:: wikimiki.org ::
| Jocs Olímpics De 1992 |
Jocs Olímpics de 1992Els Jocs Olímpics de 1992 o Jocs Olímpics de Barcelona'92, són els Jocs Olimpics celebrats a la ciutat de Barcelona, l'estiu de 1992.
1992
La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al que posteriorment, se li va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona a l'any 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana.
Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà l'Anella Olímpica, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp de hoquei de Pau Negre , el Palau Sant Jordi, l'edifici de l'INEF i d' altres instal·lacions.
També es constuïren noves inastal·lacions arreu de la ciutat com el poliesportiu de l'Espanya Industrial al barri d'Hostafrancs on es desenvoluparen les competicions d'halterofilia.
Els es vàren caracteritzar per la seva descentralització en diferents sub-seus properes a la ciutat i van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món.
Per aquest motiu es construïren diferents viles olímpiques per als atletes, al Poble Nou, Montigalà (Badalona), entre altres.
Subseus dels Jocs de Barcelona:
- Badalona de bàsquet
- Banyoles de rem
- Castelldefels de rem
- Granollers d'handbol
- Mollet del Vallès de tir olímpic.
- Reus d'hoquei sobre patins.
- Seu d'Urgell de piragüisme
- Sabadell
- Terrassa de l'hoquei herba
- Vic de hoquei patins
entre d'altres
l'Estadi Olímpic
L'any 1998 el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar la categoria cinc estrelles a l'Estadi Olímpic de Montjuïc posteriorment anomenat de Lluís Companys a proposta dels joves del sindicat de Comissions Obreres (CC.OO.), per la que es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental. Aquesta instal·lació està preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i socials amb un aforament de 54.000 espectadors per als actes esportius i fins a 68.000 espectadors per a concerts.
Velòdrom d'Horta
Velòdrom olímpic, situat al barri d'Horta de Barcelona, al costat de la Ronda de Dalt.
Categoria:Jocs Olímpics
Categoria:Competicions esportives a Catalunya
Barcelona
m
m
m
Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.
Emplaçament geogràfic
Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès.
El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat.
La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).
Història
Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans.
En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants
Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal
A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya.
Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929.
L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.
Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.
Esdeveniments
- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona
Districtes i barris
Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística.
Ildefons Cerdà
Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar
Llocs d’interès
Barri antic
Diagonal Mar
Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial.
L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic.
----
Montjuïc
La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell.
També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec).
----
Poble Sec
Ciutadella
El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal.
D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.
----
Arc de Triomf
Port Olímpic
Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum
----
Maremàgnum
L'Eixample
L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista.
No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles.
La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample.
Antoni Gaudí
----
Antoni Gaudí
Passeig de Gràcia
Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera".
La Pedrera
----
La Pedrera
Parc Güell
El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny.
En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.
Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona
Gran Teatre del Liceu de Barcelona
Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona
Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (La Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell
Esport
Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el número de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98,600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, amb el seu nom complet: Reial Club Deportiu Espanyol.
Transport
A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior.
Barcelona és un centre important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies de Barcelona. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves línies: el Trambaix i el Trambesòs.
Pàgines relacionades
- Comtat de Barcelona
- Llistat d'alcaldes de Barcelona
Enllaços externs
- [http://www.bcn.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.geocities.com/medit1976/index.htm Arquitectura Barcelona] - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània
Categoria:Barcelona
ja:バルセロナ
ko:바르셀로나
simple:Barcelona
1992 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 15 de març - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament de Catalunya; CiU les guanya amb majoria absoluta.
- 20 de maig - Londres (Anglaterra): el Futbol Club Barcelona guanya a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova.
- 25 de juliol - Barcelona: s'hi inaguren els Jocs Olímpics.
- 9 d'agost - Barcelona: s'hi clausuren els Jocs Olímpics.
:MÓN
- 1 de gener - l'Argentina: el peso hi substitueix l'austral com a moneda.
- 11 de setembre - el Pakistan i nord de l'Índia: fortes tempestes monzòniques hi causen la mort d'un parell de milers de persones.
- 28 de setembre - Katmandú (el Nepal): s'hi estavella un Airbus-300 pakistanès i en moren els 167 passatgers i tripulants.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 21 de juny - Sueca (l'Horta): Joan Fuster, escriptor valencià.
:MÓN
- 21 de desembre - Londres (Anglaterra): Nathan Milstein, viloninista ucraïnès.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1992
ja:1992年
ko:1992년
simple:1992
th:พ.ศ. 2535
Estadi Olímpic de Montjuïc
L'Estadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, es troba situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Fou projectat per l'arquitecte Domènech i Roura i inaugurat l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. L'any 1957 va acollir l'única final de la Copa d'Espanya de futbol que ha enfrontat al Futbol Club Barcelona i al Reial Club Deportiu Espanyol, els dos equips més importants de la ciutat comtal.
A la dècada dels seixanta fou infrautilizat i les seves graderies començaren a evidenciar preocupants símptomes de ruïna. La celebració a Barcelona del Jocs Olímpics de 1992 permeteren la seva remodelació a càrrec de l'equip d'arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé i amb la participació de l'italià Gregotti.
Va ésser renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana.
Fou buidat, i rebaixat el nivell de la pista i només se'n conservaren les façanes exteriors i s'alçaren unes noves graderies amb un aforament total de 70.000 espectadors.
El 1989 fou reinaugurat amb motiu de la Copa del Món d'Atletisme, tres anys abans dels Jocs, i va ser testimoni de les cerimonies d'inauguració i de cloenda dels Jocs Olímpics de 1992.
L'any 1997 el Reial Club Deportiu Espanyol hi passà a jugar els seus partits després d'abandonar el camp de Sarrià. Anteriorment,
la Unió Esportiva Sant Andreu hi havia jugat la temporada 1991/92.
L'any 1998 el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar la categoria cinc estrelles a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, per la que es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental. Aquesta instal·lació està preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i socials amb un aforament de 54.000 espectadors per als actes esportius i fins a 68.000 espectadors per a concerts.
Forma part l'Anella Olímpica que amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà al seu voltant, formada per les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i d'altres instal·lacions.
Categoria:Estadis de Catalunya
Categoria:Instal·lacions esportives de Barcelona
Categoria:Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
1929 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 19 de maig - Barcelona: s'inaugura l'Exposició Universal a Montjuïc.
([http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:BarcelonaExpositionPanorama.1929.ws.jpg Imatge]).
:MÓN
- 1 de gener - Nicaragua: el general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.
- 17 de gener - Nova York (EUA): Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari Evening Journal.
- 11 de febrer - Roma (Itàlia): la Santa Seu i l'estat italià hi signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà.
- 11 de setembre - el Canal de la Mànega: Juan de la Cierva el creua amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
- 28 de setembre - Praga (Txèquia): s'hi inaugura la catedral de Sant Vit.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 4 d'agost - el Caire (Egipte) [o Gaza o Jerusalem (Palestina) segons altres fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, president de la Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país.
- 12 de novembre - Filadèlfia (Pennsilvània, EUA: Gracia Patricia Kelly, coneguda com Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mònaco.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 19 de juny - Adolf Bertran, polític republicà valencià.
- 6 d'agost - Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta, mestre en Gai Saber el 1900.
- 22 de novembre - Barcelona: Jaume Ferran i Clua metge i bacteriòleg català, inventor, el 1884, de la primera vacuna antibacteriana de la Història (contra el còlera).
