:: wikimiki.org ::

Josep-Lluís Carod-Rovira

Josep-Lluís Carod-Rovira

Josep-Lluís Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira
Ordre:	2n Conseller en Cap
Temps en el càrrec:	Del 22 de desembre de 2003 al 28 de gener de 2004
Predecessor:	Artur Mas i Gavarró
Successor:	Josep Bargalló i Valls
Data de naixement:	7 de juny de 1952
Lloc de naixement:	Cambrils (Baix Camp)
Partit polític:	Esquerra Republicana de Catalunya

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952), polític català, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de 2004. Llicenciat en filologia catalana, va ser Tècnic superior de planificació lingüistica de la Generalitat (1981-1988) i cap de serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona del 1982 al 1984. Militant del PSAN (Partit Socialista de Alliberament Nacional) des de 1970, va ser empresonat al 1973 per la seva pertanyença a l'Assemblea de Catalunya. El 1977 deixa el PSAN, i el 1980 encapçala la candidatura de Nacionalistes d'Esquerres a la cinscumscripció de Tarragona. El 1986 abandona aquest partit i publica el seu article "Crida nacional a ERC", que propugna la renovació de l'historic partit republicà cap a tesis clarament independentistes. Entra a militar a ERC, on aconsegueix l'acta de diputat del parlament de Catalunya el 1988. Al congrès de Lleida de 1989, Carod persenta la seva candidatura a Secretari General, però la retirà a la segona volta per permetre que s'imposin les tesis indepèndentistes al partit, de la mà d'Àngel Colom. L'any 1996, Colom protagonitzà una escisió d'Esquerra, que donà lloc al Partit per la Independència, abans del congrès de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec pel que Carod és elegit com a home de consens. El 1999 i el 2003 va encapçalar la candidatura d'ERC al Parlament de Catalunya. Va ser nomenat Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya gràcies al pacte entre ERC, el PSC i ICV després de les eleccions de novembre de 2003. Menys de dos mesos després de prendre possessió del càrrec, va presentar la dimissió, quan es va saber que havia mantingut una reunió amb membres d'ETA quan ja era Conseller en Cap. Tot i que inicialment es va plantejar la possibilitat que passes a ser conseller sense cartera, finalment va acabar abandonant el govern per passar a ser candidat d'ERC a les eleccions espanyoles, en les quals va obtenir l'acta de diputat. El juliol de 2004, durant el Congrés Nacional -celebrat a Lleida-, va ser escollit president del partit, en substitució de Jordi Carbonell És l'autor dels següents llibres: "Rovira i Virgili i la qüestió nacional" (1984), "Marcel·lí Domingo, de l'escola a la República" (1988), "Tornar amb la gent" (1997), "Jubilar la Transició" (1998) i "El futur a les mans" (2003).

Enllaços externs

- [http://www.carod-rovira.net/ Josep-Lluís Carod-Rovira] Carod-Rovira, Josep-Lluís Categoria:ERC Carod-Rovira, Josep-Lluís

Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya

El nom de Conseller en cap prové del Consell del Cent, institucio barcelonina. Aquest càrrec va ser substituït el el 17 de març de 2005 pel de Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya.

Llistat de Consellers en Cap de la Generalitat de Catalunya

#Artur Mas i Gavarró (CDC) #Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) #Josep Bargalló i Valls (ERC) Categoria:Institucions catalanes Categoria:Política

