:: wikimiki.org ::

Juli Cèsar

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, més conegut com a Juli Cèsar, (13 de juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC Roma) va ser un general i polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial romà al final de la República. Va vestir la toga, la corona i el ceptre d'un general triomfant i va utilitzar el títol dimperator. Va ser cap de la religió de l'Estat (pontifex maximus), però sobretot tenia el comandament de tots els exèrcits, la qual cosa li proporcionava el control del poder.
La seua vida

Els inicis
Membre de la família patrícia dels Julis, descendents (segons la tradició) de Iulus-Ascani, fill d'Enees i nét de Venus. Cèsar va saber aprofitar aquesta vella llegenda per atribuir-se un nou estatus d'incipient semidivinitat que més tard, després de la seva mort, seria accentuat i aprofitat de nou pel seu fill adoptiu Octavi August. Era nebot de Caius Marius el líder dels populars de Roma, i nomenat pel seu oncle Flamen dialis, es va casar el 84 aC amb Cornelia, filla de Cinna. El dictador Lluci Corneli Sila li va ordenar divorciar-se de Cornelia i com que no va voler obeir va sortir de Roma on no va tornar fins al 78 aC, després de la retirada de Sila. Després se'n va anar a Rodes on va estudiar retòrica. L'any 70 aC, essent membre del col·legi de pontífexs va donar suport a Gneu Pompeu Magne per al consolat i el 69 aC va ser nomenat qüestor i el 65 aC edil curul, organitzant jocs de gladiadors que el van fer popular.
L'arribada al poder
El 60 aC Pompeu va tornar d'Hispània i va formar amb Cras, amic de Cèsar, i amb aquest mateix, el primer triumvirat; la seva filla Júlia es va casar amb Pompeu. Cèsar fou elegit cònsol el 59 aC i el 58 aC va rebre el govern de la Gal·lia on va lliurar les anomenades guerres de les Gal·lies que van portar a la conquesta del país en set anys i de les que va escriure un llibre anomenat De bello gallico. El 56 aC el seu càrrec fou prorrogat per cinc anys i Cras i Pompeu serien cònsols el 55 aC. Va passar a Britània on en arribar va dir allò de “veni, vidi, vinci”. També va divorciar-se de la seva dona (59 aC), acusada de violar secrets sacerdotals, perquè "la dona de Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ho ha de semblar". Després es va casar amb Calpúrnia Cras va morir en la guerra contra els parts el 53 aC i Cèsar ja no va tenir bones relacions amb Pompeu (la filla de Cèsar, Júlia, havia mort el 54 aC). Pompeu fou nomenat cònsol únic el 52 aC i va voler destituir Cèsar. El Senat va demanar a Cèsar la renúncia o se’l consideraria traïdor. El 49 aC Cèsar va decidir passar a l'atac i va creuar el Rubicó, un riu que separava la Gàl·lia Cisalpina d’Itàlia. Pompeu va fugir cap a Grècia i ràpidament Cèsar va controlar Itàlia i Hispània. Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer anual (49 aC), després per un període indefinit però curt ( 48 aC) i després per deu anys (45 aC), fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constitució tradicional republicana, aquest càrrec només es podia exercir durant sis mesos en una situació límit. Malgrat això, aquesta norma s'havia trencat fins i tot abans de Cèsar. A més en el 46 aC va obtenir la censura per tres anys amb el títol de Praefectus morum, més tard convertida en vitalícia. El 48 aC va ser nomenat cònsol, càrrec que després va ser per cinc anys, i més tard per deu. Va rebre la inviolabilitat dels tribuns i el 48 aC va assumir també el poder tribunici amb caràcter vitalici. El 47 aC va rebre el títol dImperator perpetu. Cèsar era a més el cap de la religió de l'Estat; Gran Pontífex (pontifex maximus), i es va fer nomenar Augur (aquests càrrecs es van fer hereditaris). Diversos Senatus consultus el van facultar per decidir la guerra i la pau, la lliure disposició d'exèrcits, del Tresor, de nomenament dels pretors provincials, direcció del comicis centuriats, nomenament de patricis i altres funcions, honors i títols. El mes del seu naixement va ser anomenat en el seu honor mes Juli. Així doncs, Cèsar va quedar investit del poder (Imperium) per temps il·limitat i sense compartir-lo. Quan se li prestava jurament s'invocava el Genius del Imperator amb Júpiter i els déus penats del poble romà. Des del 44 aC el cap de Cèsar va aparèixer a les monedes.

Les reformes

Les famílies patrícies originàries van conservar el títol, purament honorífic, però cap al 48 aC no en quedaven més de 15 o 16. Cèsar va obtenir la facultat de designar noves famílies patrícies. Cèsar va respectar les Assemblees Populars. Al poble en unió de lImperator (que el convocava) pertanyia la direcció dels negocis públics. Totes les lleis dictades per Cèsar eren sancionades regularment per plebiscit.
El senat
El Senat va ser relegat a un cos consultiu que preparava lleis i ordenances per a l'administració, sovint redactades per un sol senador, a títol individual, i promulgades per tot el Senat. Aquest va ser ampliat a nou-cents membres i els qüestors anuals (que al cessar passaven a ser senadors) van ser augmentats de 20 a 40, perquè no en descendís el nombre (la qual cosa va produir que sovint hi hagués més de mil senadores). El Senat es va obrir: podien ser designats senadors per Cèsar; els ordinaris venien determinats pels qüestors, dels quals els 20 primers designats pel Imperator eren d'elecció obligatòria pel Comicis, i a més podia ser promoguts a qüestor qualsevol que desitgés lImperator (igual que altres càrrecs superiors) fent-lo per tant Senador. Les Cuesturas requeien en partidaris del nou règim amb el que van entrar moltes persones de l'Ordre Eqüestre, però sobretot plebeus, individus dubtosos, provincials (sobretot d'Hispània, Gàl·lia Narbonense i Gàl·lia Cisalpina) i Senadors exclosos anteriorment pels Censors o condemnats pels Tribunals. Alguns Senadors d'Hispània van aprendre el llatí a l'entrar en la Cúria; també van ser nomenats Senadors alguns oficials subalterns de l'exèrcit que no eren cavallers, fills de lliberts, gent d'oficis considerats vils, i altres. Sovint la recaptació de tributs provincials i l'administració monetària en general, van ser confiats a esclaus o lliberts de lImperator.
Els governadors
Els governadors provincials serien: # Antics consulars (per a les províncies importants). # Antics pretors (a les províncies menors). Es va abolir l'interval de cinc anys establert el 52 aC. El repartiment de províncies el feia lImperator. Es va establir el càrrec de cònsol suffecti (suplent) que encara que ja existia, a penes s'usava, però que Cèsar va utilitzar sovint. Els pretors van passar de 8 a 16, sent la meitat de nomenament directe per Cèsar. Els governadors proconsulars tenien un comandament en província de dos anys i els propretorials d'un any.

Els prefectes

El càrrec de Prefecte de l'Urbs va subsistir però en les absències de César, aquest designava a un administrador especial amb plens poders. L'edilitat curul va perdre rang, i eren designats per Cèsar al Comicis que devien elegir-los. L'edilitat plebea (encarregada de les franquícies populars) va ser augmentada amb dos edils encarregats dels cereals. Els Tribuns del poble van subsistir, però sota estricte control del poder.

Els col·legis sacerdotals

Els col·legis sacerdotals no van tenir modificació. El càrrec de Pontífex suprem i de Augur anava lligat a la persona de lImperator. Es va crear un nou càrrec a cadascun dels tres grans Col·legis, i tres nous llocs al col·legi d'Epulons. Cèsar va afavorir la religió dionisíaca i el culte a Bacus (que havia estat prohibit el 184 aC).
Els judicis
Cèsar es va arrogar el dret a jutjar les causes capitals i privades. Les jutjava sol i dictava sentència. El dret d'apel·lació va ser suspès. Els assumptes que no jutjava Cèsar (que es limitava a actuar en els grans judicis) van seguir en mans dels pretors (a províncies en mans dels governadors) i de jurats de Cavallers. Els delictes d'opinió eren castigats amb el desterrament. Cèsar va establir en els Jurats als Cavallers, tribuns del Tresor sortits de les últimes capes del poble, i Senadors. i es va reservar la facultat de revisió dels judicis en alguns casos, al exercir la funció de Tribú. Les sentències de la jurisdicció de lImperator eren inapel·lables.

L'exèrcit

En el seu temps la classe senatorial i els cavallers van desertar de l'exèrcit. Si un cavaller entrava en l'exèrcit tenia assegurat el seu accés al tribunat militar. Per omplir els llocs de comandament havia de recórrer-se als ciutadans de cens mitjà. Per llei tot ciutadà estava subjecte al servei militar, però en realitat es passava per alt a molts ciutadans, i els reclutats eren retinguts per trenta anys o més. La cavalleria de combat va desaparèixer, ja que fins i tot subsistint, només actuava en festes a les capitals. Els legionaris infants eren en una bona part mercenaris reclutats en les capes més baixes de la població romana. Els ascensos a centurió s'obtenien sovint amb favors o diners. Els sous dels legionaris no eren pagats amb regularitat i moltes vegades sol se'ls pagava la meitat dels seus havers, amb la qual cosa la soldadesca tenia tendència a practicar saquejos a les províncies on operaven. No existia marina romana, i es depenia de les naus dels Estats aliats o vassalls que les posseïen . Per combatre aquesta decadència de l'esperit militar Cèsar va establir diverses mesures:
- Per ser magistrat d'una ciutat (duunvir, quatorvir) calia servir abans tres anys com oficial o sis com infant.
- Introducció en l'exèrcit d'estrangers a sou, sobretot germànics.
- Va instituir els Legati legions propretores, lloctinents de la legió amb funcions de pretor. Aquests oficials, en nombre de deu, s'alternaven en el comandament de la legió (substituint als tribuns de la legió) i ocasionalment sortia d'entre ells el general o cap únic. El seu nomenament corresponia al governador de la província.
- LImperator va assumir el comandament suprem de tot l'exèrcit i per tant era lliure d'apartar als governadors provincials del comandament militar suprem que ostentaven en les seves jurisdiccions (de manera temporal o permanent).
- Probablement lImperator podia nomenar també als Tribuns de les legions i als centurions quan aquests càrrecs eren de nomenament del governador provincial.