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1929年
ko:1929년
ms:1929
simple:1929
th:พ.ศ. 2472
Palau Sant Jordi::Aquest article és sobre l'Estadi de Montjuïc (Barcelona). Per a l'edifici de la Generalitat de Catalunya vegeu el Palau de la Generalitat de Catalunya.
El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït en motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Va estar enllestit l'any 1990, dos anys abans de l'esdeveniment. El seu arquitecte va ser el japonès Arata Izosaki. El Palau, emplaçat a la muntanya de Montjuïc, sobre un antic abocador d'escombraries, va ser concebut com un espai polivalent on a més de les competicions esportives si desenvolupen espectacles diversos.
Vegeu també
- Palau (desambiguació)
Categoria:Estadis de Catalunya
Categoria:Instal·lacions esportives de Barcelona
Categoria:Bàsquet
Espanya IndustrialL'Espanya Industrial S.A. era una empresa tèxtil que es va fundar a Madrid l'any 1847 per la família igualadina Muntadas.
Història
La fàbrica fou construïda al límit entre els municipis de Sants i Barcelona, al barri d'Hostafrancs, en l'indret conegut com l'Olivera Rodona, on la família posseïa un prat d'indianes. L'any 1853 estava a ple rendiment.
La fàbrica fou sempre una de les més modernes, dedicada al filat, teixit i estampat de cotó, amb una famosa producció de panes i de paper per relligar. A més de les instal·lacions industrials comptava amb diversos equipaments per els seus treballadors: guarderia, menjador social, instal·lacions esportives.
L'Espanya Industrial es coneixia amb el nom del Vapor Nou en contraposició al nom que rebia l'altre gran indústria tèxtil instal·lada a l'antic municipi de Sants, el Vapor Vell.
A finals de la dècada dels seixanta, al segle XX, l'empresa traslladà la seva producció a Parets del Vallés.
Nou ús del solar
L'any 1985, després d'un seguit de reivindicacions veïnals el solar que deixà l'antiga fàbrica es convertí en habitatges i un gran parc que dú el nom de parc de l'Espanya Industrial conservant de les antigues instal·lacions l'actual Centre cívic del Casinet d'Hostafrancs, l'actual Escola bressol Pau, l'edifici anomenat la Casa del Mig on avui en dia hi ha equipaments municipals i els bosc de platans d'ombra que formen el cos central de l'actual parc.
En motiu dels Jocs Olímpics d'estiu 1992 s'hi construí el Poliesportiu de l'Espanya Industrial que va allotjar les proves d'halterofila.
Enllaços externs
- [http://www.casinet.org Centre cívic Casinet d'Hostafrancs]
- [http://www.bcn.es/sants-montjuic Districte de Sants-Montjuïc]
categoria:Empreses d'Espanya
Badalona
Badalona és una ciutat catalana de l'Àrea Metropolitana de Barcelona situada a l'extrem nord de la comarca del Barcelonès. És la tercera població de Catalunya en nombre d'habitants després de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat
Història
Les restes humanes més antigues trobades a Badalona es remunten als anys 3500-2500 a C.
Els romans hi instal·laren un centre militar que anomenaren Baetulo al segle III a C.
Esports
L'any 1992 Badalona va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat de bàsquet. El bàsquet és precisament l'esport més popular del municipi badaloní i el Club Joventut de Badalona, popularment anomenat La Penya, l'equip més prestigiós.
Enllaços externs
- [http://www.aj-badalona.es/ Ajuntament de Badalona]
- [http://www.elbadiu.net/ elbadiu.net | El portal de Badalona]
- [http://www.badalonaopina.com/ badalonaopina.com | Badalona Opina]
- [http://www.badabit.org/ badabit.org | Badalona Bitácola]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801550006&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08015 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Barcelonès
BàsquetEl bàsquet (o basquetbol) és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
Història
El nordamericà de Massachusetts James A. Naismith és considerat com el pare i l'inventor del bàsquet. Aquest professor d'educació física, es va inventar un joc que consistia en fer passar una pilota per dintre un cèrcol. Esport de conjunt que va tenir el seu primer reglament l'any 1891. Ràpidament s'estengué per tota l'Amèrica del Nord i aviat es professionalitzà. Els soldats nordamericans que combatiren en la Primera Guerra Mundial l'exportaren a Europa i l'any 1936 va ser ja admès com a esport olímpic.
L'esculapi Eusebi Millán, coneixedor d'aquest esport arrell de la seva estada a Cuba fou l'introductor del bàsquet a Catalunya l'any 1922. El 1924 es creà la Federació Catalana de Basquetbol.
El primer campionat de Catalunya, format per una lliga de 8 equips disputada el 1923 la va guanyar Societe Patrie. El 1924 va guanyar l'Europa. El 1925 va guanyar el Futbol Club Martinenc. El 1926 va tornar a guanyar l'Europa. El 1927 torna a guanyar el Martinenc i el 1928 el Laietà per primera vegada.
La selecció catalana disputa el seu primer partit el 25 de març de 1927 al camp de futbol del FC Gràcia, contra l'equip argentí de l'Hindú de Buenos Aires. Aquests últims es van emportar la victòria per 16-50 en un encontre on el resultat va ser el menys important, doncs en realitat el partit va significar un moment clau en el coneixement del bàsquet a Catalunya
Badalona es va convertir ben aviat en la localitat catalana on més popularitat i tirada obtingué el bàsquet. El primer equip català de renom conegut fou el Club Esportu Laietà i posteriorment altres equips com el Joventut de Badalona, el Picadero H.C. de Barcelona i la secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona foren els principals equips catalans que disputaren els primers campionats de lliga espanyol enfrontant-se a conjunts com el Real Madrid, l'Estudiantes del col.legi Ramiro de Maeztu de Madrid o la Societat Deportiva Kas de Bilbao.
Posteriorment, el Sant Josep de Badalona, el Círcol Catòlic de Badalona, la Unió Deportiva Recreativa de Pineda, el Bàsquet Manresa, el Club de Bàsquet Granollers i, més recentment, el Club Bàsquet Girona i el Club Bàsquet Lleida han estat també equips d'èlit del bàsquet espanyol competint aquests últims en la Lliga ACB (Associació de Clubs de Bàsquet).
En la màxima competició europea cal destacar que dos equips catalans han aconseguit ser-ne campions: el Joventut de Badalona el 1994 i la seccíó de bàsquet del FC Barcelona el 2003.
Pel que fa a jugadors catalans cal destacar-ne un parell per sobre de la resta per haver jugat en la NBA, es tracta de Pau Gasol (escollit número 3 del draft de la NBA) i Raul Lòpes.
En bàsquet femení caldria destacar l'equip Universitari, ara anomenat UB Barça després d'un acord de col·laboració amb el FC Barcelona. L'UB Barça ha estat un referent de la lliga feminina espanyola aconseguint diverses copes de la reina i diverses lligues.
Reglament
Lliga ACBInicialment un partit de bàsquet es dividia en dues parts de vint minuts cadascuna de temps real. Avui consta de quatre periodes de deu minut cadascun amb intervals de dos minuts entre el primer i el segon i el tercer i el quart i un descans de deu minuts entre el segon i tercer quart. La possessió de pilota per tirar a cistella és de vint-i-quatre segons mentre que anteriorment havia estat de trenta. Amb aquests canvis de regles el bàsquet FIBA va intentar apropar-se més al model nordamericà de la NBA del qual també va adoptar el llençament de tres punts des de mes ennllà d'una línia situada a 6,25 metres de la cistella.
