:: wikimiki.org ::
| Joan Laporta I Estruch |
Joan Laporta i EstruchJoan Laporta i Estruch és advocat i president del Futbol Club Barcelona. Nascut a Barcelona, el 29 de juny de 1962, és el soci del número 27.869. Està casat amb Constanza i és pare de tres fills: Pol, Guillem i Joan.
Actualment és el President del Futbol Club Barcelona. Es va imposar en unes eleccions que seran recordades per la gran quantitat de candidats que van aspirar a ser presidents del Club, sis en total; Joan Laporta, Lluís Bassat, Jaume Llauradó, Josep Martínez-Rovira, Josep Maria Minguella i Jordi Majó, i per l'alt índex de participació dels socis barcelonistes: un 53,79%.
Laporta, un reconegut barcelonista que destaca per la seva joventut i pel seu catalanisme, va arribar a la presidència del Club després de la dimissió de l'anterior president, Joan Gaspart, a mitjans de febrer de 2003, i del president interí Enric Reyna, que també va dimitir del seu càrrec a principis de maig. Posteriorment, una Comissió Gestora presidida per Joan Trayter es faria càrrec del Club i convocaria unes eleccions que van convertir Joan Laporta en el president del canvi respecte els últims mandats barcelonistes.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i del Patronat i de la Comissió Executiva de la Fundació Lluch també és Màster en Dret de Societats i Experts tributaris a l'Institut d'Estudis Superiors Abad Oliba de Barcelona i Diplomat en curs de Dret de societats mercantils per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.
Laporta és soci fundador i titular del bufet LAPORTA & ARBÓS, Advocats Associats, i professor col·laborador en Seminari de Dret immobiliari i Registral de la Facultat d'Arquitectes Tècnics de La Universitat de Barcelona (UB). També ha estat assessor personal del cònsol japonès a Barcelona.
Exportaveu i exlíder de la Plataforma Elefant Blau, que l'any 1998 va presentar un vot de censura al llavors president Josep Lluís Núñez i a la seva junta directiva, Joan Laporta s'ha convertit en president d'aquesta entitat després de guanyar les eleccions celebrades el 15 de juny de 2003 amb molta solvència i claredat. Es dóna la circumstància que, a les anteriors eleccions de l'any 2000, Joan Laporta va concórrer a la candidatura de Lluís Bassat, el seu principal rival a les urnes a la contesa electoral de 2003. En aquella ocasió, malgrat els bons resultats, van perdre davant Joan Gaspart.
Joan Laporta tambe ha estat vinculat en el món de la política amb la creacio del partit per la independencia (PI), juntament amb Pilar Rahola entre altres. La vida d'aquest partit politia va ser molt curta.
Laporta Estruch, Joan
Laporta Estruch, Joan
Laporta Estruch, Joan
AdvocatUn advocat és aquella persona, llicenciada en dret i inscrita en un Col·legi d'Advocats, que exerceix professionalment l'assessorament i consell en matèria legal així com la direcció i defensa de les parts en judici i tota classe de processos judicials i administratius.
Els advocats són els principals cooperadors o agents que intervenen en l'administració de justícia.
L'advocat al ser un professional específicament preparat i especialitzat en qüestions jurídiques, és l'única persona que pot oferir un enfocament adequat del problema que té el ciutadà o 'justiciable'. Cal destacar que a més de la seva intervenció en judici, una funció bàsica i principal de l'advocat és la preventiva.
Amb assessorament, una correcta redacció dels contractes i documents, etc, s'eviten conflictes, de forma que l'advocat, més que per als plets o judicis, serveix per a no arribar a ells.
D'altres col·lectius professionals presten serveis propers als dels advocats, i es tracta de professionals altament qualificats, però especialitzats en l'assessorament o la gestió de qüestions o en matèries molt concretes. L'únic professional habilitat per al tràmit complet d'una qüestió judicial és l'advocat.
A través dels Col·legis d'Advocats o dels organismes pertinents (segons els països) existeixen serveis d'assistència jurídica gratuïta per als ciutadans que no disposen de mitjans economicos.
L'actuació professional de l'advocat es fonamenta en els principis de llibertat i independència. El principi de bona fe presideix les relacions entre el client i l'advocat, que està subjecte al secret professional.
---- Veure també
- Advocat defensor
- Fiscal
- Jutge
---- Enllaços externs
- [http://www.abog.net Asociació Advocats a Internet]
- [http://www.cicac.org Consell dels Il.lustres Col.legis d'Advocats de Catalunya]
Categoria:Dret
ja:弁護士
ko:변호사
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça, és l'entitat esportiva futbolística més important a Catalunya quant a projecció i massa social. És també una de les societats esportives més prestigioses del món que, a banda del futbol, competeix en molts d'altres esports d'equip entre els que destaquen el bàsquet, l'handbol i l'hoquei patins.
Els colors
Existeixen diverses versions sobre l'origen i per quin es van escollir els colors que històricament ha lluitlluït el FC Barcelona en la seva samarreta. La versió més creïble és la qual assenyala que va ser Joan Gamper, el fundador del Club, el qual va decidir els colors. De fet, està comprovat que en el primer partit que va jugar Gamper a Barcelona, abans de la fundació del Club, ja va usar un casquet amb els colors blau i grana. Fins a fa poc es pensava que el més lògic era que escollís aquestes tonalitats perquè eren els colors del FC Basilea, equip suís en el qual es creia que Gamper havia jugat en el passat. No obstant això, testimoniatges directes dels seus descendents indiquen que el fundador del Barça mai va tenir gens que veure amb dita conjunta
- helvético. Per altra banda, el blau i grana eren els colors de l'escut del cantó suís de Ticino, la relació del qual amb Gamper es reduïa que allí residia la seva germana Rosa.
Altres versions que van circular entre els cronistes d'aquella època eren que l'elecció va venir motivada perquè un dels assistents a la reunió fundacional exhibia entre els seus dits un llapis de comptabilitat amb els clàssics colors blau i vermell i que, mancant altres propostes, algú es va fixar en el llapis i va proposar aquells colors. Una tercera versió situa l'origen en el fet que la mare d'un dels primers jugadors, la sra. Comamala, va repartir unes faixes negres i altres vermelles entre els futbolistes, la qual cosa va induir a escollir definitivament els colors blau i grana. Recentment ha sortit a la palestra una nova teoria que indica que els colors provenen del sud d'Alemanya, concretament de Heidenheim, el poble natal de Otto Maier, un dels fundadors del Club. Com pot veure's, hi ha versions per a tots els gustos.
Durant els primers deu anys la samarreta era meitat blava i meitat grana, les mànigues amb els colors invertits i els pantalons blancs. En la temporada 1909-10 es van introduir les franges verticals blava i grana i cap a 1913 els pantalons van passar a ser negres i set anys després blaus, indumentària que ja seria definitiva, amb lleus variacions segons les èpoques en el gruix i nombre de franges verticals i en la intensitat i tonalitat del blava i del grana.
Ens els primers anys el Barça utilitzà unes camises meitat blaves i meitat grana i posteriorment s'imposaren les ratlles blaugranes verticals, l'amplada de les quals ha variat al llarg de la història. Només els equips de les seccions de rugbi i atletisme han lluït en algunes èpoques ratlles blaugrana horitzontals. Amb motiu del centenari el primer equip de futbol adoptà una samarreta similar a la dels primers temps meitat blava i meitat grana.
Pel que fa als pantalons, en els primers temps foren de color blanc fins al 1913, en què es substituïren pel color negre. Des dels anys vint fins al present el Barça ha portat sempre els pantalons de color blau marí. A partir de la propera temporada 2005-06 els pantalons del primer equip oficial pasaran a ser vermells pels desitjos de markèting de l'empresa patrocinadora actual de roba esportiva del Barça.
L'escut
L'escut del Futbol Club Barcelona té un perímetre en forma d'olla (molt semblant a la de la major part dels escuts dels clubs suïssos). En el seu interior presenta: A la part superior esquerra la creu de Sant Jordi (vermella sobre fons blanc) i a la part dreta els quatre pals vermells verticals sobre fons groc de l'escut de Catalunya. Una cinta horitzontal amb les inicials del club (F.C.B.) separa la part superior de la inferior que es més ampla i abasta tot l'escut de banda a banda amb ratlles blaves i grana verticals i una pilota de futbol sobreposada. Al llarg de la història del club l'escut ha presentat diverses variacions però sempre amb el mateix disseny. A la dècada dels quaranta els quatre pals vermells varen ser substituit per ordre governativa per només dos amb la intenció que no s'hi identifiqués la senyera catalana. A començaments dels cinquanta però, es tornà a l'antic disseny. En els primers anys de la seva història del Barça va lluir l'escut de la ciutat a la samarreta, circumstància que es repetí a finals dels anys cinquanta en els partits internacionals de les primeres edicions de la Copa de Fires.
Història
Va ser fundat el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes aficionats, liderats pel suís Hans Gamper. Des de la seva fundació el club va anar afegint a la seva estructura altres seccions (bàsquet, handbol, hoquei patins, rugby, beisbol, patinatge, hoquei gel, voleibol, futbol sala i darrerament també ciclisme)
Els primers anys (1899-1922)
L'industrial suís afincat a Barcelona Hans Gamper fou el fundador del club juntament amb un grapat d'entusiastes esportistes de finals dels segle XIX, que es reuniren al Gimnàs Solé, i entre els que hi figuraven els primers jugadors del club: Gualteri Wild, Lluis d'Ossó, Bartomeu Terradas, Otto Kunzle, Otto Maier, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, John Parsons, i William Parsons. El primer president del club va ser l'anglès Gualteri (Walter) Wild.
El primer partit de la història del FC Barcelona es va jugar a la Bonanova el 8 de desmbre de 1899 contra un equip de futbolistes de la colònia anglesa de Barcelona. En aquell històric debut els blaugrana varen perdre per 0-1. El primer triomf del Barça es produeix el dia 24 de desembre de 1899 en vèncer el F.C. Català, degà del futbol barceloní, per 3-1.
Aquells primers partits del Barça es jugaren a l'antic velòdrom de la Bonanova, però aviat l'equip es traslladà al camp de l'Hotel Casanovas del carrer Sant Antoni Maria Claret, molt aprop d'on avui s'aixeca l'Hospital de Sant Pau. Aquest nou escenari acollí els partits del Barça a partir del 18 de novembre de 1900, dia en que s'hi aplegaren prop de 4.000 espectadors per presenciar el partit inuagural que enfrontà al Barça amb l'Hispània (amb empat a zero final).
L'any 1901 el Barça s'adjudicà la Copa Macaya, embrió del que després seria el Campionat de Catalunya. Fins l'any 1909 l'equip va jugar en diferents camps (a la carretera d'Horta (1901) i al carrer Muntaner (1905)) fins que el 14 de març d'aquell any es va inaugurar el camp del carrer de la Indústria. Aquell recinte era situat en l'actual confluència dels carrers Villarroel i París, se'l coneixia amb el nom de lEscopidora i feu servei fins el 1922. Tenia un aforament de 6.000 persones i la construcció de la seva tribuna de dos pisos va suposar un autèntic esdeveniment.
La primer època daurada (1920-1930)
Els anys vint representen la primera època daurada del futbol barcelonista. L'equip incorpora homes clau com el filipí Paulino Alcántara (màxim golejador de tota la història blaugrana), el porter Ricardo Zamora (que aviat passaria a defensar la porteria de l'Espanyol) i sobretot el davanter Josep Samitier (apodat l'home llagosta per la seva habilitat). Tots ells amb d'altres figures com Platko o Sastre consoliden un gran equip que s'adjudicarà un gran nombre de títols als campionats de Catalunya i Espanya, èxits que permetran inaugurar el camp de Les Corts amb una capacitat inicial de 30.000 espectadors. En aquest periode el Barça s'adjudica el primer campionat de Lliga espanyola (1928-29), amb l'entrenador Romà Forns que també n'havia estat jugador.
Davallada i Guerra Civil (1931-1939)
La dificil posguerra (1940-1950)
Les cinc copes i Kubala (1951-1956)
El Barça d'Helenio Herrera (1957-1960)
La plantilla de l'any 1960 estava formada pels jugadors següents:
- Antoni Ramallets
- Ferran Olivella
- Gensana
- Sígfrid Gràcia
- Joan Segarra
- Ladislao Kubala
- Estanislao Basora
- César
- Moreno
- Manchón
- Zoltan Czibor
- Sandor Kocsis
- Villaverde
- Eulogio Martínez
- Evaristo
El Camp Nou i la crisi dels seixanta (1961-1972)
Johan Cruyff jugador (1973-1978)
La Recopa de Basilea i l'inici de l'era Nuñez (1979-1982)
Maradona, Schuster i la final de Sevilla (1983-1987)
Johan Cruyff entrenador: El Dream Team (1988-1994)
Van Gaal i el final de l'era Nuñez (1995-2000)
De Gaspart a Laporta (2001-...)
Evaristo
Plantilles de les seccions del Barça
Secció de Futbol
Secció de Bàsquet
Secció d'Handbol
Entrenador: Xesco Espar
Secció d'Hoquei Patins
Entrenador: Quim Paüls
Títols
Futbol
Quim Paüls
- Tornejos internacionals
- 1 Copa d'Europa ( 1992 )
- 2 Supercopes d'Europa ( 1992, 1997 )
- 4 Recopes d'Europa ( 1979, 1982, 1989, 1997 )
- 3 Copes de Fires (actualment Copa de la UEFA) ( 1958, 1960, 1966 )
- 1 Copa de Campions de la Copa de Fires ( 1971 )
- 2 Copes Llatina ( 1949, 1952 )
- 4 Campionats dels Pirineus ( 1910, 1911, 1912, 1913 )
- 2 Copes Martini Rossi ( 1952, 1953 )
- Tornejos estatals
- 17 Campionats de Lliga espanyola ( 1928-1929, 1944-1945, 1947-1948, 1948-1949, 1951-1952, 1952-1953, 1958-1959, 1959-1960, 1973-1974, 1984-1985, 1990-1991, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1997-1998, 1998-1999, 2004-2005 )
- 24 Copes del Rei ( 1910, 1912, 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, 1942, 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963, 1968, 1971, 1978, 1981, 1983, 1988, 1990, 1997, 1998 )
- 2 Copes de la Lliga ( 1982-1983, 1985-1986)
- 6 Supercopes d'Espanya ( 1983, 1991, 1992, 1994, 1996, 2005 )
- 4 Copes Eva Duarte de Perón ( 1945, 1949, 1952, 1953 )
- Tornejos nacionals
- 23 Campionats de Catalunya ( 1902 (Copa Macaya), 1903 (Copa Barcelona), 1904-05, 1908-09, 1909-10, 1910-11, 1912-13 (Campionat de la Football Associació de Catalunya), 1915-16, 1918-19, 1919-20, 1920-21, 1921-22, 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1927-28, 1929-30, 1930-31, 1931-32, 1934-35, 1935-36, 1937-38 )
- 1 Lliga Mediterrània ( 1936-37 )
- 1 Lliga Catalana ( 1937-38 )
- 5 Copes de Catalunya (anomenada Copa Generalitat fins 1993) ( 1990-91, 1992-93, 1999-2000, 2003-04, 2004-05 )
- Tornejos amistosos
- 30 Trofeus Joan Gamper
Bàsquet
- 14 Lliga Espanyola/LLIGA ACB ( 1958-1959, 1980-1981, 1982-1983, 1986-1987, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1998-1999, 2000-2001, 2002-2003, 2003-2004 )
- 19 Copa del Rei ( 1942-1943, 1944-1945, 1945-1946, 1946-1947, 1948-1949, 1949-1950, 1958-1959, 1977-1978, 1978-1979, 1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1982-1983, 1986-1997, 1987-1988, 1990-1991, 1993-1994, 2000-2001, 2002-2003)
- 1 Supercopa d'Espanya ( 2004-2005)
- 12 Lliga Catalana ( 1980-1981, 1982-1983, 1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1989-1990, 1993-1994, 1995-1996, 2000-2001, 2001-2002, 2004-2005)
- 1 Copa D'Europa/Eurolliga ( 2002-2003 )
- 2 Recopa D'Europa/Copa Saporta ( 1984-1985, 1985-1986 )
- 2 Copa Korac ( 1986-1987, 1998-1999 )
- 1 Mundial de Clubs ( 1984-1985)
Handbol
- 16 Lliga Espanyola/Lliga ASOBAL (1968-1969, 1972-1973, 1979-1980, 1981-1982, 1985-1986, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1990-1991, 1991-1992, 1995-1996, 1996-1997,1997-1998, 1998-1999, 1999-2000, 2002-2003)
- 14 Copa del Rei (1968-1969, 1971-1972, 1972-1973, 1982-1983,1983-1984, 1984-1985, 1987-1988, 1989-1990,1992-1993, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998,1999-2000, 2003-2004)
- 5 Copa ASOBAL (1994-1995, 1995-1996, 1999-2000, 2000-2001,2001-2002)
- 11 Supercopa d'Espanya (1986-1987, 1988-1989, 1989-1990, 1990-1991,1991-1992, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998, 1999-2000, 2000-2001, 2003-2004)
- 7 Copa d'Europa (1990-1991, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998,1998-1999, 1999-2000, 2004-2005)
- 5 Recopa d'Europa (1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1993-1994, 1994-1995)
- 1 Copa EHF (2002-2003)
- 5 Supercopa d'Europa (1996, 1998, 1999, 2003, 2004)
Hoquei patins
- 18 OK Lliga / Lliga Espanyola (1973-1974, 1976-1977, 1977-1978, 1978-1979,1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1983-1984,1984-1985, 1995-1996, 1997-1998, 1998-1999,1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003,2003-2004, 2004-2005)
- 16 Copa espanyola d'hoquei sobre patins (1953, 1958, 1963, 1972, 1975, 1978, 1979,1981, 1985, 1986, 1987, 1994, 2000, 2002, 2003, 2005)
- 2 Supercopa d'Espanya (2004-2005, 2005-2006)
- 16 Copa d'Europa d'Hoquei Patins (1972-1973, 1974, 1977-1978, 1978-1979, 1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1982-1983, 1983-1984, 1984-1985, 1996-1997, 1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2003-2004, 2004-2005)
- 1 Recopa d'Europa d'Hoquei Patins (1986-87)
- 13 Copa Continental d'Hoquei sobre patins (1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1982-1983,1983-1984, 1984-1985, 1996-1997, 1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 2004-2005, 2005-2006)
- 3 Copa Ibérica d'Hoquei sobre patins (1999-2000, 2000-2001, 2001-2002)
Hoquei herba
- 3 Copes d'Espanya (1941-42, 1943-44, 1946-47)
- 1 Campionat de Catalunya (1931)
Presidents
Jugadors destacats
Futbol
Bàsquet
Handbol
Hoquei patins
- Jordi Vila-Puig
- Carles Trullols
- Joaquim Paüls
- Gaby Cairo
Massa Social
Grups de Suport
- Sang Cule
- Almogàvers
- Boixos Nois
- Dracs
Penyes Barcelonistes
- PBB Meritxell
- PB de Gelida
- PB Manresa
- PB de Banyeres del Penedés
- PB Plana de Vic
Enllaços externs
- [http://www.fcbarcelona.com Plana Web del club]
- [http://www.buxaweb.com/buxabarsa/index.htm El Barça a BUXAWEB]
- [http://www.barcelonisme.com BARCELONISME.com, El Portal de l'Afició Blaugrana]
Categoria:Futbol Club Barcelona
als:FC Barcelona
ja:FCバルセロナ
ko:FC 바르셀로나
1962 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 25 de setembre - un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat.
- 22 de desembre - Palma (Mallorca): s'hi constitueix a l'Obra Cultural Balear.
:MÓN
- 25 de març - Algèria: hi moren 110 persones i 147 esdevenen ferides en una colla d'atemptats de l'OAS.
- 12 d'abril - Madrid: les Corts Espanyoles aproven la nacionalització del Banc d'Espanya.
- 11 de setembre - Anglaterra: The Beatles hi acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 4 de març - Reykjavík (Islàndia): Friðrik Erlingsson, músic i escriptor islandès.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 10 de març - Madrid: Joan March, contrabandista i financer mallorquí (n. 1880).
:MÓN
- 6 de juliol - Oxford (Mississippi, EUA): William Harrison Faulkner, conegt com William Faulkner, escriptor estatunidenc (n. 1897).
- 5 d'agost - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Norma Jean Baker, coneguda com Marilyn Monroe actriu estatunidenca, trobada morta després d'una aparent sobredosi de somnífers (n. 1926).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1962年
ko:1962년
ms:1962
simple:1962
th:พ.ศ. 2505
Universitat de Barcelona
Universitat de Barcelona (UB)
(logotip) (escut)
La Universitat de Barcelona és una universitat situada a la ciutat de Barcelona. A vegades rep el nom d' Universitat Central de Barcelona per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat.
Història
Els seus orígens resideixen en l'Estudi de Medicina que Martí I l'Humà volgué otorgar a la ciutat sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia invadides les seves competències, però oficialment va ser fundada el 1450 pel rei Alfons el Magnànim, forçada a trasladar-se a Cervera (la Segarra) al segle XVIII durant uns 150 anys i retornada a Barcelona altra vegada al segle XIX. El motiu del transllat a Cervera va ser que com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successió, aquests van demanar tenir a la ciutat drets portuaris. Felip V va desestimar aquesta petició, però a canvi va concedir moure la Universitat de Barcelona a Cervera. Fou la única institució universitària de Catalunya i les Illes Balears fins que el 1968 s'inicià un procés de segregació que no s'acabà fins els anys 90 i que ha originat la resta d'universitats catalanes, així com la Universitat de les Illes Balears. Igualment, en aquesta data s'inicià un procés d'expansió que condugué a ampliar la Universitat (fins aleshores reduïda a l'edifici històric de la plaça universitat) amb la construcció dels campus de Pedralbes, Sants, Bellvitge i Mundet. Actualment s'està construïnt un nou edifici per a les Facultats de filosofia i història i geografia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts edificis de la Universitat. Des del 2005 el rector de la Universitat és Màrius Rubiralta Alcañiz, primer rector de la història elegit per sufragi universal ponderat.
Actualment la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional i és l'única universitat dels Països Catalans que es troba entre les 200 millors del món pel que fa a la qualitat de la docència i a la recerca.
Països Catalans
Admissió
Avui en dia, la Universitat de Barcelona és la segona universitat d'Espanya en nombre d'estudiants i la primera en recerca juntament amb la Universitat Autònoma de Madrid. La demanda és lleugerament superior a l'oferta (una proporció d'1,24 el 2005), fet actualment estrany en una universitat de l'Estat espanyol. L'accés es realitza a través de les vies d'accés establertes per l'Administració General de l'Estat. Les preinscripcions s'han de dur a terme a través de l'Oficina d'Orientació d'Accés a la Universitat depenent de la Generalitat de Catalunya. Malgrat pertanyi al districte universitari de Catalunya, qualsevol estudiant de l'Estat espanyol pot sol·licitat l'ingrés en qualsevol ensenyament ofert per la Universitat. La nota de tall màxima de les PAU exigigida al juliol de 2005 fou de 8,14 corresponent a l'ensenyament de medicina, però en la major part de carreres es quedà en el 5.
Divisions administratives
Des del 1985, la Universitat de Barcelona es subdivideix en cinc divisions autònomes corresponents a cinc àrees genèriques de coneixement, amb la finalitat de millorar la governabilitat de la Universitat i evitar la seva desintegració en diverses universitats més petites. Aquestes divisions es subdivideixen en facultats que, a la vegada, són dividides en departaments. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i òrgans propis d'autogovern. Actualment existeixen a la UB 35 facultats i 100 departaments.
Professors destacats
- Roger Alier, musicòleg.
- Antoni Badia i Margarit, filòleg.
- Fabián Estapé, economista i rector de la UB.
- Ramon Margalef, ecòleg.
- Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor.
- Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
- Carme Riera Guilera, escriptora.
- Santiago Ramón y Cajal, metge, Premi Nobel de Medicina.
- Bartomeu Robert i Yarzábal, metge, conegut també com el Dr. Robert.
- Esteban Terradas i Illa, Doctor en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; i Enginyer Industrial.
Alumnes destacats
- Roger Alier, musicòleg especialitzat en òpera.
- Julio Anguita González, polític andalús.
- Carlos Barral, editor.
- Anna Birulés, ministra espanyola de ciència i tecnologia.
- Francesc Cambó i Batlle, polític.
- Jordi Carbonell i de Ballester, polític i filòleg.
- Josep-Lluís Carod-Rovira, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya.
- Joan Clos i Matheu, alcalde de Barcelona.
- Josep Comas i Solà, astrònom.
- Lluís Companys i Jover, advocat laboralista, alcalde de Barcelona, ministre espanyol de Marina, president del Parlament de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya.
- Joan Coromines i Vigneaux, lingüista.
- Fabián Estapé, economista, impulsor dels plans d'estabilització econòmica durant el franquisme i rector de la Universitat de Barcelona.
- Jaume Ferran i Clua, metge, bacteriòleg.
- Josep Ferrater Mora, filòsof.
- Jaime Gil de Biedma, poeta.
- Federico Jiménez Losantos, periodista aragonès.
- Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
- Joan Maragall, poeta.
- Ramon Margalef, ecòleg.
- Joan Massagué, oncòleg, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació.
- Joan Oró, bioquímic.
- Júlia Otero, periodista.
- Eugeni d'Ors, escriptor, polític i filòsof.
- Anibal Ramos, polític espanyol.
- Joan Reventós i Carner, polític.
- Àngel Ros i Domingo, polític.
- Josep Pla, escriptor.
- Josep Piqué, economista, ministre espanyol d'Indústria i d'afers exteriors.
- Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya.
- Carme Riera Guilera, escriptora.
- Narcís Serra i Serra, alcalde de Barcelona, economista, ministre espanyol de defensa i president de Caixa Catalunya.
- Antoni Siurana i Zaragoza, polític.
- Josep Trueta i Raspall, metge
- Josep Bargalló, conseller primer de la Generalitat de Catalunya.
Altres
La Universitat de Barcelona és membre del Grup Coïmbra i de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives.
Enllaços externs
- [http://www.ub.edu/homeub/welcome.html Universitat de Barcelona]
- [http://www.coimbra-group.be Coimbra Group] (una xarxa d'universitats punteres europees)
Categoria:Barcelona
Categoria:Universitats de Catalunya
Josep Lluís NúñezJosep Nuñez i Clemente
Categoria:Futbol Club Barcelona
Categoria:L'esport a Barcelona
Categoria:Clubs de bàsquet
Categoria:Clubs de futbol
Categoria:Clubs d'hoquei patins
Categoria:Clubs d'hoquei herba
Categoria:Clubs esportius catalans
Categoria:Dirigents esportiuscategoria:esportistes Matt TimsonMatt Timson is a British comic book artist who resides in Leicester. He has done a lot of work (especially covers) for British small press comics including Solar Wind, The End Is Nigh and FutureQuake, as well as working as a freelance illustrator. He also owns a small gnome called Terry, although this is not a euphimism for the sexual organs, it is still an amusing affectation typical of the man described by many as "the scariest non-tory to ever work in the small press".
Selected Sequential Artwork
- 'The Ripper', written by Arthur Wyatt, published in FutureQuake #1
- 'The Omnocular Man', written by Paul Scott, published in Solar Wind #3.
- '54 Jones', written by Paul Scott, published in Omnivistascope Model One.
- 'Labour 7', published in Twelve (retelling of the 12 tasks of Herakles).
- 'The Last War', written by Al Ewing, published in The End Is Nigh #2
Selected Cover Artwork
- Solar Wind #1
- The End Is Nigh #1
- FutureQuake #4
- Violent #8
- Omnivistascope Model One
External links
[http://homepage.mac.com/matt.timson/ Official hompage]
Timson, Matt
Timson, Matt
warsaw map dieta kopenhaska online casinos wadysawowo pokoje pharmacy
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Уикипедия:Пълен преглед/Регионални/Категории 2
Това е пълен преглед на категориите (към 16 май 2005), включени в категория Регионални или в някоя от нейните подкатегории.
Категорията Регионални (заедно с подкатегориите си) има 1150 подкатегории (до 200 показани):
|
Уикипедия:Пълен преглед/Регионални/Категории 3
Това е пълен преглед на категориите (към 16 май 2005), включени в категория Регионални или в някоя от нейните подкатегории.
Категорията Регионални (заедно с подкатегориите си) има 1150 подкатегории (до 200 показани):
|
Уикипедия:Пълен преглед/Регионални/Категории 4
Това е пълен преглед на категориите (към 16 май 2005), включени в категория Регионални или в някоя от нейните подкатегории.
Категорията Регионални (заедно с подкатегориите си) има 1150 подкатегории (до 200 показани):
|
Уикипедия:Пълен преглед/Регионални/Категории 5
Това е пълен преглед на категориите (към 16 май 2005), включени в категория Регионални или в някоя от нейните подкатегории.
Категорията Регионални (заедно с подкатегориите си) има 1150 подкатегории (до 200 показани):
|
Уикипедия:Пълен преглед/Регионални/Статии 1
Това е пълен преглед на статиите (към 16 май 2005), включени в категория Регионални или в някоя от нейните подкатегории.
Категорията Регионални (заедно с подкатегориите си) съдържа 8834 статии (до 200 показани):
|
Уикипедия:Пълен преглед/Регионални/Статии 2
Това е пълен преглед на статиите (към 16 май 2005), включени в категория Регионални или в някоя от нейните подкатегории.
Категорията Регионални (заедно с подкатегориите си) съдържа 8834 статии (до 200 показани):
|
Уикипедия:Пълен преглед/Регионални/Статии 3
Това е пълен преглед на статиите (към 16 май 2005), включени в категория Регионални или в някоя от нейните подкатегории.
Категорията Регионални (заедно с подкатегориите си) съдържа 8834 статии (до 200 показани):
|
Уикипедия:Пълен преглед/Регионални/Статии 4
Това е пълен преглед на статиите (към 16 май 2005), включени в категория Регионални или в някоя от нейните подкатегории.
Категорията Регионални (заедно с подкатегориите си) съдържа 8834 статии (до 200 показани):
|
Уикипедия:Пълен преглед/Регионални/Статии 5
Това е пълен преглед на статиите (към 16 май 2005), включени в категория Регионални или в някоя от нейните подкатегории.
Категорията Регионални (заедно с подкатегориите си) съдържа 8834 статии (до 200 показани):
|
Уикипедия:Пълен преглед/Регионални/Статии 6
Това е пълен преглед на статиите (към 16 май 2005), включени в категория Регионални или в някоя от нейните подкатегории.
Категорията Регионални (заедно с подкатегориите си) съдържа 8834 статии (до 200 показани):
|
|