Les finances

Les finances havien millorat per les rendes que aportaven les províncies de Bitinia, Ponto i Síria, i els creixents impostos sobre el luxe; mentre que sol s'havien perdut les rendes dels arrendaments a Campània. Però les despeses també van augmentar: el pressupost militar, a l'augmentar les legions i les despeses de l'esquadra encarregada de combatre als pirates, va créixer considerablement. Se sap per exemple que l'exèrcit permanent a Hispània costava vint-i-quatre milions de sestercis a l'any. Cèsar va suprimir l'arrendament dels Impostos; la recaptació i el pagament que havia d'efectuar cada ciutat va quedar a càrrec de la mateixa. LAnnona, que beneficiava a 320.000 ciutadans, es va suprimir per a tots els qui estiguessin en bona posició econòmica o tinguessin altres recursos, quedant reduïts els beneficiaris a la meitat. El número màxim de beneficiaris es va fixar en cent cinquanta mil ciutadans, i per a això es va procedir a una revisió anual, i els més necessitats entraven en lloc dels morts o que canviessin de rang social. Campània] Cèsar va regularitzar els impostos ordinaris, suprimint immunitats concedides per gaudir del dret llatí o de la ciutadania, o per concessió. Algunes ciutats de la província d'Hispània Citerior, favorables a Pompeu, van ser recarregades en els seus impostos. El mateix va ocórrer amb ciutats d'altres províncies. A més del botí de guerra (a Hispània i l'Àfrica sobretot) i de les multes i confiscacions als pompeians, estaven les confiscacions règies i les exaccions sota forma del sronatius o emprèstits forçosos. Les despeses es van reduir per la disminució de l' Annona (al seu pagament es van assignar les rendes en espècie de Sardenya-Còrsega i d'Àfrica); però van augmentar per l'exèrcit, que va augmentar les seves legions permanents i el sou dels legionaris (que va passar de 48 sestercis a l'any a 900 sestercis, és a dir un sesterci i tres quarts al dia). Cèsar va establir el precedent del donatiu a l'exèrcit i al poble: 20000 sestercis per a cada soldat; 300 sestercis a cada plebeu romà que no hagués pres les armes en contra seu. Cèsar també va reprendre les obres públiques. Malgrat tot mai va aconseguir un gran superàvit en el Tresor. Els interessos es van reduir al 6% anual. L'índex de rics podia establir en l'un per cent de la població; el de pobres en un 25%; i el d'esclaus i lliberts en un 50%.
Les festes
Al temps de Cèsar van augmentar les festes públiques: Els Grans Jocs Romans, Els Jocs Plebeus, els Jocs de la Mare dels Déus, els Jocs de la Idea, Jocs de Ceres, Jocs d'Apolo, Jocs Florals i Festes de la Victòria, en total seixanta-dos dies amb festes, sense comptar les festes extraordinàries. Cèsar va permetre la difusió dels cultes egipci i jueu. Va ser decisió de Cèsar l'enviament de vuitanta mil ciutadans lliures, en la seva majoria proletaris i lliberts, a les províncies, donant-los lots de terres. Es va abolir la possibilitat que un criminal quedés lliure a canvi d'acceptar el desterrament.
L'urbanisme
Cèsar va reglamentar alguns aspectes de la vida romana:
- Va ordenar la conservació de les cases que donaven a la via pública.
- Va ordenar l'empedrat de les voreres pels propietaris de les cases.
- Va reglamentar el pas de lliteres als carrers.
- Va reglamentar la conducció de carros als carrers.
- Va atorgar subvencions als banys públics.
- Va ordenar el trasllat del Comicis del Fòrum a la Saepta Julia al camp de Mart, i els Tribunals al Fòrum Julium (entre el Palatí i el Capitoli). En el Fòrum va quedar la "Borsa" i la reunió dels negociants.
- Va projectar una nova Cúria, un Pòrtic i un Teatre.
- Va projectar també un Temple a Mart. Per a la ciutat de Roma es va posar en vigor la Llei dels municipis d'Itàlia, i ja no va ser més l'Estat, sinó la primera de les ciutats de l'Estat.
Els oficis
En el temps de Cèsar eren considerats oficis vils els següents: cobradors, usurers, mercenaris, revenedors, artesans no artistes, despensers (Celarii), carnissers (lanii), cuiners (Coquii), mondonguers (Fartores), pescadors (piscatores), proveïdors d'aviram (aucupes), perfumistes, dansaires, propietaris de cases de jocs i petits comerciants. En les hisendes es van fer habituals els jardins i els vivers de peixos, cargols i conills; els reservats per a cérvols i senglars; les dependències per a aus, criant-se fins i tot grues i paons; hi havia especialistes en l'engreix dels animals; els excrements dels animals eren un producte utilitzat. També es criaven abelles. Es va introduir el cirerer. També es cultivaven i venien flors (roses i violetes). L'economia ramadera va continuar desenvolupant-se.
Els luxes
Els aspectes luxosos introduïts en aquest període eren:
- Les decoracions teatrals luxoses.
- Els lloguers (els preus a Roma eren quatre vegades més alts que a d'altres ciutats).
- Els centenars de palauets i granges de gran luxe (un ric havia de tenir almenys dues granges, una en els voltants de Roma, i un altra en Campània; i un jardí a la mateixa Roma).
- Les tombes luxoses.
- L'afició als gossos de raça i als cavalls de luxe.
- Els mobles de fustes fines.
- Vestits de púrpura i de gasa transparent.
- Joies i perles.
- Plata per als estris de cuina.
- Vasos d'or.
- Lliteres (conduïdes per diversos homes; un governador provincial era portat per vuit homes, es reclinava en coixins guarnits amb gasa i farcits de fulles de rosa, portava una corona al front i una altra al coll, i un finíssim coixinet ple de roses al nas).
- Menjadors d'hivern i d'estiu en les granges; galeries de quadres. Actuacions de grups teatrals durant els àpats, o bé desfilades de senglars i daines domesticats.
- Cuiners amb ajudants. Al rostit van substituir els peixos i mariscs. El vi s'importava de Lesbos, Quíos i Sicília.
- Menjars exquisits portats de tot l'Imperi. Després del banquet es prenia un vomitiu. El luxe i la compra de càrrecs van arruïnar a moltes famílies. Els endeutaments van ser colossals.
La societat
Per diners alguns homes lliures es van vendre com esclaus; per diners també es compraven càrregues, s'obtenien vots dels jurats o es compraven favors sexuals de dames solteres i casades; era freqüent el perjuri i la falsificació de títols. Es van popularitzar les visites de cortesia, l'enviament de missives amistoses per terra o per mar, fins i tot entre persones amb escassa relació. La dona ja havia arribat a la lliure disposició de béns. Va sorgir la figura dels Procuradors de les dames, que administraven les fortunes d'aquestes i sovint rebien els seus favors. L'homosexualisme masculí estava en auge. El matrimoni era poc respectat, i es van donar casos (com el de Marc Cató) que un home es va divorciar de la seva dona per cedir-la a un amic que li l'havia sol·licitat, i quan el amic va morir va tornar a casar-se amb la seva dona. El celibat i les unions estèrils eren freqüents a les classes altes. Era un honor tenir pocs fills per conservar les grans fortunes.
La població
Per a les guarnicions i funcionaris de províncies s'usava a milers d'italians. Les morts a les guerres civils o frontereres, o l'establiment fora d'Itàlia, van buidar la península Italiana. Molts mercaders, publicans i funcionaris restaven en un altre país casi tota la seva vida. A Itàlia quedaven els proletaris sense terra, lliberts, esclaus i els provincials arribats de tot l'Imperi. Els proletaris de la península es van traslladar a Roma o a les províncies, i els que emigraven a Itàlia s'establien en uns pocs punts (Ostia, Puzoli, Brindisi i Roma). Algunes ciutats van quedar tan buides que no podien reunir els representants necessaris a les festes. A d'altres ciutats, les famílies que les habitaven conservaven la seva casa i residència, però vivien a Roma. Per controlar tots aquests aspecte, Cèsar va establir diverses mesures:
- Va escurçar la durada del servei militar.
- Va prohibir a tots els ciutadans de l'ordre senatorial viure fora d'Itàlia menys per causes d'interès públic.
- Es va prohibir als italians entre 20 i 40 anys que restessin més de tres anys fora de la Península.
- Va atorgar recompenses a qui tingués molts fills.
- Com a jutge va tractar l'adulteri i el divorci amb rigor.
- Va limitar les despeses sumptuaris en sepulcres.
- Va limitar a certes condicions de temps, edat i rang, l'ús de vestits de púrpura i les perles (tot això va ser prohibit per als homes adults).
- Va fixar un màxim per despeses en banquets, i va prohibir certs plats.
- Va encarregar al censor fer complir les tres últimes normes esmentades, mitjançant inspeccions en mercats i cases particulars. Cèsar va disposar també reformes financeres:
- Va prohibir guardar a casa, en or o plata, més de seixanta mil sestercis.
- El 49 aC va perdonar als deutors els interessos endarrerits i els ja satisfets es van descomptar del capital.
- El mateix any també va obligar al creditor a acceptar en pagament qualsevol bé moble o immoble del deutor al tipus del seu valor real d'abans de la guerra civil.
- Antigament un deutor que no pagava un deute passava a ser esclau del creditor. Després una llei els va salvar de l'esclavitud lliurant tots els seus béns, però en la practica els deutors van seguir passant als creditors i sol s'executava contra els béns quan el deutor havia mort, desaparegut o ja era esclau. Cèsar va establir el principi de la llibertat personal; l'execució devia dirigir-se contra els béns, fossin aquests suficients o no, i la llibertat del deutor quedava salvaguardada, encara que dels seus futurs guanys havia de lliurar una part que li permetés cobrir el seu deute però que li permetés viure (es creu que dos terços dels seus ingressos com a màxim). Probablement la norma es va estendre també a províncies.
- Va limitar els préstecs amb interès a una quantitat màxima calculada sobre els béns del deutor (pel que sembla el màxim era el 50% del valor dels béns). La seva infracció era un delicte d'usura perseguit per les Lleis. No és segur que la norma s'estengués a províncies.
- Va limitar a províncies el tipus d'interès i l'interès total no podia excedir del capital primitiu.
L'agricultura i ramaderia
LImperator va reformar també l'agricultura i la ramaderia:
- Va obligar als propietaris ramaders a contractar almenys a un terç d'homes lliures adults.
- Les possessions de l'Estat cedides en usdefruit a les corporacions religioses, van ser recobrades, parcel·lades i repartides.
- Les possessions de pastures en Apúlia i Samnio es van conservar sota domini públic.
- Als proletaris del seu exèrcit els va lliurar parcel•les de terra en les regions d'Itàlia despoblades, prohibint la venda de les parcel•les durant vint anys.