La pilota de bàsquet és esfèrica amb uns circumferència de 75 a 80 centímetres i un pes aproximat d'uns 600 a 650 grams, en bàsquet femení es juga amb una pilota que pesa una mica menys i en minibasquet encara menys. Les infraccions directes s'anomenen faltes personals i un jugador és definitivament eliminat en comentre'n cinc. Algunes personals es sancionen amb tirs lliures que valen només un punt, mentre que les cistelles normals en valen dos.
Altres infraccions pròpies del basquet són:
- Les passes: No es poden donat tres passes sense botar la pilota
- Els dobles (o falta doble): No és permès de botar la pilota amb les dues mans. Si es bota i s'atura de botar.la en un moment donat, ja no es podrà tornar a fer-la botar, llevat que la toqui un altre jugador.
- La zona: No es pot romandre tres segons o més en la zona contrària.
El terreny de joc es un rectangle de 14 per 26 metres. Està dividit en dues meitats iguals. Al fons de cada costat hi han els cèrcols enlairats a una alçaria de 3,05 metres. Perpendicularment al cèrcol hi ha la línia de tirs lliures paral.lela a la línia de fons. La línia de personals és 5,80 metres de la cistella.
Enllaços
- [http://www.basquetcatala.com/ Bàsquet Català]
Categoria:Bàsquet
ja:バスケットボール
ko:농구
simple:Basketball
Rem
- Esport; El rem és un esport nàutic.
- Transport: El rem és una eina que s'utilitza per a impulsar embarcacions.
- Música; R.E.M. és un grup de musica format al 1980 als Estats Units
- Física. El rem és una unitat de mesura de radiació ionitzant, en concret és la dosi equivalent de radiació.
Rem
- Esport; El rem és un esport nàutic.
- Transport: El rem és una eina que s'utilitza per a impulsar embarcacions.
- Música; R.E.M. és un grup de musica format al 1980 als Estats Units
- Física. El rem és una unitat de mesura de radiació ionitzant, en concret és la dosi equivalent de radiació.
Granollers
Granollers és la capital del Vallès Oriental i la ciutat més poblada de la comarca. La Porxada, edifici renaixentista que servia de llotja de gra, és l'edifici més emblemàtic. Al carrer de Corró trobem l'antic hospital de Sant Domènec, ara sala Francesc Tarafa, un exemple d'arquitectura gòtica restaurada. Granollers viu del comerç i de les indústries. Però a la part sud del terme, el paratge de Palou encara conserva zones agrícoles.
Vallès Oriental
Vallès Oriental
L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat d'handbol.
Enllaços externs
- [http://www.granollers.org Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.iesemt.com Pàgina web de l'Escola Municipal de Treball de Granollers]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=0809610007 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08096 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.granollerstv.com El canal de Televisió municipal de Granollers]
- [http://www.grajove.net Equipament Jove de Granollers]
Categoria:Vallès Oriental
HandbolL'handbol es un esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips de set jugadors cadascun, sis jugadors de camp i un porter, que miren d'introduir una pilota dins la porteria defensada per l'equip contrari.
L'handbol de set és el que es juga habitualment en l'actualitat, en un camp de 40 m de llargada per 20 m d'amplada. Les porteries fan 3 m d'amplada per dos d'alçada. Davant cada porteria hi ha una àrea delimitada per un semicercle que té el seu centre en casdascun dels pals de la porteria amb un radi de 6 m. Davant de la porteria, també a 6 m, els dos semicercles de cada pal s'uneixen per una recta. L'espai delimitat per aquesta àrea està reservat per al porter. Cap jugador de camp hi pot entrar de forma intencionada o per obtenir avantatge.
També existeix una modalitat d'hanbol d'onze, no gaire popular en l'actualitat.
Categoria:Esports d'equip
ko:핸드볼
ja:ハンドボール
Mollet del Vallès
Esports
L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.
Des de l'any 1987 i fins al 2003, Montserrat Tura i Camafreita va ser l'alcaldessa de Mollet del Vallès, pel PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya).
Enllaços externs
- [http://www.molletvalles.net/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=0812490004 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08124 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Vallès Oriental
Reus
Reus es un terme municipal i ciutat del Baix Camp, de 53 kilòmetres quadrats de superfície, situat a un màxim de 142 metres sobre el nivell del mar (114 mínim) al centre de la plana del Camp.
Dos antics termes formen part del actual terme de Reus: El Burgar i Mascalbó. Molt antigament també foren termes separats La Boella, Rubió, Territori de Tarragona i Les Comes d'Ulldemolins.
A les afores de la ciutat es trova l'Aeroport de Reus.
Aeroport de Reus
Hidrografia
Reus no te cap riu. Els principals barrancs son els de la Abeurada, Cinc Ponts, Roquís, la Boella, Escòrial i Pedret i les Rieres de la Quadra (que ve del terme d'Almoster), de la Selva, de Maspujols i del Pi del Burgar.
La ciutat
Pi del Burgar
El centre de la ciutat es la Plaça Prim. La Plaça de la Llibertat (abans dels Màrtirs), tot i que ha estat remodelada l’any 2003, no te la tirada de la primera. El nucli antic està entre els Ravals de Robuster, de Sant Pere, de Jesús, de Martí Folguera, del Pallol i de Santa Anna, zona coneguda com Tomb de Ravals. Un nucli mes modern està dins del perímetre de Riera Miró, Avinguda Sant Jordi, Carrer Dr. Robert, Passeig Mata, Passeig Sunyer, Plaça les Oques, Passeig Prim, Plaça Pastoreta, Avinguda La Salle, Avinguda Pere el Cerimoniós i Riera Aragó. Mes enllà d’aquestos límits la ciutat està en expansió.
L’ajuntament està a la Plaça del Mercadal. La policia està al Carrer Dr. Robert, prop de la Plaça Llibertat; els Jutjats tocant al centre comercial Carrefour (on hi un hotel modern); i la Policia municipal al Carrer Roser.
Existeixen pàrkings a la Plaça de Les Oques, Plaça de la Llibertat (actualment s’està ampliant), Plaça Prim i Plaça del Baluard. La resta son privats.
Entitats locals
- Cambra de Comerç de Reus
- Cambra de la Propietat urbana de Reus
- Unió de Botiguers de Reus
- Agrupació de Marxants
- Unió de Consumidors el Campanar
- Fira de Reus
- Unió Agrària Cooperativa
- Cooperativa comarcal d’avicultura
- Associació d’estudis reusencs
- Associació d’amics del ferrocarril de Reus (amb un petit parc temàtic)
- Colla Gegantera de Reus
- Nanos de Reus
- Els Ganxets de Reus (castellers)
- Els Xiquets de Reus (Castellers)
- El Bou de Reus
- Bravium Cultural (abans Acció Catòlica)
- Orfeó Reusenc
- Teatre Fortuny
- Teatre Bartrina
- Centre de Lectura (biblioteca privada)
- Círcol de senyors
- Borsa del Col·leccionista de Reus
- Grup Cultural de Misericòrdies de Reus
- Amics de Gaudí
- Fundació Pedrol Rius, Foment de l’Art i la Cultura
- Carrutxa
- Centre d'Amics de Reus
- Centre d'Estudis Comarcals J. Iglesias
- Òmnium Cultural de Reus
- Agrupació Fotogràfica de Reus
- Club del Còmic de Reus
- Amics de la Moto
- Grup Motos Clàssiques de Reus
- Amics del Cavall del Baix Camp
- Associació Pessebrista de Reus
- Club Bonsai Baix Camp
- Grup d'Afeccionats als Vehicles d'Època
- Grup Filatèlic i Numismàtic de Reus
- Unió Radioaficionats Espanyols
- Moto Automòbil Club Reus
- Club Natació Reus Ploms
- Reus Deportiu
- Club de Futbol Reddis
- Escola de Futbol la Pastoreta
- Centre Hípic Qmt Picados Mas de Tallapedra
- Agrupació Ciclista Veterans de Reus
- Agrupació Excursionista Catalunya de Reus
- Associació Catalana Esports per a Tothom de Reus.
