Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística.
Ildefons Cerdà
Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar
Llocs d’interès
Barri antic
Diagonal Mar
Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial.
L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic.
----
Montjuïc
La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell.
També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec).
----
Poble Sec
Ciutadella
El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal.
D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.
----
Arc de Triomf
Port Olímpic
Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum
----
Maremàgnum
L'Eixample
L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista.
No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles.
La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample.
Antoni Gaudí
----
Antoni Gaudí
Passeig de Gràcia
Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera".
La Pedrera
----
La Pedrera
Parc Güell
El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny.
En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.
Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona
Gran Teatre del Liceu de Barcelona
Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona
Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (La Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell
Esport
Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el número de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98,600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, amb el seu nom complet: Reial Club Deportiu Espanyol.
Transport
A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior.
Barcelona és un centre important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies de Barcelona. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves línies: el Trambaix i el Trambesòs.
Pàgines relacionades
- Comtat de Barcelona
- Llistat d'alcaldes de Barcelona
Enllaços externs
- [http://www.bcn.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.geocities.com/medit1976/index.htm Arquitectura Barcelona] - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània
Categoria:Barcelona
ja:バルセロナ
ko:바르셀로나
simple:Barcelona
22 de novembreEl 22 de novembre és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs. Queden 39 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1998 - Terrassa: els Minyons de Terrassa descarreguen el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la història.
:MÓN
- 1975 - Madrid: Joan Carles I és coronat rei d'Espanya.
- 2005 - Berlín: Angela Merkel (CDU) és nomenada cancellera d'Alemanya pel Bundestag.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1881 - Viena (Àustria): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austríac (m. 1942).
- 1887 - Ingolstad (Baviera, Alemanya): Ernst Röhm, polític i militar alemany (m. 1934).
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 1929 - Barcelona: Jaume Ferran i Clua, Jaume Ferran i Clua metge i bacteriòleg català, inventor, el 1884, de la primera vacuna antibacteriana de la Història (contra el còlera).
:MÓN
- 1963 - Dallas (Texas, EUA): John F. Kennedy, president dels Estats Units, assassinat amb un atemptat.
Festes:
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Novembre
ja:11月22日
ko:11월 22일
simple:November 22
th:22 พฤศจิกายน
Metge
La Medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa del diagnòstic i del tractament de les malalties per tal de mantenir o restablir la salut humana i també d'establir un pronòstic en cas de malaltia. En un sentit ampli, abasta la ciència i la prevenció i guariment de les malalties humanes. De tota manera, hi ha tècniques relacionades amb la salut que no se solen considerar estrictament com a Medicina (per exemple, la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la infermeria i podologia), ja que en aquest cas es tracta de diplomatures.
La Medicina té dues vessants: la primera, com a ciència o àrea de coneixement; la segona, com a aplicació d'aquest coneixement (professió mèdica).
Història de la medicina
Hipòcrates es considerat el fundador de la medicina.
Especialitats mèdiques i quirúrgiques
- Anestesiologia
- Acupuntura
- Al·lergologia
- Anàlisis clíniques
- Anatomia patològica
- Cirurgia
- Cirurgia cardiovascular
- Cirurgia general i digestiva
- Cirurgia maxil·lofacial
- Cirurgia pediàtrica
- Cirurgia plàstica i reparadora
- Cirurgia toràcica
- Neurocirurgia
- Dermatologia mèdicoquirúrgica i venereologia
- Electroradiologia
- Geriatria
- Hidrologia
- Histopatologia
- Homeopatia
- Immunologia
- Medicina del treball
- Medicina estètica
- Medicina esportiva
- Medicina familiar i comunitària
- Medicina general
- Medicina intensiva
- Medicina interna
- Hematologia
- Cardiologia
- Nefrologia
- Pneumologia
- Gastroenterologia
- Reumatologia
- Oncologia
- Endocrinologia
- Medicina legal i forense
- Medicina natural
- Medicina nuclear
- Medicina preventiva i de salut pública
- Neurofisiologia clínica
- Neurologia
- Obstetrícia i ginecologia
- Odontoestomatologia
- Oftalmologia
- Otorinolaringologia
- Pediatria
- Psiquiatria
- Radiodiagnòstic
- Rehabilitació
- Sexologia mèdica
- Traumatologia i cirurgia ortopèdica
- Urologia i andrologia
Categoria:Medicina
als:Medizin
fiu-vro:Arstitiidüs
ja:医学
ko:의학
simple:Medicine
th:แพทยศาสตร์
zh-min-nan:I-ha̍k
Català
::Aquést article és sobre la llengua catalana. Vegeu també Condició política de català
El català és una llengua romànica parlada per gairebé 9 milions i mig de persones al món. La gran majoria viuen a Catalunya, al País Valencià, a les illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia), a la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, França) i al Carxe (Iecla), un petit territori de Múrcia.
Almenys ja d'ençà el segle XIV, aquesta llengua també rep el nom de valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment i per evitar els conflictes que això pot suposar com a arma política per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusió, el 9 de febrer de 2005 de que
:«és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i les Illes Balears».
Nombre de parlants al món
Territoris on la llengua té estatus oficial
Territoris on la llengua no té ple estatus oficial
Total
Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya[http://www.idescat.net/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=1&V1=1]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/padron/p2002/ini_val.htm]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears[http://www.caib.es/ibae/demo/evolucio_poblacio/ccaa.htm].Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm]. Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/catnord2004.pdf]. Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra[http://www.estadistica.ad/indexdee.htm]. Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila[http://www.pauvila.net/]. Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic[http://www.uoc.edu/euromosaic/web/document/catala/an/e19/e19.html]. Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04)[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/coneix.htm#alguer]. Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.
Pàgines que s'hi relacionen
- Dialectes del català
Parlars amb empremta de la llengua catalana
- Panotxo (Múrcia)
- Sicilià (Sicília)
- Napolità (Nàpols)
- Xurro (Comarques de l'Interior del País Valencià)
Manifests
- [http://www.fundccc.org/htmdocs/manifest2001.htm Un memorial reial per a passats irreals]
- [http://www.vilaweb.com/www/especials/especial?id=807190 Manifest per la llengua]
- [http://bloc.jovesllengua.org/acampallengua2004/manifest Joves de Mallorca per la llengua]
- [http://www.cercat.com/cinema/plataforma.htm Doblatge i subtitulat de pel·lícules al català]
- [http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=646 Manifest per la llengua de valencians residents al Principat]
Categoria:Català
ja:カタルーニャ語
ko:카탈루냐어
simple:Catalan language
Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa que sovint es presenta com una epidèmia, causada pel bacteri Vibrio cholerae
La malaltia que era originària d'Àsia, concretament del delta del Ganges, es va estendre, des de finals del segle XIX per tot el món. Els ports marítims van ser la via d'entrada habitual de la malaltia
Robert Koch va identificar el bacteri Vibrio cholerae com causa del còlera l’any 1883.
Es tracta d’un proteobacteri en forma de coma , molt mòbil i gramnegatiu Hi ha dues varietats: la clàssica i l'anomenada El Tor. Hi ha formes clíniques distintes, algunes d'alta mortalitat i altres més benignes
Prevenció
- La cloració de l’aigua de beguda fa que el còlera no es consideri una preocupació sanitària a Europa i Nordamèrica
- Bullir l’aigua i a més filtrarla, és una mesura preventiva molt eficaç.
- Els viatgers han de tenir en compte el perill d’infecció en determinats països
Infecció
- Font de contagi: només l’espècies humana .
- Transmissió: per contagi directe, aigua de beguda, la llet o altres aliments contaminats especialment el peix.
- Les deposicions dels malalts contenen molts vibrions i la manca d'higiene la desnutrició i manca de mesures sanitàries facilita el contagi.
Simptomes principals
- La multiplicació dels bacteris provoca alteracions de la permeabilitat a l’intestí prim que acaba donant lloc a: diarrea brusca, vòmits, que porten a la deshidratació amb la possibilitat d'un xoc circulatori mortal en poques hores.
- nàusea
- dolor abdominal
- La pell esdevé flàccida i de color groguenc.
Tractament
- El tractament bàsicament comporta la rehidratació forçada del pacient
- A finals de segle XIX El metge català Jaume Ferran i Clua va descobrir una vacuna l’aplicació de la qual va estar envoltada de polèmica.
- La immunitat conferida per la vacunació o per l'acció de la mateixa malaltia és poc durable
Epidèmies de Còlera a la Península Ibèrica
- Va arribar per primer cop a la Península Ibèrica l’any 1833.
- El 1834 l’epidèmia amb el focus originat a Barcelona, va causar la mort d’unes 100.000 persones. Durant el segle XIX diversos brots afectaren també al País Valencià i les Balears . L’epidèmia de còlera més mortífera va ser la de 1885 amb 120.000 víctimes mortals a la part oriental de la Península Ibèrica i amb el 28% dels morts corresponents al País Valencià. L’estiu de 1971 es va declarar el darrer brot ,de poca mortalitat, a Espanya però no va arribar a ser una epidèmia.
Categoria:Malalties
Tortosa
Tortosa és la capital de la comarca del Baix Ebre situada a la vall baixa del riu Ebre. Cal destacar la seva gran riquesa en monuments històrics: Castell de la Suda, la Catedral de Tortosa, el seu casc antic, etc... Així com la ja tradicional Festa del Renaixement, què en el 2005 ha celebrat la seva 10ª edició, sent com cada any un gran èxit.
Ebre
Taifa de Tortosa
- Llista dels emirs de Tortosa
Enllaços externs
- [http://www.tortosa.altanet.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=4315540003&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43155 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.festadelrenaixement.org/ Informació sobre la Festa del Renaixement de Tortosa]
Categoria:Baix Ebre
Tarragona
Tarragona és la capital del Tarragonès i de la Província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense motiu pel que encara conserva notables ruïnes d'aquesta època tals com l'Amfiteatre o les muralles. Per llavors es deia Tarraco.
muralles
Llocs d'interès
Mercat Central de Tarragona
El Mercat Central de Tarragona és de l'any 1915. És un edifici modernista projectat per l'arquitecte municipal Josep Maria Jujol i de Barberà.
Llocs i monuments:
Josep Maria Jujol i de Barberà
- Plaça de la Imperial Tàrraco
- Rambla Nova de Tarragona
- L'Amfiteatre de Tarragona
- Balcó del Mediterrani de Tarragona
Enllaços externs
- [http://www.ajtarragona.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=4314820002&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43148 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.lesnostresimatges.org/ Les nostres imatges de Tarragona, pàgina web amb imatges de Tarragona, les festes, etc]
- [http://telecentres.ajtarragona.es/wikimedia Tàrraco Wiki]
Categoria:Tarragona
1873 Esdeveniments:
- Barcelona: Josep Fontserè hi construeix el mercat del Born.
- 10 de febrer - Espanya: Amadeu de Saboia abdica de la Corona.
- juliol - Alcoi (l'Alcoià): hi esclata la revolta anarco-sindicalista de la Revolució del Petroli.
- 17 de novembre - Budapest (Hongria): unint Buda, Óbuda i Pest, hom funda la ciutat, la qual esdevé la capital del país.
Naixements:
- 15 de febrer - Augsburg (Suàbia, Baviera, Alemanya): Hans von Euler-Chelpin, químic suec, d'origen alemany, premi Nobel de Química el 1929 (m. 1964).
Necrològiques:
- 8 de maig - Avinyó (la Provença): John Stuart Mill, filòsof anglès.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1873년
ms:1873
simple:1873
th:พ.ศ. 2416
París]
]
París (en francès Paris), capital de França i de la regió de l'Illa de França també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població d'11.174.743 habitants, 2.125.246 dels quals residixen al municipi de París. Per la seva renda per càpita és la ciutat més rica d'Europa.
Alguns monuments importants són el Museu del Louvre, la Torre Eiffel, la Catedral de Notre-Dame, la capella dels Invàlids, la plaça de la Concòrdia, el pont d'Alexandre III, el Centre Pompidou, la basílica de Montmartre, el Moulin Rouge, etc. És una de les ciutats de la qual es diu que té més encant del món. Són famosos els seus bulevards o la gran avinguda que enllaça el Louvre amb l'Arc de Triomf de l'Estrella, que passant per la plaça de la Concòrdia i els anomenats Camps Elisis i continua més enllà (encara que amb un altre nom), fins a l'Arc de la Defensa, amb un total de prop de deu quilòmetres.
Demografia
En el cens de 1999, la població de la ciutat de París (excloent els suburbis) era de 2.125.246. La població de l'àrea metropolitana de París era de 11.174.743.
Història
El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàl·lica, parissis que va habitar a la regió durant el temps de la conquesta romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat (Île de la Cité), una petita illa on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa Catedral de Notre Dame. Aquesta illa està connectada amb un altra illa (Île Saint-Louis), on es troben cases elegants dels segles XVII i XVIII.
París va ser ocupada per la tribu gàl·lica fins a l'arribada dels romans el 52, a.C. Els invasors es referien als habitants gàl·lics com els "parisii", però van anomenar la nou ciutat "Lutècia" que vol dir "lloc pantanós". Cinquanta anys després, la ciutat es va estendre a la vora del Sena, i va canviar el seu nom a París.
El govern romà va acabar el 508 quan Clovis el Franc va convertir-la en la capital de la dinastia Merovingiana dels francs. El 511 va comissionar la construcció de la catedral de St. Etienne, a l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings van forçar als habitants a construir una fortalesa en l'illa. El 28 de març, 845 Paris va ser saquejada pels víkings, encapçalats per Ragnar Lodbrok. La debilitat dels altres reis i comptes de França va provocar el ascens en importància dels comptes de Paris que finalment es convertirien en reis de França.
Durant l'Edat Mitjana la ciutat va prosperar com a centre comercial i intel·lectual de l'època. Durant el regnat de Lluís XIV, de 1643 a 1715, la residència reial es va moure de París a Versalles. La Revolució Francesa va començar el 14 de juliol, 1789, i la ciutat va ser centre del conflicte. El 1870 la guerra amb Prússia va acabar amb el setge de París, que es va rendir el 1871, després d'un hivern de fam i sang.
La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, va ser construïda el 1889 en un període de prosperitat conegut com la Belle Epoque, l'època bella. El 1900 París va ser seu del Jocs Olímpics. Va caure en mans dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser alliberada l'agost de 1944.
Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant literàries com musicals, com a terra de bohemis. Així, per exemple, l'acció de La Bohème de Giacomo Puccini es situa a la ciutat, i Violeta, de La Traviata, hi viu.
Enllaços externs
- [http://www.casal.fr.tc/ Casal de Catalunya de París]
Categoria:ParísCategoria:Capitals d'estats independents
als:Paris (Stadt)
ja:パリ
ko:파리 시
ms:Paris
simple:Paris
th:ปารีส
1907 Esdeveniments:
:
- Països Catalans
-
Barcelona: l'Ajuntament de Barcelona adquireix un cotxe perquè l'alcalde es pugui traslladar "amb rapidesa als punts on freqüentment és necessària la seva presència"
- 19 de maig - Revolta de vinyaters a Perpinyà (Rosselló).
- 3 d'agost, Barcelona - Es constitueix "Solidaritat Obrera".
:
- Món
-
Naixements:
:
- Països Catalans
-
:
- Món
-
Necrològiques:
:
- Països Catalans
-
:
- Món
-
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
Categoria:Segle XX
ja:1907年
ko:1907년
ms:1907
simple:1907
th:พ.ศ. 2450
1972 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 11 de febrer - Vandellòs (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandellòs I.
:MÓN
- 7 de març - Madrid (Espanya): la Conferència Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón.
- 6 de setembre - Munic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i deprés assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olímpics (massacre de Munic).
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1972
ja:1972年
ko:1972년
ms:1972
simple:1972
th:พ.ศ. 2515
Categoria:Metges catalans
categoria:Metges
categoria:Catalans Хорхе Луис Борхес
Хорхе Луис Борхес (на испански: Jorge Luis Borges) е аржентински писател, смятан за един от най-изтъкнатите южноамерикански автори на 20 век. Поет и есеист, Борхес е най-известен със своите разкази.
Борхес е роден на 24 август 1899 г. в Буенос Айрес. Баща му, Хорхе Гилермо Борхес, е адвокат и преподавател по психология, а майка му, Леонор Асеведо Суарес, е преводачка.
Автор е на Смърт и компас (1944).
Почива на 14 юни 1986 г. в Женева от рак на черния дроб.
Външни препратки
- [http://www.kirjasto.sci.fi/jlborges.htm Подробна биобиблиография на английски]
- [http://www.literatura.org Страница за аржентинска литература]
- [http://palabravirtual.com/index.php?ir=voz.php&SID Стихове на Борхес, прочетени от самия него]
Борхес, Хорхе Луис
Борхес, Хорхе Луис
Борхес, Хорхе Луис
Борхес, Хорхе Луис
Борхес, Хорхе Луис
Борхес, Хорхе Луис
ja:ホルヘ・ルイス・ボルヘス
ko:호르헤 루이스 보르헤스
Opony Pozycjonowanie Tanie podogi pociel hotels Amsterdam
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Mc 900 foot jesus
MC 900 Ft. Jesus is the stage name of Mark Griffin, a classically-trained musician turned rapper and experimenter born in Dallas, Texas. Griffin's work was often considered well ahead of it's time, and much of his sound and experimentation predates artists like Beck and Orbital.
Griffin's wit and formal education help him to inject complexity and humor into his work as MC 900 Ft.
|
Sergey Dmitriyevich Sazonov
Sergei Dmitrievich Sazonov (1860 – 1927) was Russian foreign minister (1910 – 1916).
Sazonov was brother-in-law of Pyotr Stolypin and served in the embassy in London, and the diplomatic mission to the
|
Sergey Gennadiyevich Nechayev
Sergey Gennadiyevich Nechayev (also "Sergei Nechaev", Сергей Геннадиевич Нечаев), born October 2, 1847, died either November 21 or December 3, 1882.
Sergey Nechayev was a Russian revolutionary figure, influenced by the Nihilist movement
|
Sergey Mikhaylovich Solovyov
Sergey Mikhaylovich Solovyov (Soloviev, Solovyev) (May 17 (May 5 (O.S.) 1820 — April 16 (April 4, (O.S.)), 1879) was one of the greatest Russia<
|
Powell-Pressburger
Powell and Pressburger were a British film-making partnership of Michael Powell and Emeric Pressburger, also known as The Archers. They made a series of influential films in the 1940s and 1950s. They are now regarded as two of the most significant figures in
Sergei Pavlovich Diaghilev (Сергей Павлович Дягилев) (March 19, 1872 – August 19, 1929), often known as Serge, was a Russian ballet impresario and founder of the Ballets Russes from which many famous dancers and
Sergey Pavlovich Korolyov (a.k.a. Sergei Korolev, , December 30, 1906–January 14, 1966) was the head Soviet rocket engineer and designer during the space race, known only as "the chief designer
|
Sergey Petrovich Novikov
Sergei Petrovich Novikov (also Serguei) (Russian: Сергей Петрович Новиков) (born 20 March 1938) is a Russian mathematician, noted for work in both algebraic topology and soliton theory. He was born in Read More... |
Ethyl Green
The dye Ethyl Green (Brilliant Green, C.I. 42590; C27H35N3ClBr), due to its powerful bacteriostatic properties, is commonly used along with iodine tincture as a topical antiseptic in Eastern Europe / the former USSR (common name: Zelyonka / Çåë¸íêà), though not in the west due to its irritant properties and toxi
|
Sergey Semyonovich, Count Uvarov
Count Sergey Semionovich Uvarov () (August 25 (September 5), 1786, Moscow–September 4 (16), 1855, Moscow) was a Russian classical scholar best remembered as an influential imperial statesman.
Uvarov, connected through marriage with the powerful | |