Les ciutats

Per a les ciutats Cèsar va establir el següent:
- Depuració dels Col·legis locals.
- Restriccions a la centralització.
- Facultat d'elegir magistrats.
- Jurisdicció civil i criminal dins de certs limitis.
- Restriccions a les associacions. Quan Cèsar va ser nomenat Imperator hi havia catorze províncies: Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Gàl·lia Transalpina, Gàl·lia Cisalpina - Il·líria, Macedònia - Grècia, Sicília, Sardenya - Còrsega, Àsia, Bitinia - Ponto, Cilícia - Xipre, Síria, Creta, Àfrica i Cirenaica. César va agregar la Gàl·lia Lugdunensis o Lionesa i la Bèlgica, i va separar la Il·líria de la Cisalpina. Tot provincial acusat tenia el deure de presentar-se personalment a Roma, si era requerit, per respondre allà a l'acusació. Els procònsols i pretors es barrejaven en els assumptes de justícia i administració de les ciutats, pronunciaven penes capitals, derogaven els actes dels Consells Locals, i en temps de guerra disposaven de les milícies locals al seu arbitri. Era especialment onerós per a una ciutat l'obligació d'allotjar a l'exèrcit en els mesos d'hivern. En teoria les ciutats sotmeses estaven exemptes de servei militar però sovint s'usaven les milícies de les ciutats per a les guarnicions i se'ls requeria per cobrir els llocs de cavalleria. Onerós era també el subministrament de blat a baix preu per a lAnnona, les requises en cas de guerra i moltes altres. Les exaccions personals del governador i dels seus amics eren també molt pesades i s'enriquien a costa d'abusos.
La corrupció
Els magistrats provincials consideraven un honor robar molt; el petit lladre era menyspreat. El seu botí era repartit amb Advocats i Jurats i sortia lliure. Si algun era condemnat era honorable ser-ho per una acusació molt gran i múltiple. A més assolaven les províncies els publicans i els mercaders italians, menys vigilats, i en mans dels quals es concentrava la major part de les terres i tot el comerç i el capital. Les terres pertanyien a famílies nobles i estaven dirigides per administradors; els propietaris les visitaven poques vegades; moltes d'aquestes propietats estaven carregades de deutes i encara que els seus propietaris eren els titulars nominals, estaven en mans dels creditors, que sovint acabaven apropiant-se d'elles. Si els propietaris aconseguien algun càrrec oficial, usaven el seu poder per als seus fins privats. Finalment les ciutats estaven assolades per la corrupció dels seus propis magistrats locals i per les seves querelles locals. A la Citerior les ciutats van patir un retrocés de població (quan no van quedar despoblades) encara que no va ser una de les províncies més afectades. Per posar remei a aquesta situació Cèsar va establir diverses normes:
- Les províncies van ser repartides entre els dos cònsols sortints i els setze pretors sortints (8 d'ells nomenats pel propi Cèsar) però designant lImperator les províncies que cadascun havia d'ocupar. A costat d'ells va col·locar diversos càrrecs auxiliars sota dependència directa d'ell mateix, assumint els oficials militars (dels quals Cèsar era comandament suprem) funcions de vigilància.
- Les penes de la llei contra les concusions dels governadors provincials van ser augmentades i s'aplicarien amb rigor. Cèsar mateix va assumir el judici en alguns casos i va ser inexorable.
- Es van tornar a abaixar els impostos extraordinaris públics a la seva justa mesura, i els ordinaris també van ser rebaixats. Per evitar les càrregues de l'allotjament es va iniciar la construcció de campaments permanents, desenvolupats després amb més amplitud. El terreny públic a províncies (Ager publicus) era immens. Tot terreny no concedit per disposició expressa a ciutats o particulars era considerat terreny públic i els seus posseïdors locals sol tenien el títol d'ocupants hereditaris tolerats i com precaris. César va mantenir aquestes normes.

Els nous territoris i el dret civil

Bèlgica La Gàl·lia Cisalpina va obtenir el dret de ciutadania, que molts ciutadans posseïen ja a títol individual, mentre les ciutats gaudien del dret llatí. La colonització es va dirigir a la Narbonense, on a la colònia Narvo Martius (Narbona) es van unir Beterra (Beziers), Arelate (Arles), Arausio (Orange), Fòrum Julii (Frejus), Ruscino (La Torre del Rosselló) i Nemasus (Nimes), rebent la resta de ciutats de la província el dret llatí. A Hispània es va colonitzar Empúries, al costat de l'antiga capital grega; Gades va rebre el dret de municipi italià; cap al 45 aC es va concedir el dret de ciutadania a algunes ciutats i probablement el dret llatí a altres. Totes la poblacions que gaudien del dret de ciutadania i les colònies romanes es trobaven en igualtat de condicions que les ciutats d'Itàlia, i, de la mateixa manera que aquestes, administraven els seus assumptes, tenint drets jurisdiccionals (si ben limitats, doncs els processos més greus fora de l'àmbit local, depenien del magistrat romà, i en els casos ordinaris del governador provincial). Les ciutats de dret llatí tenien administració pròpia i un dret il·limitat de jurisdicció. El propretor o procònsol sol intervenien en virtut del seu poder de registre (que era arbitrari). Les justícia administrada per procònsols o propretors era militar en el primer cas i civil en el segon, però si la província no era fronterera, el procediment militar sol tenia de tal el nom, i era idèntic al procediment civil. El dret civil romà es va estendre a les províncies. Basat en les Dotze Taules s'havia adaptat amb els temps i ara era un dret no escrit (consuetudinari) i aquest dret "comú" (subsidiari davant els Estatuts d'àmbit provincial o local) es va estendre a tots els casos jutjats fora del petit àmbit local. Així s'aplicava entre romans, entre un romà i un no romà, i entre no romans amb diferent dret. El dret consuetudinari romà es va estendre com dret comú subsidiari per tot l'Imperi. Cèsar va voler compilar aquest dret comú per evitar les diverses interpretacions i canvis que li donaven els pretors en virtut de la Llei Cornelia del 67 aC, però aquesta compilació no va arribar a fer-se fins a segles després.

El cens

El cens de població, fortuna i propietats sol es feia fins aleshores a Roma. Cèsar va determinar que havia de fer-se a tot Itàlia, sota la direcció de les autoritats locals; en les llistes s'indicaria el nom de cada ciutadà, el del seu pare o del seu patró manumissor, la seva tribu (circumscripció), la seva edat i els seus béns, devent remetre's al funcionari del Tresor romà que en una època determinada faria l'estat general dels ciutadans i la riquesa. Cèsar volia estendre aquesta mesura a les províncies però no es va efectuar fins a més tard.

La moneda

L'Imperator va establir el marc legal dels metalls admesos a la circulació, segons una relació determinada: l'or, avaluat i rebut al pes; i la plata, apreciada segons el seu any. L'or probablement tenia curs forçós en tot l'Imperi i César en tot cas va imposar aquest curs. El denari circulava en diverses províncies, entre elles la Citerior. Va fer encunyar una nova moneda d'or de valor igual a cent sestercis de plata. On la moneda de plata ja circulava es va establir el seu curs legal i predominant . Les monedes de coure i bronze van ser tolerades en diverses províncies d'Occident. Les monedes locals van anar desapareixent.

El calendari

A l'any 46 aC va entrar en vigor la reforma del calendari. Aquest any va ser anomenat "Any de la Confusió" perquè es va allargar de manera que van quedar reparats els errors existents, i per fer que el primer any de l'"Era Juliana" comencés l'1 de gener del 709 de la fundació de Roma. Així doncs l'any 708 de Roma (46 aC) va tenir 90 dies de més, intercalant-se un mes de 23 dies entre el 23 i el 24 de febrer, i dos mesos a finals de Novembre, un de 29 dies i un altre de 31 dies, i finalment es van afegir altres 7 dies. A partir de l'any 709 de Roma (45 aC) s'afegia un dia cada quatre anys, entre el 23 i el 24 de Febrer. El principi d'any, que abans era l'1 de març, començaria definitivament sempre l'1 de gener.

El final

Malgrat tot, vàries famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L'honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex (rei), un títol que, com a republicans, odiaven. L'any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo. El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup el va assassinar.

Literatura

També va ser autor de diverses obres de caire militar, com "De bello gallico" (la guerra de les Gàl·lies) i "De bello civili" (la guerra civil), posseeix un estil senzill i transparent.

Enllaços externs

- [http://miquelgisbert.iespana.es/miquelgisbert/roma/miWeb4/crisi.htm Crisi a la República] Juli Cèsar Juli Cèsar ja:ガイウス・ユリウス・カエサル ko:율리우스 카이사르 simple:Julius Caesar

100 aC

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle I aC ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle I aC nb:100 f.Kr.