- Associació d'Amics de l'Hoquei del Baix Camp
- C.D. Hokey
- Associació Esportiva Santuari
- CFAV Sol i Vista
- Club Arc Reus
- Club de Futbol Americà Imperials
- Club d'Escacs Amics de Reus
- Club Esportiu Legna Reus http://www.legnareus.org
- Club Esportiu de Minusvàlids Costa Daurada
- Club Esportiu Escuderia Costa Daurada
- Club Esportiu Suer
- Club Futbol Juroca
- Club Petanca Barri Fortuny
- Club Petanca Horts d'en Simó
- Club Reus Futbol Sala
- Club Tennis Reus Monterols
- Club d’Aeromodelisme de Reus
- Club Esportiu Despertaferro
- Societat d’Estudis i Esports Subaqüàtics de Reus
- Futbol Club Caça i Pesca
- Penya Barcelonista del Baix Camp
- Penya Blanc-Blava de Reus i Comarca
- Reial Aero Club de Reus
- Reusense Club Petanca
- Societat de Pescadors la Canya
- Unió Esportiva Barri Santes Creus
- Unió Esportiva Sagrada Família
- Unió Esportiva Sant Bernat
- Punt 6 Camp - Associació de Ràdio Músic Club (FM 104.0)
- Ràdio Jove del Barri Immaculada de Reus (FM 107.5)
- Radio Reus de la cadena Ser (FM 101.4)
- Canal Reus Televisió
La ciutat compta amb 8 jutjats, Registre Civil, 8 notaries, i 3 registres de la Propietat (un d’ells pels termes de Mont-roig i Cambrils)
Te 4 llars d’infants o parvularis, 16 centres de primària, 7 de secundaria, i dos facultats (Econòmiques i Empresarials, i Medicina i Ciències de la Salut) dependents de la Universitat Rovira i Virgili
Hi ha també escola d’art i disseny, escola oficial d’idiomes i escola d’adults.
La ciutat te 4 Teatres (Fortuny, Bartrina, Estable del Baix Camp i La Salle) i els Auditoris del Bravium i La Vitxeta. Te dos cinemes multisala i el cine club del Centre de Lectura.
Hi ha 2 Museus (el Salvador Vilaseca i el d’art i historia) i l’arxiu comarcal. Hi ha també sis sales d’art. La biblioteca principal es la del Centre de Lectura, però nomes es per socis; hi ha quatre petites biblioteques als centres cívics de districte.
També hi ha 2 dotzenes de bandes de musica, cobles i gralles, i la mateixa quantitat de colles de Festa major i de Carnaval. Els esplais son 10.
En el camp del esport hi ha el Camp Municipal Mas Iglesias, l’estadi Municipal al Polígon Agro-Reus i el Camp de la Pastoreta. El 1992 es va inaugurar el Pavelló Olímpic, i fa pocs anys les Piscines Municipals.
Hi ha tres mercats, el Central, el del Carrilet i el de la Mancomunitat, aquest últim, al límit entre Reus i Tarragona, es per majoristes.
Com a premsa escrita cal esmentar cinc gratuïts: el Mercadal, del Ajuntament; Més Reus (del grup 100% Comunicació); Espais 7; Lo Nunci; y Reus Directe. Hi ha delegacions del Diari de Tarragona i El punt Diari de Girona.
Finalment sis partits tenen seu oberta: CDC, UDC, ERC, ICV, PSC y PPC. En funcionen d’altres sense seu (PSAN, Maulets, PCC). Els sindicats representats son cinc: CONC, CGT, UGT, USO i Unió de Pagesos.
Festes
La Festa Major de Reus és Sant Pere, el 29 de juny; el 25 de setembre es celebra la festa de Misericòrdia. Característica de la festa major es l’anomenada tronada. Altres festes destacades son, el Carnaval i la Festa de l’anada a l’antiga a Salou. Molts barris tenen la seva pròpia festa.
Població
Des 1950 va sofrir un fort creixement passant de 35.000 habitants als 100.000 actuals (el límit dels cent mil va ser passat l’any 2004). L’emigració sobretot de Marroc, ha fet créixer la població, que es de religió musulmana en un 6% i extrangera en un 8%
Comerç
La ciutat es un gran centre comercial. Hi ha botigues per arreu però els carrers mes comercials son el de LLovera, el de Monterols, Sant Joan, Galanes, Jesús i del Vent.
Els dies de Sant Jaume es celebra fira, abans dedicada al bestiar però avui dia amb presencia de molts sectors.
La Fira de Mostres es celebra al Pavelló de Fires, construcció casi be especifica per l’esdeveniment construïda fa uns trenta anys als terrenys de l’antiga estació de Renfe.
El mercat es celebra dilluns i dissabte al Mercat Central, darrerament reformat.
La llotja de contractació dels fruits secs a la Plaça del Prim, a un edifici de la Caixa d’estalvis de Tarragona, ha estat tancada el 2004.
Edificis singulars
1950
- Palau Bofarull (avui en part una sucursal del BBVA)
- Palau dels Marquesos de Tamarit (Centre de Lectura)
- Casa Navàs (Plaça Mercadal)
- Casa Cochs (Carrer Prat de la Riba)
- Cal Boule (Raval Santa Anna)
- Casa Rull (antic Museu Prim-Rull i arxiu municipal)
- Casa Gassull (Carrer de Sant Joan)
- Casa Serra (a la Carretera de Castellvell)
- Campanar (Plaça de Sant Pere)
- Castell del Cambrer (avui reformat, a la Plaça del Castell)
- Banc d'Espanya (Raval Santa Anna, avui Museu Salvador Vila-seca)
- L'Ajuntament
- Diverses cases de la ruta del Modernisme, destacant principalment els pavellons del Institut Pere Mata construït entre 1899 i 1919.
Monuments
Resten molt poques fonts: la de la Plaça de la Sang (de 1779), la de Neptú a la Plaça del Víctor (de 1789), i la d'Hèrcules a la plaça del mateix nom (Datada el 1857)
Fonts ornamentals són les del Nen de les Oques (Plaça de les Oques) i Triptòlem (Plaça Joan Rebull).
Hi ha també fonts a les estàtues de la Pastoreta (plaça Pastoreta).
de Marià Fortuny (Plaça de la Llibertat). Altres estàtues sense fonts son la de Prim (a la Plaça Prim) i la del Condesito (a la Plaça Marià Fortuny, junt al edifici de La Caixa).
Hi ha també alguns monuments modern (a la dona treballadora, a l’industria tèxtil, etc...) més aviat de caire simbòlic.
