Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Jerusalem

Jerusalem

Jerusalem (en hebreu ירושלים, Yerushalayim; en àrab القدس, al-Quds), és la ciutat principal d'Israel, localitzada a l'Orient Mitjà. És una ciutat de molta importància per a les tres principals religions monoteïstes del món: el cristianisme l'islamisme i el judaisme. Encara que les lleis d'Israel estableixen que Jesuralem és la capital de l'estat, no tots els països reconeixen la sobirania d'Israel sobre la ciutat, i la majoria de les ambaixades es localitzen a Tel Aviv. L' estatus de la ciutat és controvertit. D'acord al pla de les Nacions Unides, quan es va crear l'estat d'Israel el 1948, Jerusalem hauria de ser una ciutat internacional, i no pas d'un estat àrab ni d'un estat jueu. La partició de la resta dels territoris, però, no va agradar als àrabs, i van atacar el nou estat d'Israel. Després de la guerra, la ciutat va quedar dividida; la secció oest va ser ocupada per Israel, i la secció est de la ciutat (incloent-hi la Ciutat Vella) i la regió de Cisjordània van ser ocupades per Jordània. Posteriorment, el 1967, conclosa la guerra dels sis dies, Israel va ocupar Jerusalem Est i la regió de Cisjordània, i va iniciar el procés per unificar els territoris. El 1988 Jordània va renunciar a la seva reclamació de Cisjordània, però només reconeixerà el control l'Autoritat Palestina sobre aquestes regions. Els palestins, per altra banda, volen que la ciutat sigui la capital del futur estat palestí. Categoria:Israel Categoria:Palestina Categoria:Capitals d'estats independents ja:エルサレム ko:예루살렘 ms:Baitulmuqaddis simple:Jerusalem

Àrab


- Antropologia: Conjunt de gent amb una cultura semítica. Vegeu: Països Àrabs.
- Lingüística: la llengua àrab és una llengua semítica.
- Política: la Lliga Àrab és una organització mundial que reuneix els Països Àrabs.

Orient Mitjà

L'Orient Pròxim (també anomenat Pròxim Orient i Orient Mitjà) és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident). Es contraposa a l'Extrem Orient o Orient Llunyà. El nom dOrient Mitjà s'utilitza per influència de l'anglès Middle East, que es refereix a una divisió de l'Orient antiquada, però que despuès de la caiguda de l'Imperi Otomà ha començat a ser més utilitzada en anglès i traduïda a moltes llengües. Encara que les definicions poden variar, en termes generals l'Orient Pròxim està compost pels següents països: Bahrain, Egipte, Turquia, Iran, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Oman, Qatar, Aràbia Saudita, Síria, els Emirats Àrabs Units, Iemen, i els territoris palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza.

Història

Coneixem la història d'aquesta regió sobretot pels escrits de l'Antic Testament i dels historiadors grecs, i per les excavacions que hi ha fet l'Arqueologia des del segle XIX. Al llarg de la història, els països d'aquesta part del món sovint han experimentat els mateixos canvis. Per exemple, les conquestes de l'Imperi Persa, d'Alexandre el Gran i de l'Islam.

Situació actual

Actualment, aquesta regió és predominantment islàmica. La producció de petroli hi és molt important. Els Estats Units n'han ocupat alguns països. Un dels conflictes més importants de l'Orient Pròxim és el que hi ha entre Israel i els països àrabs. Categoria:Geografia Categoria:Història ko:중동 ja:中東 simple:Middle East th:ตะวันออกกลาง

Islamisme

L'islam ( ) és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII basant-se en l'Alcorà. Els musulmans creuen que Déu (altrament dit Al·là) va revelar l'Alcorà al profeta Muhàmmad mitjançant un àngel. Muhàmmad va recitar aquesta revelació als seus deixebles, que més endavant van escriure el text sagrat en paper. L'islam considera Muhàmmad l'últim profeta, que complementa els ensenyaments de Jesús i Moisès. L'islam no és una religió que només lliga la persona i la seva consciència amb Déu, és una religió social que condiciona la persona d'una manera total, tant amb les relacions amb Déu com amb tota la diversitat de relacions socials. La xària o llei islàmica impregna tots els aspectes de la vida humana. De cap manera contempla una divisió en vida religiosa i vida política. Dóna resposta a totes les qüestions que un creient pugui formular-se i, fonamentalment, indica el camí que, si es segueix, garantirà la pròpia salvació. Sovint es representa l'islam amb una mitja lluna, en oposició a la creu del cristianisme. Aquest símbol té l'origen a l'Imperi bizantí i ara està present a moltes banderes de països musulmans.

Preceptes bàsics

El nucli de la llei islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: la professió de fe (la xahada), la pregària ritual (la salat), l'almoina (la zakat), el dejuni durant el mes el Ramadà (el sawm) i el pelegrinatge a la Meca (el hajj).

La professió de fe (xahada)

Davant de testimonis i en els principals moments de la vida, el creient ha de recitar la fórmula: «No hi ha cap Déu tret de Déu, i Muhàmmad n'és el profeta». Per altra banda, per esdevenir musulmà no hi ha cap ritus d'iniciació o baptisme, només cal recitar aquesta professió de fe.

La pregària ritual (salat)

Cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a la Meca, els fidels s’han de dirigir a Déu amb la pregària. Una sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a la mesquita. Es reciten capítols sures de l'Alcorà i sovint es repeteix la invocació «Al·lah àkbar» («Déu és el més gran!»).

L'almoina (zakat)

L'almoina té dues modalitats: l'exercida espontàniament i lliure per agradar Déu i la reglamentada i obligatòria (zakat) segons la qual tots els musulmans han d'aportar als pobres i a la comunitat una desena part de les seves rendes i capital.

El dejuni durant el mes de ramadà (sawm)

El ramadà és el novè mes del calendari lunar i és el mes en el que començà la revelació de l'Alcorà. Des de l'alba a la posta del sol, el fidel s'ha d'abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir relacions sexuals.

El pelegrinatge a la Meca (hajj)

Almenys un cop a la vida, els musulmans adults que disposen de mitjans suficients, han de pelegrinar a la Meca i a la Gran Mesquita, davant la 'pedra negra' o Ka'ba, han de proclamar conjuntament: «Aquí estic, al teu servei, oh Déu!».

Pautes de conducta

Òbviament, a més d'aquests cinc preceptes bàsics, la religió islàmica estableix altres pautes de conducta i, al mateix temps, manté costums preislàmics propis de la terra on es va formar.
- Es manté la prohibició de menjar carn de porc i la carn d'animals que no hagin estat sacrificats d'una determinada manera.
- Segons alguns corrents jurídics, es prohibeix beure vi i altres begudes alcohòliques.
- Tot i que amb interpretacions variables, existeix una forta reticència a crear imatges d'homes i d'éssers vius. Déu és l'únic creador d'imatges, fer-ne és voler imitar Déu.

El jihad

Sovint s'ha afirmat que l'islam té un caràcter combatiu a conseqüència de la predicació a favor de la «guerra santa». Certament, la paraula àrab jihad s'ha traduït com a guerra santa. Ara bé, aquest concepte significa «esforç especial a favor de l'islam», un esforç dirigit tant contra l'enemic interior, dins de cada musulmà, com contra l'enemic exterior, quan l'islam es veu atacat. Només és justa la guerra d'autodefensa.

Pàgines que s'hi relacionen


- Expansió de l'Islam
- Divisió de l'Islam

Enllaços externs


- [http://orbita.starmedia.com/~serveis/islam/ Història de l'islam]
- [http://www.arabic-islamic.org/ Directori i biblioteca virtual amb enllaços directes a documents complerts d'accés lliure sobre la civilització arabo-islàmica]
- [http://wwwuser.gwdg.de/~mriexin/euroislam.html Links: Islam in Western Europe]
- [http://www.sufiblog.com/ Islamic Meditation]
- [http://es.geocities.com/xarqand/ L'islam des de l'Orient de l'Àndalus] Categoria:Islam ja:イスラム教 ko:이슬람교 ms:Islam simple:Islam th:ศาสนาอิสลาม

Nacions Unides

L'Organització de les Nacions Unides (ONU), és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment més de 191 estats del món en formen part. El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l' estatus d'observador davant l'ONU. La Comissió de la Comunitat té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i Ginebra.

Història

El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció als poders de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra. El 25 d'abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos messes després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions unides, el 26 de juny, i Polònia ho va fer un poc després. Finalment, el 24 d'octubre, 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: República Popular de Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres. Estats Units]] La seu de les Nacions Unides va ser construïda a Nova York entre 1949-1950 a la vora de l'East River, sobre el terreny comprat amb la donació de 8,5 milions de dòlars de John D. Rockefeller, Jr, i dissenyada pel arquitecte Oscar Niemeyer. La seu va obrir les portes oficialment el 9 de gener, 1951. Encara que les oficines principals es troben a Nova York, n'hi ha agències importants a Ginebra, La Haia, Viena i altres ciutats del món.

Estructura

L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l'organització, tenen la capacitat per complir-les. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat. Viena]] Disposa de cinc òrgans principals:
- L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi té un representant.
- El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 cada any; s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat internacional.
- El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural.
- La Cort Internacional de Justícia (CIJ).
- El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova York. L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab, xinès, castellà, francès i rus.

