:: wikimiki.org ::

Juny

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 30 dies. El seu nom ve donat per la deesa romana Juno Esdeveniments del juny
- El 23 de juny se celebra la revetlla de Sant Joan.
- El 28 de juny se celebra més tímidament la revetlla de Sant Pere. Dies del juny: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Categoria:Juny ja:6月 ko:6월 ms:Jun simple:June th:มิถุนายน

Calendari gregorià

El calendari gregorià és el calendari establert pel papa Gregori XIII, a instàncies de Ghiraldi. És vigent des de 1582 i prové del calendari julià. Precisament aquell any, el papa ordenà que s'eliminessin 10 dies del calendari (el 4 d'octubre va ser seguit pel 15 d'octubre), per tal de compensar l'avançament de l'arribada de la primavera provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la precessió dels equinoccis. En el calendari gregorià s'alternen els anys comuns, de 365 dies, i els de traspàs (també anomenats bixestos o bissextils), de 366, en cicles de 400 anys (que acaben els anys múltiples de 400): en cada cicle hi ha 303 anys comuns i 97 de traspàs. Per tal de distribuir-los uniforment, s'esdevenen períodes de tres anys comuns seguits d'un únic de traspàs, excepte tres períodes de set anys comuns consecutius seguits d'un de traspàs, que es fan coincidir amb tres dels quatre tombants de segle que té el cicle gregorià: concretament aquells en què el número del segle que acaba no és múltiple de 4 (per tant, en el darrer cicle, del 1601 al 2000, van ser els períodes 1697-1703, 1797-1803 i 1897-1903; però aquest període de set anys comuns consecutius no es va donar al final del segle XX, ja què l'any 2000 va ser de traspàs, perquè 20 és múltiple de 4. Són doncs de traspàs els anys en què les dues darreres xifres -sense ser 00- són múltiples de 4; si s'esdevé que les dues darreres xifres són 00, són de traspàs aquells que les dues primeres xifres són múltiples de 4 (per tant els anys 1700, 1800, 1900 no van ser de traspàs). Amb aquest repartiment d'anys comuns i de traspàs s'aconsegueix que el cicle de 400 anys tingui 146.097 dies: (303 anys comuns x 365 dies) + 97 de traspàs x 366 dies = 146.097 dies. Aquesta quantitat de 146.097 dies és la duració real (molt aproximada) de 400 anys solars (els quals tenen una duració de 365'2422 dies): 400 x 365'2422 = 146.096'88. Manquen només 0'12 dies perquè el còmput sigui perfecte: aquesta lleu imprecisió es pot corregir eliminant un any de traspàs cada 3.333'33 anys! (3.333'33 anys són 3.333'33/400 = 8,333325 cicles de 400 anys; 8,333325 x 0'12 dies d'error per cile = 1 dia). L'any consta de 7 mesos de 31 dies (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), 4 de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) i un (el febrer) que en té 28 en els anys comuns i 29 en els de traspàs. Els anys comuns també es divideixen en 52 setmanes i un dia i els de traspàs en 52 setmanes i dos dies. Això fa que si una data s'esdevé en un determinat dia de la setmana un any, la mateixa data l'any següent s'esdevé en el dia següent de la setmana; si l'any és de traspàs, les dates compreses entre el març i el febrer de l'any següent s'esdevenen dos dies de la setmana més tard, en relació al dia en què havia caigut l'any anterior. Segons aquest calendari la festa de Pasqua es fa coincidir amb la primera lluna plena de la primavera.

Curiositats

- Santa Teresa d'Àvila va morir just el 4 d'octubre del 1582, així que va ser enterrada onze dies després, el dia 15.
- Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir el mateix dia, el 23 d'abril del 1616... però només segons els seus respectius calendaris, ja que a Anglaterra el calendari gregorià no va entrar en vigor fins a l'any 1752. Així que, segons el calendari gregorià, Shakespeare va morir el dia 3 de maig.
- [http://lletres.net/pla/festesmobils.html Article de Josep Pla] sobre la Pasqua i les festes mòbils en el calendari gregorià

Pàgines que s'hi relacionen

- Temps astronòmic
- Astronomia
- Calendari Categoria:Calendari als:Gregorianischer Kalender ja:グレゴリオ暦 ko:그레고리력 ms:Kalendar Gregory simple:Gregorian calendar th:ปฏิทินเกรกอเรียน

Dia

Un dia és el període de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix. Depenent de la referència que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: El solar i el sideral.

Dia solar o Dia solar mitjà.

És l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el període de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridià de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons. El sol fictici: Com que el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol no és uniforme sinó que segueix la Llei de les àrees de Kepler, el dia solar no té la mateixa duració i per tant no es pot emprar com a patró_metrològic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que sí que gira uniformement. Els dies de la setmana: En el calendari gregorià, un dia solar és la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana té 7 noms diferents, consecutius i cíclics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.

Dia sideral.

També anomenat dia sideri . És el període de temps que empra un astre a culminar dos vegades consecutives en el meridià de l'observador. El seu valor és de 23 h. 56m 4, 09s , que equival a 86 164.09 segons. Per a un observador local el dia sideri comença quan el punt Àries travessa el seu meridià.

Diferència entre dia solar i sideri.

La diferència entre ambdós dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridià perquè en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.

Dia (com anteposat a nit)

També es coneix com a dia la part d'aquest que va des de la eixida del Sol i el seu ocàs . La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. La dita difusió allarga el dia. Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on:
cos(H)=-tan(F)
- tan(D)
on F és la latitud del lloc i D la declinació solar. El ocàs ocorre a un angle horari H. El dia dura 2H i la nit 24-2H. La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solsticci d'hivern el dia més curt i la nit més llarga. Aquest efecte s'accentua més quan major és la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23º26'=66º34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.

Vegeu també

- Temps solar
- Equació de temps

Enllaç extern

- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real Categoria:dia ja:日 simple:Day

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 191 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1931 - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari satíric "El Be Negre". :MÓN
- 1894 - París: Es funda el Comité Olímpic Internacional .
- 1952 - Corea del Nord: Bombardeix de Corea del Nord pels Estats Units.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1912 - Londres (Anglaterra): Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès, pare de la informàtica.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1516 - Ferran II d'Aragó (n. 1452).
- 2005 - Pere Garcia i Plensa, cinèfil català :MÓN

Festes:

Festa Local a Vilassar de Mar, a la comarca del Maresme i a Bolvir, a la comarca de la Cerdanya.
- El vespre d'aquest dia i la matinada de l'endemà és la Revetlla de Sant Joan. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Juny ja:6月23日 ko:6월 23일 simple:June 23 th:23 มิถุนายน

Sant Joan

Hi ha diversos sants cristians que s'anomenen Joan:
- Sant Joan d'Àvila
- Sant Joan de Brito
- Sant Joan Baptista, també conegut com a Sant Joan ante Portam Latinam
- Sant Joan Baptista de la Salle
- Sant Joan Bapitsta Vianney
- Sant Joan Bosco
- Sant Joan de Capistrà
- Sant Joan Clímac
- Sant Joan de la Creu
- Sant Joan Crisòstom
- Sant Joan Damascè
- Sant Joan de Déu
- Sant Joan Evangelista
- Sant Joan de Gant
- Sant Joan de Mata
- Sant Joan de Ribera També hi ha molts noms toponímics que inclouen el terme Sant Joan:
- Sant Joan d'Alacant
- Sant Joan Baptista a Eivissa
- Sant Joan de les Abadesses
- Sant Joan les Closes
- Sant Joan de l'Ènova
- Sant Joan de les Fonts
- Sant Joan de Fàbregues
- Sant Joan Despí
- Sant Joan de l'Erm
- Sant Joan Galí
- Sant Joan de Labritja
- Sant Joan d'Oló
- Sant Joan de Palamós
- Sant Joan de Salelles
- Sant Joan de Vilassar
- Sant Joan de Vilatorrada
- Sant Joan de Vinyafrescal
- Sant Joan a Mallorca, abans conegut com a Sant Joan de Sineu
- Sant Joan de Pladecorts Altres temes:
- Revetlla de Sant Joan
- Sant Joan de les Coces
- Hospital Sant Joan de Déu

Sant Pere

Per al municipi en la Vall d'Albaida vejau Sant Pere ---- Sant Pere Segons els Evangelis i el llibre dels Fets dels Apòstols, Simó (en hebreu שמעון Šim‘ôn, Shim'on,) anomenat Pere, és un dels dotze apòstols de Jesús. En l'Evangeli segons sant Mateu (16:16-18), Crist va dir: "Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els hòmens, sinó el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meua església". Era originari de Betsaida, però vivia a Cafarnaüm ambdós a Galilea, i treballava com a pescador al llac Tiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir el Messies. El més precís sobre la vocació de Sant Pere és l'Evangeli segons Joan (hom pensa que va ser escrit vora l'any 100), que conta com Jesús va ser presentat a Simó pel germà d'aquest, Andreu. En ser probablement Joan, amb Andreu, un dels primers deixebles de Jesús, és comprensible que tinga un record personal molt precís d'uns esdeveniments tan importants en la seua existència. Finalment, com que aquest Evangeli ha estat escrit el darrer, aquesta obra no ha pogut pas influenciar els altres tres Evangelis, els escriptors dels quals no van ser testimonis directes de l'escena i per això en donen menys detalls. Jesús li va donar a Simó el nom de Pere (Cefes, que vol dir pedra). La tradició catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols (en les llistes de Mateu, de Marc i de Lluc, així com en els Fets dels Apòstols, Pere és citat sempre en primer lloc). Ben sovint n'és un dels principals actors:
- Arran del procés i de la condemna de Jesús, Pere nega el seu mestre, però serà, juntament amb Joan, un dels primers a admetre la resurrecció i a donar-ne fe.
- A Pere adreçarà Jesús el famós "Posa't darrere de mi, Satanàs" quan Pere va reprendre Jesús, ja que el veritable deixeble he de seguir les passes del fill de Déu. Pere és un dels apòstols de qui més parlen els Evangelis i els Fets dels Apòstols. La darrera part de la seua vida no és relatada als llibres del Nou Testament. Hom li atribueix dues cartes integrades a la Bíblia.

Segons la tradició catòlica

Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, se n'hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a màrtir a l'emplaçament del Vaticà. La seua tomba va ser trobada efectivament per l'arqueòleg Jérôme Carcopino als anys quaranta i pot ser visitada. És considerat un sant, entre d'altres, per l'Església catòlica així com el primer papa. Segons la tradició popular, sant Pere seria el guardià de les portes del Paradís.

Segons la història

Els historiadors de primer segle ignoren els orígens i els primers temps del cristianisme i els Evangelis no poden ésser pas considerats història tal com es considera hui dia; d'altra banda això no n'és pas l'objectiu: els evangelistes no són pas testimonis des de fora , sinó sobretot deixebles que viuen llur fe i, a resultes d'això, produeixent documents apologètics destinats a animar la fervor de llurs auditors i a resumir el que consideren que és important difondre. Només es disposa d'una allusió vaga i tardana (Tàcit) als fidels d'allò que aleshores només és considerat com una secta del judaïsme i hom no disposa pas de cap testimoni escrit contemporani sobre els apòstols fet per cap dels historiadors esmentats. Pere ja:ペトロ ko:페트루스

1 de juny

L'1 de juny és el cent cinquenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 213 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 2004 - Bagdad (l'Iraq): amb el vistiplau de l'ONU, el Consell de Govern provisional iraquià nomena el musulmà sunnita Gazi al-Iawar nou president del país, després de la renúncia d'Adnan Patxatxi, considerat el candidat dels USA.
- 2004 - la Unió Europea: entra en vigor la targeta sanitària europea en 13 estats (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Noruega i Suècia), la qual permet a qualsevol ciutadà europeu de rebre assistència mèdica urgent gratuïta en les estades curtes en estats membres diferents del de residència.

Juny

Calendari gregorià

Curiositats

Pàgines que s'hi relacionen

Dia

Dia solar o Dia solar mitjà.

Dia sideral.

Diferència entre dia solar i sideri.

Dia (com anteposat a nit)

Vegeu també

Enllaç extern

23 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

Sant Joan

Sant Pere

Segons la tradició catòlica

Segons la història

1 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

2 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

3 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Efemèrides astronòmiques:

Festes:

5 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

7 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

8 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

Efemèrides astronòmiques:

10 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

12 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

13 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

14 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

15 de juny

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

16 de juny

Esdeveniments:

Naixements: