:: wikimiki.org ::

José María Aznar

José María Aznar

José María Aznar López (Madrid, 1953) és un polític espanyol d'ideologia conservadora que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004. És el nét de Manuel Aznar Zubigaray, antic nacionalista basc que va passar a donar suport a Franco. Llicenciat en Dret, fou cap del Servei de Coordinació del Ministeri d'Economia. Milità inicialment en les files d'Alianza Popular, partit en el que ingressà el 1979. A les eleccions de 1982 i 1986 és escollit diputat i a l'any següent accedeix a la presidència de la comunitat autònoma de Castella-Lleó (1987-1989). Després de les eleccions generals de 1989 es va convertir en el líder de la oposició parlamentària. L'any següent, recolzat per Manuel Fraga fou elegit president nacional del Partit Popular. A les eleccions generals de 1993 va ser derrotat pel PSOE de Felipe González per un petit marge de vots. El 1995 fou objecte de un atemptat del grup terrorista ETA del que va sortir il·lès. El 1996 el Partit Popular va ser el partit més votat, encara que no va tenir la majoria absoluta, per la qual cosa es va veure obligat a pactar amb diferents partits nacionalistes (CiU, PNB i Coalició Canària), i Aznar va poder accedir a la presidència del govern espanyol. El 2003, Aznar va anunciar que no es presentaria a les eleccions de 2004 i va nomenar Mariano Rajoy com el seu successor. El 2004, després de la presa de posessió del secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, com a nou president del govern espanyol, abandonà la política activa, essent-li otorgada la Medalla d'Or del Congrés del EUA i essent nombrat professor de la Universitat de Georgetown als EUA i president de la FAES, fundació molt pròxima al Partit Popular. Una vegada nombrat president del Partit Popular Mariano Rajoy, fou nombrat president d'honor del partit. Està casat amb Ana María Botella, regidora de l'Ajuntament de Madrid pel PP i té dos fills i una filla, Ana Aznar Botella, que va casar-se amb Alejandro Agag el 2002 en una cerimònia d'altíssim nivell a l'Escorial.

Enllaços externs

- [http://www.cidob.org/bios/castellano/lideres/a-065.htm Fundació Cidob] Biografia (in castellà) Aznar López, José María Aznar López, José María ja:ホセ・マリア・アスナール

Madrid

Madrid és la capital del Regne d'Espanya. Està situada al centre de la Península Ibèrica, a 40°25'N, 3°45'W. Té una població de més de 3.100.000 habitants. A més, Madrid també és capital de la província i de la comunitat autònoma del mateix nom. La seva àrea metropolitana és la més gran de la península i compta ja amb 5.600.000 habitants. Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat. No obstant això, la primera constància de l'existència d'un assentament estable data de l'època musulmana. En la segona meitat del segle IX, l'emir de Còrdova Muhammad I (852-886) construeix una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el Palacio Real) amb el propòsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de ràtzies contra els regnes cristians del nord. Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de Magerit (corrupció castellana del nom àrab del riu Manzanares, al-Maǧrīṭ (المجريط), i de Magerit prové el nom de Madrid. Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'Alfons VI de Castella, la ciutat passà a mans cristianes el 1085. La ciutat va prosperar i va rebre el títol de vila en 1123. Els sobirans de la casa de Trastamara resideixen amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Amb l'arribada a Castella del rei Carles I el 1520, Madrid s'uneix a les Comunitats de Castella en contra del rei. Després de la derrota dels comuners a Villalar, Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reals. Malgrat tot això, el successor de Carles I, Felip II decideix instal·lar la cort a Madrid el 1561, convertint-la des de llavors en la capital del Regne d'Espanya. La ciutat va experimentar un gran desenvolupament arran de que Felip II la convertís en capital del Regne. La funció administrativa que va ocupar des de llavors, accentuada pel caràcter centralista del sistema de govern instaurat pels Borbó, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjans del segle XIX, donant-se la seva major expansió el segle XX sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinàmics, com la química, la metal·lúrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urbà de tecnologia avançada: mecànica de precisió, electrònica, farmacèutica, i altres. L'administració va propiciar el desenvolupament de la ciutat, convertint-la en el centre financer de l'estat, i segon centre industrial després de la ciutat de Barcelona. La constitució espanyola de 1978, confirma a Madrid com a capital del Regne d'Espanya, i des de 1983 és capital de la Comunitat de Madrid.

Enllaços externs

- [http://www.cerclecatala-madrid.net/esp/default2.html Cercle Català de Madrid] Categoria:Madrid Categoria:Capitals d'estats independents ja:マドリード ko:마드리드 simple:Madrid th:มาดริด

Espanyol

- Geografia: Relatiu o pertanyent a Espanya, als seus habitants o a la llengua espanyola.
- Lingüística: Nom alternatiu amb què és conegut el castellà o quelcom relatiu la llengua.
- Esport: El Reial Club Deportiu Espanyol, club de futbol de Barcelona

1996

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 8 de setembre - la Conca del Barberà i Balaguer: Felip de Borbó les visita i es converteix en el primer Borbó que ostenta el títol de duc de Montblanc. :MÓN
- 7 de març - Ramal·lah (Cisjordània): s'hi constitueix el primer parlament palestí escollit democràticament.
- 15 de març - Malabo (Guinea Equatorial): Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.
- 25 de març - Brussel·les (Bèlgica): el Comitè Veterinari de la UE prohibeix las exportacions de vaca britànica així com els seus productes derivats, a causa de la malaltia de las "vaques boges" (encefalopatia espongiforme).
- 5 de juliol - Edimburg (Escòcia): hi neix el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslinde ho farà públic el 23 de febrer de l'any següent

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 4 de febrer - Fèlix Cucurull, escriptor i historiador català. :MÓN
- 8 de gener - París (França): François Mitterrand, polític francès, president de la República.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1996 ja:1996年 ko:1996년 ms:1996 simple:1996 th:พ.ศ. 2539

2004

- Any internacional de commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició.
- 400 aniversari de l'arribada dels francesos a Amèrica del Nord.

Esdeveniments

:PAÏSOS CATALANS
- 28 de gener - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
- 2 de febrer - Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
- 5 de febrer - S'estrena un curtmetratge de Dalí
- 20 de març - Països Catalans: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del país.
- 9 de maig - Barcelona: S'inaugura el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
- 20 d'octubre s'ha creat l'Eurorregió de l'Arc Mediterrani.
- 21 d'octubre - Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.
- 23 d'octubre - La Selecció Catalana d'Hockey guanya el mundial B del mateix esport. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.
- 24 d'octubre - La selecció catalana d'hoquei fa història amb la conquesta del Mundial B.
- 27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d' Homer, del segle III.
- 21 de setembre -Terratrèmol de 4,2 graus de l'escala de Richter a Ripoll.
- 26 de novembre - Fresno (Califòrnia) El Congrés anual de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apelació de la Federació Espanyola d'Hockey, que demana la inadminisió de la Federació Catalana. :MÓN

Gener

- gener - Mart: hi fracassa la sonda Beagle; la sonda Spirit, en canvi, aconsegueix aterrar i transmetre dades des del planeta.
- 2 de gener - la sonda Stardust recull pols d'un cometa.
- 3 de gener : El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja ; 148 morts.
- 4 de gener : Mikheil Saakachvili emporta les eleccions presidencials a Georgia.
- 8 de gener : El creuer Queen Elizabeth II és oficialment batejat.
- 10 de gener - la sonda Spirit llesta per iniciar l'exploració del planeta Mart.
- 10 de gener - El PSOE proposa crear una Agència Tributària per cada Comunitat Autònoma.
- 11 de gener - el PSOE proposa que hi hagi un ordinador per cada dos alumnes des de els 8 anys.
- 13 de gener : Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts.
- 19 de gener : Dissolució de les Corts Espanyoles per poder convocar eleccions el 14 de març de 2004.
- 23 de gener : La sonda europea Mars Express aporta la prova de que hi ha aigua en forma de glaç en el planeta Mart.

Febrer

- 6 de febrer : atemptats terroristes en el metro de Moscou ; 43 morts.
- 13 de febrer : Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la basílica de Notre-Dame de Montreal.
- 18 de febrer : Un tren de mercaderíes explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones.
- 20 de febrer : Els conservadors guanyen les eleccions al parlament iranià.
- 24 de febrer : Terratrèmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc ; 517 morts.

Març

- 2 de març : John Kerry serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre.
- 11 de març - Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació d'Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.
- 14 de març - Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes són la força més votada. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultats de las eleccions]
- 14 de març : Vladimir Putine és reescollit president de Rússia.
- 20 de març - món: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del món occidental.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): el Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecció catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
- 28 de març : Onada vermella a França en les eleccions regionals : 21 regions sobre 22 passen o es mantenen a l'esquerra.
- 29 de març : Es prohibeix fumar en els bars d'Irlanda.

Abril

- 5 d'abril : Inici de la visita oficial de la reina d'Anglaterra a França.
- 7 d'abril : Rwanda, commemoracions en el món del 10è aniversari de l'inici del genocidi de 1994. L'ONU declarava aquest any « Dia internacional de reflexió sobre el genocidi a Rwanda el 1994 ».
- 23 d'abril : Tancament a Creutzwald de l'última mina de carbó francesa.
- 25 d'abril : Un referèndum a Chipre respatlla la reunificació de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.
- 28 d'abril : La premsa revela la pràctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicació de fotos de la presó d'Abu Ghraib que provoquen un escàndol.
- 29 d'abril: A Mali, Ahmed Mohamed ag Hamani és escollit primer ministre.

Maig

- 1 de maig : Ampliació de l'unió Europea de deu països nous :(Chipre, Estonia, Hungría, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República txèca, Eslovàquia, Eslovènia). 4 de maig : Eclipse total de lluna.
- 6 de maig : Últim episodi de la sèrie de televisió Friends emesa a la televisió nord-americana.
- 17 de maig. L'estat americà de Massachusetts legalitza el matrimoni homosexual.
- 23 de maig : Horst Köhler escollit president federal d'Alemània. Pren possessió de les seves funcions el dia 1 de juliol següent.

Juny

- 5 de juny : Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de ràdio i televisió, i després polític del Partit Republicà.
- 5 de juny : La jugadora de tennis russa Anastazia Myskina guanya la 74ena edició del torneig del Roland-Garros.
- 6 de juny : El jugador de tennis argentí Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros.
- 13 de juny - Eleccions al Parlament Europeu. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultat de les eleccions al Parlament Europeu]
- 18 de juny : Acord entre els caps d'estat per una constitució europea.
- 28 de juny : Eleccions federals al Canadà. El partit liberal és reelegit, però queda en minoria a la cambra dels comuns. .
- 30 de juny : La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.

Juliol

- 1 de juliol : Ha mort l'actor Marlon Brando als 80 anys a Los Angeles.
- 4 de juliol : Grècia guanya l'Eurocopa 2004. En la final venç la selecció amfitriona Portugal per 1-0.
- 20 de juliol : a Bèlgica, Anne-Marie Lizin és escollida presidenta del Senat i esdevè la primera dona a ocupar aquest lloc.
- 30 juliol : Forta exploció de gas a Ghislenghien, Bèlgica, que provoca la mort a 21 persones i queden ferides unes 120.
- 21 de juliol : Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia raó quan dubtà de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una enciclopèdia pel que guanyàs.

Agost

- 13 d'agost : l'huracà Charley mata 27 persones a Florida, 4 a Cuba i una persona a Jamaica.
- 13 d'agost: Obertura dels XXVIII Jocs Olímpics d'estiu a Atenes; els primers del segle XXI
- 31 d'agost : Dos atacs suïcides reivindicats per Hamas a Beersheeva, Israel, causen 16 morts i 80 ferits.
- 31 d'agost : Atac suïcida txetxè en el metro de Moscou fent 10 morts i 60 ferits.

Setembre

- 1 de setembre : Presa en hostatge d'un miler de nens a una escola de Beslan, a Ossètia del Nord.
- 3 de setembre : Asalt confús de les forces russes de seguretat a l'escola de Beslan; es compten més de 335 morts.
- 3 de setembre : L'huracà Frances fa 10 morts a Florida.
- 7 de setembre : L'huracà Ivan fa 37 morts a Grenada, 5 a Veneçuela i 4 a la República Domninicana. Els danys materials són quantiosos.
- 18 de setembre : la tempesta tropical Jeanne arrassa Haití. Tres díes desprès el recompte no definitiu és de 700 morts i 1000 desapareguts.

Octubre

- 5 d'octubre : es declara un incendi a bord del submarí canadenc NCSM Chicoutimi; 1 mort.
- 8 d'octubre : L'hostatge anglès Kenneth Bigley és decapitat pels seus carcellers a l'Irak.
- Doble atemptat amb cotxe trampa a Taba, Egipte, lloc de vacances de nombrosos israelians ; 34 morts.
- 9 d'octubre : Primeres eleccions democràtiques al Afganistan.
- 24 d'octubre : Brasil, nova potència espacial desprès d'aconseguir el seu primer llançament espacial.
- 25 d'octubre: la repressió d'una manifestació a Tailàndia provoca 68 morts.
- La nit entre el 27 i el 28 d'octubre hi hagué un eclipsi de Lluna.
- 29 d'octubre : Firma a Roma del tractat de Roma 2004, per una constitució per Europa.
- 31 d'octubre : Tabaré Vázquez és escollit President de l'Uruguay. És una victòria històrica per l'esquerra.

Novembre

- 2 de novembre : el president dels Estats Units George Walker Bush és escollit per un segon terme de quatre anys.
- 6 de novembre : atac a l'armada de Costa d'Ivori sobre una posició de l'armada francesa causant 9 morts. Els francesos repliquen liquidant les forces aèries i antiaèries de l'armada ivoriana.
- 7 de novembre : a l'Irak, atac de gran envergadura contra la ciutat de fallujah.
- 11 de novembre :
- Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
- Mort de Yasser Arafat a Clamart, a prop de París, a 3 h 30 minuts. Hi estava hospitalitzat desde el 29 d'octubre.
- La Lituània ratifica el Tractat de Roma de 2004.
- 13 de novembre : desprès de 6 díes de combat, els americans prenen el control de Fallujah.
- 16 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
- 21 de novembre : eleccions presidencials controvertides a Ucraïna.
- 27 de novembre - Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.

Desembre

- 14 de desembre : inauguració del viaducte de Millau, el més alt del món. Construït per Eiffage, disenyat per Norman Foster.
- 20 de desembre : L'Hungría aprova el tractat de Roma 2004.
- 22 de desembre : alliberament dels dos hostages i periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chesnot, detinguts a l'Irak desde feia 124 díes.
- 26 de desembre : un terratrèmol de magnitud 9,0 de l'escala de Richter, l'epicentre del qual se situava al llarg de l'illa indonèsia de Sumatra provoca un tsunami causant la mort de més de 250 000 persones a l'Oceà Índic.
- 26 de desembre : Víktor Yuchtchenko guanya les eleccions presidencials a Ucraïna.
- 26 de desembre : Un equip d'especialistes francesos d'hematologia va publicar a la web de la revista Nature Biotechnology, haver aconseguit per primera vegada, fabricar in vitro grans quantitats de globus vermells humans a la vegada madurs i funcionals.

Maig

- 3 de maig : Darrell Johnson, jugador de baseball de la MLB
- 3 de maig : Anthony Ainley, 71 anys, actor
- 7 de maig : Alexandre Minkowski, metge
- 9 de maig : Alan King, 76 anys, actor
- 14 de maig : Anna Lee, 91 anys, actriu
- 14 de maig : Jesus Gil y Gil, 71 anys, antic president del club de futbol Atletico de Madrid
- 15 de maig : Bruno Baiao, 19 anys, futbol, Portugal
- 15 de maig : Marius Constant, compositor de música
- 16 de maig : Marika Rökk, 90 anys, actriu
- 17 de maig :
- Tony Randall, 84 anys, actor.
- 18 de maig :
- Elvin Jones, batería de jazz, havent tocat molt de temps amb John Coltrane.
- 19 de maig : Mary Dresselhuys, 97 anys, actriu
- 28 de maig: Umberto Agnelli, president de la FIAT.

Juny

- 4 de juny :
- Nino Manfredi, comedià, italià.
- 5 de juny: Ronald Reagan, president dels EEUU.
- 6 de juny :
- Necdet Mahfi Ayral, 96 anys, actor.
- Robert Lees, 91 anys, escenarista.
- 10 de juny : Ray Charles, jazzman, nord-americà.
- 18 de juny : André Gillois, escriptor, francès.
- 28 de juny :
- Georges de Caunes, 85 anys, home de televisió i periodista, francès.
- Marcel Jullian, presentador de televisió, francès.

Juliol

- 1 de juliol - Los Angeles (EEUU): Marlon Brando, actor de cinema nord-americà.
- 6 de juliol : Thomas Klestil, president austríac.
- 11 de juliol : Dorothy Hart, 82 anys, actriu
- 17 de juliol : Lucien Leduc, 85 anys, jugador de futbol, França.
- 23 de juliol - Madrid: Carmina Ordóñez, coneguda per la premsa rosa.
- 29 de juliol: Francis Crick, cientific, descobridor de l'estructura de l'ADN.

Agost

- 18 d'agost : Ha mort a Ojai, Califòrnia mentre dormia Elmer Bernstein, compositor de música pel cine, i la televisió.

Setembre

- 4 de setembre : Alfonso Ford, basket USA
- 5 de setembre : Fritha Goodey, 31 anys, actriu
- 6 de setembre : Elly Annie Schneider, 90 anys, actriu
- 7 de setembre : Samira Bellil, feminista
- 8 de setembre : Raymond Marcellin, ministrefrancès.
- 8 de setembre - Matías Prats, periodista espanyol i gran aficionat als bous.
- 11 de novembre - Yasser Arafat, president (ra'is) de l'Autoritat Palestina.
- 11 de setembre : Petros VII, patriarca
- 13 setembre : Margaret Kelly, fundadora
- 14 setembre : Ove Sprogøe, 84 anys, actriu
- 16 setembre : Dolly Rathebe, cantant de jazz
- 18 setembre : Russ Meyer, 82 anys, realitzador
- 19 setembre : Eddie Adams, fotograf
- 23 setembre : Yang Huanyi, última chinesa parlant del nushu
- 24 setembre : Raja Ramanna, científic
- 28 setembre : Christl Cranz-Borchers, 90 anys, ski, Alemània
- 29 setembre : Richard Sainct, 34 anys, Moto, França, mort al rally d'Egipte.
- 29 setembre : Jean-Pierre Blanc, polític francès.
- 30 setembre : Ignatius Wolfington, 84 anys, Actor
- 30 setembre : Gamini Fonseka, 68 anys, actor

Octubre

- 3 d'octubre : Janet Leigh, 77 anys, actriu.
- 4 d'octubre : Gordon Cooper, astronauta
- 4 d'octubre : Willy Guhl, decorador
- 5 d'octubre : Rodney Dangerfield, 82 anys, actor
- 11 d'octubre : Fernand Sabino, escriptor
- 11 d'octubre : Maxime Faget, enginyer de la Nasa
- 17 d'octubre : Julius Harris, 81 anys, actor.
- 17 d'octubre : Brice Pelman, escriptor
- 18 d'octubre : Michel Gillibert, home polític.
- 23 d'octubre : George Silk, fotograf
- 23 d'octubre : Bill Nicholson, futbolista del Regne Unit.
- 27 d'octubre : Serginho, futbolista del Brasil.
- 29 d'octubre : Alice Montagu-Douglas-Scott, duquesa de Glucester

Novembre

- 2 de novembre : Theo van Gogh, 47 anys, realitzador holandès.
- 2 de novembre : Zayed ben Sultan al-Nahyan, president dels Emirats àrabs units.
- 2 de novembre : Gerry Knetemann, ciclista
- 7 de novembre : Howard Keel, actor
- 9 de novembre : Emlyn Hughes, futbolista del Liverpool F.C i de l'Anglaterra.
- 11 de novembre : Yasser Arafat, home polític palestí.
- 16 de novembre : Margaret Hassan, humanitària
- 17 de novembre : Mikael Ljungberg, 34 anys, Lluita
- 19 de novembre : John Vane, guanyador del Premi Nobel de psicologia o medecina en 1982.

Desembre

- 1 de desembre : Fathi Arafat, 67 anys, germà de Yasser Arafat.
- 1 de desembre : El príncep Bernhard dels Països Baixos, vidu de l'exreina Juliana i pare de la reina Beatrix.
- 2 de desembre : Alicia Markova, ballarina
- 3 de desembre : Josef Schwammberger, nazi

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després categoria:Segle XXI als:2004 ja:2004年 ko:2004년 ms:2004 roa-rup:2004 simple:2004 th:พ.ศ. 2547 zh-min-nan:2004 nî

Francisco Franco

Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975). Militar i dictador feixista espanyol. Va ser cap d'estat des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la seva mort. Es va graduar a l'Acadèmia Militar de la ciutat de Toledo. A l'edat de 23 anys, per nomenament del rei Alfons XIII, es convertí en el comandant més jove en l'exèrcit espanyol, per la seua labor en la guerra del Marroc. Es convertí en general de brigada l'any 1926 per mèrits de guerra, el general més jove de tot Europa. Durant la Segona República Espanyola, el 1933, amb el triomf de la dreta en les eleccions, és ascendit a general de divisió. El 1934, durant el període de govern radical-cedista, com a cap d'Estat Major, dirigí des del Ministeri de la Guerra, del qual era ministre Diego Hidalgo, les operacions per a reprimir la insurrecció obrera a les mines d'Astúries. Destinat a Santa Cruz de Tenerife com a comandant general de les Canàries, el 18 de juliol de 1936 participa activament en els preparatius per a la revolta militar contra el Govern legítim del Front Popular, junt amb altres militars com Queipo de Llano, Sanjurjo, Batet, Emilio Mola, Moscardó i d'altres. En aquest moment comença la Guerra Civil espanyola. L'any 1937 fou nomenat a Burgos generalíssim de tots els exèrcits. I més tard, l'1 d'abril de 1939, la guerra es va donar per guanyada pels militars revoltats, i Franco es converteix així en el dictador del Govern feixista d'Espanya. El 1969 designà com a successor seu a títol de rei el príncep Joan Carles de Borbó, nét d'Alfons XIII i fill de Joan de Borbó i de Battenberg, hereu legítim de la Corona. El juny de 1973 creà el càrrec de president del govern, que recaigué en el seu màxim col·laborador Luis Carrero Blanco. La mort d'aquest en un atemptat, el desembre del mateix any, endurí el règim. Això provocà, el 1974, l'execució al garrot de l'anarquista Salvador Puig i Antich i un suposat polonès al qual anomenaren Heinz Chez. Ambdues execucions es feren el mateix dia, la primera a Barcelona i la segona a Tarragona. El setembre de 1975, dos mesos abans de la seva mort, el dictador féu afusellar uns membres d'ETA i del FRAP. Oficialment Franco morí el 20 de novembre de 1975, però van desconnectar les màquines que el mantenien viu molt abans, a un quart de dotze de la nit del dia 19, segons apunten diverses fonts. Van passar moltes hores fins que es va comunicar oficialment que havia mort, endarrerint l'anunci al dia 20, el dia que feia 39 anys de la mort del falangista José Antonio Primo de Rivera. Un dels seus lemes, inscrit en totes les monedes emeses, era: Caudillo de España por la Gracia de Dios. Recentment (novembre de 2005), el Govern de la Generalitat, a proposta de l'historiador Josep Benet, s'ha compromés a redactar un informe d'acord amb les lleis de Dret internacional, que inclogui tots els assesinats de Franco, i permeti indemnitzar els familiars de les víctimes. Curiosament aquest és l'informe que ha redactat la Justícia Espanyola per acusar el dictador xilé Augusto Pinochet, mentre que en el cas de Franco, la Constitució Espanyola de 1978 ha fet el mateix paper que la Llei de Punt Final xilena, és a dir garantir la inpunitat de tots els crims de guerra que segons la carta de les Nacions Unides, no prescriuen mai [http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/impuesp.html]. També el jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón, considera que és necessari d'instituir una comissió de la veritat perquè s’investiguin els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Enllaços externs

- [http://www.alay.com/hist2177.html Les llistes de Franco]
- [http://www.vilaweb.com/www/mailobert?id=968738 Els crims franquistes contra la humanitat] Franco Bahamonde, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Franco Bahamonde, Francisco ja:フランシスコ・フランコ・バハモンデ

Castella-Lleó

Castella i Lleó és una Comunitat autònoma d'Espanya. Està dividida en nou províncies:
- Àvila
- Burgos
- León
- Palència
- Salamanca
- Segòvia
- Sòria
- Valladolid
- Zamora. La llengua oficial és el castellà. La capital és Valladolid. A banda d'aquesta, només les ciutats de Burgos, León i Salamanca tenen més de 100.000 habitants.

Geografia

Castella i Lleó es trova situada a la Meseta Nord (o Submeseta Nord). Es trova a una certa altitud (més de 500m) i els seus límits amb altres comunitats autònomes d'Espanya són serralades: el Sistema Ibèric (amb La Rioja i Aragó), el Sistema Central (amb Castella-La Manxa, Comunitat de Madrid i Extremadura) i la Serralada Cantàbrica (amb Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Vasc). Alguns dels rius que passen per Castella i Lleó són el Duero, el Pisuerga.

Història

La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió de les regions antigues del Regne de Lleó i de Castella la Vella, llevat de les regions de Cantàbria (l'antiga província de Santander) i La Rioja (antiga província de Logroño), les quals es van conformar com a comunitats autònomes uniprovincials. Pisuerga Els límits històrics entre Castilla i Lleó no corresponen als límits provincials: part de les províncies de Valladolid i Palència van pertanyer al regne de Lleó. La unió històrica del Regne de Castella i del Regne de Lleó es va produir, per primera vegada, quan Ferran I heretà el Regne de Castella el 1037 i es casa amb Sanxa I, reina de Lleó. No obstant això, aquesta unió es trencaria en els seus fills; segons la tradició lleonesa medieval el major dels fills heretà el patrimoni patern (Castella) i el segon fill, el matern (Lleó). La segona unió de Castella i Lleó es produiria en el regnat de Alfons VI de Lleó qui vencé al seu germà Sanxo de Castella, i la tercera, i definitiva unió, es va produir sota el regnat de Ferran III el Sant que el 1230, després del Pacte de les Dames, que impedí que Sanxa II i Dolç, filles d'Alfons IX i hereves del regne accedissen al tron, i per mitjà del qual Alfons IX es corona rei de Lleó i de Castella, no obstant l'oposició del clergat i de la noblesa lleonesa. Les corts, però, és van unir més d'un segle després. Aquestes corts van ser una de les representacions parlamentàries, més antigues d'Europa, encara que no amb representació universal directa; la primera convocació de la qual es va realitzar el 1188 per Alfons IX rei de Lleó.

Universitats de Castella i Lleó

- Universidad católica de Ávila
- Universidad de Burgos
- Universidad europea Miguel de Cervantes (Valladolid)
- Universidad de León
- Universidad de Salamanca
- Universidad Pontificia de Salamanca
- Universidad SEK (Segovia)
- Universidad de Valladolid

Enllaços externs

- [http://www.castillayleon.org/ Junta de Castella i Lleó]
- [http://www.ccyl.es/ Corts de Castella i Lleó]
- [http://www.turismocastillayleon.com/ Portal de turisme de Castella i Lleó] Categoria:Castella i Lleó ja:カスティーリャ・レオン州

1989

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 30 d'octubre - Madrid (Espanya): el Tribunal Suprem aprova la segregació de Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragonès). :MÓN
- 2 de maig - Madrid (Espanya): el govern ratifica el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i els tractes inhumans o degradants.
- 7 de març - l'Iran: aquest país trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
- 4 de juny - Pequín (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaça de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats (vegeu la pàgina).
- 9 de novembre - Berlín (Alemanya): s'obre al trànsit ciutadà el mur que dividia la ciutat en dues parts, la que pertanyia a la República Federal i la que pertanyia a la República Democràtica, alhora que els mateixos ciutadans el comencen a enderrocar.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 7 de gener - Tòquio (el Japó): Hiro Hito, emperador del Japó.
- 23 de gener - Figueres (l'Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor surrealista català.
- 22 d'octubre - El Masnou (el Maresme): Ramon Trias Fargas, polític, català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1989 ja:1989年 ko:1989년 simple:1989 th:พ.ศ. 2532 zh-min-nan:1989 nî

Manuel Fraga

Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922) és un polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera, tant durant la dictadura franquista com a l'època democràtica posterior.

Inicis i formació (1922-1961)

Format en Dret, Política i Economia, Fraga va ingressar al cos de lletrats de les Corts el 1945 i va iniciar la carrera de diplomàtic el 1947. Va exercir carrecs polítics importants a diferents òrgans de l'Estat des de 1951. Catedràtic de Dret Polític des de 1948 (València), va obtenir la plaça de Teoria de l'Estat i Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid el 1953. Va conjugar la docència amb els seus càrrecs polítics amb algun breu parèntesi, fins el 1987, any de la seva jubilació com a professor.

Ministre de Informació i Turisme (1962-1969)

Des del juliol de 1962, com a ministre de Informació i Turisme, va promoure el desenvolupament del turisme, sobre tot afavorint la imprescindible relaxació de l'estricta moral pública imperant els anys anteriors. D'aquests anys és eslogan Spain is different! ("¡Espanya és diferent!"), interpretat per alguns com una justificació encoberta del règim polític franquista. Els ingressos pel turisme es van convertir ràpidament en el principal capítol de l'economia nacional i, sumats als diners enviats pel nombrós contingent d'emigrants, van permetre una millora considerable de les condicions de vida de la població. Com a conseqüència indirecta, les noves costums portades pels turistes es van convertir en un factor més d'aflebliment del règim, identificat amb un catolicisme preconciliar. Per una altra banda, en tant que ministre de Propaganda (informació) va tenir que assumir tasques com la justificació de l'assassinat d'oponents al franquisme. Es va distingir pel zel amb que es va aplicar en el cas del dirigent comunista Julián Grimau, executat, segons la terminologia del règim, el 1963. En un tret distintiu de la seva forta personalitat, mai no ha admès tenir cap obligació de retractar-se per la seva participació als fets de la dictadura. Després de l'accident que va patir el 1966 un bombarder estadounidenc, a conseqüència del qual es va produir una fuita radioactiva i una bomba d'hidrogen va caure al mar, Fraga es va banyar suposadament a Palomares en un intent de calmar a l'opinió pública i demostrar que no havia cap risc. En realitat, aquest va ser l'accident amb armes nuclears més greu de la història: el 29% de la població local presenta plutoni en el seu organisme. Aquest mateix any va presentar una Llei de Premsa, coneguda com la Llei Fraga, que, al suprimir la censura prèvia, va tenir l'efecte de permetre una més gran llibertat de premsa, encara que extremadament restringida i sotmesa a autocensura. Conseqüència d'aquesta llei van ser, per exemple, el segrest del diari ABC el 1966 i, dos anys més tard del del diari Madrid, que va acabar amb la voladura del seu edifici el 1971.

La fi del règim franquista (1969-1982)

El 1969, any de l'estat d'excepció que es va produir a conseqüència del procés de Burgos, va cessar com a ministre. El 1973 va ser anomenat embaixador al Regne Unit, càrrec que va exercir fins a la mort de Franco. El 1975 va ser anomenat vicepresident i ministre de Gobernació (càrrec equivalent a l'actual ministre d'Interior) del govern de Carlos Arias Navarro, primer del règim franquista després de la mort del dictador. Poc després, el 1976, va pronunciar la frase «La calle es mía», després d'un incident en que van morir varies persones pels trets de les forces de seguretat durant el desallotjament d'una concentració a la catedral de Vitoria. El fracàs del govern de Arias Navarro va dur al nomenament d'Adolfo Suárez com nou president. Aquest va aconseguir aglutinar elements molt heterogenis, des de membres del règim de Franco partidaris d'una reforma profunda, fins centristes que havien gaudit d'una relativa tolerància, al partit que va batejar UCD.

Cap de l'oposició (1982-1987)

Fraga, que no trobava el seu encaix a la UCD, va fundar el partit conservador Alianza Popular (AP), que més tard es va anomenar Partido Popular (PP). El partit, que inicialmente incloïa sobre tot a polítics actius durant el règim de Franco, no va tenir gaire acceptació els primers anys d'existència, però va guanyar popularitat quan la Unión de Centro Democrático (UCD), partit de centre-dreta que va guanyar les dues primeres elecciones democràtiques, es va desfer i molts dels seus membres van afiliar-se a AP. Alianza Popular, en coalició amb el Partido Demócrata Popular i el Partido Liberal, ambdues formacions procedents de la UCD, va obtindre un 26% dels vots a les eleccions de 1982 i de 1986, el que va convertir a Fraga en cap de l'oposició. Va se escollit diputat per AP en les eleccions de 1977, 1979, 1982 i 1986.

President de Galícia (1987-2005)

El 1987, Fraga va cedir la presidència del PP a José María Aznar i va tornar a la seva terra natal, Galícia. Va guanyar les eleccions autonòmiques de 1989, passant a ser president de Galícia, carrec que va mantenir fins l'any 2005; escollit al congrès del PP gallec com a candidat del partit a les eleccions autonòmiques d'aquell any, va perdre la majoria absoluta per escàs marge. Com a conseqüència de l'enfonsament del petrolier Prestige a prop de les costes galegues a finals del 2002, Fraga va ser molt criticat per la seva actuació a la crisi, encara que pocs mesos després, el Partido Popular de Galicia guanyava les eleccions municipals a bona part de les poblacions costaneres que van ser afectades per la marea negra. En les autonòmiques del 2005 no va obtindre la majoria absoluta. L'aliança entre el PSdG i el BNG va fer fora de la presidència de la Xunta de Galicia al PP després de 16 anys al poder. Actualment, el PP de Galícia prepara la successió de Fraga, els principals candidats per a la qual són Alberte Núñez Feijóo, Xosé Cuíña, Xosé Luis Barreiro i l'ex-conselleiro de Pesca e Asuntos Marítimos, Henrique López Veiga.