Propòsit

Aquests són alguns dels propòsits i metes de l'ONU:
- Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva".
- Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
- Assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que sofreix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algú desastre natural.
- Drets Humans: promouen el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans.

Finançament

El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre més que no cal d'un membre per a financiar les seves operacions, i per això, ha imposat un limit (22% del presupost) a les contribucions dels estats membres. Els principals estats que contribuiexen a l'ONU (amb més d'1% del presupost) són:
- Estats Units, 22%
- Japó, 19,3%
- Alemanya, 9,82%
- França, 6,50%
- Regne Unit, 5,57%
- Itàlia, 5,09%
- Canadà, 2,57%
- Espanya, 2,53%
- Brasil, 2,39 %
- Corea del Sud, 1,85 %
- Països Baixos, 1,73%
- Austràlia, 1,62 %
- Xina, 1,53 %
- Suïssa, 1,27 %
- Rússia, 1,20 %
- Bèlgica, 1,12 %
- Mèxic, 1,08 %
- Suècia, 1,02% Els programes especial de l'ONU no estan inclosos en el pressupost regular (com ho són UNICEF, UNDP, UNHCR i WFP), els qual reben el seu finançament únicament de les contribucions voluntàries dels membres. El principal finançador d'aquests programes és Estats Units.

Enllaços externs


- [http://www.un.org/spanish/ ONU]
- [http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/spa12dec46.html UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question] El 12_de_desembre de 1946 la 50ena Sessió plenària de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable.

Articles Relacionats


- Unesco Categoria:Organització de les Nacions Unides ja:国際連合 ko:국제 연합 ms:Pertubuhan Bangsa-Bangsa Bersatu simple:United Nations th:สหประชาชาติ zh-min-nan:Liân-ha̍p-kok

1967

Esdeveniments:

Països Catalans

Món


- 11 de setembre - la Lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.
- 30 de novembre - el Iemen s'independitza de l'Imperi Britànic.

Naixements:

Països Catalans

Món


- 20 de febrer - Hoquaim (estat de Washington, EUA): Kurt Donald Cobain, conegut com Kurt Cobain, cantant de Nirvana (m. 1994).

Necrològiques:

Països Catalans

Món


- 5 de març - Montreal (el Quebec): Georges Vanier, polític quevequès, governador general del Canadà (n. 1888).

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX ja:1967年 ko:1967년 ms:1967 simple:1967 th:พ.ศ. 2510

Categoria:Israel

Categoria:Orient Mitjà ja:Category:イスラエル ko:분류:이스라엘 simple:Category:Israel

Categoria:Capitals d'estats independents

Categoria:Ciutats th:Category:เมืองหลวง

MIDI-port

Игровой порт (Gameport/MIDI-port) — разъем ввода/вывода, применяется для подключения игрового манипулятора или музыкального синтезатора. 40 px Gameport появился очень давно - вскоре после разработки первых IBM PC. Современный игровой порт поддерживает следующие аналоговые сигналы: четыре оси (Х1, Y1, Х2. Y2) и четыре кнопки. Все, что выходит за эти рамки, поддерживается в цифровом виде при помощи специальных нестандартных интерфейсов. Современные манипуляторы оснащаются более универсальным интерфейсом USB.

Достоинства


- поддержка как ранней DOS, так и Windows XP
- plug&play

Недостатки


- низкая скорость
- ограниченные возможности
- большая загрузка ЦП

Разъем

15-штырьковый
Вилка (устанавливается на кабеле) Розетка (устанавливается на корпусе компьютера)
centre centre
№ вывода Описание
1 Питание, + 5В
2 Клавиша 1, джойстик А
3 Значение X, джойстик А
4 Земля
5 Земля
6 Ось Y, джойстик А
7 Клавиша 2, джойстик А
8 Питание, + 5В
9 Питание, + 5В
10 Клавиша 1, джойстик В
11 Ось X, джойстик В
12 MIDI Out
13 Ось Y, джойстик В
14 Клавиша 2, джойстик В
15 MIDI In
Категория:Компьютерные шины

gospodarka prag hotel Pozycjonowanie warsaw bars and cafes tapety wygaszacze gry










































:: RELATED NEWS ::
2 letter word
The English language contains various two-letter words. The number is reduced somewhat by the three letter rule. Here is a list of such words. Some of these words are debatable, because they are archaic, slang, proper names, or words borrowed from other languages. The common two-letter words are: am, an, as, at, (ax), be, by, do, go, he, if, in, is, it, me, my, no, of, on, or, ox, so, to, up, us, we.

English words