2003

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 10 de juliol - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea [http://www.xarxanet.org Xarxanet.org].
- 28 de setembre - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 11 d'octubre - Lleida (el Segrià): hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
- 12 d'octubre - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
- 16 de novembre - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapçalada per Artur Mas, hi obté la representació majoritària superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapçalats per Pasqual Maragall, però sense assolir la majoria absoluta.
- 24 de novembre - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
- 30 de novembre - Barcelona: s'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
- 5 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
- 16 de desembre - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
- 20 de desembre - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 22 de desembre - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996. :MÓN
- 1 de gener - el Brasil: Lula da Silva n'esdevé president.
- 14 de febrer - Edimburg (Escòcia): l'Institut Roslin sacrifica l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que patia.
- 30 de maig - Nova York (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France; els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
- 9 d'abril - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control de la ciutat: amb la seva ajuda un grup de ciutadans abaten una colossal estàtua de Saddam Hussein (guerra d'Iraq).
- 10 d'abril - Kirkuk (el Kurdistan): la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exèrcit dels Estats Units (guerra d'Iraq).
- 12 d'abril - Cuba: el règim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril, amb la intenció de fugir del país, havien segrestat una embarcació de passatgers a la badia de l'Havana.
- 14 d'abril - Tikrit (l'Iraq): les tropes dels Estats Units ocupen la ciutat on nasqué Saddam Hussein; és la darrera de les ciutats importants del país a ser conquerida (guerra d'Iraq).
- 16 d'abril - Atenes (Grècia): s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre, 10 estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu però sense vot) i que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
- 1 de maig - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra de l'Iraq.
- 26 de maig - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan; l'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
- 15 d'octubre - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
- 17 d'octubre - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
- 25 d'octubre - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
- 1 de novembre - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
- 2 de novembre - Durham (Carolina del Nord, EUA): l'església episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.
- 2 de novembre - Geòrgia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportarà la dimissió i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
- 22 de novembre - Sidney (Austràlia): la selecció anglesa derrota l'australiana i guanya la copa del món de rugby.
- 23 de novembre - Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.
- 29 de novembre - Bagdad (l'Iraq): hi moren set agents del servei d'intel·ligència espanyol en un atemptat.
- 14 de desembre - Bagdad (l'Iraq): els Estats Units anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
- 26 de desembre - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrèmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 20 mil persones.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuïta català (n. 1909).
- 2 d'abril - Barcelona: Ramon Moix i Messeguer, conegut com Terenci Moix, escriptor català en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1943).
- 13 d'abril - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingüista francès, defensor de les llengües minoritzades al seu país (n. 1929).
- 7 de juliol - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana (n. 1932).
- 24 de setembre - Barcelona: Jordi Petit Fontserè, economista català (n. 1937).
- 18 d'octubre - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català, en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1939).
- 28 d'octubre - Barcelona: Joan Perucho, escriptor català (n. 1920).
- 2 de novembre - Madrid: Fernando Vizcaíno Casas, escriptor valencià en llengua castellana (n. 1926).
- 11 de novembre - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
- 29 de desembre - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor de cinema i conegut delinqüent contra la propietat privada (n. 1961). :MÓN
- 3 de març - Berlín (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
- 3 de març - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
- 22 d'abril - París (França): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).
- 29 de juny - ciutat de Connecticut (Connecticut, EUA): Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca (n. 1907).
- 4 de juliol - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944).
- 25 de setembre - Nova York (EUA): Edward W. Said, assagista polític palestí (n. 1935).
- 28 de setembre - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen grec (n. 1909).
- 10 d'octubre - Washington (EUA): Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).
- 19 d'octubre - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, polític bosnià, president del país durant la guerra i pare de la independència del país (n. 1925).
- 7 de novembre - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com Juanjo Menéndez, actor de cinema espanyol (n. 1929).
- 3 de desembre - Brunete (Madrid, Espanya): Dulce Chacón escriptora espanyola (n. 1954).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després categoria:Segle XXI als:2003 ja:2003年 ko:2003년 ms:2003 simple:2003 th:พ.ศ. 2546 zh-min-nan:2003 nî

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 337 dies per finalitzar l'any i 338 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 2004 - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera. :MÓN
- 1823 - Xile: Bernardo O'Higgins abdica el càrrec de director suprem del país.

