:: wikimiki.org ::

Johann Wolfgang Amadeus Mozart

Johann Wolfgang Amadeus Mozart

Wolfgang Amadeus Mozart (27 de gener de 1756 - 5 de desembre de 1791) és un dels compositors de música clàssica més populars de tots els temps. Nascut en Salzburg. Batejat com Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart. Posteriorment son pare va acurtar 'Wolfgangus' a 'Wolfgang'; va traduir 'Theophilus' a 'Amadeus' (amor a Déu); i li va llevar el 'Johannes Chrysostomus.' Va ser un xiquet prodigi d'una família musical, que va començar a compondre a l'edat de cinc anys. Son pare fou Leopold Mozart, també compositor. Algunes de les primeres obres que va escriure Mozart sent xiquet foren duos i xicotetes composicions per a dos pianos, destinades a ser interpretades per ell i la seua germana junts. Mozart va viure gran part de la seua vida en Viena, encara que va viatjar freqüentment per Europa. És considerat un dels més grans genis musicals, i és un dels compositors més populars entre audiències modernes. Mozart va mostrar en molts dels seus treballs, que ell podia escriure peces tan belles per als instruments com per a la veu humana, violí o piano. Sent màxim exponent, junt amb Haydn del període del classicisme, a Mozart se'l considera el compositor que va iniciar la transició al període romàntic de la música clàssica. Les seues simfonies posteriors van influir en l'estil del període. Beethoven, un dels més coneguts compositors, fou influït per Mozart i va escriure Cadenzas sobre algunes de les obres de Mozart, en especial pel Concert per a piano núm. 20. Mozart va tenir una memòria i una capacitat de treball extraordinàries. Quan creava una nova obra la tenia completament en la cap i només havia d'escriure-la. En una ocasió va escriure una obra sencera el mateix dia del seua estrena. Tchaikovsky admirava també a Mozart i li va dedicar la seua obra Mozartiana. Mozart es considera probablement el geni musical més gran de la història. Malgrat ser tan brillant, no va tenir una vida fàcil. Moltes vegades, no va rebre el pagament promès pel seu treball. Gradualment, la seua salut va arribar a ser molt deficient. Va viure a penes un poc més de la meitat que Beethoven, però va ser sorprenentment prolífic des de la seua infància primerenca fins a la seua mort en 1791. Algunes de les seues obres més populars són:
- Eine kleine Nachtmusik (Serenata per a quartet de corda i baix)
- Rondo Allà Turca (Sonata per a piano)
- Sinfonia no. 25
- Sinfonia no. 41, 'Júpiter'
- Òpera 'Le nozze di Figaro' (Les noces de Fígaro)
- Concert per a piano no. 21, 'Elvira Madigan'
- Rèquiem en Re menor
- Sinfonia Concertant per a violí i Viola en Mi bemoll major Les obres de Mozart s'identifiquen per les lletres "KV" seguides d'un número. Les inicials signifiquen Köchel Verzeichnis (Catàleg Köchel), ja que fou Ludwig von Köchel qui va classificar tota l'obra de Mozart.

Fragments musicals

-
- Mozart, Wolfgang Amadeus Mozart, Wolfgang Amadeus ja:ヴォルフガング・アマデウス・モーツァルト ko:볼프강 아마데우스 모차르트 ms:Wolfgang Amadeus Mozart simple:Wolfgang Amadeus Mozart th:โวล์ฟกัง อะมาเดอุส โมซาร์ท

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 338 dies per finalitzar l'any i 339 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 2005 - Barcelona: Esfondrament del Carmel. Col·lapsa un túnel en les obres d'ampliació de la línia 5 del metro de Barcelona al seu pas pel barri del Carmel. Apareix un gran esvoranc en superfície, de 35 metres de profunditat, que s'empassa un garatge sencer i s'han de desallotjar més de 1000 persones i enderrocar un altre edifici. Cap víctima. :MÓN
- 1887 - París (França): hi comencen les obres de la Torre Eiffel.
- 1973 - Estats Units i el Vietnam del Nord: aquests dos països signen un acord d'alto-el-foc.

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs. Queden 26 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS PAÏSOS CATALANS
- 1705 - Barcelona: al Palau de la Generalitat, convocades per l'arxiduc Carles III, fins al 31 de març de l'any següent, s'hi celebren Corts per darrera vegada.
- 1998 - París (França): la Unesco declara Patrimoni de la Humanitat més de 750 jaciments de pintures rupestres d'art llevantí de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica.
- 2002 - els Hostalets de Pierola (l'Anoia): un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi troben els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'.
- 2003 - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
- 2004 - València: fins el dia 8, s'hi celebra el Fòrum Mundial de la Reforma Agrària. :MÓN
- 2004 - Tikrit (l'Iraq): els insugents maten 17 obrers d'una empresa que treballa per a l'exèrcit dels Estats Units (guerra de l'Iraq).

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1946 - Barcelona: Josep Maria Carreras Coll, conegut com Josep Carreras, tenor català. :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1082 - la Perxa de l'Astor, Gualba (el Vallès Oriental): Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes, comte de Barcelona, fet assassinar probablement per son germà, Berenguer Ramon II el Fratricida.
- 1474 - Elna (el Rosselló): Bernat d'Oms, executat per l'exèrcit francès per haver encapçalat la resistància contra l'ocupació de la vila. :MÓN
- 1791 - Viena (Àustria): Wolfgang Amadeus Mozart, compositor austríac.

Festes i commemoracions:

- Festa Local de Sant Julià de Cerdanyola a la comarca del Berguedà ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Desembre ja:12月5日 ko:12월 5일 simple:December 5 th:5 ธันวาคม

1791

Esdeveniments:

- 4 de març - Vermont (USA): aquest territori esdevé el catorzè estat de la Unió.

Naixements:

- 27 d'abril - Charleston (Massachussets, EUA): Samuel Morse inventor estat-unidenc.

Necrològiques:

- 5 de desembre - Viena (Àustria): Wolfgang Amadeus Mozart, compositor austríac.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1791년 ms:1791

Compositor

Llistat_de_compositors

Viena

Viena (Wien en alemany) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federals ('Bundesland Wien'). Està situat a l'est del país, prop de la frontera amb Eslovàquia, als marges del riu Danubi. Viena està envoltada per l'estat federal de Baixa Àustria. Amb una població d'uns 1,6 milions d'habitants, Viena és la ciutat més grossa d'Àustria, així com son centre cultural i polític. És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre d'altres l'OSCE, l'OPEP i diverses agències de les Nacions Unides, així com l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica.

Urbanisme

Establerta incialment a alguns quilòmetres de la riba del Danubi, sobre sa riba dreta, Viena se'n mantingué allunyada a fi de protegir-se de les seves crescucdes. En ser canalitzat el riu entre els segles XVIII i XIX la ciutat pogué finalment acostar-s'hi, i posteriorment estendre's per la seva riba esquerra. Tot i això, una important assimetria hi persisteix, amb la riba esquerra acollint només 200.000 habitants. Un altre factor determinant en l'urbanisme de Viena fou el seu paper de ciutat fronterera del món cristià durant diversos segles, pel qual Viena restà durant molt de temps encerclada per fortificacions que expliquen la densitat de son teixit urbà central. Sa darrera muralla, desmantelada a mitjans del segle XIX, fou reemplaçada per una sèrie d'avingudes concèntriques conegudes sota el nom de Ring ('anell' en alemany).

Enllaços externs

- [http://www.wien.at Pàgina oficial de la ciutat de Viena] (institucional, en alemany i anglès)
- [http://www.vienna.at Portal de la ciutat de Viena] (alemany i anglès)
- [http://www.wienerlinien.at Transports públics de Viena] (alemany)
- [http://www.foto-julius.at/ind_wien.html Photos de Vienne] (alemany)
- [http://casal-catala.at/ Casal català de Viena] ko:빈 ja:ウィーン simple:Vienna categoria:Àustria categoria:Capitals d'estats independents

Europa

:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia). ---- Europa (Mitologia) Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.

Geografia i geologia

Negra Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km². Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega

Divisió política

Onega Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.

- Albània
- Alemanya
- Andorra
- Armènia ¹
- Àustria
- Azerbaidjan ²
- Bèlgica
- Bielorússia
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Ciutat del Vaticà
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Estònia
- Espanya
- Finlàndia
- França
- Geòrgia²
- Grècia
- Hongria
- Irlanda
- Islàndia

- Itàlia
- Letònia
- Liechtenstein
- Lituània
- Luxemburg
- Malta
- Macedònia³
- Moldàvia
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
- República Txeca
- Romania
- Rússia⁴
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa
- Turquia⁵
- Ucraïna
- Xipre ¹

¹ Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
² L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
³ El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
⁴ Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
⁵ La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.

Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.

Llengües d'Europa

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.

Pàgines que s'hi relacionen

- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa

External links

- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe] Categoria:Europa als:Europa ja:ヨーロッパ ko:유럽 ms:Eropah roa-rup:Evropa simple:Europe th:ทวีปยุโรป zh-min-nan:Europa

1791

Esdeveniments:

- 4 de març - Vermont (USA): aquest territori esdevé el catorzè estat de la Unió.

Naixements:

- 27 d'abril - Charleston (Massachussets, EUA): Samuel Morse inventor estat-unidenc.

Necrològiques:

- 5 de desembre - Viena (Àustria): Wolfgang Amadeus Mozart, compositor austríac.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1791년 ms:1791

Òpera

]] L'Òpera és un espectacle on s'escenifica cantant i amb acompanyament orquestral una narració o història. Amb molt d'auge entre l'alta burgesia i la noblesa dels últims segles, ha esdevingut un lloc on els ciutadantsv que volien sobresortir es presentaven en societat. Un dels centres d'òpera més importants del Sud d'Europa és el Liceu de Barcelona que, construït per l'alta burgesia catalana, esdevingué un símbol molt potent de classe.

Història

L'òpera, tal i com la coneixem avui, neix al segle XVII a les petites corts d'Itàlia. Progressivament, s'expandeix a d'altres corts d'Europa. A Catalunya, no és fins a l'inici del segle XVIII que s'instal·la a la ciutat, en plena Guerra de Successió, a la cort del pretendent a la corona espanyola l'arxiduc Carles d'Àustria. Opera Opera ja:オペラ ko:오페라 simple:Opera th:อุปรากร

Categoria:Austríacs

Categoria:Àustria Categoria:Europeus

Vieille-Loye

#La Vieille-Loye

online casinos pharmacy witaminy gospodarka Doda i Virgin

:: RELATED NEWS ::

Motî:agoliner

agoliner [v.pr.] 1. ariver dins ene aiwe, k' est l' sudjet, tot djåzant d' ene pus ptite aiwe. Inte Djivet et Nameur, gn a k' l' Aiwe di Lesse come grosse aiwe a-z agoliner e Mouze. F. (venir) se jeter. rl a: agoler, goler, egoliner. 2. ariver foû d' tere, tot djåzant d' ene aiwe. Disfondowes: agoliner, ag

Motî:agolina

Motî:Agora

agorafobeye [f.n.] hisse d' esse å mitan d' ene floxhe di djins, peu des grands rabindlaedjes di djins. Etimolodjeye: Calcaedje do grek "agora" (plaece di viyaedje) et "phobos" (hisse) pal voye do F. "agoraphobie", 2002. | agorafobieus, e [addj. & o.f.n.] ki sofrixh d' agorafobeye. Etimolodjeye: cawete riwalonijheye -fobieus, 2002. | Agora [n.pl.] no d' ene plaece do Noû-Lovin.

Motî:agorafobeye

Motî:ahåyant

ahåyî I. [v.c.] esse bon po Vos vloz prinde condjî li mårdi d' Påke eto; iva ! Ça m' ahåye. C' est on mot k' ahåye po ratourner "a beau mentir qui viént de loin". Cola n' a bén seur nén tos ces passe-tins la; i n' a co nole feme a s' conte et, cwè k' il inme dedja les crapådes, li vejhene ni lyi ahåye gote ([http://lucyin.walon.org/livreye/bracni.html S. Fontaine]). rl a: covni, . C' est on mot k' ahåye po ratourner "a beau mentir qui viént de loin". Cola n' a bén seur nén tos ces passe-tins la; i n' a co nole feme a s' conte et, cwè k' il inme dedja les crapådes, li vejhene ni lyi ahåye gote ([http://lucyin.walon.org/livreye/bracni.html S. Fontaine]). rl a: covni, 1. usteye. Les ahesses d' on pexheu, d' ene cujhnire. Li pus bele ahesse a-z ofri al mariêye, c' est on rlave-schweles. Prindoz sogne do diccionaire d' inglès: c' est ene ahesse por vos cwand vs seroz ås scoles. F. chose utile, matériel, ustensile. 2. (v.m.) bastimint lérece ki vént bén a pont dins ene måjhon (cabinet, forni, abatou). Èn abatou a costé d' ene coujhene, c' est ene fameuse ahes

Read More...

Motî:ahessî
ahessî I. [v.c.] diner a ene sakî çou k' il a dandjî po esse a si åjhe, copurade: 1. forni des martchandijhes. C' est lu k' ahesse totes les grossès boesses po les meubes di buro. F. fournir, équiper, approvisionner, pourvoir, subvenir. >> esse (bén) ahessî: aveur çou k' i fåt. Avou vosse novele sitouve, vos estoz mî ahessî. Dji so-st ahessî e tchåsses, dj' end a bén cénk pwaires. Il est bén ahessî: si feme

Read More...

Johann Wolfgang Amadeus Mozart

Fragments musicals

27 de gener

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

5 de desembre

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i commemoracions:

1791

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Compositor

Viena

Urbanisme

Enllaços externs

Europa

Geografia i geologia

Divisió política

Llengües d'Europa

Pàgines que s'hi relacionen

External links

1791

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Òpera

Història

Categoria:Austríacs

Vieille-Loye