Esglésies catòliques
- Sant Pere (prioral)
- Crist Rei
- La Purissima Sang
- Sant Francesc
- Sant Joan
- Santuari de Misericòrdia
- Santuari del Roser
- Parròquia Sant Josep Obrer (Barri Sant Josep Obrer)
- Parroquia de Sant Bernat Calvó (Barri Fortuny)
- Parròquia de la Inmaculada (Barri Immaculada)
- Congregació Mariana Misericòrdia
- Germandat Sant Isidre i Santa Llúcia
I a mesquita musulmana i algunes petites esglésies protestants de diverses branques.
Barris i Urbanitzacions
- Les Cases Barates, grup de cases de baix preu construïdes per l'Institut Nacional de la Vivenda, avui ja diluïdes dins el cas urbà, al Est, en direcció a Salou. L’autentica barriada va sorgir mes tard poc mes avall de les Cases Barates, en direcció a Salou, on es van crear las anomenades Colònies Cros, en terrenys del Sr. Cros, i entre ambdues la zona coneguda per Sanremo, per el nom d’un antic restaurant. Actualment es desenvolupa urbanísticament la zona de Mas Iglesias, amb un gran parc.
- Barri Fortuny, blocs també de l'Institut Nacional de la Vivenda, de construcció modesta, avui gestionat per ADIGSA. Al seu davant les Parcel·les Mercadé, desenvolupades nomes recentment, en terrenys que foren del Sr. Mercadé. A tocar de la Carretera de Reus a Salou.
- Barri Juroca, barriada a tocar amb el anterior formada per la unió del grup Roca amb els Blocs Juncosa-Cabello i els Blocs de la Cooperativa de Santa Llúcia. El Sr. Juncosa fou un destacat jugador del Atlètic de Madrid i mes tard entrenador entre altres equips del Cordovà. Prop de la Carretera de Reus a Salou.
- Urbanització Massó, sorgida als terrenys del Sr. Massó i avui millorada per la construcció del Pavelló olímpic. Esta prop del Barri Fortuny. Te al costat les parcel•les Pamies.
- Parcel·les Casas, també prop del Barri Fortuny, i a tocar amb Juroca. Sorgides en terrenys del Sr. Casas i ajuntades amb les parcel•les Muixí, en terrenys del Sr. Muixí. Al altra costat de Carretera esta l'Urbanització Bellisens.
- Parcel•les Montserrat ( o Barri Montserrat), el barri mes degradat de la ciutat, amb molta població marginal i també d’ètnia gitana. Avui dia esta millorant força. Al seu davant el grup Gaudi Mar, a la Carretera de Salou.
- Arboli-Siurana, grup de blocs a l’entrada de l’autovia Bellisens, avui ja en ple casc urbà, al costat del Tanatori i Parc de Bombers.
- Barri Sant Josep Obrer, Barri també marginal que estava tant degradat com el de Montserrat però que gracies a la construcció per ADIGSA de Blocs i unifamiliars, l’anomena’t Mas Abelló, ha reduït la zona degradada a una mínima part. Allí mateix hi ha el tanatori municipal, el parc de bombers, i, enfront, les Instal•lacions del Club Natació Reus Ploms. Esta a tocar de la Carretera de Reus a Tarragona Continua a la zona de les parcel·les Sidós, el Polígon La Raureda i la urbanització Mas Pellicer amb sortida a l’autovia Bellisens.
- Urbanització Mas Carpa, conjunt urbanitzat de semiluxe a la Carretera de Tarragona amb xalets de bon nivell.
- Urbanització Dyna, que era principalment industrial sorgida al entorn de la fabrica de rentadores Crolls, tancada fa anys. Avui te la mesquita de la ciutat. Està a la Carretera de Reus a Constantí. Continua al altra costat de la Carretera, al Polígon Bescós, de caire industrial. No massa lluny, seguint la Carretera es troba el Polígon Nirsa.
- Naus de les Illes Medes, lloc de naus industrials a la Carretera de Montblanc, a passar del Cementiri.
- Xalets Quintana, entre la Carretera de Montblanc i el centre comercial Carrefour; edificat des fa molts anys, a mesura que va anar quedant dins la ciutat va augmentar el valor i el nivell de les edificacions i dels que hi viuen. El seu accés antic era un petit pont metàl·lic d’un metre d’ample que creuava una barrancada, i per l’altra costat una sortida de 3 metres al costat de la presó local.
- La Munta i Baixa, zona avui dins completament de la ciutat, al entorn del qual hi ha el hipermercat Carrefour i el Palau de Fires i Congressos. Te aquest nom per que el tren feia antigament maniobres al entorn (on hi havia un pas a nivell), tirant endavant i endarrere. A la vora es troben les zones de Mas Llevat i Mas Briansó.
- Barri Sant Joan, parcel•les abans anomenades Parcel•les Pamies, nom de l’amo dels terrenys, per classe mitjana. Fins fa uns quatre anys quedaven tancades per la via del tren, però avui l’accés per la barrera s’ha tancat i s’ha obert un nou accés que dona al centre comercial Carrefour, passant per sota la via.
- El Pinar, urbanització a la Carretera de Castellvell del Camp, inicialment per rics però avui degradada per manca de manteniment dels llocs públics. Te uns 250 xalets.
- La Boca de la Mina, edificacions sorgides als últims anys, prop del Camí de la Boca de la Mina, un lloc típic local amb una font, al costat dels depòsits d’aigua de la ciutat i de les basses Nova i del Bacallà, així com del Institut Pere Mata (manicomi).
- Barri Gaudi, barri de concepció modernista, amb blocs multicolors (cada bloc identificat pel nom del color en el que esta pintat), que havia entrat en degradació que ara sembla aturada per la urbanització del entorn mes proper i la construcció de molts unifamiliars. Al costat del barri passa la via del tren. Al barri Gaudi està la zona de Mas Carandell amb l’escola taller d’aprenentatge d’oficis.
- Parcel·les Sol i Vista (o Solivista), barriada sorgida a la Carretera de Alcolea (el tram de Reus a les Borges del Camp) als anys seixanta per recollir l’emigració andalusa amb edificacions auto construïdes, molt millorada els últims anys, sobretot desprès de la construcció del estadi de futbol del Reus deportiu i de la urbanització d’unifamiliars Escola Artiga i la zona de la Granja Roig. Continua allunyant-se de la ciutat en lo que es el Polígon industrial Agro Reus, el principal de la ciutat a la partida Monterols.
- Parcel•les Pelai, parcel·les a la mateixa Carretera que la anterior, amb edificacions senzilles, que rebé el nom de Pelai de les autoritats franquistes. Avui les edificacions s’han millorat i la zona ha pujat el seu nivell.
- Barri Immaculada, barriada sorgida a la carretera de Riudoms als anys seixanta per recollir l’emigració andalusa i extremenya amb edificacions auto construïdes, que ha quedat casi integrada a la ciutat els darrers anys al expandir-se Reus cap aquesta zona i sobretot desprès de la construcció prop de les Piscines Municipals. Te com annexes las Urbanitzacions Clarassó i Boleda.
- Urbanització Pi, parcel•les amb edificacions de luxe i semiluxe al costat del santuari de Misericòrdia, a tocar de la carretera cap a Cambrils. Al costat del Passeig que porta al Santuari han sorgit grups d'unifamiliars, entre ells el molt nombros i extens de Mas Vilanova. Cap a la Carretera de Cambrils es troba a poca distancia una nova urbanització, Les Palmeres, concebuda per la classe alta, al costat del club de Tennis Monterols i el camp de golf Aiguesverts.