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró

Càrrec:	1r Conseller en Cap
Temps en el càrrec:	Des del 19 de gener de 2001 fins el 18 de desembre de 2003
Predecessor:	Primer en ocupar aquest càrrec
Successor:	Josep-Lluís Carod-Rovira
Càrrec:	Cap de l'Oposició
Temps en el càrrec:	Des del 27 de maig de 2004
Data de naixement:	31 de gener de 1956
Lloc de naixement:	Barcelona
Partit polític:	Convergència Democràtica de Catalunya

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956), president de la federació de Convergència i Unió i secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, és l'actual Cap de l'Oposició des del maig de 2004. Abans va ser Conseller en Cap de 2001 a 2003. Llicenciat en Econòmiques i Empresarials, Artur Mas ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1995) i és diputat al Parlament de Catalunya des de 1995. Aquest últim any va ésser nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques, càrrec que va obstentar fins el 1997, quan va ser nomenat conseller d'Economia i Finances. El gener de 2001 va deixar la conselleria d'Economia per ser Conseller en Cap, càrrec que va obstentar fins el desembre de 2003. El 2003 la federació de CiU, de la qual ell era cap de llista, va guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya (hi va treure majoria relativa de diputats), però va quedar a la oposició a causa de la formació del pacte tripartit. El 27 de maig de 2004 va ser nomenat Cap de l'Oposició pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall Mas i Gavarró, Artur Mas i Gavarró, Artur Mas i Gavarró, Artur

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs. Queden 207 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1640 - Barcelona: s'hi esdevé l'anomenat "Corpus de Sang", revolta dels segadors contra els terços castellans (guerra dels Segadors).
- 1926 - Barcelona: un tramvia de la línia 30 atropella l'arquitecte Antoni Gaudí a la Gran Via, cantonada Bailèn; les ferides li provocaran la mort al cap de 3 dies. :MÓN
- 1099 - Primera Croada comença el setge de Jerusalem
- 1494 - El regne de Castella firma amb el de Portugal el Tractat de Tordesillas, pel que es divideixen el món.
- 1905 - Noruega: declara la seva independència de Suècia.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1491 - Jacques Cartier, explorador francès.
- 1862 - Philipp Eduard Anton von Lenard, físic alemà, premi Nobel de Física el 1905.
- 1877 - Charles Glover Barkla, físic anglès, premi Nobel de Física el 1917.
- 1944 - Miguel Ríos, músic espanyol de rock.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1845 - Andrew Jackson 7º president dels Estats Units d'Amèrica
- 1954 - Wilmslow (Cheshire, Anglaterra): Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès, pare de la informàtica (per suicidi amb metzina).
- 1980 - Henry Miller, escriptor estadounidenc.
- 1991 - Tom Ford, industrial estadounidenc.

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:juny ja:6月7日 ko:6월 7일 ms:7 Jun simple:June 7 th:7 มิถุนายน

1952

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 24 de març - Barcelona: Joaquim Monzó i Gómez, conegut com Quim Monzó, escriptor català.
- 17 de maig - Cambrils (el Baix Camp): Josep-Lluís Carod-Rovira, polític català. :MÓN
- 18 de setembre - Fort Lee (Virginia, EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, músic de rock estatunidenc, baixista de The Ramones (m. 2002).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 4 de març - Eastbourne (Sussex, Anglaterra): Charles Scott Sherrington, fisiòleg anglès, premi Nobel de Medicina de 1932 (n. 1857).
- 26 de juliol - Buenos Aires (l'Argentina): Eva Perón, política argentina, primera dama del país (n. 1919).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1952年 ko:1952년 ms:1952 simple:1952 th:พ.ศ. 2495

Cambrils

(Bandera)	(Escut)
(En detall)	(En detall)

Localització_de_Cambrils respecte al Baix Camp
el Baix Camp

Gentilici

Cambrilenc, cambrilenca

24.604

35,26 Km²

697,79 hab/Km²

24 m

Entitats de població

Enllaços externs

- [http://www.cambrils.altanet.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.revistacambrils.com/ Revista Cambrils, mensual d'informació local]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=4303850006 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43038 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Baix Camp [http://www.cambrils.org/policia/ Policia Local de Cambrils]

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit català d'esquerra, favorable a la independència de la nació catalana i dels Països Catalans.

La fundació

El partit va ser fundat a la Conferència d'Esquerres celebrada els dies 17-19 de març de 1931, per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català.

