:: wikimiki.org ::

Josep Maria De Porcioles I Colomer

Josep Maria de Porcioles i Colomer

Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou l'alcalde de Barcelona que més temps ocupà aquest càrrec durant el règim franquista. Jurista, notari i polític. Es doctorà en Dret a Barcelona. En la seva joventut fou simpatitzant de la Lliga Catalana. El juliol del 1936 abandonà Espanya i no retornà fins després de la Guerra. Durant el règim franquista fou director general de registres i del notariat i després president de la Diputació de Lleida. Fou jutge d'apel·lacions d'Andorra. El 1957 fou designat alcalde de Barcelona, càrrec que no abandonaria fins el 1973. Va aconseguir una carta municipal (1960) i demanà inversions estatals per tal d'evitar l'escanyament i el col·lapse del sistema urbà. L'Administració municipal de Porcioles fou en general poc coherent des d'un punt de vista pressupostari i polític. El seu mandant es caracteritzà per un desarrollisme urbà descontrolat i per una notable projecció de la ciutat com a seu de fires i congressos, però també per una escassa sensibilitat cap als problemes reals dels barcelonins. L'increment de les protestes ciutadanes i dels moviments veïnals als barri, especialment actius a partir de 1968, n'aconsellaren la destitució, el 1973. El 1983 li fou concedida la medalla d'or de la ciutat de Barcelona.

Enllaços externs

- [http://lletres.net/pla/porcioles.html Porcioles, per Josep Pla (un Homenot)] Porcioles i Colomer, Josep Maria de

Amer

Enllaços externs

- [http://www.ddgi.es/ccselva/municipis/amer.htm Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1700780001 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&PDF=FALSE&V1=17007 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Selva

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs. Queden 169 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1233 - Borriana (la Plana Baixa): Jaume I conquereix la vila: és el primer pas per conquerir València.
- 1240 - Cullera (la Ribera Baixa): Jaume I conquereix la vila. :MÓN

1904

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 3 de gener - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari "En Patufet".
- 5 d'abril - Barcelona: a instàncies d'entitats com l'Ateneu Barcelonès o el Foment del Treball Nacional, Francesc Moragas i Barret funda la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears.
- 8 de setembre - Roquetes (el Baix Ebre): fundat per la Companyia de Jesús, hi comença a funcionar l'Observatori de l'Ebre.
- 25 de setembre - Castellar del Riu (el Berguedà): s'hi celebra per primera vegada l'[http://www.estat-catala.org/pi.htm aplec] del Pi de les Tres Branques. :MÓN
- 8 de febrer - Lüshun (Dalian, la Xina): el Japó ataca per sorpresa la potent flota russa de l'extrem Orient ancorada a l'aleshores anomenat Port Arthur: hi comença la Guerra russo-japonesa.
- 4 de març - Corea: l'exèrcit japonès en fa fugir les tropes russes cap a la Manxúria (Guerra ruso-japonesa).
- 18 d'abril - París (França): fundat per Jean Jaurès, hi ix el primer número del diari L'Humanité, que el 1920 esdevindrà de tendència comunista.
- 16 de novembre - Londres (Anglaterra): John A. Fleming patenta el díode d'incandescència o vàlvula termoiònica que havia inventat basant-se en l'efecte Edison, que William J. Hammer, un dels enginyers d'Edison, havia descobert el 1883; aquest fet es considera l'inici de l'electrònica.
- 27 de desembre - Londres (Anglaterra): s'hi fa la primera representació de "Peter Pan", de James Matthew Barrie, al Duke of York's Theatre.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 18 de gener - Bristol (Anglaterra): Archibald Alexander Leach, conegut com Cary Grant, actor de cinema anglès (m. 1986).
- 1 de març - Clarinda (Iowa, EUA): Alton Glenn Miller, conegut com Glenn Miller, compositor estatunidenc (m. 1944).
- 12 de juliol - Parral (Xile) - Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, conegut com Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomàtic xilè (m. 1973).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1 de maig - Praga (Txèquia): Antonin Dvorák, compositor txec.
- 5 de maig - Budapest (Hongria): Mór Jókai, escriptor, periodista i polític hongarès (n. 1825).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1904年 ko:1904년 ms:1904 simple:1904 th:พ.ศ. 2447

Vilassar de Dalt

(Bandera)	(Escut)
(En detall)	(En detall)

Localització de Vilassar de Dalt respecte el Maresme
Maresme

Gentilici

Vilassarenc, vilassarenca

7.902

8,87 Km²

890,87 hab/Km²

135 m

Entitats de població

Vilassar de Dalt és un poble del Maresme interior localitzat entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca. Carrers costeruts i estrets a la part antiga, el mantenen fidel al seu orígen medieval. El primer document que fa menció del lloc és de l'any 978. La parròquia és coneguda al segle XI. El Castell de Vilassar, amb la torre circular i ampliacions fins al segle XVI, declarat monument històrico-artístic. Cap a la muntanya, a la zona de Can Boquet, hi ha importants jaciments prehistòrics, com el dolmen de la Roca d'en Toni, les cambres sepulcrals de la Cova d'en Pau, la Cova de la Granota, i la Cova d'en Joan.

El dolmen de la Roca d'en Toni

És troba a cavall entre el Vallès Oriental i el Maresme. Josep Colomines i Josep de C. Serra-Ràfols ja el citen en publicacions de 1930. El va publicar però, per primera vegada, l'any 1904, Francesc Carreras Candi, el qual diu: Conócenlo en el país por "la roca d'en Toni", y es tan completo, está situado en lugar tan visible y llama de tal modo la atención a los labriegos de aquellos sitios, que parece imposible no haya sido aún dado a conocer.

Altres llocs destacables

Francesc Carreras Candi]]
- Castell de Vilassar del segle X, seu de l'Arxiu Patrimonial del Marqués de Barberà
- Església de Sant Genís: segle XX. Construïda sobre l'anterior del segle XIV.
- Ermita de Can Boquet documentada ja l'any 1303 i inclosa al Pla d'Espais d'Interés Natural (PEIN) de la Conreria-Sant-Mateu-Céllecs.
- Ermita de Sant Sebastià Conreria-Sant-Mateu-Céllecs, comarca del Maresme]]
- Museu Municipal que ens recorda l'economia tradicional del poble, dedicada a la indústria tèxtil.
- Jaciment neolític de la Pedra d'en Toni
- Forn romà de la Fornaca

Festes locals

- 29 d'abril: Festa Major dels Sants Màrtirs (sant Genís Notari i sant Genís Comediant).
- 29 d'agost: Festa Major de Sant Genís

Enllaços externs

- [http://www.vilassardedalt.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=0821400000 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08214 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.gegants.org/vilassardedalt/calendari.html Colla de Geganters de Vilassar de Dalt]
- Municipi adherit a la campanya [http://www.estil.net/pais/ Un país, una bandera] Categoria:Maresme

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs. Queden 119 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1713 - Terrassa (el Vallès Occidental): les tropes borbòniques ocupen la vila, la incendien i la saquegen durant tres dies. :MÓN
- 1189 - Westminster (Londres, Anglaterra): hi coronen Ricard I.
- 1783 - París (França): s'hi signa el tractat que acaba la Guerra de la Independència dels Estats Units.
- 1976 - el planeta Mart: la nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.
- 2004 - Beslan (Ossètia del Nord, Federació Russa): l'exèrcit rus assalta l'escola segrestada per radicals txetxens des de feia dos dies, amb un balanç de gairebé mig miler de morts.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Setembre ja:9月3日 ko:9월 3일 simple:September 3 th:3 กันยายน

1993

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 14 de març - Andorra: s'hi celebra el referèndum amb què s'aprova la primera Constitució del país.
- 23 de març - Garry Kasparov i Nigel Short es neguen a jugar sota els auspicis de la Federació Internacional d'Escacs (FIDE) i creen l'Associació Professional d'Escacs (PCA, Professional Chess Association); per aquest motiu, la FIDE desposseiex Kasparov del seu darrer títol mundial d'escacs || Observatori d'Arecibo (Arecibo, Puerto Rico): Aleksander Wolszczan detecta la llum infraroja del primer planeta extrasolar.
- 28 de juliol - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU. :MÓN
- 26 de febrer - Nova York (EUA): uns terroristes islamistes fan esclatar un camió ple d'explosius a la torre nord del World Trade Center que fa 6 morts i un miler de ferits.
- 25 d'octubre - el Canadà: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria absoluta el Partit Liberal, encapçalat per Jean Chrétien, que desplaçarà del poder el Partit Conservador || Washington (EUA): Jerry Hall i Robert Stilmann, investigadors de la George Washington University, fan públic que han aconseguit de clonar embrions humans.
- 30 de desembre - Israel i el Vaticà: aquests dos estats estableixen relacions diplomàtiques.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 11 d'abril - Guillem Agulló, jove nacionalista d'esquerres assassinat a mans d'un grup d'ultradreta.
- 27 de març - València: Vicent Andrés Estellés, poeta valencià. :MÓN
- 20 de gener - Tolochenaz-sur-Morges (cantó de Vaud, Suïssa): Audrey Kathleen Ruston coneguda com Audrey Hepburn, actriu cinematogràfica anglesa d'origen belga.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1993 ja:1993年 ko:1993년 simple:1993 th:พ.ศ. 2536

Barcelona

Bandera oficial de la ciutat de Barcelona	Escut oficial de Barcelona
(En detall)	(En detall)

Localització de Barcelona respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Barceloní, barcelonina

1.578.546 hab.

100,39 Km²

15.724,14 hab/Km²

9 m

Entitats de població

m m m Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.

Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat. La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929. L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra. Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Esdeveniments

- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Ildefons Cerdà Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar

Llocs d’interès

Barri antic

Diagonal Mar Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic. ----

Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec). ---- Poble Sec

Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

---- Arc de Triomf

Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum

---- Maremàgnum

L'Eixample

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample. Antoni Gaudí

---- Antoni Gaudí

Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera". La Pedrera

---- La Pedrera

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen. Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (La Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell

Esport

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el número de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98,600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, amb el seu nom complet: Reial Club Deportiu Espanyol.

Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior. Barcelona és un centre important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies de Barcelona. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves línies: el Trambaix i el Trambesòs.

Pàgines relacionades

- Comtat de Barcelona
- Llistat d'alcaldes de Barcelona

Enllaços externs

- [http://www.bcn.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.geocities.com/medit1976/index.htm Arquitectura Barcelona] - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània Categoria:Barcelona ja:バルセロナ ko:바르셀로나 simple:Barcelona

1936

Esdeveniments:

:
- Països Catalans
-
- 16 de febrer - Espanya: el Front Popular guanya rotundament les eleccions.
- 19 de juliol - Espanya: part de l'exèrcit i els feixistes es subleven contra el govern. Els republicans agafen les armes per defendre la República.
- 21 de juliol - Barcelona: se suspèn l'Olimpiada Popular de Barcelona a causa de l'aixecament feixista.
- 21 de juliol - Barcelona: Lluís Companys, President de la Generalitat, crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
- 7 d'agost - Formentera: els republicans ocupen l'illa.
- 20 de setembre - Eivissa i Formentera: els feixistes ocupen aquestes illes. :
- Món
-
- 7 de març - Berlín (Alemanya): Adolf Hitler ordena ocupar les zones desmilitaritzades de la Renània.
- 1 d'octubre - Burgos (Espanya): Franco és nomenat Cap de l'Estat i Generalisimo a la zona controlada pels nacionals.

Naixements:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-

Necrològiques:

:
- Països Catalans
-
- 28 d'abril - Barcelona: els germans Josep i Miquel Badia, militants d'Estat Català, assassinats per quatre pistolers vinculats a la FAI.
- 19 de juliol - Barcelona: Apel·les Mestres i Oñós, escriptor.
- 6 d'agost - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, directiu de la Federació Catalana de Futbol, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d’ERC a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del periòdic esportiu La Rambla, lluitador i patriota català. :
- Món
-
- 20 de Novembre - José Antonio Primo de Rivera, dictador espanyol.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1936年 ko:1936년 ms:1936 simple:1936 th:พ.ศ. 2479

Guerra civil espanyola

Introducció

La Guerra Civil Espanyola, també anomenada segons els bàndols bel·ligerants Aixecament Nacional i Rebel·lió Feixista va ser una contesa que es va desenvolupar a Espanya entre 1936 i 1939, que va seguir al cop militar contra les institucions constitucionals de la República. L'autoanomenat "bàndol nacional" va aconseguir conquerir de l'anomenat "bàndol republicà" tot el territori espanyol, amb l'ajuda dels feixismes italià i alemany, mentre les forces democràtiques internacionals es rentaren les mans amb el pretexte de no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes.

Causes

feixisme L'any 1936, el règim polític a Espanya era l'anomenada Segona República Espanyola, que era governada pels partits de esquerra, guanyadors de les eleccions de febrer de 1936. L'anomenat Front Popular aglutinava als partits d'esquerra, mentre que la CEDA, Confederació de Dretes Autònomes, ho feia amb la dreta. La vida política des d'aquest moment i fins el començament de la guerra va ser molt apassionada. Cada bàndol defensava les seves idees de forma bel·ligerant fins i tot de forma violenta. En les ciutats, es donaven enfrontaments entre pistolers. Un dels principals motius que els revoltats van adduir van ser l'anticlericalisme del Front Popular cap a l'Església Catòlica, a la qual feien responsable de la majoria de mals que tenia el país. Es van cremar esglésies, convents i altres edificis religiosos, i es va prohibir la Companyia de Jesús. Així mateix, també es van cometre excessos per part dels treballadors, que estaven farts de promeses durant el període anterior.

La guerra

Això va desembocar que el dia 17 de juliol a les 17 hores l'exèrcit d'Àfrica es rebel·lés contra el govern nacional sortit de les urnes, el que a l'endemà, 18 de juliol, es va estendre a nombrosos cossos de l'exèrcit en la península, malgrat que molts soldats sortiren al carrer obeïnt els comandaments, pensant que anaven a defensar la república, als quals es van unir la majoria de la Guàrdia Civil, quedant la Guàrdia d'Assalt en general fidel al govern de la República. Cal destacar entre els revoltats als Generals Mola, Sanjurjo, Cabanellas, Queipo de Llano i per descomptat a Francisco Franco que acabaria sent el "Generalíssim i Cap de tots els exèrcits". Per part republicana els personatges més famosos van ser l'Azaña, president de la República, José Giral, Juan Negrín López, Francisco Largo Caballero, tots ells presidents del govern en algun moment, i els militars o militaritzats: Líster, Galán, El Campesino, Vicente Rojo, Miaja, Mangada, Buenaventura Durruti... i altres polítics com Indalecio Prieto, Dolores Ibárruri (la Pasionaria), Wenceslao i Santiago Carrillo, Casares Quiroga, Martínez Barrio, Andreu Nin, Companys... La guerra va reflectir l'enfrontament ideològic entre l'esquerra i la dreta europees, pressagiant la Segona Guerra Mundial. Itàlia i Alemanya van enviar tropes voluntàries en suport del bandol "nacional", i l'URSS enviant armament i assessors a la part republicana o "vermella",del que bona part del mateix romangué a la frontera francesa durant la campanya de l´Ebre. En ambdós bàndols, la repressió de les idees contràries va ser sovint atroç. Moltes persones foren assassinades o empresonades per les seves idees durant i després de la guerra. Hi ha alguns autors que asseguren que les baixes produïdes per la guerra van anar d'un milió de persones, uns altres diuen que entre 500.000 i 750.000. En qualevol cas, Espanya va sofrir la pèrdua de moltes vides i l'exili de moltes altres.

Posició internacional

Tot i que en un principi els països democràtics d'Europa, devastats per la recent Primera Guerra Mundial, van fer costat a la República constitucional, aviat trobaren l'excusa per concentrar-se en la seva reconstrucció. El 1938 el comitè de no intervenció va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals i el 23 de setembre es retiraven, rentant-se les mans amb el pretexte de no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes italià i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals. El conflicte va ser denunciat pel President de la República, el Doctor Negrín el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que comdenmà el cop militar, però no va atendre les peticions d'ajuda. A la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situació de Catalunya. Per aquella condemna, Espanya fou rebutjada com a membre de la Societat de Nacions[http://www.culturageneral.net/historiaespana/] el mateix any 1945, i no fou acceptada fins a deu anys més tard[http://www.un.org/spanish/aboutun/unmember.htm]. El 12_de_desembre de 1946 la 50ena Sessió plenària de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable.[http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/spa12dec46.html]

Personatges

Lleials al govern

- Lluís Companys
- Manuel Azaña
- Juan Negrín López
- Francisco Largo Caballero
- Indalecio Prieto
- Dolores Ibárruri, Pasionaria
- Buenaventura Durruti
- José Giral
- Diego Martinez Barrio
- José Antonio Aguirre
- Antonio Escobar Huertas
- Santiago Carrillo
- Josep Carner

Rebels

- Francisco Franco
- Ramón Franco
- Rafael Garcia Valiño
- Manuel Goded Llopis
- Joan March i Ordinas
- Emilio Mola
- Gonzalo Queipo de Llano
- Ramos Unamuno
- José Sanjurjo Estrangers:
- Arconovaldo Bonacorsi

Escriptors i estrangers

- Georges Bernanos
- Robert Capa
- Ernest Hemingway
- Alan Hillgarth
- George Orwell

Resum cronològic

1936

- 17 de juliol: Revolta de l'exèrcit al Marroc.
- 18 de juliol: La revolta s'estén al territori peninsular.
- 19 de juliol:
- El general Franco vola des de Canàries a Tetuan i pren el comandament de l'exèrcit d'Àfrica.
- Dimiteix Santiago Casares Quiroga, cap del govern republicà. S'encarrega la formació de nou govern a Diego Martínez Barrio, que davant la falta de suports declina l'encàrrec. Forma govern José Giral, que ordena el lliurament d'armes al poble.
- 20 de juliol: Comença el setge de l'Alcàsser de Toledo (Acadèmia d'Infanteria).
- 21 de juliol: Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries, Balears (excepte Menorca), la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre (excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya). En grans ciutats la revolta ha triomfat a Sevilla, però ha fracassat a Madrid i Barcelona.
- 23 de juliol: La Junta de Defensa Nacional (govern dels rebels, autoanomenats nacionalistes) es reuneix per vegada primera a Burgos.
- Juliol-agost: Revolució espontània de col·lectivizacions.
- 14 d'agost: Amb la presa de Badajoz, per forces manades pel coronel Yagüe, queden unides les dues parts de la zona nacional.
- 4 de setembre: Amb Largo Caballero arriben els socialistes al govern. Les tropes manades per el capità Bayo reembarquen a Porto Cristo.
- 1 d'octubre:
- Franco es converteix en Cap d'Estat i Generalíssim.
- El govern de la República concedeix l'autonomia al País Basc. José Antonio Aguirre és designat president d'Euskadi.
- 4 de novembre: Amb els nacionalistes a les portes de Madrid, la CNT s'uneix al govern de Largo Caballero.
- 6 de novembre:
- Per a organitzar la defensa de Madrid es crea la Junta de Defensa, dirigida pel general Miaja.
- El govern republicà es trasllada a València.
- 8 de novembre:
- Comença la batalla de Madrid, que dura fins el dia 23 de Novembre que, amb ambdós bàndols exhausts, s'estabilitza el front.
- Arribada de les Brigades Internacionals.
- 18 de novembre: Reconeixement per part d'Itàlia i Alemanya del govern de Franco.
- 19 de novembre: És greument ferit en el front de Madrid el líder anarquista Buenaventura Durruti, mor a l'endemà.
- 20 de novembre: És afusellat en la presó d'Alacant, on estava pres des d'abans de l'aixecament, José Antonio Primo de Rivera, fill del Dictador Miguel Primo de Rivera i fundador de la Falange.

1937

- 17 de gener: Comença la batalla per a la presa de Màlaga. Tres columnes nacionalistes convergeixen sobre la ciutat, procedents de Sevilla i Granada. El 6 de Febrer, les tropes republicanes, mal organitzades, s'han retirat cap a Almeria, sent durament batudes per l'artilleria naval alemanya.
- 6 de febrer: Comença l'ofensiva nacionalista del Jarama amb l'objectiu d'aïllar Madrid. Després de durs combats, entre forces del general Orgaz (nacional) i els generals Pozas i Miaja (republicans), no s'aconsegueix l'objectiu d'aïllar la Capital, acabant la batalla el 24 de Febrer.
- 8 de març: Comença la batalla de Guadalajara amb l'objectiu d'aïllar Madrid. Després d'un ràpid avanç de les tropes nacionalistes i italianes, es va produir un contraatac dels republicans, auxiliats per tancs i avions russos, en el qual els italians van sofrir un seriós daltabaix. va Acabar el dia 18 de Març sense aconseguir-se l'objectiu.
- 31 de març: S'inicia l'ofensiva dels nacionalistes dirigits pel general Mola per a la presa de Bilbao, defensada per forces al comandament del general Llano de l'Encomienda. Després de la mort, el 3 de Juny, en accident aeri del general Mola pren el comandament de les tropes nacionalistes el general Fidel Dávila.
- 19 d'abril: Decret d'Unificació, Franco amalgama “des d'arriba” a la Falange i els carlins. Neix Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET i de les JONS)
- 26 d'abril: Bombardeig de Guernica per la Legió Cóndor.
- 3-8 de maig: Regirada del POUM i la CNT a Barcelona.
- 17 de maig: Caiguda del govern de Largo Caballero. El doctor Juan Negrín López, socialista, és designat cap de govern.
- 16 de juny: El POUM és declarat fora de la llei i els seus dirigents arrestats.
- 17 de juny: El cuirassat Jaime I, un dels millors bucs de l'esquadra republicana és enfonsat a Cartagena, ciutat autonoma.
- 19 de juny: Presa de Bilbao pels nacionals, una vegada produït l'ensulsiada del sistema defensiu anomenat “Cinturó de Ferro” a causa de la traició del seu creador.
- 21 de juny: És assassinat per agents soviètics el líder del POUM Andreu Nin.
- 7 de juliol: Comença la Batalla de Brunete [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Batalla_de_Brunete.png]. A fi de disminuir la pressió nacionalista sobre Madrid, el general Miaja ordena una ofensiva dirigida pels generals Juan Modesto i Enrique Jurado cap a la zona de Brunete, que és pres, produint-se una penetració d'uns vuit quilòmetres en la línia del front. No obstant, es produeix un contraatac nacional, dirigit pel general Varela, i les tropes republicanes al terme de la batalla, el 26 de juliol, han estat obligades a retrocedir gairebé a l'instant inicial.
- 31 de novembre: El Govern republicà es trasllada de València a Barcelona.
- 15 de desembre: Comença la batalla de Terol

1938

- 8 de gener: Tropes republicanes manades pels generals Hernández Sarabia i Leopoldo Menéndez prenen la ciutat de Terol en rendir-se el Coronel Rey d'Harcourt, en no arribar a temps a causa del cru hivern les tropes enviades per Franco al comandament dels generals Varela i Aranda.
- 20 de febrer: Les tropes republicanes que ocupen Terol són obligades a retirar-se per la carretera de València davant la pressió de tropes marroquines manades pel general Yagüe. La batalla de Terol ha acabat.
- 15 d'abril: Els nacionalistes arriben al Mediterrani, per Vinaròs i divideixen en dos la zona republicana.
- 24 de juliol: Comença la Batalla de l'Ebre [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Batalla_Ebro.png], amb l'objectiu de distreure forces de l'atac nacionalista a València i alhora disminuir la pressió sobre Catalunya. Inicialment les tropes republicanes, manades pel general Modesto, aconsegueixen un èxit considerable, però el superior poder aeri dels nacionalistes ralenteix l'atac republicà i finalment un massiu atac llançat el 30 d'octubre força a les tropes republicanes a tornar a creuar l'Ebre, finalitzant la batalla el 18 de novembre.
- 21 de setembre: El president del govern republicà Doctor Negrín, anuncia en una alocución a la Societat de Nacions la retirada del front de combat de les Brigades Internacionals
- 23 de desembre: Comença la Batalla per Barcelona. Sis exèrcits nacionalistes es llancen sobre Catalunya en un front que va des dels Pirineus fins el sud de l'Ebre. Prenen Borges Blanques, envolten Tarragona i arriben a les proximitats de Barcelona. El govern que estava a Barcelona es retira a Girona encara que les tropes que defensen Barcelona mantenen la seva resistència.

1939

1939
- 26 de gener: Barcelona cau en poder dels nacionalistes.
- 5 de febrer: Els nacionals prenen Girona. L'exèrcit republicà a Catalunya està pràcticament desintegrat.
- 28 de febrer: Manuel Azaña dimiteix com President de la República
- 4-12 de març:
- Cop anticomunista del coronel Segismundo Casado. Esclata en els carrers de Madrid una guerra civil dintre de la guerra civil. El Consell de Defensa Nacional, dirigit pel coronel Casado, tracta de negociar amb Franco sense resultats.
- El govern republicà, surt cap a l'exili a França
- 28 de març: Desintegració dels exèrcits republicans. Els nacionals prenen Madrid.
- 29 de març: Cessen les hostilitats.
- 1 d'abril: Franco anuncia que la guerra ha acabat.

Vegeu també

- Brigades Internacionals

Enllaços externs

- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron103717427.htm Històries de Catalunya: Els fets de maig de 1937]
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron103717338.htm Històries de Catalunya: L'esclat de la Guerra i la revolució]
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron169043386.htm Històries de Catalunya: La dona abans i després de la Guerra Civil]
- [http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/spa12dec46.html UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question] categoria:Guerra Civil Espanyola Categoria:Segle XX a Catalunya ja:スペイン内戦

Franquisme

El franquisme va ser el règim polític vigent a Espanya entre 1939 i 1975, basat en el lideratge del General Francisco Franco Bahamonde.

Història

Acabada la Guerra Civil Espanyola amb la victòria dels autoanomenats nacionals, Franco va passar a ser cap d'Estat, proclamant-se Caudillo de España por la gracia de Dios. En els primers anys, el règim franquista va dur a terme una repressió brutal contra els adversaris, va donar suport a Hitler i Mussolini, i va practicar una política econòmica autàrquica que va alentir el desenvolupament de l'estat. Més endavant, el règim va establir contactes amb Estats Units, i va canviar de política econòmica. Els anys 60 es van desenvolupar per un increment notable del nivell de vida de la població en general (desarrollismo), si bé el nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera. El franquisme com a règim polític es va acabar amb la mort de Franco, que va ser succeït pel rei Joan Carles I d'Espanya com a cap d'estat. La transició cap a un sistema polític basat en una democràcia parlamentària va ser relativament suau.

Ideologia

Ideològicament, el franquisme es basava en el feixisme, adaptat a Espanya pel moviment falangista. Les obsessions del règim franquista van ser la unitat nacional espanyola, el catolicisme, l'anticomunisme, i el racisme contra els jueus. Tot i que el règim es va autodefinir com a democràcia orgànica, no es pot considerar que fos democràtic, en comparació a les democràcies parlamentàries de l'època. Cal definir-lo més aviat com a dictadura o règim autoritari.

El franquisme avui

Hi ha grups reduïts d'ultradreta que es declaren franquistes i reivindiquen obertament el règim franquista. Aquests grups defensen una visió de la Història d'Espanya coherent amb la que propagava el franquisme. D'altra banda, tenint en compte que el règim va controlar l'educació durant 40 anys, que la transició cap a la democràcia va ser gradual, i que hi va haver una amnistia general per tots els integrants o col·laboradors del règim franquista, hi ha qui argumenta que el franquisme com a fet social va perdurar a Espanya molt més enllà del 1975 (l'anomenat franquisme sociològic). Òbviament això es objecte de controvèrsia, i de fet l'ús del terme franquista de manera derogatòria ha estat relativament habitual en el debat polític en els darrers anys. categoria:Franquisme categoria:Política

Diputació de Lleida

Província de Lleida

(Bandera)	Escut oficial de la Diputació de Lleida
(En detall)	(En detall)

Localització de la província de Lleida a Catalunya
Catalunya

Municipi més gran

Lleidatà, lleidatana

385.092 hab.

12.028 km²

32,02 hab/km²

Comarques

La província de Lleida és la més occidental de les quatre províncies de la Comunitat Autònoma de Catalunya, la seva capital és Lleida.

Comarques de Lleida

- l'Alta Ribagorça
- l'Alt Urgell
- el Berguedà
- la Cerdanya
- les Garrigues
- la Noguera
- el Pallars Jussà
- el Pallars Sobirà
- el Pla d'Urgell
- la Segarra
- el Segrià
- el Solsonès
- l'Urgell
- la Vall d'Aran

Poblacions importants

- Lleida (119.935 hab.)
- Balaguer (14.540 hab.)
- Tàrrega (13.999 hab.)
- La Seu d'Urgell (11.921 hab.)
- Mollerussa (11.087 hab.)
- Cervera (8.564 hab.)
- Solsona (8.127 hab.)
- Almacelles (5.819 hab.)
- Tremp (5.570 hab.)
- Les Borges Blanques (5.425 hab.) Dades de 2004. Categoria:Província de Lleida

Andorra

El Principat d'Andorra és un petit estat independent de l'Europa sud-occidental, i una regió històrica dels Països Catalans, la capital del qual és Andorra la Vella. Durant molt de temps pobra i aïllada, la muntanyosa Andorra, situada als Pirineus entre Espanya al sud i França al nord, va començar a prosperar tímidament durant la Segona Guerra Mundial, aprofitant la postguerra civil espanyola per fer contraban de mercaderies i refugiar exiliats de tots els bàndols. Des dels anys 60 ha aconseguit una notable prosperitat gràcies al turisme. La puixant economia ha atret molts immigrants procedents tant de Espanya (sobre tot catalans i gallecs) com de Portugal i de França. Un dels factors que més atreu el comerç i els clients és el fet que els impostos són sensiblement menors que a la resta d'estats de la Unió Europea. L'idioma oficial d'Andorra és el català. L'ingrés d'Andorra a l'ONU el 28 de juliol de 1993 va permetre per primera vegada a la història l'ús del català en una assemblea d'aquesta organització. També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004 amb Marta Roure i la cançó Jugarem a estimar-nos. La figura del cap d'estat andorrà esta dividida en dos coprínceps que corresponen a les persones del President de la República Francesa i al bisbe de la Seu d'Urgell.

Història

A l'Edat Mitjana, les Valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell. Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud (Mur, Àger, Ponts, Balaguer, Guissona, Agramunt, etc.), on hi havia els terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses del nord van deixar de tenir interès per al Comte. Per això les Valls d'Andorra van passar a mans del Bisbat d'Urgell. El Bisbat va cedir en feu aquest territori al Vescomtat de Castellbò; mitjançant matrimonis, els dominis d'aquest vescomtat passaren a mans del Comtat de Foix. A partir d'aquí Andorra serà un Cosenyoriu encapçalat pel Bisbe d'Urgell i el Comte de Foix. Durant el segle XIII va caldre signar els Pariatges(1278-1288), documents que fixen els límits de poder de cada senyor. El Comte de Foix va anar adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i d'aquí al Regne de França). A partir d'un Edicte del Rei francès Henri IV de França promulgat el 1607, els caps d'estat d'Andorra seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de França (avui el President de la República Francesa). Aquesta estructura arribarà fins als nostre dies, i és el que ha permès a Andorra mantenir la seva independència, excepte en curts períodes de temps. Per exemple, de 1812 a 1814, quan l'Imperi Francès es va annexionar Catalunya i la va dividir en quatre departaments (Segre, Ter, Montserrat i Boques de l'Ebre), Andorra va formar part del districte de Puigcerdà, dins el departament del Segre. Del 8 d'agost al 9 d'octubre del 1933, França va ocupar Andorra arran del malestar social previ a les eleccions. El 6 de juliol del 1934, el rus Boris Skossyreff fou proclamat Rei pel Govern d'Andorra. El 14 de juliol, la Guàrdia Civil espanyola va entrar a Andorra i se'l va endur a Barcelona, i més endavant a Madrid, des d'on fou expulsat a Portugal. De juliol del 1936 a juny del 1940, hi va haver un destacament francès a Andorra per prevenir atacs espanyols durant la Guerra Civil i el govern de Franco (el juny 1940 és la data en què França es rendeix a l'exèrcit alemany). El 25 de setembre del 1939, Andorra va signar un tractat de pau amb Alemanya, que fou oblidat en el Traité de Versailles, per la qual cosa els dos països continuen legalment en guerra. Andorra va romandre neutral durant la Segona Guerra Mundial. 1981 amb la creació del govern andorrà, el 15 de gener denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993. La indústria turística i el desenvolupament dels transports i les comunicacions han posat fi al tradicional aïllament del país, que es va dotar d'una moderna constitució el 1993.

Govern

Fins fa ben poc, el sistema polític d’Andorra no tenia una divisió de poders clara entre l’executiu, el legislatiu i el judicial. Ratificada i aprovada el 1993, la Constitució estableix Andorra com una democràcia parlamentària sobirana que té els Coprínceps com a Caps d’Estat; els dos Coprínceps són considerats en un mateix nivell i tenen un poder simbòlic i limitat, que no inclou el dret de veto sobre els actes de govern. Tenen un delegat que els representa a Andorra. El Cap de Govern és qui reté el poder executiu. El Cap de Govern, que nomena lliurement els Ministres del seu govern, és el responsable de la política nacional i internacional de l'Estat andorrà i respon dels seus actes davant del Consell General de les Valls (o parlament, situat a la Casa De La Vall a Andorra La Vella), que és qui el nomena per 4 anys, mandat que no pot repetir més de dues vegades consecutives. El Consell General consta de 28 escons; els seus membres són escollits per vot popular directe, la meitat en unes eleccions d’abast nacional i l’altra meitat en representació de cadascuna de les set parròquies. La defensa és responsabilitat de França i (?) Espanya.

Divisió administrativa

Espanya Andorra es divideix en set parròquies. La següent llista està per ordre protocol·lari :
- Canillo
- Encamp
- Ordino
- La Massana
- Andorra la Vella
- Sant Julià de Lòria
- Escaldes-Engordany (creada en l'any 1978 de la divisió de la Parròquia d'Andorra La Vella) Aquestes Parròquies porten el nom de cadascuna de les 7 principals ciutats. A l'any 2004 s'hi introduïren els codis postals:

Geografia

codis postals Tal com correspon a la seva situació en plena serralada dels Pirineus orientals, el territori andorrà és predominantment muntanyós, amb una altitud mitjana de 1.996 m, que culmina a la Coma Pedrosa (2.946 m). Entremig d'aquestes muntanyes s'obren tres estretes valls en forma de Y que s'uneixen en el riu principal del país, la Valira, que entra a Catalunya i va a parar al Segre (en el que és el punt més baix d'Andorra, a 870 m). El clima andorrà és similar al dels seus veïns (clima temperat), però a causa de l'altitud s'hi donen més dies de neu a l'hivern i unes temperatures més fresques a l'estiu.

Economia

El turisme, el principal recurs de la petita però pròspera economia andorrana, aporta un 80% del PIB. S'estima entre 9 i més de 10 milions els turistes que visiten anualment el país, atrets per una taxació menys forta (comerços), les pistes d'esquí, els restaurants i altres complexos termals. L'avantatge comparatiu d'Andorra s'ha vist reduït per l'obertura de l'economia catalana i espanyola en el seu conjunt que ofereixen més béns de consum i uns preus més atractius que pel passat. És segurament per aquesta raó que una part dels empresaris andorrans intenten tirar el país cap a un turisme procedent de les classes socials mitjanes superiors i un turisme verd (exceptuat per al període hivernal que lògicament s'adreça al major nombre amb un dels més vastos dominis esquiable d'Europa, diversificat i modern). El sector bancari, en un país considerat com un paradís fiscal, també contribueix substancialment a l'economia. La producció agrícola és limitada —només el 2% de la terra és cultivable— i la majoria dels productes alimentaris s'han d'importar. La principal activitat ramadera és la cria de bestiar oví. Els principals productes manufacturats són el tabac (cigars, cigarrets) i els mobles. Andorra no és un membre de ple dret de la Unió Europea, però gaudeix d'una relació especial dins de la Unió; per exemple, és tractada com un membre més de la UE pel que fa als productes manufacturats (no s'hi apliquen tarifes) i, alhora, és tractada com un país no-membre pel que fa als productes agraris. Andorra no té moneda pròpia i usa la dels estats veïns. Abans de 1999 utilitzava el franc francès i la pesseta espanyola, que foren substituïdes per la moneda única, l'euro. A diferència dels altres petits estats europeus que usen l'euro (com Mònaco, San Marino o el Vaticà), Andorra no encunya les seves pròpies monedes d'euro; de tota manera, l'octubre del 2004, es van encetar les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per arribar a un acord que permetria als andorrans encunyar la seva pròpia moneda.

Demografia

Els andorrans són minoria en el seu propi país; només un 33% del total de la població té la nacionalitat andorrana. El grup principal de residents estrangers el formen els espanyols (43%, de parla castellana majoritàriament, després catalana i gallega), juntament amb els portuguesos (11%) i els francesos (7%). El 6% restant pertany a altres nacionalitats (principalment anglesos). L'única llengua oficial és el català, la llengua dels Països Catalans, amb els quals Andorra comparteix molts trets culturals, si bé el castellà, el portuguès i el francès també hi són llengües d'ús habitual. La religió predominant és la catòlica.

Transports

Andorra es comunica amb l'exterior a través de les vies terrestres. No disposa de tren, metro o aeroports (en discution des de fa diversos anys amb el govern espanyol i català per a la reobertura de l'aeroport de la Seu D'Urgell), però té una infraestructura de carreteres prou àmplia per poder cobrir la major part del país (cal tenir en compte que el fet de ser un país muntanyós en dificulta i n'encareix la construcció). A notar que diverses noves realitzacions són en curs ; ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i tunels, del qual un que permetrà anar d'Encamp a La Massana i viceversa sense passar per Escaldes-Engordany (que toca Andorra La Vella), punt de trobada de les 3 valls que formen un Y...). Una altra manera d'arribar-hi és a través dels heliports que hi ha a Andorra La Vella (la capital) i a La Massana. Òbviament no disposa d'accessos per mar, ni de cap riu navegable, com acostuma a passar en els països pirinencs o d'alta muntanya.

Articles relacionats

- Exèrcit d'Andorra
- Llistat de Coprínceps d'Andorra

Enllaços externs

- [http://www.govern.ad/ Govern d'Andorra]
- [http://www.andorra.ad/ Turisme > Web oficial de turisme realitzada pel Ministeri de Turisme i Medi Ambient][http://www.turisme.ad/ -> altra adreça]
- [http://www.rtvasa.ad/ RTVASA > organisme públic que gestiona Ràdio Nacional d'Andorra (RNA) i Andorra Televisió (ATV)]
- [http://www.sta.ad/ S.T.A. : Servei de Telecomunicacions d'Andorra]
- [http://www.andorraonline.ad/ Andorra Online > portada]
- [http://www.travel-images.com/andorra.html Imatges d'Andorra]
- [http://www.andorraz.org/ ANDORRa-z > Guia Independent i Selectiu sobre Andorra d'A a Z (obertura final 2006 / principi 2007)] +
- [http://numismondo.com/pm/and/ Bitllets andorrans]
- [http://www.kwfm.net/ KWFM.net > WebRàdio de ROCK International -Rock al Metall- des d'Andorra La Vella (Lloc Web en català, english, castellano i français)]
- [http://www.euro-andorra.com/ Euro Andorra - Andorra a l'Eurovisió]
- [http://www.quars.ad/ www.quars.ad Compri a Andorra sense sortir de casa] Categoria:Andorra fiu-vro:Andorra ja:アンドラ ko:안도라 ms:Andorra simple:Andorra th:ประเทศอันดอร์รา zh-min-nan:Andorra

1957

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 21 de febrer - Barcelona: a la Universitat de Barcelona es fa la primera Assemblea Lliure d'Estudiants, reprimida per les autoritats franquistes amb diversos estudiants sancionats i detinguts.
- 1 de març - Barcelona: hi comença la "Vaga de tramvies".
- 24 de setembre - Barcelona: s'hi inaugura el Nou Camp, el nou estadi del F.C. Barcelona.
- 14 d'octubre - València: el Túria es desborda, inunda la ciutat i hi causa nombroses víctimes (Gran Riuada de València). :MÓN
- 15 de març - Santo Domingo (la República Dominicana): en el III Congrés Iberoamericà d'Educació s'hi constitueix l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació la Ciència i la Cultura (OEI), a partir de l'Oficina d'Educació Iberoamericana.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 8 de gener - València: Juan Ignacio Duato Barcia, conegut com Nacho Duato, ballarí espanyol.
- 20 d'octubre - Vic (Osona): Quimi Portet, músic de rock català. :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 10 de gener - Hampstead (Nova York, USA): Lucila Godoy Alcayaga, coneguda com Gabriela Mistral, poetessa xilena, Premi Nobel de Literatura.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1957 ja:1957年 ko:1957년 ms:1957 simple:1957 th:พ.ศ. 2500

1960

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 de maig - Barcelona: s'hi esdevenen els "Fets del Palau de la Música": la interpretació del Cant de la Senyera provoca mesures de repressió contra el catalanisme per part de les autoritats franquistes. :MÓN
- 5 de març - els Estats Units: llicencien de l'Armada Elvis Presley.
- 21 d'abril - el Brasil: Brasília esdevé oficialment la capital del país i Rio de Janeiro ho deixa de ser.
- 22 de maig - Valdivia (Xile): s'hi esdevé el moviment sísmic més potent mai registrat: tingué una magnitud de 9.5 graus a l'escala de Richter i causà gairebé 5.000 morts; provocà un tsunami que recorregué el Pacífic i féu 138 morts al Japó, 61 a Hawaii, 32 a les Filipines i danys considerables a totes les costes d'aquest oceà.
- 28 de novembre - Mauritània: aquest país s'independitza de França.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 4 d'agost - Valladolid (Espanya): José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya des del 16 d'abril del 2004 i secretari general del PSOE des del 22 de juliol del 2000.
- 30 d'octubre - Villa Fiorito, Buenos Aires (l'Argentina): Diego Armando Maradona, futbolista argentí.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 5 de gener - Sant Celoni (el Maresme): Francesc Sabaté i Llopart, conegut com Quico Sabater, militant anarquista i maqui, assassinat per la Guàrdia Civil. :MÓN
- 25 de novembre - Ojo de Agua (província de Salcedo, la República Dominicana): les germanes Mirabal, en un accident de trànsit provocat per agents de