Dins mateix de la ciutat encara resten alguns vestigis de l’estructura de barri a la zona de Sant Roc, Santa Teresa i El Carme. Els anys cinquanta es va crear el grup anomenat Casa Bloc, que foren les primeres cases amb propietat horitzontal. Desprès, els seixanta, va sorgir no lluny el Barri Niloga, amb edificis de fins a 10 pisos. Barriades sorgides els anys setanta son el Barri dels Poetes, el Barri del Carrilet i la zona d'Horts de Miró, i mes modern es la zona dels Capellans (amb el parc i les piscines), la del Velòdrom i la d'Hort del Ros.
Masos
Els mes destacats son els de Bofarull, Mas de la Barberana, Mas de la Comtessa, Mas de Les Animes, Mas de Larrat, Mas del Tallapedra, Mas Sunyer, Mas Nicolau, Mas del Puig, Mas Valls, Mas Sedó (avui propietat del constructor Sr. Manzano del Amo) i d’altres.
Personatges il·lustres
Son dotzenes les persones il·lustres de Reus. La llista que segueix es incompleta i només esmenta els principals que no s’inclouen al apartat d’història:
Polítics i militars:
- Antònia Abelló Filella
- Artemi Aiguader i Miró
- Jaume Aiguader i Miró
- Pere Balagué i Martorell
- Pere Barrufet Puig
- Casimir de Bofarull i Miquel
- Josep Borràs i Messeguer
- Pere Casals i Cort
- Antoni Fabra i Ribas
- Pau Font de Rubinat
- Enric Fontana Codina
- Maria Elena Forniés Mercadé
- Josep Laporte Salas
- Josep Llunas i Pujals
- Joan Marca Miró
- Joan Martell Domènech
- Josep Miró i Burguès
- Joan Montseny alias Federico Urales
- Joan Prim i Prats
- Josep Recasens i Mercadé
- Marian Roca i Munté
- Jaume Roig i Padró
- Pau Sans Anfrons
- Agustina Saragossa i Domènech "Agustina d'Aragó"
- Pere Sardà i Cailà
- Miquel Serra Pàmies
- Joan Sol i Ortega
- Ramon Vidiella i Balart
- Albert Vilalta Gonzalez
Arquitectes:
- Antoni Gaudí i Cornet
- Joan Rubió i Bellver
Pintors:
- Tomas Bergadà
- Pere Calderó Ripoll
- Marià Fortuny i Marsal
- Baldomer Galofré i Ximenis
- Hortensi Güell
- Josep Llovera i Bufill
- Ceferí Olivé Cabré
- Pau Sabaté Jauma
- Antoni Sabater Esteva
- Jaume Segarra
- Domènec Soberano
- Josep Tapiró i Baro
Antropoleg:
- Eduard Toda i Güell
Geògrafs:
- Josep Iglesies Fort
- Jaoquim Santasusagna
- Pere Sunyer
- Narcís Sunyer i Veciana
Escultors:
- Ramon Ferran
- Modest Gené Roig
- Joan Rebull Torroja
- Ramir Rocamora
- Joan Roig i Solé
Historiadors:
- Antoni Aulestia Pijoan
- Antoni de Bofarull i Broca
- Andreu de Bofarull i Broca
- Pròsper de Bofarull i Mascaró
- Salvador de Brocà i de Bofarull
- Guillem Maria de Broca i Montagut (història del dret)
- Celestí Torres Guiu
- Celdoni Vilà
Poetes:
- Xavier Amorós Solà
- Josep Maria Arnavat Vilaró
- Francesc Bartrina i Aixemús
- Joaquim Maria Bartrina i Aixemús
- Antoni Correig
- Miquel Escudero
- Josep Maria Prous i Vila
Dramaturgs:
- Pere Gras i Bellvé
- Josep Martí i Folguera
- Lluís Pascual Fabià
Literats:
- Salvador Bové (Llulista)
- Pere Cavallé Llagostera
- Josep Ferre alias Queri
- Lluís Quer i Cugat
Escriptors:
- Gabriel Ferrater Pascual
- Gabriel Ferrater Soler
- Francesc Gras i Elies
- Francesc Recasens i Mercadé
- Josep Risueño Granda
- Miquel Ventura
Periodistes:
- Xavier Gambús i Ballvé
- Josep Güell i Mercader
Juristes:
- Antoni Pedrol Rius
- Pau Valls
Folklorista:
- Cels Gomis i Mestres
Metges:
- Emili Briansó Planes
- Alexandre Frías i Roig
- Pere Mata i Fontanet
- Jaume Peyri Rocamora
- Francesc Tosquelles Llaurado
- Salvador Vilaseca i Anguera
Compositors i musics:
- Josep Maria Benaiges Pujol
- Antoni Josep Mateu Brocà i Codina
- Josep Guix Lladó
Artistes:
- Andreu Buenafuente Moreno (radio i televisió)
- Roseta Mauri i Segura (danza)
Religiosos:
- Isabel Besora
- Sant Bernat Calbó
- Miquel Domènech i Veciana
- Sor Lluïsa Estivill
- Pare Pere Gil
- Joan Baptista Grau i Vallespinós bisbe d'Astorga
- Maria Rosa Molas Vallvé
- Josepa Quer i Ivern
- Francesc Robuster i Sala
- Cristòfol Robuster de Sentmenat
Filàntrops:
- Evarist Fàbregas i Pàmies
- Josep Sardà i Cailà
Esportistes:
- Santiago Esteva Escoda
- Joan Sabater Escudé
- Eladi Valduví Casals
- Jordi Cervera Martínez
Economista:
- Romà Perpinyà Grau
Ensenyants:
- Maria Cortina i Pascual
- Jaume Gil Aluja
Divers:
- Josep Alberich i Cases, 1824-1877
- Jacint Barrau i Cortès, mecànic inventor
- Joan Busquets Crusat, empresari
- Pere Odena i Pujol, empresari
- Bonaventura Salas i Bofarull Segle XVIII
- Antoni Salas i Simó 17??-1797
- Salvador Torrell Eulàlia, editor
També cal esmentar persones no nascudes a la ciutat però amb gran vinculació amb ella:
- Josep Andreu Abelló, polític que va viure a Reus
- Monsenyor Higini Angles i Pujol, músic i religiós que va estudiar a Reus i va neixer a Maspujols.
- Lluís Domènech i Montaner, arquitecte amb obres a Reus
- Pau Gargallo, escultor mort a Reus el 29-12-1934
- Lluís Mas Osso esportista i polític reusenc nascut a Poboleda
- Joaquim Mir Trinxet, pintor que va viure a Reus
- Joan Miró Ferrà, pintor que va viure a la comarca.
- Enric Nolla i Johanson, escultor i aventurer de pare reusenc.
- Maria Antònia París, religiosa morta a Reus
- Eduard Recasens i Mercader, polític que va viure a Reus
- Ramon J. Sender, escriptor que va estudiar a Reus
- Josep Solé i Barberà, polític reusenc però nascut a LLivia.
- Bonaventura Vallespinosa Salvat, traductor, nascut a Vilafranca però que va viure des jove a Reus, i fins a la seva mort
- Macià Vilà Mateu, empresari que va fundar empreses a Reus
Esports
L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.