L'hegemonia republicana

Amb Francesc Macià i Llussà com a líder, va guanyar les eleccions el mateix any, i Macià va proclamar la República Catalana, en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), tot i que aviat va haver de conformar-se amb un Estatut d'Autonomia, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya que va passar a presidir. El 1934, Lluís Companys tornà a declarar una República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exercit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern autònom suspès. La implantació al País Valencià es produí en 1934, a Castelló de la Plana amb el nom d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), encapçalat per Gaietà Huguet qui posteriorment donà suport a un procès de convergència amb Esquerra Valenciana.

La guerra civil

El 1936, Esquerra va formar part del Front Popular que va guanyar les eleccions. Companys va tornar a assumir el govern de la Generalitat, però es va trobar aviat amb l'alçament militar que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. A més, el govern català també es va veure pressionat a nivell intern pels diversos grups que li donaven suport: anarquistes, comunistes i trotskistes.

Guerra civil i postguerra

Després de la Guerra, Esquerra va ser il·legalitzada, i va ser l'últim partit català en ser legalitzat durant la transició democràtica.

L'actualitat

Actualment, el president del partit és Josep-Lluís Carod-Rovira i el secretari general és Joan Puigcercós. Té 23 diputats al Parlament de Catalunya, 1 al Parlament europeu, 8 al Congrés de Diputats espanyol i 5 regidors a l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, el partit està implantat a tots els Països Catalans tret de la Franja de Ponent, en gran part gràcies als darrers resultats electorals del Principat, i també, per un fort rellançament, durant aquest últims anys, al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses. També manté, una vinculació directa amb les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), pel que fa als temes que afecten a la població juvenil. La seva publicació és la revista Esquerra Nacional i utilitza, indistintament, la senyera estelada amb triangle blau i l'estrella blanca i la senyera estelada amb triangle groc i l'estrella roja.

Enllaços externs

- [http://www.esquerra.org/ Esquerra Republicana de Catalunya]
- [http://www.esquerra.org/esquerra-nacional/ Esquerra Nacional]
- [http://www.jerc.net/ Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya] Categoria:ERC

Cambrils

(Bandera)	(Escut)
(En detall)	(En detall)

Localització_de_Cambrils respecte al Baix Camp
el Baix Camp

Gentilici

Cambrilenc, cambrilenca

24.604

35,26 Km²

697,79 hab/Km²

24 m

Entitats de població

Enllaços externs

1952

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1952年 ko:1952년 ms:1952 simple:1952 th:พ.ศ. 2495

Catalunya

Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és un territori històric situat a la costa nord-est de la península Ibèrica dividit administrativament en dos territoris: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial. Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.

Política i Administració

El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).
- La Catalunya del Sud és formada una de les comunitats autònomes d'Espanya, anomenada també Catalunya. Les institucions de govern d'aquesta constitueixen la Generalitat de Catalunya. Aquest territori es troba dividit administrativament en províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i subdividit en comarques. Les llengües oficials son el català i el castellà, i també l'aranès (occità) a la Vall d'Aran.
- En canvi, administrativament, la Catalunya del Nord constitueix, juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, un simple departament de l'estat francès (Pirineus Orientals, el núm. 66).

Ciutats

- Catalunya:
- Barcelona capital de la comunitat autònoma, i de la província del mateix nom.
- Girona, Lleida, Tarragona (altres capitals de província)
- Olot, Sabadell, Terrassa, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet.
- Catalunya del Nord:
- Perpinyà, capital del departament.
- Prada de Conflent

Geografia

Prada de Conflent
- Límits: al nord amb Andorra i França (Occitània), al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són 3º 19' 59,94 de longitud est per a l'extrem oriental, 0º 9' 41,69 de longitud est per a l'extrem occidental, 42º 51' 45,97 de latitud nord per a l'extrem septentrional i 40º 31' 27,56 de latitud nord per a l'extrem meridional.
- Sistemes muntanyosos:
- Pirineus, amb el Canigó i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim mes alt de Catalunya.
- Montserrat, Montseny
- Maestrat
- Rius principals
- Tet
- Fluvià
- Ter
- Llobregat
- Foix
- Francolí
- Gaià
- Ebre, i els seus afluents la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, Segre, Valira.