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 291 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1311 - Cefis (Grècia): els catalans hi derroten l'exèrcit francès: és la darrera gran batalla dels almogàvers.
- 1992 - Catalunya: CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya per tercera vegada: hi obté majoria absoluta. :MÓN
- 1493 - Palos de la Frontera (Huelva, Andalusia, Espanya): Cristòfol Colom hi arriba després de descobrir Amèrica.
- 1848 - Budapest (Hongria) Sándor Petöfi hi llegeix el seu poema Nemzeti Dal (Cant Nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupació austríaca.
- 1922 - Madrid (Espanya): el Partit Comunista hi celebra el primer congrés.
- 1939 - Txèquia: després de l'ocupació de Praga, els nazis converteixen el país en el "protectorat alemany" de Bohèmia i Moràvia.
- 1957 - Santo Domingo (la República Dominicana): en el III Congrés Iberoamericà d'Educació s'hi constitueix l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació la Ciència i la Cultura (OEI), a partir de l'Oficina d'Educació Iberoamericana.
- 1990 - el Brasil: Fernando Collor de Mello és escollit president del país.
- 1994 - els Estats Units i Rússia: aquests dos països arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
- 1996 - Malabo (Guinea Equatorial): Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1825 - Santiago (Xile): Aníbal Pinto, advocat i polític xilè, president del país entre 1876 i 1881 (m. 1884).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 44 aC - Roma: Juli Cèsar, polític, militar i escriptor romà, assassinat per un grup de senadors (n. 100 aC).

Festes i commemoracions:

- Santa Lluïsa de Marillac
- Santa Madrona
- Dia mundial dels drets dels consumidors ---- Un dia abans/Un dia després Categoria:març ja:3月15日 ko:3월 15일 simple:March 15 th:15 มีนาคม

44 aC

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

- 15 de març - Roma: Juli Cèsar, polític, militar i escriptor romà, assassinat per un grup de senadors (n. 100 aC).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle I aC ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle I aC ko:기원전 44년

Roma

] Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la província homònima. Està situada vora el Tíber, a 22 km de la Mediterrània. De vegades se l'anomena "la ciutat dels set turons" (Aventí, Celi, Capitoli, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal). L'any 1991 tenia una població de 2.770.000 habitants (anomenats romans), i de més de tres milions l'aglomeració urbana. Es troba a 1º54 nord i 12º30 est, a 37 m d'altitud, i ocupa una superfície de 1.285 km2. L'alcalde actual és Walter Veltroni, de centre-esquerra. Té una taxa d'atur al voltant del 12,5%. La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. Constitueix l'Estat de la Ciutat del Vaticà. Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, punt de partida del calendari romà, que compta ab Urbe condita, «des de la fundació de Roma». Aquesta data és confirmada per l'arqueologia, i actualment els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus arran del qual es va fundar un primitiu centre urbà. Des d'aquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seu imperi.

Monuments romans

Roma, per la seva història i la seva situació entremig de turons, és molt rica en monuments, museus i vistes panoràmiques. A més, és la ciutat més visitada del món, amb uns 12 milions de turistes l'any. Vet aquí alguns dels monuments i museus més coneguts:

Roma antiga

imperi]
- l'Arc de Constantí
- l'Arc de Titus
- el Coliseu
- el Fòrum Romà i els Fòrums Imperials
- el Capitoli i els Museus Capitolins
- les termes: Termes de Caracal·la, Termes de Dioclecià
- el Panteó de Roma
- l'Ara Pacis Augustae
- les catacumbes ñl shg sg jnshbystvcdf shbv vfdbvgbx napo9 nsjb hbfcvshvybh

Roma barroca

catacumbes]
- les places: la Piazza Navona, la Piazza del Popolo
- els museus: Galeria Borghese, Galeria Doria-Pamphili, Galeria Barberini, Palau Massimo alle Terme
- les esglésies: Església del Gesù, Basílica de Sant Joan de Laterà, Basílica de Santa Maria la Major
- les fonts: Fontana di Trevi, la Font dels Rius de la Piazza Navona
- el Palau Farnese
- la Vil·la Mèdici

Roma contemporània

- el Monument de Víctor Manuel II, més conegut com la «màquina d'escriure»
- el Palau de Montecitorio, seu del Parlament italià
- el Palau de Justícia de la Piazza Cavour
- el barri de l'EUR

Pàgines que s'hi relacionen

- Imperi Romà
- Arquitectura Romana
- Roma (Regne i República)

Enllaços externs

- [http://www.compart-multimedia.com/virtuale/ Galeria de fotos i panoramas], en italià i anglès
- [http://www.comune.roma.it/ Web oficial de l'Ajuntament de Roma]
- [http://www.rome.info/pictures/ Fotos de Roma]
- [http://www.catalansaroma.it/ Associació Catalans a Roma] Categoria:Ciutats d'Itàlia Categoria:Capitals d'estats independents als:Rom ja:ローマ ko:로마 simple:Rome

República Romana

Roma durant el regne i la república

ANTECEDENTS DE ROMA.

Roma va tenir el seu origen en un poble del grup indoeuropeu: els Llatins.

ESTRUCTURA SOCIAL I POLÍTICA

La primera estructura social i política dels Llatins va ser la família: el pare (pater famílies), la dona (unides al pare de família pel ritu sagrat de la torta), els fills, les dones dels fills, els fills dels fills, i les filles no casades. De l'agrupació d'algunes famílies del mateix tronc, van sorgir les gens, i d'un conjunt de famílies van sorgir les tribus. La família està formada pels més pròxims (agnados), però a mesura que la família s'estén es forma la gens o raça d'un tronc comú, integrada per la família pròpiament esmentada (adnati) i pels gentils, tots aquells procedents del mateix avantpasat. S'arriba a ser membre de la gens per naixement, per admissió o per entrar a formar part d'una família pertanyent a la gens. Més tard es va admetre també als clients en les gens. Es deixa de pertànyer a una gens per mort, per entrar en una altra gens, o per perdre la ciutadania o la llibertat. Tots els membres de la gens portaven un nom gentilici que se suposava era el del a-vantpassat comú, i realitzaven un culte comú a una divinitat que se suposava protectora de la gens. El cap de cada gens era el pater. Cada gens podia tenir normes especifiques i costums i usos particulars. Cada gens disposava d'un lloc comú d'enterrament. Entre els membres de les gens existia el deure de prestar-se mútuament auxili i d'exercir la tutela sobre els quals no tenien parents agnats; en cas de mort sense parents agnats el pater de la gens era cridat a la successió intestada. Els membres de les gens eren anomenat Patricis (això és, descendents de patres) i també Quirites (guerrers o llancers) i durant molt temps van ser els únics que van gaudir del poder polític i de la plenitud de drets a Roma. La seva extensió i l'augment del poder de l'Estat va provocar la seva desaparició com a entitat política al cap d'uns segles. Cada gens o tribu té un punt comú d'encontre, generalment per al culte religiós (encara que no exclusivament amb aquesta finalitat), punt que constitueix l'embrió de les civitas (ciutats).

LA CIUTAT

La fundació de Roma s'atribueix a tres tribus: els Ramnes, els Ticios i els Lúceres. Aquests tres grups van fundar la Roma Quadrata al turó Palatí. Una altra ciutat fundada per un altre o altres grups al Quirinal, es va unir a la Roma Quadrata, sorgint així la civitas anomenada Roma. Als primers ciutadans romans se'ls anomena Patricis o Patres, perquè o bé són pares de família (Pater famílies) o bé són fills de pares de família vinculats a l'obediència paterna (els fills homes no arribaven a la condició de pare de família fins que el pare moria i s'independitzaven, però es donava per descomptat que arribarien a aquesta condició). Els fills dels Patricis, al complir 17 anys (més tard l'edat va ser rebaixade fins als 14 anys) adquirien la condició de ciutadans plens (amb tal motiu celebraven una festivitat que deixaven de vestir la toga praetexta pròpia dels nois i es col•locaven la toga virilis, pròpia dels homes), però continuaven subjectes a la potestat del pare fins que aquest moria. Als patricis correspon el dret ple de ciutadania: formen el poble i són d'entre els habitants els de classe social més elevada. Els seus drets eren: el sufragi, el desenvolupament dels càrrecs públics polítics o religiosos, el dret a assignació de terres públiques, els drets civils propis de les gens (tutela, successió, potestat ...), el dret de contreure matrimoni amb altres membres de les gens, el dret de patronat, el dret de contractació (l'únic que s'estenia també als no patricis lliures) i el dret a fer testament (el conjunt d'aquests drets constituïa el ius quiritium o ius civitatis). Com deures citarem: el servei militar, i el deure contribuir amb certs impostos al sosteniment de l'Estat.

EL REI

Governa Roma un rei, representant de la institució monàrquica, al qual correspon tot el poder (imperium) i dicta les ordens (dictador), el qual era elegit entre el poble com a cap d'una gran família política (magister populi). Auxilien al rei els lictores, agutzils que el precedeixen en les seves actuacions amb la destral i les vares. En la seva absència els poders administratius corresponien a un delegat (Praefectus urbis). Si el rei no designava successor els ciutadans designaven en l'interregne, per un període de cinc dies, a un Inter rex, i després s'elegia un nou rei, o bé es designava un nou Inter rex per altres cinc dies amb facultat de designar nou cap. Segons Titus Livi al Llibre I d' Ab Urbe Condita a Roma es succeïren set reis:
- Ròmul
- Numa Pompil·li
- Tul·li Hostili
- Anc Marci
- Tarquí Prisc
- Servi Tul·li
- Tarquí el Superb

EL SENAT

Front al rei s'erigeix la institució del Consell de Ancians (Senatus) com a contrapès a la institució real. Els primers senadors són els representants designats per cada gens. Tenen caràcter vitalici. Com el nombre de gens és invariables (les successives famílies sorgeixen sempre d'un tronc comú i per tant s'integra en alguna de les gens existents) també és invariable el nombre de senadors. No obstant això hi havia una excepció: quan un senador moria el rei estava facultat per nomenar un substitut temporal (fins a la designació del substitut designat per la gens). El costum del nomenament real, acabà concedint a la institució règia l'elecció dels Senadors. El Senat era un òrgan merament consultiu, però com emanació del poble, el rei considerava les seves propostes, i el convocava sovint. Les seves reunions se celebren en el Comitium (Fòrum) en una sala anomenada Bule.

LA CONSTITUCIÓ DE SERVI TUL·LI I LES NOVES DIVISIONS DE POBLACIÓN. LES TRIBUS.

El rei Servi Tuli va establir que el servei a l'exèrcit i el pagament del tributum (quan per raons d'urgència s'impusare) no afectaria sol als ciutadans personalment, sinó que es tindria en compte les seves propietats: Tots els ciutadans que cultiven un domini (Adsidui) o ho posseeixen (Locupletes), siguin o no ciutadans romans, estan obligats a la prestació del servei militar. Els designats per complir les tasques militars s'elegirien entre una nova divisió per propietats. Així els soldats (entre 16 i 60 anys) serien distribuïts en cinc classes:
- 1ª classe: Els que per les seves possessions aportaven una armadura (classici). Corresponia aquesta classe als que posseïen un heredium en ple domini (la meitat de les terres romanes corresponien als heredium posseïts en ple domini, mentre l'altra meitat se n'havia anat fraccionant per successives particions hereditàries o per vendes; un heredium era una finca rústica d'extensió mínima vint iugades, és a dir cinc hectàrees i quaranta centiáreas, és a dir que la mesura romana de la iugada era equivalent a 2700 metres quadrats). Anaven armats amb llança (hasta), elm (galea), cuirassa (lorica), escut (clipeus) i polaines (ocreae). Aquesta primera classe havia de comprar i mantenir un cavall d'on van ser llamados Equite és a dir cavallers.
- 2ª classe: Els que posseïen tres quarts de heredium (és a dir almenys 40500 metres quadrats).
- 3ª classe: Els que posseïen la meitat de heredium (almenys 27000 metres quadrats).
- 4ª classe: Els que posseïen un quart de heredium (almenys 13500 metres quadrats).
- 5à classe: Els que posseïen un vuitè de heredium (almenys 6750 metres quadrats). L'armament de les classes successives era cada vegada més lleuger. Després de les cinc classes estaven els que no posseïen res (capite censi) que col•laboraven en la milícia com fusters, ferrers, músics, etc. Per cada 80 soldats d'1ª classe, havien de sortir 20 de classe 2ª, 20 de classe 3ª, 20 de classe 4ª i 28 de classe 5à. Els soldats eren mobilitzats per a la campanya, i acabada aquesta eren llicenciats. En canvi els cavallers permanecían en l'exercito de manera continuada, i els seus integrants sortien de les famílies de ciutadans amb major riquesa. Les diverses classes formaven la població susceptible d'actuar militarment i es reunien en Assemblea, en l'anomenat Comicis Centuriados (Comitia Centuriata). A fi de facilitar les lleves la constitució de Servi Tuli va dividir la ciutat en quatre circumscripcions territorials anomenades tribus, cadascuna amb una població similar. Els soldats van ser dividits en dues categories: els joves (juniores) entre 16 i 25 anys; i els veterans (seniores), de més de 25 anys. S'estructuraven en Legions, formant una legió 3000 soldats (classes) i 1200 auxiliéss (Velites). Les legions operaven en formacions constituïdes per files de soldats: les quatre primeres files estaven integrades per soldats amb armadura completa (hoplites). Una legió ( 4200 homes) es dividia en centúries (fins a un total de 42). Gairebé la meitat dels homes d'una Legió disposaven d'armadura completa (el nombre de hoplites era de 2000 per cada legió). Altres mil homes eren soldats de 2ª i 3ª classe. La resta, els auxiliars (Velites) eren soldats de 4ª classe (en nombre de 500) i de 5ª classe (en nombre de 700). En una legió havia 1050 homes de cadascuna de les quatre "tribus" que es dividia la ciutat; i en les centúries, cada tribu aportava 25 homes. En aquesta època Roma disposava normalment de quatre legions (dues d'elles en campanya i dos de guarnició). Cada legió comptava amb tres-cents cavallers. Tot el que els soldats guanyessin en la lluita, fossin mobles o immobles, passava a l'Estat romà. Aquest sistema de reclutament pel que fa als béns posseïts, va fer necessari establir un cens de propietats i transmissions, que es revisava cada quatre anys. Un efecte immediat va ser el de dividir a la societat Romana: a la divisió ja existent entre Patricis i Plebeus, s'afegia ara la divisió entre propietaris (els que tenen terra, siguin ciutadans o no) i proletaris (és a dir els que crien fills, majoritàriament plebeus, però també amb alguns ciutadans arruïnats o desposseïts per sucesivas particions). El cens es feia cada quatre anys. A l'any següent es feien sacrificis (Lustrum) i els encarregats del cens o censors resignaven el seu càrrec.

Divisions de la població romana

Gens i cúries

La divisió de la població es feia des de les gens (10 gens = una curia) Les cúries al principi era subdivisions de les tribus fundadores de la ciutat (cada tribu deu cúries) constituint districtes adminis-tratius de la ciutat. Vegeu article gens i cúries

Ciutadans plens, honoraris i clients

A Roma hi havia diversos tipus de ciutadans. Vegeu l'article Ciutadans plens, honoraris i clients

Patricis i plebeus

Les dues classes socials de Roma foren els patricis i plebeus

Impostos romans

Existiren a Roma una gran varietat d'impostos que afectaren els ciutadans. Vegeu Impostos romans

Exèrcit romà

L'exèrcit romà, que tan poderòs va arrivar a ser, va anar creixent poc a poc. Vegeu Exèrcit romà

Justícia romana

La jurisdicció es concentra a la ciutat, i en la fase monàrquica en concret en el Rei, que té el seu "Tribunal" i ordena (ius) en els dies establerts (dies fasti) seient en l'anomenada Cadira Curul (Sella Curulis) auxiliat pels agutzils (lictores), i enfront de les parts litigants (rei). Vegeu Justícia romana

Propietat i contractes a Roma

Segons el dret romà la propietat, fora moble o immoble, era essencialment transmissible entre vius (ínter vius ) o a causa de mort (mortis causa). Vegeu Propietat i contractes a Roma

Religió a Roma

Vegeu:
- Mitologia romana
- Sacerdots romans
- Auguris romans
- Pontífexs romans
- Santuaris i temples romans

Agricultura romana

Els pagesos eren el nucli de la societat romana. Al principi els romans posseïen la terra en usdefruit i la seva riquesa (pecúnia) es mesurava pels ramats, i els estalvis personals eren el peculium (el nombre del bestiar). Més tard es va introduir la propietat privada de la terra. Vegeu Agricultura romana

Indústria romana

Al principi les indústries es van organitzar a Roma en set rams d'activitat o gremis. Mes tard se'n hi van afegir mes. Vegeu Indústria romana

Comerç romà

Per al comerç s'organitzaven mercats diaris, un cada nona és a dir cada vuit dies, anomenats Nundinae. Existían altres mercats periòdics com fires, anomenats Mercatus. Vegeu Comerç romà

Mesures romanes

Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes = lliura), asos (tot = as) i peus (pes), tots dividits en dotze unitats (un as = dotze unciae) Vegeu: Mesures romanes (superficie, longitud, pes, solids i liquids i unitat de compte)

Calendari romà

Vegeu Calendari romà

Escriptura romana

L'alfabet va ser importat dels grecs de Sicília i perfeccionat. Vegeu: Escriptura romana

Festes romanes

Els romans tenian nombroses festes, algunes importants com els Ludi Maximi i d'altres poc rellevants. Algunes, com la festa dels morts, encara es celebren avui. Vegeu Festes romanes

LA REPÚBLICA

En circumstàncies històriques poc clares la monarquia romana va ser abolida el 509 aC, i substituïda per la República. Característica del canvi va ser que l'administració de la ciutat i els seus districtes rurals va quedar regulada en el dret d'apel•lar al poble (ius provocationis) contra qualsevol decisió d'un magistrat concernent a la vida o a l'estatut jurídico (asput). L'administració executiva va quedar dotada d'Imperium o poder omnímode el qual tenia un origen religiós que arrencava del propi déu Júpiter.

Els cònsols i els dictadors

Els cònsols en nombre de dos van assumir les funciones del rei. Les seves funcios podien ser exercides per un magistrat unic anomenat Dictador. Vegeu: LLista de cònsols de Roma Vegeu: cònsol romà i dictador romà

Delegació de funcions. Llegats, questors, procònsols, proquestors i propretors

Els cònsols delegaven algunes funcions: Vegeu:
- Llegat romà
- Questor romà
- Procònsol romà
- Pretor romà
- Propretor romà

Els Publicani

Vegeu Publicani

Possessió de la terra

L'ús de les terres públiques, sobretot de les pastures comunals, pertanyia exclusivament als patricis. Amb la República l'exclusió dels plebeus es va mantenir. Els patricis que usaven aquests terrenys de pastures comunals havien de pagar una petita suma (scriptura) percepció que va caure en desús quan el control de les arques públiques va passar als Questors (que eren patricis). Les noves conquestes de territoris van seguir aportant noves terres (ager publicus) amb les quals es van seguir fent repartiments entre els ciutadans pobres i els plebeus, si bé la major part continu en mans de l'Estat (d'aquestes terres publiques arrabassades a les ciutats sotmeses, una part eren terres de cultiu destinades al repartiment, i una altra part estaven dedicades a pastures comunals). Dels terrenys subjectes a repartiment, l'Estat efectuava una parcel•lació i procedia al seu lliurament a plebeus i ciutadans pobres. A poc a poc els repartiments van ser menys nombrosos, i de parcel•les més petites. Amb el temps el repartiment de les terres ja no es va fer mitjançant parcel•les en propietat, sinó mitjançant el sistema de l'ocupació, que permetia a l'ocupant al qual s'entregava, i als seus hereus, gaudi de la terra, però mantenia el dret de l'Estat al retracte sense que calgues justificació, i obligava al posseïdor al pagament d'un delme de les cullites o del cinquè de l'oli i vi, convertint el domini public, de fet, en un sistema de possessió en precari (precarium). L'ocupació de les millors i més grans finques va recaure en els privilegiats o rics, i aviat van deixar de pagar amb exactitud i regularitat el delme o el cinquè degut i en canvi van accedir a les pastures comunals mitjançant concessions individuals que si be no van ser molt freqüents, van acabar per afectar a tots els grans terratinents plebeus. El pagament dels impostos es va recarregar sobre les ocupacions mitjanes o petites, sobre les quals també va recaure l'import que l'Estat deixava d'ingressar per la falta de percepció de la scriptura, mentre que aquestes ocupacions no disfrutaven del dret a les pastures comunals. La disminució i gairebé desaparició d'entregues de noves terres als pobres, va provocar que les terres ocupades haguessin de servir a una família cada vegada més extensa (en el supòsit normal que no es dividissin en casos d'herències). Els grans propietaris van iniciar el procés d'explotació mitjançant l'ús exclusiu d'esclaus, prescindint de jornalers assalariats, colons i precaris, i els llaços de clientela entre el gran propietari i els petits pagesos van desapareixer. Algunes guerres desgraciades i els serveis i impostos que van resultar de les mateixes, van arruïnar als posseïdors de predis mitjans i petits i als mitjans i petits propietaris, que es van veure llançats de les seves terres i possessions, o convertits en assalariats o esclaus d'un nou propietari o ocupant, que generalment era l'antic creditor del propietari o del posseïdor morós. Sovint els petits propietaris o posseïdors, aclaparats pels deutes, es van veure obligats a pagar un arrendament per un termini determinat als seus creditors. Els capitalistes van aprofitar la situació de penúria de la classe posseïdora precarista i dels petits propietaris, i molts d'aquells van adquirir grans propietats (que a vegades van reunir amb les que ja posseïen). Però la majoria dels capitalistes es van convertir en creditors dels petits propietaris o posseïdors, als quals deixaven la possessió de la terra, però tenia a les seves mans la seva persona i els seus béns ja que no podia pagar el deute, i havia de servir al creditor, qui, en cas contrari, s'hagués possessionat de la terra (la Llei Romana havia estat pensada per evitar l'acumulació de deutes i fer que pesessin les càrregues sobre el posseïdor real de la terra, per la qual cosa s'havia rebutjat el sistema d'hipoteca i en cas d'impagament d'un deute la propietat havia de passar immediatament a mans del creditor).

Tribuns del poble

Cap al 500 aC una rebel•lió militar va amenaçar amb fundar una nova ciutat plebea en Crustumerium. Per evitar-lo es van dictar mesures sobre la perduda de la propietat o la possessió a causa de deutes, es van crear colònies i es van entregar terres, i es va establir el Tribunat amb dos Tribuns del poble al capdevant Vegeu Tribun del Poble

Plebiscits romans

Vegeu Plebisicit romà

Nova divisió per tribus (Districtes)

Les quatre primeres tribus o districtes representaven a les antigues circumscripcions de la ciutat i voltants. Altres setze comprenien els camps o Pagaments (Pagi) ocupats des de feia temps per famílies romanes. I l'últim corresponia al districte de Crustumerium, lloc elegit pels plebeus per fundar una nova ciutat. Els votants en les Assemblees de Tribu i els de les Assemblees per Centúries eren bàsicament els mateixos: tots els domiciliats en cada tribu, patricis o plebeus, votaven per tribus, i d'ells els aptes per al servei militar en les Centúries. Però en les votacions per tribus desapareixia la distinció entre grans i petits propietaris, i els rics no votaven els primers. A més els Tribuns dirigien l'Assemblea i les votacions. Aquestes Assemblees per Tribus van ser reconegudes formalment com valides per la Llei Icilia ( 492 aC = 262 de Roma) encara que les seves votacions (Plebi scita = el que agrada al poble) no van tenir força de Llei. Amb el temps, no obstant això, les votacions tribunícies van acabar adquirint rang de llei. El 486 aC ( 268 de Roma) el cònsol patrici Espuri Casio va intentar un repartiment de terres, posar fi al sistema d'ocupacions, i retenir una part de les terres amb un cens a favor del Tresor. Però la noblesa patrícia es va oposar tenaçment i Casio va morir, abandonant-se la Llei, però fent créixer l'oposició dels plebeus que des d'aleshores van aprofitar qualsevol ocasió per incrementar el poder dels tribuns, mentre la noblesa intentava destruir la institución. Cap al 481 aC ( 273 de Roma) es va privar a un dels cònsols (almenys) del dret de designar successor perquè el poble ho elegís en el Comicis Centuriats. El mateix any un Tribú anomanat Gneo Genucio va ser assassinat el mateix dia que anava a llançar l'acusació contra els dos cònsols. Cap al 471 aC ( 283 de Roma) com a molt tard, el numero de Tribuns passà de dos a cinc, potser en ocasió de l'aprovació de la Llei Publilia que va concedir l'elecció dels Tribuns al Comicis Tribunados (Comitia Tributa) prnenetse-la als Comicis Curials. El 457 aC ( 297 de Roma) el nombre de Tribuns va passar de cinc a deu.

Noves institucions del periode repúblicà

- decenvir romà
- Constitució de les dotze taules
- Censor romà
- Questor romà
- Comicis romans
- Tributum
- Lleis Liciniae-Sextiae
- Agricultura romana
- Aristocràcia romana
- Assemblea romana
- Cònsol romà
- Dictador romà
- Pretor romà
- Magistratura curul
- Ordre senatorial romà
- Colònia romana
- Llatins
- Deditici
- Marina romana
- Ciutats dependents de Roma
- Govern romà d'Itàlia
- Censor romà
- Moneda romana
- Justícia romana
- Exèrcit romà
- Policia romana
- Moda romana
- Llibre romà

Administració romana amb la república

Vegeu: Administració romana els segles III i II aC

Llei de Repetundis i altres lleis

L' administració deficient de les províncies va portar a la promulgació de la Llei de Pecuniis Repetundis que preveia el judici dels magistrats (governadors provincials és a dir procònsols) acusats d'administració dolenta i d'enriquiment. Des del 149 aC, a proposta del Tribú popular Lluci Calpurni Pisó Frugi (del qual el fill Calpurni Pisó va ser més tard procònsol a Hispània, on va morir), es va establir que el judici, de portar-se a terme, no ho seria davant les Assemblees, sinó davant una Quaestio perpetua o Comissió permanent, formada per Senadors (els governadors provincials eren també Senadors). El 139 aC es va establir el vot secret en les Assemblees (Llei Gabinia) per a l'elecció de magistratures. El 137 aC es va establir el vot secret per a l'elecció dels Tribunals Populars. El 130 aC es va establir el vot secret per a les iniciatives legislatives. Gairebé simultàniament, el 129 aC, es va obligar als Senadors a renunciar al Equites en ser admesos a les cúries, amb la qual cosa van ser eliminats del Comicis centuriats on figuraven com cavallers (Llei Tabellaria, Lleis de Gabí, de Casi Longí i de Papiri Carbo). Les votacions, no obstant això i la introducció del vot secret, són sempre entre candidats d'idees similars. Tots els joves de la noblesa es llancen a la carrera pública (cursus honorum). Les magistratures menors són abundants, però com les altes magistratures són limitades, per aconseguir-les es precisa desenvolupar el clientelisme i la compra de vots. Es va promulgar també una llei de reclutament, però com era impopular va ser suprimida.

Els Gracos

Vegeu Tiberi Graco i Caius Graco

Els cavallers o ordre eqüestre

El nom de cavallers s'havia donat al principi a aquells que pel seu cens podien formar part de la cavalleria en l'Exèrcit. Després es va estendre als quals posseint una fortuna d'almenys quatre-cents mil sestercios havien de servir a cavall. En ser incompatible el rang senatorial amb el servei en la cavalleria des del 129 a C, els cavallers (Equo Publico) van quedar formant part d'un cos aristocràtic diferent al de l'ordre Senatorial (encara que els curials no senadors i els fills de les grans famílies senatorials van continuar inscrits com cavallers en el comicis centuriats). Es tractava bàsicament d'una potent classe mitjana, sense accés a moltes magistratures, molts membres de la qual tenien una fortuna igual o superior a la d'alguns Senadors. Lògicament van accedir a aquesta classe els rics comerciants i intermediaris (Publicani). Caius Graco va concedir algunes distincions a aquesta classe, distincions honorífiques però que tenien la seva importància a la societat romana, i també altres concessions més reals (com les rendes d'Agafava, cobrades per agents intermediaris, que per Llei serien obligatòriament de la capital, en perjudici dels intermediaris locals; i el que les llistes anuals dels jurats o comissions permanents o extraordinàries, que sortien de l'ordre senatorial, serien concedides als cavallers, excloent-se no sol als senadors, sinó als quals formaven part de les famílies senatorials). La reacció senatorial va establir algunes lleis: que es creessin colònies a Itàlia en lloc de a les províncies; com no havia terrenys aquests serien lliurats a costa dels terrenys comunals en possessió dels Llatins, que a canvi rebien algunes concessions menors (per exemple els soldats llatins no podrien ser apallissats per un oficial romà, sinó només per un Llatí). Aquest va ser l'inici de la contrarevolució, i Caius Graco va morir poc després en les lluites del carrer entre partidaris del Senat (que havien aconseguit l'aliança tàcita dels cavallers) i els seguidors del partit popular. Després d'això el poder va tornar a l'aristocràcia senatorial, mancats els populars d'un líder. Però els cavallers van aconseguir conservar els privilegis adquirits. La fundació de colònies a províncies es va detenir encara que es va permetre la fundació de la colònia de Narvo Martius (Narbona), més enllà dels Alps (118 aC) com a única excepción. S'havia abolit l'import dels arrendaments a l'Estat de les parcel•les, i es va permetre la seva transmissió ínter vius. Es va establir que els ocupants llatins i italians podrien conservar les terres de l'Estat cedides en règim d'ocupació, perdent-se la facultat estatal de ser essencialment revocables. Els Triumvirs van ser suprimits el 119 aC i els ocupants gravats amb una quota destinada a satisfer la Annona o distribució de blat entre el populatxo romà a un preu molt baix. Uns anys després l'Estat va reconèixer el títol d'ocupació convertint les possessions sota aquest títol en propietats privades sense càrregues, prohibint-se per al futur el règim de ocupatio, el qual deuria o bé distribuir-se en lots o bé convertir-se en pastures comunals per a ramaders de entre deu i cinquanta caps (per impedir la seva absorció pels grans propietaris ramaders). Aquestes mesures dictades sota el poder de l'aristocràcia estaven viciades encara que semblaven populars, doncs de fet tot el Ager publicus d'Itàlia que podia ser repartit ja ho havia estat, i en canvi assegurava als antics ocupants que ara disposaven de les terres (aristòcrates gairebé tots entre els romans, així com també entre els aliats llatins e itálicos als quals s'acontentava) la plena propietat. Aviat l'aristocràcia senatorial i els cavallers (en total uns dos mil famílies) es van fer una altra vegada amb les petites propietats camperoles, mitjançant compres legals o forçades. Les rebel•lions d'esclaus es van fer més freqüents. La pirateria es va desenvolupar a les províncies orientals.

Marius i el seu temps

Vegeu Caius Marius

Roma al segle I aC

Vegeu: Roma al segle I aC Categoria:Antiga Roma

Toga

Toga és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://diariparlem.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=5 Secció "Poble a poble" del Diari Parlem], d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. Categoria:Alt Millars

Enees

Enees (Αινειασ), és un heroi de la mitologia romana basat en l'heroi de l'Odissea descrit per Homer. Era fill d'Anquises, un príncep troià i de Venus, la deessa de l'amor. Enees va ser criat per uns pastors en la muntanya fins que complerts els cinc anys, el seu pare Anquises l'hi va dur a la ciutat a casa del seu cunyat Alcátoo perquè aquest l'eduqués. Amb el temps es va convertir en el més valerós dels herois troians, després d'Hèctor. En els combats que van tenir lloc durant la guerra de Troia, es va veure auxiliat i afavorit en diverses ocasions per alguns déus, segons compte la narració d'Homer, que acaba de relatar les seves fetes quan dóna fi a aquesta guerra. Les aventures i successos posteriors les va plasmar el poeta romà Virgili, poeta oficial d'August, en l'Eneida. Es va casar amb Creusa, amb la qual va tenir un fill, Ascani, Iulus. Creusa va morir amb la destrucció de Troia, a pesar que Venus li va dir al seu fill que fugís de la ciutat, que no morís com un bon troià, doncs Troia ja no existia; doncs per a ell se li havia reservat altre futur. Enees va marxar amb un grup de troians a Macedònia, d'allí a Sicília(en ambdós llocs van sorgir aventures) fins a arribar A Laurenti a la costa del Laci, en la península Itàlica. Després va remuntar el riu Álbula (que més tard seria anomenat Tíber) i va arribar fins a un poblat cridat Palanteu que estava emplaçat en el lloc que amb el temps seria conegut com el Palatí, i en l'actualitat com Laci. La regió era governada per Llatí, el rei dels llatins. Enees va fer una aliança amb aquest rei i a més es va casar amb Lavínia, la seva filla; en el seu honor va fundar la ciutat de Lavini. Enees i Lavínia van tenir un fill al que van anomenar Silvio, de cap importància històrica. Sicília Turno era rei dels rútols i havia estat pretendent de Lavínia. Enrabiat, va declarar la guerra a Enees i Llatí. Turno va ser derrotat i per això va buscar l'aliança del rei dels etruscs cridat Miceni el qual no veia amb bons ulls el creixent poder de la lliga llatina. En la versió de Virgili Enees mata a Turno i amb aquest episodi acaba la narració. Afegits i versions posteriors conten que en el primer combat va morir Enees que va ser enterrat a la vora del riu Númic i des d'ara va rebre culte sota el nom de Júpiter Indiges.

Bibliografia

- El bosque originario. Autor: Jon Juaristi. Taurus. Grupo Santillana de Ediciones S.A., 2000.
- El primer hombre de Roma. Autora: Colleen McCullough. Editorial Planeta S.A., 2001
- Diccionario de mitología griega y romana. Autor: Pierre Grimal, profesor de la Sorbona. Ediciones Paidós Ibérica, S.A. 1986 Categoria:Mitologia ko:아이네아스 ja:アイネイアス

Caius Marius

Gai Màrius (en llatí Caius Marius), o simplement Màrius, fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC. De família pobra, va ingressar a l'exèrcit i va ser ascendit a suboficial. Algunes especulacions mercantils i el seu enllaç amb una dona de la Gens Julia, le va permetre accedir a les magistratures (no havia pogut ingressar anteriorment en les magistratures de la seva ciutat a causa de la seva pobresa, i sol una vegada enriquit va poder accedir a les de la República). El 115 aC va ser procònsol a la Hispània Ulterior i el 107 aC va ser cònsol, i de nou procònsol en 106 aC i 105 aC Posat al capdavant de les tropes en guerres exteriors, i triomfant, va ser cònsol cinc anys seguits ( 104 aC, 103 aC, 102 aC, 101 aC i 100 aC) però sempre les seves costums plebees el van separar de l'aristocràcia, sobretot de la senatorial. El 104 aC les vacants en els col·legis sacerdotals, abans cobertes per cooptació, van passar a ser cobertes per votació popular. L'exèrcit es reclutava entre els propietaris, segons l'ordre de classes: els cavallers i altres cinc classes, fins a un cens de quatre mil asos. Però la infanteria ja es col·locava en les seccions de hastaris, prínceps i triaris, segons els anys de serveis. A més es va admetre als confederats italians també per classes. Però els cavallers havien desaparegut pràcticament de les seves funcions i la infanteria era difícil de reclutar sense recórrer als súbdits italians, als cavallers de Tràcia, a la cavalleria lleugera d'Àfrica, a la infanteria lleugera dels Ligurs, i als honders de les illes Balears (tots els quals eren reclutats sobretot per a les legions establertes en els seus propis països o pels voltants, però també per a altres punts). Es va acceptar també als ciutadans romans pobres (menys de quatre mil asos) obrint-se la llista d'enganx des del 107 aC. Es va fer necessari abolir la forma d'accés a les seccions (velites, hastaris, prínceps i triaris) depenent del oficial coresponent la seva colocación. La legió es va modificar: en lloc dels trenta manipuls de l'infanteria pesada (cada manipul es dividia en dues centúries de seixanta homes per a la primera i segona línia de hastaris i prínceps, i de trenta homes per als triaris), es van crear deu cohorts (cadascuna amb el seu estendard), cadascuna de les quals comptava cinc o sis centúries de cent homes, amb el que cada legió va passar de 4200 homes a 6000. La fila es va arreglar pel nombre d'ordre del soldat i la secció. Les insígnies de les antigues divisions de la legió (el llop, el minotaure, el cavall i el senglar) van ser suprimides i sol es van conservar els estendards de les cohorts, i l'emblema de la Legió (una àguila platejada). La guàrdia personal del general en cap, que des de l'episodi de Numància tenia una existència extraoficial, es va convertir en norma i es va crear el quarter general (Guàrdia Pretoriana o guàrdia del general en cap) els membres de la qual tenien més sou i estaven dispensats dels treballs del campament. Amb l'entrada dels proletarii a l'exèrcit aquest va tendir a convertir-se en professional. Els seus integrants no efectuaven un costós servei per a l'Estat, sinó que se servien a si mateixos. La seva pàtria era el campament i el seu cap el general. Es creu que a finals del Segle I aC hi havia a l'exèrcit dos italians per cada romà, en una població de més de cinc-cents mil ciutadans romans i més de set-cents mil italians. El 100 aC el partit popular, dirigit per Marius i per altres dos destacats líders de nom C. Servili Glaucia i L. Apulei Saturni, va copar les principals magistratures (cònsol, tribú, pretor). La colonització a Àfrica, interrompuda, es va reprendre, repartint-se lots de cent yugades (24,188 hectàrees és a dir cinc vegades més que les parcel·les que podien repartir-se a Itàlia). Als nous posseïdors se'ls pagaria a més les despeses d'instal·lació a càrrec dels tresors confiscats en les campanyes militars. A la colonització a Àfrica i la Gàl·lia Transalpina s'admetia a romans i italians sense distinció, i les noves colònies rebien el dret de ciutat. Es va rebaixar fins i tot més el preu de la Annona (de costar un as i un terç d'un altre per modi de 52,5 litres, es va passar a 5/6 d'as). Però els favors als italians van portar als cavallers, i a molts romans, al bàndol dels optimates. El mateix Marius es va separar de l'ala radical dels populars i va vacil·lar entre els dos partits. Les violències radicals van obligar a Marius a acceptar les ordres del Senat i prendre el comandament de l'exèrcit que havia de posar fi a les activitats dels radicals, que van ser aixafats ( 99 aC). Les Lleis Apuleies (rebaixa de la Annona i colonització provincial) van ser abolides. Sol es va permetre una colònia a Còrsega. Les Lleis presentades pels cònsols abolien els plebiscits en el Comicis Tribunats. Per a la presentació d'una Llei (Rogatio) i la seva votació, havia de transcórrer un termini de setze dies, i les rogatio no podien incloure projectes diferents. El Senat havia perdut poder a les províncies, doncs els seus procònsols o propretors se sentien vinculats als cavallers que eren els qui formaven els jurats i comissions permanents encarregats de jutjar-los. El poder dels Publicani (gairebé tots cavallers) a les províncies, s'augmentava dia a dia. El procònsol que, honrat o no, s'oposava als abusos dels publicani, era acusat i jutjat per aquests. Si deixava obrar, ell mateix podia enriquir-se i a més sortirne ben lliurat. Contra aquests tribunals dels cavallers es va desencadenar una general oposició. Es va presentar a votació la Llei Livia (pel seu instigador M. Livi Druso, el Tribú del Poble de l'any 91 aC pertanyent al partit popular, que la va presentar). Preveia augmentar les distribucions de Annona i la distribució del Ager publicus que fins i tot quedava en Campània i Sicília. El Jurat i les Comissions passaven a ser competència del Senat, el qual passaria de tres-cents a sis-cents membres. La Llei va ser votada amb el suport del Senat (al qual interessava eliminar als cavallers del jurat) però l'amenaça de rebel·lió dels cavallers va obligar a anul·lar la Llei i Druso va ser assassinat. Druso havia promès la ciutadania romana a tots els italians. Els Italians es van sublevar (menys Etruria i Úmbria dominades per l'aristocràcia dels cavallers) i sol algunes ciutats on predominava la classe mitjana van seguir lleials a la República. Els Mars van ser els primers a rebel·lar-se, seguits per la Lliga dels Brucis o dels Abruços. Va caldre restringir l'Annona. Els Senadors i els Cavallers es van aliar (i els elements sospitosos van ser expulsats). Els populars de Roma, que abans proposaven l'extensió de la ciudadanía a tot Itàlia, van recolzar al govern de la República. Els rebels van crear una República i van transformar la ciutat de Corfinium (avui San Pelino), al país dels Mars, en capital del seu Estat, amb el nom d'Itàlia (Estat que abraçava tal ciutat, com equivalent de Roma, tenint com ciutats aliades totes les altres rebels, i seguint per tant el sistema de Ciutat-Estat vigent per a Roma). Els seus ciutadans es van arrogar el dret de ciutadania italiana (equivalent a ciutadania romana) extensiva a totes les ciutats rebels (considerades subjectes a la Ciutat Estat d'Itàlia i no a Roma). Es va formar un Senat de cinc-cents membres, amb dos cònsols i dotze pretors, de la mateixa manera que a Roma. L'idioma samnita va ser declarat co-oficial juntament al llatí dels Mars i Picentins. Es va emetre moneda. No era, per tant, un Estat, sinó una ciutat (com Roma) amb domini eminent sobre altres. La guerra va ser llarga i difícil. El 90 aC una moció va treure als cavallers la jurisdicció en els casos d'alta traïció per donar-l'hi a jutges de lliure elecció en el comicis tribunats, sense condició de classe. Poc després es va concedir la ciutadania a tots els italians de ciutats no rebel·lades, però amb restriccions per al vot. A la Gàl·lia Cisalpina les colònies llatines van rebre la ciutadania i les ciutats confederades van rebre una ciutadania limitada (dret llatí), però amb l'excepció de les aldees dependents, que quedaven subjectes a aquestes ciutats com tributarias però sense ciutadania. Així totes les ciutats de l'antiga Lliga Llatina, les colònies llatines, i moltes ciutats confederades d'Itàlia, van passar a tenir la ciutadania romana, si bé en alguns casos, i mitjançant tractats especials, algunes ciutats van poder conservar les seves institucions, exempcions i llengua (com Nàpols, Rhegium i altres). A proposta d'un dels vencedors, Caius Juli César, es va aprovar la Lex Julia ( 90 aC) que concedia la ciutadania romana a tots els soldats distingits en la lluita, i a les ciutats fidels. La ciutadania es va estendre a la majoria dels rebels el 89 aC i la revolta va concloure uns dies després. La derrota dels rebels va deixar a moltes ciutats en una situació irregular. Ni confederades ni suprimides. En aquest temps molta gent va contraure deutes amb els banquers a les quals no van poder fer front. Es va iniciar un moviment a favor de la condonació dels deutes. Els banquers (de la classe dels cavallers) es van aliar a l'aristocràcia senatorial. Però també els senadors i altres integrants de l'aristocràcia tenien deutes, i la seva caiguda podia arrossegar als acreedors. En aquesta època els senadors, a més de les seves possessions territorials, tenien altres aspiracions: la glòria, una dignitas i una auctoritas a la ciutat, tot la qual cosa s'obtenia mitjançant els "honors" (càrrecs), els triomfs militars, l'eloqüència, l'èxit en certes missions i el patronatge. Els diners (grans jocs, repartiments...) era el mitjà per aconseguir els càrrecs que permetien accedir a la dignitas i auctoritas. A una escala diferent el sistema es va traslladar a les ciutats, fins i tot de província. Alguns Senadors van contraure grans deutes. El 88 aC es van aprovar lleis relatives als deutes dels senadors (els senadors amb grans deutes van quedar exclosos), a l'anul·lació de veredictes emesos per certs jurats i sobretot a la reorganització dels nous ciutadans en les tribus i el vot per als emancipats, normalment proletaris però al seu torn clients dels grans. Aquest conjunt de lleis anomenades Sulpicianes (pel Tribú Popular que les va proposar, P. Sulpici Rufo) van trobar l'oposició del Senat, el líder del qual era Lluci Corneli Sila. Però les lleis van ser votades i per prevenir un intent de reacció, el comandament de les tropes que havia de marxar a Àsia (Guerra contra Mitrídates) li va ser arrabassat a Lluci Corneli Sila i lliurat il·legalment a Caius Marius, l'ex líder dels populars. Però Sila es va rebel·lar i va prendre Roma amb les seves legions. Marius va fugir a Numidia. Un altre conjunt de Lleis (conegudes per Lleis Cornelianas) van ser aprovades a l'any 88 aC:
- Es va fixar el limit màxim d'interès anual en el deu per cent, que nominalment ja estava en vigor.
- Es van crear noves colònies.
- Es van crear tres-cents nous senadors aristocràtics.
- Es van reformar el Comicis Centuriados assignant a la primera classe a prop de la meitat dels vots com van tenir antiguamente.
- Es va establir una riquesa mínima prefixada per als que exercissin certes magistratures (concretament per a cònsols, censors i pretors).
- I es va restringir la iniciativa legislativa del Comicis Tribunats (tota moció o rogatio havia de ser aprobada pel Senat amb caràcter previ a la seva votació). Sila va partir per a Orient (87 aC). Però Marius, gràcies al suport d'un cònsol destituït il·legalment, de nom Lluci Corneli Cinna, va tornar des de Numidia, va assumir el comandament d'algunes tropes sublevades, i va assetjar Roma, on estava el cònsol Cneo Octavi, lleial al Senat. El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebel·lió; però els samnites i Nola, que fins i tot seguien rebels, van presentar majors exigències, que el Senat va rebutjar. Cinna i Marius van acceptar aquests exigències i es van aliar a les ciutats rebels; a més van prometre la llibertat als esclaus que s'allistessin en el seu bàndol, i molts esclaus van engrandir les seves files. El Senat va haver de rendir-se i Marius, Cinna i Sertori (lloctinent de Marius) van entrar a Roma. Es va procedir a una matança sistemàtica d'aristòcrates als quals es van confiscar els béns (la matança es va estendre després a tot Itàlia) de la qual cosa es van aprofitar principalment els cavallers (que per això van ser llamados sacculari és a dir escamotejadors). Sila va ser declarat fora de la Llei. Marius va morir el 86 aC sent cònsol, i Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, bàsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances. Cinna va assumir el consolat (que va exercir durant quatre anys) i va restablir les Lleis Sulpicianes i probablement es van abolir les Lleis Cornelianes. També es van suprimir les restriccions a la Annona i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers). Marius, Caius ja:ガイウス・マリウス

84 aC

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle I aC ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle I aC

70 aC

Esdeveniments:

- Expansió dels sueus
-

Esdeveniments:

- Pompeu és anomenat cònsol romà únic per posar ordre
- Vercingetorix uneix els gals en un únic front per lluitar contra els romans però és derrotat a Alèsia

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle I aC ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle I aC ko:기원전 52년

Wikipedia:Articles for deletion/Toney K. Lakufash

This page is an archive of the discussion about the proposed deletion of the article below. This page is no longer live. Further comments should be made on the article's talk page rather than here so that this page is preserved as an historic record.
The result of the debate was delete. — Xezbeth 19:33, Apr 23, 2005 (UTC)

Toney K. Lakufash

NN, vanity. 0 (in words: zero) Google hits for the family name of this legend. Rl 15:10, 10 Apr 2005 (UTC)
- Delete this is a little sticky because many hits would likely be in Greek or Hebrew. But a family that owns lots of "properties in Europe and the Middle East" would almost certainly come up in English now and then. I also don't see a anything in ten years of financial news articles on LexisNexis for "lakufash" or "la kufash". CDC (talk) 16:30, 11 Apr 2005 (UTC) :This page is now preserved as an archive of the debate and, like some other VfD subpages, is no longer 'live'. Subsequent comments on the issue, the deletion, or the decision-making process should be placed on the relevant 'live' pages. Please do not edit this page.

cheap tickets programy tapety na pulpit gry sportowe cheap tickets

:: RELATED NEWS ::

VIA C4
C4 was the originally planned nomenclature for some members of the VIA C3 and VIA C7 processors. However because C4 is an explosive the name was skipped to avoid confusion. Later VIA processors used internal model names beginning with C5. In September 2004 VIA announced a change of naming policy placing all their processors in the C3 or C7 category, with an

Dilip Kumar
Kumar, Dilip Kumar, Dilip Dilip Kumar (born December 11, 1922) is an Indian film actor and Member of Parliament (Rajya Sabha). He is the recipient of India's highest award for cinematic excellence, the Dadasaheb Phalke Award and also

Anne McLellan
right The Honourable A. Anne McLellan, P.C. , M.P. , LL.M. , LL.B. , B.A. (born August 31, Read More...

List of project management topics
__NOTOC__

A

- Agile software development
- Artemis (software)

B

- BugBox (software)

D

- Dependency
- Duration (project management)

E

- Earned val

Ambon
Ambon may refer to two geographical places.
- In Indonesia:
- Ambon Island in Indonesia
- Ambon City on the island.
- The Battle of Ambon, between Allied and Japanese forces, occurred on the island in 1942.
- In

Language Policies
Many countries have a language policy designed to favour or discourage the use of a particular language or set of languages. Although nations historically have used language policies most often to promote one official language at the expense of others, many countries now have policies designed to protect and promote regional and ethnic languages whose viability is threatened.

Overview

The preservation of cultural and linguistic dive

List of Legion of Super-Heroes members
The Legion of Super-Heroes (q.v.) is a team of comic book superheroes in the future, as published by DC Comics. It has gone through various different iterations, as well as a handful of reboots.

Original Team

Founding members

Ralph E. Goodale
fr:Ralph Goodale The Honourable Ralph Edward Goodale, PC , BA , LL.B (born October 5, 1949, in Regina, Saskatchewan) is

Star Trek The Motion Picture
Star Trek: The Motion Picture (Paramount Pictures, 1979; see also 1979 in film) is the first feature film based on the popular Star Trek science fiction television series. It is often referred to as ST:TMP or

Doctor of Arts
The Doctor of Arts (D.A., or occasionally D.Arts. or Art.D.) is a discipline-based terminal doctoral degree that was originally conceived and designed to be an alternative to the traditional research-based Doctor of Philosophy (Ph.D.) and the education-based Doctor of Education (Ed.D.). Like other doctorates, the D.A. is an academic degree of the highest level. The D.A. is also frequently conferred as a prestigious honorary degree with the ad