:: wikimiki.org ::

Joan Reventós I Carner

Joan Reventós i Carner

Joan Reventós i Carner (Barcelona, 1927 - 2004), va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya. El 1950 va obtenir la llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, on més tard seria professor a les facultats de Dret i Economia. Durant l'epoca d'estudiant, va militar en diverses organitzacions clandestines antifranquistes i nacionalistes. Ingressà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingué un dels líders. Fou detingut per la seva militància política el 1957 i passà uns quants mesos a la presó. Vinculat a la Companyia d'Indústries Agrícoles per herència, treballà al grup editorial Seix-Ariel. El 1958, essent professor a la universitat, fou expulsat i empresonat durant tres mesos per la seva activitat política. Seria readmès a la Universitat més endavant, però tornat a expulsar per haver signat un document en que es demanava la dimissió del rector de la UB i del ministre d'Educacio. Després s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1977, aquest partit es va presentar a les eleccions generals en coalicio amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), del qual va ser elegit primer secretari. Va formar part del govern de Josep Tarradellas, va ser diputat a les Corts espanyoles, i va formar part de la comissió negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser diputat del Parlament de Catalunya. Entre 1983 i 1986 va ser ambaixador d'Espanya a França, i després senador per Barcelona. El 30 de novembre de 1995 fou elegit president del Parlament de Catalunya amb els 75 vots de PSC, PPC, ERC i IC-V, enfront dels 60 vots de Convergència i Unió i pregunté posessió del càrrec el 5 de desembre del mateix any. Victima d'una llarga malaltia va morir a Barcelona el gener de 2004

Enllaç extern

- [http://www.vilaweb.com/ep/20040113104011.html Biografia a Europa-Press] Reventós i Carner, Joan

Barcelona

Bandera oficial de la ciutat de Barcelona	Escut oficial de Barcelona
(En detall)	(En detall)

Localització de Barcelona respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Barceloní, barcelonina

1.578.546 hab.

100,39 Km²

15.724,14 hab/Km²

9 m

Entitats de població

m m m Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.

Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat. La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929. L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra. Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Esdeveniments

- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Ildefons Cerdà Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar

Llocs d’interès

Barri antic

Diagonal Mar Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic. ----

Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec). ---- Poble Sec

Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

---- Arc de Triomf

Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum

---- Maremàgnum

L'Eixample

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample. Antoni Gaudí

---- Antoni Gaudí

Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera". La Pedrera

---- La Pedrera

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen. Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (La Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell

Esport

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el número de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98,600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, amb el seu nom complet: Reial Club Deportiu Espanyol.

Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior. Barcelona és un centre important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies de Barcelona. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves línies: el Trambaix i el Trambesòs.

Pàgines relacionades

- Comtat de Barcelona
- Llistat d'alcaldes de Barcelona

Enllaços externs

- [http://www.bcn.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.geocities.com/medit1976/index.htm Arquitectura Barcelona] - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània Categoria:Barcelona ja:バルセロナ ko:바르셀로나 simple:Barcelona

1927

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1927年 ko:1927년 ms:1927 simple:1927 th:พ.ศ. 2470

Política

La política es el procés de presa de decisions en grups humans. Tot i que s'aplica habitualment als governs, la política en un sentit general també te lloc en institucions empresarials, acadèmiques, religioses, etc. La paraula ve del grec "polis", que significava ciutat i per tant la política seria tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups. Les Ciències Polítiques estudien el comportament politic.

Política ficció

Actitud pública dels càrrecs polítics, basada en les discussions a premsa i publicitat desmesurada d'accions simbòliques, què no du a una concreció pràctica o que afecti gaire a la població.

Política professional

Sistema de càrrecs polítics de l'administració de l'estat, en què aquests reben una remuneració econòmica per la seva tasca.

Sistemes polítics de govern

- Anarquisme
- Caciquisme
- Capitalisme
- Democràcia
- Dictadura
- Feixisme
- Feudalisme
- Monarquia
- República
- Comunisme Categoria:Política ja:政治 ko:정치 ms:Politik simple:Politics th:การเมือง

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) és un partit polític català d'ideologia socialdemòcrata creat el 16 de juliol de 1978.

Història

El PSC sorgí de la fusió entre el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i la federació catalana del PSOE. A les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments de Catalunya, l'any 1979, el PSC va aconseguir una gran quantitat d'alcaldies que el va consolidar com a un dels partits forts del nou marc polític català. A les eleccions del 1980, i amb Joan Reventós com a candidat, va aconseguir uns resultats bons, tot i que innecessaris per aconseguir la presidència de la Generalitat de Catalunya, que va quedar en mans de Jordi Pujol (CiU), el qual va ocupar el càrrec fins a les eleccions del 2003, quan el PSC va firmar un pacte de govern amb ERC i ICV-EUiA, que va donar la presidència de la Generalitat al socialista Pasqual Maragall, que ostenta el càrrec des d'aleshores.

Simbols

Els primers anys va utilitzar banderes blanques o vermelles amb el logotip. Darrerament utilitza bandera vermella amb les lletres PSC (també usa rectangle vermell -amb les lletres PSC- sobre fons blanc, i altres variacions). Pasqual Maragall Pasqual Maragall Pasqual Maragall

Líders destacats

- Pasqual Maragall i Mira
- José Montilla Aguilera
- Manuela de Madre Ortega
- Miquel Iceta Llorens

Líders històrics

- Joan Reventós i Carner
- Raimon Obiols i Germà
- Narcís Serra i Serra

Enllaços externs

[http://socialistes.org/home/ Plana web del Partit] Categoria:PSC

Dret

El Dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes.

Concepte

Una de les qüestions en les quals els estudiosos del Dret mai s'han posat d'acord és en la definició. Des de temps immemorials s'han proposat diverses definicions, sense que existeixi cap consens fins la data. L'estudi del concepte del Dret el fa una branca anomenada Filosofia del Dret.

Origen

El naixement del Dret també és de naturalesa controvertida, ja que escindeix els autors en dues postures:
- La primera, sosté que el Dret neix per arbitrar la reparació d'una ofensa física o moral que una persona hagi infringit a una altra.
- La segona, sosté que el Dret neix per regular la indemnització deguda per l'incompliment d'una paraula donada. Històricament, la norma jurídica neix com una imposició de qui exerceix el poder. Aquesta postura se suavitza en períodes històrics posteriors fins a arribar a sistemes, com l'occidental vigent, en el qual les lleis sorgeixen d'un poder legislatiu elegit pel poble.

Contingut

Tradicionalment, el Dret s'ha dividit en les categories de Dret Públic i de Dret Privat. Tanmateix aquesta divisió ha estat àmpliament criticada i en l'actualitat no té tanta força, davant l'aparició de parcel·les de l'Ordenament Jurídic en les quals les diferències entre el públic i el privat no són tan evidents. Un dels exponents d'aquesta confusió és el Dret Laboral, en el qual la relació privada entre treballador i empresari es troba fortament intervinguda per una normativa pública.

Enllaços relacionats

Vegeu: Abús Dret català Categoria:Dret ja:法 (法学) simple:Law th:กฎหมาย

Universitat de Barcelona

Universitat de Barcelona (UB)

(logotip) (escut)

Lema	Perfundet omnia luce ("La llum ho il·luminarà tot")
Fundada	1450
Finançament	Públic (Departament d'Universitats, recerca i societat de la informació, Generalitat de Catalunya
Rector	Màrius Rubiralta Alcañiz
Ubicació	Barcelona, Catalunya
Alumnat (curs 2004 - 2005)	63.771
Personal Docent i Investigador (curs 2004 - 2005)	4.448
Pressupost en milers d'€ (2003)	286.648
Campus	5 campus urbans: Campus central, Pedralbes, Sants, Bellvitge i Mundet
Pàgina web oficial	[http://www.ub.edu/ www.ub.edu]

La Universitat de Barcelona és una universitat situada a la ciutat de Barcelona. A vegades rep el nom d' Universitat Central de Barcelona per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat.

Història

Els seus orígens resideixen en l'Estudi de Medicina que Martí I l'Humà volgué otorgar a la ciutat sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia invadides les seves competències, però oficialment va ser fundada el 1450 pel rei Alfons el Magnànim, forçada a trasladar-se a Cervera (la Segarra) al segle XVIII durant uns 150 anys i retornada a Barcelona altra vegada al segle XIX. El motiu del transllat a Cervera va ser que com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successió, aquests van demanar tenir a la ciutat drets portuaris. Felip V va desestimar aquesta petició, però a canvi va concedir moure la Universitat de Barcelona a Cervera. Fou la única institució universitària de Catalunya i les Illes Balears fins que el 1968 s'inicià un procés de segregació que no s'acabà fins els anys 90 i que ha originat la resta d'universitats catalanes, així com la Universitat de les Illes Balears. Igualment, en aquesta data s'inicià un procés d'expansió que condugué a ampliar la Universitat (fins aleshores reduïda a l'edifici històric de la plaça universitat) amb la construcció dels campus de Pedralbes, Sants, Bellvitge i Mundet. Actualment s'està construïnt un nou edifici per a les Facultats de filosofia i història i geografia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts edificis de la Universitat. Des del 2005 el rector de la Universitat és Màrius Rubiralta Alcañiz, primer rector de la història elegit per sufragi universal ponderat. Actualment la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional i és l'única universitat dels Països Catalans que es troba entre les 200 millors del món pel que fa a la qualitat de la docència i a la recerca. Països Catalans

Admissió

Avui en dia, la Universitat de Barcelona és la segona universitat d'Espanya en nombre d'estudiants i la primera en recerca juntament amb la Universitat Autònoma de Madrid. La demanda és lleugerament superior a l'oferta (una proporció d'1,24 el 2005), fet actualment estrany en una universitat de l'Estat espanyol. L'accés es realitza a través de les vies d'accés establertes per l'Administració General de l'Estat. Les preinscripcions s'han de dur a terme a través de l'Oficina d'Orientació d'Accés a la Universitat depenent de la Generalitat de Catalunya. Malgrat pertanyi al districte universitari de Catalunya, qualsevol estudiant de l'Estat espanyol pot sol·licitat l'ingrés en qualsevol ensenyament ofert per la Universitat. La nota de tall màxima de les PAU exigigida al juliol de 2005 fou de 8,14 corresponent a l'ensenyament de medicina, però en la major part de carreres es quedà en el 5.

Divisions administratives

Des del 1985, la Universitat de Barcelona es subdivideix en cinc divisions autònomes corresponents a cinc àrees genèriques de coneixement, amb la finalitat de millorar la governabilitat de la Universitat i evitar la seva desintegració en diverses universitats més petites. Aquestes divisions es subdivideixen en facultats que, a la vegada, són dividides en departaments. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i òrgans propis d'autogovern. Actualment existeixen a la UB 35 facultats i 100 departaments.

Professors destacats

- Roger Alier, musicòleg.
- Antoni Badia i Margarit, filòleg.
- Fabián Estapé, economista i rector de la UB.
- Ramon Margalef, ecòleg.
- Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor.
- Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
- Carme Riera Guilera, escriptora.
- Santiago Ramón y Cajal, metge, Premi Nobel de Medicina.
- Bartomeu Robert i Yarzábal, metge, conegut també com el Dr. Robert.
- Esteban Terradas i Illa, Doctor en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; i Enginyer Industrial.

Alumnes destacats

- Roger Alier, musicòleg especialitzat en òpera.
- Julio Anguita González, polític andalús.
- Carlos Barral, editor.
- Anna Birulés, ministra espanyola de ciència i tecnologia.
- Francesc Cambó i Batlle, polític.
- Jordi Carbonell i de Ballester, polític i filòleg.
- Josep-Lluís Carod-Rovira, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya.
- Joan Clos i Matheu, alcalde de Barcelona.
- Josep Comas i Solà, astrònom.
- Lluís Companys i Jover, advocat laboralista, alcalde de Barcelona, ministre espanyol de Marina, president del Parlament de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya.
- Joan Coromines i Vigneaux, lingüista.
- Fabián Estapé, economista, impulsor dels plans d'estabilització econòmica durant el franquisme i rector de la Universitat de Barcelona.
- Jaume Ferran i Clua, metge, bacteriòleg.
- Josep Ferrater Mora, filòsof.
- Jaime Gil de Biedma, poeta.
- Federico Jiménez Losantos, periodista aragonès.
- Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
- Joan Maragall, poeta.
- Ramon Margalef, ecòleg.
- Joan Massagué, oncòleg, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació.
- Joan Oró, bioquímic.
- Júlia Otero, periodista.
- Eugeni d'Ors, escriptor, polític i filòsof.
- Anibal Ramos, polític espanyol.
- Joan Reventós i Carner, polític.
- Àngel Ros i Domingo, polític.
- Josep Pla, escriptor.
- Josep Piqué, economista, ministre espanyol d'Indústria i d'afers exteriors.
- Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya.
- Carme Riera Guilera, escriptora.
- Narcís Serra i Serra, alcalde de Barcelona, economista, ministre espanyol de defensa i president de Caixa Catalunya.
- Antoni Siurana i Zaragoza, polític.
- Josep Trueta i Raspall, metge
- Josep Bargalló, conseller primer de la Generalitat de Catalunya.

Altres

La Universitat de Barcelona és membre del Grup Coïmbra i de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives.

Enllaços externs

- [http://www.ub.edu/homeub/welcome.html Universitat de Barcelona]
- [http://www.coimbra-group.be Coimbra Group] (una xarxa d'universitats punteres europees) Categoria:Barcelona Categoria:Universitats de Catalunya

Dret

El Dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes.

Concepte

Origen

Contingut

Enllaços relacionats

Vegeu: Abús Dret català Categoria:Dret ja:法 (法学) simple:Law th:กฎหมาย

Franquisme

El franquisme va ser el règim polític vigent a Espanya entre 1939 i 1975, basat en el lideratge del General Francisco Franco Bahamonde.

Història

Acabada la Guerra Civil Espanyola amb la victòria dels autoanomenats nacionals, Franco va passar a ser cap d'Estat, proclamant-se Caudillo de España por la gracia de Dios. En els primers anys, el règim franquista va dur a terme una repressió brutal contra els adversaris, va donar suport a Hitler i Mussolini, i va practicar una política econòmica autàrquica que va alentir el desenvolupament de l'estat. Més endavant, el règim va establir contactes amb Estats Units, i va canviar de política econòmica. Els anys 60 es van desenvolupar per un increment notable del nivell de vida de la població en general (desarrollismo), si bé el nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera. El franquisme com a règim polític es va acabar amb la mort de Franco, que va ser succeït pel rei Joan Carles I d'Espanya com a cap d'estat. La transició cap a un sistema polític basat en una democràcia parlamentària va ser relativament suau.

Ideologia

Ideològicament, el franquisme es basava en el feixisme, adaptat a Espanya pel moviment falangista. Les obsessions del règim franquista van ser la unitat nacional espanyola, el catolicisme, l'anticomunisme, i el racisme contra els jueus. Tot i que el règim es va autodefinir com a democràcia orgànica, no es pot considerar que fos democràtic, en comparació a les democràcies parlamentàries de l'època. Cal definir-lo més aviat com a dictadura o règim autoritari.

El franquisme avui

Hi ha grups reduïts d'ultradreta que es declaren franquistes i reivindiquen obertament el règim franquista. Aquests grups defensen una visió de la Història d'Espanya coherent amb la que propagava el franquisme. D'altra banda, tenint en compte que el règim va controlar l'educació durant 40 anys, que la transició cap a la democràcia va ser gradual, i que hi va haver una amnistia general per tots els integrants o col·laboradors del règim franquista, hi ha qui argumenta que el franquisme com a fet social va perdurar a Espanya molt més enllà del 1975 (l'anomenat franquisme sociològic). Òbviament això es objecte de controvèrsia, i de fet l'ús del terme franquista de manera derogatòria ha estat relativament habitual en el debat polític en els darrers anys. categoria:Franquisme categoria:Política

Nacionalisme català

del 1585.]] El catalanisme, o nacionalisme català, és el moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política i cultural de Catalunya o els Països Catalans. Segons Joan Fuster Hi ha "catalanistes" perque hi ha "espanyolistes" [http://ca.wikiquote.org/wiki/Joan_Fuster], i de fet el catalanisme apareix segles després de la persecució contínua dels drets catalans, com ara els Decrets de Nova Planta, el Tractat dels Pirineus i la prohibició del català, pels successius intents fracassats unificadors per part de Castella. Generalment, els partits o individus que es declaren catalanistes, o nacionalistes catalans, solen considerar que Catalunya, o els Països Catalans, son una nació, que mereix un cert grau d'autonomia política, o fins i tot la independència. El naixement del catalanisme polític a Catalunya es sol situar a les Bases de Manresa (1898) amb les que Catalunya entra a Història Contemporània.

Vegeu també

- Drets històrics
- Espanyolisme categoria:Política categoria:Països Catalans Categoria:Història Contemporània de Catalunya

1976

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 8 de febrer - Barcelona: s'hi fa una gran manifestació amb el lema de "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia".
- 13 d'abril - València: s'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
- 23 d'abril - Barcelona: s'hi publica el primer número del diari "Avui".
- 4 de juny - Palma (Mallorca): s'hi signa el Pacte Autonòmic de les illes Balears.
- 5 de setembre - Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català, des de la guerra del 36.
- 16 de setembre - Perpinyà (el Rosselló): hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana després de l'ocupació de la Catalunya del Nord per França el 1659.
- 15 de desembre - Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Llei per a la Reforma Política.
- 28 de novembre - l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà): s'hi celebra el primer congrés de la Unió de Pagesos. :MÓN
- 1 de gener - Veneçuela: el govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
- 3 de març - Vitòria (el País Basc): essent ministre de Governació Manuel Fraga, hi moren cinc persones i més d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'església de San Francisco (fets de Vitòria de 1976).
- 1 d'abril - EUA: s'hi funda Apple Computer Company.
- 3 de setembre - el planeta Mart: la nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 15 de febrer - Torrelavega (Cantàbria, Espanya): Óscar Freire, ciclista espanyol.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 9 de setembre - Pequín (la Xina): Mao Zedong (毛澤東: nom també adaptat a les llengües occidentals com Mao Tse-Tung), polític xinès, president del país (n. 1893).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1976年 ko:1976년 ms:1976 simple:1976 th:พ.ศ. 2519

1977

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 3 de maig - Catalunya: el govern espanyol legalitza el PSUC.
- 1 d'agost - Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.
- 11 de setembre - Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària a favor de l'Estatut.
- 29 de setembre - Catalunya: el govern espanyol hi restaura la Generalitat (Generalitat provisional).
- 23 d'octubre - el Prat de Llobregat (el Baix Llobregat): el president Tarradellas hi arriba procedent de l'exili.
- 30 de novembre - Reus (el Baix Camp): Els Joglars estrenen La Torna al Teatre Bartrina.
- 2 de desembre - Barcelona: l'autoritat militar fa empresonar Albert Boadella, director d'Els Joglars, en considerar que La Torna no s'ajusta al permís concedit.
- 6 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el primer Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya de després del franquisme. :MÓN
- 24 de gener - Madrid (Espanya): un escamot d'utradreta assassina 5 advocats laboralistes de CCOO.
- 10 de març - Ithaca (Nova York, EUA): un equip d'astrònoms de la Universitat de Cornell, encapçalats per James L. Elliot, confirmen l'existència d'anells al voltant del planeta Urà.
- 25 de març – l'Argentina: el general Alejandro Lanusse n'és designat president.
- 27 de març - Los Rodeos (Tenerife, illes Canàries): dos Boeing 747 xoquen en una pista de l'aeroport i provoquen la mort de 583 persones.
- 1 d'abril - Espanya: el govern suprimeix la Secretaría General del Movimiento.
- 1 d'abril - Espanya: el govern autoritza la llibertat de sindicació d'empresaris i treballadors.
- 9 d'abril - Espanya: per sorpresa (era dissabte sant), el govern legalitza el PCE.
- 11 d'abril - Espanya: Gabriel Pita da Veiga y Sanz, ministre de Marina, dimiteix arran de la legalització del PCE dos dies abans.
- 30 d'abril - Espanya: el govern signa els pactes internacionals de drets civils, polítics, econòmics i socials, que inclouen el de llibertat sindical i el de negociació col·lectiva.
- 11 de maig - Espanya: el govern ratifica els pactes internacionals signats el dia 30 d'abril.
- 2 de juny - Espanya: el govern deroga la sindicació obligatòria al sindicat vertical franquista.
- 4 de juny - Nederland (Colorado, USA): a Caribou Studios, Supertramp graven Even in the Quietest Moments, que conté el seu èxit Give a Little Bit.
- 15 de juny - Espanya: s'hi celebren les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República: UCD les guanya amb majoria relativa.
- 4 de juliol - Espanya: Adolfo Suárez jura el càrrec de president del govern per segona vegada.
- 25 d'octubre - Madrid (Espanya): el govern i els partits parlamentaris (amb l'aquiescència dels sindicats, CCOO i UGT) hi signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democràcia || Maynard (Massachusetts, EUA): la Digital Equipment Corporation presenta la computadora VAX.
- 27 d'octubre - Madrid (Espanya): el Parlament ratifica els Pactes de la Moncloa, signats dos dies abans.
- 29 de novembre - seu de les Nacions Unides (Nova York): les Nacions Unides trien aquesta data com a Dia internacional de solidaritat amb Palestina.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 d'abril - Nador (el Marroc): Laila Karrouch, escriptora catalana d'origen berber. :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 de gener - Barcelona: Josep Trueta, metge traumatòleg català (n. 1897). :MÓN
- 4 de març - Cali (Colòmbia): Andrés Caicedo, escriptor colombià (n. 1951).
- 4 d'agost - Madrid (Espanya): Antonio Lugo Machín conegut com Antonio Machín, cantant espanyol d'origen cubà (n. 1903 o 1904).
- 16 d'agost - Memphis (Tennessee, EUA): Elvis Aaron Presley conegut com Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc (n. 1935).
- 19 d'agost - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Julius Henry Marx conegut com Groucho Marx, actor de cinema i humorista estatunidenc (n. 1890).
- 14 d'octubre - La Moraleja (Madrid, Espanya): Harry Lillis Crosby, conegut com Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc (n. 1903).
- 25 de desembre – Corsier-sur-Vevey (Lausana, Suïssa): Charles Spencer Chaplin, conegut com Charles Chaplin (i popularment també com Charlot, el seu principal personatge), actor de cinema estatunidenc d'origen anglès (n. 1889).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1977 ja:1977年 ko:1977년 simple:1977 th:พ.ศ. 2520

PSOE

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) és el segón Partit polític més antic d'Espanya, superat només pel Partit Carlista, (fundat el 1833). És un partit social demòcrata. Forma part del Partit Socialista Europeu.

Història i ideologia

Es fundà clandestinament a Madrid, el 2 de maig de 1879, al voltant d'un nucli d'intel·lectuals i obrers, fonamentalment tipògrafs, encapçalats per Pablo Iglesias. El propòsit era representar els interessos de les noves classes treballadores nascudes de la revolució industrial i ha estat canviant la seua base teòrica des de la seua fundació, adaptant-se a les circumstàncies històriques de l'entorn europeu i estatal. No obstant, va ser dels últims partits socialistes europeus en abandonar les tesis marxistes (Congrés de 1979), de la mà del llavors secretari general Felipe González Márquez, esdevenint un partit socialdemòcrata. socialdemòcrata]] El 1982 guanyà les eleccions generals i el seu líder, Felipe González Márquez, accedí a la presidència del govern. Repetiren triomf electoral els anys 1986, 1989 i 1993, sempre amb Felipe González al capdavant, si bé el 1993 no aconseguiren majoria absoluta i pactaren amb Convergència i Unió per tal de mantenir el govern. El 1996 perderen les eleccions generals i es convertiren en el principal partit de l'oposició. Situació que es repetí en la convocaria electoral de l'any 2000. En les eleccions generals del 2004 el PSOE, ara amb Jos%C3%A9_Luis_Rodr%C3%ADguez_Zapatero al capdavant, guanyà les eleccions i recuperà el govern.

Enllaços Externs

- [http://www.psoe.es Plana web del PSOE] Categoria:Socialisme Categoria:Partits polítics d'esquerres Socialista ja:スペイン社会労働党 ko:에스파냐 노동자 사회주의 당

Josep Tarradellas

Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas
Ordre:	125è President de la Generalitat de Catalunya
Temps en el càrrec:	7 d'agost de 1954 - 24 d'abril de 1980
Predecessor:	Josep Irla i Bosch
Successor:	Jordi Pujol i Soley
Data de naixement:	19 de febrer de 1899
Lloc de naixement:	Cervelló, Baix Llobregat
Data de la mort:	10 de juny de 1988
Lloc de la mort:	Barcelona
Partit:	ERC

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 - Barcelona, 1988) va ser un politic català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980. Tarradellas va esdevenir secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. També va ser diputat a les corts espanyoles, i conseller de Sanitat de la Generalitat durant la presidència de Francesc Macià, i conseller de Serveis Públics, Economia i Cultura durant la Guerra Civil espanyola. Exiliat a França des de 1939, va esdevenir president de la Generalitat el 1954, després de la dimissió de Josep Irla. El 1977, ja mort Franco, es va trobar amb el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, per negociar el restabliment de la Generalitat, que va tenir lloc el 1977. Va retornar a Catalunya i va ser rebut per una multitud a Barcelona. La seva frase [http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/7864/jt-jsa.wav "Ja sóc aquí"] ha quedat a la història del país. Va presidir el govern provisional de la Generalitat fins a l'abril de 1980, quan Jordi Pujol va ser elegit President.

Enllaços externs

- [http://lletres.net/pla/platar.html Josep Tarradellas per Josep Pla (un Homenot)]
- [http://www.diba.es/ladiputacio/organs/historia_presidents.asp Presidents de la Diputació de Barcelona] Tarradellas i Joan, Josep Tarradellas i Joan, Josep Tarradellas i Joan, Josep

1980

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 18 de febrer - Barcelona: s'hi presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
- 20 de març - Catalunya: s'hi celebren les primeres eleccions al Parlament des del temps de la República; Heribert Barrera en serà elegit president i Jordi Pujol esdevindrà president de la Generalitat.
- 12 de maig - Barcelona: Mercè Rodoreda rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
- 16 de desembre - Barcelona: al casino de l'Aliança del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra. :MÓN
- 28 de febrer - Andalusia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.
- 11 de setembre - Xile: s'hi aprova en referèndum la nova Constitució imposada pel règim de Pinochet.
- 21 de desembre - Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 21 de març - Porto Alegre (el Brasil): Ronaldo de Assis Moreira, conegut com Ronaldinho Gaúcho, futbolista brasiler).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 27 de gener - Palma (Mallorca): Llorenç Vilallonga, escriptor mallorquí. :MÓN
- 29 d'abril - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Alfred Hitchcock, director de cinema anglès.
- 4 de maig - Ljubljana (Eslovènia): Josip Broz, conegut com Tito, militar i polític croata, president de Iugoslàvia.
- 8 de desembre - Nova York (EUA): John Lennon, músic anglès, component de The Beatles, assassinat per Mark Chapman.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1980 ja:1980年 ko:1980년 ms:1980 simple:1980 th:พ.ศ. 2523

Presidència de la Generalitat de Catalunya

Encara que el seu paper ha canviat al llarg del temps, actualment el President de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya d'entre els seus diputats i és nomenat pel rei. El President és la més alta representació de la Generalitat de Catalunya.

Llistat de presidents de la Generalitat de Catalunya

(numerats, R indica que va repetir en el càrrec; cronològic, segons l'any d'investidura) __NOTOC__ Segle XIV - Segle XV - Segle XVI - Segle XVII - Segle XVIII - Segle XX - Segle XXI

Segle XIV

- 1. Berenguer de Cruïlles (1359)
- 2. Romeu Sescomes (1363)
- 3. Ramon Gener (?)
- 4. Bernat Vallès (1366)
- R. Romeu Sescomes (1375)
- 5. Joan I d'Empuries (1376)
- 6. Guillem de Guimerà i d'Abella (1376)
- 7. Galceran de Besora i de Cartellà (1379)
- 8. Felip d'Anglesola (1380)
- 9. Pere de Santamanç (1381)
- 10. Arnau Descolomer (1384)
- 11. Miquel Sanjoan (1389)
- 12. Alfons de Tous (1396)

Segle XV

- 13. Marc de Villalba (1413)
- 14. Andreu Bertran (1416)
- 15. Joan Desgarrigues (1419)
- 16. Dalmau Cartellà (1422)
- 17. Felip de Malla (1425)
- 18. Domènec Ram (1428)
- R. Marc de Villalba (1431)
- 19. Pere de Palou (1434)
- 20. Pere de Darnius (1437)
- 21. Antoni d'Avinyó (1440)
- 22. Jaume de Cardona (1443)
- 23. Pero Ximènez d'Urrea (1446)
- 24. Bertran Samasó (1449)
- 25. Bernat Guillem Samasó (1452)
- 26. Nicolau Pujades (1455)
- 27. Antoni Pere Ferrer (1458)
- 28. Manuel de Montsuar i Mateu (1461)
- 29. Francesc Colom (1464)
- 30. Ponç Andreu de Vilar (1467)
- 31. Miquel Samsó (1470)
- 32. Joan Maurici de Ribes (1473)
- 33. Miquel Delgado (1476)
- 34. Berenguer de Sos (1479)
- 35. Pere de Cardona (1482)
- 36. Ponç Andreu de Vilar (1485)
- 37. Juan Payo Cuello (1488)
- 38. Joan de Peralta (1491)
- 39. Francí Vicenç (1494)
- 40. Pedro de Mendoza (1497)
- 41. Alfons d'Aragó (1500)

Segle XVI

- 42. Ferrer Nicolau de Gualbes (1503)
- 43. Gonzalo Fernandez de Heredia (1504)
- 44. Lluís Desplà i d'Oms (1506)
- 45. Jordi Sanç (1509)
- 46. Joan d'Aragó (1512)
- 47. Jaume Fiella (1514)
- 48. Esteve de Garret (1515)
- 49. Bernat de Corbera (1518)
- 50. Joan Margarit i de Requesens (1521)
- 51. Lluís de Cardona i Enriquez (1524)
- 52. Francesc de Solsona (1527)
- 53. Francesc Oliver i de Boteller(1530)
- 54. Dionís de Carcassona (1533)
- 55. Joan Pasqual (1536)
- 56. Jeroni de Requesens i Roís de Liori (1539)
- 57. Miquel Puig (1542)
- 58. Jaume Caçador (1545)
- 59. Miquel d'Oms i de Sentmenat (1548)
- 60. Onofre de Copons i de Vilafranca (1551)
- 61. Miquel de Ferrer i de Marimon (1552)
- 62. Joan de Tormo (1552)
- 63. Miquel de Tormo (1553)
- 64. Francesc Jeroni Benet i Franc (1554)
- 65. Pere Angel Ferrer i Despuig (1557)
- 66. Ferran de Lloaces i Peres (1559)
- 67. Onofre Gomis (1563)
- 68. Francesc Giginta (1566)
- 69. Benet de Tocco (1569)
- 70. Jaume Cerveró (1572)
- 71. Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1575)
- R. Benet de Tocco (1578)
- 72. Rafael d'Oms i Llull (1581)
- 73. Jaume Beuló (1584)
- 74. Francesc Oliver de Boteller (1587)
- 75. Jaume Caçador i Claret (1590)
- 76. Miquel d'Agullana i de Miquel (1593)
- 77. Francesc d'Oliver de Boteller (1596)
- 78. Francesc Oliveres (1598)
- 79. Jaume Cordelles i Oms (1599)

Segle XVII

- 80. Bernat de Cardona i Queralt (1602)
- 81. Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai (1605)
- 82. Onofre d'Alentorn i de Botella (1608)
- 83. Francesc de Santjust i de Castre (1611)
- 84. Ramon d'Olmera i Alemany (1614)
- 85. Miquel d'Aimeric (1616)
- 86. Lluís de Tena (1617)
- 87. Benet de Fontanella (1620)
- 88. Pere de Magarola i Fontanet (1623)
- 89. Francesc Morillo (1626)
- 90. Pere Antoni Serra (1629)
- 91. Esteve Salacruz (1632)
- 92. Garcia Gil Manrique i Maldonado (1632)
- 93. Miquel d'Alentorn i de Salbà (1635)
- 94. Pau Claris i Casademunt (1638)
- 95. Josep Soler (1641)
- 96. Bernat de Cardona i de Raset (1641)
- 97. Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç (1644)
- 98. Andreu Pont (1647)
- 99. Paolo de Rosso (1650)
- 100. Francesc Pijoan (1654)
- 101. Joan Jeroni Besora (1656)
- 102. Pau d'Àger i d'Orcau (1659)
- 103. Jaume de Copons i de Tamarit (1662)
- 104. Josep de Magarola i de Grau (1665)
- 105. Joan Pagès i Vallgornera (1668)
- 106. Josep de Camporrells i de Sabater (1671)
- 107. Esteve Mercadal i Dou (1674)
- 108. Alfonso de Sotomayor (1677)
- 109. Josep Sastre i Prats (1680)
- 110. Baltasar de Muntaner i de Sacosta (1683)
- 111. Antoni de Saiol (1686)
- 112. Benet Ignasi de Salazar (1689)
- 113. Antoni de Planella i de Cruïlles (1692)
- 114. Rafael de Pinyana i Galvany (1695)
- 115.