Història

Aquests són els principals fets de la història de Catalunya (vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa).

Edat Mitjana

Formació de Catalunya

La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica. El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es recupera Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Perelada i Rosselló. El 897 és la data mítica de l'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència. Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs. Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària. El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d’Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, tard, quan ja Catalunya bastia un imperi i feia 3 segles que funcionava autònomament.

Dins de la Corona d'Aragó

1137: Unió dinàstica amb la Corona d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani

Edat Moderna

segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714) segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.

Edat Contemporània

segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya. segle XX:
- Mancomunitat de Catalunya
- Segona República Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.
- XXXX comentari sobre situació Cat del N durant 2a guerra Mundial ?? XXX
- Guerra Civil Espanyola
- Dictadura de Franco
- Transició democràtica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
- Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econòmica Europea (precedent de la Unió Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb França com a membre fundador.

Pàgines que s'hi relacionen

- Bandera catalana
- Comunitat autònoma de Catalunya
- Catalunya del nord
- Comarques de Catalunya
- Embassaments de Catalunya
- Els Segadors
- Història de Catalunya
- Indumentària tradicional
- Llengua catalana
- Marca Hispànica
- Rius de Catalunya
- Zones humides

Enllaços externs

- [http://flickr.com/groups/catalunya/ Imatges de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/ Idescat.net] - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) Categoria:Catalunya ja:カタルーニャ州 simple:Catalonia zh-min-nan:Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit català d'esquerra, favorable a la independència de la nació catalana i dels Països Catalans.

La fundació

El partit va ser fundat a la Conferència d'Esquerres celebrada els dies 17-19 de març de 1931, per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català.

L'hegemonia republicana

La guerra civil

Guerra civil i postguerra

Després de la Guerra, Esquerra va ser il·legalitzada, i va ser l'últim partit català en ser legalitzat durant la transició democràtica.

L'actualitat

Enllaços externs

2004

- Any internacional de commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició.
- 400 aniversari de l'arribada dels francesos a Amèrica del Nord.

Esdeveniments

:PAÏSOS CATALANS
- 28 de gener - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
- 2 de febrer - Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
- 5 de febrer - S'estrena un curtmetratge de Dalí
- 20 de març - Països Catalans: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del país.
- 9 de maig - Barcelona: S'inaugura el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
- 20 d'octubre s'ha creat l'Eurorregió de l'Arc Mediterrani.
- 21 d'octubre - Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.
- 23 d'octubre - La Selecció Catalana d'Hockey guanya el mundial B del mateix esport. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.
- 24 d'octubre - La selecció catalana d'hoquei fa història amb la conquesta del Mundial B.
- 27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d' Homer, del segle III.
- 21 de setembre -Terratrèmol de 4,2 graus de l'escala de Richter a Ripoll.
- 26 de novembre - Fresno (Califòrnia) El Congrés anual de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apelació de la Federació Espanyola d'Hockey, que demana la inadminisió de la Federació Catalana. :MÓN

Gener

- gener - Mart: hi fracassa la sonda Beagle; la sonda Spirit, en canvi, aconsegueix aterrar i transmetre dades des del planeta.
- 2 de gener - la sonda Stardust recull pols d'un cometa.
- 3 de gener : El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja ; 148 morts.
- 4 de gener : Mikheil Saakachvili emporta les eleccions presidencials a Georgia.
- 8 de gener : El creuer Queen Elizabeth II és oficialment batejat.
- 10 de gener - la sonda Spirit llesta per iniciar l'exploració del planeta Mart.
- 10 de gener - El PSOE proposa crear una Agència Tributària per cada Comunitat Autònoma.
- 11 de gener - el PSOE proposa que hi hagi un ordinador per cada dos alumnes des de els 8 anys.
- 13 de gener : Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts.
- 19 de gener : Dissolució de les Corts Espanyoles per poder convocar eleccions el 14 de març de 2004.
- 23 de gener : La sonda europea Mars Express aporta la prova de que hi ha aigua en forma de glaç en el planeta Mart.

Febrer

- 6 de febrer : atemptats terroristes en el metro de Moscou ; 43 morts.
- 13 de febrer : Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la basílica de Notre-Dame de Montreal.
- 18 de febrer : Un tren de mercaderíes explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones.
- 20 de febrer : Els conservadors guanyen les eleccions al parlament iranià.
- 24 de febrer : Terratrèmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc ; 517 morts.

Març

- 2 de març : John Kerry serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre.
- 11 de març - Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació d'Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.
- 14 de març - Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes són la força més votada. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultats de las eleccions]
- 14 de març : Vladimir Putine és reescollit president de Rússia.
- 20 de març - món: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del món occidental.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): el Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecció catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
- 28 de març : Onada vermella a França en les eleccions regionals : 21 regions sobre 22 passen o es mantenen a l'esquerra.
- 29 de març : Es prohibeix fumar en els bars d'Irlanda.

Abril

- 5 d'abril : Inici de la visita oficial de la reina d'Anglaterra a França.
- 7 d'abril : Rwanda, commemoracions en el món del 10è aniversari de l'inici del genocidi de 1994. L'ONU declarava aquest any « Dia internacional de reflexió sobre el genocidi a Rwanda el 1994 ».
- 23 d'abril : Tancament a Creutzwald de l'última mina de carbó francesa.
- 25 d'abril : Un referèndum a Chipre respatlla la reunificació de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.
- 28 d'abril : La premsa revela la pràctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicació de fotos de la presó d'Abu Ghraib que provoquen un escàndol.
- 29 d'abril: A Mali, Ahmed Mohamed ag Hamani és escollit primer ministre.

Maig

- 1 de maig : Ampliació de l'unió Europea de deu països nous :(Chipre, Estonia, Hungría, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República txèca, Eslovàquia, Eslovènia). 4 de maig : Eclipse total de lluna.
- 6 de maig : Últim episodi de la sèrie de televisió Friends emesa a la televisió nord-americana.
- 17 de maig. L'estat americà de Massachusetts legalitza el matrimoni homosexual.
- 23 de maig : Horst Köhler escollit president federal d'Alemània. Pren possessió de les seves funcions el dia 1 de juliol següent.

Juny

- 5 de juny : Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de ràdio i televisió, i després polític del Partit Republicà.
- 5 de juny : La jugadora de tennis russa Anastazia Myskina guanya la 74ena edició del torneig del Roland-Garros.
- 6 de juny : El jugador de tennis argentí Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros.
- 13 de juny - Eleccions al Parlament Europeu. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultat de les eleccions al Parlament Europeu]
- 18 de juny : Acord entre els caps d'estat per una constitució europea.
- 28 de juny : Eleccions federals al Canadà. El partit liberal és reelegit, però queda en minoria a la cambra dels comuns. .
- 30 de juny : La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.

Juliol

- 1 de juliol : Ha mort l'actor Marlon Brando als 80 anys a Los Angeles.
- 4 de juliol : Grècia guanya l'Eurocopa 2004. En la final venç la selecció amfitriona Portugal per 1-0.
- 20 de juliol : a Bèlgica, Anne-Marie Lizin és escollida presidenta del Senat i esdevè la primera dona a ocupar aquest lloc.
- 30 juliol : Forta exploció de gas a Ghislenghien, Bèlgica, que provoca la mort a 21 persones i queden ferides unes 120.
- 21 de juliol : Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia raó quan dubtà de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una enciclopèdia pel que guanyàs.

Agost

- 13 d'agost : l'huracà Charley mata 27 persones a Florida, 4 a Cuba i una persona a Jamaica.
- 13 d'agost: Obertura dels XXVIII Jocs Olímpics d'estiu a Atenes; els primers del segle XXI
- 31 d'agost : Dos atacs suïcides reivindicats per Hamas a Beersheeva, Israel, causen 16 morts i 80 ferits.
- 31 d'agost : Atac suïcida txetxè en el metro de Moscou fent 10 morts i 60 ferits.

Setembre

- 1 de setembre : Presa en hostatge d'un miler de nens a una escola de Beslan, a Ossètia del Nord.
- 3 de setembre : Asalt confús de les forces russes de seguretat a l'escola de Beslan; es compten més de 335 morts.
- 3 de setembre : L'huracà Frances fa 10 morts a Florida.
- 7 de setembre : L'huracà Ivan fa 37 morts a Grenada, 5 a Veneçuela i 4 a la República Domninicana. Els danys materials són quantiosos.
- 18 de setembre : la tempesta tropical Jeanne arrassa Haití. Tres díes desprès el recompte no definitiu és de 700 morts i 1000 desapareguts.

Octubre

- 5 d'octubre : es declara un incendi a bord del submarí canadenc NCSM Chicoutimi; 1 mort.
- 8 d'octubre : L'hostatge anglès Kenneth Bigley és decapitat pels seus carcellers a l'Irak.
- Doble atemptat amb cotxe trampa a Taba, Egipte, lloc de vacances de nombrosos israelians ; 34 morts.
- 9 d'octubre : Primeres eleccions democràtiques al Afganistan.
- 24 d'octubre : Brasil, nova potència espacial desprès d'aconseguir el seu primer llançament espacial.
- 25 d'octubre: la repressió d'una manifestació a Tailàndia provoca 68 morts.
- La nit entre el 27 i el 28 d'octubre hi hagué un eclipsi de Lluna.
- 29 d'octubre : Firma a Roma del tractat de Roma 2004, per una constitució per Europa.
- 31 d'octubre : Tabaré Vázquez és escollit President de l'Uruguay. És una victòria històrica per l'esquerra.

Novembre

- 2 de novembre : el president dels Estats Units George Walker Bush és escollit per un segon terme de quatre anys.
- 6 de novembre : atac a l'armada de Costa d'Ivori sobre una posició de l'armada francesa causant 9 morts. Els francesos repliquen liquidant les forces aèries i antiaèries de l'armada ivoriana.
- 7 de novembre : a l'Irak, atac de gran envergadura contra la ciutat de fallujah.
- 11 de novembre :
- Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
- Mort de Yasser Arafat a Clamart, a prop de París, a 3 h 30 minuts. Hi estava hospitalitzat desde el 29 d'octubre.
- La Lituània ratifica el Tractat de Roma de 2004.
- 13 de novembre : desprès de 6 díes de combat, els americans prenen el control de Fallujah.
- 16 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
- 21 de novembre : eleccions presidencials controvertides a Ucraïna.
- 27 de novembre - Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.

Desembre

- 14 de desembre : inauguració del viaducte de Millau, el més alt del món. Construït per Eiffage, disenyat per Norman Foster.
- 20 de desembre : L'Hungría aprova el tractat de Roma 2004.
- 22 de desembre : alliberament dels dos hostages i periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chesnot, detinguts a l'Irak desde feia 124 díes.
- 26 de desembre : un terratrèmol de magnitud 9,0 de l'escala de Richter, l'epicentre del qual se situava al llarg de l'illa indonèsia de Sumatra provoca un tsunami causant la mort de més de 250 000 persones a l'Oceà Índic.
- 26 de desembre : Víktor Yuchtchenko guanya les eleccions presidencials a Ucraïna.
- 26 de desembre : Un equip d'especialistes francesos d'hematologia va publicar a la web de la revista Nature Biotechnology, haver aconseguit per primera vegada, fabricar in vitro grans quantitats de globus vermells humans a la vegada madurs i funcionals.