Vegeu també

- Franquisme Fraga Iribarne, Manuel

1993

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 14 de març - Andorra: s'hi celebra el referèndum amb què s'aprova la primera Constitució del país.
- 23 de març - Garry Kasparov i Nigel Short es neguen a jugar sota els auspicis de la Federació Internacional d'Escacs (FIDE) i creen l'Associació Professional d'Escacs (PCA, Professional Chess Association); per aquest motiu, la FIDE desposseiex Kasparov del seu darrer títol mundial d'escacs || Observatori d'Arecibo (Arecibo, Puerto Rico): Aleksander Wolszczan detecta la llum infraroja del primer planeta extrasolar.
- 28 de juliol - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU. :MÓN
- 26 de febrer - Nova York (EUA): uns terroristes islamistes fan esclatar un camió ple d'explosius a la torre nord del World Trade Center que fa 6 morts i un miler de ferits.
- 25 d'octubre - el Canadà: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria absoluta el Partit Liberal, encapçalat per Jean Chrétien, que desplaçarà del poder el Partit Conservador || Washington (EUA): Jerry Hall i Robert Stilmann, investigadors de la George Washington University, fan públic que han aconseguit de clonar embrions humans.
- 30 de desembre - Israel i el Vaticà: aquests dos estats estableixen relacions diplomàtiques.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 11 d'abril - Guillem Agulló, jove nacionalista d'esquerres assassinat a mans d'un grup d'ultradreta.
- 27 de març - València: Vicent Andrés Estellés, poeta valencià. :MÓN
- 20 de gener - Tolochenaz-sur-Morges (cantó de Vaud, Suïssa): Audrey Kathleen Ruston coneguda com Audrey Hepburn, actriu cinematogràfica anglesa d'origen belga.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1993 ja:1993年 ko:1993년 simple:1993 th:พ.ศ. 2536

Atemptat

Un atemptat és un acte criminal o il·legal que persegueix la mort o eliminació física d'una persona o persones, generalment amb pretensions polítiques, ideològiques o simplement delictives. També s'aplica a les accions o conductes tendents a conculcar drets i llibertats reconegudes.

Atemptats contra personalitats públiques

Exitosos

- Canalejas (1912)
- Carrero Blanco (1973)
- Dato (1921)
- Kennedy (John F.) (1963)
- Kennedy (Robert)
- Lennon (1980)
- Lincoln
- Lluch
- Prim (1870)
- Sadat
- Seguí (Noi del Sucre)
- Ernest Lluch (2000)

Frustrats

- Alfons XIII (1905 i 1906)
- Aznar (1995)
- Hitler
- Joan Pau II
- Mussolini
- Pestaña (1922)
- Reagan

Atemptats indiscriminats amb morts

- La bomba del Liceu (1893)
- Estació d'Atocha (11-03-2004. Madrid)
- Hipercor (19-06-1987. Barcelona)
- Torres Bessones (11-09-2001. Nova York) Categoria:Terrorisme

ETA

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) és una organització armada d'ideologia marxista, que té com a objectiu la creació d'un estat basc socialista, independent d'Espanya i França. ETA ha practicat habitualment el segrest i l'extorsió a empresaris per finançar-se. Consta com a grup terrorista en les llistes dels Estats Units d'Amèrica i de la Unió Europea, i la majoria dels estats i de la població així ho considera, ja que entre els seus objectius hi ha civils (polítics electes, periodistes, empresaris...). Organitzacions com Amnistia Internacional denuncien anualment les activitats d'ETA en els seus informes. Tot i que havia comptat amb un suport popular significatiu durant la dictadura franquista, des del restabliment de la democràcia a Espanya, tots els partits polítics bascos i espanyols han condemnat les accions d'ETA, a excepció de l'il·legalitzada Batasuna, que considera els atemptats d'ETA conseqüència d'un conflicte entre el poble basc i l'Estat espanyol. El Partit Comunista de les Terres Basques, que aparegué al Parlament basc a les darreres eleccions autonòmiques amb nou diputats, tampoc condemna els atemptats d'ETA alegant que «en aquest moment històric s'ha de superar la dinàmica de condemnes». Els anys de govern del Partit Popular (1996-2004) sota la presidència de José María Aznar van suposar una reducció important dels atemptats de l'organització terrorista, tot i que existeix una certa polèmica de si és per causa d'una política antiterrorista encertada, o a conseqüència de la progresiva reducció de la seva base popular.
Atemptats
Des de la seva fundació, ETA ha assassinat 817 persones, 339 d'elles civils. La seva primera víctima mortal fou el guàrdia civil José Pardines Arcay, però la seva víctima més destacada fou l'expresident del Govern espanyol, almirant Luis Carrero Blanco, assasinat a Madrid per cotxe bomba l'any 1973. Altres accions sonades de l'organització foren l'atemptat frustrat, el 1995 contra l'aleshores president del Partit Popular, José María Aznar, o l'assassinat l'any 2000 de l'exministre de Sanitat, Ernest Lluch. Els darrers atemptats de l'organització, sense víctimes mortals, han estat a les autovies A-5 i A-4, a l'alçada de Maqueda (Toledo) i Madridejos (Toledo) en plena operació sortida de les vacances d'estiu, el 29 de juliol de 2005, amb dos artefactes d'escassa potència. També el 12 de juliol de 2005 ETA va fer esclatar quatre bombes a una central elèctrica de la província de Biscaia, sense causar danys ni materials ni personals.
Detencions
El 3 d'octubre de 2004 va ser detingut a Salis-de-Béarn (França) el considerat número u de la organització, Mikel Albizu, Mikel Antza, juntament amb la seva companya sentimental i també històrica de la banda, Maria Soledad Iparagirre 'Anboto', membre de l'aparell polític.
Treves i negociacions
Al llarg de la seva història, ETA ha declarat vàries totals, la primera d'elles entre el 8 de gener de 1988, que s'allargà, com a conseqüència de les Converses d'Alger fins el 4 d'abril de 1989, quan ETA la donà per acabada degut al fracàs de les negociacions. El 23 de juny de 1996, ETA declarà una treva d'una setmana i oferí una negociació al nou govern del Partit Popular, que no fou resposta per aquest. El 20 de novembre de 1997 declarà la primera treva parcial de la seva història per als funcionaris de presons. No serà fins el 16 de setembre de 1998 quan ETA anunci una treva total, indefinida i sense condicions que començaria al cap de dos dies, el 18 de setembre. Durant el període d'aquesta treva, que s'allargà fins el 3 de desembre de 1999, tingueren lloc a Suïssa diverses converses entre els terroristes i representants del Govern espanyol. El 18 de febrer de 2004, a menys d'un mes de la celebració de les eleccions generals de l'Estat espanyol, ETA declara una nova treva parcial, en aquest cas circunscrita al territori de Catalunya. Aquesta treva encara es troba en vigor. El 18 de juny de 2005, la organització terrorista declara la fins ara darrera treva, en aquest cas per als electes dels partits polítics espanyols. Setmanes després, la organització terrorista puntualitza al seu butlletí intern Zutabe que aquesta treva no afecta als membres del Govern.
Altres Enllaços

- Amnistia Internacional ha denunciat les activitats d'ETA en el seu informe anual de 2003. N'hi ha versions en [http://web.amnesty.org/report2003/Esp-summary-eng anglès] i [http://www.edai.org/centro/infoanu/2003/info03.htm castellà]. Categoria:Terrorisme ja:ETA

1996

Esdeveniments:

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 4 de febrer - Fèlix Cucurull, escriptor i historiador català. :MÓN
- 8 de gener - París (França): François Mitterrand, polític francès, president de la República.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1996 ja:1996年 ko:1996년 ms:1996 simple:1996 th:พ.ศ. 2539

Nacionalisme

El nacionalisme és una actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny ètico-polític, un gran valor al fet nacional o a la nació. Les manifestacions variades que aquesta actitud política ha tingut obliguen a parlar de nacionalismes, més que no pas de nacionalisme. No té el mateix contingut el nacionalisme que hom pot detectar abans de la Revolució Francesa, o quan, avui, hom el contempla en acció als països poc abans sotmesos a dominació colonial. Tampoc no és el mateix el nacionalisme que manifesta i estimula l’estat nació d’aquell nacionalisme que, a l’interior del mateix estat, poden manifestar-hi nacions minoritàries. En un primer temps, que arrenca del set-cents, el nacionalisme tendeix bàsicament a la construcció de nous estats o a la lluita per la independència davant els atacs exteriors. Aquí, nacionalisme és ja més que un pur sentiment nacional, i no és tampoc reductible a un mer patriotisme. El nacionalisme esdevé fàcilment quelcom situat més enllà dels interessos particulars individuals o de grup, i és sentit com l’únic camí col·lectiu per a la construcció de l’únic esquema comunitari que ha de fer possible l’expandiment i la realització completa de les virtualitats individuals i de grup. A l’Estat espanyol del començament del segle XIX la guerra contra Napoleó féu néixer un modern nacionalisme espanyol que es mantingué en aquest pla d’identificació amb la lluita i la victòria contra els enemics exteriors i que sofrí una fortíssima crisi quan, en comptes de victòries, foren derrotes les que es produïren. El nacionalisme, aleshores, s’afeblí en el seu àmbit espanyol i cedí el pas a vigorosos nacionalismes, com és ara el català i el basc. El tipus de nacionalisme que prové de la identificació entre la nació i l’estat necessàriament s’identifica, també, a l’hora d’escollir els seus fins i construir l’estratègia de la seva política, amb la raó d’estat. Malgrat que Lenin sempre va tenir molt clar que calia respectar les minories nacionals (va arribar a qualificar la Rússia txarista com a "presó de pobles") i sempre va defensar el dret a l'autoderminació de les nacions sense estat la praxi política nacional i internacional d'alguns marxistes, ha pretès d’oposar nacionalisme a internacionalisme o socialisme. La implantació d’estats comunistes no ha estat obstacle al sorgiment del nacionalisme entre aquells països. La crisi dels règims comunistes a l’Europa central i oriental ha reactivat o ha permès reaparèixer públicament, segons els casos, moviments nacionalistes en la dècada dels anys noranta. En una primera fase, l’eclosió nacionalista en l’antic bloc comunista es concentrà en tres àrees: la bàltica, amb la reivindicació independentista dels antics estats d’Estònia, Letònia i Lituània, incorporats per Stalin a la Unió Soviètica; l’àrea balcànica, amb el renaixement del nacionalisme serbi i també la voluntat independentista respecte a Iugoslàvia d’Eslovènia i Croàcia; finalment, l’àrea caucàsica, amb la presència, i l’enfrontament, dels nacionalismes d’Armènia, Geòrgia i l’Azerbaidjan. L’esclat dels nacionalismes a l’Europa antigament comunista no ha provocat un contagi directe a l’Europa occidental, però sí que -unida a les perspectives de transformació nascudes de la unió europea- ha consolidat o alimentat alguns nacionalismes preexistents a l’occident, especialment els d’Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya, que han fet servir els casos de l’est com un punt de referència.

Vegeu també

Moviment d’alliberament nacional Categoria:política ja:民族主義 ko:민족주의 th:ชาตินิยม

CiU

Conver