Un Club local, el Reus Deportiu, competeix en futbol generalment a la tercera divisió. En hoquei damunt patins el club va arribar a ser sis vegades campió d'Europa i una del mon, de la ma del excepcional jugador Joan Sabater Escudé. Altres entitats esportives: Club de Futbol Reddis, Club Natació Reus Ploms.
Origen del nom
L'origen del nom és discutit. Per alguns es tracta d'una derivació de la paraula llatina que designava els presoners, i doncs es tractaria, a l'origen, d'un establiment penitenciari romà. Actualment la tesi més acceptada és que el seu nom té origen celta, amb l'arrel red que originà el nom redis (o reddis), que seria equivalent a un lloc “en els camins”, és a dir, un punt habitat a un encreuament de camins, cosa que encara és avui dia.
Història
Vegeu l'article Història de Reus
Vegeu també
Llista d’alcaldes constitucionals de Reus
Enllaços externs
- [http://www.reus.net/ Pàgina web de l'Ajuntament ]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=4312330008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya ]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43123 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya ]
Categoria:Reus
PiragüismeS'anomena piragüisme a l'activitat recreativa o esportiva de navegar amb una piragua o un Caiac, per aigües tranquil·les o per aigües braves.
Existeixen diferents modalitats de piragüisme, depenent del nombre de persones que naveguen sobre l'embarcació o de la superfície aquàtica sobre la que es desenvolupi (mar, riu, llac o pista artificial). Les modalitats de piragüisme d'aigües tranquil·les i d'aigües braves són les que actualment es mantenen com a esport olímpic.
categoria:Esports aquàtics
ms:Mendayung
Sabadell
Sabadell és una ciutat del Vallès Occidental. Comparteix la capitalitat de la comarca amb Terrassa.
Sabadell se situa a uns 20 km al nord-oest de Barcelona, al centre de la comarca, al costat del riu Ripoll. Limita amb els municipis de Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Barberà del Vallès, Badia i Matadepera.
Altres dades
Els sabadellencs també són coneguts com a ceballuts.
Matadepera
Festes Locals
- Dilluns després del segon diumenge de maig: Aplec de la Salut
- Cap de setmana després del primer divendres de setembre: festa major
Mobilitat i Accessibilitat
Tren
A Sabadell hi arriba la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que comunica la ciutat amb Barcelona a través de Sant Cugat del Vallès i té a Sabadell dues estacions: Sabadell - Estació (al barri de Can Feu) i Sabadell - Rambla (al centre), i la línia 4 de Rodalies de RENFE, que fa el recorregut de Manresa a Sant Vicenç de Calders i es comunica amb Barcelona passant a prop de les poblacions per on passa el riu Ripoll, la línia 4 de rodalies té tres estacions dintre de Sabadell: Sabadell - Sud, Sabadell - Centre i Sabadell - Nord.
Autobús
Es pot arribar a Sabadell, amb línia interurbana des de les següents poblacions:
- Barcelona
- Badalona
- Badia del Vallès
- Barberà del Vallès
- Caldes de Montbui
- Castellar del Vallès
- Cerdanyola del Vallès - Campus Universitari
- Martorell
- Matadepera
- Palau de Plegamans
- Polinyà
- Ripollet
- Rubí
- Sentmenat
- Sant Llorenç Savall
- Sant Quirze del Vallès
- Terrassa
Autobús urbà
La ciutat compta amb 11 línies urbanes d'autobús. L'empresa que ofereix aquests serveis es diu Transport Urbans de Sabadell ([http://www.tus.es TUS]):
- Línia 1: Can Deu - Estació Sud
- Línia 2: Can Deu - Creu de Barberà
- Línia 3: Can Deu - La Romànica
- Línia 4: Castellarnau - Poblenou
- Línia 5: Can Rull - Les Termes
- Línia 7: La Roureda - Can Deu
- Límia 8: La Roureda - Zona Industrial
- Línia 10: Sant Julià - Plaça Barcelona
- Línia 23: Can Roqueta - Sant Bernat
- Línia 45: Can Roqueta - Can Llong
- Línia 80: Plana del Pintor - Plaça Picasso
Divisió administrativa
La ciutat està dividida en set districtes. Cada districte compta amb un o més sectors, que a la vegada estan formats per un o més barris.
- Districte primer (44.354 habitants al 2002)
- Sector Centre
- Centre
- Hostafrancs
- Cobertera
- Sector Sant Oleguer:
- Laietana
- Sol i Padrís
- Avinguda-Eixample
- Districte segon (23.809 habitants al 2002)
- Sector Creu Alta
- La Creu Alta
- Sector Can Puiggener
- Can Puiggener
- Sector Togores
- Districte tercer (34.999 habitants al 2002)
- Sector Ca n'Oriac
- Ca n'Oriac
- Torreguitart
- Torrent del Capellà
- Sector Nord
- Sant Julià
- Plana del Pintor
- Can Deu
- La Roureda
- Sector Sant Julià
- Districte quart (32.056 habitants al 2002)
- Sector La Concòrdia
- La Concòrdia
- Can Borgonyó
- Sector Can Rull
- Can Rull
- Cifuentes
- Via Alexandra
- Sector Berard
- Can Llonch
- Districte cinquè (16.472 habitants al 2002)
- Sector Gràcia
- Gràcia
- Sector Can Feu
- Can Feu
- Els Merinals
- Sector Oest
- Districte sisè (28.898 habitants al 2002)
- Sector La Creu de Barberà
- La Creu de Barberà
- Les Termes
- Sector Sud
- Espronceda
- Campoamor
- Sector Sant Pau
- Districte setè (7.303 habitants al 2002)
- Sector La Serra
- El Poblenou
- Torre-romeu
- Sector Est
Història
El nom Sabadell
Són diverses les teories sobre l'origen del topònim de Sabadell:
- S'ha dit que el nom es deu a la instal·lació d'un hostal per part d'un hostaler originari de Collsabadell (Vallès Oriental). Aquest hostal va donar origen, posteriorment, al nucli habitat.
- Durant molts anys s'ha pensat que el nom de la ciutat podria venir de la ceba, ja que apareix dibuixada en l'escut de la ciutat, però aquesta teoria ha estat descartada. De fet es creu que la ceba apareix al segle XV a partir del nom de la ciutat, i no el nom a partir de la ceba.
- Existeix també la teoria que el nom es deu al dia de la setmana en què tenia lloc el mercat: el dissabte, en llatí sabbatum (sabbatellum n'és un diminutiu).
- Alguns estudiosos han proposat la teoria que:
- El nom prové de l'església de Sant Salvador (passant de Salvadorell a Salvadell i a Sabadell).
- Que ve del llatí vadum o badallum, en referència al gual per travessar el riu Ripoll.
- Que sorgeix de l'expressió ipso uadell (també llatina), extreta d'un document on es parla de la zona de Sant Julià d'Altura.
Els primers pobladors
Els primers habitants de la comarca del Vallès són agricultors i ramaders que es van establir a la zona fa 7000 anys. De fet a la zona de Can Roqueta s'hi han descobert restes que fan de Sabadell l'assentament més important de pagesos i pastors de fa entre 3.800 i 2.700 anys.
L'època romana
Amb la romanització desapareix de la zona la cultura ibèrica, que és substituïda per la romana en només 150 anys. Al Vallès, a partir del segle I aC, comencen a aparèixer els primers assentaments romans, alguns sobre antics establiments ibèrics ja existents (com el de La Salut).
El segle I, amb August com emperador, va ser un moment de prosperitat econòmica i moment també en el que es van fundar uns conjunts industrials i residencials anomenats, la majoria dedicades a la producció de vi. D'entre les villae del Vallès destaca la de la Salut. Tradicionalment, s'ha associat aquesta vil·la amb el nom de la mansió Arragonem (Arraona), tot i que cap evidència arqueològica ho demostra. Arragonem era un lloc de parada per a l'avituallament de les cavalleries i dels viatgers que transitaven per la Via Augusta.
L'edat mitjana
Durant l'edat mitjana el nucli de població es va produir al marge dret del riu Ripoll, amb unes primeres edificacions construïdes al costat de la capella de Sant Salvador (actual església de Sant Fèlix), documentada des de l'any 1076. A la llera del riu també s'hi construeixen els primers molins fariners.
Les primeres referències a un mercat proper a Sant Salvador daten del 1069. La primera ocasió en què apareix el nom de Sabadell és al 1050, quan s'esmenta una via que anava de Sabadell a Sant Cugat del Vallès.
Segle XIV
Durant el segle XIV, Sabadell passa a ser vila reial, aconseguint privilegis que revitalitzen la vida social i econòmica. Al 1369, a Sabadell hi havia 162 focs. Durant aquesta època es contaven les llars per focs. En aquesta època baixmedieval la vila està rodejada de muralles, fossats i portals.
Segle XV
Al segle XV Sabadell pateix un descens demogràfic, passant de 800 habitants a uns 500, que es concentraven a l'actual centre històric, una important cruïlla de camins. En aquest moment la frontera amb el terme de Terrassa arribava fins el carrer de Les Valls.
A més de les activitats agrícoles i comercials, a Sabadell s'hi desenvolupava també la indústria. A la vora del riu Ripoll s'hi comencen a construir els primers molins drapers.
Segles XVI - XVIII
Entre els segles XVI i XVIII Sabadell comença a créixer més enllà de les muralles. D'una superfície de 37.900 metres quadrats al segle XVI, s'arriba als 78.272 m2 al segle XVIII.
La indústria tèxtil més important durant els segles XVI, XVII i XVIII va ser la llanera, seguida -a força distància- per la del tissatge de lli. Al 1559 es va crear el Gremi de Paraires (més tard anomenat Gremi de Fabricants) per tal d'establir les regles de l'ofici i afavorir el creixement de l'activitat tèxtil. Al llarg del segle XVIII Sabadell tenia altres activitats industrials importants, com la terrissera i la paperera.
Segle XIX
Durant el segle XIX la vila passa a convertir-se en ciutat industrial, destacant la instal.lació de la primera màquina de vapor en una fàbrica tèxtil (1838) i la fundació de la Societat d'Amants de l'Agricultura i la Indústria de la Vila de Sabadell, que es preocupava de l'abastament d'aigua per a la indústria i la població, tema sempre greu a Sabadell.
Dels 2.000 habitants que hi havia a principi de segle es passa als 23.294 (cens de 1900). El terme municipal creix i s'amplia des del carrer de Les Valls fins a l'actual ronda Zamenhof i el carrer de Vilarrúbias.
Pel que fa a infraestructures, durant la segona meitat del segle va arribar a la ciutat la línia de tren que la connectava amb Barcelona, es va instal·lar l'enllumenat públic als carrers cèntrics (primer de gas i més tard elèctric), i es van fer les primeres clavegueres.
Dues institucions financeres neixen durant la segona meitat del segle: la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc de Sabadell (1881).
En l'àmbit cultural, cal destacar la renovació del Teatre Principal (1866) i la fundació de l'Acadèmia de Belles Arts (1880).
L'any 1877, Sabadell obté el títol de ciutat. En aquell moment compta amb uns 18.000 habitants, un nombre que s'anirà incrementant amb la immigració provinent de la resta de Catalunya, d'Alacant, Múrcia i València. L'activitat econòmica es mou bàsicament a l'entorn de la indústria tèxtil. L'especialització en la producció de teixits de llana converteixen Sabadell en el primer centre tèxtil llaner d'Espanya.
1900 - 1979
El segle XX és el del gran creixement. La població es multiplica per vuit i la ciutat experimenta un gran impuls industrial, sobretot en el tèxtil i la metal·lúrgia i modernitza la seva economia amb els serveis. La gran activitat industrial provoca una allau migratòria durant les dècades del 50, el 60 i començament dels 70, provocant una expansió urbana sense ordre ni concert de la que neixen nous barris com el de Ca n'Oriac i el de Torre-romeu.
Edificis emblemàtics com els edificis modernistes de l'Hotel Suís (1902), del Despatx Lluch (1908) i de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1915), i també la Torre de l'Aigua (1918) i el Mercat Central (1930), es construeixen durant la primera meitat del segle.
La fi del franquisme és un període de gran turbulència a Sabadell. Les entitats, els moviments veïnals i els grups polítics i sindicals de la ciutat s'impliquen fortament en la lluita democràtica. La crisi econòmica dels setanta afecta nombroses empreses a la ciutat, que acaben tancant. Amb la recuperació de la democràcia al 1979, es planteja la necessitat d'un nou model de ciutat.
1980-2000
El nou ajuntament democràtic té com a gran repte urbanitzar la ciutat i crear equipament públics. El creixement descontrolat dels últims anys havia generat barris que no comptaven amb les infraestructures urbanes necessàries (enllumenat, clavegueram, pavimentació de carrers, etc.).
Al 1992 s'inauguren dos nous parcs públics: el de Catalunya i el del Taulí.
La terciarització de l'economia fa que les principals activitats del sector serveis augmentin el nombre de treballadors. Les tres principals activitats són el comerç a la menuda, institucions financeres i comerç a l'engròs. L'Eix Macià -via urbana que uneix la plaça de Catalunya amb la plaça de la Concòrdia- ha esdevingut un centre de serveis que agrupa l'oferta comercial i de negocis. El canvi urbanístic del centre històric de la ciutat ha propiciat la seva reactivació econòmica.
La ciutat incorpora un barri de nova creació -Can Llong- i comença a recuperar l'entorn del riu Ripoll amb la creació d'un parc fluvial.
Segle XXI
Sabadell es proposa assumir el repte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Gran Via Digital pretén afavorir la instal·lació d'empreses vinculades a les noves tecnologies; el Parc de Salut serà un macrocentre de formació i investigació en temes de medicina i farmàcia; el Centre Cultural i de Congressos oferirà a la ciutat nous equipaments, com un espai per acollir congressos, un nou teatre, una nova escola de música i un nou hotel.
Esports
L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.
L'equip de futbol més representatiu de la ciutat és el Centre d'Esports Sabadell.
Enllaços externs
- [http://www.sabadell.net/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.cesabadell.org/ Pàgina web del Centre d'Esports Sabadell]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=0818780001 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08187 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.sabadellpress.com/ SABADELLpress el diari gratuït de la ciutat]
Categoria:Vallès Occidental
- [http://www.radiosabadell.fm/ Portal de Ràdio Sabadell 94.6 fm]
- [http://www.festamajorsabadell.com/ Festa Major Sabadell]
- [http://maps.google.com/maps?q=barcelona,+spain&ll=41.550599,2.10911 | | |