Naixements

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques

:PAÏSOS CATALANS
- 13 de gener - Joan Reventós, politic català, fundador del PSC i ex-president del Parlament de Catalunya.
- 2 de febrer - Molins de Rei (el Baix Llobregat): Josep Maria Madorell, ninotaire català.
- 17 de febrer: José López Portillo, antic president de Mèxic.
- 5 de març : Joan Riudavets Moll, degà de l'humanitat.
- 6 de març - es Migjorn Gran (Menorca): Joan Riudavets i Moll, l'home més vell del món en el moment de la seva mort als 114 anys d'edat.
- 20 de juliol : Antonio Gades, ballarí.
- 2 de setembre - Barcelona: Joan Oró, bioquímic. :MÓN

Gener

- 2 de gener : Paul Hopkins, jugador de baseball de la MLB.
- 3 de gener : Thomas George Jones, futbolista del Galles i Everton.
- 5 de gener : Charles Dumas, atletisme, USA, a 66 anys.
- 7 de gener : Piotr Kowalski, escultor.
- 9 de gener : Norberto Bobbio, filòsof.
- 10 de gener : Spalding Gray, actor
- 10 de gener : Alexandra Ripley, escriptor
- 14 de gener : Joaquín Nin-Culmell, compositor
- 14 de gener : Uta Hagen, 84 anys, actriu
- 14 de gener : Mike Goliat, jugador de baseball de la MLB, mort a 78 anys.
- 17 de gener : Noble Willingham, actor
- 22 de gener : Ticky Holgado, comedià
- 22 de gener : Milt Bernhart, jazzman
- 22 de gener : Ann Miller, ballarina i actriu
- 24 de gener : Raquel Revuelta, actriu
- 29 de gener : James Saunders, actor
- 30 de gener : José Alvaro Morais, realitzador

Febrer

- 1 de febrer : Ally McLeod jugador de futbol d'Escòcia.
- 2 de febrer : Alan Bullock, historiador
- 5 de febrer : Zang Kejia, poeta
- 13 de febrer : Janusz Kulig, pilot de rally.
- 14 de febrer - Rimini (Itàlia): Marco Pantani, ciclista italià.
- 17 de febrer : José López Portillo, president de Mèxic entre 1976 i 1982.
- 17 de febrer: Shirley Strickland, atleta australiana
- 25 de febrer : Paul Berval, actor
- 26 de febrer : Boris Trajkovski, president de la República de Macedònia, mort en un accident d'avió.

Març

- 2 de març : Mercedes McCambridge, 85 anys, actriu
- 6 de març: John Pople, premi Nobel de Química.
- 7 de març : Paul Winfield, 63 anys, actor
- 18 de març : Guillermo Rivas, 72 anys, actor
- 20 de març : Princesa Juliana, 94 anys, reina dels Països Baixos de 1948 a 1980.
- 20 de març : Edward G. Zubler, 79 anys, químic.
- 26 de març : Jan Sterling, 82 anys, actriu.
- 28 de març - Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.

Abril

- 1 d'abril : Carrie Snodgress, 57 anys, actriu
- 5 d'abril : Austin Willis, 86 anys, actor
- 12 d'abril : Frankie Narvaez, Puerto Rico boxejador
- 12 d'abril - Espartinas (Sevilla, Andalusia, Espanya): Juan Valderrama Blanca, conegut com Juanito Valderrama, cantaor andalús.

Maig

- 3 de maig : Darrell Johnson, jugador de baseball de la MLB
- 3 de maig : Anthony Ainley, 71 anys, actor
- 7 de maig : Alexandre Minkowski, metge
- 9 de maig : Alan King, 76 anys, actor
- 14 de maig : Anna Lee, 91 anys, actriu
- 14 de maig : Jesus Gil y Gil, 71 anys, antic president del club de futbol Atletico de Madrid
- 15 de maig : Bruno Baiao, 19 anys, futbol, Portugal
- 15 de maig : Marius Constant, compositor de música
- 16 de maig : Marika Rökk, 90 anys, actriu
- 17 de maig :
- Tony Randall, 84 anys, actor.
- 18 de maig :
- Elvin Jones, batería de jazz, havent tocat molt de temps amb John Coltrane.
- 19 de maig : Mary Dresselhuys, 97 anys, actriu
- 28 de maig: